dijous, 29 d’agost de 2019

A l'Est del Paradís. Øst for Paradis!


Kulturvitaminer posts serie


A l'Est del Paradís, o l'esprit dels vells cinemes 


Øst for Paradis. Foto: PR-foto / Øst for Paradis

El cinema d'art d'Aarhus, A L'Est del Paradís, que té, més de 40 anys...

A l'Est del Paradís (Øst for Paradis), es projecten pel·lícules seleccionades, de manera molt personal, que provenen de tot el món, a les seves sales "atmosfèriques". El cinema està especialitzat en petites i glorioses joies de pel·lícules que mereixen un públic més gran, i si el protagonista parla finès, turc, "espanyol"... o anglès és irrellevant, sempre que la pel·lícula sigui de primer nivell.

El cinema diferent: A l'Est del Paradís (Øst for Paradis)


La Façana de l'Øst for Paradis, al carrer Paradís (Århus)
 
Foto: PR-foto / Øst for Paradis

Aquí, no es tracta, només, de veure la pel·lícula, sinó de adaptar experiències noves específicament per al públic (l'espectador de cinema). Pot ser sorprenent venir a l'Øst for Paradis. Per exemple, es pot gaudir del brunch dels diumenges amb "films" clàssics: brunch i cine; o, assistir a esdeveniments principals com presentacions o estrenes (premiere), que sempre inclouen begudes (vi o cervesa) i, una mena de celebració, organitzada per l'ocasió; també, podeu celebrar la vostra festa particular al Paradís.

A més a més, la cafeteria del cinema serveix especialitats de cafè (tant en voga!) i, vi i cerveses de renom; tot això, envoltat, d'una atmosfera especial, que emana de la decoració, a les diferents estances i habitacions.

Vestíbul, del pis inferior

L'Øst for Paradis, ha tingut una història plena de "dramatúrgia", on la por i el repte per la supervivència es van convertir en accions públiques populars i, d'on va resultar, una comunitat molt especial. Amb una mateixa família, al capdavant, des de la seva inauguració, el cinema, va celebrar els seus primers 40 anys d'aniversari, el passat 2018, amb un nou concepte de streaming.

L'Øst for Paradis, hi és situat a un racó fosc de Paradisgade, un carrer notori, perquè va ser un carrer, al mig del barri llatí de la ciutat, amb putes i carteristes (ja fa uns anys!)... encara es troba, una petita reminiscència, d'aquell ambient amsterdamdí; ja que, just al costat de la entrada del cinema, hi ha un Sex-shop.


 Una de les antesales (vestíbul), a dins del cinema.
 Foto: PR-foto / Øst for Paradis       

El cinema amb més pedigrí de la ciutat d'Århus, L'Øst for Paradis, presenta, des del 1978, un excel·lent art cinematogràfic. El lloc ha estat i és conegut per la seva atmosfera, tan especial, per la seva cafeteria de cinema, poc convencional, i les seves pel·lícules  distinctives. 

L'equip del vell cinema, sempre, ha insistit que les crispetes de blat de moro (roses!), no pertanyen al seu cinema i, per tant, han acollit molts esdeveniments especials i experiències de cinema diferents. El cinema, l'Øst for Paradis, per exemple, organitza cada setmana: els diumenges al Paradís, on hi ha brunch i cinema, i també: el Franske Film Mandag (els dilluns dedicats al cinema francès) amb tot tipus de joies d'aquest conegut cinema, apte per a francòfils.


Vestíbul, al primer pis, del cinema Øst for Paradis
Foto: PR-foto / Øst for Paradis

El cinema va celebrar, el seu 40 aniversari, amb una nova oferta al servei del seu public: streaming filmperler.dk. Les pel·lícules tan  especials, que l' Øst for Paradis ha mostrat i importat durant anys; i, que ara, es poden veure a casa des del sofà. Pot haver-hi una llarga distància, per arribar, als cinemes artístics danesos, però ara, amb aquest sistema, molta més gent té l’oportunitat, de veure les pel·lícules especials, artístiques i peculiars que caracteritzen els espectacles escollits, personalment, per l'equip d'experts que treballa al vell cinema, l'Øst for Paradis.

El mateix dia de la celebració, del 40 aniversari, es va poder veure el film clàssic: East of Paradis protagonitzat pel James Dean; la primera pel·lícula que va mostrar el cinema, quan va obrir les seves portes, als anys 70. A més, es va poder veure la premiada pel·lícula noruega Heftig og begeistret youtube.com/watch?v=aijULAMWmaU i, la comèdia xinesa Badeanstalten i, la poètica història alemanya-mongola den Grædende Kamel (el camell que plora). També, es van fer, xerrades i conferències sobre el passat i el futur de l'Øst for Paradis, així com, es va mostrar una exposició fotogràfica sobre la història del cinema.


Escena de la pel·lícula noruega: Heftig og begeistret


El cinema: Øst for Paradis, com a empresa familiar


Quan el mític cinema, de la ciutat d'Aarhus, va obrir les seves portes el 1978, va ser-hi amb un clar desig de destacar. Els tres fundadors van ser: en John Rosendorff, en Flemming W. Larsen i  l'Uffe Sloth-Andersen, que van intuir, que faltava un cinema a Aarhus que mostrés les diferents pel·lícules, occidentals i no occidentals, que no trobaven el camí cap als altres cinemes de la ciutat; una mena de minicines, dirigits als intel·lectuals que vivien o venien a la ciutat d'Aarhus. Aquest, es per tant, l’estil que han mantingut des d’aleshores. El nom Øst for Paradis, prové, en part per la seva ubicació al carrer anomenat: Paradisgade (el carrer del paradís) i, en part, després de la primera projecció de cinema i, no menys important, pel desig de mostrar pel·lícules de tot el món, inclosa l'Europa de l'Est.


Un altra de les 7 sales que té el "vell" cinema
Foto: PR-foto / Øst for Paradis

Avui, el cinema està dirigit per dos germanes: la Line Daugbjerg Christensen, que és productora i arquitecta i la Ditte Daugbjerg Christensen, entre d'altres. El cinema té una història familiar molt especial que va començar,quan el seu pare l'Ole Bjørn Christensen, que es va incorporar a l'empresa quan dos dels cofundadors, en John Rosendorff i el Flemming W. Larsen, van abandonar el projecte el1981. El tercer cofundador l'Uffe Sloth-Andersen va continuar al cinema juntament amb l'Ole Bjørn Christensen i, va esdevenir co-propietari. El 2007, la filla d'en Ole , la Line Daugbjerg Christensen, es va asseure a la cadira del director i, posteriorment, la seva germana, la Ditte Daugbjerg Christensen, es va unir a la, emocionant, tasca de dirigir el cinema.


La darrera generació: Germanes i directores del "nou" Øst for Paradis
Foto: PR-foto / Øst for Paradis

Després de alguns problemes financers i l'amenaça de la supervivència a mitjans dels anys 00, el cinema va decidir oferir accions públiques de la companyia, que costaven un mínim de 500 corones daneses. L'operació es va coneixer com: Salvem el Cinema, i els investors es diuen, "àngels del paradís". Entre tots, van salvar la petita joia del cinema Aarhusià d'art. Des de llavors, el cinema ha tornat a la seva trajectòria i, ha estat renovat i optimitzat repetidament. L’any 2012 van experimentar una important reforma, obrint una nova zona de vestíbul, tres nous halls i van aconseguir equipaments tècnics completament nous. Per descomptat,  se hi va respetar la història molt especial del cinema i l’ambient autèntic de les antigues sales. Encara se poden comprar accions, avui en dia, donar suport al cinema i convertir-se en un dels àngels del Paradís.

L'Øst for Paradis, entrada pel carrer Paradís

L'Øst for Paradis, mostra cada dia pel·lícules, amb diferents horaris, a les 7 sales del cinema; on s’especialitzen constantment en els petits tresors de pel·lícules, marginals i "oblidades", en tot tipus d’idiomes. Projecten pel·lícules de tot el món, que també distribueixen a altres cinemes i, fins i tot, es mostren a les seves pròpies sales. El vell cinema, l'Øst for Paradis, després de més de quaranta anys d’esperança i fe, en l’art cinematogràfic, ha demostrat, que poden fer i oferir, una oferta diferent, que ha esdevingut un "clàssic".


La cafeteria de l'Øst for Paradis
Foto: PR-foto / Øst for Paradis

El cinema d’art, l'Øst for Paradis es troba a Paradisgade, però té una oficina al Museumsgade.


dimecres, 7 d’agost de 2019

Concepcions sobre el nord

Concepcions sobre el nord. Mitologia?



L'associació Nòrdica

Enguany, se celebra, el 100 aniversari de la fundació de les associacions nòrdiques, que treballen per ampliar la cooperació nòrdica, als tres països escandinaus. Al llarg del segle XX i fins avui, la cooperació nòrdica ha estat en molts aspectes un gran èxit. 

En una fase inicial, es van posar en marxa diverses iniciatives de cooperació, que es van llançar molt més tard a nivell europeu. Per exemple, durant els anys cinquanta ja es va establir una unió de passaports nòrdics, mentre que la corresponent cooperació de Schengen en.wikipedia.org/wiki/Schengen_acquis entre diversos estats europeus només va veure gradualment la llum del dia durant els anys vuitanta i noranta.

Tenint en compte, el resultat de les enquestes, l’actitud de la gent envers els països nòrdics i la cooperació nòrdica ha estat molt positiva al llarg dels anys. Encara avui, quan la cooperació i la globalització amb la UE (Unió Europea), ocorre, més que mai, molts dels habitants de Dinamarca, senten que tenen alguna cosa en comú amb els noruecs i els suecs.


Paisatge dels països nòrdics 

Però, d’on prové el sentit nòrdic de la comunitat? És un mite o una realitat que tinguen alguna cosa en comú els països nòrdics entre ells?

Quan el 1919 es va fundar l'Associació Nòrdica  fnfnorden.org/hvad-er-fnf entre tres països escandinaus, no ho va ser, tan sols, per causa d'un fort anti-alemanynisme arran de la Primera Guerra Mundial. Cap dels tres països escandinaus havia estat directament implicat en la guerra. Tanmateix, a causa de l'escassetat general de mercaderies com a resultat de la guerra, havien començat a ampliar la seva cooperació comercial interna, de la mateixa manera que, durant la guerra, els ministres d'exteriors i els respectius reis estatals, van celebrar reunions conjuntes per coordinar la política de neutralitat i demostrar la unitat escandinava al món exterior; va ocórrer, que, després del final de la primera guerra mundial, molts volien continuar la cooperació.


Que bonic és el nord!

El sentiment: "anti-alemany" que s'havia anant desenvolupant, degut als diversos conflictes bèl·lics, a través de la historia, entre Dinamarca i Alemanya, com ara: la guerra del 1864, on Dinamarca va perdre els dos ducats: Slesvig i Holstein ca.wikipedia.org/wiki/Slesvig-Holstein, o/i l'ocupació nazi durant la segona guerra mundial; tot això, va continuar jugant un paper en el desenvolupament de la cooperació nòrdica, ja que, Dinamarca hi estava més oberta a mirar cap als seus germans i cosins dels països escandinaus. Durant la Segona Guerra Mundial, l'Associació Danesa de Països Nòrdics va passar, doncs, dels 5.000 membres el 1939 als 45.000 membres el 1945. I després de la segona guerra mundial, molts polítics danesos, així com una gran part de la població danesa, van voler mirar cap al nord més que cap al sud quan ho havien de fer; i ,decidir, amb quins països Dinamarca preferia cooperar.

Lübeck (ciutat ubicada als ducats perduts, el 1864

Aquesta va ser també la raó per la qual, el 1948, hi va haver-hi un ampli suport polític per part dels denominats: "els quatre vells partits" per iniciar negociacions amb Suècia i Noruega per constituir una Confederació Escandinava de Defensa. Només quan aquestes negociacions, a causa del desacord entre Noruega i Suècia sobre la forma concreta de la Confederació de Defensa, es van encallar a principis del 1949, Dinamarca va unir forces amb Noruega i va ajudar a formar l'OTAN ca.wikipedia.org/wiki/Organització_del_Tractat_de_l%27Atlàntic_Nord.

NATO  

També hi havia molt sentiment anti-alemany, ja que un gran nombre de polítics danesos dels anys cinquanta i seixanta van preferir la creació d’un mercat comú nòrdic (des de el 1968 fins al 1970 anomenat NORDEK en.wikipedia.org/wiki/Nordek) en lloc d’una entrada danesa al mercat comú europeu (CE), que s’havia format el 1957. A la dècada del 1950, per exemple, les declaracions, en la publicació del relator socialdemòcrata, en Per Hekkerup en.wikipedia.org/wiki/Per_Hækkerup (que després es convertiria en un defensor, a ultrança, de la Comunitat) i diversos polítics radicals podien escoltar una clara distància amb la CE, com a resultat de la percepció que l'Alemanya de l'Oest , França i d'altres, no compartien, els valors dels països nòrdics. En Per Hekkerup i els socialdemòcrates consideraven que aquests països, que en aquell moment estaven establint la CE, no eren tan democràtics com els països nòrdics. Una afirmació força cridanera en un moment en què pocs posaven en dubte l'estatus de l'Alemanya Occidental i França com a autèntiques democràcies.

Conferència de premsa a Estocolm el 5 de febrer de 1970 sobre el resultat final de les negociacions oficials sobre cooperació econòmica nòrdica (NORDEK)

Els socialdemòcrates també temien que, unir-se, a la CE pogués amenaçar el model únic del benestar nòrdic, mentre que les preocupacions dels radicals (partit polític liberal danés) anaven en una altra direcció. Aquí, es va pensar que els grans països que formaven la CE eren més militaristes que els països nòrdics, més petits i pacífics. Així doncs, des de el punt de vista danés, era preferible, un mercat comú nòrdic que un a dins de la comunitat europea (CE).

La noció dels països nòrdics ca.wikipedia.org/wiki/Països_nòrdics com quelcom particularment pacífic, democràtic i d’igualtat ha continuat jugant un paper important en els punts de vista dels polítics al llarg del segle XX i fins avui. A més, en els darrers anys hi ha hagut la percepció de que els països nòrdics son particularment ecològics i respectuosos amb el clima, i especialment avançats en el camp de la igualtat de gènere, etc.

Però, fins a quin punt, hi ha alguna cosa al respecte? Depèn una mica de com es mesura. Però, encara lluny del camí, és cert que els països nòrdics se situen per davant d’alguns d’aquests camps, per exemple: en l’àmbit mediambiental. Tampoc hi ha dubte que, a la pràctica, l’estat de benestar nòrdic té algunes característiques especials que el distingeixen notablement de les societats més assistencials al sud d’Europa, per exemple, el principi universalista: que tothom té dret, entre altres coses, a una pensió pública, independentment dels seus ingressos i riqueses. Una altra característica habitual és el gran grau de redistribució, que es produeix a través dels alts impostos i, a través, de la contribució del gran sector públic, característic de tots els països nòrdics.

Cooperació nòrdica 

En altres camps, però, la noció de regió nòrdica com a cosa especial és més aviat un mite que una realitat. Per exemple, el nombre dels primers ministres femenins, a Suëcia, es pot comptar en els dits d’una mà, mentre que Dinamarca, Noruega, Islàndia i Finlàndia només n’han tingut dues. Només, Noruega ha tingut dones primeres ministres des de fa relativament molts anys (un total d’uns 16, durant, els darrers 38 anys). A Dinamarca, d’altra banda, fins ara, només ha tingut dos dones primeres ministres, i la primera, ho va aconseguir el 2011 ca.wikipedia.org/wiki/Helle_Thorning-Schmidt.

La Helle Thorning-Schmidt. La ex-primer ministre danesa (2011-2015)

A Finlàndia, sembla, encara pitjor. Certament, hi ha hagut una sola presidenta femenina (del 2000 al 2012), però, d’altra banda, des del 1917 (quan Finlàndia, de facto, es va independitzar de Rússia), només les dones han estat al càrrec, com a primer ministre, durant, un any en total.

Tot i que el 1980, Islàndia va rebre la primera cap d'Estat elegida democràticament al món, la Vigdís Finnbogadottír  ca.wikipedia.org/wiki/Vigdís_Finnbogadóttir, hem de recórrer fins al 2009, abans que els islandesos, obtinguessin, la primera, primer ministre femení.

La Vigdís Finnbogadóttir (la primera, president femení, d'Islàndia)

D'altra banda, a Alemanya, han mantingut una cap de govern femení, de manera continuada, durant els darrers 14 anys. O, per exemple, la Gran Bretanya va obtenir la seva primera dona, primer ministre, la Margaret Thatcher, ja des del 1979. I fins i tot, va estar durant 11 anys.

Tot i així, la idea de que, hi ha quelcom cosa en comú, entre els països nòrdics, i que estan en molts aspectes: “millor que els altres”, continua en el seu millor moment. Tot i que, en algunes àrees, és més un mite que una realitat, en altres zones com s'ha esmentat, és cert, que els països nòrdics tenen algunes característiques comunes que els distingeixen d'altres països europeus.

Banderes nòrdiques 

Finalment, la condició necessària per al sentit de la comunitat nòrdica és la llarga cohesió històrica i cultural entre els països nòrdics. Noruega (amb Islàndia, Groenlàndia i les Illes Fèroe) tenien reis conjunts amb Dinamarca des del 1380, fins al 1814; Noruega i Suècia van estar units des del 1814 fins al1905, i Islàndia es convertí, per primera vegada, en un estat independitzat, de Dinamarca, el 1918. Però un altre factor crucial que no s'entén, tan sovint, a Dinamarca, es tracta que Finlàndia durant més de 600 anys, des dels 1150 fins al 1808, va formar part de Suècia.

Això té una gran importància per al sentit nòrdic de la comunitat entre Suècia i Finlàndia i, ajuda a explicar, per què Suècia no necessàriament farà cap tipus de cooperació nòrdica sense que Finlàndia també hi estigui involucrada. Per a molts danesos, Noruega i Suècia (i Islàndia) són els estats nòrdics més importants, a causa de la comunitat històrica i lingüística. Però des d'una perspectiva sueca sembla una mica diferent. El concepte de països nòrdics continua sent fort, però, també, és diferent de país a país, per el que puc observar i percebre.