Julekalender. Desembre 2023

Desembre 2023. Julekalender

Luciaoptog aarhusinside.dk/luciaoptog-i-aarhus. La gegant danesa

El mes de desembre està a punt d'acabar, i l'any també! El temps corre que vola...

Desembre podria dir-se que va començar amb una forta nevada i molt de fred i la celebració del dia de la Santa Llúcia, el passat 13 de desembre. 

La processó va començar a la part antiga de la ciutat i va recórrer alguns dels carrers del centre

La processó

El 13 de desembre, el centre de la ciutat d'Aarhus es transforma en una fantàstica processó de llums quan ReThinkers visitaarhus.dk/frivillig-rethinker (un grup o associació de voluntaris locals que ajuden i formen part dels diferents esdeveniments culturals que ocorren durant tot l'any a la ciutat d'Aarhus), enllesteix la seva espectacular processó anual de la Santa Llúcia, dirigida per una impressionant núvia, la Llúcia de quatre metres d'alçada, com a principal atracció. La cercavila és oberta a tothom, tant si es vol participar activament en la processó com si només es vol formar part del públic al carrer.

La neu

La neu que hem tingut part del mes de desembre i que ens va recordar que hi erem a l'hivern

Quan va arribar la neu, els primers dies, molt de goig!... després, tot es complica una mica; tens que acudir al treball i, de sobte, et cau al damunt una tormenta de neu, mentres condueixes cap a casa, o pitjor, quan vas amb la bici o amb el tramvia elèctric i aquest deixa de funcionar, les vies s'han congelat i les tenen que netejar, i al final arribes a la conclusió que tot i que la neu aporta una llum i un ambient hivernal, bucòlic i romàntic ... tu no et pots quedar a casa, no estas de vacances, i, tot i que, tan sols hi ha uns 13/14 km fins a l'hospital on treballe, si no es veu res (res de res) es fa dur i complicat desplaçar-se en lloc; clar que les màquines escuraneus no paren de treballar i eixen a les 4 o 5 del matí abans de que la majoria de gent es fiqui a les carreteres, però, quan treballes a torns no sempre hi coincideixes amb les escuraneus i de vegades...se't posa un nus a la gola.

El vent 

Tormenta de vent (Pia). Crescuda del nivell del mar 

Quan la neu ens va donar, per fí, un descans i de repent vam pensar que podríem pedalejar (cosa que faig pràcticament, durant tot l'any, excepte quan el temps és molt dolent) o conduir o agafar el tramvia elèctric, sense cap problema, ens va visitar, la setmana passada, la tormenta de vent: Pia, i, aquesta va vindre acompanyada de vents huracanats de mes de 30 m/s, i, justet, el punt més àlgid, va coincidir amb el torn de nit que vaig tindre la setmana passada i, es clar, vaig tenir que asseure'm al volant i fer-me la valenta i conduir els 13/14 km que en separen del treball amb les mans agafades al volant, com si el volant fos un vell amic, i conduir a poc a poc fins que vaig arribar a l'aparcament de l'hospital (buff!). Ara mateix mentre escric aquesta entrada del blog el vent rugeix que dona gust...ja fa dies que va!! 

El Nadal 

 I, va arribar el 24 de desembre... Anders i jo vam anar a sopar a casa del seu germà Kristian i la seva dona Jane i els nens, que viuen al costat del fiord de Vejle, a uns 70 km de casa nostra; vam carregar amb els cobrellits i els pijames d'hivern i vam dormir a la habitació de convidats en una cama nido d'Ikea (com "deu" mana). El millor dels Nadals a Dinamarca és que  començen el dia 24 a les 11:30 a.m. quan es menja el Risengrød (una mena de farinetes d'arròs) i després va tota la família a l'església protestant (no pots dir que no a les tradicions familiars...ja ho enteneu, oi!) on cantes tots el salms que indica la pissarra de l'església (se canta, i molt!) i la pastor, que era nova, em va dir la meva cunyada Jane, i que havia estudiat teologia i filosofia ens va fer un sermó, curt, que tots, nens i grans poguéssim entendre i que tot hi ha que dir: em va agradar i divertir bastant. 

Quan vam arribar a la casa després de l'església vam fer café (amb danish pastries, of course!) i ens vam posar a fer el menjar; els nens i jo, vam estar amuntegant els regals baix de l'arbre que vam obrir desprès del sopar: Ànec farcit amb pomes i cireres amb  patates caramel·litzades (boníssimes, per cert) i porc al forn i ensalada i una botella de Ribera del Duero, que nosaltres vam aportar! Abans d'obrir els regals vam ballar al voltant de l'arbre (com al film d'en Bergman, del 1982: Fanny i Alexander💖) Cool!

No apte per a vegetarians (jo, només, vaig menjar ànec 😇)

Col·lecció de Nisser de la meva cunyada Jane i la seva familia 

Prestació. Els temps que corren...

 I'm back! 

www.musikhuset.dk (Århus)
foto: Sònia Bandholm

I'm back! Feia dies que no escrivia al "blog"...per varies raons, la més determinant, ha sigut i és, la manca de temps reial...no he tingut un veritable descans des de fa mesos, tot i que diuen: que sarna con gusto no pica (he estat agafant torns extra a l'hospital i, al mateix temps, guiant turistes per la ciutat i la comarca d'Aarhus, sobretot, als matins per poder replegar una mica extra de diners per invertirlos al poble on estic embarcada en la renovació d'un "piset" que vaig adquirir el setembre passat, projecte que em té il·lusionada; llavors he acabat embolicant-me la manta al coll i "ala" a guanyar i gastar. En fi, que he estat enganyant al meu cervell i al meu cos alhora, amb la cantarela de que continuar al ritme actual es veurà recompensat (hedonisme soterrat) i la recompensa de viatjar unes quantes vegades a l'any al sud d'Europa a prop de la mediterrània, lloc que em va veure néixer; i tot això!...i, que aquest esforç és necessari (ara)? i que només serà un any ...i que passa volant, i que bla, bla, bla...)

Hans J. Wegner, sofà dissenyat expressament per a l'ajuntament d'Aarhus
foto: Sònia Bandholm 

Literalment, he estat tirant el fetge (o la fel?) per la boca i he passat, els últims mesos de tractar pacients amb malalties psíquiques (un treball interessant però extenuant alhora), sobretot, als torns de vesprada i nit, a ser-hi envoltada de gent de tota reu del món (pràcticament) mostran-los les meravelles arquitectòniques i introduint-los a la història i la cultura d'aquest petit país (turistes o viatgers?). Ara he començat a plantejar-me una davallada del ritme actual, o el que es pitjor, comprar algun antihistamínic (per allò de la sarna con...😉), si te'l recepten, es clar!? perquè, no hi ha cosa més difícil en aquest país (Dinamarca) que aconseguir que el teu metge de capçalera et recepti quelcom que tu donaves per descomptat que podries aconseguir a la farmacia de la cantonada (es un dir, perquè aquí les farmàcies destaquen per la seva ausencia i ni ha una cada molts kilometres, si tens sort!), sense tindre que argumentar davant del teu metge fins que al final desisteixes i ten tornes a casa sense cap recepta però amb la sensació de que li has fet un favor al teu fetge (el que he estat tirant per la boca!?) i, que aquest, te estarà agraït la resta de la teva vida (llarga o curta). 

Fent un café a la bora del llac Brabrand amb uns amics (al començament de la primavera)
visitaarhus.dk/aarhusregionen/planlaeg-din-tur/brabrand-soe-gdk653347

foto: Sònia Bandholm

Mentrestant, han passat coses al país, el govern ha aprovat la llei de finançament 2023, on prova d'estalviar el més possible, per prevenir mals pitjors (sempiterna argumentació); la guerra d'Ucraïna no ens a donat tampoc cap respir (i Dinamarca, que no està tan lluny, geogràficament, de Rússia, com als danesos els (ens) agradaria, recordeu que també sóc ciutadana danesa (doble nacionalitat), aprovada per llei al parlament- Folketing (desprès d'un llarg procés). 

Hi ha hagut per tant un augment dels preus, com a la resta d'Europa i una baixada dels preus de la vivenda, vol dir-se que els que tenen una casa en propietat a Dinamarca, pos ara són una mica menys rics, econòmicament parlant, perquè si vols demanar un préstec per qualsevol projecte que te ronde pel cap...pos els diners han esdevingut molt més cars i si vols vendre la teva casa, la tens que vendre un 15/20 per cent més barata que fa uns mesos (coses del capitalisme salvatge).

Escaleres de l'ajuntament d'Aarhus, dissenyades per l'arquitecte i dissenyador danés Arne Jacobsen
foto: Sònia Bandholm 

Més coses, l'educació superior està en fase de remodelació i "les candidatures" (una mena de educació, situada un pas per damunt dels masters, en la jerarquia acadèmica) no duraran en el futur, si s'aprova al folketing, només que un any i no dos com fins ara, el govern actual: d'esquerra-centre coalició, vol que eixa mania d'estudiar gratis i rebent una mena de sou, que tenen els danesos no s'allarge tant, i que les noves generacions s'integren al seus deutes fiscals una mica abans!

El passadís panòptic dels despatxos de l'ajuntament d'Aahrus.
ca.wikipedia.org/wiki/Ajuntament_d%27Aarhus
foto: Sònia Bandholm

A més a més, ha hagut desprès d'uns quants escàndols masculins, relacionats amb el MeToo, el primer femení, on la Lizette Risgaard en.wikipedia.org/wiki/Lizette_Risgaard presidenta de l'organització sindical dels treballadors danesos fho.dk, només dir-vos que més del 70 per cent dels treballadors danesos estan sindicats, la Lizette (una de les dones més poderoses, políticament parlant, juntament, amb la primera ministra del país) ha deixat el seu càrrec desprès d'haver segut acusada d'haber ballat amb companys joves del sindicat molt apretada i que la seva mà hi tenia una "natural" tendència a posar-se a prop de les natges dels joves sindicalistes que, per por a no formar part del cercle elitista del poder sindical, no han dit res de res, fins que la premsa danesa ho ha destapat tot, i llavors, han dit la seva! Una dona de origens humils que havia arribat tant a dalt en la jerarquia sindicalista i que ha tingut que demanar disculpes per haver faltat al respecte als joves ex-companys, perquè a les festes organitzades per el sindicat i on havia begut una mica més del compte, declara la mateixa Lizette, s'havia passat.

Gaudint del sol i de un bon cafè
foto: Sònia Bandholm 

La llàstima es que la dona ho havia fet bé fins ara, tot i que no te disculpa (això de tocar una mica les natges dels companys joves sindicalistes en aquest temps de meeetoooos, no està bé, no és ètic!, i veig bé, que es recordi als que ostenten el poder, tan homes com dones, que deuen de donar exemple i comportar-se. Jo sóc feminista!); però, el que més em cabreja, és la diferència de tracte entre les homes i les dones amb poder i que han segut destituïts dels seus càrrecs (com segurament en un grau o altre es mereixen) és que, fins ara, tots els homes acusats s'havien propassat una mica més allà d'un frec a les natges (wrong!), inclòs arribant a la violació completa o l'intent de la mateixa, o degradacions de tot tipus; però, a les dones, tot el que fem malament se'ns eleva, automàticament, al cubo (i la Lizette ho ha fet malament, cap dubte!), i el que fem bé ni és menciona o es devalua, això ho dic perquè a nivell premsa i mitjans de comunicació s'observa un acarnissament brutal, per el simple fet de que és dona, tot i que, no restant-li gravetat al fet, i de que s'ho té que fer mirar...no és pot comparar amb les accions perpetrades per els homes abusadors a traves de la història. En fi, res nou baix el sol, ser dona és molt més interessant (no t'avorreixes mai!) i polifacètic, però fácil, el que se diu fácil no és l'adjectiu adequat per descriure-ho! 

En fi, ja se sap, el moviment MeToo és tot allò que el moviment sindical no és. El brutal enfrontament amb la Lizette Risgaard és un enfrontament entre dos moviments arrodonits per cultures diferents de cada segle.

El Bàltic, a uns 3 km de casa meva
foto: Sònia Bandholm

Fins un altra! 

Al jardí petit
foto: Sònia Bandholm