divendres, 27 d’abril de 2018

Fyrkat, i una de Víkings


Fyrkat i una de Víkings



      Reconstrucció d'una casa víkinga

Aprofitant, que hi aniré a visitar, aquest cap de setmana, el centre Fyrkat, un "museu" víking, al aire lliure, a uns 50 km al nord d'Århus, us voldria explicar, en aquesta "entrada", sobre la història i l'estil de vida dels Víkings. El Fyrkat, hi és situat al nord de la península de Jutlàndia https://en.wikipedia.org/wiki/Fyrkat. El centre Víking Fyrkat se compon de la història de la localitat de Fyrkat des de l'any 980 (d.C.) i de la Granja víkinga, que se trobava al seu terme; són nou cases reconstruïdes i una granja de l'Edat víkinga. Tant les cases residencials com els tallers estan reconstruïts, com els originals, amb roures, amb parets lacades i sostres de palla. 

Els víkings eren, de fet, moltes coses. Van ser aventurers valents, navegants innovadors, comerciants especialitzats i pirates comuns, però, també, van ser agricultors i pastors. Els víkings danesos se van moure per tota Europa i, les seves formes de vida, cultura i viatges es remunten profundament a la Dinamarca actual. Els víkings danesos són potser els més coneguts com els pagans que eren sense escrúpols, que robaven esglésies i monestirs, tot i que, la comunitat víkinga estava realment molt avançada socialment i culturalment. L'Edat Víkinga cobreix el període des de, aproximadament, l'any 750 fins l'any 1100 (d.C.). Els Víkings van viure principalment a Dinamarca, Suècia i Noruega. Aquest article se centra en la història dels Víkings danesos, però els països escandinaus estaven estretament lligats.


Qui van ser els víkings?


Atès que l'estat nació com a fenomen no existia en el període dels Víkings, les veritables fronteres, als països nòrdics, no estaven tan clarament definides com en l'actualitat. Per tant, no és fàcil decidir com i quan es pot parlar de "víkings danesos". Quan els historiadors es refereixen a àrees on se van originar els víkings, s'inclouen Dinamarca, Suècia i Noruega. 

La paraula "víking" ja es va utilitzar a l'època víkinga, però, no sempre se va utilitzar per a definir el mateix tipus de persona a qui la adjudiquem avui. Segons el llibre del Museu Nacional de Dinamarca “Vinkler på vikingetiden” o, en Català, "Diferents angles (o vincles) de l'època dels víkings", publicat el 2013, la paraula «Víking» probablement provenia de la paraula Vik, que significa badia (entrada de mar a la terra que forma una concavitat àmplia on poden fondejar els vaixells per abrigar-se del vent) o, del vocable Viken, que s'utilitzava a Suècia, per a denominar als camperols. La paraula també apareix en textos antics anglesos, escrits en runes nòrdiques https://ca.wikipedia.org/wiki/Alfabet_r%C3%BAnic i, en textos de l'Edat Mitjana. D'acord amb els historiadors del Museu Nacional de Dinamarca https://www.copenhague.es/que-ver/museo-nacional-de-dinamarca/, els Víkings, van ser, segons, algunes fonts europees de l'època, anomenats els normands, però, altres designacions, com ara els danesos, també hi són citades en alguns d'aquests documents. Els historiadors danesos han estat operant des de 1873 amb el terme 'edat víkinga' per descriure l'última part de l'Edat del Ferro.

Billedresultat for fyrkat
 Antic assentament i fortalesa del poderós poble víking a Hobro


Quan van viure els víkings?


El començament de l'Edat Víkinga, sol establir-se, aproximadament, a finals del segle VIII i, va durar fins mitjans del segle XI. La datació es basa en una sèrie d'esdeveniments dramàtics: L'atac contra el monestir de Lindisfarne al nord-est d'Anglaterra en l'any 793 https://ca.wikipedia.org/wiki/Lindisfarne, que s'utilitza sovint com l'esdeveniment que inicia el període víking i, que es narra en la Crònica anglosaxona https://ca.wikipedia.org/wiki/Cr%C3%B2nica_anglosaxona, descrivint la situació a Anglaterra en aquell moment. Els víkings danesos ja havien atacat Anglaterra el 787; però, l'atac a Lindisfarne està molt ben documentat en fonts històriques: Dues naus decorades amb caps de drac i amb uns 100 víkingos a bord desembarcaren prop del monestir. Van robar tots els objectes d'or i plata del monestir i, van matar als monjos. Per tant, "els pagans van profanar el santuari de Déu, van assolar la casa de la nostra esperança i van trepitjar cossos de sants com si fossin escombraries al carrer", va escriure un monjo a York, poc desprès dels fets.

L'època víkinga a terres angleses, d'altra banda, s'atura amb una gran derrota dels Víkings. Es pot llegir als documents de la universitat d'Århus, al departament d'història, sobre: "Els Víkings a Anglaterra". Anglaterra va estar  en possessió dels Víkings durant 50 anys, des de la conquesta del rei Knud den store (Canut el gran) https://ca.wikipedia.org/wiki/Canut_II_de_Dinamarca, en 1016, fins a la batalla de Stamford Bridge al 1066, on la invasió escandinava dirigida per el rei noruec Harald Hårderåde, va ser colpejada, pel rei anglès Harald Godwinson https://ca.wikipedia.org/wiki/Harold_II_d%27Anglaterra. Poques setmanes després, els Víkings van perdre la seva empunyadura a Anglaterra. La batalla sovint se subratlla com el final de l'època víkinga.

Billedresultat for harald hÃ¥rderÃ¥de dr      Il·lustració que representa al rei noruec Harald Hårderåd

Els Víkings van tenir el seu origen a Dinamarca, Suècia i Noruega, i també van establir els assentaments víkings a Rússia, Finlàndia, els països bàltics, Normandia (França), Anglaterra, Irlanda, Illes Fèroe, Islàndia, Groenlàndia i fins a Amèrica del Nord. El sud de Noruega, dominat pels reis danesos, el sud-oest de Suècia, també, va estar subjecte, als regnes víkings danesos, durant llargs períodes.

Els Víkings van fundar ciutats que encara existeixen a Dinamarca, per exemple: Roskilde, Ribe, Odense i Aarhus. La ciutat més gran i important de l'Edat Víkinga, va ser Hedeby al sud de la península de Jutlàndia (Dinamarca) i, que pertany, avui en dia, a l'actual Alemanya https://ca.wikipedia.org/wiki/Hedeby. Però de fet, van ser pocs els víkings que van viure a les ciutats. Les seves cases hi eren, gairebé, per tota Dinamarca. La majoria dels víkings eren agricultors i vivien en petits pobles amb sis o set granges.

Denmark vikings 3.jpg

De què vivien els víkings?

La majoria dels víkings eren, en realitat, pacífics pagesos i, es dedicaven a la cria d'animals de granja i, a l'agricultura. Els víkings també van ser artesans i constructors de vaixells. Alguns eren comerciants que viatjaven entre mercats o de granja a granja i venien els seus productes. La cultura comercial entre els víkings es va basar en una gran confiança, atès que, podria passar molt de temps des de l'acord comercial entre dues parts, en el bescanvi, fins que rebien els seus productes o el seu pagament. La distància entre els mercaders podria ser bastant gran i els productes podien ser enviats, per exemple, a Noruega o Islàndia.

Els Víkings també van comerciar amb grans parts de la resta d'Europa i, van viatjar fins al sud de l'Orient Mitjà per a comerciar. Els àrabs també van venir a Dinamarca, probablement, per comprar esclaus. S'estima, que els béns d'exportació dels víkings consistien principalment en bestiar i fusta. El comerç va ajudar a establir algunes de les principals ciutats com ara Ribe, a Sønderjylland i Hedeby, a Sydslesvig. Encara que els intercanvis comercials eren comuns, l'economia monetària es va generalitzar durant l'època víkinga.

Billedresultat for ribe vikingecenter
  Reproducció del interior d'una casa víkinga, al museu de Ribe 

Els víkings, que es dedicaven a assaltar, atracar i robar, a noves terres, van introduir, per exemple, la recaptació sistemàtica dels francs anglesos i francesos, una mena de tarifa de protecció de data anomenada "valors per defecte". Al final, els víkings, van prometre abstenir-se de saquejar a canvi de diners. Al principi, hi eren, petites quantitats de 100-200 lliures de plata, però el rei Knud den store, que va conquistar Anglaterra, va rebre més de 80.000 lliures en l'any 1018. Els diners els va gastar en mantenir, probablement, a l'exèrcit víking. 


Cóm es va organitzar la comunitat víkinga?


Es creu, erròniament, que la societat Víkinga consistia en camperols lliures i amb els mateixos drets; la realitat era, més aviat, que la distribució de la propietat era molt desigual i, només, una petita part de la població tenia drets polítics. La terra es va dividir en grans explotacions i, els senyors tenien propietats considerables. 

Harald Blåtand (recordeu? «Dent blava»!) https://ca.wikipedia.org/wiki/Harald_Bl%C3%A5tand, que va promoure el Cristianisme i, per tant, va ser el primer rei víking cristià; va remodelar i ampliar el mur al sud dels territoris dominats pels víkings, a l'actual Schleswig- Holstein (Alemanya): Dannevirke https://ca.wikipedia.org/wiki/Danevirke, i, també va construir el complex residencial real, a Jelling https://es.wikipedia.org/wiki/Jelling, on hi són les famoses pedres rúniques, on se pot llegir: "El rei Harald, va fer aquesta pedra, va unir Dinamarca i Noruega i va fer cristians, als danesos". Però la transició de la fe dels déus nòrdics al cristianisme per als escandinaus ja havia començat abans, el rei Harald "Dent blava", va aprofitar per a no perdre el poder i, a més a més, se va adjudicar els mèrits. Probablement, no hi havia cap organització militar permanent, però el rei va exercir el poder sobre els caps, que a nivell local, tenien poder real. La guàrdia reial, va ser un instrument decisiu, per a defensar i mantindre el poder del rei.

Jellingsten.1..jpg
                               Pedra rúnica a Jelling 

Els nens de famílies de renom a través de l'herència, el matrimoni i l'adopció, accedien a un paper destacat en les incursions víkinges; havia bones oportunitats per escalar en la societat. Les bones relacions familiars proporcionaven protecció física i judicial. Per contra, era difícil per a la població més pobra, trencar amb el patrimoni social. La pertinència a un tipus de família poderosa o rica, era, per tant, crucial per al paper de l'individu en la societat.

Al voltant del 90% dels víkings eren agricultors, contra el 3% dels danesos d'avui i, tota la família ajudava amb el treball. Els nens podien ser pastors i, encarregar-se del pasturatge dels animals, el lloc de la dona estava en i, al voltant de la casa i, els homes es feien càrrec del treball al camp.

Billedresultat for moesgaard vikinge billeder
      Nens al campament d'estiu, prop del Moesgård museum

Els víkings que no eren agricultors se embarcaven. Les noves investigacions demostren que les dones víkinges també s'embarcaven; les dones víkinges s'enrolaven als vaixells, un cop l'enemic hi estava baix control. El descobriment sembla, contrarestar, una de les hipòtesis que els viatges dels Víkings estaven impulsats per la manca de dones; i, contradiu la percepció històrica que només els homes Víkings van colonitzar illes com Islàndia a l'Atlàntic Nord. Els investigadors a través d'estudis d'ADN han confirmat que les dones hi eren als vaixells, un cop, l'enemic hi era controlat.

Els Víkings són famosos pels seus nombrosos viatges, les anomenades «batudes», a prop i lluny. Els víkings escandinaus eren navegants i constructors de vaixells especialitzats. Viatjar tan lluny, va ser possible a causa dels seus vaixells, de vela, altament desenvolupats. Els creuers van portar als Víkings fins al califat àrab, amb seu a Bagdad (Iraq) i fins Constantinoble (actual Istanbul) en l'Imperi bizantí a l'Orient i, fins Nord Amèrica a l'oest.

Vikinger ankommer til Konstantinopel, vore dages Istanbul. Læg mærke til Hagia Sofia i baggrunden. Illustration: Flemming Bau. © Vikingeskibsmuseet.
                                        Constantinoble 

Els documents del museu Nacional danés assenyalen als víkings danesos, principalment a Anglaterra i Normandia, a França, mentre que els noruecs preferien Escòcia, Irlanda i les illes a l'Atlàntic Nord. D'aquesta manera, els assentaments víkings a les Illes Shetland, les Illes Fèroe i Islàndia provenien de Noruega i Groenlàndia i, Vinland, coneguda avui com pertanyen a Amèrica del Nord, va ser descoberta pels víkings noruecs. Els suecs van viatjar cap a l'est, cap al nord-oest de Rússia. Els víkings no van deixar molts informes escrits sobre el seu camí i motius. No obstant això, en alguns llocs hi ha textos concisos escrits amb runes que demostren els seus viatges a terres llunyanes. Per exemple, hi imatges gravades de dos víkings, a l'església de Santa Sofia, a l'actual Istanbul, a Turquia, on se pot veure la gravació dels seus noms, amb lletres rúniques. 

Les «batudes» víkinges, es van fer notòries, en el seu temps, en gran part d'Europa i, el comportament pirata dels víkings, podia fer que la gent local tremoles quan els vaixells víkings s'acostaven als seus territoris. Els «exèrcits» víkings hi eren formats per centenars d'homes que sortien en busca de riquesa i després tornaven a casa, a Escandinàvia, tot i que, una part de les incursions daneses també acabaren establin assentaments a Anglaterra i Normandia, nord de França. 

Al voltant de l'any 800, els francesos, al llarg del Sena, també van lluitar amb els víkings i, els danesos van assetjar, entre altres, ciutats com París. La poca fondària dels vaixells víkings, els va fer maniobrables als rius d'Europa, de manera que podien arriba-hi, a dins del continent. Els víkings atacaven, regularment, ciutats al llarg de la ribera i, amenaçaven amb cremar les ciutats, almenys que els ciutadans autòctons pagaren als víkings danesos, una suma considerable.


Com van viatjar els víkings?


Els llargs i extensos viatges dels víkings, van ser possibles gràcies a la seva àmplia experiència en la construcció de vaixells. Els vaixells víkings, eren els mateixos que hi havien estat utilitzats durant centenars d'anys a l'edat de ferro, però els Víkings van millorar radicalment els vaixells mitjançant la injecció del pal i la vela i la quilla. Els vaixells víkings van poder ser de fins a 36 metres de llargada i, van ser dissenyats per a propòsits específics.
Va ser, es podria dir, una gran peça de roba, el que va canviar la  història per sempre i va transformar als escandinaus. La vela va permetre als víkings sortir al món per al comerç i la guerra. La mida cada vegada més gran de les veles, els va donar la oportunitat de viatjar més i més lluny, quelcom, tan revolucionari, com ara seria internet! 

Billedresultat for vikingetogter kort


Quina religió van practicar els Víkings?


Les principals fonts de la fe precristiana dels Víkings, el que avui anomenem l'antiga religió nòrdica prové dels objectes arqueològics de l'època víkinga, que expliquen la història dels déus nòrdics. Thor era el déu més popular i, era Déu de la guerra i la fertilitat. S'hi van trobar joies representat guerreres, les valquíries; Odin, el deu més important, era enviat al camp de batalla per seleccionar els guerrers que anaven a morir.  


Quina llengua van parlar i escriure els víkings?


Els Víkings van parlar un idioma anomenat Nòrdic antic. Al voltant del any 1000, el nòrdic antic era el llenguatge europeu més utilitzat i, es podia escoltar a Vinland (als Estats Units) i al Volga, a Rússia. No obstant això, els dialectes diferien considerablement: els danesos i els suecs parlaven, per exemple antic nòrdic, mentre els noruecs parlaven amb el dialecte de l'antic testament. Més tard, la llengua nòrdica antiga es va diluir per la influència meridional i, avui, només, els islandesos podrien entendre a un víking.

Els víkings també tenien un llenguatge d'escriptura, les runes o alfabet rúnic i, els arqueòlegs han trobat milers de les anomenades lletres rúniques. 


Imatge


Ningú els acusaria de ser dandies, però contràriament a la creença popular, els víkings es van enamorar de la seva aparença. Una tècnica d'embelliment dels antics nòrdics va ser presentar (mostrar) les dents, segons un nou estudi. Un antropòleg suec va analitzar 557 esquelets víkings; els esquelets daten, des de l'any 800 al 1050 i, va descobrir, que 24 d'ells tenien canals profunds i horitzontals a través de les seves dents frontals superiors. Se creu, també, que ho utilitzaven per a reconèixer-se entre si (tribal?).

És la primera vegada que la modificació dental, una pràctica que es troba en cultures de tot el món, s'ha vist en esquelets humans d'Europa. Hàbits adquirits, els investigadors diuen que els víkings podrien haver après la pràctica, d'arxivar les dents, d'una cultura estrangera. Arcini (Caroline) va liderar l'estudi, que va ser publicat al American Journal of Physical Anthropology.


 Campament Víking d'estiu, al costat, del museu Moesgaard, a Århus

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada