dissabte, 26 de maig de 2018

Århus, la ciutat del somriure


Århus, la ciutat del somriure 


Billedresultat for isbjerget århus
  Isbjerget o la muntanya de gel (Århus)
                                            
Ha començat la temporada alta de turisme a la ciutat d'Århus visitaarhus.dk/aarhus/begivenheder/highlights; cada setmana, normalment, dijous i divendres faig de guia turístic, com ja sabeu i, he comentat en altres entrades. El primer dia que vaig guiar, enguany, va ser-hi el passat divendres 4 de Maig. El dia va amanéixer assolellat i, he de estar-hi al port, on atraquen els grans vaixells amb els turistes, mig hora abans. Aquesta mig hora, aprofites per a parlar amb el conductor del bus (si vas en bus, ja que, algunes excursions es fan a peu!) i, defineixes la ruta a prendre; alguns conductors no són locals, i per tant, es la nostra responsabilitat, com a guies, tindre tota la informació, sobre la ruta a seguir i, indicar al conductor per on te que anar (conduir). De vegades, és prou difícil i, un veritable desafiament, atès que, quan estas en ple tràngol explicatiu i en connexió amb els turistes i entusiasmada explicant el que veuen, plas!, ja se ta passat un carrer on devíem d'haver-hi girat cap a la dreta o l'esquerra i, de vegades, es inevitable no perdre el temps i, és molt arriscat provar rutes alternatives. Això, ocorre, especialment, al centre de la ciutat amb el tràfic i les sempiternes direccions contràries! En fi, el primer que pregunto als xofers és: Don vens? Coneixes la ciutat?

De moment no he tingut «sort» aquesta temporada i cada setmana m'ha tocat un xofer que no coneixia la ciutat, això sí, ens hem anant apanyant el millor que hem pogut (el xofer de torn i jo)! I el més important, hem cobert la ruta estipulada i visitat tots els llocs que els turistes han pactat, amb el vaixell! És molt important torna-hi al port a temps, donat que, el lloguer dels busos és car i, sempre se'ns recorda als guies, en les clàssiques trobades abans de la temporada que esdevé, on calculem els riscos de que quelcom pugui sortir malament!


Århus Domkirke
Retable (retaule) a la catedral d'Aarhus (Bent Notke, 1440-1509)

La temporada, va començar amb "el peu tort" (més aviat el turmell!), se podria dir; el dia abans, com tenia lliure i, al dia següent tenia un grup de 45 turistes, barrejat, d'americans i australians, als que tenia que mostrar, com faig sempre, la millor cara de la ciutat; vaig decidir que no me vendria malament i, donat que, tenia que anar al centre, perquè havia quedat amb les amigues per a fer un cafè i un gelat; per cert: ens està fent un més de Maig meravellós, en lo que al temps es refereix i ha resultat ser que estem batent records del mes de Maig més solejat i calorós des de fa dècades i, per supost, estem tots encantats! Com us explicava, vaig arribar-hi al centre, tres quarts d'hora abans de la meva cita amb les noies i, llavors, vaig pensar, atès que, en trobava molt prop de la catedral, entrar-hi i fer-li una ullada, aprofitant que hi era sola i, amb el propòsit de trobar una mena de connexió amb el monument gòtic de maó vermell, construïda a l'estil de les ciutats del sur del bàltic i, preparant-me per a començar la temporada, al dia següent!


Cafeteria al Salling Rooftop


Salling Rooftop (by night)
                                   
De vegades recórrer els monuments i llocs que desprès mostraré a la gent que ve a visitar la ciutat, en situa, emocionalment, amb la tasca que m'espera. També, m'ajuda a interioritzar tot el que mostro, amb més tranquil·litat, com una mena de connexió espiritual amb la història, l'art i la cultura i, entre mi i el lloc. 

En fi, el que va passar va ser que baixant l'escala del cor de la catedral d'Århus (la catedral de San Climent, el patró dels mariners), vaig relliscar i plas!...vaig anar-hi a parar directament a terra i, vaig produir-me un esquinç de turmell! El primer que vaig pensar, va ser: Oh no!, demà no podré treballar! Abans que em donés temps a reaccionar, van apropar-se a socorrem dos de les poques persones que se trobaven a dins de la magnífica catedral de la ciutat, aquell migdia: un senyor de uns 60 anys, molt amable, i una noia jove i elegant, amb trets indis (hindús), que va resultar ser, de l'Índia. Per cert una noia molt atenta i que, casualment, hi era de vacances visitant la ciutat. Per supost, vaig aprofitar-hi, quan finalment me vaig aixecar i, el senyor tan amable d'uns 60 anys va desaparèixer molt discretament, això si, per a explicar-li, a la noia, una mica a propòsit del monument i, així, vaig pensar exercitava el meu turmell abans que se geles i inflamés, com va ocórrer més tard!

Per cert, aquesta noia i jo ara són amigues al Facebook...hehe i, qui lo sa?, m'ha convidat a visitar-la a l'Índia i jo la he convidat, per supost, a tornar-hi a visitar Dinamarca. Veus!, mai se sap el que te pot portar una mala caiguda! Estàs bé?, pots caminar?, en fi, me van fer les clàssiques preguntes...i jo, molt agraïda...em vaig sentir protegida i acompanyada al mateix temps i cabuda que caminaré! Hi ha gent «maja» per tot arreu!, i cabuda també!

Al final, m'he vaig embolicar un embenat al turmell-peu, que vaig comprar-hi a la farmàcia i, conforme vaig poder, vaig fer cafè amb les amigues...això si, assentades al sol, desprès de haver-me acomiadat de la noia de l'Índia, a un dels carrers més concorreguts, al barri llatí de la ciutat visitaarhus.dk/latinerkvarteret-gdk653391
 
Cafeliv i Latinerkvarteret i Aarhus
          
    
Al dia següent, tot i que, me feia mal el turmell, vaig pujar al bus i, juntament amb una nova guia (una noia italiana molt simpàtica i espavilada, que serà guia en Italià i en anglès, a la que jo tenia que mostrar (com a model inspirador...) «cóm se guia», tot i que, cadascú té que trobar el seu propi estil, és clar!


Relateret billede
 Århus teater 1902 (Hack Kampmann)            ca.wikipedia.org/wiki/Aarhus_Teater


Quan els guies nous acabin el seu curs d'entrenament, de vegades, abans del primer dia, surten amb algú que ja te experiència, i així, se fan una idea del que els espera!; he de dir que aquesta noia, en va ajudar a controlar el temps que se li podíem dedicar als distints monuments (sempre m'encanto una mica explicant!) i, també amb els turistes, atès que, hi ha que contar-los, cada vegada que pugem al bus, per a estar-hi segures que no ens falta cap! Per tant, va ser, una molt apreciada ajuda!


Billedresultat for marselisborg slot
Marselisborg (residència d'estiu de la Margarita II)
                                   
La tour va anar bé i tan els americans com els australians, d'aquell dia, van recórrer els carrers de la ciutat vella (den gamle by, visitaarhus.com/ln-int/den-gamle-old-town-gdk631880 i, els jardins del castell de la reina Margarita II (Marselisborg slot) visitaarhus.dk/marselisborg-slot-gdk603712, on, van gaudir, d'un munt d'escultures i peces d'art dignes de contemplar i, per supost, també vam visitar la Catedral amb tots els seus frescos. 

La catedral d'Århus conserva la col·lecció de frescos més gran d'Escandinàvia, sempre, dins d'un context danès, atès que, des de l'arribada de la reforma, els frescos i ornaments excessius van ser eliminats de la majoria de les esglésies i, desprès, tot i que, s'han fet veritables esforços per recuperar-los, la majoria s'han perdut per sempre.


Billedresultat for den gamle by
Den gamle by
                                    
Per tant, hi ha que ressaltar, la importància, que tenen, els frescos que s'han pogut conservar i, alguns restaurar, a Escandinàvia! Fins a la Reforma, la majoria de les parets de la Catedral estaven decorades amb frescos en.wikipedia.org/wiki/Church_frescos_in_Denmark;
molts d'elles han desaparegut, però, la catedral d'Aarhus és l'església de Dinamarca amb la major àrea total de murs i arcs coberts per frescos, incloent un de 220 metres quadrats, el més gran de Dinamarca, que representa Sant Cristòfol i Sant Climent. Altres frescos inclouen a Sant Jordi i el Drac, un quadre de tres capes que representa el Purgatori, el Dia del Judici, Sant Miquel el Pesador de les Ànimes i molts altres.
Els frescos es van fer entre 1470 i 1520, excepte el que envoltava la finestra, anomenada "de la lepra", situada, a la cantonada nord-oest de la catedral. Va ser pintat cap al 1300 i és l'obra més antiga de la catedral, l'única que queda de l'església romànica (abans de la seva reconstrucció en estil gòtic), visitaarhus.dk/aarhus-domkirke-gdk1077542.


Sct. Jørgen og dragen - kalkmaleri (1497). Fresco de Sant Jordi i el drac

Per últim, vull mostrar-vos, un dels llocs que visitaré, amb els turistes, aquesta temporada, es diu Gammel Estrup gammelestrup.dk. Gammel Estrup representa la vida de amos i servents des del Renaixement fins a principis del segle XX.


Billedresultat for gammel estrup fotos
Den Gammel Estrup

La casa pairal està disposada per a que els visitants es moguen cronològicament a través d'interiors dels diferents períodes. A la planta baixa de l'ala sud, el focus es troba al segle XVII. Tot el primer pis està dedicat al segle XVIII, i el segle XIX ocupa tota la segona planta. La planta baixa a la part nord de l'ala oest es dedica a la història dels criats a principis del segle XX.

A l'aire lliure, els visitants poden recórrer els bells jardins: el jardí barroc simètricament decorat amb els seus orangeries, o hivernacles per a tarongers, en Català, i darrere d'ells l'horta. Als terrenys de la casa pairal hi ha també estanys de carpes i una horta, així com el cementiri de la família Scheel, una casa de gel i un pou de llop. A Lunden, el bosc situat a menys de 500 m de la casa pairal, es troba la casa de campanya forestal, on els visitants poden veure com els treballadors rurals vivien al voltant del 1930. A més de les exposicions permanents, cada any Gammel Estrup presenta diverses exposicions temàtiques sobre diversos temes relacionats amb la història i la cultura de les cases senyorials.


Jardins a Gammel Estrup

                              


  

dilluns, 14 de maig de 2018

Mare Balticum, la lliga Hanseàtica i l'amistat abonada

Mare Balticum, la lliga Hanseàtica i l'amistat abonada


Oslo Fjord

Ja fa un parell de mesos, sopant a casa d'uns amics, que viuen al costat del llac Brabrand, a un dels barris més populars de la ciutat d'Århus, barri del mateix nom i, format, principalment, per cases unifamiliars; Brabrand va ser originalment un poble, situat a uns 8 km a l'oest d'Aarhus, fundat al segle XVIII i, que es va crear aclarint la terra per la crema forestal (el nom danès reflecteix això); la seva economia estava basada, inicialment, en l'agricultura i els comerços associats.

Lighthouse in the Oslo Fjord (Norway)

Barbrand poble es va convertir en un suburbi d'Aarhus el 1970 i ara s'ha fusionat completament amb la ciutat. És pot considerar, avui en dia, com la zona recreativa més gran del municipi d'Aarhus, que comprèn el llac Brabrand i el llac del Prat de Årslev, amb llocs naturals circumdants. Els voltants del llac Brabrand són ideals per a recórrer amb bicicleta, un dels meus llocs preferits!

El llac Brabrand (Brabrand sø)

Com anava dient, ens vam reunir un grup d'amics: en realitat, vells amics del meu marit, que han format i formen part d'un grup, des de el seus dies com a boy-scouts (spejder, en danés). La primera vegada que els vaig trobar, ja fa uns quants anys, va ser a Edimburg (Escòcia), on vam passar uns quants dies tots junts explorant algunes de les destil·leries de whisky escocés i, de pas gaudint dels majestuosos paisatges escocesos. A poc a poc, tots m'han anat fent un lloc, a dins del grup i, ara, puc dir que tot i que no soc membre fundador, em sento a gust amb ells i gaudeixo de la seva companya.

Algunes de les activitats del grup, solen ser soparets, passejades per la natura o estades conjuntes de cap de setmana, en paratges de visita «obligada» a Dinamarca. De tant en tant, viatgen/em junts a fora del país. Es difícil organitzar viatges on tots podem ser-hi, però quan ocorre es quelcom bonic i interessant alhora.

Admiro i respecto aquesta amistat de molts anys creada i mantinguda pel grup i, es un honor, per a mi, poder gaudir, actualment, d'aquest privilegi (conec ben bé el que vol dir mantenir relacions amb amics a través del temps i la distància i d'ahí la meva sincera admiració, per la gent que aconsegueix conservar el contacte i enriquir la relació a través dels anys i de les experiències compartides, amb els "vells" amics). El grup d'amics, va decidir fer un mini creuer de tres dies pel Bàltic, des de Kiel (Alemanya) fins a Oslo (Noruega). 

Kiel ca.wikipedia.org/wiki/Kiel es una de les ciutats situada al Bàltic sud-occidental al nord d'Alemanya, capital de l'estat federat de Slesvig-Holstein, ducats que van pertànyer a Dinamarca en el passat. La seva població supera els 230.000 habitants.


Billedresultat for mar báltico mapa
El mar Bàltic
                             
El Port de Kiel, ciutat hanseàtica: federació de ciutats del nord d'Alemanya i de comerciants alemanys al mar Bàltic, dels Països Baixos, de Noruega i d'Anglaterra que van signar un tractat comercial, que va romandre des de la segona mitat del segle XII fins al segle XVII. La federació, denominada Hanse (la lliga Hanseàtica) el 1343, inclogué al voltant de noranta ciutats. El 1362, la lliga declarà la guerra a Dinamarca en resposta a l'ocupació de Visby, a l'illa de Gotland ca.wikipedia.org/wiki/Gotland. Després de la derrota, Dinamarca fou forçada el 1370 a pagar indemnitzacions i a cedir territoris, cosa que augmentà el poder de la lliga.


El creuer de la companyia Color Line
           
Kiel, avui en dia, és un important nus de comunicacions per al transport de passatgers i mercaderies cap al Bàltic, per la situació al fons del fiord de Kiel, una àmplia badia que servia de port natural. Té línies regulars amb: Oslo (Noruega), Göteborg (Suècia), Klaipėda (Lituània), Tallinn (Estònia), Turku (Finlàndia), Kaliningrad i Sant Petersburg (Rússia). Des del 1860, ha estat la base naval més gran d'Alemanya. 

El divendres pel matí vam conduir des d'Århus (Dinamarca), fins Kiel (Alemanya), aproximadament unes 3 hores fins arribar-hi al port de Kiel, situat al canal del mateix nom, i llavors, vam agafar el vaixell, pertanyent, a la companyia noruega Color Line colorline.dk/kiel-oslo i, ens vam endinsar en el mar Bàltic, lloc de tanta història. El Bàltic, va estar dominat durant un llarg període de temps pels danesos i, va ser la principal causa de moltes de les disputes i guerres amb els suecs, durant segles (el domini del Bàltic assegurava el control de la zona). El mar Bàltic (del llatí: Mare Balticum) és un mar interior d'aigua salobre del nord d'Europa, obert al mar del Nord i, finalment, a l'oceà Atlàntic a través dels estrets de Kattegat ca.wikipedia.org/wiki/Kattegat, on se troba situada la ciutat d'Århus, i Skagerrak ca.wikipedia.org/wiki/Skagerrak

Els països que envolten el mar Bàltic, són: Suècia, Finlàndia, Rússia (Leningrad i Kaliningrad), Estònia, Letònia, Lituània, Polònia, Alemanya i Dinamarca. La seva superfície és de 432 800 km² i inclou dos grans golfs: el golf de Finlàndia, entre el sud d'aquest país i Estònia, i el golf de Botnia, entre la costa oriental de Suècia i l'occidental de Finlàndia. Geològicament és un mar molt jove: només existeix des del VI mil·lenni a.C. És un mar poc profund, la mitjana és de 57 m; la profunditat màxima és de 459 m al nord de l'illa sueca de Gotland, la qual cosa, unida a la poca obertura a l'oceà, fa la renovació de les aigües molt lenta i afavoreix els problemes de contaminació. Les marees són de petita amplitud.


El pont del gran Belt 

Vam navegar a través del estret del Kattegat (situat entre la costa oest de Suècia i la Península de Jutlandia). L'estret Kattegat, és el punt de contacte entre el Mar Bàltic i el Mar del Nord a través de l'estret de Skarregak. L'extensió arriba fins als 220 quilòmetres. Un dels moments culminants de la navegació va ser quan vam passar per davall del pont del Gran Belt (Storebæltsforbindelsen, en danès) ca.wikipedia.org/wiki/Pont_del_Gran_Belt i, que connecta les illes daneses de Selàndia i Fiònia. El pont forma part de tota una estructura d'unió entre aquestes illes, creuant tot l'estret del Gran Belt, amb una llargada de 16 km entre tots dos extrems del pont i, passant per una petita illa denominada Sprogø es.wikipedia.org/wiki/Sprog%C3%B8. El tram penjant, d'1,62 km, conegut com el Pont d'Orient o Pont de l'Est, es troba al centre del tram entre Sprogø i Selàndia. És el tercer pont penjant més llarg del món. Per a gaudir de la vista del magnífic pont vaig pujar a la terrassa del vaixell i vaig prendre algunes fotografies, quan, just, passaven per davall; em va semblar, un pont immens!
 
Oslo Fjord 
                                      

El dissabte pel matí, ja navegant, al fiord d'Oslo, ens vam seure a la zona del Lounge del vaixell una mena de Chill out, on board! La zona Lounge, hi és situada, just, damunt del pont de comandament i des de on se pot gaudir de les meravelloses vistes de la costa Noruega i les petites illes que se troben a l'Oslo fjord; em va cridar l'atenció una antiga fortalesa militar enclavada en una de les illes. Una ruta molt recomanable, navegar pel fiord d'Oslo ha sigut una experiència inoblidable. 
  
Una vegada a Oslo, tot el grup, vam desembarcar i vam fer un recorregut pel centre de la ciutat; el temps a Oslo, immillorable, al voltant dels 20 graus. Desprès de caminar una bona estona, ens vam seure a una terrassa a la cantonada del carrer de la universitat (universitetsgata), al sol i, ens vam beure una cervesa Noruega (caríssima!). En aquest mateix carrer universitari, se troba el museu nacional d'art  nasjonalmuseet.no/en/visit/locations/the_national_gallery, on aquest dies, es pot visitar una exposició dedicada al arquitecte i pintor Le Corbusier  nasjonalmuseet.no/en/exhibitions_and_events/exhibitions/villa_stenersen. Molts associen a l'arquitecte franc-suiss Le Corbusier ca.wikipedia.org/wiki/Le_Corbusier amb la idea de la casa com a «màquina per a la vida», o amb plans urbanístics radicals que impliquen edificis de gran alçada i sistemes eficients de trànsit. Le Corbusier estava obsessionat amb la màquina. I tot i així, la seva fascinació per la natura va tenir un gran impacte en el seu treball, tant com a arquitecte i com a pintor.


La pêcheuse d'huitres (1935) de Le Corbusier

Amb la reproducció d'esbossos, dibuixos i pintures, l'exposició presenta el treball de Le Corbusier com artista visual en el període 1926-36. En aquests anys, va visitar Le Piquey a Bassin d'Arcachon, una badia a la costa sud-oest de França, cada estiu. Va ser un lloc d'esbarjo, lluny de les distraccions urbanes de París. Va dibuixar sense parar tot el que va trobar a la platja: vaixells, petxines, cons, fusta drift i pedres. Més tard, al seu taller a París, va tornar a escriure i resumir els motius de les seves pintures.

També va escriure amb entusiasme sobre com els pescadors van construir les seves cabines com una resposta natural a les seves rutines diàries i al clima: "Aquestes cases són palaus!", va comentar. L'exposició mostra exemples de com la seva arquitectura va canviar al voltant de 1930, quan va començar a dissenyar cases amb parets de pedra i estructures de fusta: molt lluny de l'estètica modernista de les seves viles anteriors, amb les seves suaus parets de guix. L'exposició és una col·laboració amb el professor emèrit Tim Benton i l'artista Bruno Hubert.

Com era d'esperar, a Oslo també es pot visitar una exposició permanent dedicada al famós pintor Noruec Edvard Munch ca.wikipedia.org/wiki/Edvard_Munch, que conté el famós quadre: el crit visitoslo.com/en/articles/munchs-art-in-oslo. És a Oslo, on es troba la col·lecció més gran d'obres d'Edvard Munch, això fa d'Oslo una destinació d'art fora del normal. Oslo no és només la ciutat de Munch biogràficament parlant. La ciutat també acull la major part de les seves produccions. Tot i que, molts altres artistes estan representats només per grups més petits d'obres distribuïdes en diversos museus i col·leccions privades, milers de peces de Munch es recopilen a Oslo. 

L'art de Munch es pot veure en dos dels museus de la ciutat, el Museu de Munch munchmuseet.no/en i a la Galeria Nacional nasjonalmuseet.no/en/visit/locations/the_national_gallery. A més, Munch ha decorat l'Aula de la Universitat d'Oslo, que és possible visitar amb una mica de planificació.  


Andy Warhol The Scream After Munch 1984 Warhol The Scream
Versió del famós quadre "El Crit", realitzada pel Andy Warhol
   
En 1983-84, l'artista pop Andy Warhol (1928-87) va produir una sèrie de 15 gravats amb imatges preses directament d'alguns dels motius més reconeguts d'Edvard Munch. Durant molt de temps, Warhol va considerar a Munch, juntament amb Henri Matisse, com un dels seus artistes favorits, i havia visitat Oslo el 1973 per veure les obres de Munch a la National Gallery i al Museu Munch.


Oslo Opera House 
                               
Finalment, vam visitar l'edifici de l'opera d'Oslo, construïda per la firma Noruega d'arquitectes Snøhetta, conjuntament amb la col·laboració de diversos artistes de renom mundial. El sostre de l'edifici convida als vianants a caminar i gaudir de les vistes panoràmiques d'Oslo. Si bé, gran part està cobert de granit blanc i, La Facciata (façana), és de marbre de Carrara Italià blanc, la torre està revestida d'alumini blanc, en un disseny de Lovaas i Wagle que evoca patrons de teixits vells. Els arquitectes de Snøhetta van utilitzar tres materials principals en el disseny de l'òpera d'Oslo: pedra, fusta i metall. La pedra principal utilitzada en la construcció és, com ja he comentat, el característic marbre blanc de Carrara a Itàlia. La fusta utilitzada al vestíbul, les galeries públiques i la casa principal són roures, mentre que les façanes metàl·liques al sostre són d'alumini. A més, el disseny fa un ús extensiu de les grans façanes de vidre.


The Other Wall (Olafur Eliasson)

El vestíbul està envoltat per finestres altes de quinze metres amb enquadrament mínim i vidre especial que permet els reflexes de l'aigua del fiord. El sostre està sostingut per columnes angulars primes dissenyades també per a no interferir amb els reflexes de l'aigua.

Les superfícies interiors estan cobertes de roure per aportar caliu als espais en contrast amb la frescor del color blanc exterior i un panell de paret perforada que cobreix el sostre i recolza al vestíbul va ser dissenyat per l'Olafur Eliasson inspirationist.net/oslo-opera-house-by-olafur-eliasson. El Olafur Eliason, és el creador del famós Rainbow Panorama, situat al damunt del museu ARoS de la ciuatat d'Århus aros.dk/moed-kunsten/samlingen/your-rainbow-panorama 

L'Oslo Opera House compta amb vuit projectes artístics en els quals han participat disset artistes diferents. La majoria de les obres d'art estan més o menys integrades a l'edifici, com ara el telescopi Metafoil de Pae White mymodernmet.com/opera-house-curtain-illusion-3 i, les quatre instal·lacions predominantment de color blanc a la zona del vestíbul de l'Olafur Eliasson anomenat The Other Wall. Altres obres d'art no integrades a l'arquitectura inclouen l'obra de Mónica Bonvicini, La Lies, ancorada a les aigües del port fora de l'òpera.

La Lies, de la Mónica Bonvicini