divendres, 20 d’abril de 2018

Højskole, Festuge i el festival de jazz d'Århus

Højskole, Festuge i el Jazz festival d'Århus

Aquests dies estic intentant planejar les tres setmanes de vacances que tindré aquest estiu. Aquestes tres setmanes, juntament, amb dies lliures acumulats, acabaran sent dotze dies, per cada un dels períodes; d'aquesta manera, tindré tres períodes de descans durant l'estiu, en torns de dotze dies, smart! (intel·ligent), oi? Un d'aquest períodes el gaudiré al voltant de Sant Joan, l'altre a mitjans d'agost, i l'últim hi serà la primera setmana de setembre, coincidint amb el Festuge.


Relateret billede
Un dels muntatges de carrer, més popular, al Festuge del 2016

Festugen és un festival, un estat d'ànim que transforma i desafia a la ciutat d'Aarhus durant uns deu dies i, fa que la ciutat vibri durant aquest temps. El Festuge (https://aarhusfestuge.dk/da/om-aarhus-festuge/) o setmana de festival, hi és ple d'activitats i, moltes d'elles es celebren al carrer: teatre, escultures, exposicions d'art, tot tipus de performances o d'activitats culturals, per tot arreu! 

El Aarhus Festuge (Fest, prevé del llatí festa-festival i, uge, que significa: setmana, en danés), es va dissenyar el 1964 i es va celebrar per primera vegada el 1965. Al 1964, el Festugen es va considerar un experiment que activaria les institucions i associacions de la ciutat per presentar el perfil cultural de la ciutat i el gran potencial d'Aarhus per al món exterior. La setmana del festival va tindre un gran èxit i, això, va fer que Aarhus Festuge se convertís en una tradició recurrent anual. Festugen, juntament amb el festival de Jazz (Århus jazz festival) http://jazzfest.dk/, que es celebra a mitjans de juliol, són, les dues setmanes més animades, cada any, a la ciutat. 


Billedresultat for festuge århus 2018
Performance al carrer, durant el Festugen
              
El jazz va arribar a Århus des d'Amèrica després de la Primera Guerra Mundial. La implementació del nou gènere musical a la ciutat es va caracteritzar per les noves inspiracions, que, va aportar al panorama musical; hi va haver-hi opinions tant a favor com en contra. El jazz va acabar arrelant-se a Aarhus i, llavors, van sorgir les primeres orquestres, bandes i clubs locals de jazz. Avui l'Aarhus jazz Orchesta, és coneguda com una de les bandes de jazz, amb més prestigi de Dinamarca i, aquesta, compta amb resó internacional; la història de l'Orquestra de Jazz d'Aarhus té, arrels profundes, a la comunitat musical d'Aarhus.

L'orquestra va ser fundada el 1977 pel llegendari músic de jazz danès Jens Klüver, que aleshores va formar la banda com a projecte estudiantil (anomenada, Klüvers Big Band), això va ocorrer, al conservatori de Música d'Aarhus (https://en.wikipedia.org/wiki/Royal_Academy_of_Music,_Aarhus/Aalborg). Avui la banda està formada per alguns dels millors músics danesos de jazz, alguns d'ells, artistes solistes reconeguts internacionalment. 40 anys de música eminent han convertit l'Aarhus Jazz Orchestra en una plataforma per a diferents col·laboracions i experiències musicals de primera classe.

Billedresultat for aarhus jazz orchestra
Músics de l'Århus jazz orkester

Com anava dient, a propòsit de les vacances, cap d'aquests tres períodes dels que gaudiré, coincidiran amb la temporada alta de vacances a Dinamarca, atès que, juliol, es podria dir és l'anàleg, a l'agost, a casa nostra. Al juliol tanquen les escoles i, per tant, és quan la majoria de famílies, amb xiquets, prefereixen gaudir de les seves vacances. Tan els vols, com hotels i diferents destinacions, solen ser, més cares que la resta de l'any i, a més a més, molts llocs, pengen el clàssic cartell: «lukket på grund af ferie» o «tancat per vacances», en Català! A nosaltres (al meu marit i a mi), ja ens està bé, atès que, no tenim nens petits. Ben mirat, és un avantatge tant econòmic, com logístic, viatjar o fer quelcom, considerat vacacions, quan la resta del país es troba immers en la "normalitat".
Billedresultat for højskole korte kurser
Højskole per adults (cursets d'estiu)

Estem pensant, passar-hi una setmana, a una Højskole, fent algun curset interessant, l'avantatge és: podem apuntar-nos a diferents cursos depenent dels nostres interessos particulars i, d'altres conjuntament, cosa que, ens pareix perfecte, per què, tot i que hi serem junts, no tenim perquè coincidir a tots els cursos! Acudir a una d'aquestes escoles, és una manera molt didàctica de passar les vacances; us explico: Les Højskole, són una mena d'internats on se pot estar durant curts o llargs períodes de temps i, on pots estudiar o aprofundir en els temes que t'interessen. La oferta es immensa; les Højskole, ofereixen cursets, de tot tipus: filosofia, art, història, música, tallers d'escriptura, yoga, esport o mindfulness (tant «en voga»!) 

Per cert, el mindfulness, està sent, fortament, criticat per alguns, ja que, el consideren el nou «opium» del capitalisme: «mentres medite em relaxe però no participo, activament, a resoldre, els veritables problemes de la societat!» Quan més adormit estigui el personal menys molèsties li crea al sistema capitalista neoliberal i als estats que el promocionen.

En fi, a les Højskole pots aprofundir en qualsevol cosa que a priori et pugui interessar. No hi ha cap examen relacionat amb l'ensenyament i, no es requereix, per tant, cap requisit previ per assistir-hi.           
La Højskole és per a tothom; no hi ha limit d'edat, tot i que, algunes Højskole, ofereixen cursos pensats per la gent jove i, d'altres, on els diferents ofertes hi són, més bé, dirigides a gent adulta o gent gran! Vaja, que ni ha per a tots els gustos, tot és qüestió de trobar-hi la Højskole i el programa, que a cadascú li apanyi més! Les Højskole són, alhora, un lloc de convivència i una oportunitat per relacionar-te i conéixer gent nova; gent a la que no coneixeries al teu entorn natural; per tant, és una experiència que la majoria dels danesos pren, tot i que sigui, una vegada en la vida. 

Especialment, per als joves, una estada, a una Højskole, un parell de mesos, és molt recomanable; pot arribar a ser-hi una de les experiències més intenses que poden tenir a la seva joventut. Tant pel que aprenen, com per les noves persones que coneixen. Aquí és on, molts joves, esbrinen el que «són» i el que els apassiona. El seu cervell és desafiat amb nous pensaments i idees. Se'ls escoltarà i veurà i, els ajudará a aclarir alguns dels seus dubtes sobre el seu futur (estudis?) i, es tornen, normalment, més decidits que abans d'assistir-hi. Molts joves danesos, se solen agafar un any sabàtic, desprès de la secundària i, alguns d'ells, passen uns mesos a una Højskole i, d'altres, viatgen pel món abans de la universitat. 

Relateret billede
Portræt af N.F.S. Grundtvig
  
La idea de les Højskole, es va originar a principis de la dècada del 1830. El fundador i promotor de l'idea, va ser un danés polifacètic: teòleg, sacerdot, historiador, poeta, educador i filòleg, autor, filòsof, historiador i polític anomenat: 
Grundtvig  https://ca.wikipedia.org/wiki/Nicolai_Frederick_Severin_Grundtvig. En Grundtvig que, juntament, amb el filosof Kierkegaard, van ser, dues de les personalitats més destacades, de la vida intel·lectual danesa al segle XIX.                                           

La visió cristiana d'en Grundtvig va estar influenciada i caracteritzada, com qualsevol altre pensament del cristianisme i les seves creences, pels fluxos socials i de l'església, en el moment històric en què, aquest vivia (el seu propi temps). Com a fill del sacerdot de la ciutat d'Udby (Selàndia), Grundtvig estava influenciat, pel cristianisme que governava a la seva llar de la infància, on, el reformador alemany, Martin Luther (1483-1546) https://ca.wikipedia.org/wiki/Mart%C3%AD_Luter, va tenir un paper destacat. Segons els reformistes, el Martin Luther, va ser un dels pensadors clau, a l'hora d'entendre què és el veritable cristianisme per a la majoria; la Bíblia i la interpretació "correcta" d'això, eren, l'única clau per comprendre la fe i la religió. Aquesta visió va influenciar en el Grundtvig en els seus primers anys de sacerdoci. 

Molt poques persones han tingut tanta influència en la mentalitat del món occidental com Martin Luther. Luther, va viure a Alemanya des del 1483 fins a 1546 i és conegut com el monjo i teòleg, que, amb els seus nous pensaments del cristianisme, va començar la Reforma. Un moviment que va fer que l'Església occidental es dividís en una part catòlica i un altra protestant.

Les conseqüències de les idees d'en Lutero (Martin Luther) sobre el cristianisme i l'Església es van fer més àmplies que diferents percepcions de veritables ensenyaments religiosos. En temps de Lutero, la religió fluïa per tots els racons de la societat i, per tant, els nous pensaments es van convertir en vitals per als canvis en la societat i la percepció de l'home. Per exemple, la família es va constituir com la comunitat social més important i, la cooperació entre l'ajuntament i l'església sobre la línia de pobresa va ser l'avantguarda de la societat del benestar d'avui. Els pensaments d'en Martin Luther, han tingut un impacte significatiu, als països protestants, en la manera de pensar sobre l'espai interior i humà de la societat en el món actual. Per cert, els danesos, van commemorar els 500 anys de l'arribada del protestantisme el passat 2017; per aquest motiu es van celebrar moltes conferencies i actes per explicar i celebrar la importància del paper i la influència de la Reforma en la societat danesa. 

Billedresultat for martin luther
Martin Luther, el reformador de l'església cristiana
               
Avui, pensem en la democràcia com un bé comú incondicional. La democràcia s'ha convertit en decisiva per a la nostra manera de pensar, la societat i la política. Totes les persones adultes haurien de tenir el mateix dret a decidir perquè tenen la mateixa importància que els individus polítics. A primera vista, la Societat de la Reforma va ser completament diferent amb les seves profundes diferències entre persones pertanyents a diferents rangs, com ara la diferència entre el rei i un camperol. La comunitat suprema de la societat hauria de protegir el col·lectiu amb l'ajuda de Déu i, per tant, no hi va haver lloc per desviar les actituds religioses o polítiques per a l'individu. No obstant això, en la vida social i la humanitat de la Reforma, es poden veure trets que apunten al pensament democràtic dels nostres dies, per exemple, la idea de la igualtat humana amb Déu. El luteranisme conté pensaments que han estat part de les formes de societats democràtiques.

Tot aquest tema comportaria una discussió teològica i política, d'alt nivell, nivell de erudit; potser, no tots, hi estem preparats, o ens falta motivació, o ens falta temps! Tot i que, quan arribo a aquests punts de reflexió, me'n adono del paper tan necessari i rellevant que tenen els pensadors, en la comprensió i funcionament de les nostres societats. El enteniment de les distintes corrents i successos històrics, requereix, de gent preparada a través de l'estudi, la reflexió i l'ús del pensament com a eina, fonamental, de treball. 

Tornant a en Grundtvig, aquest, va començar a estar més interessat en la qüestió de «la veritat» de la Bíblia, la qual cosa va generar-li reflexions i reflexions sobre la veritat del cristianisme. Quan més, en Grundtvig, estudiava la Bíblia, més pensava i es preguntava, cóm els comptes bíblics, que van tenir lloc, una vegada, podien afectar als cristians del present? En Grundtvig estava profundament absorbit per cóm en Jesús, encara, podia viure en la seva congregació i parlar amb ells «igual» que va fer en el seu temps amb els seus seguidors, fa molts segles.

Grundtvig va arribar a la conclusió, que tot té una història i, per tant, es basa en alguna cosa d'abans. Això ocorre, també, amb el cristianisme. El cristianisme no és una cosa que ha caigut del cel, sinó que té història i una trajectòria i, aquesta història, s'ha transmet a través, de distintes generacions. 

Aquest cristianisme històric, per tant, heretat, no coincidia ni harmonitzava, amb el flux filosòfic dominant del temps, en el que en Grundvigt vivia, el racionalisme, que, al final, també, va abraçar l'església protestant. Per al racionalisme, la veritat i, per tant, també la veritat del cristianisme es troben en la raó humana. En altres paraules, l'home pot "pensar", que és el cristianisme? I, què conté? Això vol dir, que el cristianisme es converteix en una qüestió de «ciència», especialment són els teòlegs, els que han d'interpretar les escriptures i la trajectòria de l'església i els encarregats de trobar-hi el nucli i la veritat sobre tot això!

Al final, fins i tot, en Grundtvig, va acabar argumentant contra el racionalisme, que imperava a la seva època, atès que, segon, el seu parer, el cristianisme no pot arribar a ser-hi una idea o teoria que pugui racionalitzar la Bíblia. És a través de les paraules (segons en Grundvigt), que l'home pot conèixer la veritat i trobar a Crist. En Grundtvig, ho va definir com: «la paraula viva», és a dir, que Déu hi és viu a través de la paraula dels homes quan, aquests es reuneixen per a celebrar el culte amb la comunitat de la congregació. La «paraula viva» seria doncs, una porta oberta a una trobada entre Déu i l'home. 

Al mateix temps, Grundtvig va ser un dels danesos que més va escriure en el llibre de salms danès. La majoria dels himnes són sobre la seva visió cristiana i la comprensió de «la paraula vivent» i la importància que té per a la relació humana amb Déu. Els seus salms, ocupem un lloc ferm i important en el servei de culte danès.

L'enteniment d'en Grundtvig que el cristianisme és una qüestió de llibertat també ha estat de gran importància. Grundtvig estava convençut que tothom hauria de tenir el dret de triar el sacerdot que millor sembli proclamar el cristianisme. Per tant, la llei de la resolució de la parròquia es va introduir el 1855, a Dinamarca, de manera que qualsevol pogués triar el sacerdot i l'església que volgués.

En definitiva, en Grundvigt i, les seves reflexions, van influenciar, la forma en què l'església danesa, es veu a si mateixa, com una església del poble (més democràtica) i, això, es deu principalment als seus pensaments. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada