dilluns, 30 de setembre de 2019

Disseny escandinau: Els dissenyadors escandinaus, més prolífics, de la seva època.


Scandinavian Design: The Designers You Need to Know


101 mobles icònics danesos

El disseny escandinau va captar el cor i la mirada dels amants de la decoració de tot el món, molt abans, que IKEA entrés a les nostres cases. Els països nòrdics sempre han tingut una forta sensació d'estil i estimació per l'estètica; però, va ser als anys 50 que molts dissenyadors escandinaus es van donar a conèixer, per si mateixos, a escala internacional.

Baker sofa, 1951 (Finn Juhl)

L’estimació d’aquests dissenyadors per les línies netes, les textures orgàniques i les siluetes simples van fer onatge en el panorama del disseny del segle XX; tant que, molts dissenys escènics del "mig segle" encara són molt populars a les cases actuals. De fet, els dissenys escandinaus són alguns dels dissenys de mobles més cobejats i fàcilment reconeguts arreu del món. 

Kaare Klint (Dinamarca, 1888–1954)


Safaristol (la Cadira-Safari) Kaare Klint 

En Kaare Klint es.wikipedia.org/wiki/Kaare_Klintés àmpliament conegut com el pare del disseny modern dels mobles danesos. El fill d'un arquitecte es va submergir al món del disseny des del primer moment, dissenyant el seu primer moble a l'edat de 26 anys. Al llarg de la seva prolífica carrera, va donar forma a molts altres dissenyadors danesos, com en Børge Mogensen i en Jens Risom  en.wikipedia.org/wiki/Jens_Risom.
Treball més conegut: La Cadira Safari

Poul Henningsen (Dinamarca, 1894–1967)


PH- 5 lampe (Poul Henningsen)

En Poul Henningsen es.wikipedia.org/wiki/Poul_Henningsen, va assolir l'estatus d'icona internacional amb una sèrie de lluminaris als anys 20, quan la bombeta elèctrica, encara, es considerava una nova tecnologia. La làmpada PH, la làmpada de carxofa i la llum de bola de neu, encara es fabriquen gairebé un segle després. Obra més coneguda: la làmpada de carxofa


PH-Artichoke lamp (la làmpada carxofa)

Josef Frank (Suècia, 1885–1967)



Josef Frank tèxtils

L'arquitecte austríac, en Josef Frank  es.wikipedia.org/wiki/Josef_Frank, va adoptar la ciutadania sueca als anys 30. És conegut pels seus dissenys de teixits colorits per a l’empresa sueca: Svenskt Tenn svenskttenn.se. Els seus teixits són encara molt cobejats (codiciados); decorant nombroses cases i hotels, entre els quals destaca The Maidstone, a East Hampton themaidstone.com, a Nova York, que presenta molts dels seus teixits i fons de pantalla.
Obra més coneguda: els seus teixits icònics


Linen 315, Hawai- White

Arne Jacobsen (Dinamarca, 1902–1971)


L'arquitecte Arne Jacobsen  ca.wikipedia.org/wiki/Arne_Jacobsen, va ser un dels dissenyadors modernistes escandinaus més prolífics de la seva època; va vendre milions de la seva cadira de formigó contraplacat. Va estar influenciat per en Mies van der Rohe  ca.wikipedia.org/wiki/Ludwig_Mies_van_der_Rohe i en Charles i Ray Eames eamesoffice.com, i molts dels seus dissenys i il·luminació de cadires encara es venen avui. 
Treball més conegut: La cadira dels ous i la cadira del cigne

La Cadira Ou i la Cadira Cigne (Arne Jacobsen)


Finn Juhl (Dinamarca, 1912–1989)



Finn Juhls hus. Foto: Anders Sune Berg

En Finn Juhl en.wikipedia.org/wiki/Finn_Juhl, és un dels dissenaydors, que va introduir el disseny danès a Amèrica. Va fer el seu debut nord-americà al MoMA de Nova York, el 1951. Les icòniques formes sensuals dels seus dissenys, li han valgut molts premis, alguns postmortem: El seu sofà Baker va guanyar la millor reedició en els Wallpaper Design Awards, el 2010. La seva casa (a la foto de dalt) ha segut ser convertida, en un museu, que es pot visitar a prop de Copenhagen. 
Treball més conegut: la Cadira del Capità 

Finn Juhl: "Chieftain Chair" (1949-50). Un dels models originals, d'aquesta cadira, va ser venut per 150.000 €, en una subhasta 

Hans J. Wegner (Dinamarca, 1914–2007)


 Hans J. Wegner. Flag Halyard Chair with Wooden Feet (1955) 

En Hans J. Wegner en.wikipedia.org/wiki/Hans_Wegner, és un mestre del modernisme danès del segle XX. Tot i que, va crear un munt de peces emblemàtiques, En Wegner va ser més conegut per les seves cadires, dissenyant-ne més de 500, al llarg de la seva carrera, centenars dels quals van entrar en producció massiva. Algunes de les seves cadires més emblemàtiques inclouen la cadira Peacock (Pavo real), la cadira Wishbone, la cadira Shell i la cadira Flag Halyard.
Treball més conegut: les seves cadires (massa per nomenar)

La Cadira "Pavo Real", Hans J. Wegner


Børge Mogensen (Dinamarca, 1914–1972)


La casa d'en Børge Mogensen, decorada, amb els seus propis dissenys  

En Børge Mogensen  es.wikipedia.org/wiki/B%C3%B8rge_Mogensen, va començar la seva carrera com a ebenista i ajudant docent d'en Kaare Klint, abans d'aventurar-se pel seu compte, el 1959. Va guanyar múltiples premis de disseny al llarg de la seva carrera i es va celebrar per la seva artesania de qualitat i les influències clàssiques que van inspirar els seus dissenys moderns.


La Cadira de Caça (Jagstolen) Børge Møgensen ,1950 













Treball més conegut: la Cadira Espanyola


Spansk Stol (La Cadira Espanyola) Børge Mogensen 

Greta Grossman (Suècia, 1906–1999)


Tot i que la Greta Magnusson-Grossman  en.wikipedia.org/wiki/Greta_Magnusson-Grossman, va passar els darrers 50 anys de la seva vida a Califòrnia, es va establir com a jove dissenyadora al seu país natal, Suècia. "Casant-se" amb l'estètica modernista escandinava i californiana, va obrir una botiga a Rodeo Drive a Los Angeles, venent dissenys suecs a personalitats notables com la Greta Garbo i el Frank Sinatra.

Gräshoppa lamp

Treball més conegut: Gräshoppa lamp (La làmpada llagosta)







diumenge, 22 de setembre de 2019

Les biblioteques, icòniques, d’Escandinàvia

Les biblioteques, més icòniques, d’Escandinàvia


oodihelsinki.fi/en

Les biblioteques públiques d’Escandinàvia estan ben dissenyades i destinades a reforçar el teixit social, reflectint la història i els valors de la regió. Les nacions escandinaves van començar a desenvolupar les seves primeres biblioteques, construïdes amb aquests propòsits, cap al 1900 i, a mesura, que l'estat del benestar es va desenvolupar a partir de la dècada del 1930, van adquirir, una importància, com a institucions democràtiques.

Arquitectònicament, els dissenys van passar dels grandiosos estils històrics a un enfocament més senzill i funcionalista. Indicatiu de la seva importància cívica, les biblioteques es trobaven sovint al costat de parcs o places públiques.

Després de la Segona Guerra Mundial, les biblioteques escandinaves van ampliar el seu paper, oferint també espai cultural i, acollint activitats comunitàries. Més recentment, les biblioteques han assumit, el paper afegit, com a catalitzadors de la revitalització urbana.


ROYAL DANISH LIBRARY AND THE BLACK DIAMOND


La Biblioteca Real (Det Kongelige Bibliotek), i el Diamant Negre (Copenhague)

Una de les icones arquitectòniques de Copenhaguen, és un exemple que mostra l'evolució de les biblioteques escandinaves. La Biblioteca Reial data del 1906, una actualització d’un edifici proper del 1673 (actualment, Arxius Nacionals). Dissenyat pel professor Hans J. Holm en.wikipedia.org/wiki/Hans_J%C3%B8rgen_Holm, presenta una barreja eclèctica de precedents històrics.


El Diamant Negre (Den sorte Diamant

Com a reflexió dels seus temps, la Biblioteca Reial es va construir com a "temple del coneixement", amb façana de maó, torres, finestrals, detalls ornamentats i canelobres. Una ampliació del 1968 d'una de les ales del davant de l'edifici del segle XVII, es va fer en estil funcionalista (aquesta nova ala del 1968, no va acabar d'agradar mai).


Treballant o estudiant a dins de la biblioteca real de Copenhague 

D'altra banda, molt estimat és el Diamant Negre (Den Sorte Diamant), una important expansió, que es va inaugurar el 1999, i que té el nom de la seva façana de granit fosc i vidre. Tot i que es conservava l’edifici del 1906, es va restaurar la ampliació del 1968, per adaptar-la a la nova façana.

Funcionalment, el Diamant Negre, s’integra, amb l’edifici d’en Holm, enllaçant-lo amb ponts de vidre sobre els carrers de la ciutat. Dissenyat pels arquitectes Schmidt Hammer Lassen, l'edifici de set pisos, estén, la biblioteca fins al passeig marítim i, el seu elevat vestíbul, ofereix una vista, impressionant, sobre el port. 


STOCKHOLM PUBLIC LIBRARY (1928)


La Biblioteca Pública d'Estocolm, 1928

La Biblioteca Pública d'Estocolm, del 1928, de l'arquitecte Gunnar Asplund ca.wikipedia.org/wiki/Erik_Gunnar_Asplund, va ser una de les primeres obres mestres de les biblioteques escandinaves i, segueix sent, una de les preferides dels bibliòfils i aficionats a l'arquitectura, a tot el món.

És un edifici ben proporcionat de base rectangular rematat per una torre central cilíndrica de sostre pla. Les façanes estan cobertes per un estuc de color taronja, no ornamentat, que s’assembla a l’argila, que complementa, molt bé, el seu entorn verd. Situat en un lloc "muntanyós" i, a on s’arriba, per camins lleugerament en pujada, es troba sobre un (re)planell modest.

Interior de la biblioteca de Estocolmo

es.wikipedia.org/wiki/Biblioteca_P%C3%BAblica_de_Estocolmo



BIBLIOTECA PÚBLICA DE NYBORG (1939)


Segons el historiador d'arquitectura, en Nan Dahlkild, els arquitectes: en Flemming Lassen en.wikipedia.org/wiki/Flemming_Lassen i l'Erik Møller en.wikipedia.org/wiki/Erik_M%C3%B8ller, van establir una nova plantilla, per a les biblioteques escandinaves, amb la biblioteca d'aquesta petita ciutat danesa (segons combinen els elements tradicionals i els moderns).


Interior de la biblioteca de Nyborg (Dinamarca)

La Biblioteca de Nyborg, es troba, en una estreta península, amb jardins al nord i al sud. Amb una escala humana més que monumental, les seves parets, sense adorns, de maó vermell, segueixen les costes del canal i, els seus sostres inclinats, fan ressò, d'els edificis històrics propers. Consta de dues ales, les zones públiques, més grans i les més petites, que contenen, espais de suport, estan comunicades per un petit rebedor amb parets de vidre.


El rebedor, amb parets de vidre, de la biblioteca de Nyborg

A l’interior, la biblioteca, d’una sola planta, presenta uns mobles de fusta, personalitzats, del dissenyador Hans J.Wegner en.wikipedia.org/wiki/Hans_Wegner, que acabava de sortir de l’escola de disseny i arquitectura. I l'Arne Jacobsen ca.wikipedia.org/wiki/Arne_Jacobsen, que va dissenyar, els rellotges i els llums. Una col·laboració realment danesa!


Mobles, al interior de la biblioteca, del famós dissenyador i arquitecte danès, el Hans J. Wegner

NORDIC HOUSE (1968)

Una altra biblioteca dels anys trenta, molt influent, arquitectonicament parlant, és la Viipuri (actual Vyborg) Biblioteca, del 1935, de l’Alvar Aalto, en una zona que, Finlàndia va perdre, davant la Unió Soviètica a la Segona Guerra Mundial.

Vista exterior del conjunt arquitectònic de la Casa Nòrdica 

Posteriorment, l'Aalto ca.wikipedia.org/wiki/Alvar_Aalto, va dissenyar, diverses biblioteques, inclosa, la Casa Nòrdica a Reykjavík (Islàndia). Completada el 1968, tipifica el seu Funcionalisme humanista i el model de biblioteca escandinava que, el mateix Aalto, va ajudar, a crear.

Interior de la NORDIC HOUSE 

En el seu nucli central hi ha una biblioteca de préstecs amb acabats de fusta i una claraboia. The Nordic House és un centre cultural regional que, també, ofereix àrees per a nens, un auditori, sales de reunions, restaurant i espai d’exposicions; facilitant-ne l’ús actiu durant tot el dia i la nit.


La biblioteca: The Nordic House (Islàndia)

Situada a una reserva natural, la base horitzontal baixa de l’edifici està folrada de parets i vidres blancs llisos. Per sobre d’aquests s’aixeca un volum de volta de rajola blava amb un sostre inclinat que s’assembla a les muntanyes properes.


HELSINKI CENTRAL LIBRARY OODI (2018)


Inaugurat el 2018, aquest edifici escultòric de tres plantes de ALA Architects ala.fi, és un lloc de trobada per a tothom, com una biblioteca.


La Biblioteca Finlandesa Oodi, una meravella arquitectònica recent

L'Oodi oodihelsinki.fi/en, disposa de llibres i ofereix les últimes tecnologies (robots de prestatgeries de llibres) i sistemes d’eficiència energètica, però també, hi ha novetats programàtiques. Es poden agafar, en préstec, altres coses, eines elèctriques o passar l’estona a una sala de jocs d’ordinadors. Ofereix característiques típiques, com ara, opcions de menjador, sales de reunions i un cinema.


Sala interior de l'Oodi 

L'Oodi ("oda", en finès), ofereix una transició gairebé perfecta entre les places públiques veïnes i el seu ampli vestíbul de la planta baixa tancat sense columnes, vidre i fusta; i gràcies en part, a les llargues hores de funcionament i a una àmplia gamma de serveis i programes.


Vista de l'Oodi, des d'un dels laterals exteriors, de l'edifici

La planta baixa oberta es contrasta amb la planta mitjana, on se hi troben, les habitacions per als estudis, mentre que el nivell superior inclou una sala de lectura “Book Heaven”. Una cosa que l'Aalto va escriure una vegada, s’aplica a aquesta i a les altres biblioteques que es veuen en aquest post: “fer l’arquitectura més humana significa, una arquitectura millor i un funcionalisme molt més gran que el merament tècnic”.

L'Oodi, la biblioteca del futur? 


VENNESLA LIBRARY AND CULTURAL CENTRE (2011)


La ciutat de Vennesla ca.wikipedia.org/wiki/Vennesla, d'uns 14.000 habitants, al sud de Noruega, demostra, que les biblioteques de classe mundial poden existir a qualsevol lloc venneslakulturhus.no.


la Vennesla biblioteca ( Noruega)

Dissenyada per els arquitectes Helen i Hard helenhard.no/about, té 27 nervadures corbes, formades per fusta que funcionen com a columnes i emmarcament del sostre. També, hi ha accessoris de llum "empotrats" i conductes d'aire condicionat i, es barregen, amb prestatgeries de fusta i seients. Aquesta estructura crea un traçat obert i volta de sostre que fa que la instal·lació sembli més gran que els seus 1.938 metres quadrats.


Interior de la Vennesla Biblioteca (a Noruega)

A més de llibres, té aules, espai per a exposicions i una cafeteria. També, s'integra, amb els edificis educatius i comunitaris veïns, creant un conjunt superior a la suma de les seves parts.


la biblioteca Vennesla 

Aquesta no és l'única biblioteca icònica del disseny noruec. Com que el bon disseny és valorat entre les fronteres, la firma amb seu a Oslo Snøhetta snohetta.com, va dissenyar, també, la Biblioteca Alexandria d'Egipte, que va obrir les seves portes el 2001 i, més recentment, la Biblioteca Central del Calgary del Canadà el 2018.



DOKK1 AARHUS BIBLIOTEK (2015)



Dokk1 o Dokken és un edifici, que alberga la biblioteca pública i el Centre de Cultura d'Aarhus, Dinamarca. Està situada a la Hack Kampmanns Plads, al centre de la ciutat, i al començament de la zona portuària. La Dokk1 (biblioteca), forma part d'un projecte de desenvolupament, molt més gran, l' Urban Mediaspace Aarhus urbanmediaspace.dk, que és el projecte de construcció, més gran, que ha tingut mai, el municipi d’Aarhus; finançat conjuntament pel municipi d'Aarhus i Realdania realdania.dk. El projecte va costar, 2.1 mil milions de corones daneses.

Vista aérea de la Dokken (Dokk1), a Aarhus 

La biblioteca Dokk1, ha estat dissenyada per la firma d'arquitectes Schmidt Hammer Lassen shl.dk/dk i la seva arquitecta, la Kristine Jensen en.wikipedia.org/wiki/Kristine_Jensen. La construcció va començar el 8 de juny de 2011 i, es va inaugurar quatre anys més tard, el 20 de juny del 2015

L’objectiu del projecte és transformar el port interior d’Aarhus de port industrial, a espai públic urbà. El projecte crea una connexió entre la ciutat i l’aigua (el port) i té un gran impacte en la zona del port i la vida de la ciutat. L’àrea és cèntrica, en relació, amb el centre de la ciutat d’Aarhus; i, es troba, prop de la catedral, la zona per als vianants i l’entorn del riu.

La Dokk1. Foto: Smartdrones Aarhus @dborup

A la Dokk1 trobareu, cafè, sala de projectes, sales, cèl·lules d’estudi, parc infantil i molt més. Aquí teniu l’oportunitat d’experimentar distintes activitats així, amb calma, empatia i profunditat.

El tramvia eléctric, d'Aarhus, passa pel costat de la biblioteca 

La biblioteca Dokk1, és la Biblioteca principal del municipi d'Aarhus. Les biblioteques d’Aarhus tenen el seu propi lloc web: aakb.dk, on teniu accés a totes les opcions digitals de les biblioteques.

Interior de la Dokk1 (Dokken), a la ciutat d'Aarhus 

Al nivell 1, hi ha la biblioteca per a adults, servei d’atenció al ciutadà, cafè, sala de lectura, sala d'estudi i sales de reunions que podeu reservar.

El nivell 2, està dedicat a la biblioteca familiar i infantil amb un espai de jocs, espai per a persones, escales escèniques i zones de jocs.

El nivell 3, situat a la part superior, és el lloc, per a les empreses de la ciutat.




dimecres, 11 de setembre de 2019

Henrik Ibsen. Home i màscara


Ibsen. Home i màscara. El pare del drama modern?

Kulturvitaminer posts serie



Henrik Ibsen, 1863-64 nasjonalbiblioteket Oslo. ca.wikipedia.org/wiki/Henrik_Ibsen

QUI VA SER en HENRIK IBSEN?

En Henrik Ibsen (1828-1906) va ser un dramaturg, poeta i lletrista noruec. Les seves peces segueixen sent interpretades a tot el món, com Shakespeare. "Vildanden"(L'ànec salvatge), "Et dukkehjem"(La casa de les nines) i "Hedda Gableres.wikipedia.org/wiki/Hedda_Gabler, es troben entre les obres més conegudes de l'Ibsen, que sovint se'l denomina com "el pare del drama modern".

Ibsen caricatured by SNAPP for Vanity Fair, 1901

Infància a Skien


L'Ibsen va néixer a Skein ca.wikipedia.org/wiki/Skienera fill d’un comerciant. Molts creuen que la seva infantesa i els seus entorns inspiraren, persones i esdeveniments que es troben als seus drames i a la seva poesia. L'Ibsen va néixer, a dins d'una família, pertanyent, a la classe alta de Skien, però les fallides econòmiques la van afectar.

"A la meva infantesa, Skien, era una ciutat molt feliç i sociable, al contrari del que es convertiria després" - Ibsen sobre Skien.

Bona part de la infància de l’Ibsen, és incerta. Va fer espectacles de titelles, va pintar i dibuixar, i sembla ser, que va passar molt de temps sol.

Henrik Ibsen. Il·lustració: Axel Tallberg, 1901/Scanpix

El Primer drama de l'Ibsen


Als 15 anys, l'Ibsen va ser enviat a la ciutat de Grimstad ca.wikipedia.org/wiki/Grimstad, per treballar, com aprenent, a una farmàcia. L'Ibsen havia escrit poemes des de petit, i a Grimstad, va començar a treballar en el seu primer drama, "Catilina". A Grimstad, va mantenir, una relació amb l'Else Sophie Birkedalen; una dona que treballava a la casa on vivia l'Ibsen. L'Else, va quedar embarassada, però l'Ibsen, de 18 anys, no va tenir cap contacte amb el seu fill, tot i que, va pagar el suport infantil durant els propers anys.

El 1850 l'Ibsen es va traslladar a Kristiania (l'actual Oslo), on durant un esdeveniment a la Unió Estudiantil Noruega, va conèixer el famós violinista mundial, l'Ole Bull ca.wikipedia.org/wiki/Ole_Bull. En Bull va ser el cap del, recent, creat teatre Det norske de Bergen: el precursor de l'escena nacional. Va oferir treball a l'Ibsen i, el 1851, aquest va traslladar-se a Bergen. 


Christiania Teater (Stortingsgata, 16- Oslo)

Després d'uns quants anys a Bergen, l'Ibsen es va traslladar a Kristiania (Oslo), on va treballar al Christiania Theatre. S'havia casat amb la Susanne Thoresen es.wikipedia.org/wiki/Suzannah_Ibsen, una dona que va conèixer a Bergen. Ella va significar molt per a l'Ibsen i, per la seva obra com a dramaturg i poeta. Junts van tindre el seu fill Sigurd.

El 1864 l'Ibsen va abandonar Noruega. Va passar els propers 27 anys a l'estranger, interromputs, només, per breus visites al seu país d'origen. L'Ibsen va escriure les seves obres dramàtiques més famoses a Itàlia i a Alemanya. El 1891, l'Ibsen es va traslladar a Kristiania, on va morir el 1906 després d'una llarga malaltia.

Quan l'Ibsen abandoná Noruega, abandona, el projecte nacional. Al cap d'uns anys, l'Ibsen va passar de conrear el passat a centrar-se en problemes contemporanis. L'Ibsen va assenyalar que participaria, seriosament, en el que s'anomenà, l'avanç modern.


Ibsen i, alguns dels seus personatges 

Una biografia essencial 

La "mastodòntica" biografia, sobre la vida i l'obra d'en Henrik Ibsen, escrita, per l'Ivo de Figueiredo rosinante-co.dk/forfattere/ivo-de-figueiredo: Henrik Ibsen. "Mennesket og masken"(L’home i la màscara), títol, del llibre rosinante-co.dk/henrik-ibsen-id47433, sobre l'Ibsen ca.wikipedia.org/wiki/Henrik_Ibsen i publicada resentment. Aquests escrits, van culminar, amb dos volums que, després, es va recollir en un mateix volum i, que ara, ha aparegut a Dinamarca, amb un retard considerable. En realitat no hi ha cap motiu, per aquest retràs, però, després n’hi ha un: L’editorial Rosinante publica, aquests dies, sis de les obres més conegudes de l'Ibsen i tres novel·les, escrites, sobre alguns dels personatges d’en Henrik Ibsen, per la Merete Pryds Helle forfatterweb.dk/oversigt/zpryds00, la Vigdis Hjorth forfatterweb.dk/hjorth-vigdisi, i en Klas Östergren en.wikipedia.org/wiki/Klas_%C3%96stergren, més la biografia de l'Ivo de Figueiredo


rosinante-co.dk

Aquesta, és una biografia essencial, d'un dels escriptors més grans de la regió nòrdica, conegut com el fundador del drama realista. 
El llibre narra la vida d'en Henrik Ibsen des del seu naixement, fins que va morir. La biografia d’en Ivo de Figueiredo és la representació actual, més completa, de l'Ibsen i, insereix, la vida i l’obra d’aquest, en contextos històrics, tant socials com culturals.

...part de l'entrevista, que va concedir l'autor de la biografia, en  Figueiredo, a la premsa danesa, a propòsit, de la publicació del seu llibre, sobre l'Ibsen, a Dinamarca:

"Vaig començar a llegir totes les seves cartes per donar-me una idea d’en Henrik Ibsen. Les "coses" van caure al seu lloc, perquè va saber posar-les, al seu lloc, i va construir el seu mite de manera molt eficaç. Vaig decidir que, per afavorir, la meva comprensió, de la personalitat del dramaturg, seria bo, mirar tant la història com el mite i la realitat que crea el mite i, cada vegada, em vaig convèncer més que no tenia sentit llegir, soles, les seves obres de teatre" l'Ivo de Figueiredo (autor de la biografia d'en Henrik Ibsen)

...- Com era l’autoimatge d’en Henrik Ibsen?
  
"Si hagués estat Déu, us donaria una resposta clara; hi ha experts de l'Ibsen, que pensen que són Déu, però, això no s'aplica a mí. Com es veu a si mateix ... ?, resposta, de l'Ivo de Figueiredo, una mica vacil·lant, al periodista que li va fer l'entrevista.

"Heu pensat com de complexa és aquesta pregunta? Em nego a respondre-ho..."

- Podeu prendre-ho com un honor que us demano...(li diu, el entrevistador)

Bé, doncs dic amb orgull que em negue a respondre! Però sí que puc intentar dir-ne una mica, perquè ell mateix s’endinsava molt en el seu art. El dubte i la cerca que hi trobareu reflecteixen certament alguns dels trets de personalitat d'en Ibsen. En algun moment, va  descobrir, que les seves debilitats hi eren els seus punts forts. Probablement, és una part del "seu secret", que utilitzava les seves debilitats; va trobar un mètode dramàtic, propi, que li va permetre, escriure obres de teatre amb una profunda visió de l’ésser humà".


Ibsen, el "mític"dramaturg i poeta noruec.
Foto: Gustav Borgen 

En aquell moment, alguns pensaven que l'Ibsen no, només, era humà, sinó, massa humà. A la dècada de 1870, a mig camí de la seva carrera d'autor, va iniciar el seu període, com a dramaturg contemporani, durant el qual, la Nora (un dels seus personatges, més coneguts), va trencar totes les convencions quan va "sortir" de "La casa de les nines" (l'obra més traduïda i més representada del seu autor, i protegida pel Programa: Memòria del Món de la UNESCO)

La Hedda Gabler (retrat realista i psicològic de l'alta societat de finals del segle XIX), una de les seves obres teatrals; desprès, de estrenar aquesta obra, l'Ibsenva ser acusat, de "glorificar" el suïcidi.



Va ser, també, per aquesta època que va cultivar més, sistemàticament, el seu sentit de mitologitzar-se, a si mateix, i la seva obra. 

"L'Ibsen, mostra el desenvolupament interior de les seves obres i forma el mite que el poeta és una força de la natura que absorbeix la terra i la dissenya, gairebé, passivament com a poema. L’artista, amb el seu cos i la seva recepció aristocràtica (excessiva), pot copsar els estats d’ànim del món. L'Ibsen és, el model d'un poeta, realment gran, que es redueix a la natura: "No sóc jo, però el que em passa", explica, l'Ivo de Figueiredo  en.wikipedia.org/wiki/Ivo_de_Figueiredo


La Nora (la casa de les nines). Nazimova, 1907

... Sis anys desprès, un fill il·legítim i una obra rebutjada, continua explicant el Figueiredo, va anar a Christiania (Oslo) a estudiar, però sobretot a escriure. No ho estava fent massa bé i, econòmicament, li anava malament; el 1851, l'Ibsen va endeutar-se fins a un punt que li va costar una condemna de 68 dies de treballs forçats a la fortalesa d'Akerhus. El va rescatar l’emprenedor violinista i compositor l'Ole Bull. 

Desprès de complir la seva condemna, va aconseguir un èxit moderat, i un major endeutament: l'Ibsen té una profunda capacitat d'equilibrar-se a la vora de la ruïna, sobretot, quan se va convertir en un home fort, abans de tornar a la capital el 1857 i assumir el càrrec de director artístic del Teatre Kristiania Norske. L'Ibsen, amb sorollós pathos, anomena els seus anys de teatre "un desplaçament fetal, repetit diàriament". Però, amb l'ajuda del poeta Bjørnson, va fer el gran pas a l'estranger: de 1864 a 1891, on l' Ibsen viu amb la seva dona Suzannah i el seu fill Sigurd, a Roma, Dresden i Munic abans de tornar a casa i passar els seus últims anys a Oslo.

"Crec que en les darreres dècades del segle XIX els artistes van tenir la sort de tenir l'oportunitat de formular alguns dels problemes fonamentals que caracteritzen el nostre temps"...Figueiredo.

És allà, al estranger, que assumeix el paper de profeta i tirà social.  A Roma, el seu "odi" a Noruega, s'encén, de manera paradoxal, ja que, les seves primeres obres tenien un caràcter romàntic nacional únic.


la fortalesa d'Akerhus

"A partir de la dècada de 1850, la societat noruega, es va polaritzar, la política de partits i el parlamentarisme estaven en marxa i, això, plagà a l'Ibsen. Així doncs, buscà refugi en la idea escandinava, un bonic pensament i, completament imparcial; però, després arribà la batalla de Dybbøl ca.wikipedia.org/wiki/Guerra_dels_Ducats, i tot això, es desfà. Quan la idea de la nació es desfà, també ho fa l’estat, i "es torna a carregar", sobre l’individu (Noruega es va independitzar de Dinamarca en el 1814 i, per tant, a mitjans del segle XIX, encara hi havia, una història i llengua comuna (encara hi són), tot i que, sonen diferent, el noruec i el danès, s'escriuen, pràcticament, igual (una vegada, li agafes l'entonació, al Noruec, si parles danès, es clar!, ho entens tot, perfectament, i llegir-lo és encara més fàcil). En Henrik Ibsen va criticar als governs Suecs i Noruecs, per deixar a Dinamarca, sola amb la guerra contra Bismark  ca.wikipedia.org/wiki/Otto_von_Bismarck.


Henrik Ibsen. I Det Kongelige Teaters opførelse i 1903

El 1870, l'Ibsen, descriu, en una carta com durant el seu treball amb Brand (una de les seves obres teatrals) tenia un escorpí, atrapat, sota un got de cervesa, al seu escriptori. Quan va donar a l’animal una peça de fruita, va llançar, immediatament, el seu verí en ella, i escriu l'Ivo de Figueiredo: “No va ser així el cas del poeta? No hauria d’enganxar també el seu verí –la seva ploma de poeta– ​​al cos de la societat per a viure, per ell mateix?"

"És una autoconeixement molt gran que apareix, els primers anys de Roma: una violència lliure i creativa on s'abraça amb tots els seus costats dolents i, ho fa servir tot. Aquí, es reuneixen moltes línies (fronts): les tasques provincials, la llibertat postcolonial, i l'element transcendent, que és peculiar, ...la ciutat de Roma, una bàrbara formada..." 



A l'estranger, comença una "grandesa decreixent" amb l’autoimatge i, on l'Ibsen, nodreix, el seu odi a tot el noruec, un tret pas encantador..., segons l'Ivo de Figueiredo. Com que Bjørnson i altres amics de l'Ibsen se van unir perquè pogués viatjar pel món, experimentà, un deute de gratitud, però, alhora, una amenaça per a la seva autonomia. Això (l'autonomia), significà tot per l'Ibsen.


La Hedda Gabler del 2019 

Al mateix temps, tenia, una paradoxal necessitat de reconeixement. Com que té èxit com a dramaturg, rebrà crítiques, incloses les d'en Georg Brandes es.wikipedia.org/wiki/Georges_Brandes i en Clemens Petersen a Dinamarca i Noruega. Quan aconsegueix crítiques, es molesta pel suport que rep de l'Estat i, quan aconsegueix la aclamació pública, vol una ordre del rei. No s’atura!

"Busca l'aristocràtic per escapar del present i, és, a través, dels poemes, que s'acosta a l'aristocràtica. Es troba molt profund i és l’element avantguardista que busca tan com l’autonomia, el despreniment complet de la societat. Així, quan l'Ibsen arriba a Roma, experimenta la primera gran alliberació de tots els vincles. Després guanya llibertat a través del mercat, ja que comença a vendre molts llibres maleïts i, es converteix, en un èxit comercial. Però, l'èxit, no serveix per a rentar la imatge del poeta".

A partir dels primers anys de la dècada del1870, l'Ibsen guanya molts diners, augmenten les vendes de llibres i augmenta la consciència de la seva pròpia vàlua. Se deixa, créixer, una curiosa mitja barba, es vesteix d'una forma extravagant i, sap que se’l veurà. L’estratègia de marca funciona i, amb el temps es perfecciona.

"És sorprenent observar com els voltants interpreten les seves peculiaritats i les sublimen; el seu silenci és vist com a saviesa" i ho entén. Abans del llançament, el 1888, de "La Dama és del mar", es troba a Sæby i Molde. Va al mar, mira cap a l'aigua i sap que està sent vist. Aleshores surten els diaris i escriuen sobre això, i abans que surti l'obra, ja se sàvia, que hi ha alguna cosa especial sobre l'Ibsen i l'aigua "


Gösta Ekman, actor caracteritzat com a en Peer Gynt (arquetip, de "Don Juan" nòrdic, i conegut personatge de l'Ibsen )

De nou: "L'Humà i la màscara", i un fort sentit dels temps. També, es nota a Gyldendal gyldendal.dk (la prestigiosa editorial danesa) en.wikipedia.org/wiki/Gyldendalon el llegendari editor Frederik Hegel, i el seu fill Jacob Hegel, van publicar les obres d’en Henrik Ibsen seguint instruccions clares, de l'autor: Aquesta obra s’adaptarà a les vendes de Nadal, sobretot, si reediteu una altra obra i suplement, amb una versió revisada, per un tercer.

L'Ibsen, va adoptar, un enfocament similar als teatres, en part, publicant, de forma constant, les obres teatrals en forma de llibre abans de posar-les a l'escenari i, en part, mitjançant, notes molt elaborades.

"En Johan Ludvig Heiberg va tallar i adaptar les obres per a l'escenari, i l'Ibsen va acceptar les omissions fins als anys 1860 o 70, però, com més gran es convertí, més va exigir. Al final, l'Ibsen considerà que, tant els censors com els directius del teatre s’uniren, i, això, deu haver sabut dolç per al poeta provincial i ex-traumatitzat ex-director de teatre! ”, comenta l'Ivo de Figueiredo.

Si us poseu davant del Teatre Nacional d'Oslo, podreu veure tres noms més amunt de l'entrada: Ibsen, Holberg i Bjørnson. Pot ser que en Holberg estigui mirant cap avall des dels núvols, però a l'esquerra de l'entrada hi ha una estàtua de l'Ibsen, de bronze, lleugerament gravada, vestida de manera discreta i amb les mans arreplegades al seu darrere, mirant indiferentment pel davant. Sembla molt diferent a en Bjørnson


El Lorry restaurant, Oslo 

Al restaurant Lorry lorry.no/en que es troba, al costat, del parc del castell d’Oslo; on molts escriptors, artistes, polítics i creadors noruecs des de l'època de l'Ibsen es trobaven. El Lorry, és un escenari en si mateix, i pocs, han estat, tan conscients, del seu paper per atraure públic, com l'Ibsen.

Sàvies que... 

L'Ibsen va escriure les seves obres de teatre en danès (la llengua escrita comuna de Dinamarca i Noruega durant la seva vida).

L'Ibsen,va rebre la Gran Creu de l'Ordre Danesa del Dannebrog ca.wikipedia.org/wiki/Orde_de_la_Dannebrog

I que...va influir en altres dramaturgs i novel·listes com ara, en George Bernard Shaw, l'Oscar Wilde, l'Arthur Miller, en James Joyce, l'Eugene O'Neill i el Miroslav Krleža.