diumenge, 26 de juliol de 2020

Pippi Långstrump. Una nena molt estranya! 75 anys de fama

Pippi. Anarquista, fanàtica, feminista, filòsofa, artista, lingüista, predicadora, educadora, rara i revolucionària



La Pippi, té la culpa, segurament, de que molts anys després, una versió adulta de mi, vingues a viure, a Escandinàvia! Aquesta nena amb una mena de "superpoders" que em va deixar bocabadada, quan, tot just, jo tenia uns 9, potser, 10 anys (no ho recordo bé!), i els seus amics, l'Annika i el Tommy, en va descobrir, unes altres maneres de fer, altres paisatges (interiors i exteriors)...Em recordo mirant amb curiositat la serie, que llavors, ens va agafar a tots desprevinguts (petits i grans) i de com el contrast amb la societat a la que pertanyíem, primers anys de la "democràcia", quan encara, s'olorava a ranci; i, per això mateix, en va marcar, la manera en que els personatges, a la serie, es relacionaven entre ells, l'estiu (i, també, l'hivern) a una petita ciutat sueca, amb els seus paisatges nòrdics, i amb aquella gent tan amable, que parlava amb els nens, d'una manera molt distinta, a la que, al menys jo, exceptuant, amb el meu avi, no hi estava acostumada...Aquelles cases amb tanques pintades de blanc, i colors pastels per tot arreu... en fi, em va "enganxar" per sempre!


La Pippilotta Viktualia Rullgardinia Krusemynta Efraimsdottar Långstrump, entre amics, anomenada Pippi, ja pot presumir de 75 anys de fama! La noia més forta del món, ha aconseguit un reconeixement més gran que, tan sols, han aconseguit, alguns nens, reals o de ficció. Quatre generacions de lectors infantils l’han abraçada, milions de llibres s’han venut i diversos adults, entre ells teòlegs, filòsofs, historiadors de l’art i, per descomptat, escriptors, han llegit a l’oficina per aportar noves interpretacions i possibles explicacions del seu èxit. La literatura acadèmica sobre la Pippi omple diversos prestatges, per exemple, a la Biblioteca Reial danesa (Det Kongelige Bibliotek) i les perspectives, són diverses, des dels missatges polítics fins a la història que la involucra a dins d'una discussió pública sobre el racisme.

pippi

L' Astrid Lindgren ca.wikipedia.org/wiki/Astrid_Lindgren és una autora molt estimada als països nòrdics i, canonitzada, a dins del context escolar, d’aquests països, però és la "seva" Pippi qui, ha arribat a l’audiència internacional. Els contes de la nena de nou anys que viu en un dilapidat bosquet sense pares i que té l’agradable companyia d’un cavall i un mico, han estat publicats en 77 idiomes diferents i estan disponibles en milers d’edicions.

La Pippi Långstrump o Pippi Calcesllargues (1944/45) primer llibre, una narració il·lustrada en format de butxaca, va vendre 20.000 exemplars en les dues primeres setmanes. El llibre era, certament, una provocació per a alguns lectors i crítics que van trobar a la Pippi, poc probable, però la majoria eren positius, i les veus destacades van elogiar a Lindgren per l’enfrontament festiu amb sentimentalisme i fals moralisme. Però, sobre de tot, la Pippi Långstrump, va ser una publicació oportuna en un moment en què el món s’enfrontava a noves maneres de pensar sobre la literatura infantil, i, on la imaginació es va considerar, una força creativa, que els nens deurien començar a gestionar, des de ben petits.


La publicació de Pippi Långstrump va contribuir, activament, a que la infància es dotés d’un valor nou i independent després de la Segona Guerra Mundial (tot i que, al nostre país, s'endarrereix, aquest procés...ja sabeu!) i que la literatura infantil es convertís en un actor central en els esforços pels drets de la infància. La figura de la Pippi s’ha interpretat, entre altres, com una reacció directa contra el nazisme, on, per exemple, l'Schtarke Adolf, que la  Pippi derrota en una visita al circ, es pot veure com una referència a Hitler. De manera més general, és obvi entendre la Pippi com un enfocament ideològic contra les autoritats i "la perfecció" del poder establert. Tant si es tracta de la policia, els delinqüents o els serveis de benestar infantil que intenten controlar i qüestionar la legitimitat del nen, Pippi es defensa. De vegades, el seu mitjà és ridiculitzar al superior o demanar una explicació espontàniament; altres vegades utilitza a la contraforça física perquè ella mateixa és forta.


La renovació i la fascinació per la Pippi rau en l’audàcia i la falta de respecte per als adults als quals està exposada aquesta jove de pèl roig. Pippi és una nena amb agència; parla alt i llargament, té les seves pròpies normes i és completament indiferent al que prescriu la tradició. En altres paraules, la Pippi és una figura carnavalística, que omple el paper de la ximpleria de la societat dient i en alguns casos fins i tot fent el prohibit. És una teaser efectiva, però, també, es solidaritza amb els seus amics, el Tommy i l'Annika, que són representants educats d’una infància burgesa més normal i típica del temps. Pippi Lånstrump mostra un gran plaer d’utilitzar els diners (monedes d’or) que sempre té (herència del seu pare, pirata) però, malgrat el seu tracte evident amb la seva pròpia riquesa, el seu argument és clarament anticapitalista quan, per exemple, lluita contra els pescadors de perles i pels drets dels nens locals. Té l’alegria de poder aconseguir petites coses, i de compartir amb els altres, i així, confirma la seva condició d’ésser altruista i caritativa.

L'Astrid Lindgren i l'Inger Nilsson
  
ca.wikipedia.org/wiki/Inger_Nilsson 

L’interès pel llenguatge és, també, un element central en Pippi Långstrump i, molts diàlegs, revelen curiositats lingüístiques i mostren la inconsistència i l’argumentació contradictòria dels adults. La història "Pippi hittar en spunk" és un espectacle d'equilibri lingüístic, on la paraula spunk, s'utilitza, tant per mostrar la por dels adults a perdre la seva suposada autoritat com l'enginy semàntic de la Pippi. Durant la nit, la Pippi ha somiat amb la paraula spunk i ara vol esbrinar què significa. No és tan senzill, encara que busqui la resposta a una pastisseria, una ferreteria i al metge; perquè, tot i que, els adults ho admetran de mala gana, spunk no és ni el nom d’un pastís, ni una ferramenta, ni un virus. Però la Pippi no es conforma fins que no ha troba, un sentit per aquesta paraula; el sentit que la mateixa Pippi li otorga; adjudicat, a un escarabat verd, on l’interès pel llenguatge i la natura es combina, i Lindgren deixa que la ingenuïtat i la curiositat infantil siguin el motor per a la classificació del món de la Pippi.

Igual que altres figures literàries, la Pippi té els seus avantpassats, i l'Astrid Lindgren que es va formar en literatura infantil internacional, i, segurament, es va inspirar en els sis volums de l’autora canadenca Lucy Maude Montgomery  ca.wikipedia.org/wiki/Lucy_Maud_Montgomery, sobre l'Anne of Green Gables (1908-1939), que també era una noia de pensament lliure, i de cabell vermell. També, la Lindgren es va inspirar en la serie danesa escrita per la Karin Michaëlis sobre la una nena molt independent, la Bibi (1929-1939), que constitueixen el rerefons de la Pippi de la Lindgren; la Bibi, al igual que el personatge de la escritora sueca, tenia clars elements antiautoritaris, encara que és menys radical, en el seu pensament, que la Pippi.


La diferència crucial dels llibres convencionals de noies és que Pippi Långstrump, no està arrelat en un univers realista i el personatge de la Pippi no serveix d'exemple a seguir. Pippi, és exemplar de moltes maneres, però no s’ha de prendre com a invitació literal, com per exemple, quan tira la porcellana pel terra o es llença ous fregits als cabells. Els llibres de noies, anteriors, tenien, com a objectiu, fer els seus personatges, preparessin, als seus lectors infantils, per a l’edat adulta, Lindgren i Pippi animen els lectors a mantenir-se en la llibertat i l’actitud lúdica de la infància.

A la Pippi Långstrump se l’ha defineix, com a feminista i pionera de la  deconstrucció dels ideals educatius de gènere a la primera meitat del segle XX. A la Pippi, tambè, li agradava jugar a interpretar el paper d'una bella dama, però, quan ho feia, és un joc que mostra el paper femení com a façana amb la que es podia experimentar. La Pippi apareix, sovint, com andrògina i, és l’advocat, tant dels nens com del seu gènere. La Pippi mai es deixa limitar, i el seu manifest polític de gènere abarca totes les necessitats del joc, és un personatge salvatge, decidit, i amb humor.

L' Astrid Lindgren va passar diversos anys desenvolupant el seu personatge Pippi, i abans del llançament oficial, va existir, a l’àmbit privat de l’autora, en forma de contes orals i més tard com a regal d’aniversari per a la seva filla Karin.


El 1944, l'Astrid Lindgren va intentar publicar, el primer manuscrit de la Pippi, per l’editorial Bonnier bonnierpublications.com, però va ser rebutjat per la reticència de l’editor, a utilitzar el contingut avançat i infantil, no adequat. Des d’aleshores, aquest primer manuscrit, ha estat publicat, i domesticat i re-adaptat des del primer original. A la part davantera d’Ur-Pippi es podia veure el dibuix a llapis de l’Astrid Lindgren, del personatge principal: una noia amb els cabells vermells, les trenes rígides, mitges de diferents colors i sabates negres, increïblement grans. A principis de 1945, un altra editorial, Rabén og Sjögren rabensjogren.se, va publicar un concurs de llibres per a nens, al qual l'Astrid Lindgren va presentar una edició revisada dels seus contes de Pippi Långstrump i, afortunadament, va guanyar el primer premi i el dret, a la posterior publicació. L’editorial de Lindgren va triar la il·lustradora visual  danesa, l'Ingrid Vang Nyman 
ca.wikipedia.org/wiki/Ingrid_Vang_Nyman, que va ser l’inici d’una gènial relació de treball,tot i que, la Nyman no va sentir que, els seus esforços, van ser prou valorats, financerament. Tot i això, la col·laboració va durar fins a la mort de la il·lustradora i, tot i que, des d’aleshores molts altres il·lustradors, actors i animadors han intentat donar forma a Pippi, és la versió de la Vang Nyman, la que s’ha convertit en icònica, i la seva participació en l’èxit de Pippi, difícilment, es pot subestimar.


Pippi segueix conservant les característiques d’una “nena molt estranya”, com es pot trobar al capítol introductori de Pippi Långstrump. Hi ha una bona raó per deixar que els nens d’avui es trobin amb la Pippi de les edicions de l’Astrid Lindgren i la Ingrid Vagn Nyman, abans, o almenys, paral·lelament, a que es trobin amb dibuixos en un servei de streaming o com a joc electrònic. Llegint els llibres amb imatges, poden gaudir de molts diàlegs i reflexionar sobre qui és, realment, Pippi i que proposa el seu personatge (transgressiu), que no ha perdut actualitat, apesar del pas del temps i, per a què serveix. Potser, és més fàcil, per als lectors infantils que per al adults respondre preguntes, sobre els components de la personalitat de Pippi i, sobre la seva rellevància del seu personatge.



Fonts consultades:
weekendavisen.dk


dissabte, 11 de juliol de 2020

Vi a Escandinàvia. Estar a la parra!

Com la crisi climàtica està portant la vinificació a Escandinàvia


Producció vinícola a llocs inhòspits 

La producció vitivinícola danesa s'està convertint en un negoci cada cop més seriós i s'estan produint vins de més qualitat, que es venen especialment, a nivell local. Tot i això, encara és una condició difícil, treballar com a viticultor a Dinamarca, afirma un expert, que titula el vi danès "com un adolescent" nordeainvestmagasinet.dk.

L’estiu més calorós, VitiNord2018

Mentre que el canvi climàtic està creant problemes per als viticultors del sud d'Europa, s'obren noves oportunitats per al nord. A la meitat de l’estiu més calorós que van experimentar els viticultors nòrdics, investigadors, experts i enòlegs de tot el món, es van reunir a la conferència VitiNord 2018. Va ser organitzat per la Swedish Wine Association i la Universitat Sueca de les Ciències Agrícoles en col·laboració amb la Danish Wine Association i la Universitat de Copenhaguen i, va incloure, dues jornades de conferències a Malmö visitsweden.dk/malmo seguides de visites a cinc cellers suecs, cosa que fa només dues dècades hauria estat completament impensable! 

A continuació, es va fer una jornada de conferències a la Universitat de Copenhaguen, i una visita en autobús per l'illa de Selàndia, amb visites a tres cellers danesos.

Amb més de 800 hores de sol, l’estiu del passat 2018, va proporcionar, unes condicions òptimes per a la verema amb una maduració primerenca i molt de suc i poder en el raïm.
Foto: Thomas Jensen

La producció de vi a Dinamarca ja no és només un hobby


La producció vitivinícola danesa s'està convertint en un negoci cada cop més seriós i s'estan produint vins de més qualitat, que es venen, especialment, a nivell local. Tot i això, encara les condicions són difícils per a treballar com a viticultor, a Dinamarca; el vi danès, es troba, encara, en una etapa juvenil. 

Un dels bars-bodega, a l'àrea del port, Århus
https://www.flickr.com/photos/39488251@N00/albums/72157658230442521

El Celler de Vi Dyrehøj

 

La verema

El Dyrehøj Vingaard, és el celler de vi, més gran de Dinamarca
i, es troba, a la assolellada Røsnæs dyrehoj-vingaard.dk, a prop de Kalundborg ca.wikipedia.org/wiki/Kalundborg, amb més de 30.000 plantes. Les primeres parres es van plantar l'any 2008. Els vessants calcaris i el clima fresc proporcionen una base ideal per al cultiu de la vinya. Al celler, el/s RÖS (producte), és creat per l’enòleg i tot l’equip que hi ha al darrere de la vinya.

Per què RÖS?

Tots els vins i licors del celler Dyrehøj Vingaard, es comercialitzen amb el nom de RÖS, que es refereix, precisament, a la ubicació geogràfica única de les vinyes i del celler, a Røsnæs, i el logotip, assenyala, en la seva forma que, al celler Dyrehøj , es vetlla per la màxima qualitat artesanal que es pot aconseguir.

Quan compreu vins, aiguardents, licors o sidra RÖS, ja sabeu que s’ha fet el màxim esforç per oferir-vos una experiència de gust a la qual voldreu tornar.


Vinsmage

Røsnæs: La península de Røsnæs és un monticle d’argila, sorra, grava i pedra, que va ser empès durant la darrera glaciació. Røsnæs és la part oriental d'una morrena marginal que continua sota l'aigua fins a l'extrem nord de Funen. Les pastures calcàries de Røsnæs són úniques i estan protegides des del 1924, una de les primeres reserves naturals de Dinamarca. La muralla, que es troba entre els camps i el fiord, és un dels espais naturals protegits. Una mica més de deu anys després, el Dyrehøj Vingaard és el celler més gran del país més gran.

Amb la seva germana, la Betina Newberry, en Tom Christensen, el propietari i creador del celler, controla el curs de la batalla, entre vinyes, on esperen ser recollits, els gruixuts de raïm.


Sommelier danés

Dyrehøj Vingård té 26.400 vinyes. Els voluntaris (els frivillige), principalment, gent gran de la zona, caminen amunt i avall entre les parres, recollint i parlant.

Molts volen ajudar; la vinya és un orgull local, i el vi és una altra cosa que no pas plantar pastanagues. Per això atrau gent, afirma la Betina Newberry, germana del propietari, que també treballa al celler: "Beure vi és l’esport més noble. És una cosa cultural i una cosa que pràcticament tothom sap i té una opinió sobre"

Ambició, darrere del projecte



La Betina Newberry, que juntament amb el seu germà en Tom Christensen, controla les vinyes al Dyrehøj Vingård

Dyrehøj Vingård, també, acull una cafeteria i una granja, es troba a la assolellada Røsnæs, de Kalundborg. Els troncs es mantenen en pendents cap al fiord de Kalundborg, i aquesta era la ubicació té les condicions òptimes per a la viticultura; amb calç, pedra, sorra i moltes hores de sol.

"Des de ser un hobby per a optimistes, el vi danès està creixent fins a un reconeixement molt més gran. Avui, la producció de vi danesa es pren seriosament", afirma la Betina Newberry.

"Sentim un respecte creixent al seu voltant i, sens dubte, tampoc és un projecte hobby. L’executem comercialment, i allà tens la mà al fogó d’una altra manera. El nostre objectiu és sempre fer un vi de qualitat, millorant, constantment, la seva qualitat".

Al celler Dyrehøj s'elaboren vins blancs, escumosos, rosats i negres, així com begudes espirituoses.

Solaris (Dansk Vin)

La vinya hi és troba a un vessant calcari que baixa cap a l'aigua. Les muralles consisteixen en argila, sorra, grava i pedres i proporcionen bones condicions per a la viticultura.

El clima de Røsnæs és un dels més secs i assolellats de Dinamarca. De mitjana, 523 mil·límetres de precipitació cauen anualment davant una mitjana nacional de 664. Normalment, Røsnæs té unes 100 hores de sol més que la mitjana nacional.

Les varietats del raïm dels seus camps, es divideixen, en 6 varietats de vi blanc i 13 varietats de vi negre diferents.



Pluja i riquesa



Vi, produït a Dinamarca 

Actualment, a Dinamarca hi ha petits centenars de viticultors comercials. Un enòleg comercial es defineix produint més vi del que ell i la seva família poden beure, de manera que arriba a un ordre de magnitud, on ha de vendre. A més, es produeixen millores contínues a mesura que s’aconsegueix una experiència més gran, afirma el consultor en vins, en Frederik Kreutzer, que també escriu un bloc vinkreutzer.dk, i el responsable de productes d’Otto Suenson ottosuenson.dk. En Frederik, viatja per aquí i per allà i avalua els vins a casa i a l’estranger:

- He estat jutge en un saló de vins danès en els darrers anys i la qualitat millora constantment, diu i compara el vi danès amb un adolescent que continua creixent.

- Dinamarca no es va aprovar fins a l’agost del 2000 com a país productor de vi, de manera que tenim una història molt breu en comparació amb altres països.


Raïms


El raïm de vi negre que és la varietat de raïm més plantada de Dinamarca es diu Rondo. Va ser creat el 1964 pel professor Vilém Kraus creuant la varietat austríaca Vitis vinifera Sankt Laurent amb la varietat de raïm txeca Zarya Severa (un híbrid entre la varietat Vitis vinifera Précoce de Malingre i Vitis amurensis).

Amb més de 800 hores de sol, l’estiu d’aquest any va proporcionar unes condicions òptimes per a la verema, amb maduració primerenca i molt de suc i poder en el raïm. Al Dyrehøj Vingård no han vist mai una collita similar. 

Tanmateix, els viticultors de Dinamarca estan enfrontats a dures condicions climàtiques; un repte important!

Wine & Picnic
 dansk-vin.dk/en/welcome

A Dinamarca hi ha tres vegades més pluja que a Bordeaux, així que aquí hi ha un veritable repte amb la humitat. El clima és difícil, és inestable. Podem dir que el sòl, danès, una mica superficial, és  bo, per a les vinyes. Poden créixer al mig d'un munt de "pedres" i, preferentment, han de tenir el sòl més magre possible.

Això és el que fa que les pistes de Dyrehøj Vingård siguin un dels llocs més òptims de Dinamarca. Estan formats de sorra, pedra i calç. El sòl superior estimula el creixement massa gran.

Foto: havnefronten.dk/?page_id=471

8 bars de vins, per provar, a Aarhus:


Skål!: Aarhus-gutter sælger blå vin (vi blau, a Århus)
smasgaarhus.dk

Sàvies que: 


- L’agost del 2000, la UE va aprovar Dinamarca com a àrea comercial de producció de vi. Abans, només es podia produir vi de raïm per a consum propi.

- Actualment, a Dinamarca hi ha gairebé 100 viticultors comercials.

- La viticultura a Dinamarca es basa en varietats de raïm que tenen estacions de creixement curtes i maduració primerenca i per tant poden viure amb el clima fresc danès.

- Els beneficis de Dinamarca inclouen llargs dies d’estiu amb nits fresques i lluminoses que proporcionen una maduració lenta i un bon desenvolupament dels aromes i els àcids de la fruita.



dimarts, 30 de juny de 2020

Olof Palme. Un assassinat resolt?

Un dels majors misteris d'assassinat dels països nòrdics 


Els suecs decebuts després de tancar-se el cas de l'Olof Palme: "És un escàndol". Aquestes setmanes de juny s'ha estat parlant, i molt, del tancament oficial, per part de la policia sueca, de la investigació sobre el cas de l'assassinat, del carismàtic, primer ministre suec. 


Olof Palme, el carismàtic primer ministre suec, assassinat l'any 1986

Després de més de 34 anys d’investigació, la policia sueca va tancar, el passat dimecres 10 de juny, el cas de l’assassinat del primer ministre Olof Palme ca.wikipedia.org/wiki/Olof_Palme, que va ser afusellat a la intersecció dels carrers Sveavägen i Tunnelgatan, al centre d’Estocolm, un fred vespre de febrer del 1986, a la tornada a casa del cinema, amb la seva dona. Així, va ocórrer, un dels majors misteris d'assassinat dels països nòrdics, que només ha tingut, durant tots aquests anys el, també, famós accident del ferry Scandinavian Star el 1990 
en.wikipedia.org/wiki/MS_Scandinavian_Star, com a competidor, més proper.


L'Olof Palme, en blanc i negre

Quan llegeixes sobre l'Olof Palme i reflecteixes, sobre la seva vida, et comences a preguntar qui era, en Olof Palme? I com va ser que va tindre el coratge moral, que el caracteritzava, quan era necessari. Què va conduir, a un home com en Palme, que va néixer amb una "cullereta" de plata a la boca, ja que, procedia d’una família de classe alta i va assistir a les millors escoles, cap a la lluita en favor dels explotats, els pobres i els maltractats? Però a en Palme li encantava molestar i va saber treure el millor d’ell.

Va treballar i lluitar, políticament, per introduir reformes escolars, al seu país, augmentar l’ajuda exterior de Suècia i recollir les peces després d'en Wennerström en.wikipedia.org/wiki/Stig_Wennerstr%C3%B6m_(colonel), un oficial d’alt rang de la força aèria sueca que s’havia revelat com a espia soviètic. Això és una cosa que s’oblida fàcilment quan es parla del diplomàtic Palme, que treballava per la pau mundial i el desarmament nuclear: però, també, tenia un país per governar.


Wennerström

Espia? En Palme? Se n’ha parlat molt, aquests anys. De jove, com intern del sistema d’intel·ligència suec, va tenir un gust primerenc per les arts negres i va mantenir aquest interès durant la resta de la seva vida política. Qui pot culpar-lo? Quan defensava una dotzena de fronts a casa, assegut a les avorrides reunions del comitè, mentres els manifestants de la dreta cremaven la seva imatge al carrer i llençaven dards a les fotografies de la seva cara, és un alleujament posar-se, còmodament, amb els espies i gaudir, d’una intriga intricada?

L'Olof Palme va ser capaç de criticar als nord-americans per la guerra del Vietnam i, alhora, tenia accés a informació pragmàtica dels informes secrets sobre els Estats Units, per a protegir Suècia. 

L'Olof Palme no va veure mai la fi de la guerra freda, però va estar testimoni dels seus pitjors anys. Al final de la seva vida, aquells anys li havien deixat empremta en forma d’irritabilitat, absentisme, impaciència, fatiga; només cal veure les seves darreres fotografies, o escoltar la seva ira en el seu to mentre llegia la seva declaració sobre el bombardeig de Hanoi. Segurament, hi havia, al darrere seu assessors nerviosos demanant-li que no utilitzara, la fatídica paraula: genocidi


ca.wikipedia.org/wiki/Assassinat_d%27Olof_Palme

La ironia, aquests dies, als ulls dels suecs, és que l'assassí, oficialment nomenat, era un home que, amb una mica d'investigació policial, podria haver estat detingut, processat i condemnat possiblement el any 1980, i l'estat suec s'hagués estalviat molts de diners.

Després de la conferència de premsa, de la policia sueca, es manté el suport de la decisió del fiscal, de tancar el cas Palme, del primer ministre suec Stefan Löfven, que declara:

"Hauria estat un bon final si algú també hagués pogut processar i condemnar a un culpable. Però trobo que probablement és la més propera a la veritat que es pot aconseguir"


L'Olof Palme 

Realment ho va fer l'Engström? La decepció ha estat gran, especialment entre els coneguts d'en Palme i, la roda de premsa no ha proporcionat el desenllaç esperat. No es va presentar cap prova nova i, l'anomenat "Skandiamand", l'Stig Engström, a segut declarat el "probable" autor de l'assassinat. L'Engström, que tenia 52 anys el 1986 i treballava com a artista gràfic a la zona de l'Skandiabygning (l'edifici Skandia; d'ahí, el seu sobrenom), va morir per una sobredosi fa vint anys i, llavors, no se'l pot processar.


L'Stig Engström (el presumpte assassí?)

En conclusió, per als escèptics, el final no ha sigut un final. I l’escepticisme sobre la nova teoria de la policia també està molt estès entre, el públic suec. Així que, encara queda un dels majors misteris de l’assassinat d'en Palme, per aclarir. Aparentment, és impossible que la policia sueca tanqui un cas que al llarg dels anys ha costat a l’estat mig miliar de corones sueques i, per tant, ha sigut, la investigació policial, més cara i més llarga de la història sueca.


L’home de les escales


Tunnelgatan (El carrer del tunel, Estocolmo)
El periodista suec, en Lars Borgnäs, que ha treballat en l'aclamat programa de investigació Mission Review, per a la SVT (l'empresa de televisió pública de Suècia) i ha escrit tres llibres sobre l'assassinat d'en Palme. És un dels molts que s'ha quedat sense convèncer, després de la roda de premsa. En Lars ha fet declaracions a diversos mitjans de comunicació dins de l'àrea escandinava, per a dir públicament, què ell, personalment, encara no veu clar, aquest tema:

"Hi ha moltes raons per les quals no pot ser l'assassí. Primer, perquè no s'han presentat noves proves que el vinculessin amb l’assassinat. No hi havia absolutament proves tècniques, ni armes d'assassinat, ni testimonis que descrivissin l'assassí com un home que s'ajustava a la descripció d'en Engström. Tampoc, hi ha cap motiu. Hi ha moltes coses que assenyalen que no s'han esmentat a la roda de premsa”, afirma en Lars.


L'Olof Palme a un dels meetings dels socialdemòcrates suecs 

El Lars Borgnäs revisa diversos problemes crítics. Dos testimonis independents, a l'escena de l'assassinat, van descriure un autor que portava un barret, però l'Engström portava una gorra sixpence, aquella nit. També, tenia una petita bossa en una mà, que cap dels testimonis de l’assassinat va veure portar a l’autor. L'Engström, també, va comportar-se d’una forma estranya, com es pot veure en un llargmetratge de la TV sueca de la dècada del 1980, en què va ser testimoni de l’assassinat i va donar una reconstrucció discutible del seu propi acte. Cap testimoni ha descrit l'assassí, d'aquesta manera.


El lloc, on va ocórrer, l'assassinat d'en Palme 

En canvi, un altre testimoni, que no va ser testimoni de l'assassinat en si mateix, va veure un home similar a l'Engström córrer per unes escales no molt lluny de l'escena de l'assassinat mig minut després d'aquest. Una dona també va veure un home amb una bossa a la mà, similar a l'Engström, corrent en direcció cap a l'escena. Segons el periodista Bjorgnäs, alguns suggereixen que l'Stig Engström es trobava a prop quan va tenir lloc l'assassinat i que es va dirigir cap al cos desplomat. Però això en si, no demostra res.

"Crec que l'Engström va ser l'home que va fugir de l'escala, però no l'home que va disparar a en Palme. Era incapaç de cometre aquest delicte. Els investigadors no van trobar una sola persona que confirmés que podria realitzar aquest acte. Era un home tranquil, amable i relaxat, que no era molt valent. Més aviat un covard, que fins i tot, la seva dona el va descriure com a tal. Tampoc es va poder demostrar que tenia accés a les armes ni estava acostumat a utilitzar una pistola. Segons la meva opinió, l’home que va disparar a Palme va ser un tipus completament diferent ”, diu en Lars Borgnäs.


Un primer ministre controvertit? Olof Palme 

L'Engström mai va ser sospitós durant la investigació inicial. Però un dels indicis que després van despertar la sospita policial són els seus testimonis canviants. Cada vegada explicava una nova versió, on el seu propi paper havia crescut. En una versió persegueix l'assassí, en una altra dóna a en Palme primers auxilis.

"És cert que l'Engström va canviar d'explicació i va mentir sobre el que va fer sobre l'escena del crim. Crec que va veure que l’assassinat es produïa a distància mentre estava parat a un carreró que topava i va pujar per una escala. Es pot haver avergonyit de fugir d’un fet d’aquest tipus sense ajudar-lo, per la qual cosa va inventar posteriorment una història en la qual tenia un paper completament diferent i molt més heroic. És una explicació, molt més probable, per als canvis de declaracions que no pas que va matar l'Olof Palme ", afirma en Borgnäs.

Un altre detall important, segons Borgnäs, és que l'autor va disparar al primer ministre amb la seva mà esquerra. Un testimoni situat a només cinc metres de l’assassinat va veure que l’assassí va posar la mà dreta a l’espatlla del primer ministre abans de disparar la seva arma. Segons en Borgnäs, això, indica, que l'assassí era esquerrà o entrenat per disparar una arma amb les dues mans, que és un coneixement reservat normalment per a guardaespatlles, policia, personal de seguretat i cert personal militar. L'Engström era dretà.

"Així que és el tipus equivocat de persona que no s’ajusta a l’element assenyalat, però que malauradament, va compondre una història que el feia sospitós", conclou el Lars Borgnäs sobre el paper de l'Stig Engström en l’assassinat.


Una cara nova


Això ens torna a dirigir cap a la policia sueca. Si la prova contra l’home de Skandia, l'Stig Engström, és tan feble, per què han escollit nomenar-lo com a probable assassí?

Molta gent, a Suècia, està preguntant-se ara com poden obtenir una explicació tan feble i intenten acabar amb el cas amb tan poques proves? La meva aposta és que no només el fiscal, sinó, també la gent que hi ha al darrere, volguessin encapçalar el cas després de 34 anys. I la millor manera de fer-ho va ser donar la cara al públic, encara que no en tinguessis cap prova. Quan el públic té un rostre, és més fàcil acceptar l’explicació", afirma en Borgnäs.

El 1988, el criminal, alcohòlic condemnat, en Pettersson, es va convertir en el principal sospitós de la policia. L’any següent, primer va ser condemnat al jutjat de la ciutat, però després absolt per un tribunal superior. La prova contra ell consistia principalment en que la Lisbeth, l'esposa d'en Olof Palme en.wikipedia.org/wiki/Lisbeth_Palme, el nomenés com a autor. Però més enllà d’això, només hi havia indicis. Cap prova.


La Lisbeth i l'Olof  Palme (Honeymoon)

"La policia el va identificar amb molta seguretat. I, encara, hi ha gent que pensa que és ell. Però avui sabem que era completament innocent. Ara tenim una cara nova per donar suport al missatge de que el cas es tanca una vegada per totes. Però no és així, i no s’ha d’acceptar" segueix dient el Lars Borgnäs

Suècia és una democràcia i, si s’ha assassinat un primer ministre, s’ha de resoldre. En aquest cas, els cercles més sensibles que podrien estar al darrere de l’assassinat no s’han investigat mai. El servei d’intel·ligència suec (SÄPO) i els militars mai no han estat investigats. Hi ha hagut pistes i suggeriments, però tots els documents han desaparegut. Aquí, hi havia motius molt forts ”, diu en Borgnäs.


El paper de la SÄPO ca.wikipedia.org/wiki/Servei_de_Seguretat_Suec



Pot semblar conspirador, vorejant la ràbia, si encara no es coneixen els detalls de l’assassinat d'en Palme. Però, per als no iniciats, val la pena assenyalar que des del principi, la investigació de la mort de l'Olof Palme ha estat marcada per tants errors greus i treballs policials, miserables, que no es poden descartar moltes teories salvatges de trames internes a l’estat suec i de les seves relacions exteriors. La quantitat de fils solts és, senzillament, massa gran.


SÄPO

Diversos càrrecs del servei d’intel·ligència suec van percebre en Palme com un traïdor que volia vendre Suècia a Moscou. L'Olof Palme hauria d'haver-se reunit amb el Mikhail Gorbachov poques setmanes després, del seu assassinat. Molts membres de la SÄPO i altres a Occident temien que en Palme acceptés un pla per convertir Escandinàvia en una zona lliure de nuclears. De manera que, als seus ulls, era una amenaça, no només per a Suècia, sinó per a tota l’aliança de l’OTAN. Aquestes persones disposaven dels recursos i, no menys important, de l’accés a les armes. També, podrien mantenir-se en silenci sobre la seva implicació en l’assassinat, que un home com l'Engström difícilment faria”, afirma en Borgnäs.

Un detall de l’assassinat, que pot apuntar en aquesta direcció, és el comportament de l’assassí, poc després que disparà a l'Olof Palme a l’esquena i a la seva dona amb una bala. L’autor no es gira i mira els testimonis més propers, sinó que torna a col·locar-se la pistola a la jaqueta.

"Indica que sabia que en Palme no hi era acompanyat dels seus guardaespatlles. I els únics que haurien sabut aquella nit, on hi seria, eren els membres de la SÄPO; per tant, hi ha alguns indicis de que la SÄPO podria haver estat implicada", explica el periodista suec (Borgnäs)


Visita a Cuba (Olof, Lisbeth i Castro)


El quadern d'annotacions



En Lars Borgnäs diu que, mentre treballava en el seu llibre anterior, va ser contactat pel fill, d’un dels més experimentats  experts en assassinats de Suècia, l'Arne Irvell. El seu pare havia estat durant molts anys el cap de la unitat d’investigació d’homicidis de la policia d’Estocolm, a la “comissió d’assassinats” sueca. L'Arne Irvell es va retirar poc després que en Palme va ser assassinat, i ell mateix, va morir el 2008, però poc abans havia confiat al fill un quadern ple de les pròpies observacions, teories i pensaments del vell líder de la investigació sobre l'assassinat. Els detalls del llibre eren de naturalesa tan controvertida que l'Irvell no volia que els altres el llegissin fins després de la seva mort.

En molts casos on s'assassinen polítics d'alt nivell, hi participen serveis de seguretat. Ha passat a tot el món. En aquest cas, hi va haver una tensió tan forta entre l'Olof Palme i la SÄPO, que el van veure com una amenaça per a la pau i la llibertat sueca. No es pot tindre un motiu més fort. Tot i això, mai no s'ha investigat", afirma en Lars Borgnäs, i destaca que l'únic motiu d'en Engström era que ell, com a membre anterior de Moderaterna, no estava entusiasmat amb el Palme. Una actitud que va compartir amb centenars de milers d’altres suecs.

"Com a periodista, no és la meva tasca endevinar. No sóc expert en assassinat. Simplement miro els fets i veig què s’hauria d’haver investigat" diu en Lars. "No haurien d’haver tancat el cas sense examinar les zones més sensibles. És difícil, potser impossible, implicar al servei d’intel·ligència; però és necessari. Altrament, no podríem dir que s’hagi intentat tot. És una vergonya per al futur que un primer ministre fos afusellat i no haguem fet res per trobar l'autor, i en Engström no és la resposta", afirma en Borgnäs.


L'Olof a la universitat. Olof Palme, then Minister of Education, asking leftist student occupiers of the Student Union Building in Stockholm to embrace democratic values, May 1968.
Foto: Wikicommons/Pressens Bild/Scanpix

Segons el periodista i escriptor suec, l'Engström és la solució fàcil. Un autor solitari sense fills ni supervivents que es puguin queixar de la sospita pòstuma. 

"Això no frenarà les veus crítiques, ja que demostra sense cap mena de dubte que la Suècia oficial vol que el cas estigui tancat; costara el que costara".

"No és la veritat el que els importa, sinó que el públic sigui fora de l’agenda. Ja estem veient senyals de la Suècia oficial que aquest és el camí a seguir. És clar, seguim endavant". "És una manera d’enganyar-nos i un fracàs contra la democràcia sueca. Els països que no giren i regiren cada pedra quan s'assassina el seu estat, són les repúbliques bananes", declaracions d'en Borgnäs.

L'assassinat de l'ex-primer ministre, l'Olof Palme, l'any 1986, ha estat un trauma per a la nació sueca.


El lloc on va ser enterrat l'Olof Palme 


dissabte, 13 de juny de 2020

Cuina Tradicional Danesa


Plats tradicionals danesos que no us heu de perdre!


Danish Traditional Food (Dansk mad)
Photo: WOKEdk

Voleu conèixer i experimentar la cuina danesa? A continuació, us presentaré alguns plats tradicionals danesos, la majoria dels quals tenen noms difícils de pronunciar, com ara l'smørrebrød (esmeabred), les frikadeller (fricadel.la), la pastisseria i el popular HotDog danés.


Un veritable clàssic: L'Smørrebrød!


Els entrepans oberts, a la danesa, l'smørrebrød, són potser els més famosos dels clàssics de l'alimentació danesa. L'Smørrebrød, és simplement una llesca de pa de sègol amb diverses combinacions de complements com ara, l’arengada en escabetx, la vedella rostida i els ous rematats amb una capa de gambes. Aquestes delícies de pa de sègol, variades, daten del segle XIX, però aquest pràctic entrepà obert, que se sol menjar a l'hora del dinar (11:30, 12:00, a Dinamarca) ha tingut un ascensió en els darrers anys i, ara, és més hipster que mai!


Smørrebrød. Columbus Copenhagen Media Center

Stjerneskud


Stjerneskud (estrella fugaz) és el menys conegut, però el més extravagant smørrebrød, i un dels favorits absoluts dels danesos (i un dels meus!). L'Stjerneskud és una llesca de pa de sègol amb filets de peix fregits i bollits, rematat amb gambes, enciam i caviar del Limfjord ca.wikipedia.org/wiki/Limfjord. Gaudeix-lo en un autèntic ambient danès, amb una cervesa freda i, acaba amb uns schnapps ca.wikipedia.org/wiki/Schnapps.


Stjerneskud

The Danish Hot Dog (HotDog)


Hotdog quiosc. Pølsevøgnen, på lilletorv (Århus) 

Els estands de HotDogs calents danesos són una institució cultural i fa més de 80 anys que alimenten als danesos famolencs. Els veuràs per tot arreu; assegureu-vos d’aturar-vos a un d’ells i agafar una picada per menjar mentre us passegeu. La majoria dels estands ofereixen els hotdogs d'embotits tradicionals, així com versions més modernes. Si voleu una visió realment danesa, vigileu amb els venedors de "hotdogs" calents que caminen pel centre de les grans ciutats (Copenhagen, Århus) i aneu directament als tradicionals quioscos de venta del producte de tota la vida, els Pølsevøgn

The Danish Hot Dog 

El plat nacional de Dinamarca: Stegt flæsk (Flæskesteg)


Fa uns anys (2014), els danesos van votar el seu plat nacional i el plat guanyador, va ser una recepta clàssica de porc anomenada "Stegt flæsk med persillesovs", no va ser una sorpresa. El cruixent de porc amb salsa de julivert i patates, és un plat molt antic, que ha guanyat els cors i les "panxes" dels danesos, durant segles. Podeu degustar el plat nacional danès a molts restaurants de Dinamarca. En realitat, es troba entre els menjars més barats, alguns restaurants, fins i tot, ofereixen carn de porc per emportar (to take away) a preus assequibles.


Flæskesteg

Mandonguilles daneses (Frikadeller)


Frikadeller (mandonguilles daneses, fricadela) són molt populars a Dinamarca i se serveixen tant per a dinar com per a sopar. Tradicionalment, les mandonguilles consisteixen en vedella i porc a parts iguals, farina, llet, ous, ceba i espècies; però, avui en dia, hi ha infinitat de versions del clàssic danès, que també és un popular topall (topping) de l'smørrebrød.

Frikadeller (mandonguilles daneses)


Truita amb cansalada, tomàquet i cibulet (Æggekage)


Æggekage 

Aquí teniu, una truita fàcil i deliciosa amb cansalada. A més de la cansalada cruixent a la part superior, la truita en si, conté bolets i cebes. Els bolets donen un bon gust a la truita i també fan que no estigui tan seca.

La popular æggekage 

Les truites amb cansalada són perfectes per a preparar (enllestir) un sopar fàcil. Podeu utilitzar, les restes, pel dinar del dia següent! 

Servir amb pa torrat de sègol fins que quedi molt bo!

Rebosteria danesa (Danish Pastries)


Wienerbrød

Podeu guardar un secret? La rebosteria danesa no és realment danesa! A Dinamarca, aquestes delícies enganxoses de fama mundial, s’anomenen «Pa de Viena» (wienerbrød), ja que els forners austríacs els van portar i fer per primera vegada, a Dinamarca, a la dècada de 1840. Tot i així, la rebosteria danesa va augmentar en popularitat al llarg del temps i, ara és un dels signes de identitat culinària danesa habitual. Podeu provar molts tipus diferents, a les fleques, arreu del país. Demaneu els pastissos anomenats Cinnamon Snail (kanelsnegl) de forma i sabor fantàstics, i prepareu-vos per a dits enganxosos.

Danish Pastries (rebosteria danesa)

"Rødgrød med fløde" - Una recepta de postre danesa

Aquesta recepta és un autèntic clàssic danès. És tan estimat, i tan difícil de pronunciar (rgedgrodmedfleede! or something like that!), que als danesos els agrada utilitzar-lo com a challenge (desafiament) per a qualsevol nou vingut a l'aprenentatge de la llengua danesa. Intenta dir-ho tu mateix, o millor encara, per què no fer-ho? 


Rødgrød med fløde, el postre danès, impossible de pronunciar!

Ingredients:
800 gr de baies (maduixes, grosella negra)
vainilla (una beina)
500 ml d’aigua
175 gr de sucre
2-3 cullerades de farina de patata

opcional:
40-50 gr Ametlles

Cervesa i "snaps"(esperits) danesos

Divertit sandvitx danès al Beer & Bread, a Copenhaguen

D’acord, tècnicament la cervesa i els snaps no són plats, sinó que van bé junts amb els plats d’aquesta llista.

Molts associen Dinamarca a la cervesa, i potser no serà tan estrany si considereu que cap altre país del món produeix tanta cervesa en relació amb la seva mida i nombre d’habitants. A més de la Carlsberg de renom mundial, es pot degustar la cervesa de qualitat elaborada localment en una des les microcerveseries repartides per tot el país nordicgir.blogspot.com/2018/09/bryggeri-fadl-o-lautentica-cervesa-de.html.

També heu d'intentar combinar l'smørrebrød amb un "Cop d'ull", que és un esperit escandinau tradicional. És una beguda alcohòlica força forta basada en aquavit ca.wikipedia.org/wiki/Akvavit, però que té molts sabors diferents. Suggeriment: es combinen especialment bé amb l’arengada adobada.


Skål (Cheers)!