dimecres, 7 d’agost de 2019

Concepcions sobre el nord

Concepcions sobre el nord. Mitologia?



L'associació Nòrdica

Enguany, se celebra, el 100 aniversari de la fundació de les associacions nòrdiques, que treballen per ampliar la cooperació nòrdica, als tres països escandinaus. Al llarg del segle XX i fins avui, la cooperació nòrdica ha estat en molts aspectes un gran èxit. 

En una fase inicial, es van posar en marxa diverses iniciatives de cooperació, que es van llançar molt més tard a nivell europeu. Per exemple, durant els anys cinquanta ja es va establir una unió de passaports nòrdics, mentre que la corresponent cooperació de Schengen en.wikipedia.org/wiki/Schengen_acquis entre diversos estats europeus només va veure gradualment la llum del dia durant els anys vuitanta i noranta.

Tenint en compte, el resultat de les enquestes, l’actitud de la gent envers els països nòrdics i la cooperació nòrdica ha estat molt positiva al llarg dels anys. Encara avui, quan la cooperació i la globalització amb la UE (Unió Europea), ocorre, més que mai, molts dels habitants de Dinamarca, senten que tenen alguna cosa en comú amb els noruecs i els suecs.


Paisatge dels països nòrdics 

Però, d’on prové el sentit nòrdic de la comunitat? És un mite o una realitat que tinguen alguna cosa en comú els països nòrdics entre ells?

Quan el 1919 es va fundar l'Associació Nòrdica  fnfnorden.org/hvad-er-fnf entre tres països escandinaus, no ho va ser, tan sols, per causa d'un fort anti-alemanynisme arran de la Primera Guerra Mundial. Cap dels tres països escandinaus havia estat directament implicat en la guerra. Tanmateix, a causa de l'escassetat general de mercaderies com a resultat de la guerra, havien començat a ampliar la seva cooperació comercial interna, de la mateixa manera que, durant la guerra, els ministres d'exteriors i els respectius reis estatals, van celebrar reunions conjuntes per coordinar la política de neutralitat i demostrar la unitat escandinava al món exterior; va ocórrer, que, després del final de la primera guerra mundial, molts volien continuar la cooperació.


Que bonic és el nord!

El sentiment: "anti-alemany" que s'havia anant desenvolupant, degut als diversos conflictes bèl·lics, a través de la historia, entre Dinamarca i Alemanya, com ara: la guerra del 1864, on Dinamarca va perdre els dos ducats: Slesvig i Holstein ca.wikipedia.org/wiki/Slesvig-Holstein, o/i l'ocupació nazi durant la segona guerra mundial; tot això, va continuar jugant un paper en el desenvolupament de la cooperació nòrdica, ja que, Dinamarca hi estava més oberta a mirar cap als seus germans i cosins dels països escandinaus. Durant la Segona Guerra Mundial, l'Associació Danesa de Països Nòrdics va passar, doncs, dels 5.000 membres el 1939 als 45.000 membres el 1945. I després de la segona guerra mundial, molts polítics danesos, així com una gran part de la població danesa, van voler mirar cap al nord més que cap al sud quan ho havien de fer; i ,decidir, amb quins països Dinamarca preferia cooperar.

Lübeck (ciutat ubicada als ducats perduts, el 1864

Aquesta va ser també la raó per la qual, el 1948, hi va haver-hi un ampli suport polític per part dels denominats: "els quatre vells partits" per iniciar negociacions amb Suècia i Noruega per constituir una Confederació Escandinava de Defensa. Només quan aquestes negociacions, a causa del desacord entre Noruega i Suècia sobre la forma concreta de la Confederació de Defensa, es van encallar a principis del 1949, Dinamarca va unir forces amb Noruega i va ajudar a formar l'OTAN ca.wikipedia.org/wiki/Organització_del_Tractat_de_l%27Atlàntic_Nord.

NATO  

També hi havia molt sentiment anti-alemany, ja que un gran nombre de polítics danesos dels anys cinquanta i seixanta van preferir la creació d’un mercat comú nòrdic (des de el 1968 fins al 1970 anomenat NORDEK en.wikipedia.org/wiki/Nordek) en lloc d’una entrada danesa al mercat comú europeu (CE), que s’havia format el 1957. A la dècada del 1950, per exemple, les declaracions, en la publicació del relator socialdemòcrata, en Per Hekkerup en.wikipedia.org/wiki/Per_Hækkerup (que després es convertiria en un defensor, a ultrança, de la Comunitat) i diversos polítics radicals podien escoltar una clara distància amb la CE, com a resultat de la percepció que l'Alemanya de l'Oest , França i d'altres, no compartien, els valors dels països nòrdics. En Per Hekkerup i els socialdemòcrates consideraven que aquests països, que en aquell moment estaven establint la CE, no eren tan democràtics com els països nòrdics. Una afirmació força cridanera en un moment en què pocs posaven en dubte l'estatus de l'Alemanya Occidental i França com a autèntiques democràcies.

Conferència de premsa a Estocolm el 5 de febrer de 1970 sobre el resultat final de les negociacions oficials sobre cooperació econòmica nòrdica (NORDEK)

Els socialdemòcrates també temien que, unir-se, a la CE pogués amenaçar el model únic del benestar nòrdic, mentre que les preocupacions dels radicals (partit polític liberal danés) anaven en una altra direcció. Aquí, es va pensar que els grans països que formaven la CE eren més militaristes que els països nòrdics, més petits i pacífics. Així doncs, des de el punt de vista danés, era preferible, un mercat comú nòrdic que un a dins de la comunitat europea (CE).

La noció dels països nòrdics ca.wikipedia.org/wiki/Països_nòrdics com quelcom particularment pacífic, democràtic i d’igualtat ha continuat jugant un paper important en els punts de vista dels polítics al llarg del segle XX i fins avui. A més, en els darrers anys hi ha hagut la percepció de que els països nòrdics son particularment ecològics i respectuosos amb el clima, i especialment avançats en el camp de la igualtat de gènere, etc.

Però, fins a quin punt, hi ha alguna cosa al respecte? Depèn una mica de com es mesura. Però, encara lluny del camí, és cert que els països nòrdics se situen per davant d’alguns d’aquests camps, per exemple: en l’àmbit mediambiental. Tampoc hi ha dubte que, a la pràctica, l’estat de benestar nòrdic té algunes característiques especials que el distingeixen notablement de les societats més assistencials al sud d’Europa, per exemple, el principi universalista: que tothom té dret, entre altres coses, a una pensió pública, independentment dels seus ingressos i riqueses. Una altra característica habitual és el gran grau de redistribució, que es produeix a través dels alts impostos i, a través, de la contribució del gran sector públic, característic de tots els països nòrdics.

Cooperació nòrdica 

En altres camps, però, la noció de regió nòrdica com a cosa especial és més aviat un mite que una realitat. Per exemple, el nombre dels primers ministres femenins, a Suëcia, es pot comptar en els dits d’una mà, mentre que Dinamarca, Noruega, Islàndia i Finlàndia només n’han tingut dues. Només, Noruega ha tingut dones primeres ministres des de fa relativament molts anys (un total d’uns 16, durant, els darrers 38 anys). A Dinamarca, d’altra banda, fins ara, només ha tingut dos dones primeres ministres, i la primera, ho va aconseguir el 2011 ca.wikipedia.org/wiki/Helle_Thorning-Schmidt.

La Helle Thorning-Schmidt. La ex-primer ministre danesa (2011-2015)

A Finlàndia, sembla, encara pitjor. Certament, hi ha hagut una sola presidenta femenina (del 2000 al 2012), però, d’altra banda, des del 1917 (quan Finlàndia, de facto, es va independitzar de Rússia), només les dones han estat al càrrec, com a primer ministre, durant, un any en total.

Tot i que el 1980, Islàndia va rebre la primera cap d'Estat elegida democràticament al món, la Vigdís Finnbogadottír  ca.wikipedia.org/wiki/Vigdís_Finnbogadóttir, hem de recórrer fins al 2009, abans que els islandesos, obtinguessin, la primera, primer ministre femení.

La Vigdís Finnbogadóttir (la primera, primer ministre femení, d'Islàndia)

D'altra banda, a Alemanya, han mantingut una cap de govern femení, de manera continuada, durant els darrers 14 anys. O, per exemple, la Gran Bretanya va obtenir la seva primera dona, primer ministre, la Margaret Thatcher, ja des del 1979. I fins i tot, va estar durant 11 anys.

Tot i així, la idea de que, hi ha quelcom cosa en comú, entre els països nòrdics, i que estan en molts aspectes: “millor que els altres”, continua en el seu millor moment. Tot i que, en algunes àrees, és més un mite que una realitat, en altres zones com s'ha esmentat, és cert, que els països nòrdics tenen algunes característiques comunes que els distingeixen d'altres països europeus.

Banderes nòrdiques 

Finalment, la condició necessària per al sentit de la comunitat nòrdica és la llarga cohesió històrica i cultural entre els països nòrdics. Noruega (amb Islàndia, Groenlàndia i les Illes Fèroe) tenien reis conjunts amb Dinamarca des del 1380, fins al 1814; Noruega i Suècia van estar units des del 1814 fins al1905, i Islàndia es convertí, per primera vegada, en un estat independitzat, de Dinamarca, el 1918. Però un altre factor crucial que no s'entén, tan sovint, a Dinamarca, es tracta que Finlàndia durant més de 600 anys, des dels 1150 fins al 1808, va formar part de Suècia.

Això té una gran importància per al sentit nòrdic de la comunitat entre Suècia i Finlàndia i, ajuda a explicar, per què Suècia no necessàriament farà cap tipus de cooperació nòrdica sense que Finlàndia també hi estigui involucrada. Per a molts danesos, Noruega i Suècia (i Islàndia) són els estats nòrdics més importants, a causa de la comunitat històrica i lingüística. Però des d'una perspectiva sueca sembla una mica diferent. El concepte de països nòrdics continua sent fort, però, també, és diferent de país a país, per el que puc observar i percebre.