dissabte, 31 de març de 2018

Dokk1, Nordic Noir i submarins perillosos!

Dokk1, Nordic Noir i submarins perillosos!


Billedresultat for dokk1
Dokk1 és la principal biblioteca i servei ciutadà de la ciutat, situada a la boca d'Aarhus Å.

El dijous pel matí, vaig acudir a un curs de seguretat, que el servei d'intel·ligència danés, el PET en.wikipedia.org/wiki/Danish_Security_and_Intelligence_Service, l'equivalent a la FBI americana, va organitzar a la Dokk1, la biblioteca principal d'Århus dokk1.dk/english, en.wikipedia.org/wiki/Dokk1. Per cert, la Dokk1, va aconseguir el premi a la millor biblioteca del món, a l'Agost del 2016, competint, com a finalista, amb altres biblioteques, una americana i dos australianes. La Dokk1 (que vol dir, el moll, en català), està servint d'inspiració per a la biblioteca presidencial de l'Obama a Chicago, d'on va ser senador. Quan un mandatari nord-americà deixa el càrrec, hi ha tradició perquè construeixi una biblioteca. Això també s'aplica al Barack Obama, la biblioteca se està construint a Jackson Park a Chicago. El líder de la Dokk1, està entusiasmat amb l'oportunitat de treballar amb la Fundació Obama en.wikipedia.org/wiki/Barack_Obama_Presidential_Center

Dokk1 Århus bibliotek (el moll 1)

icapitalaarhus.dk/dokk1

Com us anava dient, el curs hi era dirigit a persones que treballen a l'àrea portuària: estibadors, empreses ubicades a la zona del port, guies turístics (com jo!), que treballen/em amb el transport de mercaderies i de persones i, tot el relacionat amb els vaixells, creuers i l'industria situada al port. L'àrea portuària, hi és considerada una de les zones sensibles, en el cas d'un possible atac terrorista i, per tant, el servei d'intel·ligència danés (el PET), ofereix i dóna aquests tipus de cursos o formacions, per conscienciar-nos de com podríem actuar davant un, esperem, imaginari atac. 

Dinamarca hi és un dels països on els grups terroristes podrien tenir els seus ulls fixats. Especialment des de que l'any 2005 (no sé si recordeu?), quan un dels periòdics, amb sede central a la ciutat d'Århus: el Jyllands Posten ca.wikipedia.org/wiki/Jyllands-Posten, va publicar unes fotos del profeta Mahoma (cosa prohibida pel Islam, atès que, no se poden fer o representar imàtgens del profeta, se considera un sacrilegi!)


Billedresultat for jyllandsposten
Jyllands-Posten avisen
          
La publicació de les caricatures del profeta Mahoma, va derivà en un conflicte diplomàtic greu entre Dinamarca i diversos països islàmics, on les caricatures foren vistes, no només, com un trencament de la prohibició existent en l'Islam de representar el profeta si no com un insult. Diversos governs demanaren rectificacions o disculpes al govern danès (que aquest refusà amb l'argument que la llibertat d'expressió era un bé que volia defensar) i, alguns fins i tot feren marxar els seus ambaixadors de Dinamarca (Aràbia Saudita, Síria i Líbia). Alhora, diverses seus consulars daneses foren atacades a alguns països de majoria musulmana (sovint dictadures, on les manifestacions són fortament controlades pels respectius governs) i hom promogué un boicot als productes danesos (o escandinaus en general).


Billedresultat for nordic Noir
Nordic Noir

Com ja sabreu, Escandinàvia es famosa pel boom, les últimes dos dècades, de la denominada novel·la negra o novel·la policíaca que juntament amb les famoses series de TV, per exemple: Forbrydelsen («crim», en català)
es.wikipedia.org/wiki/The_Killing_(Forbrydelsen), amb la seva famosa actriu protagonista, Sofie Gråbøl es.wikipedia.org/wiki/Sofie_Gr%C3%A5b%C3%B8l,
o la popular serie Borgen i,  ca.wikipedia.org/wiki/Borgen_(s%C3%A8rie_de_televisi%C3%B3 algun que altre film deadgoodbooks.co.uk/7-of-the-best-nordic-noir-movies, conformen un fenomen conegut i denominat com Nordic Noir en.wikipedia.org/wiki/Scandinavian_noir.

El Nordic Noir signature-reads.com/2017/09/nordic-noir-best-books-to-get-to-know-the-genre, difereix de la novel·la negra o pel·lícula policíaca clàssica perquè la trama es produeix dins d'una societat del benestar que aparentment funciona bé, la societat escandinava del benestar, sempre marcada pel conflicte entre el poder i la moralitat. Per contra, la foscor nord-americana és molt més col·lectivament social, el clàssic drama en el qual la trama té antelació i l'individu està impotentment afectat pel destí. Nordisk Noir o Nordic Noir és, doncs, menys tipus tragèdia grega fatalista i està situat més prop del teatre naturalista d'Ibsen, el famós dramaturg noruec ca.wikipedia.org/wiki/Henrik_Ibsen, per utilitzar una comparació metafòrica teatral. En resum, la desesperança negra és més creada per circumstàncies causals socials que una coincidència mortal.


A scene from Jordskott.
Escenari perfecte per a una trama tipus Nordic Noir

Parlant de Novel·la negra, misteri i crims, vull parlar-vos del judici, que se està portant a cap aquests dies, qualificat, com a «no ficció», es a dir, que és la pura i crua realitat. Aquest dies, esdevé un judici del cas contra el inventor i constructor de submarins i coets Peter Madsen, de 47 anys  es.wikipedia.org/wiki/Peter_Madsen_(inventor). En Peter Madsen, hi està sent jutjat a la sala nombre 60 del tribunal de Copenhaguen, acusat com a presumpte assassí, pel fiscal del cas, de la mort de la periodista sueca Kim Wall al submarí Nautilus (construït per ell mateix Peter Madsen), el passat mes d'Agost de 2017.

El submarí Nautilus (Foto: Mads Claus Rasmussen © Scanpix) 

La Kim Wall (30 anys) information.dk/mofo/kim-wall-journalist-vaere-historien, periodista freelance, que solia treballar on line; treballava de vegades per a la revista Wired ca.wikipedia.org/wiki/Wired. Wired, és una revista mensual dels EUA interessada en les noves tecnologies, amb una edició en paper i una que és descarregable en línia (on line), així com una web amb el mateix nom. La paraula anglesa Wired es tradueix com cablejat, la qual cosa tenia gran sentit en l'any de la fundació de la revista (1993), atès que, les computadores depenien exclusivament de cables per a connectar-se entre els seus components com el monitor, el ratolí, el teclat, la impressora, etc. Irònicament, la revista, va publicar un número especial, al que va titular Unwired (sense cables) al·legant l'evolució en aquest sentit. 

Pràcticament «tota» Escandinàvia, especialment Dinamarca i Suècia, d'on és i era, els protagonistes d'aquesta macabra historia, hi estan/em seguint, amb tristesa i desassossec, aquest macabre judici, que podria, inclòs, superar moltes de les trames desenvolupades i narrades a les novel·les negres escandinaves; de vegades, la realitat, supera la ficció! Aquest esgarrifós i grotesc cas, sembla, més bé, tret d'una novel·la amb pretensions comercials del gènere negre o Nordic Noir, denominat també com krimi roman (novel·la criminal). Aquest veritable drama ocorregut l'estiu passat, exactament, la vesprada-nit del 10 al 11 d'agost de 2017, a les aigües prop del port de Copenhaguen, és, com anava dient, un dels judicis que més audiència està suscitant entre els habitants d'aquesta part del món. La justícia danesa prova d'aclarir les circumstàncies en què va ocórrer i, els motius perquè se va perpetrar el crim. 


Trine Marie Ilsøe, la reportera del cas

Vull deixar clar que, a pesar, de tant Nordic Noir i tanta novel·lesca fosca, Dinamarca és un país relativament pacífic, en comparació amb altres països i, on els crims més horribles solen ocórrer, només, a les famoses novel·les escandinaves, no a la realitat. Per tant, és difícil per als ciutadans Danesos encarar el tema, no ho acaben de pair! En tal de poder escriure aquesta entrada del blog, estic seguint els comentaris d'una de les periodistes de la DR1 danesa (la ràdio estatal) Trine Marie Ilsøe dr.dk/om-dr/nyheder/dr-faar-ny-retskorrespondent, amb la intenció de poder  relatar la història amb la màxima certesa. La periodista comenta que no es fàcil per als mateixos periodistes documentar i relatar aquest macabre cas. Tampoc ho està sent per a mi, llegir els periòdics o escoltar alguns dels podcasts a la ràdio, en tal de poder alhora documentar el cas; m'està acabant per afectar, en certa manera! També, vull aclarir, que no descriuré tots els detalls, per no ferir la sensibilitat del lector.

El esgarrifós crim, va ocórrer, sembla ser, perquè varies circumstàncies es van ajuntar. Primer de tot, la jove periodista sueca estava interessada amb fer una entrevista al Peter Madsen, considerat, un inventor peculiar, cosa que, en principi, sempre és interessant! En Peter Madsen, havia tingut el coratge i la iniciativa de construir un submarí i també un projecte per a construir un coet espacial, a pesar de les circumstàncies legals o econòmiques en contra. En Peter Madsen era (és?) considerat entre el cercle 
d'enginyers i mecànics, com un entusiasta de l'aeronàutica i, molts es van veure i es veuen atrets per les seves idees i projectes (inclòs donava conferències). 

La Kim Wall, per la seva banda, amb els seu olfacte periodístic i la clàssica ambició d'una periodista jove, va veure, la oportunitat de aconseguir una entrevista de caire únic i, va proposar a la revista Wired, aquesta possibilitat! La revista va donar, sembla ser, llum verda al projecte, degut a que seria un reportatge qualificat com molt especial i amb la línia dels seus interessos. 

La Kim Wall que vivia oficialment a Suècia (a casa dels pares); degut a la recerca periodística, viatjava sovint i residia, de vegades, a Dinamarca, a casa del seu novi (el noi que va trucar a la policia, el dia que va ser assassinada). La parella vivia prop de la drassana (shipyard, en anglès o skibsværft, en danés) on el Peter Madsen (presumpte assassí) construïa i reparava els seu submarí i ideava altres construccions; l'àrea es denomina Refshaleøen en.wikipedia.org/wiki/Refshale%C3%B8en,_Copenhagen.

Per tant, moltes coses es van conjugar aquella nit: la curiositat de la periodista, la proximitat física i geogràfica, de la mateixa, a la font del seu reportatge; causa, possiblement, de l'idea del reportatge i, la ment maquiavèl·lica del presumpte assassí que, sembla ser, va veure l'oportunitat de realitzar una de les seves fantasies de narcisista-psicòpata; en fi, tot plegat ingredients per a cuinar una samfaina ben farcida! 


La mateixa nit del crim i l'última foto de la periodista, Kim Wall, en vida, amb el seu presumpte assassí (Foto: PETER THOMPSON © Scanpix)

El presumpte assassí, en Peter Madsen, segons un dels testimonis, una amiga seva, solia parlar sovint sobre la mort! Segons la amiga, les converses es van tornar més boges i extremes en 2017. En Peter Madsen estava fascinat per la mort, va dir la «amiga» (el nom de alguns dels testimonis, no s'han revelat durant el judici, per raons obvies de seguretat, donat la naturalesa d'aquest!) En un moment donat el presumpte assassí, segons la declarant, s'havia arribat a imaginar com seria la mort més còmoda: sotmetre a una persona (víctima) a estar-hi nugada (sense poder escapar-hi) i enfocada (tot el temps) per una llum fosforescent i, cada vegada que la persona tanca els ulls per esgotament, se intensifica i no la deixa tancar els ulls i, llavors acaba matant-la per manca de son (deu n'hi do!!) escabrós!! Pareix ser que, en Peter Madsen tenia fantasies sexuals salvatges, i estava interessat en la porno-mort (no comment!), va declarar la testimoni. 

Per la seva banda, el advocat defensor Betina Hald Engmark dr.dk/nyheder/regionale/hovedstadsomraadet/hun-forsvarer-drabssigtet-ubaadsejer-mennesker-bestaar-ikke-kun, va demanar per la salut mental de la «amiga». La dona li va dir que ocasionalment havia anat a un psicòleg a causa de la mort d'un familiar proper. Hi ha hagut, aquest dies més testimonis, un parell d'amats, un practicant que treballava al taller, juntament, amb el Peter Madsen, el novi de la Kim Wall i, segurament algun testimoni més que passarà encara aquest dies per l'edifici, on s'allotja el tribunal de Copenhagen  domstol.dk/KobenhavnsByret/The%20City%20Court%20of%20Copenhagen/Pages/default.aspx


Relateret billede
Tribunal de Copenhaguen, on es pot llegir: "Amb la llei cal construir un país" 

Desprès de la denuncia de la seva desaparició, per part del nuvi i els pares de la periodista, la policia va buscar a la Kim Wall a la zona, tant dins com fora de l'aigua i, finalment, va trobar, uns dies després, el cos desarticulat per peces, primer una cama, desprès l'altra, el cap...Per tant, el crim va ser esgarrifós!! Tot apunta a que, primer (l'assassí?) va nugar a la víctima i, li va tallar el coll i, pareix ser, la va travessar amb una espècie de barra metàl·lica o quelcom pel l'estil i, finalment, la va desmembrar. El presumpte assassí, en Peter Madsen, emulava (pareix ser) alguns dels vídeos que ell mateix, hi havia mirat per internet (documentat per els experts en informàtica que investiguen el aclariment del macabre cas; aquests han trobat films d'aquest caire al ordinador i al mòbil del presumpte assassí). Desprès per a desfer-se del cos (l'assassí?), va posar-hi tot a dins de distintes borses amb metal afegit (qüestió de pes) i les va llençar perquè s'enfonsaren a la mar (per a desfer-se'n de les proves?). 

Últims sms de la Kim Wall: Amb quatre missatges, la periodista sueca Kim Wall va assegurar al seu nuvi que estava bé a bord del submarí Nautilus quan va navegar amb el Peter Madsen l'any passat. El text deia: «Encara estic viva, per cert», «Però baixem ara» «T'estimo !!!!!!», «En Peter Madsen ha portat cafè i pastissos amb ell». Kim Wall va escriure el text en anglès i, aquest va ser l'últim text que la periodista va enviar abans de morir a bord del submarí. L'última activitat registrada al seu telèfon va ser a les 20:29, on se pot veure que uns segons d'activitat a Internet s'han registrat sense que els experts en IT puguen dir el que és?, va declarar en Jakob Buch Jepsen (fiscal del cas) a la cort.

El nuvi de la Kim Wall, per la seva banda, va intentar enviar-li diversos sms's des de les 21 hores sense aconseguir cap resposta per part d'aquesta i, llavors, va decidir contactar amb la policia. El nuvi (el nom tampoc s'ha revelat), es va començar a preocupar, atès que, la seva novia havia deixat de respondre'l; sembla ser, que una de les condicions era mantindre el contacte, per a saber-hi que la Kim, es trobava bé; No tots els dies s'embarca un en un submarí construït per un inventor, que a més a més, té el taller, al costat de casa teva!


Tot apunta a que l'esgarrifós crim hi era planejat per endavant per en Peter Madsen (cosa que agreujaria la pena, no és el mateix planejar un assassinat que cometre un crim en un arravatament!); donat que hi es van trobar al submarí, una vegada rescatat del fons marí, una serra i un tornavís i diverses eines més, que segons el practicant que treballava al taller, no les havia vist abans al submarí i, tampoc era normal deixar-les allí; una de les coses bàsiques era no sobrecarregar-lo de pes, atès que, era un submarí construït per un inventor aficionat. 

La versió d'en Peter Madsen, segons les seves declaracions, és: que la periodista, per pur accident se va enverinar per monòxid de carboni. Es tractava d'un error en l'establiment de les vàlvules que van provocar la mort de la Kim Wall, degut al fet que els motors, que no acabaven de funcionar bé (cosa que feia temps el preocupava, segons ell), van provocar que s'esgotara l'oxigen al submarí mentre Kim Wall estava en ell, va declarar en Peter Madsen. Ell mateix estava a la torre del submarí (a la superfície) i, va poder escoltar la crida de la Kim Wall. Tot va passar una mica desprès de 23:00 a la nit. Peter Madsen no podia entrar-hi i ajudar-la perquè les escotilles estaven atrapades, donat que també hi havia una pressió en el submarí, tot segons la versió de l'acusat. El advocat defensor Betina Hald Engmark, intenta defensar i provar aquesta declaració del presumpte assassí, cosa prou difícil, fins ara!
Peter Madsen i la seva advocada defensora 



La veu, del presumpte assassí, en un moment de la seva declaració, es va trencar i va començar a plorar breument quan va parlar sobre la seva antiga esposa. En Peter Madsen va enviar un sms (amorós?), una mig hora després de la mort de la Kim Wall a la seva esposa, en la que li dia: "Estic una mica d'aventura amb el Nautilus. Estic bé. Navegant al mar a la llum de la lluna. No immersió. «Abraçant els fracassos». El fiscal de la acusació Jakob Buch-Jepsen, li va preguntar: Cóm es possible que tinguessis temps de enviar-li un sms a la teva esposa (ex-esposa, actualment) i, no vas ser capaç de demanar ajuda a les autoritats, si realment va ser un accident com tu dius? Cosa a la que ell va respondre: "Sé que la meva dona estaria nerviosa; pensa sovint en un possible desastre al submarí, Peter Madsen va explicar dimecres al tribunal sobre el text escrit a la seva dona. No vaig demanar ajuda perquè fique-sé vosté en la meva situació?
Per supost, en Peter Madsen se declara innocent i, segueix insistint en que tot va ser un accident! i que desfer-se del cadàver, tot i que, el va desmembrar (cosa que si reconeix!), va ser una operació per a estalviar-li patiment als pares de la víctima?!? Més bé tot apunta el contrari!

Encara falten més dies de judici i declaracions; el fiscal Jakob Buch-Jepsen exigeix que el constructor del submarí, Peter Madsen, sigui empresonament de per vida (la màxima pena!) El fiscal considera que el constructor de submarins, és un greu perill per la societat i, per evitar que torni a matar a algú el vol empresonat. La defensa demana la pena mínima, ja que, el Peter Madsen està sent alhora acusat de haver-hi navegat molt prop d'altres vaixells, alguns de gran envergadura i tonelatje, la mateixa nit dels fets (potser hi era massa ocupat? i, no se'n va adonar que hi havia tràfic marítim al seu voltant?) i, per tant, hi és acusat de posar en perill a la tripulació de aquests vaixells.


El submarí Nautilus és avui cobert de plàstic i es troba al Nordhavnen de Copenhagen. Els empleats del Port de Copenhagen són molestats pels molts que vénen a veure el submarí UC3 Nautilus.(Foto: Mads Claus Rasmussen © Scanpix)


El fiscal del cas Jakob Buch-Jepsen (Foto: Mads Claus Rasmussen © Scanpix)

El cas a despertat la curiositat i, tant la premsa nacional com internacional el segueixen, per tant, el fiscal i la defensa del cas, es veuen sotmesos a moltes preguntes quan arribin o surtin del tribunal.
La resolució del cas, s'espera pel 25 d'abril!


Fotos de alguns dels protagonistes del cas: 



El fiscal Jakob Buch-Jepsen no vol explicar per què les autoritats judicials creuen que el constructor submarí Peter Madsen havia planejat matar al periodista suec Kim Wall. (Foto: Jens ASTRUP © Scanpix)


El constructor de submarins Peter Madsen, de 47 anys, va ser rescatat l'11 d'agost de 2017 després de més de mig dia de navegació a les aigües de Copenhaguen (Foto: BAX LINDHARDT © Scanpix) (farvebehandling: Morten Fogde Christensen)


Experts treballant en la búsqueda 

La policia i bussejadors de Copenhaguen han buscat en repetides ocasions les parts de la periodista Kim Wall. (Foto: liselotte sabroe © Scanpix)


Els policies suecs van ajudar a la policia danesa a trobar el cap i les cames de Kim Wall (Foto: 50090 Johan Nilsson / TT © Scanpix)

Nota afegida per l'autora del bloc: No he "pujat" cap fotografia de la víctima per respecte a ella i als seus familiars. Aclarir, per la meva banda, que aquesta entrada del blog, la considero diferent, donat el tema escabrós de la segona part i, en la pròxima entrada tornarem a la "normalitat"!                                               


                                               

dijous, 22 de març de 2018

Den gamle by (La ciutat vella), rutes turístiques i poesia

21 de març. Den gamle by (La ciutat vella), rutes turístiques i poesia



Billedresultat for den gamle by århus
Den gamle by.
Foto: VisitAarhus.dk

Aprofitant que avui, se celebra, el dia internacional de la poesia, vull descriure i mostrar-vos (tot i que sigui virtualment!), un dels llocs més poètics que se poden trobar a la ciutat d'Århus: El museu de La ciutat vella o Den gamle by (en danés) dengamleby.dk. Quan arriben els turistes, sobretot a l'estiu, solem anar-hi (ja sabeu que, treballo com a guia turístic per a VisitAarhus), a visitar La ciutat vella o Den gamle by es.wikipedia.org/wiki/Den_Gamle_By!
  
Den gamle by, a l'hivern.
Foto: VisitAarhus.dk
                                                        
Aquesta excursió forma part d'una de les ofertes, dins d'un paquet d'excursions (udflugtspakke), que se'ls ofereix als visitants. Tots els turistes, queden encantats amb la visita a aquesta part «antiga» de la ciutat. La ciutat vella (Den gamle by) hi és situada al casc antic, prop del jardí botànic, pulmó verd de la ciutat i, on vaig viure els dos primers anys, quan vaig arribar a Dinamarca.

El meu marit i jo, vivíem a un sisé pis, des de on podiem veure, pràcticament, tota la ciutat, just davant del jardí botànic, sense tràfic i rodejats de natura. Desprès, ens van mudar a una casa més gran, i amb un petit jardí a les afores de la ciutat, prop del mar, però sense aquelles vistes fabuloses que no oblidaré mai! No se pot tenir tot!

Com anava dient, visitar La ciutat vella (Den gamle by), és una  de les excursions, dissenyada per a tot tipus de públic i, és pot dir, una atracció única a Aarhus. El museu compta amb les màximes tres estrelles Michelin a la Guia de Viatges.


Història i començament de la ciutat vella- 


Vinter i Den Gamle By 

L'idea o pensament del que hauria de convertir-se en La ciutat vella (Den gamle by) va començar a prendre forma el 1907 quan en Peter Holm es va convertir en membre de la Junta del Museu d'Aarhus i al mateix temps es va fer responsable del departament d'història local a la gran exposició del país que se celebrà al 1909. Aquesta exposició del 1909, va aconseguir que Århus fos considerada la ciutat més important a la península de Jutlàndia.

La ciutat vella comença doncs, amb l'antiga mansió en desús de l'alcalde d'Aarhus, la qual anava a ser demolida, però en Peter Holm va poder rescatar-la i traslladar-la per obrir-la com un museu desprès de la famosa exposició del 1909. Uns anys més tard, en Peter Holm va saber que un altra gran mansió anava a ser demolida a Aalborg (tercera ciutat més gran de Dinamarca), situada al nord de la península de Jutlàndia i va aconseguir els fons necessaris per a portar-la a Aarhus. Els anys següents es van afegir cases i d'altres edificis provinents de 20 ciutats i pobles diferents.

Al museu (Den gamle by), pots visitar construccions des de finals del segle XV, fins als anys 70 del segle XX. El recorregut, comença per els barris més antics, són cases de l'època, ben conservades i provinents de tot el país, algunes d'elles transportades i trasplantades, es a dir, desmuntades peça a peça des de els llocs originals i reconstruïdes al museu de La ciutat vella, conservant la seva forma original.


Billedresultat for den gamle by århus
Den Gamle By. Living History.
Foto: dengamleby.dk 
     
El museu, a l'estiu, s'omple de personatges (actors o voluntaris), que se vesteixen d' època i recorren els seus carrers i parlen amb els visitants i turistes. Pots conèixer a les perones (personantges) que viuen (vivien) al finals del 1800 fins l'any 1927. Aquests personantges, es comporten com en els vells temps. El cuiner, talla llenya, l'artesà, fa artesanies o els botiguers atenen als clients a la botiga. Te convidem a aturar-te i parlar amb ells, i potser te proposen ajudar en alguna de les tasques, que representen, com treure aigua del pou o tallar llenya.

Al veïnat dels anys 70 (en plena època del benestar danés), es pot, entre altres coses, veure el negoci de radiodifusió d'en Poul, amb LPs i discos singles, o la tecnologia HI-FI del moment. En aquesta última part del recorregut del museu, també, se pot recorrer un mini mercat, visitar una consulta ginecòlogica dels 70, una guarderia i  una perruqueria, tot decorat com llavors. Als apartaments es troben diferents tipus de personatges, una família nuclear, una comuna, etc. Al barri dels anys 70 trobem un bar de jazz (típic de los seventies), on en ocasions hi ha música en directe a l'escenari. És a dir, un museu viu!

A banda, se pot fer un passeig amb carruatge, o se pot trobar una ganga a les botigues històriques. També, se pot beure una pinta de cervesa al celler de La ciutat vella o gaudir d'un cafè i un deliciós pastís.


Billedresultat for den gamle by århus
Den Gamle By.
Foto: storebaelt.dk
            
Al Nadal (Jul, en danés), el museu amb decoració nadalenca, s'ha convertit en una auténtica tradició, es quasi obligatori visitar-lo! Pràcticament tots els habitants d'Århus i la seva comarca solen passar un dels dies de les vacances del Nadal amb la família o amics a Den gamle by, sobretot, si tens nens, caminant i gaudint per el seus carrers. De vegades quan hi ha neu, és com ser-hi a dins d'una postal de Nadal. Durant la resta de l'any hi ha seminaris, concerts, activitats per a nens i diverses exposicions especials visitaarhus.dk/jul-i-den-gamle-gdk631891


Altres excursions amb els turistes- 



Hi ha distints itineraris i els visitants o turistes decideixen (normalment, ho fan al vaixell, abans de desembarcar-hi), quina excursió volen fer! Cada setmana des de finals de Maig fins finals de setembre, faig de guia amb un dels creuers que desembarca al port d'Århus (un dels ports més grans a Escandinàvia), amb els turistes que parlen Castellà (Espanyol). Molts d'aquests turistes provenen de la península ibèrica, tot i que altres, arriben del continent americà (llatinoamericà). De vegades, sol hi haver-hi, entre els grups que guio, gent vinguda de Portugal o Brasil (no hi tenim massa guies en portugués, per aquí), i llavors, mels adjudiquen a mi...i ens apanyem prou bé! 

Els turistes, que parlen en Portugués, diuen que si que m'entenen, quan parle Castellà, i jo, per la meva banda, intento entendre'ls a ells (cosa que ocorre sovint!) El parlants dels països catalans (País Valencià, Illes balears i el principat de Catalunya) solem dominar, des de petits, dos llengües llatines, ho portem com a bagatge, de vegades no ho apreciem bastant, i això, ens dona una eina extra per entendre les llengües germanes (que no germàniques) provinents alhora del llatí.

Els divendres, per contra, guie en anglès a turistes d'arreu del món que venen a visitar la ciutat (aquests grups son molt més variats, ja que molta gent, que parla anglès, sol vindre de distints països). Per supost, els dijous hi és més, com ser-hi a casa, sobretot amb els turistes espanyols! Com observació, dir que cada grup de turistes, dependent del país d'origen solen fer distint tipus preguntes; als espanyols els agrada molt la visita a la residència d'estiu de la reina Margarita II de Dinamarca (Marselisborg) i, no tots, però pregunten per la família reial danesa, la seva història i tipus de vida actual!  visitaarhus.dk/marselisborg-slot-gdk603712


Marselisborg.
Foto: VisitAarhus.dk
                  
Als jardins del palau reial, residència d'estiu de la realeza danesa (Marselisborg), se poden visitar i apreciar les escultures de diversos artistes cotitzats i, enmig d'aquestes obres d'art, es troben, les escultures del marit de la reina, Henrik (que just acaba de morir el passat mes de febrer) Henrik va neixer a França, però per matrimoni amb la reina Margarita de Dinamarca (llavors era princesa), va acabar sent ciutadà danés i príncep consort. Aquest títol de princep consort, no el va satisfer mai! Henrik hagués volgut ser-hi, rei consort, i sempre es va queixar de la discriminació, a favor de les dones en aquest cas, que només per casar-se amb un rei, automàticament adquireixen el títol de reina. Això el va fer bastant impopular, entre els danesos, durant anys! 


Torso Prins Henrik (Marselisborg). 
Foto: Ole Hein Pedersen


El palau el solem visitar, just desprès de haver-hi visitat La ciutat vella, i junt amb aquesta, sembla ser, són les dos estrelles de l'excursió! Hi ha també dins d'aquest pack, una visita guiada a la catedral (Århus domkirkevisitaarhus.dk/aarhus-domkirke-gdk1077542  i una visita al museu víking construït, in situ, es a dir, on es van trobar les restes vikínges visitaarhus.dk/vikingemuseet-gdk6534






Gudenået (el riu navegable danés).
Foto: Sònia Bandholm
 ca.wikipedia.org/wiki/Guden%C3%A5

A mi personalment, m'agrada molt, una excursió (dins d'un altre pack) a la zona dels llacs a Silkeborg ca.wikipedia.org/wiki/Silkeborg, on agafem un antic vaixell de vapor que encara està en funcionament visitaarhus.dk/hjejlen-gdk1080778, i on alcazem el cim de Dinamarca, a uns 147 metres d'altura, Himmelbjerg visitskanderborg.dk/himmelbjerget-gdk604901, que significa "la muntanya del cel"! Dinamarca es un país molt pla, soles té alguna que altre turó i prou! Totes les muntanyes, sembla ser, es van quedar a Noruega, quan la terra es va partir, allà per abans de les eres glacials, quan el món hi era en plena construcció!




Gudenået (el riu navegable danés).
Foto: VisitAarhus.dk
         silkeborg.com/hjejlen-gdk604544


divendres, 16 de març de 2018

El temps a Dinamarca, la universitat i els impostos

El temps a Dinamarca, la universitat i els impostos 


Fa un parell de dies, que es va començar a fondre la neu! Tot i que, segurament, a partir d'avui (quin fàstic!), tornarà a nevar. El temps, de nou, dona baixes temperatures i arribarem fins a -3, o menys -4 graus aquest cap de setmana! vejr.tv2.dk 

Billedresultat for sne i århus
Aarhus Å. Foto: tvndk.wordpress.com
Kælkebakker (Moesgaard). Foto: VisitAarhus.dk
                                                
El temps es un tema recurrent a les converses dels danesos,  protagonista a la vida diària, no hi ha conversa on no es mencione (esmenti) el temps! Dependent de si neva o fa sol o plou, a Dinamarca, has d'utilitzar, un determinat abric o plumífer o impermeable! Al final t'acabes comprant una peça de roba que hi és alhora calenta, amb plomes i està impermeabilitzada! Si vas amb la bici, a més a més, tens que dur uns pantalons impermeables, sinó vols arriba-hi a la faena o altres indrets "xopet/a"! Finalment,  t'acostumes a anar-hi amb la motxilla a tot arreu, on dus tot el que et fa falta (guants, roba extra...etc.), no se sap mai! Els Danesos, sempre diuen que no hi ha mal temps sinó roba poc adequada! Es a dir, es culpa teva si passes fred, perquè no dus la roba que cal! 


Aparcament de bicicletes al centre de la ciutat (Århus).
Foto: Anders Bandholm

Els dies, tant a la tardor com a l'hivern son curts i freds (a les 4 de la vesprada hi és completament de nit i, quan no plou, neva o fa vent!), però una vegada vius aquí un parell d'anys, ja ni te'n adones! Des de el 21 de setembre fins el 21 de març, hi ha menys llum que al sud d'Europa (a casa nostra!) Pel contrari, els dies creixen i allarguen a la primavera i l'estiu. Per exemple, al voltant de Sant Joan se podria dir, pràcticament, que la nit ni existeix! Els estius són meravellosos i verds. A Dinamarca, les temperatures a l'estiu roden entre 20-25 graus (perfecte per a mi!), tot i que, també hi ha dies de 17-18 graus o de 27-28 graus, considerats excepcionals! Tot és qüestió d'acostumar-se a dormir amb llum a l'estiu i a encendre espelmes, per tot arreu, a la tardor i l'hivern!


Uendelig Bro. Foto: visitaarhus.dk/den-uendelige-bro-gdk1092521


Estiu a la bahía d'Aarhus (el pont inacabable!).
Foto: Dennis Borup Jacobsen
                               
Als mesos gelats, sol haver-hi tantes ofertes culturals que si les teves ocupacions t'ho permeten, d'acudir, no te dona temps a avorrir-te i, se te pasen volant (en un plis plas!) Us vull explicar que jo pensava abans d'arribar-hi, com segurament molts de vosaltres, que els carrers, a l'hivern hi serien buits, però he aquí la meva sorpresa, que al menys a Århus, els carrers, sempre hi són abarrotats de gent! Al centre de la ciutat hi ha un munt de bars i terrasses animades durant tot l'any! 

Canal, Aarhus
Åboulevarden. The Vadestedet (Århus). Foto: VisitAarhus.dk 


Århus, és una ciutat molt antiga, fundada per els Víkings, allá per el segle VIII, és una de les ciutats més antigues del nord. Avui se poden trobar moltes proves de la rica història d'Aarhus al voltant de la ciutat (tot això, ho descriuré en una pròxima entrada, on parlarè del passat Víking de la ciutat i molt més...)


Aarhus' historie
Vistes de la ciutat d'Århus des de la bahía (the waterfront)
      
Århus (Aarhus) és una ciutat amb un esperit molt jove!, gràcies a la seva universitat. La universitat (Århus universitet, AUca.wikipedia.org/wiki/Universitat_d%27Aarhus, va ser iniciada al 1928, i dissenyada per l'arquitecte C.F. Møller en.wikipedia.org/wiki/C._F._M%C3%B8. Durant la seva construcció i remodelació, van passar moltes coses, per exemple: Els nazis la van utilitzar com a quarter general (Gestapo hovedkvarter) a Jutlàndia, durant la segona guerra mundial, i per aquest motiu va ser bombardejada per la RAF o forces aèries britàniques ca.wikipedia.org/wiki/Royal_Air_Force abans que la guerra finalitzes i el país fos alliberat. Avui en dia, la universitat conta amb uns 40.000 estudiants, cosa que li dona molta vida a la ciutat! Ofereix tota mena d'activitats acadèmiques i culturals, dirigides, tant per als estudiants, com per a la resta dels habitants de la ciutat, folkeuniversitet fuau.dk/aarhus/program.

La universitat està considerada, com una de les 100 millors universitats del món. Hi ha donat dos premis Nobel! Ressaltar, sobretot, per als interessats en la ciència, que un d'ells, Jens C. Skou, va ser el que va descobrir la bomba de sodi-potassi, acció fonamental que ocorre a les nostres cèl·lules ca.wikipedia.org/wiki/Jens_Christian_Skou


Aarhus Universitets hovedbygning set fra parken.jpg
Campus universitari d'Århus www.au.dk
                        
Us sorprendrà saber-hi, que les universitats a Dinamarca, són gratis i, que els estudiants reben un sou cada mes, al voltant d'uns 700 euros (més o menys), dels que s'han d'extreure els impostos, és clar! Aquests diners, ajuden als joves a finançar-se els estudis i alhora a independitzar-se dels pares. La gran majoria, deixen la casa familiar, quan acaben la secundària i s'incorporen a la universitat. El sou es diu SU (subvenció universitària, per part de l'estat), su.dk/su.

Els joves danesos, tenen l'oportunitat de prendre una educació, sense haver-se de preocupar, en principi, de si els pares poden o no pagar-la? L'únic requeriment és, que estiguis motivat, és a dir, que vulguis estudiar. Per descomptat, hi ha altres tipus de diferències entre els estudiants, els que només es dediquen a estudiar i que no poden permetre's massa despeses extra, perquè el SU, els dóna bàsicament per pagar el lloguer i menjar; però si ets una "rata" de biblioteca, pos ja t'està bé, poder fer-hi el que realment vols, que és formar-te! Altres no tenen necessitat de treballar, perquè a part de rebre la seva SU (dret que tots els danesos tenen, indistintament de la situació econòmica familiar), les seves famílies col·laboren amb les despeses.

Molts joves treballen a part d'estudiar. La majoria tenen treballs que son oferits o buscats per les universitats, o se'ls busquen ells mateixos, normalment, al sector privat. Aquests treballs reporten uns diners extra, que sempre va bé (especialment en aquests països nòrdics on, tot és tan car!) Però compte, Hi ha un límit que l'estudiant pot guanyar a part de la seva prestació SU. Si guanyes més que el que reps de l'Estat, llavors has de tornar una part del teu préstec SU. També passa si has rebut un altre suport públic. L'Estat limita, també, les hores de treball permeses als estudiants. Per tant, els estudiants treballen entre unes 12-20 hores setmanals (màxim) i guanyen uns diners; així, no arrisquen el suport econòmic de l'Estat (SU) i encara els resta temps per als estudis.

Aquest sistema, crea una possibilitat real d'igualtat al país. A més a més, és una pràctica regida per un fonamental principi democràtic, el mateix dret per a tots! Alhora i gràcies a aquesta ajuda econòmica estatal, abans o durant els estudis, la majoria s'independitza i s'acaba creant una societat més madura, ja que la majoria dels joves, aprenen a viure i subsistir i administrar-se a partir dels 18/19 anys.


El Hall de l'ajuntament (Aarhus), joia del funcionalisme 
Foto: visitaarhus.dk/aarhus-raadhus-gdk603980

La societat humana, al Hall de l'ajuntament de Aarhus.
Foto: VisitAarhus.dk (thomaseje.dk/menneskesamfundet-af-thorvald-hagedorn-olsen)







dimecres, 14 de març de 2018

Den Danske Model (El Model Danés)


Den Danske Model (El Model Danés)


Strejke (Vaga)
                                      
El Model Danés (https://ca.wikipedia.org/wiki/Flexiguretat), és la designació del sistema danès especialitzat en regular les condicions en el mercat laboral a través de convenis col·lectius (overenskomster). L'element fonamental és que les organitzacions tinguin un alt grau d'autoregulació perquè la legislació tingui un paper limitat i preferentment secundari. 

En kollektiv overenskomst (Un conveni col·lectiu), és un acord sobre salaris i condicions de treball entre, d'una banda, una organització d'empleadors o d'un empleador i, d'altra banda un o més sindicats i/o unions d'un o més grups d'empleats. L'acord estableix com les condicions de salari i de treball han de ser per als empleats de les empreses (públiques o privades).

El propòsit d'establir acords és que els empleats minimitzin l'arbitrarietat de la relació laboral. Els objectiu dels empleadors és eliminar la lønkonkurrencen (competència salarial) i assegurar la pau laboral i definir el camp en el qual els acords de restricció i dels drets de gestió.

A Dinamarca, la majoria de les condicions relatives a les condicions salarials i laborals es regeixen per aquests acords. Fins a finals de 1980, incloïen els salaris i les hores de treball, inclosos els dies festius i les regles de terminació. Des de l'acord de l'amplada s'ha ampliat amb diverses noves qüestions de caràcter assistencial, com ara pensions, pagament per malaltia, dies personals o paga durant el permís de maternitat. Per tant, la gran majoria dels treballadors estan subjectes a un conveni col·lectiu. És bastant únic en un context internacional en què la regulació dels salaris i les condicions de treball a través de la legislació en molts països és molt més comú.


Demonstranter med skilte
Offentlige lønmodtager (empleats públics)


El Model Danès (den Danske Model) es basa en un acord entre les parts per gestionar els desacords, es a dir, el respecte als interessos oposats que s'hauran de resoldre a través de compromisos. Això significa que els interessos conflictius de les parts es poden resoldre mitjançant l'ús mínim de conflictes. Aquest model (den Danske Model) ha evolucionat contínuament des de la seva creació fa més de 100 anys i està especialment caracteritzat per la capacitat de les parts per adaptar el sistema d'acords amb les demandes canviants de la societat. 

Les principals característiques del model danès, serien:
- Alts percentatges d'organització i elevat nivell d'acord col·lectiu com a requisit previ per mantenir un sistema regulador amb convenis col·lectius.
- Negociació col·lectiva nacional coordinada amb nivells canviants i amb la institució de conciliació en el paper central.

Si aterrem, al sud d'Europa, on no hi tenim un model danès sinó una legislació; i on, els assalariats i els empresaris no han acordat que haurien de garantir conjuntament un mercat de treball estable i segur amb el dret i el deure d'ambdues parts. Tenim una legislació inflexible i lluitem contra l'atur, especialment entre els joves. 

Els danesos són conscients de la importància dels convenis col·lectius, i del paper protagonista que juguen els sindicats, sense ells seria molt difícil obtenir bons resultats als convenis, per tant, els sindicats han anat fen-se més i més forts. Dinamarca, juntament amb altres països Escandinaus, és el país de la UE on hi ha més treballadors sindicats. Aproximadament un 70% dels treballadors formen part d’un sindicat (fagforening). Cada sector de treball, té el seu propi sindicat, i tots negocien els seus propis convenis col·lectius. 

També es troben sindicats més generals, on tothom es pot apuntar independentment del tipus de feina que desenvolupi. A l’hora de negociar, això si, és el sindicat del sector el que té els drets de negociació amb la patronal. 

En aquests moments s’estan intentant re-negociar els convenis col·lectius del sector públic, overenskomstforhandlinger (aquests convenis se re-negocien cada tres anys), i com ja vaig comentari, a una entrada anterior, les dues parts no s'acaben de posar d’acord. Per tant, els sindicats estan dispostos a anar a la vaga. Si formes part d’un sindicat i hi ha vaga, estàs obligat a fer vaga. Si fas vaga no cobres, tot i que, els sindicats ofereixen una compensació econòmica als seus afiliats, mentres aquests fan vaga; alhora els afiliats acudeixen a demostracions (manifestacions) públiques per a defensar les seves protestes.  


Demonstranter med skilte af hænder
Strejke (vaga)
                                  
Les darreres setmanes s'hi està amenaçant amb vagues a diferents sectors (educatiu, sanitari, i d'altres imprescindibles serveis públics). El ciutadà de a peu, segueix el debat i la informació del que passa a les actuals negociacions. Hi ha que arribar-hi a un acord abans del 1. d'abril, sinó els sindicats proposaran, fer vaga (alguns ja ho han fet!). Tot això, afectarà a la majoria dels ciutadans, indistintament si estan o no sindicats (l'ús dels serveis públics, com és sabut, ens afecta a tots!)

El govern danés, per la seva banda, amenaça en tancar-ho tot, lockout! Això es la seva manera de defensar-se de les exigents aspiracions dels sindicats. Un lockout consisteix en que el govern, tanca els llocs de treball negant als treballadors la possibilitat d’anar a treballar-hi. El treballadors perden el dret a cobrar mentres perduri el lockout. Un lockout afecta als treballadors que formen part del sindicat que està negociant. Els treballadors, que no estan sindicats (una minoria!), podran acudir als seus llocs de treball i cobrar el seu sou, això sí, se'ls criticarà per la seva acció, ja que, les millores aconseguides desprès del període de negociacions, seran també per a ells. 


Sygehus, lockout, triste ansatte der sendes hjem
Lockout (el govern tanca els llocs de treball al sector públic)


Hi resta la possibilitat de que el govern compleix la seva amenaça de lockout (lockoutvarsler), i les condicions una vegada acabat el conflicte podrien anar a pitjor (com va ocórrer a l'ultim lockout). Al 2013, hi va haver un lockout, que va tindre una durada d'uns 25 dies i que va afectar a totes les escoles públiques. Llavors, molts llocs de treball van condicionar, una mena de guarderia per als nens, i així els pares poguessin acudir al corresponents llocs de treball. La societat danesa té una gran tradició de fer "pinya", quan cal! Els sindicats ofereixen compensació econòmica als treballadors afiliats, afectats  per  el lockout. La quantitat depèn del sindicat, si el lockout s’allarga, aquesta quantitat es pot rebaixar.

Conclusió: El sector privat no pot prescindir del públic. Qui entrenarà i educarà els joves perquè puguem obtenir un treball qualificat? Qui farà que els malalts es curen ràpidament perquè tornin a treballar? Qui hauria de mantenir i construir les carreteres perquè els empleats puguin sortir i anar-hi a treballar?

Doncs ara falta veure què passarà amb les negociacions. En aquestes darreres setmanes, els sindicats i el govern estan asseguts a la taula tractant de re-negociar els nous convenis col·lectius. De moment, no s'ha arribat a cap acord i segurament tindrà que intervindre un mediador (forligsmand) https://www.dr.dk/nyheder/indland/ok-18-forligsmanden-udskyder-konflikt, últim intent abans d'arribar-hi a la vaga, per par dels sindicats o al lockout per part del govern. De moment hi ha una gran incertesa, haurà vaga (strejke) o lockout, (vaga vs. lockout)?


Figurer, der udtager krav ved skrivebord
Mediator (Mediador) Forligsmand

Tot apunta, a  que el govern no té complexes alhora de tancar el sector públic; els sindicats, per la seva banda, ja han anunciat que estan més que preparats per a fer vaga. 

dissabte, 10 de març de 2018

Disseny danès, llengua i Montana

Disseny danès, llengua i Montana

Spoke-Back Sofa
Tremmesofa, Møgen Mogensen            
                                                   
Ahir per la tarde, quan vaig arribar-hi a casa; vaig trobar a la porta, una caixa embolicada amb cartró que m'havien enviat des de la fàbrica de mobles, Montana montana.dk/home. A dins de la caixa, hi era la taula, de color blau, amb rodes, per a la televisió. Aquesta taula, la vaig encomanar perquè hi volia quelcom de qualitat per a poder maure la "tele", per tot el menjador (stuen, en danés). Lo més sorprenent, va ser, que la taula, amb rodes, la vaig encarregar a primers de desembre del 2017. No és per res, però els danesos s'ho prenen tot en molta calma! Estan sempre tan relaxats que, fins i tot, de vegades, me fiquen nerviosa! 

Parlant de calma, us conto una anècdota, quan vaig arribar a Århus (la capital de Jutlàndia, Jutland), una de les primeres coses que vaig fer, va ser, apuntar-me a classes de danés. Molts de nosaltres, parlants de llengües minoritàries posseïm, una mena de gen, que ens fa respectar altres llengües i cultures. Sabem ben bé, com a través de l'estudi i coneixement d'aquestes, pots aproximar-te millor a la cultura que les ha creat. Adquirir una nova llengua, obri la teva ment i, et dona una visió "extra" del món on vivim. Una llengua distinta a la teva, et dona la possibilitat de mirar el mateix món, des d'un altra finestra. Això, àmplia la teva visió del mateix i, alhora, fa que desenvolupes noves ferramentes (eines), per a observar-lo, des de distints angles.


                                  el globus (món de plàstic)

Continuo amb el que us anava explicant, vaig tenir un professor, que es dia Thorkild i, com el seu nom indica (déu víking), era molt danés. En Thorkild, em va preguntar un dia: Quina és la primera paraula, que te ve al cap, quan penses en Dinamarca? Automàticament, vaig respondre: langsom, que vol dir: lent, a poc a poc, tranquil·lament... Llavors es va quedar molt sorprès, ell no se havia vist, ni havia percebut la societat danesa, com una cultura de caire lent, com jo vaig donar a entendre! La meva resposta li va afectar profundament. La Reforma protestant, contràriament a la concepció catòlica, ha accentuat la dimensió ètica i religiosa del treball en el món i, en Thorkild, sempre havia vist la societat danesa com un clar exemple o model a seguir. Per a ell, Dinamarca és la prova de que les societats derivades de la reforma eren molt més eficients, societats promotores del capitalisme. A partir 
d'aquí, sempre traia el tema i, de tant en tant, el discutíem, a la danesa, es clar! Els danesos discuteixen sense aldarulls ni gesticulacions innecessàries, és a dir, d'una forma molt constructiva i alhora civilitzada, tot el contrari, que comunicar-se a la Italiana (sense ànim d'ofendre), vaja! Conclusió: Les societats  que menys estrès pateixen, més madures i eficaçes hi ha acaben sent (tema que convida a la reflexió!). 

Com deia, Montana, una marca molt cara de mobles (jo sols tinc la taula, per fi!, de la TV d'aquesta marca, tot hi ha que dir-ho!), que qualsevol danés de classe mitjana alta, ha de tindre a casa seva, juntament amb altres marques caríssimes! Com anava dient, me va sorprendre que triguessin tant de temps en enviar, la meva comanda. Llavors, a finals de gener del 2018, ja me vaig començar a preocupar-hi i, vaig decidir trucar a la firma i, molt amablement, vaig preguntar: Escolte, saben vostés que ha passat amb la meva taula, blava i amb rodes, per a la TV? Es què no arriba mai! (no ho he dit però la taula estava pagada, per endavant!, i com no visc, se suposa, a una república banana, visc al nord d'Europa, el més paregut a una societat ideal!?) Vaig continuar amb un: No serà que s'ha perdut i la meva taula haurà acabat a un altre lloc?, o a casa d'algú que no li feia realment falta?...Disculpe ha sigut un error nostre, van respondre ells i, com a compensació, no li cobrarem el que costi el transport! Llavors, vaig pensar que com me estalviaria 350 corones daneses (uns 47 euros), que tal volta, la parsimònia gastada, per part de la firma Montana, amb la meva comanda, hi hauria valgut la pena!


Montana reol (prestatgeria)

Aprofito, per a parlar una mica del famós disseny danés lovenordic.blogspot.dk, nordicdesign.ca o paustian.com, que destaca, sobretot, per la qualitat i el renom internacional adquirit i, que se pot comprar, a uns preus desorbitants! Un dels dissenyadors que més m'agrada, és el Børge Mogensen es.wikipedia.org/wiki/B%C3%B8rge_Mogensen, al  que vaig descobrir, a través, de la meva sogra (que en pau descansi!). De la meva sogra, vam heretar, un parell de peces valuoses, una cadira espanyola fredericia.com/Produkter/V%C3%A6lg-designer-B%C3%B8rge-Mogensen/Den-Spanske-Stol-2.aspx?PID=1325&catid=6219), creada i batejada així per el mateix dissenyador, després d'un viatge, sembla ser, inspirador, a la península Ibèrica. Alhora, vam heretar (el meu marit i jo, es clar!) una taula de cosir (sybord, en danésdesignklassikershop.dk/shop/hans-wegner-sybord-458p.html. Aquesta taula, molt ùtil, amb diferents departaments, tot i que, com a mi, això de cosir, no se em dóna massa bé, vaja... que no és el meu fort!, l'utilitzo com a tauleta per al café, quan vénen les visites! Aquesta mateixa taula de cosir, va ser dissenyada per un altre arquitecte i dissenyador de mobles, amb prestigi internacional: Hans J. Wegner en.wikipedia.org/wiki/Hans_Wegner, en quina cadira es van seure els dos candidats a la presidencia nord-americana, a l'últim debat presidencial, entre Kennedy i Nixon, allà per l'any 60!


Billedresultat for nixon kennedy debate chair
Kennedy contra Nixon, al 1960, primer debat televisat de la història!
  
El Børge Mogensen, va dissenyar, un famós sofà, que m'encanta: el tremmesofa illumsbolighus.dk/shop/moebler/sofaer/1789-tremmesofa--lakeret-eg, que costa un ronyó! i que, mai m'atreviria a comprar (seria, quelcom inmoral!). Ara, l'avantatge és que aquests mobles, duren una eternitat, els pots gaudir tu, els teus fills, nets o pots vendre'ls en mercats de segona mà, a molt bon preu, si te fan falta uns calers extra. Per tant, ben mirat son una bona inversió.


Billedresultat for spansk stol
Spansk stol (cadira espanyola)

Un altre dels arquitectes i dissenyadors admirats es l'Arne Jacobsen ca.wikipedia.org/wiki/Arne_Jacobsen, arquitecte funcionalista, seguin la tendencia de l'època (l'escola de la Bauhaus, visitberlin.de/en/bauhaus-archive-museum-design. L'Arne Jacobsen va dissenyar, entre altres, l'ajuntament d'Århus visitaarhus.dk/aarhus-raadhus-gdk603980, on me vaig casar i, un dels edificis emblemàtics de la ciutat. L'ajuntament es va construir durant la segona guerra mundial, quan Dinamarca hi era assetjada pels nazis, durant la seva construcció, tot el projecte va estar ple d'entrebancs. Per exemple, el marbre, de color gris, que recobreix la façana i, que venia de Noruega amb vaixell, va ser dinamitat pel camí. Un altre dia explicaré la història a un altra entrada (Nazis i disseny!) 


Billedresultat for Ajuntament de aarhus
La Torre del rellotge de l'ajuntament, a Aarhus


Billedresultat for rådhuset århus
Rådhuset (Interior de l'ajuntament d'Århus)