dilluns, 14 de maig de 2018

Mare Balticum, la lliga Hanseàtica i l'amistat abonada

Mare Balticum, la lliga Hanseàtica i l'amistat abonada



Billedresultat for oslo fjord
Oslo Fjord













Ja fa un parell de mesos, sopant a casa d'uns amics, que viuen al costat del llac Brabrand, a un dels barris més populars de la ciutat d'Århus, barri del mateix nom i, format, principalment, per cases unifamiliars; Brabrand va ser originalment un poble, situat a uns 8 km a l'oest d'Aarhus, fundat al segle XVIII i, que es va crear aclarint la terra per la crema forestal (el nom danès reflecteix això); la seva economia estava basada, inicialment, en l'agricultura i els comerços associats.

Barbrand poble es va convertir en un suburbi d'Aarhus el 1970 i ara s'ha fusionat completament amb la ciutat. És pot considerar, avui en dia, com la zona recreativa més gran del municipi d'Aarhus, que comprèn el llac Brabrand i el llac del Prat de Årslev, amb llocs naturals circumdants. Els voltants del llac Brabrand són ideals per a recórrer amb bicicleta, un dels meus llocs preferits!

El llac Brabrand (Brabrand sø)

Com anava dient, ens vam reunir un grup d'amics: en realitat, vells amics del meu marit, que han format i formen part d'un grup, des de el seus dies com a boy-scouts (spejder, en danés). La primera vegada que els vaig trobar va ser, fa huit anys, a Edimburg (Escòcia), on vam passar uns quants dies tots junts explorant algunes de les destil·leries de whisky escocés i, de pas gaudint dels majestuosos paisatges escocesos. A poc a poc, tots m'han anat fent un lloc, a dins del grup i, ara, puc dir que tot i que no soc membre fundador, em sento a gust amb ells i gaudeixo de la seva companya.

Algunes de les activitats del grup, solen ser soparets, passejades per la natura o estades conjuntes de cap de setmana, en paratges de visita «obligada» a Dinamarca. De tant en tant, viatgen/em junts a fora del país. Es difícil organitzar viatges on tots podem ser-hi, però quan ocorre es quelcom bonic i interessant alhora.

Admiro i respecto aquesta amistat de molts anys creada i mantinguda pel grup i, es un honor, per a mi, poder gaudir, actualment, d'aquest privilegi (conec ben bé el que vol dir mantenir relacions amb amics a través del temps i la distància i d'ahí la meva sincera admiració, per la gent que aconsegueix conservar el contacte i enriquir la relació a través dels anys i de les experiències compartides, amb els "vells" amics). El grup d'amics, va decidir fer un mini creuer de tres dies pel Bàltic, des de Kiel (Alemanya) fins a Oslo (Noruega). 

Kiel es una de les ciutats situada al Bàltic sud-occidental al nord d'Alemanya, capital de l'estat federat de Slesvig-Holstein, ducats que van pertànyer a Dinamarca en el passat. La seva població supera els 230.000 habitants.


Billedresultat for mar báltico mapa
El mar Bàltic
                             
El Port de Kiel, ciutat hanseàtica: federació de ciutats del nord d'Alemanya i de comerciants alemanys al mar Bàltic, dels Països Baixos, de Noruega i d'Anglaterra que van signar un tractat comercial, que va romandre des de la segona mitat del segle XII fins al segle XVII. La federació, denominada Hanse (la lliga Hanseàtica) el 1343, inclogué al voltant de noranta ciutats. El 1362, la lliga declarà la guerra a Dinamarca en resposta a l'ocupació de Visby, a l'illa de Gotland https://ca.wikipedia.org/wiki/Gotland. Després de la derrota, Dinamarca fou forçada el 1370 a pagar indemnitzacions i a cedir territoris, cosa que augmentà el poder de la lliga.


Billedresultat for port de kiel
El creuer Color Line, encallat al port de Kiel
           
Kiel, avui en dia, és un important nus de comunicacions per al transport de passatgers i mercaderies cap al Bàltic, per la situació al fons del fiord de Kiel, una àmplia badia que servia de port natural. Té línies regulars amb: Oslo (Noruega), Göteborg (Suècia), Klaipėda (Lituània), Tallinn (Estònia), Turku (Finlàndia), Kaliningrad i Sant Petersburg (Rússia). Des del 1860, ha estat la base naval més gran d'Alemanya. 

El divendres pel matí vam conduir des d'Århus (Dinamarca), fins Kiel (Alemanya), aproximadament unes 3 hores fins arribar-hi al port de Kiel, situat al canal del mateix nom, i llavors, vam agafar el vaixell, pertanyen a la companyia noruega Color Line https://www.colorline.dk/kiel-oslo i, ens vam endinsar en el mar Bàltic, lloc de tanta història. El Bàltic va estar dominat durant un llarg període de temps pels danesos i, va ser la principal causa de moltes de les disputes i guerres amb els suecs, durant segles (el domini del Bàltic assegurava el control de la zona). El mar Bàltic (del llatí: Mare Balticum) és un mar interior d'aigua salobre del nord d'Europa obert al mar del Nord i, finalment, a l'oceà Atlàntic a través dels estrets de Kattegat https://ca.wikipedia.org/wiki/Kattegat, on se troba situada la ciutat d'Århus, i Skagerrak https://ca.wikipedia.org/wiki/Skagerrak

Els països que envolten el mar Bàltic, són: Suècia, Finlàndia, Rússia (Leningrad i Kaliningrad), Estònia, Letònia, Lituània, Polònia, Alemanya i Dinamarca. La seva superfície és de 432 800 km² i inclou dos grans golfs: el golf de Finlàndia, entre el sud d'aquest país i Estònia, i el golf de Botnia, entre la costa oriental de Suècia i l'occidental de Finlàndia. Geològicament és un mar molt jove: només existeix des del VI mil·lenni a.C. És un mar poc profund, la mitjana és de 57 m; la profunditat màxima és de 459 m al nord de l'illa sueca de Gotland, la qual cosa, unida a la poca obertura a l'oceà, fa la renovació de les aigües molt lenta i afavoreix els problemes de contaminació. Les marees són de petita amplitud.


El pont del gran Belt
                       
Vam navegar a través del estret del Kattegat (situat entre la costa oest de Suècia i la Península de Jutlandia). L'estret Kattegat, és el punt de contacte entre el Mar Bàltic i el Mar del Nord a través de l'estret de Skarregak. L'extensió arriba fins als 220 quilòmetres. Un dels moments culminants de la navegació va ser quan vam passar per davall del pont del Gran Belt (Storebæltsforbindelsen, en danès) https://ca.wikipedia.org/wiki/Pont_del_Gran_Belt i, que connecta les illes daneses de Selàndia i Fiònia. El pont forma part de tota una estructura d'unió entre aquestes illes, creuant tot l'estret del Gran Belt, amb una llargada de 16 km entre tots dos extrems del pont i, passant per una petita illa denominada Sprogø https://es.wikipedia.org/wiki/Sprog%C3%B8. El tram penjant, d'1,62 km, conegut com el Pont d'Orient o Pont de l'Est, es troba al centre del tram entre Sprogø i Selàndia. És el tercer pont penjant més llarg del món. Per a gaudir de la vista del magnífic pont vaig pujar a la terrassa del vaixell i vaig prendre algunes fotografies, quan, just, passaven per davall; em va semblar, un pont immens!


Oslo Fjord
                                        
El dissabte pel matí, ja navegant, al fiord d'Oslo, ens vam seure a la zona del Lounge del vaixell una mena de Chill out, on board! La zona Lounge, hi és situada, just, damunt del pont de comandament i des de on se pot gaudir de les meravelloses vistes de la costa Noruega i les petites illes que se troben a l'Oslo fjord; em va cridar l'atenció una antiga fortalesa militar enclavada en una de les illes. Una ruta molt recomanable, navegar pel fiord d'Oslo ha sigut una experiència inoblidable. 


Escultura del dramaturg Luding Holberg, al centre d'Oslo
  
Una vegada a Oslo, tot el grup, vam desembarcar i vam fer un recorregut pel centre de la ciutat; el temps a Oslo, immillorable, al voltant dels 20 graus. Desprès de caminar una bona estona, ens vam seure a una terrassa a la cantonada del carrer de la universitat (universitetsgata), al sol i, ens vam beure una cervesa Noruega (caríssima!). En aquest mateix carrer universitari, se troba el museu nacional d'art  http://www.nasjonalmuseet.no/en/visit/locations/the_national_gallery/, on aquest dies, es pot visitar una exposició dedicada al arquitecte i pintor Le Corbusier  http://www.nasjonalmuseet.no/en/exhibitions_and_events/exhibitions/villa_stenersen/. Molts associen a l'arquitecte franc-suiss Le Corbusier https://ca.wikipedia.org/wiki/Le_Corbusier amb la idea de la casa com a «màquina per a la vida», o amb plans urbanístics radicals que impliquen edificis de gran alçada i sistemes eficients de trànsit. Le Corbusier estava obsessionat amb la màquina. I tot i així, la seva fascinació per la natura va tenir un gran impacte en el seu treball, tant com a arquitecte i com a pintor.


La pêcheuse d'huitres (1935) de Le Corbusier

Amb la reproducció d'esbossos, dibuixos i pintures, l'exposició presenta el treball de Le Corbusier com artista visual en el període 1926-36. En aquests anys, va visitar Le Piquey a Bassin d'Arcachon, una badia a la costa sud-oest de França, cada estiu. Va ser un lloc d'esbarjo, lluny de les distraccions urbanes de París. Va dibuixar sense parar tot el que va trobar a la platja: vaixells, petxines, cons, fusta drift i pedres. Més tard, al seu taller a París, va tornar a escriure i resumir els motius de les seves pintures.

També va escriure amb entusiasme sobre com els pescadors van construir les seves cabines com una resposta natural a les seves rutines diàries i al clima: "Aquestes cases són palaus!", va comentar. L'exposició mostra exemples de com la seva arquitectura va canviar al voltant de 1930, quan va començar a dissenyar cases amb parets de pedra i estructures de fusta: molt lluny de l'estètica modernista de les seves viles anteriors, amb les seves suaus parets de guix. L'exposició és una col·laboració amb el professor emèrit Tim Benton i l'artista Bruno Hubert.

Com era d'esperar, a Oslo també es pot visitar una exposició permanent dedicada al famós pintor Noruec Edvard Munch https://ca.wikipedia.org/wiki/Edvard_Munch, que conté el famós quadre: el crit https://www.visitoslo.com/en/articles/munchs-art-in-oslo/. És a Oslo, on es troba la col·lecció més gran d'obres d'Edvard Munch, això fa d'Oslo una destinació d'art fora del normal. Oslo no és només la ciutat de Munch biogràficament parlant. La ciutat també acull la major part de les seves produccions. Tot i que, molts altres artistes estan representats només per grups més petits d'obres distribuïdes en diversos museus i col·leccions privades, milers de peces de Munch es recopilen a Oslo. 

L'art de Munch es pot veure en dos dels museus de la ciutat, el Museu de Munch http://munchmuseet.no/en/ i a la Galeria Nacional http://www.nasjonalmuseet.no/en/visit/locations/the_national_gallery/. A més, Munch ha decorat l'Aula de la Universitat d'Oslo, que és possible visitar amb una mica de planificació.  


Andy Warhol The Scream After Munch 1984 Warhol The Scream
Versió del famós quadre "El Crit", realitzada pel Andy Warhol
   
En 1983-84, l'artista pop Andy Warhol (1928-87) va produir una sèrie de 15 gravats amb imatges preses directament d'alguns dels motius més reconeguts d'Edvard Munch. Durant molt de temps, Warhol va considerar a Munch, juntament amb Henri Matisse, com un dels seus artistes favorits, i havia visitat Oslo el 1973 per veure les obres de Munch a la National Gallery i al Museu Munch.


Oslo Opera House
                               
Finalment, vam visitar l'edifici de l'opera d'Oslo, construïda per la firma Noruega d'arquitectes Snøhetta, conjuntament amb la col·laboració de diversos artistes de renom mundial. El sostre de l'edifici convida als vianants a caminar i gaudir de les vistes panoràmiques d'Oslo. Si bé, gran part està cobert de granit blanc i, La Facciata (façana), és de marbre de Carrara Italià blanc, la torre està revestida d'alumini blanc, en un disseny de Lovaas i Wagle que evoca patrons de teixits vells. Els arquitectes de Snøhetta van utilitzar tres materials principals en el disseny de l'òpera d'Oslo: pedra, fusta i metall. La pedra principal utilitzada en la construcció és, com ja he comentat, el característic marbre blanc de Carrara a Itàlia. La fusta utilitzada al vestíbul, les galeries públiques i la casa principal són roures, mentre que les façanes metàl·liques al sostre són d'alumini. A més, el disseny fa un ús extensiu de les grans façanes de vidre.


The Other Wall (Olafur Eliasson)

El vestíbul està envoltat per finestres altes de quinze metres amb enquadrament mínim i vidre especial que permet els reflexes de l'aigua del fiord. El sostre està sostingut per columnes angulars primes dissenyades també per a no interferir amb els reflexes de l'aigua.

Les superfícies interiors estan cobertes de roure per aportar caliu als espais en contrast amb la frescor del color blanc exterior i un panell de paret perforada que cobreix el sostre i recolza al vestíbul va ser dissenyat per l'Olafur Eliasson http://inspirationist.net/oslo-opera-house-by-olafur-eliasson. El Olafur Eliason, és el creador del famós Rainbow Panorama, situat al damunt del museu ARoS de la ciuatat d'Århus https://www.aros.dk/moed-kunsten/samlingen/your-rainbow-panorama/ 

L'Oslo Opera House compta amb vuit projectes artístics en els quals han participat disset artistes diferents. La majoria de les obres d'art estan més o menys integrades a l'edifici, com ara el telescopi Metafoil de Pae White https://mymodernmet.com/opera-house-curtain-illusion-3/ i, les quatre instal·lacions predominantment de color blanc a la zona del vestíbul de l'Olafur Eliasson anomenat The Other Wall. Altres obres d'art no integrades a l'arquitectura inclouen l'obra de Mónica Bonvicini, La Lies, ancorada a les aigües del port fora de l'òpera.


La Lies, de la Mónica Bonvicini
                          


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada