1 de març (2018). Amigues, café, vàters i primavera
 |
| Kaffe Bar Bullöws (Aarhus) |
Ja és primavera al nord (oficialment, es clar!), tot i que, a fora neva o amenaça neu i estem a uns -5 graus de temperatura; això si, el dies han començat a allargar i aviat hi seran més llargs que al sud d'Europa. Aquí, això de fer coincidir el canvi d'estacions amb els solsticis, com a que no s'estila! De vegades ho comento amb la gent i, he arribat a la conclusió, de que són el mateix i diferent concepte. Els escandinaus, han registrat culturalment (simbòlicament) que la primavera arriba el 1 de març i, així és, nosaltres simplement hem registrat que trigarà uns 20 dies més en arribar-hi, coincidint amb els solsticis (ocorre el mateix amb l'estiu, la tardor i l'hivern, és clar!), això, vol dir, que el primer de juny ja serà estiu al nord i així successivament!
Avui tinc el dia lliure (solc tindre lliure dimecres i dijous!, atés que, treballo dos caps de setmana al mes). A banda de la meva feina de guia, sóc assistent social a un centre de rehabilitació per a Dements que pertany a la Århus kommune. El treball, en dona satisfaccions, però requereix un doble esforç, psíquic i físic. En Dinamarca, com a empleat fix, fastansatte (en danés) pots treballar, màxim, fins a 37 hores setmanals (32 en el meu cas) i, seria l'equivalent a treballar com a funcionari a l'estat espanyol. No sempre ha segut així, vaig fer primer durant més de dos anys pràctiques en diferents hospitals, al departament de neurologia del hospital universitari auh.dk/om-auh/afdelinger/neurologisk-afdeling-f i, també, al hospital psiquiàtric situat a Risskov psykiatrien.rm.dk/afdelinger, al departament de retspsykiatrisk (R1), on hi havia 16 places per a criminals o gent perillosa que hi eren en observació, fins que se'ls diagnosticava una malaltia mental o no?! Els diagnosticats amb una malaltia mental passen a altres departaments, on se'ls integra en programes de rehabilitació, que és el model implantat a Dinamarca. Als diagnosticats com no malats psíquics, se'ls deriva al sistema penitenciari del país i, per tant, son jutjats com a criminals i se'ls condemna.
Aquest departament (tancat) on, vaig fer pràctiques durant uns cinc mesos, em va donar l'oportunitat de treballar amb molt bons professionals de la psiquiatria i una oportunitat única de conèixer el model psiquiàtric danés de prop. Desprès vaig estar treballant, per un temps, a Bergen (Noruega); va ser durant la meva estança allí, que vaig rebre una oferta de treball "permanent" al Demenscentrum, de la Århus kommune. Pareix ser que, fer pràctiques aquí o allà van acabar donant els seus fruits! La entrevista, va ocórrer, a l'Agost (2017), on line (mentres jo, hi era a Bergen) i, vaig aconseguir la feina! El que més em preocupava era pronunciar el danés correctament (durant l'entrevista), donat que, treballar amb pacients requereix un bon domini de la llengua; no sé ni cóm ho vaig fer, el meu danès aquell dia va ser «quasi» impecable, vaig estar relaxada durant tota la estona (quan estic nerviosa, me «lio» una mica!) Havia treballat, abans, uns mesos, en pràctiques, a un altre departament del Demenscentrum i, sembla ser, que van donar bones referències.
 |
| Bergen (Norge) |
Hi ha que aclarir, que aquí els empleats públics, tot i tenir un treball fixe, això, no vol dir, que no et puguin acomiadar (no hi ha funcionaris de per vida!). Diferència que fa que tan l'administració pública, com hospitals i demés institucions, tant a nivell estatal com a nivell comarcal, funcionen amb uns altres paràmetres i resultats que als països sud-europeus i, no diguem en altres diferents indrets de l'Europa dels 28 o hi ha que dir dels 27? En principi, no hi ha corrupció, Dinamarca sol estar cada any al damunt del ranking mundial de països menys corruptes del món.
La meva opinió, es que la perfecció no existeix en lloc, tot i que, la diferència és tant quantitativa com qualitativa a favor del país nòrdic.
A les dos de la vesprada tenia que trobar-me amb les amigues, la Connie (danesa) i l'Hélène (francesa); a la primera, la vaig conèixer el primer any quan vaig arribar aquí (Nadals del 2011) i, a la segona, a la escola de danés (llavors hi havia la possibilitat de prendre classes de danés durant tres anys gratis, ara les coses han canviat!), on coincidies amb altra gent vinguda d'altres indrets arreu del món i podies fer noves amistats i teixir una xarxa (network o netværk, en danés). Aquesta xarxa de gent t'ajuda a sentir-te menys sol i, et dona la possibilitat de tindre una mica de vida social o algú en qui parlar de les experiències, tant bones com roines, que solen ocórrer, quan t'instal·les a un nou país. Desprès d'un temps te'n adones que encara conserves amistats que van sorgir aquells primers mesos, quan te identificaves amb els altres nou vinguts, tot i que, he perdut el contacte amb la majoria d'ells; amb l'Hélène la nostra amistat s'ha anat reforçant i ara, juntament amb la Connie, hem format un grup de café dels dijous i hem esdevingut un petit grup multicultural, on parlem de tot el que ens ve al cap, per exemple: metoo, fills, salut, política, treball, literatura, art...
 |
| La Dansa (Paula Rego) tate.org.uk/art/artists/paula-rego-1823 |
 |
| El muntatge (Paula Rego, l'única dona del grup) |
Especialment, parlem de temes qu'ens interessen a tres «noies» d'una certa edat, curioses i actives i, amb l'avantatge de la experiència, i tot això!
 |
| The Rainbow panorama (ARoS) Aarhus |
Aquesta amistat ens enriqueix, tot i que, probablement dins d'uns anys qualsevol de nosaltres torni a casa seva. L'Hélène, casada amb un ciutadà francés i, quan el seu marit es retire tornaran a França, o la Connie que prové de l'illa de Fiònia (Finn), una illa entre la península de Jutlàndia i la illa de Selàndia (Sjælland), on es troba situada la capital del país, Copenhagen, i que, probablement, es quedarà a viure aquí quan ella i el seu marit es retiren, o jo, casada amb un ciutadà danés, amb un fifty/fifty per cent de possibilitats de quedar-me aquí o tornar a "casa" o combinar les dos opcions (qui lo sa?), o que qualsevol altre avatar de la vida ens separi, no oblidarem cap de les tres, n'estic segura, aquestes reunions, de «noies» d'una certa edat, dels dijous a la tarde.
El cas es que la Connie va proposar, cada setmana proposem distints llocs on trobar-nos, de fer café al Bülow, una cafeteria situada a Jægårdsgade, un dels carrers més ambientats, amb restaurants i bars, cerveseries jaegergaardsgade.dk i cafeteries de moda, on els caps de setmana se mesclen i troben els estudiants (economia escassa) amb els ja situats (economia forta) i, on s'acaba creant un ambient intel·lectualoide, acompanyat de bons vins i pos-cuina francesa, reinventada en la actual cuina nòrdica frederikshoj.com o d'altres visitaarhus.com/ln-int/denmark/restaurants/guide-michelin-nordic-cities.
Us conto, resulta que a la cafeteria Bülow bulowskaffebar.dk, no hi havia vàter i quan li preguntes a la cambrera... te diu, com si fos la cosa més normal del món: No et preocupis!, tenim un acord, diu, amb la botiga de productes de segona mà (això de segona mà es un dir perquè poden ser productes de tercera, quarta o quinta mà...), o com diuen aquí Genbrugsbutikker o «botiges de reciclatge». Llavors tens que ficar-te l'abric, recordeu que hi som, oficialment, a la primavera des de el primer de març, entre -8 i -4 graus de temperatura i, els carrers amb neu o recoberts amb una capa de gel (relliscada!) i, no tant sols això, sinó que tens que trobar la botiga de productes reciclats!, per cert, situada uns quants locals més allà, entrar-hi i explicar a la dependenta, dependentes en aquest cas, una dona gran amb un altra dona gran, això si, molt simpàtiques (com tot el món per aquí!) i, donar-li la explicació: Mire...es que jo...uups, hi sóc a la cafeteria Bülow, prenent un café amb les amigues, i necessito utilitzar el seu vàter i ....No és preocupi (contesta ella)!, no hi ha problema, tenim un acord amb ells...passi, passi...Totes aquestes coses no son anormals en Dinamarca. La gent obri locals, sense vàters, per a menjar i beure i, què fan? Pos acorden amb els altres locals veïns que els seus clients poden utilitzar el seu vàter i, me pregunte? Quin serà el preu? Si entra més gent potser algú compre quelcom? O, hi haurà una petita retribució econòmica per part de la cafeteria, en aquest cas?
| Inodor Inexistent |
Ja passa, ja! Una vegada a Frederiks Allè da.wikipedia.org/wiki/Frederiks_All%C3%A9, un carrer molt conegut i transitat de la ciutat, vaig anar a dinar, amb la Connie, llavors el club de "noies" curioses, de una certa edat, estava només format per dos, més tard se va incorporar l'Hélène al club, enriquint-lo. Com deia, amb aquesta mania meva de fer pipí de tant en tant (coses de la edat? o que bec massa aigua?) El cas és que, com també me estava pixant quan hi érem al vegetarià, vaig i pregunto a la noia que atenia el petit restaurant, on és el vàter? Acte seguit, en dona una clau amb un clauer gegant on hi havia un pla d'on estava el vàter (per no perdre't!). El vàter, hi era un carrer més amunt i girant cap a la dreta i jo amb cara de WHAT? (hvad?, en danés); ja me tens, sortint al carrer en busca del "ditxos" vàter? (crec que feia bon temps, això vol dir, per aquests indrets, per damunt de 0 graus!) Vaig pensar, i continuo pensant, que en Dinamarca anar a pixar s'he converteix de vegades en una mena d'aventura inesperada (un altre dia contaré més anècdotes dels toiletter a Dinamarca...no tenen cap "desperdici"!, o se diu malbaratament?)!
 |
| Genbrugs Dame |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada