Festival literari, Aarhus 2019: "Boig per les Paraules"

"Boig per les Paraules" (XI) Vild med Ord.

Godsbanen godsbanen.dk (Århus), escenari del festival de literatura, 2019: "Boig per les Paraules"

El festival de literatura d'Århus

Literatura nòrdica 

Durant l'onzè any consecutiu, els nombrosos voluntaris del festival literari: Vild med Ord ("Boig per les Paraules") ens convidaren, a tots els aarhusians (desprès de més de 7 anys, vivint aquí, ja me vaig considerant, "una d'ells"...) i, als que s'hi trobaren a la ciutat d'Århus, aquest passat, i gelat, més de febrer, al festival de literatura (potser?) més acollidor de Dinamarca. 

El Vild med Ord, a Aarhus, constitueix el marc, on durant dos dies, alguns personatges de la literatura que es cou, al país nòrdic, tindran una palestra per a debatre i, donar a conèixer, les seves obres i opinions del que està passant...literàriament parlant i socialment...

"Boig per les Paraules"

El passat divendres 22 i dissabte 23 de febrer. El festival: Vild med Ord ("Boig per les Paraules") va "obrir les portes" amb el tema: Ny strøm ("Nova Corrent" o, millor traducció, seria: "Noves Corrents") en quatre escenes; el festival, pren, cada any, el pols de la literatura danesa i propera.


"La nostra ambició és donar al públic experiències bibliogràfiques i, a Aarhus, el festival de literatura que mereix la ciutat. L’any passat vam decidir repensar el concepte de Vild med Ord, de manera que ara tinguem un fort enfocament local i regional, però, encara amb "finestres" per a observar, la literatura nacional" va declarar, l'Anja Tønning vildmedord.dk/bestyrelsen, presidenta del Vild med Ord. Podeu llegir molt més sobre el programa a vildmedord.dk.

Noves Corrents (literàries) 

Sota el tema "Noves corrents" (literàries), hi ha hagut "nous fluxos" de paraules i de literatura.

- Vam experimentar converses i debats sobre la ficció amb el canvi climàtic (cli-fi), com a punt central.

- Vam experimentar aspectes de la nova ona feminista i de la identitat de gènere.

- Vam participar en esdeveniments sobre les novel·les de gènere gràfiques i innovadores.

Autors i d'altres actors convidats, d'enguany

Divendres 22 de Febrer, 2019 

CONEIXENT a l'ANNE-CATHRINE RIEBNITZSKY

L'Anne Cathrine Riebnitzsky. Foto: Les Kaner  

L'Anne-Cathrine Riebnitzsky, nascuda el 1974, i educada, a l'Escola d'Autors i després com a oficial de la llengua. Va debutar el 2006 amb nombroses històries curtes eròtiques per a l'antologia "Kiss nr..." litteratursiden.dk/boeger/kys-nr

El 2013 va llançar "Maleïts descendents" (Forbandede yngel), que va rebre el premi: De Gyldne Laurbær, el 2014  en.wikipedia.org/wiki/De_Gyldne_Laurbær 

A més de la ficció, la Riebnitzsky, també, ha publicat la biografia "La guerra de les dones" (Kvindernes krig), que és, un conte-relat, personal; la seva experiència com a oficial i assessora del Ministeri d'Afers Exteriors, es reflecteix, en diverses de les seves obres.

Més recentment, el 2018, va publicar la novel·la:  Smaragdsliberen ("Polidor de maragdes", en català!), que ha
rebut excel·lents crítiques.

L'acte va tenir lloc, al Teater Katapult, Kl. 20.15 katapult.dk


Dissabte, 23 de febrer, 2019

CONEIXENT al MORTEN RAMSLAND

En Morten Ramsland. Foto: Martin Dam Kristensen

En Morten Ramsland va néixer el 1971 i, va debutar el 1993 amb la col·lecció de poemes: Når fuglene driver bort ("Quan les aus surten -volen- a la deriva"). En Ramsland, va públicar, la seva gran novel·la, una crònica familiar: "Hundehoved", el 2005 i des de llavors ha publicat un gran nombre de novel·les i llibres infantils. 

El denominador comú a les novel.les d'en Ramsland són: l'amor a la bona història, tant la que és propera a la veritat i la que està més relacionada amb les històries de robatori. Les seves obres sovint es relacionen amb el gènere del realisme màgic i estan escrites en un to satíric. Recentment, en Ramsland, ha publicat el "Gabinet lleuger" el 2018, que entre altres coses tracta de les relacions obertes i la sexualitat experimental.

L'acte va ser-hi a Remisen godsbanen.dk/lokaler-og-events/lokaler/remisen

L'únic

Al festival "Boig per les Paraules" (Vild med Ord), en Ramsland, va parlar, amb la Katrine Frøkjær Baunvig  gyldendal.dk/forfattere/katrine-frøkjær-baunvig-f137136, que és la autora de: "Romanç" i el llibre: Den eneste ene ("L'únic"). Basant-se en el "Gabinet lleuger", parlaren de relacions monogamés, poligàmia i amor.

ÅRHUS COL·LECTIU FEMINISTA+ ANNE METTE KÆRULF LORENTZEN

Moderant esdeveniment: La Mette Østgaard Henriksen

Des del maig del 2017, el grup de lectura feminista d'Aarhus: The feminist reading group kvindemuseet.dk/kalender/feminist-reading-group, ha estat, un fòrum obert per a persones tan daneses com internacionals interessades en el feminisme. El grup discuteix articles en anglès, llibres, poemes i contes curts des d'un angle feminista. També, organitzen trobades, on les dones d'Aarhus, i les dones d'altres països que viuen a Dinamarca expliquen la seva vida i el seu feminisme als seus països d'origen.

Al festival es va parlar de la novel·la gràfica "Skamlebben" (lebbe, que vol dir, lesbiana, en danés) per tant, la traducció seria, quelcom paregut a: "La vergonya lèsbica", d'Anne Mette Kærulf Lorentzen i, d'altres treballs centrats i basats en el tema: gènere.

Anne Mette Kærulf Lorentzen oestgaardhenriksen.dk, és l'autor i l'artista darrera de "Skamlebben", que va aparèixer el 2018. És una novel·la gràfica i una narrativa autofictiva. La novel·la es basa en la seva experiència de descobrir-se, com a lesbiana, quan tenia 40 anys i, estava casada i, ja era mare de dos fills.

Anne Mette Kærulf Lorentzen és arquitecta i cofundadora de l'ONG: Female Oxygen femaleoxygen.com, que recull fons per a entorns LGBT a tot el món.

L'acte va tenir lloc a Kabinettet (sala de teatre, a Godsbanen)  katapult.dk

CLIMA + ORD = CLI-FI

La Charlotte Weitze, el Lars Skinnebach i el Rasmus Lund (al cli-fi debat)

La Charlotte Weitze, el Lars Skinnebach i el Rasmus Lund, són 
els autors i poetes, que van intervenir, en el necessari i interessant debat, sobre el clima. Vil med Ord ("Boig per les Paraules") s'ha centrat, entre altres temes, d'interès actual, en l'ona cli-fi amb un nou debat.

La Charlotte Weitze, 1974, publicà, la novel·la: Den afskyelige ("L'abominable"), el 2016; es desenvolupa en un país nòrdic, on el clima, ha esdevengut, gairebé, tropical! Una entrada alhora divertida i seriosa, en el debat sobre el clima, amb trets aventurers i sorprenents.

El Lars Skinnebach, 1973, ha estat anomenat "El pare de la ecopose" danesa, més recent; ja va declarar, fa vuit anys, que la literatura que no tractès de la crisi climàtica no es pot ni tractar! Acaba de publicar la col·lecció de poesia "Teotwawki", que té lloc en un moment i un món després, de la gran caiguda (climàtica). 

 "La literatura que no tracta la crisi del clima és una pèrdua de temps" (Lars Skinnebach)

En Rasmus Lund, 1989, ha debutar aquest mateix any, amb la col·lecció de poemes "Creixement", en la qual ell problematitza que sempre associem la paraula i el concepte de creixement amb el creixement econòmic. Què passa, es pregunta, amb el creixement biològic, social, cultural o espiritual?

El moderador va ser-hi, en Gregers Andersen gregersandersen.net, professor associat, a la Universitat d’Estocolm, que ha investigat i escrit llibres sobre el gènere cli-fi.

LITERATURA HIPNòTICA.COM

Declaració hipnòtica d'amor per la literatura

Els dos companys des de la secundària, de Risskov  en.wikipedia.org/wiki/Risskov, el Lars Bukdahl i el Jens Blendstrup, van presentar el seu espectacle d’hipnosi literària, que és una barreja de lectura turbo, difusió de la literatura, comèdia diletant, dansa, etc...una mena de literatura Zirkus Nemo zirkus-nemo.dk.

Jens Blendstrup (hipnosi literària). Foto: Miklos Szasbo

El Jens Blendstrup rosinante-co.dk/forfattere/jens-blendstrup, des del 2004, ha passat per la paret sonora literària, amb la novel·la grotesca: Gud taler ud ("Déu parla"), a més a més, ha escrit diverses novel·les aclamades per la crítica, com ara: Ege-ekspeditioner ("Expedicions pròpies", el passat 2018, en col·laboració, amb l'Ole Lejbach  modstroemfyn.dk/kulturaktører/ole-lejbach-jens-blendstrup). 

Lars Bukdahl (crític literàri i poeta)

El Lars Bukdahl és especialment conegut com a crític a Weekendavisen weekendavisen.dk. Aquí escriu amb un estil particularment fabulós i original, i les seves crítiques sovint creen debat. També, ha escrit, una sèrie de col·leccions de poesia i diversos llibres amb crítiques literàries.

L'acte literari, va tenir lloc, al Teater Katapult katapult.dk

NOVETATS GRÀFIQUES

És probable que les novel·les gràfiques tinguin més de 40 anys, però, sobretot, en els darrers anys s’han publicat una gran quantitat de novel·les gràfiques d'autors i artistes danesos.

Autors/artistes gràfics 

Tres autors/artistes:

En Søren Jessen soerenjessen.com, és un escriptor d'Aarhus amb un gran catàleg de les seves pròpies obres i il·lustracions d'altres persones. El 2017, la seva edició de la història de Franz Kafka "La transformació" (traducció, més correcta, del títol del llibre) va rebre una agradable recepció per part dels crítics.

En Morten Dürr litteratursiden.dk/forfattere/morten-durr està darrere de l’artista Lars Horneman:"Zenobia". Rarament un autor ha rebut un premi per un llibre amb tan poques paraules! 


La Signe Parkins signeparkins.com, és il·lustradora, treballa com a artista visual, al seu taller, a Aarhus (Ravnløkke i Parkins) i publica els seus propis llibres dibuixats i històries tant en forma de llibre com en blog: signeparkins.blogspot.com.

Festival d’arquitectura de Copenhaguen (CAFx)

Festival d'arquitectura 2019 (København, Aarhus, Odense)

Centrant-se en el tema principal: "Canviar Ideals, 1919, 2019,  2119", el Festival d'Arquitectura de Copenhaguen 2019 cafx.dk , tindrà lloc simultàniament a les principals ciutats daneses: Copenhaguen, Aarhus i Odense.

Cartell de presentació del festival d'arquitectura 2019

El Copenhagen Architecture Festival convida als actors de l'arquitectura de Dinamarca a dissenyar un manifest el 2019. Amb motiu de l'any electoral i del centenari de la Bauhaus, és important que les diferents professions contribueixin al debat. Precisament les professions que treballen amb el disseny i la gestió dels espais en què vivim. 

La nova arquitectura de la ciutat de Copenhaguen. La Camilla Richter-Friis van Deurs, us guiarà cap a la millor arquitectura nova de Ørestad (L'esdeveniment, en danès, el 27 de març a les 16.00!)

A través de les àrees professionals, animem als actors de l'arquitectura a examinar les perspectives per tal de fixar conscientment objectius i visions per influir en el desenvolupament urbà i social. Aquí, el camp de l’arquitectura s’entén en sentit ampli des d’edificis i institucions residencials, parcs, fins a plans urbans i paisatges que contenen aspectes socials, estètics, polítics, ambientals, econòmics, etc. 

El 2019, el tema del Copenhagen Architecture Festival és: "Changing Ideals", on se miren els canvis d’esperances i somnis per a la llar, la ciutat i l’entorn construït durant els darrers cent anys. 

Josephine Michau, la directora del festival. Foto: Anastasija Gogoleva

El Festival d’arquitectura de Copenhaguen (CAFx) investiga el paper i l’impacte de l’arquitectura en les nostres vides i en el món en què vivim. L'arquitectura és més que, només, maons, marcs i compartiments. És sensual, corporal i social. Té rellevància política, històrica i cognitiva. Vivim en interacció constant amb l'arquitectura; viu i canvia al costat de nosaltres i afecta tots els aspectes de la nostra existència.

Amager Bakke copenhill.dk

Cada any, el festival explora i presenta idees sobre la relació entre el món arquitectònic i la vida humana a través d'un ampli programa públic de xerrades, pel·lícules, representacions, tallers, seminaris i exposicions en col·laboració amb diverses institucions i socis (inter) nacionals.

El festival analitzarà les experiències del modernisme i, tindrà una mirada crítica sobre els aspectes clau del futur sobre com construir i viure a la llum de la migració, el canvi climàtic, el canvi demogràfic, els nous patrons familiars, els desenvolupaments tecnològics, etc.

Dorthevej residence (BIG gruppen) big.dk/#projects

Les grans narratives han estat declarades mortes durant les últimes dècades en la vessant del valor postmodernisme relativista i el gir neoliberal de la caiguda del mur. 

Avui sembla que hi ha un renovat interès per la base sobre la qual es basa l'arquitectura i el paper dels seus diversos actors en el desenvolupament i la convivència social. En definitiva, el manifest, que era part integrant de les ideologies modernistes i polítiques amonestades, sembla tornar al mapa de l'arquitectura. 

Manifest arquitectònic

Centrant-se en el manifest, s'examina el valor de base per al desenvolupament de l'arquitectura.

Amb un replantejament del manifest, s'espera establir objectius i visions d'on anirem, arquitectònicament parlant, en el futur. Quin tipus de ciutats, llars, paisatges i espais públics necessitem per desenvolupar-nos i cuidar-los en el futur?

The Silo (Nordhavn, Copenhagen) "Hva drikker mølr"? 

La qualitat arquitectònica, la cura de la cohesió social i ambiental requereixen que tots els actors estiguin involucrats al voltant de la taula, de la mateixa manera que les històries sobre la bona vida i la bona ciutat són moltes. 

Junts, les manifestacions seran un document important que pot donar suport a polítiques i plans. Es reuneixen en una publicació conjunta i una exposició comissariada a l'Acadèmia d'Arquitectura, que constitueix el marc per a esdeveniments de debat. A més a més, les manifestacions es presentaran als responsables de la presa de decisions i als desenvolupadors de la ciutat.

Programa 2019, a Aarhus (AAFx)

A Godsbanen (Århus) cafx.dk/?s=Godsbanen%20Remisen

 L'arquitecte, dissenyadora i presentadora de televisió, Ane Cortzen.

Què passa quan els edificis antics guanyen vida? Quan l’antiga fortalesa de la indústria, entre altres coses, es transforma en un nou cresol cultural, quan un vell far aconsegueix un nou interior temporal quan respirem la vida en una antiga ruïna? L’arquitecte, dissenyadora i presentadora de televisió Ane Cortzen, ens porta a un viatge cap a algunes de les transformacions més singulars del país, i escoltarem els pensaments i les visions darrere de les transformacions reeixides de la gent clau, al darrere.

Després d'un debat, moderat per l'Ane Cortzen anecortzen.dk, és possible veure o revisar la sèrie de programes de la televisió danesa (DRK) "Fantastiske Forvandlinger" i Godsbanen dr.dk/tv/se/fantastiske-forvandlinger.

Films, al festival d'arquitectura

 

GRANDMA AND LE CORBUSIER

La Marjolaine Normier, fa un retrat personal d’un dels arquitectes més influents: Le Corbusier kadk.dk/kalender/le-corbusier

L'àvia i Le Corbusier 

El llegat de Le Corbusier, a través del retrat personal de la Marjolaine Normier d’un dels arquitectes més influents i de les seves obres emblemàtiques.

"L'àvia i Le Corbusier" rastreja sota la pell de la nau mare modernista de Le Corbusier: Unité d'habitation a Marsella  es.wikipedia.org/wiki/Unité_d%27Habitation. La renovació de l’apartament pioner de l’àvia de la directora del film, planteja preguntes sobre habitatges barats, vincles personals, patrimoni cultural i turisme modernista.

 En realitat, el Mamo, és un acrònim inspirat en el Moma de Nova York i que combina les dues primeres síl·labes de Marsella i Modulor (la famosa figura inventada per Le Corbusier i que serveix de semental mestre en totes les seves construccions).

L'espectacle es presenta en col·laboració amb l'Acadèmia d'Arquitectura de East Jutland aarch.dk, que, també, introduirà el retrat personal de la Marjolaine Normier de l'emblemàtica Cité Radieuse dezeen.com/tag/cite-radieuse

paustian.com/da/designere/le-corbusier

A Copenhagen (CAFx)

Des del 4 al 30 d'abril del 2019, Housing the Human serà allotjada al Festival d'Arquitectura de Copenhaguen (CAFx), al KADK Biblioteket kadk.dk; presentant, els prototips de la primera etapa dels cinc conceptes seleccionats.

KADK, The School of Architecture i el Copenhagen Architecture Festival us conviden a la sèrie de conferències CAF x KADK presentada per destacats arquitectes, cineastes i artistes contemporanis de diverses generacions i continents. Els presentadors es comprometen amb problemes relacionats amb l'arquitectura i la urbanització, a la seva manera, influint en la professió de l'arquitectura i les arts el 2019.

Tobias Nolte (un dels futurs talents del disseny danés)

L'Habitatge de la humanitat: investigació del prototip futurològic amb cinc talents internacionals. Cinc joves talents del disseny, entre ells el danés Tobias Nolte avatudloengud.ee/2018/04/23/tobias-nolte, presentaran les seves idees i prototips per abordar qüestions socials, estètiques i sostenibles per a la convivència futura.

Les conegudes escales de l'ajuntament d'Århus (Cartell de la conferencia d'arquitectura 2017)

vimeo.com/315646019?from=outro-embed  

CHRISTIAN IV (1588-1648) de Dinamarca i Noruega. El rei visionari!

CHRISTIAN IV (1588-1648). Un rei cool!

Christian IV, rei de Dinamarca Noruega (1588- 1648)

En Christian IV, va ser-hi un rei visionari i ambiciós que sentia admiració per l'art i l'arquitectura. A Dinamarca, el Renaixement, va arribar una mica més tard (RENÄSSANCEN 1536-1660) i, va ser-hi, una època caracteritzada per guerres i terres perdudes. Encara que sota el regnat d'en Christian IV, es van perdre moltes guerres, va ser, i és, sense cap dubte, un dels reis, més conegut del Regne de Dinamarca.

En Christian IV, va heretar el tron, del seu pare, en Frederik II, l'any 1588, a l'edat de 11 anys  ca.wikipedia.org/wiki/Frederic_II_de_Dinamarca. En 1596 es va convertir en adult i, llavors va ser coronat rei de Dinamarca i Noruega. A més a més, era duc de Schleswig i Holstein  es.wikipedia.org/wiki/Schleswig-Holstein. Els dos ducats, que havien tingut, des del 1460, els reis danesos, com a ducs. 

The Holstein Gate Holstentor, a Lübeck, Schleswig-Holstein ca.wikipedia.org/wiki/Lübeck

En Christian IV, era fill d'en Frederik II i Sophie de Mecklenburg ca.wikipedia.org/wiki/Sofia_de_Mecklenburg-Güstrow. Es va casar amb Anna Cathrine de Brandenburgo, que va morir el 1612. Més tard es va casar amb Kirsten Munk (el gran amor de la seva vida, un amor no sempre correspost i dolorós). En 1615, Kirsten Munk es va convertir en la segona esposa de Christian IV. Era filla de Ludvig Munk i d'Ellen Marsvin. Ella i el rei van tindre dotze fills, dels quals vuit van sobreviure.

La Kirsten Munk va tenir una estreta relació amb Christian IV i es descriu, que tenia una personalitat intel·ligent i independent. El 1626, però, va començar una relació amb el Otto Ludwig, i ella i el rei es van tornar cada vegada més distants el un del altre. El 1630 va abandonar la cort i va viure des d'aleshores en les seves finques Boller i Rosenvold a Jutlàndia; on, de vegades estava realment sota arrest domiciliari en.wikipedia.org/wiki/Kirsten_Munk, el 1615.

En Christain IV, va ser pare de més de 20 nens, entre ells Frederik III i Leonora Christine  en.wikipedia.org/wiki/Leonora_Christina_Ulfeldt.

Kirsten Munk, portrayed by Jacob van Doordt (1623)

El Christian IV havia rebut una educació exhaustiva quan va ser coronat. Va buscar reforçar el seu regne, per exemple, donant bones condicions per al comerç. Va intentar a través de mitjans militars fer de Dinamarca el territori més poderós del Bàltic, però la seva intervenció a la Guerra dels Trenta Anys de 1625 a 1626 va anar-hi malament  ca.wikipedia.org/wiki/Guerra_dels_Trenta_Anys. Després d'això, Suècia es va convertir gradualment en el país líder entre els països nòrdics. En una batalla naval contra una flota sueca el 1644, el rei va perdre el seu ull dret.

En Christian IV va ser un dels reis més colorits i populars de la història de Dinamarca. Estava molt interessat en la cultura i, sobretot, en la música. Era també "un constructor" molt actiu; durant el seu regnat es van fundar diverses ciutats noves i es van erigir molts edificis importants, com , el castell Rosenborg kongernessamling.dk/en/rosenborg, on va morir.

Rosenborg Slot (el Castell, on va morir en Christian IV)

En Christian IV, en la primera meitat del segle XVII, va manar construir molts edificis, sobretot, als voltants de la capital (Copenhagen). Va fer construir edificis coneguts com el castell de Frederiksborg a Hillerød, la Borsa de Copenhaguen i la Torre rodona.

Torre rodona, a Copenhagen 

Quan el Christian IV, es va fer càrrec del govern, Dinamarca era la potència dominant a la zona del mar Bàltic, però, també, Suècia se disputava el poder sobre el Bàltic. La balança, va canviar significativament, quan el Christian IV va "dibuixar" de nou el mapa de Dinamarca, entre els anys 1625-1629, a la Guerra dels Trenta Anys (1618-1648). El rei va patir una gran derrota militar el 1626, i després Dinamarca, va haver de retirar-se de la guerra el 1629, va ser Suècia, finalment, qui es va convertir en la principal potència de la zona del Mar Bàltic.

L'edifici de la Borsa, a Copenhagen

A continuació i, en els següents segles, Dinamarca, va acabant perdent, la seva hegemonia i influència en el Bàltic i, va deixar de ser-hi un gran poder regional al nord d’Europa.

Les dolentes relacions amb Suècia van continuar durant la resta del regnat d'en Christian IV. El 1643, Suècia va atacar Dinamarca i per aconseguir la pau, al 1645, Dinamarca va haver d'abandonar l'illa de Gotland, al mar Bàltic, ca.wikipedia.org/wiki/Gotland, a la província de Halland i parts de Noruega. A la mort de Christian IV, el 1648, Dinamarca era una país en profunda crisi.

L'illa de Gotland (entregada als suecs, pel rei danés)

Cultura Renaixentista (1536-1660)

A l'Edat Mitjana, l'església acaparava tots els aspectes culturals. Després de la Reforma, l'església encara tenia una gran importància per al desenvolupament d'una cultura escrita danesa. La Bíblia va ser publicada en danès per en Christiern Pedersen en.wikipedia.org/wiki/Christiern_Pedersen i, van aparèixer, també, els llibres de salms danesos; es van utilitzar diumenges darrere diumenge a les esglésies de Tønder ca.wikipedia.org/wiki/Tønder, de manera que la seva llengua i contingut van afectar a grans parts de la població. Al segle XVII, els llibres d'himnes (salms) i les noves voluntats eren accessoris habituals a les cases residencials i es van trobar en poques masies. També es van difondre treballs com el llibre de visita d'en Peder Palladius en.wikipedia.org/wiki/Peder_Palladius o la col·lecció de sermons de Hans Tausen es.wikipedia.org/wiki/Hans_Tausen.

L’art de la impressió ja estava ben establert, de manera que es podien imprimir diversos milers d’obres populars. Els gèneres religiosos van tenir un paper important entre tot el que es va publicar, però no estaven sols. Des de Itàlia, la cultura del Renaixement va arribar gradualment a Dinamarca i, per tant, es va inspirar en l'antiguitat clàssica. Es van guanyar tota una sèrie de gèneres literaris.  

Frederiksborg Slot, a Hillerød

La cultura del Renaixement també es va sentir d'altres maneres. Abans de la Reforma, les esglésies eren els edificis més bonics. Amb el Renaixement, la vida de la cort es va fer molt més magnífica i va exigir magnífics marcs. 

El primer castell monumental del Renaixement va ser Kronborg ("el castell d'en Hamlet") kongeligeslotte.dk/en/palaces-and-gardens/kronborg-castle.html, construit pel Frederik II (pare d'en Christian), que va regnar de 1559 a 1588, i on va celebrar sumptuosos banquets. El castell va ser construït per impressionar als nombrosos visitants que venien de lluny a les festes amb el rei, que duraven dies. Se'ls  tractava d’una manera meravellosa i, se'ls complimentava amb plats gurmet i amarratges de cervesa.

El Castell més important, del renaixement danés, va ser el  Frederiksborg Slot dnm.dk/en, construit a les ordres d'en Christian IV. El castell va ser decorat de manera abundant amb escultures i pintures, sovint amb motius de l'antiguitat clàssica. Fins i tot la noblesa es construïa un gran nombre de cases senyorials, i les feien més grans i més belles que abans. Al mateix temps, es va ficar de moda, el retrat, de manera que els castells i les cases senyorials es van omplir de quadres pintats de la família. El rei i la noblesa van substituir l'església com els principals empresaris dels artistes.

En Frederik II (pare d'en Christian IV)

Una part important dels fluxos del Renaixement va suposar un nou interès per la ciència. A Dinamarca, el representant més destacat, va ser, el noble matemàtic i astrònom Tycho (Tyge) Brahe ca.wikipedia.org/wiki/Tycho_Brahe, que com a jove va fer un important descobriment astronòmic i, amb un ampli suport financer d'en Frederik II, va construir el millor observatori europeu del seu temps a l'illa de Hven, al Sound.

el matemàtic i astrònom Tycho (Tyge) Brahe

Altres castells danesos: 

kongeligeslotte.dk/en/palaces-and-gardens/christiansborg-palace.html

kongeligeslotte.dk/en/palaces-and-gardens/the-hermitage.html

rosenholm.dk

Designmuseum Denmark. Experimenta el DISSENY danés

Viu l'experiència del disseny danès

VP1, Flowerpot pendel (Verner Panton) ca.wikipedia.org/wiki/Verner_Panton

Amb una ubicació única al centre històric de Copenhaguen, a prop dels llocs d'interès turístic, de les embarcacions portuàries, de les empreses de disseny i de les galeries d'art més prestigioses, el Designmuseum Danmark designmuseum.dk, és un arxiu del treball i, l'entrada a Dinamarca com a destinació de disseny.

Edifici, que alberga, el museu danés del disseny, a Copenhagen 

FUNDAT EL 1890: INSPIRACIÓ IMAGINATIVA

 Designmuseum Danmark

El museu del disseny danés, va ser fundat el 1890 per la Confederació d’Indústries Daneses a Copenhaguen i pel llegat del Ny Carlsberg Museums  visitcopenhagen.com/copenhagen/glyptoteket-gdk410562. Es va obrir al públic el 1895 en un museu construït sobre el que ara és el H.C. Andersens Boulevard i, es va traslladar el 1926 a la seva ubicació actual, un antic hospital. 

Nanna Ditzel disseny (composició). Exhibició permanent
en.wikipedia.org/wiki/Nanna_Ditzel

Des del principi, l’objectiu principal del museu va ser comunicar la idea de qualitat dins del disseny. En exposar objectes i col·leccions exemplars, buscant elevar el nivell dels productes industrials danesos i servir de font d'inspiració per a les persones que treballen a la indústria del disseny. També pretén fer que els consumidors contemporanis siguin més crítics i orientats a la qualitat.

Klismos Chair (Nicolai Abildgaard 1790-92), 

COPENHAGEN'S BEST ROCOCO BUILDING i, en KAARE KLINT

Edifici Rococó. Museu del disseny danés, i el Kaare klint

Des del 1926, el Designmuseum Danmark es troba en un dels millors edificis rococó de Copenhaguen, al antic Hospital de la Royal Frederik en.wikipedia.org/wiki/Frederiks_Hospital. L'edifici va ser construït durant el regnat del rei Frederik V en els anys 1752-57  ca.wikipedia.org/wiki/Frederic_V_de_Dinamarca a partir de dibuixos dels arquitectes Nicolai Eigtved i Lauritz de Thurah. A la dècada de 1920, els arquitectes Ivar Bentsen i Kaare Klint van renovar el edifici i es van adaptar a ell.

El mono d'en Kay Bojensen
 en.wikipedia.org/wiki/Kay_Bojesen

Kaare Klint (1888-1954)  es.wikipedia.org/wiki/Kaare_Klint subministrà el museu i dissenyà tot el seu inventari, a finals dels anys vint. Conegut com el gran mestre del disseny dels mobles danesos, té (encara) una influència decisiva en el disseny danès.

En Kaare Klint va viure i treballar al museu i també va servir de professor per a alguns dels arquitectes i dissenyadors danesos més coneguts del segle XX. 

En Klint, va ser professor a l’Escola de Disseny de Mobles i Decoració d’Interior de la Reial Acadèmia de Belles Arts i, en Kaare Klint va ser conegut pel seu extens examen analític de l’espacialitat. Avui els edificis del museu són coneguts com el millor exemple de l'obra de Kaare Klint amb les seves funcions i tradicions.

Des de "KUNSTINDUSTRIMUSEUM" fins a DESIGNMUSEUM DANMARK

Exhibició permanent (Designmuseum Danmark)
Foto: Kim Wyon

Fins al 2011, el Designmuseum Danmark era conegut com el "Kunstindustrimuseet", o com a el Museu d'Art i Disseny. El nom es va canviar com a part de l’estratègia del Museu per arribar a un públic més ampli. 

El Designmuseum Danmark és un museu contemporani que té com a objectiu inspirar les millors solucions de disseny i posar a la llum les col·leccions històriques. El canvi de nom es va llançar al mateix temps que l'exposició "Danish Design - I like it" creada per l'estel del dissenyador internacional Jasper Morrison jaspermorrison.com.

Exposició permanent. Designmuseum Danmark

“El museu necessitava un nom que pogués entendre's àmpliament i que pogués comunicar les seves idees i objectius. El nou nom és curt, fàcil de dir i internacional. El canvi de nom també permet al museu mostrar el seu interès amb els museus del disseny en llocs com Anglaterra, Alemanya i Finlàndia ", va dir, el president del museu, Flemming Lindeløv, el 2011.


DANISH DESIGN NOW

Disseny danés, ara!

El Danis Design Now, presenta una rica selecció d'ampli espectre del disseny danès contemporani. Veuràs mobles, disseny de productes, disseny gràfic, moda i disseny per a espais públics.

Tot ha estat dissenyat al segle XXI per dissenyadors danesos amb talent i influència. L'exposició inclou "superobjectes" dins de l'artesania de la ceràmica, el vidre i la joieria i, dirigeix, el seu enfocament cap als objectes més artísticament innovadors de cada camp.

L’exposició és la primera visió general de les tendències que s’han aplegat a Dinamarca durant el nou mil·lenni, en diàleg amb els moviments internacionals. DANISH DESIGN NOW mostra la diversitat dels nous dissenyadors i artesans i de les tendències d'estil, les opcions de vida i la innovació tecnològica.

L'enfocament danès

The Danish Chair – An International Affair, Design Museum Denmark
Foto: Pernille Klemp

Els dissenyadors danesos sempre han estat més interessats a trobar formes pràctiques que poden fer que els objectes quotidians siguin més útils i bells que en revolucionar la societat amb idees utòpiques i manifestos d'història de l'art. El disseny industrial danès està inspirat en gran mesura per formes i idees revolucionàries de l'exterior: els danesos milloren i perfeccionen aquestes idees perquè coincideixin amb el mode de vida democràtic i pragmàtic a Dinamarca.

The two part shell chair (Hans J. Wegner, 1963).
 Cadira emblemàtica gegant

Els dissenyadors danesos contemporanis han de respectar la tradició del disseny danès, però, també formen part del debat global sobre la realitat de la producció i el disseny, on la sostenibilitat és tan important com l'estil artístic.

Escultura de fusta als jardins del museu del disseny danés

Cultura Nòrdica. Què està passant al nord?

NORDISK KULTURFOND 

El Fons de Cultura Nòrdica treballa per un art renovat i dinàmic a les regions nòrdiques; divers, accessible i d'alta qualitat.

Nordisk Kulturfonds strategi 2019-2022

Visualització de l'Art Nòrdic 

Kulturpolitik

La seva nova estratègia es centra en la creació de xarxes, el coneixement de l'art i la cultura i, llança, un nou enfocament global.

L'estratègia ofereix una nova oportunitat per treballar de manera més centrada i direccional durant un període més llarg. Darrere de l'estratègia hi ha una sèrie d'anàlisis del fons (Kulturfond) en relació amb el seu entorn. En l'estratègia, descriuen com la cultura i l'art formen un dels pilars de l'àmplia col·laboració de les regions nòrdiques i de quina manera l'art i la cultura contribueixen a donar a aquests països nòrdics, una importància creixent en relació amb la resta del món.

L'estratègia té tres objectius generals que afecten, tant la producció d'art i de la cultura amb rellevància nòrdica, com la promoció de xarxes i estimulació de la política cultural:

- El Fons de Cultura Nòrdica promourà la producció, la innovació i la difusió de l'art i la cultura a la regió nòrdica i, a nivell mundial.

- El Fons de Cultura Nòrdica promourà xarxes artístiques i culturals a tots els nivells en la cooperació cultural nòrdica.

- El Fons de Cultura Nòrdica desenvoluparà i difondrà el coneixement de l'art i la cultura per estimular el desenvolupament de la política cultural a la regió nòrdica.

Eline Sigfusson, assessor sènior, subdirector (Kulturpolitik projekt)

El Fons de Cultura Nòrdica es pot considerar un jugador públic amb fons gratuïts, que en la seva pràctica de distribució no es basa en decisions directament controlades per la política. Aquesta posició, considera, que el fons és encara més important en el nostre temps, i aquest ha de ser el punt de partida per al futur treball del Kulturfond.

Amb aquesta estratègia, treballen per assegurar que la cultura sigui il·limitada i oberta a les diferents manifestacions d'aquesta. I, que tots els ciutadans nòrdics (o que habiten al nord), joves i grans, han de tenir el mateix dret a participar de la societat civil cultural i, que la rellevància nòrdica s'ha de desenvolupar i renovar amb una renovació, amb fins de promoció global.

El Fons de Cultura Nòrdica a la Cimera de l'Art Àrtic 2019 a Rovaniemi

Cimera de l'Art Àrtic 

Handmade

El fons compartirà experiències i coneixements sobre el programa Handmade (fet a mà) i debatrà diferents perspectives sobre xarxes artístiques i col·laborarà amb la regió circumpolar. La cimera tindrà lloc del 3 al 5 de Juny.

La Cimera d'Arts Àrtiques a Rovaniemi visitrovaniemi.fi continua la cimera de cims de l'art àrtic, iniciada a Harstad, Noruega, el 2017. L'objectiu de la cimera és enfortir l'art i la cultura a la regió àrtica i promoure la cooperació circumpolar. Els participants són artistes, polítics culturals i altres actors del sector de l'art i la cultura als països àrtics.

El tema de la cimera és: "L'Àrtic com a Laboratori d'Art Sostenible i Política Cultural". El dia 3 de la cimera, el Fons de Cultura Nòrdica, juntament amb l'artesania noruega i la Universitat de Lapònia, celebraran un seminari sobre el tema: Materialitat i Art a l'Àrtic (Materiality and Art in the arctic), on es podran escoltar presentacions de projectes artesanals i participar en taules rodones.

Nina Leppänen, assessora sènior (Handmade projekt)

Totes les organitzacions i creadors (artistes) que treballen i viuen als països nòrdics, amb l'art i la cultura o amb la política cultural i, que estiguin interessats en iniciatives locals, desenvolupament regional, gestió artística i el desenvolupament de xarxes artístiques en un context global, es poden registrar en aquesta cimera ulapland.fi/EN/Events/Arctic-Arts-Summit-2019/Registration,-Fees--Accomodation.

BEYOND THE OBJECT - Contemporary Nordic Ceramic Art

Ceràmica Nòrdica (més enllà de l'objecte)

L'exposició MÉS ENLLÀ del L'OBJECTE: l'art contemporani de ceràmica nòrdica al Museu d'Art d'Uppsala ca.wikipedia.org/wiki/Uppsala examina a un nivell molt professional el límit entre la ceràmica i altres mitjans i expressions.

Un projecte conscient, ben format i ben fonamentat amb una perspectiva sinèrgica i orientada al material. Destaca la ceràmica des de molts angles diferents i a la llum de diversos moviments artístics al llarg de la història. Un ambiciós projecte que beneficia la ceràmica nòrdica.

  VERSUS (un grup d'art, amb oficines a Copenhagen i Aarhus) Denmark Installation) kunsten.nu/artguide/profile/versus

Més enllà de l'objecte: l'art de ceràmica nòrdica contemporània és una exposició de ceràmica contemporània nòrdica, un seminari per a professionals, un programa de publicació i educació al Museu d'Art d'Uppsala, que va del 02-06-2018 al 16-09-2018.

Els artistes nòrdics estan convidats a treballar específicament en llocs específics amb sales d'exposicions ubicades al castell d'Uppsala, però també a l'entorn del museu amb granges i zones verdes del Jardí Botànic. En recollir artistes dels cinc països nòrdics, s'ha creat una plataforma discursiva.

konstmuseum.uppsala.se

El Uppsala Kunstmuseum konstmuseum.uppsala.se/english, té una col·lecció de ceràmica Upsala-Ekeby i, per tant, un gran coneixement de la fabricació de ceràmica i el disseny suec. El projecte porta la seva pròpia història de producció local, però també assenyala el paisatge, la geologia i els minerals i l'ús del sòl. Més enllà de l'objectiu vol investigar la importància del lloc de creació i el rendiment de la mà i el cos.

New Nordic research programme on art and social communities

La fundació de l'art danès i el consell noruec de l'art, presenten un nou programa d'investigació sobre art i comunitats socials.

Art i comunitats socials. Foto: Joshua White 

Com a part del programa de recerca Arts and Community, la Danish Arts Foundation i Arts Council Norway donen suport als projectes de recerca sobre art i comunitats socials amb base en l'escena artística nòrdica. Una presentació del programa i la convocatòria conjunta de propostes que han estat disponibles en línia, amb data límit.

Fundació Danesa d'Arts: kunst.dk/i-fokus/kunst-og-sociale-faellesskaber

Els Ambaixadors del Projecte del Fons de Cultura Nòrdica

Els Ambaixadors del projecte de Fons de Cultura Nòrdica estan ajudant a mobilitzar a nous actors (creadors), reduir el camí per als sol·licitants del Fons i augmentar la consciència del Fons. Els ambaixadors poden arribar als possibles candidats a través de la seva pròpia xarxa i donar consells sobre com implementar projectes de cultura nòrdica a partir de les seves pròpies experiències. Els ambaixadors del projecte provenen de diferents països nòrdics i treballen diàriament en diversos sectors del món cultural.

 Jonatan Habib Engqvist (embaixador, al fons de la cultura nòrdica)

En Jonatan Habib Engqvist és un teòric, comissari, professor i autònom. Ha realitzat programes i exposicions internacionals com ara: a Noruega, a Suècia i a Islàndia. També ha escrit i publicat diverses revistes i llibres.

Astri Fremmerlid (embaixadora, al fons de la cultura nòrdica)

L'Astri Fremmerlid té una trajectòria versàtil al sector dels museus. Ha treballat com a directora de projectes per establir el museu Perspective a Tromsø i ha treballat com a director del museu des de 1995. Astrid també ha treballat com a professora associada al Museu Universitari de Tromsø perspektivet.no i com a director del Museu Regional de Trondarne. Te una educació com a Candidat (un titol de candidat, equival a més que un master) en filosofia etnològica, sociologia i geografia per la Universitat de Bergen uib.no/en.