divendres, 27 d’abril de 2018

Fyrkat, i una de Víkings


Fyrkat i una de Víkings


Reconstrucció d'una casa víkinga a Hobro

Aprofitant, que hi aniré a visitar, aquest cap de setmana, el centre Fyrkat, un "museu" víking, al aire lliure, a uns 50 km al nord d'Århus, us voldria explicar, en aquesta "entrada", sobre la història i l'estil de vida dels Víkings. El Fyrkat, hi és situat al nord de la península de Jutlàndia en.wikipedia.org/wiki/Fyrkat. El centre Víking Fyrkat se compon de la història de la localitat de Fyrkat des de l'any 980 (d.C.) i de la Granja víkinga, que se trobava al seu terme; són nou cases reconstruïdes i una granja de l'Edat víkinga. Tant les cases residencials com els tallers estan reconstruïts, com els originals, amb roures, amb parets lacades i sostres de palla. 

Els víkings eren, de fet, moltes coses. Van ser aventurers valents, navegants innovadors, comerciants especialitzats i pirates comuns, però, també, van ser agricultors i pastors. Els víkings danesos se van moure per tota Europa i, les seves formes de vida, cultura i viatges es remunten profundament a la Dinamarca actual. Els víkings danesos són potser els més coneguts com els pagans que eren sense escrúpols, que robaven esglésies i monestirs, tot i que, la comunitat víkinga estava realment molt avançada socialment i culturalment. L'Edat Víkinga cobreix el període des de, aproximadament, l'any 750 fins l'any 1100 (d.C.). Els Víkings van viure principalment a Dinamarca, Suècia i Noruega. Aquest "post" se centra en la història dels Víkings danesos, però els països escandinaus estaven estretament lligats.


Qui van ser els víkings?


Atès que l'estat nació com a fenomen no existia en el període dels Víkings, les veritables fronteres, als països nòrdics, no estaven tan clarament definides com en l'actualitat. Per tant, no és fàcil decidir com i quan es pot parlar de "víkings danesos". Quan els historiadors es refereixen a àrees on se van originar els víkings, s'inclouen Dinamarca, Suècia i Noruega. 

La paraula "víking" ja es va utilitzar a l'època víkinga, però, no sempre se va utilitzar per a definir el mateix tipus de persona a qui la adjudiquem avui. Segons el llibre del Museu Nacional de Dinamarca “Vinkler på vikingetiden” o, en Català, "Diferents angles (o vincles) de l'època dels víkings", publicat el 2013, la paraula «Víking» probablement provenia de la paraula Vik, que significa badia (entrada de mar a la terra que forma una concavitat àmplia on poden fondejar els vaixells per abrigar-se del vent) o, del vocable Viken, que s'utilitzava a Suècia, per a denominar als camperols. La paraula també apareix en textos antics anglesos, escrits en runes nòrdiques  ca.wikipedia.org/wiki/Alfabet_r%C3%BAnic i, en textos de l'Edat Mitjana. D'acord amb els historiadors del Museu Nacional de Dinamarca copenhague.es/que-ver/museo-nacional-de-dinamarca/, els Víkings, van ser, segons, algunes fonts europees de l'època, anomenats els normands, però, altres designacions, com ara els danesos, també hi són citades en alguns d'aquests documents. Els historiadors danesos han estat operant des de 1873 amb el terme 'edat víkinga' per descriure l'última part de l'Edat del Ferro.


Billedresultat for fyrkat
Antic assentament i fortalesa del poderós poble víking a Hobro

Trelleborg Viking Ring Fortress | Andrew's Social Media
Assentament Víking a Jutlàndia 
      
Quan van viure els víkings?

El començament de l'Edat Víkinga, sol establir-se, aproximadament, a finals del segle VIII i, va durar fins mitjans del segle XI. La datació es basa en una sèrie d'esdeveniments dramàtics: L'atac contra el monestir de Lindisfarne al nord-est d'Anglaterra en l'any 793 ca.wikipedia.org/wiki/Lindisfarne, que s'utilitza sovint com l'esdeveniment que inicia el període víking i, que es narra en la Crònica anglosaxona ca.wikipedia.org/wiki/Cr%C3%B2nica_anglosaxona, descrivint la situació a Anglaterra en aquell moment. Els víkings danesos ja havien atacat Anglaterra el 787; però, l'atac a Lindisfarne està molt ben documentat en fonts històriques: Dues naus decorades amb caps de drac i amb uns 100 víkingos a bord desembarcaren prop del monestir. Van robar tots els objectes d'or i plata del monestir i, van matar als monjos. Per tant, "els pagans van profanar el santuari de Déu, van assolar la casa de la nostra esperança i van trepitjar cossos de sants com si fossin escombraries al carrer", va escriure un monjo a York, poc desprès dels fets.

L'època víkinga a terres angleses, d'altra banda, s'atura amb una gran derrota dels Víkings. Es pot llegir als documents de la universitat d'Århus, al departament d'història, sobre: "Els Víkings a Anglaterra". Anglaterra va estar  en possessió dels Víkings durant 50 anys, des de la conquesta del rei Knud den store (Canut el gran) ca.wikipedia.org/wiki/Canut_II_de_Dinamarca, en 1016, fins a la batalla de Stamford Bridge al 1066, on la invasió escandinava dirigida per el rei noruec Harald Hårderåde, va ser colpejada, pel rei anglès Harald Godwinson ca.wikipedia.org/wiki/Harold_II_d%27Anglaterra. Poques setmanes després, els Víkings van perdre la seva empunyadura a Anglaterra. La batalla sovint se subratlla com el final de l'època víkinga.


Billedresultat for harald hårderåde dr
 Il·lustració que representa al rei noruec Harald Hårderåd

Els Víkings van tenir el seu origen a Dinamarca, Suècia i Noruega, i també van establir els assentaments víkings a Rússia, Finlàndia, els països bàltics, Normandia (França), Anglaterra, Irlanda, Illes Fèroe, Islàndia, Groenlàndia i fins a Amèrica del Nord. El sud de Noruega, dominat pels reis danesos, el sud-oest de Suècia, també, va estar subjecte, als regnes víkings danesos, durant llargs períodes.

Els Víkings van fundar ciutats que encara existeixen a Dinamarca, per exemple: Roskilde, Ribe, Odense i Aarhus. La ciutat més gran i important de l'Edat Víkinga, va ser Hedeby al sud de la península de Jutlàndia (Dinamarca) i, que pertany, avui en dia, a l'actual Alemanya ca.wikipedia.org/wiki/Hedeby. Però de fet, van ser pocs els víkings que van viure a les ciutats. Les seves cases hi eren, gairebé, per tota Dinamarca. La majoria dels víkings eren agricultors i vivien en petits pobles amb sis o set granges.

Denmark vikings 3.jpg

De què vivien els víkings?

La majoria dels víkings eren, en realitat, pacífics pagesos i, es dedicaven a la cria d'animals de granja i, a l'agricultura. Els víkings també van ser artesans i constructors de vaixells. Alguns eren comerciants que viatjaven entre mercats o de granja a granja i venien els seus productes. La cultura comercial entre els víkings es va basar en una gran confiança, atès que, podria passar molt de temps des de l'acord comercial entre dues parts, en el bescanvi, fins que rebien els seus productes o el seu pagament. La distància entre els mercaders podria ser bastant gran i els productes podien ser enviats, per exemple, a Noruega o Islàndia.

Els Víkings també van comerciar amb grans parts de la resta d'Europa i, van viatjar fins al sud de l'Orient Mitjà per a comerciar. Els àrabs també van venir a Dinamarca, probablement, per comprar esclaus. S'estima, que els béns d'exportació dels víkings consistien principalment en bestiar i fusta. El comerç va ajudar a establir algunes de les principals ciutats com ara Ribe, a Sønderjylland i Hedeby, a Sydslesvig. Encara que els intercanvis comercials eren comuns, l'economia monetària es va generalitzar durant l'època víkinga.


Billedresultat for ribe vikingecenter
 Reproducció del interior d'una casa víkinga, al museu de Ribe 

Els víkings, que es dedicaven a assaltar, atracar i robar, a noves terres, van introduir, per exemple, la recaptació sistemàtica dels francs anglesos i francesos, una mena de tarifa de protecció de data anomenada "valors per defecte". Al final, els víkings, van prometre abstenir-se de saquejar a canvi de diners. Al principi, hi eren, petites quantitats de 100-200 lliures de plata, però el rei Knud den store, que va conquistar Anglaterra, va rebre més de 80.000 lliures en l'any 1018. Els diners els va gastar en mantenir, probablement, a l'exèrcit víking. 


Cóm es va organitzar la comunitat víkinga?


Aarhus (Aros, la boca del riu)

Es creu, erròniament, que la societat Víkinga consistia en camperols lliures i amb els mateixos drets; la realitat era, més aviat, que la distribució de la propietat era molt desigual i, només, una petita part de la població tenia drets polítics. La terra es va dividir en grans explotacions i, els senyors tenien propietats considerables. 

Harald Blåtand (recordeu? «Dent blava»!) ca.wikipedia.org/wiki/Harald_Bl%C3%A5tand, que va promoure el Cristianisme i, per tant, va ser el primer rei víking cristià; va remodelar i ampliar el mur al sud dels territoris dominats pels víkings, a l'actual Schleswig- Holstein (Alemanya): Dannevirke ca.wikipedia.org/wiki/Danevirke, i, també va construir el complex residencial real, a Jelling es.wikipedia.org/wiki/Jelling, on hi són les famoses pedres rúniques, on se pot llegir: "El rei Harald, va fer aquesta pedra, va unir Dinamarca i Noruega i va fer cristians, als danesos". Però la transició de la fe dels déus nòrdics al cristianisme per als escandinaus ja havia començat abans, el rei Harald "Dent blava", va aprofitar per a no perdre el poder i, a més a més, se va adjudicar els mèrits. Probablement, no hi havia cap organització militar permanent, però el rei va exercir el poder sobre els caps, que a nivell local, tenien poder real. La guàrdia reial, va ser un instrument decisiu, per a defensar i mantindre el poder del rei.


Jellingsten.1..jpg
Pedra rúnica a Jelling 
                
Els nens de famílies de renom a través de l'herència, el matrimoni i l'adopció, accedien a un paper destacat en les incursions víkinges; havia bones oportunitats per escalar en la societat. Les bones relacions familiars proporcionaven protecció física i judicial. Per contra, era difícil per a la població més pobra, trencar amb el patrimoni social. La pertinència a un tipus de família poderosa o rica, era, per tant, crucial per al paper de l'individu en la societat.

Al voltant del 90% dels víkings eren agricultors, contra el 3% dels danesos d'avui i, tota la família ajudava amb el treball. Els nens podien ser pastors i, encarregar-se del pasturatge dels animals, el lloc de la dona estava en i, al voltant de la casa i, els homes es feien càrrec del treball al camp.


Billedresultat for moesgaard vikinge billeder
Nens al campament d'estiu, prop del Moesgård museum a Århus

Els víkings que no eren agricultors se embarcaven. Les noves investigacions demostren que les dones víkinges també s'embarcaven; les dones víkinges s'enrolaven als vaixells, un cop l'enemic hi estava baix control. El descobriment sembla, contrarestar, una de les hipòtesis que els viatges dels Víkings estaven impulsats per la manca de dones; i, contradiu la percepció històrica que només els homes Víkings van colonitzar illes com Islàndia a l'Atlàntic Nord. Els investigadors a través d'estudis d'ADN han confirmat que les dones hi eren als vaixells, un cop, l'enemic hi era controlat.

Els Víkings són famosos pels seus nombrosos viatges, les anomenades «batudes», a prop i lluny. Els víkings escandinaus eren navegants i constructors de vaixells especialitzats. Viatjar tan lluny, va ser possible a causa dels seus vaixells, de vela, altament desenvolupats. Els creuers van portar als Víkings fins al califat àrab, amb seu a Bagdad (Iraq) i fins Constantinoble (actual Istanbul) en l'Imperi bizantí a l'Orient i, fins Nord Amèrica a l'oest.


Vikinger ankommer til Konstantinopel, vore dages Istanbul. Læg mærke til Hagia Sofia i baggrunden. Illustration: Flemming Bau. © Vikingeskibsmuseet.
Constantinoble (Konstantinopel, Istanbul)
                      
Els documents del museu Nacional danés assenyalen als víkings danesos, principalment a Anglaterra i Normandia, a França, mentre que els noruecs preferien Escòcia, Irlanda i les illes a l'Atlàntic Nord. D'aquesta manera, els assentaments víkings a les Illes Shetland, les Illes Fèroe i Islàndia provenien de Noruega i Groenlàndia i, Vinland, coneguda avui com pertanyen a Amèrica del Nord, va ser descoberta pels víkings noruecs. Els suecs van viatjar cap a l'est, cap al nord-oest de Rússia. Els víkings no van deixar molts informes escrits sobre el seu camí i motius. No obstant això, en alguns llocs hi ha textos concisos escrits amb runes que demostren els seus viatges a terres llunyanes. Per exemple, hi imatges gravades de dos víkings, a l'església de Santa Sofia, a l'actual Istanbul, a Turquia, on se pot veure la gravació dels seus noms, amb lletres rúniques. 

Les «batudes» víkinges, es van fer notòries, en el seu temps, en gran part d'Europa i, el comportament pirata dels víkings, podia fer que la gent local tremoles quan els vaixells víkings s'acostaven als seus territoris. Els «exèrcits» víkings hi eren formats per centenars d'homes que sortien en busca de riquesa i després tornaven a casa, a Escandinàvia, tot i que, una part de les incursions daneses també acabaren establin assentaments a Anglaterra i Normandia, nord de França. 

Al voltant de l'any 800, els francesos, al llarg del Sena, també van lluitar amb els víkings i, els danesos van assetjar, entre altres, ciutats com París. La poca fondària dels vaixells víkings, els va fer maniobrables als rius d'Europa, de manera que podien arriba-hi, a dins del continent. Els víkings atacaven, regularment, ciutats al llarg de la ribera i, amenaçaven amb cremar les ciutats, almenys que els ciutadans autòctons pagaren als víkings danesos, una suma considerable.


Com van viatjar els víkings?


Els llargs i extensos viatges dels víkings, van ser possibles gràcies a la seva àmplia experiència en la construcció de vaixells. Els vaixells víkings, eren els mateixos que hi havien estat utilitzats durant centenars d'anys a l'edat de ferro, però els Víkings van millorar radicalment els vaixells mitjançant la injecció del pal i la vela i la quilla. Els vaixells víkings van poder ser de fins a 36 metres de llargada i, van ser dissenyats per a propòsits específics.
Va ser, es podria dir, una gran peça de roba, el que va canviar la  història per sempre i va transformar als escandinaus. La vela va permetre als víkings sortir al món per al comerç i la guerra. La mida cada vegada més gran de les veles, els va donar la oportunitat de viatjar més i més lluny, quelcom, tan revolucionari, com ara seria internet! 

Billedresultat for vikingetogter kort


Quina religió van practicar els Víkings?


Les principals fonts de la fe precristiana dels Víkings, el que avui anomenem l'antiga religió nòrdica prové dels objectes arqueològics de l'època víkinga, que expliquen la història dels déus nòrdics. Thor era el déu més popular i, era Déu de la guerra i la fertilitat. S'hi van trobar joies representat guerreres, les valquíries; Odin, el deu més important, era enviat al camp de batalla per seleccionar els guerrers que anaven a morir.  


Quina llengua van parlar i escriure els víkings?


Els Víkings van parlar un idioma anomenat Nòrdic antic. Al voltant del any 1000, el nòrdic antic era el llenguatge europeu més utilitzat i, es podia escoltar a Vinland (als Estats Units) i al Volga, a Rússia. No obstant això, els dialectes diferien considerablement: els danesos i els suecs parlaven, per exemple antic nòrdic, mentre els noruecs parlaven amb el dialecte de l'antic testament. Més tard, la llengua nòrdica antiga es va diluir per la influència meridional i, avui, només, els islandesos podrien entendre a un víking.

Els víkings també tenien un llenguatge d'escriptura, les runes o alfabet rúnic i, els arqueòlegs han trobat milers de les anomenades lletres rúniques. 


Imatge


Ningú els acusaria de ser dandies, però contràriament a la creença popular, els víkings es van enamorar de la seva aparença. Una tècnica d'embelliment dels antics nòrdics va ser presentar (mostrar) les dents, segons un nou estudi. Un antropòleg suec va analitzar 557 esquelets víkings; els esquelets daten, des de l'any 800 al 1050 i, va descobrir, que 24 d'ells tenien canals profunds i horitzontals a través de les seves dents frontals superiors. Se creu, també, que ho utilitzaven per a reconèixer-se entre si (tribal?).

És la primera vegada que la modificació dental, una pràctica que es troba en cultures de tot el món, s'ha vist en esquelets humans d'Europa. Hàbits adquirits, els investigadors diuen que els víkings podrien haver après la pràctica, d'arxivar les dents, d'una cultura estrangera. Arcini (Caroline) va liderar l'estudi, que va ser publicat al American Journal of Physical Anthropology.


Campament Víking d'estiu, al costat, del museu Moesgaard, a Århus 
vikingemuseet.dk


divendres, 20 d’abril de 2018

Højskole, Festuge i el festival de jazz d'Århus

Højskole, Festuge i el Jazz festival d'Århus


Aquests dies estic intentant planejar les tres setmanes de vacances que tindré aquest estiu. Aquestes tres setmanes, juntament, amb dies lliures acumulats, acabaran sent dotze dies, per cada un dels períodes; d'aquesta manera, tindré tres períodes de descans durant l'estiu, en torns de dotze dies, smart! (intel·ligent), oi? Un d'aquest períodes el gaudiré al voltant de Sant Joan, l'altre a mitjans d'agost, i l'últim hi serà la primera setmana de setembre, coincidint amb el Festuge.


Relateret billede
Un dels muntatges de carrer, més popular, al Festuge del 2016

Festugen és un festival, un estat d'ànim que transforma i desafia a la ciutat d'Aarhus durant uns deu dies i, fa que la ciutat vibri durant aquest temps. El Festuge (https://aarhusfestuge.dk/da/om-aarhus-festuge/) o setmana de festival, hi és ple d'activitats i, moltes d'elles es celebren al carrer: teatre, escultures, exposicions d'art, tot tipus de performances o d'activitats culturals, per tot arreu! 

El Aarhus Festuge (Fest, prevé del llatí festa-festival i, uge, que significa: setmana, en danés), es va dissenyar el 1964 i es va celebrar per primera vegada el 1965. Al 1964, el Festugen es va considerar un experiment que activaria les institucions i associacions de la ciutat per presentar el perfil cultural de la ciutat i el gran potencial d'Aarhus per al món exterior. La setmana del festival va tindre un gran èxit i, això, va fer que Aarhus Festuge se convertís en una tradició recurrent anual. Festugen, juntament amb el festival de Jazz (Århus jazz festival) http://jazzfest.dk/, que es celebra a mitjans de juliol, són, les dues setmanes més animades, cada any, a la ciutat. 


Billedresultat for festuge århus 2018
Performance al carrer, durant el Festugen
              
El jazz va arribar a Århus des d'Amèrica després de la Primera Guerra Mundial. La implementació del nou gènere musical a la ciutat es va caracteritzar per les noves inspiracions, que, va aportar al panorama musical; hi va haver-hi opinions tant a favor com en contra. El jazz va acabar arrelant-se a Aarhus i, llavors, van sorgir les primeres orquestres, bandes i clubs locals de jazz. Avui l'Aarhus jazz Orchesta, és coneguda com una de les bandes de jazz, amb més prestigi de Dinamarca i, aquesta, compta amb resó internacional; la història de l'Orquestra de Jazz d'Aarhus té, arrels profundes, a la comunitat musical d'Aarhus.

L'orquestra va ser fundada el 1977 pel llegendari músic de jazz danès Jens Klüver, que aleshores va formar la banda com a projecte estudiantil (anomenada, Klüvers Big Band), això va ocorrer, al conservatori de Música d'Aarhus (https://en.wikipedia.org/wiki/Royal_Academy_of_Music,_Aarhus/Aalborg). Avui la banda està formada per alguns dels millors músics danesos de jazz, alguns d'ells, artistes solistes reconeguts internacionalment. 40 anys de música eminent han convertit l'Aarhus Jazz Orchestra en una plataforma per a diferents col·laboracions i experiències musicals de primera classe.

Billedresultat for aarhus jazz orchestra
Músics de l'Århus jazz orkester

Com anava dient, a propòsit de les vacances, cap d'aquests tres períodes dels que gaudiré, coincidiran amb la temporada alta de vacances a Dinamarca, atès que, juliol, es podria dir és l'anàleg, a l'agost, a casa nostra. Al juliol tanquen les escoles i, per tant, és quan la majoria de famílies, amb xiquets, prefereixen gaudir de les seves vacances. Tan els vols, com hotels i diferents destinacions, solen ser, més cares que la resta de l'any i, a més a més, molts llocs, pengen el clàssic cartell: «lukket på grund af ferie» o «tancat per vacances», en Català! A nosaltres (al meu marit i a mi), ja ens està bé, atès que, no tenim nens petits. Ben mirat, és un avantatge tant econòmic, com logístic, viatjar o fer quelcom, considerat vacacions, quan la resta del país es troba immers en la "normalitat".

Billedresultat for højskole korte kurser
Højskole per adults (cursets d'estiu)

Estem pensant, passar-hi una setmana, a una Højskole, fent algun curset interessant, l'avantatge és: podem apuntar-nos a diferents cursos depenent dels nostres interessos particulars i, d'altres conjuntament, cosa que, ens pareix perfecte, per què, tot i que hi serem junts, no tenim perquè coincidir a tots els cursos! Acudir a una d'aquestes escoles, és una manera molt didàctica de passar les vacances; us explico: Les Højskole, són una mena d'internats on se pot estar durant curts o llargs períodes de temps i, on pots estudiar o aprofundir en els temes que t'interessen. La oferta es immensa; les Højskole, ofereixen cursets, de tot tipus: filosofia, art, història, música, tallers d'escriptura, yoga, esport o mindfulness (tant «en voga»!) 

Per cert, el mindfulness, està sent, fortament, criticat per alguns, ja que, el consideren el nou «opium» del capitalisme: «mentres medite em relaxe però no participo, activament, a resoldre, els veritables problemes de la societat!» Quan més adormit estigui el personal menys molèsties li crea al sistema capitalista neoliberal i als estats que el promocionen.

En fi, a les Højskole pots aprofundir en qualsevol cosa que a priori et pugui interessar. No hi ha cap examen relacionat amb l'ensenyament i, no es requereix, per tant, cap requisit previ per assistir-hi.           
La Højskole és per a tothom; no hi ha limit d'edat, tot i que, algunes Højskole, ofereixen cursos pensats per la gent jove i, d'altres, on els diferents ofertes hi són, més bé, dirigides a gent adulta o gent gran! Vaja, que ni ha per a tots els gustos, tot és qüestió de trobar-hi la Højskole i el programa, que a cadascú li apanyi més! Les Højskole són, alhora, un lloc de convivència i una oportunitat per relacionar-te i conéixer gent nova; gent a la que no coneixeries al teu entorn natural; per tant, és una experiència que la majoria dels danesos pren, tot i que sigui, una vegada en la vida. 

Especialment, per als joves, una estada, a una Højskole, un parell de mesos, és molt recomanable; pot arribar a ser-hi una de les experiències més intenses que poden tenir a la seva joventut. Tant pel que aprenen, com per les noves persones que coneixen. Aquí és on, molts joves, esbrinen el que «són» i el que els apassiona. El seu cervell és desafiat amb nous pensaments i idees. Se'ls escoltarà i veurà i, els ajudará a aclarir alguns dels seus dubtes sobre el seu futur (estudis?) i, es tornen, normalment, més decidits que abans d'assistir-hi. Molts joves danesos, se solen agafar un any sabàtic, desprès de la secundària i, alguns d'ells, passen uns mesos a una Højskole i, d'altres, viatgen pel món abans de la universitat. 

Relateret billede
Portræt af N.F.S. Grundtvig
  
La idea de les Højskole, es va originar a principis de la dècada del 1830. El fundador i promotor de l'idea, va ser un danés polifacètic: teòleg, sacerdot, historiador, poeta, educador i filòleg, autor, filòsof, historiador i polític anomenat: 
Grundtvig  https://ca.wikipedia.org/wiki/Nicolai_Frederick_Severin_Grundtvig. En Grundtvig que, juntament, amb el filosof Kierkegaard, van ser, dues de les personalitats més destacades, de la vida intel·lectual danesa al segle XIX.                                           

La visió cristiana d'en Grundtvig va estar influenciada i caracteritzada, com qualsevol altre pensament del cristianisme i les seves creences, pels fluxos socials i de l'església, en el moment històric en què, aquest vivia (el seu propi temps). Com a fill del sacerdot de la ciutat d'Udby (Selàndia), Grundtvig estava influenciat, pel cristianisme que governava a la seva llar de la infància, on, el reformador alemany, Martin Luther (1483-1546) https://ca.wikipedia.org/wiki/Mart%C3%AD_Luter, va tenir un paper destacat. Segons els reformistes, el Martin Luther, va ser un dels pensadors clau, a l'hora d'entendre què és el veritable cristianisme per a la majoria; la Bíblia i la interpretació "correcta" d'això, eren, l'única clau per comprendre la fe i la religió. Aquesta visió va influenciar en el Grundtvig en els seus primers anys de sacerdoci. 

Molt poques persones han tingut tanta influència en la mentalitat del món occidental com Martin Luther. Luther, va viure a Alemanya des del 1483 fins a 1546 i és conegut com el monjo i teòleg, que, amb els seus nous pensaments del cristianisme, va començar la Reforma. Un moviment que va fer que l'Església occidental es dividís en una part catòlica i un altra protestant.

Les conseqüències de les idees d'en Lutero (Martin Luther) sobre el cristianisme i l'Església es van fer més àmplies que diferents percepcions de veritables ensenyaments religiosos. En temps de Lutero, la religió fluïa per tots els racons de la societat i, per tant, els nous pensaments es van convertir en vitals per als canvis en la societat i la percepció de l'home. Per exemple, la família es va constituir com la comunitat social més important i, la cooperació entre l'ajuntament i l'església sobre la línia de pobresa va ser l'avantguarda de la societat del benestar d'avui. Els pensaments d'en Martin Luther, han tingut un impacte significatiu, als països protestants, en la manera de pensar sobre l'espai interior i humà de la societat en el món actual. Per cert, els danesos, van commemorar els 500 anys de l'arribada del protestantisme el passat 2017; per aquest motiu es van celebrar moltes conferencies i actes per explicar i celebrar la importància del paper i la influència de la Reforma en la societat danesa. 

Billedresultat for martin luther
Martin Luther, el reformador de l'església cristiana
               
Avui, pensem en la democràcia com un bé comú incondicional. La democràcia s'ha convertit en decisiva per a la nostra manera de pensar, la societat i la política. Totes les persones adultes haurien de tenir el mateix dret a decidir perquè tenen la mateixa importància que els individus polítics. A primera vista, la Societat de la Reforma va ser completament diferent amb les seves profundes diferències entre persones pertanyents a diferents rangs, com ara la diferència entre el rei i un camperol. La comunitat suprema de la societat hauria de protegir el col·lectiu amb l'ajuda de Déu i, per tant, no hi va haver lloc per desviar les actituds religioses o polítiques per a l'individu. No obstant això, en la vida social i la humanitat de la Reforma, es poden veure trets que apunten al pensament democràtic dels nostres dies, per exemple, la idea de la igualtat humana amb Déu. El luteranisme conté pensaments que han estat part de les formes de societats democràtiques.

Tot aquest tema comportaria una discussió teològica i política, d'alt nivell, nivell de erudit; potser, no tots, hi estem preparats, o ens falta motivació, o ens falta temps! Tot i que, quan arribo a aquests punts de reflexió, me'n adono del paper tan necessari i rellevant que tenen els pensadors, en la comprensió i funcionament de les nostres societats. El enteniment de les distintes corrents i successos històrics, requereix, de gent preparada a través de l'estudi, la reflexió i l'ús del pensament com a eina, fonamental, de treball. 

Tornant a en Grundtvig, aquest, va començar a estar més interessat en la qüestió de «la veritat» de la Bíblia, la qual cosa va generar-li reflexions i reflexions sobre la veritat del cristianisme. Quan més, en Grundtvig, estudiava la Bíblia, més pensava i es preguntava, cóm els comptes bíblics, que van tenir lloc, una vegada, podien afectar als cristians del present? En Grundtvig estava profundament absorbit per cóm en Jesús, encara, podia viure en la seva congregació i parlar amb ells «igual» que va fer en el seu temps amb els seus seguidors, fa molts segles.

Grundtvig va arribar a la conclusió, que tot té una història i, per tant, es basa en alguna cosa d'abans. Això ocorre, també, amb el cristianisme. El cristianisme no és una cosa que ha caigut del cel, sinó que té història i una trajectòria i, aquesta història, s'ha transmet a través, de distintes generacions. 

Aquest cristianisme històric, per tant, heretat, no coincidia ni harmonitzava, amb el flux filosòfic dominant del temps, en el que en Grundvigt vivia, el racionalisme, que, al final, també, va abraçar l'església protestant. Per al racionalisme, la veritat i, per tant, també la veritat del cristianisme es troben en la raó humana. En altres paraules, l'home pot "pensar", que és el cristianisme? I, què conté? Això vol dir, que el cristianisme es converteix en una qüestió de «ciència», especialment són els teòlegs, els que han d'interpretar les escriptures i la trajectòria de l'església i els encarregats de trobar-hi el nucli i la veritat sobre tot això!

Al final, fins i tot, en Grundtvig, va acabar argumentant contra el racionalisme, que imperava a la seva època, atès que, segon, el seu parer, el cristianisme no pot arribar a ser-hi una idea o teoria que pugui racionalitzar la Bíblia. És a través de les paraules (segons en Grundvigt), que l'home pot conèixer la veritat i trobar a Crist. En Grundtvig, ho va definir com: «la paraula viva», és a dir, que Déu hi és viu a través de la paraula dels homes quan, aquests es reuneixen per a celebrar el culte amb la comunitat de la congregació. La «paraula viva» seria doncs, una porta oberta a una trobada entre Déu i l'home. 

Al mateix temps, Grundtvig va ser un dels danesos que més va escriure en el llibre de salms danès. La majoria dels himnes són sobre la seva visió cristiana i la comprensió de «la paraula vivent» i la importància que té per a la relació humana amb Déu. Els seus salms, ocupem un lloc ferm i important en el servei de culte danès.

L'enteniment d'en Grundtvig que el cristianisme és una qüestió de llibertat també ha estat de gran importància. Grundtvig estava convençut que tothom hauria de tenir el dret de triar el sacerdot que millor sembli proclamar el cristianisme. Per tant, la llei de la resolució de la parròquia es va introduir el 1855, a Dinamarca, de manera que qualsevol pogués triar el sacerdot i l'església que volgués.

En definitiva, en Grundvigt i, les seves reflexions, van influenciar, la forma en què l'església danesa, es veu a si mateixa, com una església del poble (més democràtica) i, això, es deu principalment als seus pensaments. 

dissabte, 14 d’abril de 2018

El MOMU, la Pesta Negra i la desaparició dels déus Víkings

El MOMU, la Pesta Negra i la desaparició dels déus Víkings 


Moesgaard museum (Århus). Foto: VisitAarhus.dk

El dijous vaig visitar el museu Moesgaard (MOMU) (moesgaardmuseum.dk/), juntament, amb la meva amiga Hélène, atès que, la Connie, l'altra membre del club de ”noies” de certa edat, dels dijous, hi era a Copenhaguen, atenent, un curs relacionat amb la seva professió (dentista). La Connie, ens va proposar, a l'Hélène i a mi, acompanyar-la i, així, podríem visitar algun museu de la capital o, passar-hi el matí pel nostre compte, mentres ella, assitia al curset a Copenhaguen; al final vam dir-li: no gràcies, atès que, hi teníem que deixar Århus a les 5.45 de la matinada!, requisit indispensable per a que la Connie arribes al curset d'hora.

Århus hi és troba a tres hores de cotxe de la capital del país, Copenhaguen (Køvenhavn); també, hi ha un ferry (transbordador) molslinjen.dk/, que en un hora te deixa a la regió nord de Selàndia, situada a l'illa del mateix nom  (ca.wikipedia.org/wiki/Regi%C3%B3_de_Sel%C3%A0ndiai, des de aquí, hi tens uns 125 km fins a la capital, per tant, molta gent, condueix directament per carretera, o agafa el tren, o l'avió des de l'aeroport d'Århus (aar.dk/).

En fi, que voleu que us digui, jo hi era gaudint del meu dia de descans a la feina i, això de matinar tant, no em va seduir gens! 

Llavors l'Hélène i jo, vam pensar que quedar-nos a Århus, tampoc era un mal pla, donat, la quantitat de museus per visitar i, esdeveniments interessants que també ocorren per aquests indrets i, ja viatjarem a la capital del país en un altra ocasió que no hagem de matinar tant!

A les 12 del migdia vaig passar a replegar a l'Hélène, amb el meu petit utilitari sud-coreà i, vam creuar el centre de la ciutat fins arribar al camí del bosc, que ens aplega al Moesgaard museum (visitaarhus.dk/moesgaard-skov-gdk653296); pel camí al museu, vam decidir fer una paradeta per dinar (frokost), al Thors Mølle: lloc molt recomanable i relaxant (thorsmoelle.dk/). La carretera que et condueix al MOMU (Moesgård museum), hi és molt bucòlica i travessar-la, és una meravella. 


Thors Mølle terrassa.  Foto: thorsmoelle.dk/

Thors Mølle restaurant (Pejsestuen). Foto: thorsmoelle.dk/ 
                       
Una vegada, vam arriba-hi, al MOMU, vam visitar l'última exposició permanent, per cert, prou interessant:

A dins del museu, vam anar-hi a comprar les entrades, millor dit, l'Hélène, va comprar la seva entrada, atès que jo, com a guia turístic a Århus, tinc accés gratis a tots els museus de la ciutat (no me puc queixar!) i, acte seguit, vam entrar-hi: Ens vam dirigir a visitar la nova exposició permanent del Museu Moesgaard: "Fri os fra det onde", que vol dir, en Català: "Lliura-nos del mal", on el públic pot emprendre un viatge a través d'una cadena d'esdeveniments i històries que se centren en la gent a l'època medieval.


Autorització oficial. Foto: Sònia Bandholm

Aquesta exposició medieval és, la culminació d'una sèrie de quatre exposicions permanents que, s'exhibeixen al Moesgaard museum; emmarcades, dins dels temps antics i medievals: la primera hi és dedicada a l'Edat del Bronze, la segona a l'Edat del Ferro i la tercera, al interessant període dels Víkings. 


Billedresultat for moesgård billeder
Església Víkinga, situada al davant del museu. Foto: VisitAarhus.dk

L'Edat Mitjana, no va ser, només, l'època fosca i ombria de la Pesta, el regicidi (l'assassinat o homicidi d'un monarca, el seu consort, un príncep hereu o un regent) i la guerra, sinó també, va ser una era de colors, visibilitat, celebracions i temptacions. 

L'exposició medieval, al Moesgaard museum, tracta de Dinamarca en el període entre, aproximadament, des de l'any 1050 fins al 1536, quan el país es va obrir a la influència europea i, les ciutats van créixer com a centre de comerç i d'artesania, i, esglésies, monestirs i castells, es van construir. També, va ser una època de grans crisis, incloent la Pesta Negra que va afectar el país el 1350 i va significar que, més o menys, cada tercer habitant morís. L'Edat Mitjana també va estar marcada per les guerres civils i els temps sense governants forts, on els castells van ser saquejats i molts dels seus habitants (personal, administradors i soldats) se protegien darrera les muralles i els fossats. 

L'exposició medieval, pren la forma d'un viatge a través d'una cadena d'esdeveniments i històries, amb un enfocament particular en la gent, que, habitava Dinamarca, en aquella època. Una època  amb el cristianisme i l'església com a exemple de poder dominant i, com la monarquia i els terratinents, és a dir, els grans homes que se sentien afavorits, s'arrelaven en el poder i, per tant, al lloc més destacat de la societat, ja que, tan sols ells, es beneficiaven d'aquesta posició i beneficis socials; tot això, aconseguit, després de guanyar unes quantes batalles (lluites). Mentrestant, el 95% de la població medieval del país, tenia que guanyar-se, el "seu" pa, amb la suor del seu front. A la part inferior de la societat, es mantenia, doncs, un país en funcionament on la plebs, havia de llaurar la terra, arreplegar la collita i el gra i, fer les teules d'argila, per construir-hi els castells i l'esglésies.


Moesgaard arkitektur. Foto: VisitAarhus.dk

A l'Edat Mitjana és dona, a Dinamarca, un ràpid desenvolupament de les ciutats; les ciutats com a centres neuràlgics, on la gent buscava la felicitat a través de la llibertat i el comerç i, on alguns s'enriquien i d'altres no. Alhora, es van donar avenços tecnològics, com ara l'arada i el molí, aquests, van caracteritzar el temps. És en aquesta època, quan, apareix, la paraula escrita, com una potència emergent; aquesta va ser introduïda als monestirs, i dominada pels monjos, que van utilitzar el domini de l'escriptura en favor seu i, per supost, de les seves ordres monàstiques. Llavors, es podia dir, que el país estava regit per espases, creus i escriptures.Van ser segles de desenvolupament de la ploma i de la condemnació i de la Pesta Negra, el que, va deixar, com a resultat, pobles abandonats, però també va ser-hi, un temps de pau i de l'establiment de la monarquia electa.


3 Fotos de l'exposició medieval al MOMU


Foto: Sònia Bandholm







Foto: Sònia Bandholm

Foto: Sònia Bandholm

Hi va haver-hi guerra i lluita desenfrenada en la societat medieval a Dinamarca, atès que, hi havia que posar-se d'acord amb l'elecció del rei i, alhora, aquest devia viatjar per tot el regne per mantenir l'ordre i guanyar influència gràcies als altres cavallers o amos poderosos, que habitaven aquestes gelades terres del nord d'Europa. Quelcom semblant ocorria a la resta del continent Europeu.

Sota el lema: «Recordeu que heu de morir demà», l'edat Mitjana també va ser-hi una època diabòlica, de colorit i de fàcil virtut, per tant, plena de temptacions. El cristianisme, a Dinamarca, a l'edat mitjana, ja havia purgat tot rastre del Víkings i dels seus múltiples cultes a diferents déus. Només hi havia, a partir, de la conversió al cristianisme, un únic Déu veritable i, el poder de l'església es va declarar omnipotent i, el seu lema era: "Recordeu el dia del judici final i el purgatori, quan la vostra ànima serà jutjada i sereu condemnats al paradís o a alimentar el foc de l'infern" 


Mirador al Moeesgaard museum. Foto: VisitAarhus.dk

L'exposició, al Moesgaard museum, segueix el poble medieval a través del baptisme, la creació de la terra i el dogma cristià, els set pecats capitals, les temptacions i el purgatori. Aquesta exposició destapa, una oblidada i important peça de la història de Dinamarca.

Dinamarca té des dels temps dels Víkings una relació, tant tensa com amorosa amb les tribus eslaves al sud del Mar Bàltic, a tant sols un dia de navegació des de les seves costes. 

L'exposició, a més a més, inclou pel·lícules, d'animació i de naufragi, aquestes exhibides per a explicar la història dramàtica de la princesa Sigrid (en.wikipedia.org/wiki/Sigrid_Svendsdatter), filla bastarda i hereva del rei Svend (ca.wikipedia.org/wiki/Svend_II_de_Dinamarca). La Sigrid, professava la religió cristiana i, per aquesta raó, va ser expulsada del país per els pagans (Víkings?) juntament amb el seu fill Henrik es.wikipedia.org/wiki/Enrique_(pr%C3%ADncipe_abodrita. En Henrik va reconquestar, més tard, el seu país matern en 1093, i va reclamar el tron i el castell de Mecklenburg (en.wikipedia.org/wiki/Mecklenburg_Castle).


Moesgård skov. Foto: VisitAarhus.dk


                                                         

diumenge, 8 d’abril de 2018

Folkestedet, la història del les calces vermelles i el #MeToo.

Folkestedet, la història del les calces vermelles i el #MeToo.


Folkestedet i mørket
El Folkestedet (Århus). Foto: folkestedet.dk
         

Aquesta setmana vaig anar-hi a dinar (frokost), amb les amigues al folkested(et); la hora de dinar a Dinamarca sol ser-hi entre les 11.30 /12.30 del migdia i, el sopar entre les 17.30 /18.30 de la vesprada; si vas al restaurant pots reservar taula des de les 5.30 fins a les 8 de la tarde, tot i que, a les 8 de la tarde, el 99% dels danesos ja han fet la digestió! Jo crec, que te donen aquesta opció a les webs dels restaurants, tan sols, per posar-hi un tope o atendre a algun despistat! Si ets al treball, l'hora del dinar s'anomena frokostpause.


Smørrebrød (amb pa de sègol). Khäler spisesalon 

Folkestedet folkestedet.dk, significa «el lloc de la gent» (el vocable folk, significa persona i folke, llavors, significaria gent); se podria denominar també com «el lloc públic»; és un lloc per a la diversitat situat al cor de la ciutat i, el seu slogan és: Vine amb els altres i experimenta tot el que tenim per oferir-te. En definitiva, «el lloc del poble» és una casa de ciutadans per a tothom a Aarhus. 

Al lloc de la gent (folkestedet) hi ha diversos clubs, associacions i altres grups d'interès i, tots, poden realitzar les seves activitats o organitzar esdeveniments. La casa contribueix a que els ciutadans del municipi d'Aarhus tinguen accés a una vida activa, emocionant i variada, centrada en activitats a través d'interessos, edat i antecedents.


Billedresultat for folkestedet
La gespa del Folkestedet. Foto: folkestedet.dk

Billedresultat for folkestedet
Den blå Rambla (davant del Folkestedet). Foto: folkestedet.dk

El folkestedet, també, compta amb la col·laboració de molts voluntaris (frivilligjob). A Dinamarca hi ha molta tradició de treball voluntari, molts actes culturals o distints tipus d'associacions, els utilitzen. El frivilligjob o treball voluntari, es una de les activitats, que li dona «pedigrí» i prestigi al teu currículum; això diu de tu, que és una persona empàtica i que vols formar part de la societat que t'envolta. 

Quan vaig arribar aquí vaig anar-hi, al centre del treball voluntari, a oferir-me com a frivillig per algun tipus de treball social frivilligcenteraarhus.dk. Al frivilligcenter, me van oferir un lloc, com ajudant, al centre de refugiats, on podia parlar amb refugiats arribats de països en guerra, on els traumes i els símptomes posttraumàtics, et donen l'oportunitat de fer un treball voluntari prou interessant. Al mateix temps, era una plataforma per a poder practicar el danés, llavors, hi acudia encara a l'escola de Danés laerdansk.dk/skoler/aarhus, amb els companys del centre, tot i que, pràcticament tot el món em parlava en anglès!? Tot plegat, va ser una experiència enriquidora, on desenvolupava tot tipus de tasques, però sobretot, el que els refugiats necessitaven era parlar amb algú i sentir-se escoltats, res millor per a superar qualsevol tipus de trauma aarhus.dk/da/aarhus/Frivillig-i-Aarhus/Bliv-frivillig.aspx.

El Folkested(et) hi és situat enfront d'un dels campus universitaris: Ceres VIA University via.dk/omvia/organisation/campusser/aarhusc, on se cursen algunes de les professions socials més reconegudes: mestre, assistent social, pedagog o social pedagog, diakon, infermeria, etc. Per tant, sempre hi ha una ambient molt interessant al seu café folkestedet.dk/folkestedets-cafe. Els empleats (emprades) del café, formen part d'un programa de reinserció social; aquest programa hi és dirigit a les dones que no han pogut adaptar-se a les exigències socials, algunes vingudes de fora (manca d'oportunitats), o ciutadanes daneses que arrastren problemes durant anys, bé perquè provenen de famílies disfuncionals o han estat submergides en ambients marginals. 

El café-bar del folkested, els ofereix treball i una educació alhora; les dones aprenent una professió en el sector de la restauració i, algunes d'elles, després d'un període d'aprenentatge, com a cambreres o cuineres, hi troben feines ben remunerades, al camp de la restauració, atès que, venen recomanades per el folkestedet, una mena de garantia, es podria dir, en un dels restaurants, cafés o bars que hi ha a la ciutat d'Århus. Per tant, hi ha una vessant social en aquest lloc molt interessant i feminista

La història del feminisme a Dinamarca va començar, se podría dir,  al segle XIX, amb la Mathilde Fibiger en.wikipedia.org/wiki/Mathilde_Fibiger. La Mathilde Fibiger, 1830-1872, escriptora i feminista danesa, era la membre més jove de nou germans en una família caracteritzada per interessos literaris d'alt nivell i ideals democràtics, però els conflictes interns i externs, van afectar el nucli familiar i van acabar per dissoldre'l al 1838 (ocorren coses, fins i tot, a les millors famílies!)


Billedresultat for mathilde fibiger
Retrat de la Mathilde Fibiger. Foto: Thora Hallager
Billedresultat for mathilde fibiger
Làpida de la Mathilde Fibiger, al pati de l'ajuntament d'Århus. Foto: Villy Fink Isaksen 
                                                                                                                

La primera onada feminista a Dinamarca


En 1849 Mathilde Fibiger esdevé governanta a Lolland lolland.dk una comarca, situada al sud de la illa de Sjælland (Selàndia) i, és aquí, on escriu la novel·la, titulada: Clara Raphael, publicada de forma anònima amb el prefaci de Johan Ludvig Heiberg (1851). Aquesta novel·la, conté les descripcions «irrespectuoses» de la governanta Clara, una crítica a l'entorn convencional de la província de Lolland i, la difícil elecció personal de l'autora, entre la lluita per l'emancipació de les dones o el possible matrimoni amb un baró. La novel·la va provocar, aleshores, un violent debat públic sobre la posició de la dona, amb més de 35 publicacions en diaris i revistes. Mathilde Fibiger va publicar dues novel·les més.

Després de deu anys com a governanta, traductora i dona soltera, Mathilde Fibiger, va aprendre a manejar el telègraf i, el govern danés la va emprear al 1866, com la primera dona, considerada, empleat públic del pais. Es va unir a la Societat de la Dona Danesa de 1871 (associació de les sufragistes daneses, societat fundada per la Matilde Bajer en.wikipedia.org/wiki/Matilde_Bajer, que des de llavors va reconèixer els seus llibres com la primera font d'inspiració per a les dones daneses. 

La primera onada feminista va ser fomentada per una gran quantitat d'organitzacions de dones, sobretot per la nomenada Societat de la Dona Danesa en.wikipedia.org/wiki/Danish_Women%27s_Society, que va culminar amb la llei de modificació de la Constitució de 1915, quan el dret al vot de la dona a Dinamarca es va legalitzar i, més tard, una sèrie de lleis d'igualtat de gènere al voltant dels anys vint del segle passat. Per tant, amb la modificació de la constitució (hi ha països que modifiquen la seva constitució, sense complexes!), basanse en els canvis de paradigma històrics. Es va aconseguir el dret al vot femení, l'accés a l'educació i al treball i els mateixos drets i obligacions matrimonials; per fi, les dones eren legalment iguals als homes.


La segona onada feminista 1960-85


A Dinamarca, el moviment de les dones ha tingut una experiència preliminar de dues grans ombres feministes, el moviment de les velles dones en 1870-1920 i, el nou moviment de dones en 1970-85.

El moviment femení ha tingut un curs desigual i no lineal, en contraposició, per exemple, al moviment obrer, que va sorgir al mateix temps. La influència del moviment obrer es va anar augmentant constantment fins que va arribar al seu apogeu en la segona meitat del segle XX. La influència del moviment femení va ser molt més fluctuant. Per tant, la seva història es descriu sovint com una onada. Quan arriba la igualtat, és gràcies a l'agenda de l'acció política. A la part inferior de l'onada, la igualtat de gènere es converteix en un «no subjecte».

La realitat és que només quan la integració de les dones a la vida laboral es va fer necessària per garantir el desenvolupament d'una societat de benestar moderna, es va reprendre l'equitat en l'agenda política. Va ser al final dels anys 60 i al principi dels 70 que tot va esclatar en matèria d'igualtat de gènere a Dinamarca; apareixen un moviment de dones denominades com: les Rødstrømper o les dones de les calces vermelles. 


El moviment feminista danés Rødstrømper (anys 70).
  
Foto Fra: Dansk Lydhistorie, Statsbiblioteket


Les dones de les calces vermelles va ser un moviment feminista d'esquerres i radical, organitzat a base de petits grups de dones. El moviment va ser fundat el 1970 i, va ser també en els anys 70 que va tenir el seu apogeu. L'objectiu general del Moviment de les calces vermelles, era aconseguir una ruptura amb el capitalisme i el patriarcat, ideològicament vist com dues mides inextricablement vinculades.

Els objectius immediats eren la igualtat salarial i els termes iguals per a homes i dones i, la premissa va ser, que la lluita de les dones s'hauria de desenvolupar a tot arreu: a la política, a la feina, a la família i al llit de matrimoni. El slogan del moviment sonava més o menys així: «cap partit femení sense lluita de classes, cap lluita de classes sense la lluita de les dones». La batalla de les dones de les calces vermelles (Rødstrømperne), va ser molt important per al desenvolupament de la igualtat de gènere en aquest país nòrdic. 


L'organització i el treball del moviment de les calces vermelles

 

El moviment de les calces vermelles va començar en gran mesura com un mer fenomen urbà, on gairebé, totes les activitats es van centrar a Copenhaguen, Aarhus i Odense (les tres ciutats principals a Dinamarca). A mitjan anys setanta, però, el moviment es va estendre a les ciutats mitjanes, guanyant així el caràcter d'un moviment més ampli.

El moviment era bàsicament democràtic, el que significava que no es va escollir cap lideratge formal ni es va adoptar cap programa de principi general. Per tant, cada grup base era autònom, definint el propòsit mateix i, en principi, només era responsable d'ell mateix. Les activitats dels distints grups del moviment durant els anys setanta van ser, entre altres coses, a causa de la forma organitzativa, molt diferents, però a les ciutats grans en general eren els esdeveniments més ambiciosos i radicals.

Les dones es van desplegar en tots els fronts i van demostrar el que podien aconseguir per elles mateixes: festivals de dones, amb bandes de dones, llars de dones, arts de la dona i literatura de la dona; eren demostracions populars del que les dones del moviment calces vermelles (Rødstrømperne) percebien com una cultura dominada per l'home. Entre les iniciatives més conegudes es troben, entre altres coses, Camp de Femø danmarkshistorien.dk/leksikon-og-kilder/vis/materiale/femoe-kvindelejr-1971 i Museu de la Dona a Aarhus visitaarhus.dk/kvindemuseet-i-danmark-gdk603909), kvindemuseet.dk


Billedresultat for femølejren
Femølejren. Foto Fra:Dansk Lydhistorie, Statsbiblioteket.
Billedresultat for femølejren
EL famós camp feminista a Femø (anys 70). Foto Fra: Dansk Lydhistorie, Statsbiblioteket.

El Moviment de les calces vermelles (Rødstrømpebeveægelsen) volia crear noves formes de convivència i nous rols d'homes i dones, basats en l'igualtat. Això s'havia de fer centrant-se en lo privat i, fent-lo polític. Al llarg del seu treball, les calces vermelles van situar els termes i condicions de les dones en l'ordre del dia, tant políticament com familiarment. 


Desacords interns i grups discrets


Malgrat el seu missatge de solidaritat femenina, les calces vermelles (Rødstrømperne) no sempre van acceptar com funcionaria el moviment. Algunes de les principals contradiccions van ocorre, tant a l'estructura organitzativa, com a l'estructura plana i mai es va arribar a un consens. Se va proposar la possibilitat de crear-hi un programa principal i contingent obligatori, així com la idea d'un cos més central que pogués comunicar-se de manera directa i uniforme amb els membres del moviment, però mai es van arribar a definir les bases. Per tant, el moviment de les calces vermelles, en general, va mantenir la seva estructura plana durant tot el període, el que va significar que algunes dones van optar per trencar el moviment i continuar el treball d'igualtat de gènere en els partits d'esquerres o en organitzacions de nova creació. Això va ocórrer als anys vuitanta, quan els nivells d'activitat entre les calces vermelles va caure fortament i, les calces vermelles a Århus van ser-hi conseqüents i, van organitzar una gran festa d'acomiadament de l'organització.


L'herència després de les calces vermelles


Les calces vermelles, només, van tenir un fort impacte en la societat danesa durant uns 10 anys i, no obstant això, han quedat nombrosos rastres duradors a la societat danesa.

En primer lloc, les calces vermelles, van contribuir a augmentar l'enfocament en les relacions de dones, ajudant així a garantir lleis i polítiques que van conduir a una major igualtat de gènere. Exemples d'això són l'avortament gratuït (1973), l'acte de pagament igual (1976) i les millores en la llei de baixa de maternitat de 1980.

En segon lloc, els membres del moviment Rødstrømperen van prendre la iniciativa de recerca de dones a les universitats daneses, que avui sobreviu sota el nom d'investigació de gènere. No obstant això, el moviment de les dones, no només, va conduir a una nova àrea de recerca independent, sinó que també va portar la perspectiva de gènere a diverses de les disciplines establertes.

En tercer lloc, les Rødstrømpebevægelse va deixar una sèrie d'institucions futures, moltes de les quals avui en dia es financen en part públicament. Això s'aplica, per exemple a KVINFO kvinfo.dk, una mena d'institut de la dona, i el museu de les Dones a Aarhus en.wikipedia.org/wiki/Women%27s_Museum,_Aarhus, a més a més, refugis per a dones víctimes de la violència de gènere i la casa de dones de Copenhagen kvindehus.dk/index.php/historie-2

També ha hagut una denominada: tercera onada feminista, considerada com a postmodernista i postcolonial ca.wikipedia.org/wiki/Feminisme_postcolonial, o coneguda, alhora, com a neofeminisme, sorgida als anys 90 ca.wikipedia.org/wiki/Tercera_onada_de_teoria_feminista i, actualment, se parla de la quarta onada!


La quarta onada del feminisme


Aquesta, s'origina directament des de la tercera onada del pensament feminista. El que la distingeix és, en primer lloc, la seva connexió amb les tecnologies de la informació moderna. El jove feminisme està liderat per una generació de persones «indígenes digitals» i, on totes les formes d'activisme estan colpejant constantment en línia. Des dels itineraris idiosincràtics dels perfils d'Instagram privats, fins a les campanyes coordinades com el premi internacional Everyday Sexism Project everydaysexism.com/country/es. Aquesta mena de formulari, a Internet, mostra alhora, la naturalesa democràtica i individualista del mateix; és, en molts aspectes, anàleg al feminisme de la denominada quarta onada. 

Com que la quarta onada del feminisme transcorre ara mateix, els seus trets de caràcter encara estan sent negociats. Però aquí, hi ha un suggeriment de la britànica Laura Bates, la fundadora del projecte Everyday Sexism: el feminisme modern es defineix per ser "pragmàtic, inclusiu i humorístic", va dir a The Guardian ca.wikipedia.org/wiki/The_Guardian. A Dinamarca hi es molt conegut un moviment pertanyen a la quart onada del feminisme: information.dk/moti/2017/01/feministiske-boelger 


Billedresultat for emma holten feminist
Emma Holten (representant de la quarta onada feminista). Foto fra: Aarhus Katedralskole akat.dk


#MeToo
 es.wikipedia.org/wiki/Me_Too_(movimiento) 

El moviment social #MeToo, a Dinamarca, ha estat particularment atent a la indústria de la cultura i els mitjans. Pocs dies després de que #MeToo va esclatar als Estats Units, l'actriu danesa Dorothy Romer va fer un pas endavant i, va parlar de la seva història sobre l'experiència d'assetjament sexual a la indústria del cinema danès. Diversos actors danesos, després, van compartir les seves històries, i, el 13 de novembre del 2017, la presidenta de la lliga danesa del drama, Katja Holm en un article a la web de DR var escriure: "Crec que és profundament trist i grotesc que les persones facin us del seu poder per ofendre als altres". Es va produir en resposta al fet que 241 membres de la lliga d'actors havien dit als polítics que havien experimentat alguna mena d'abús sexual per part del seu cap. 

La ministra per l'igualtat (a Dinamarca hi ha un ministeri de l'igualtat!) Karen Ellemann (Venstre parti) en.wikipedia.org/wiki/Karen_Ellemann i la ministra de cultura Mette Bock (Liberal Alliance parti) van escriure una "carta oberta dirigida a la indústria de la cultura", demanant, prendre seriosament el problema i, acabar amb una «cultura tabú» pel que fa a la igualtat de gènere. A la carta es pot llegir: estem sorpreses i preocupades per aquestes històries d'abús i comportament abusiu general tant dins, i, fora de la indústria de la cultura. La carta és coneguda com: brevet.132 


Mette Bock, Frihedsmuseet, 2017-05-04.jpg
Mette Bock (l'actual ministra de cultura danesa). Foto: Finn Årup Nielsen 

En definitiva, i gràcies al fenomen social, en forma de #hashtag, El feminisme té un nou renaixement amb la campanya  #metoo, on diverses dones conegudes i desconegudes, i fins i tot homes, han fet públic i han donat a conèixer sobre l'assetjament sexual i les violacions, als que s'han vist sotmesos en relació amb el seu treball.