Identitats. El sud i el nord!
 |
| Cadira artesanal, Monòver |
Primera Part: Nostàlgia, el poble, els nostres pobles i la llengua!
 |
| Teulades blaves, Monòver Foto: Sònia Bandholm, febrer 2024 |
Després de viure tretze anys al nord d'Europa i d'haver-hi aconseguit, ja fa uns anys, la doble nacionalitat i d'estar-hi, es podria dir, ben instal·lada, tan professionalment com privadament; noto, cada dia més, que les arrels han començat a inundar-me de nou, com les d'un arbre que acaba per aixecar el terra de la casa on vius, perquè, hi ha sigut plantat massa a prop d'aquesta. De cap manera tornaria a treballar al nostre país, les condicions laborals no són massa cridaneres, ni els sous són justos, i, com tots sabem, hi queda molt per fer! Abans solia baixar una vegada a l'any; actualment, procuro baixar tres vegades, al menys!
 |
| Estampes monoveres Foto: Sònia Bandholm, febrer 2024 |
Intento no idealitzar casa nostra, no estic tan malament!; la situació politica i social i lingüística (estic a l'aguait!) en desespera i en frustra. Però, a nivell de pell i a mesura que en faig gran i més gran...la terra em tira! Fa quasi trenta anys que no he viscut al poble, tot i que, mai he perdut el contacte, ni amb la gent ni amb els paisatges estimats; els porte enclavats, ben a dins. Enyore viatjar pel nostre país de sud a nord i sentir parlar la nostra estimada llengua (en totes les variants possibles), quin enriquiment! I, alhora, observar i aprendre de la nostra gent.
 |
| La sequia, Monòver Foto: Sònia Bandholm, febrer - març 2024 |
He començat a fantasiejar amb un viatge, d'al menys un parell de mesos, de recorregut "pla" per els Països Catalans. Més que res, per descobrir una vegada més les semblances i situar en un adequat context les diferències. De moment (no vaig bé!), aniré nou dies a Escòcia a l'agost, lluny del meu propòsit (això sí, acompanyada de l'Anders i d'uns amics de Monòver). Aguardant per re-juntar dies o, tal volta quan em retire...qui sap?
El meu cosmopolitisme i internacionalisme hi són "intactes" però, sóc de poble (ADN), i m'agrada sentir-me! Qué li tenim que fer!
Segona part: Els altres pobles!
De moment l'ùnica estratègia, per combatre aquests sentiments, és intentar gaudir del que tinc a prop (que no és poc!) i no oblidar que he après molt, moltíssim, de viure a fora, lluny del poble, i que si m'hagués pogut quedar (que no va ser el cas) no hagués vist altres maneres de viure, ni hauria parlat altres llengües ni hagués experimentat la quantitat de coses que a la fi i al cap m'han acabat polint i que m'han donant patina (mental i física) adquirida al llarg del temps.
Tenia una necessitat de contar-vos com estic, o qué em passa pel cap!
 |
| Rådhusetparken, Aarhus Foto: Sònia Bandholm, març 2024 |
Mentrestant, vaig fent per aquestes llunyanes terres on hi ha moltes coses que m'agraden i encara em queden per descobrir. El treball a l'hospital, amb malats psíquics, en fa tenir una perspectiva amplia del que és l' èsser humà i de com som de complicats. El meu temps lliure, i com soc inquieta, curiosa o... que intento omplir els buits, els dedico a mostrar monuments i llocs i a explicar l'història de la ciutat d'Aarhus, rodalies i de Dinamarca i, es clar, per extensió de Escandinàvia. Des de fa un temps que guie, també, en danès, cosa que no és fàcil, ja que expliques la història d'un lloc, monument o país a gent d'aquí (als danesos) provenint un (jo) mateix del més enllà; això, sempre els "xoca", però, el meu entusiasme i les tones d'informació que he acumulat, aquests anys, els fa quedar-se bocabadats i, la majoria, acaben donant-me les gracies i felicitant-me per la recerca i el treball ben fet; i jo, caram!, tot hi ha que dir-ho orgullosa de mi mateix!
Com sempre dic, la millor manera de sobreviure als mils i un avatars de la vida, és: "L'autoestima sempre ben alta".
A reveure!
