dimarts, 13 de novembre de 2018

El Moviment dels Estudiants Verds (Den Grønne Studenterbevægelse)



Den Grønne Studenterbevægelse (El Moviment dels Estudiants Verds)


El moviment verd estudiantil! Den grønne studenterbevægelse

Hakon Mosbech, és cofundador de Zetland zetland.dk i, està qualificat com "un dels periodistes més intuïtius i emprenedors de la seva generació". Amb el seu periodisme, explora com l'economia explica el món. Es veu impulsat per la convicció que, fins i tot, les històries més complicades sobre finances, mercat i diners, es poden transmetre de manera sorprenent, immersiva i inspiradora; examina el terreny entre els diners, el poder i les noves tendències i segueix el flux d'una economia mundial que canvia ràpidament.

Hakon Mosbech
Hakon Mosbeck (a la esquerra) fent una entrevista als liveshows que organitza la prensa digital danesa (Zetland).
Foto: zetland.dk

Un dels seus últims articles tracta del recent i un nou creixent moviment de joves: el Moviment Verd Estudiantil (Den Grønne Studenterbevægelse), que ha començat amb un projecte especial. Aquest moviment, va començar, el passat juny, a escriure-li cartes al ministre actual d'energia, subministrament i clima de Dinamarca, Lars Christian Lilleholt en.wikipedia.org/wiki/Lars_Christian_Lilleholt.


Christiansborg Palace (el parlament danés).
 Foto: thedanishparliament.dk

Les primeres 25 cartes van lliurar-les personalment al ministre, a l'obertura del Folketing (el parlament danés), el passat octubre. "Va durar, només, uns minuts i va ser tot molt formal", recorda en Jeppe Høstgaard Poulsen (23 anys i, estudiant de la universitat d'Aalborg) i un dels joves iniciadors del moviment.

El denominador comú a les cartes, és que estan escrites per joves; les cartes tracten de la crisis climàtica i d'altres importants "agendes verdes". Algunes cartes són personals, altres són una crida a l'acció!

"Esperem que li toquen la fibra sensible (al ministre)","Nosaltres, els joves i els nens d'avui dia, anem a viure amb un canvi climàtic més llarg que ningú al planeta", diu en Jeppe Høstgaard Poulsen, quí, juntament, amb la Sarah Hellebek, hi están fent tot el que poden per promocionar el moviment estudiantil. "És la nostra generació la que realment va a patir-ho". diu en Jeppe Høstgaard Poulsen. 

El clima a l'ordre del dia 

Molta gent, té la necessitat d'anotar els seus pensaments i, al mateix temps, dirigir-se, a un dels que tenen el poder i la responsabilitat d'actuar de manera diferent i, dir-los: "Les decisions que prendreu en els pròxims dos anys sempre m'importen. M'afectaran a mi, al meu fill i al planeta durant molts anys, "perquè mai no podrem tornar al 2018 i fer-ho". "Ara és el moment".


 Sarah Hellebek og Jeppe Høstgaard Poulsen.
  Foto: Jonas Pryner for Zetland

Les cartes, enviades al ministre, estan escrites per joves amb punts de partida, molt diferents. El moviment compta amb estudiants de dret, física, psicologia, ciències literàries, ciències polítiques i de
l'escola de dansa. El grup destaca per ser, en part neutral. Prové de l'entorn universitari, però és, per a tots els joves de tot el país.

"Tots venim de diferents llocs, fem coses diferents, tenim coses diferents en el nostre equipatge. Però estem lluitant pel mateix. Aquest moviment ha de ser tan ampli com sigui possible. És necessari crear un canvi real", diu la Sarah Hellebek, de 23 anys, que estudia economia agrícola a la Universitat.


 La Sarah Hellebek i el Jeppe Høstgaard Poulsen, debatent

La inspiració, per a la creació del moviment, prové de la rebel·lió dels estudiants, el 1968, que fa, només, 50 anys va impulsar profunds canvis, entre altres coses, a les universitats i en el sistema educatiu.

"Aquesta és també una revolta juvenil", diu la Sarah Hellebek. "Volem canviar el sistema i hem de fer canvis radicals en la societat. La nostra forma de vida destrossa el nostre món. I això, va molt més enllà de les universitats. És una política que afecta a tothom, a la societat i, a tothom al planeta; sí, a tots els organismes vius. És encara més salvatge que el 1968 i requereix una mobilització encara més àmplia".

Des del passat juny, el Moviment dels Estudiants Verds es reuneix tots els dilluns; però, és el treball concret entre les reunions, el que es du a terme. No és, només, un lloc de xat, diuen. I la multitud de persones que volen unir-se és aclaparadora. "Em posa la pell de gallina", diu la Sarah Hellebek.


Demostració del moviment verd estudiantil, demanant per millor polítiques climàtiques

El Moviment Verd Estudiantil fa moltes coses diferents: les cartes són una més de les diferents iniciatives.

L'objectiu de les cartes, és que s'estengui la rebel·lió, diu la Sarah Hellebek. Volem que s'envien, més i més cartes, des de totes les parts del país.

"No ha de ser una crònica agradable i impecable. Ha de ser la vostra lletra, amb els vostres errors gramaticals, amb la vostra història personal o missatge", diu.

"La gent està cansada de lluitar únicament pel partit", diu en Jeppe Høstgaard Poulsen. "No és, tan sols, l'individu qui ha d'assumir la responsabilitat; són les institucions els que realment tenen el poder. Són els polítics. I amb les cartes intentem parlar directament amb una de les persones més importants, en tema de mig-ambient".

Fa, tan sols, uns dies, que hi va haver una resposta d'en Lars Christian Lilleholt (el ministre), a la primera pila de cartes. El ministre va agrair les cartes i, va admetre que el canvi climàtic és un repte global, que requereix una acció: ara i aquí. Per tant, el govern ha realitzat recentment una acció climàtica "ambiciosa i de gran abast"; Lilleholt va escriure i es va referir a diverses iniciatives en aquest àmbit.


Uffe Elbæk (líder del partit Alternativ) parlant amb els joves manifestants pel clima 

No obstant, això, no és una resposta que faci que el Moviment Estudiantil Verd s'inclini. Els joves no creuen que el plan per al clima del govern sigui prou ambiciós (tot i que Dinamarca, porta la davantera en polítiques verdes, en comparació, amb la resta del món). La conversió en tots els fronts, segons el Moviment Verd Estudiantil, és massa lenta, en comparació amb el que es necessita per mantenir l'augment de temperatura per sota d'1,5 graus.

Sembla ser, que el Moviment dels Estudiants Verds té alguna cosa a fer. A Dinamarca, els grans partits d'ambdós costats s'han convertit en defensors de plans climàtics. Els negocis i els inversors han avançat cap a les energies verdes. La gent, encara parla, d'un rècord de temperatures l'estiu passat (que ens va sorprendre a tots, els que vivim al nord); també, es debat, sovint, sobre la necessitat de volar menys (degut a les altes emissions de CO2) i, també se està parlant, especialment, a Escandinàvia, de "dies sense carn", es a dir, de baixar el consum d'aquesta, tot això, està debaten-se d'una manera que no hem vist abans. 

La Sarah Hellebek també pot sentir-ho:
"No tinc cap dubte en absolut, de que alguna cosa està passant. Pot ser que moltes persones prenguin una distància irònica, pel que fa a aquests temes, però la gent parla d'això, és molt difícil d'ignorar. La gent pregunta: "Què podem fer?"Alguna cosa està rodant".


El ministre i els estudiants verds

A baix, podeu llegir una de les cartes enviades al ministre:

Benvolgut Lars Christian Lilleholt

Us escric com a ciutadà preocupat. Un ciutadà sincerament preocupat.

Estic preocupat pel futur del nostre món al planeta a una temperatura de més de 1,5 graus centígrads respecte al nivell preindustrial i, fins i tot, més alt si es pensa en futures projeccions.

Estic preocupat per tots els problemes, desastres i trastorns que aquest naufragi portarà.

Però ...

El que més em preocupa és considerar la diferència alarmant que existeix entre la convocatòria constant dels investigadors i, la manca de reacció dels polítics. Recentment, em va quedar clar, però també a tots els ciutadans, quan vau presentar el vostre pla climàtic, i que l'IPCC va publicar, al dia següent, l'esperat informe sobre el clima, la gran diferència.



La meva esperança i oració per a vostè i els seus companys és escoltar als científics de debò i posar rumb, i que, la societat danesa, pugui seguir endavant en la transformació necessària i complir amb les nostres obligacions per al 2050. Hem de canviar la nostra forma de vida, reconsiderar el nostre benestar i la nostra prosperitat. No ho fem, amb un pla climàtic, on el 80 per cent de les reduccions s'obtenen a través del treball d'escriptori.

Així que, estimat Lars, has de pensar més en el clima, que en les pròximes eleccions.

Ara és l'hora que els polítics visionaris, els que s'atreveixen a prendre les grans decisions, actuïn, perquè, en 30 anys, jo pugui recordar-ho amb orgull. Recordeu els polítics que lluitaven no només per a mi, sinó per al futur dels nostres i les generacions futures. Els polítics que es van atrevir a prendre decisions difícils i fer els grans girs necessaris per crear un futur més brillant i millor. Un futur on viure en harmonia amb el nostre món exterior i els recursos finits de la terra.

Espero que lluitis per un futur més brillant i més verd, perquè ara és el moment de la batalla!


Atentament...


No hi tenim cap altre planeta (den grønne studenterbevægelse)



dissabte, 10 de novembre de 2018

Skønlitteratur. Literatura de ficció escandinava!


Ludvig Holberg i, la literatura de ficció escandinava (Skønlitteratur)! 


Billedresultat for erasmus montanus
Erasmus Montanus.
Foto: aarhusteater.dk/forestillinger/forestillinger/saeson-1819/erasmus-montanus


Erasmus Montanus (1723), és la història de l'universitari Rasmus Berg que torna al poble dels seus pares convertit en un pedant petimetre. Erasmus o Rasmus ha après a disputar en llatí, però és un pobre diable incapaç de comprendre i jutjar el medi en el què es troba.

En Rasmus Berg, que va anar a Copenhaguen a estudiar i, després d'uns anys, torna al seu poble natal, on apareix arrogant i compassiu. Ha canviat el seu nom i la llatinitzat: Erasmus Montanus, i se sent massa bo, per a reconèixer al seu propi germà, que és un camperol. Erasmus Montanus, està a punt de perdre a la seva nuvia, a causa de la seva tossuderia científica i filosòfica, que crea turbulències i parlar al poble, on la gent creu que s'està estenent el coneixement herètic en afirmar que la terra és rodona!


Erasmus Montanus és una comèdia de cinc actes escrita l'any 1723 per l'autor i comediant danès/noruec Ludvig Holberg. Va ser representada, per primera vegada, a Dinamarca, l'any 1747.

Al final, Erasme haurà de reconèixer públicament que la terra és plana, ja que, és la seva única forma d'evitar convertir-se en un soldat i d'aconseguir a la seva estimada Lizbeth. Erasmus Montanus és una comèdia molt popular, al nord d'Europa.


Façana del teatre d'Århus. Foto: VisitAarhus.dk aarhusteater.dk


Ludvig Holberg


Portræt af Ludvig Holberg. Frederiksborg Slot. Foto: Scanpix

En Ludvig Holberg es.wikipedia.org/wiki/Ludvig_Holberg, considerat el pare de la literatura danesa, va ser un autor danès/noruec que va escriure en tots els gèneres que tenien importància en el seu propi temps.

En Ludvig Holberg (1684-1754) va néixer a Bergen (Noruega) i, és considerat el pare de la literatura danesa i noruega. Va ser un home de La Il·lustració, d'orientació pietista i, viatger per Europa. Va escriure obres d'història, filosofia, dret, opera, poesia, assaig, novel·la i comèdia. Algunes són obres de referència encara avui, i les seves comèdies no passen de moda.

Per als seus contemporanis, en Holberg, especialment, a Copenhaguen, no era més estrany que si hagués arribat des de  províncies (com anècdota, ressaltar, que avui en dia, encara passa, quan arribes a la capital del país, des de la península de Jutlàndia o l'illa de Fiònia, ets considerat de províncies!) Per tant, en Holberg que venia de Noruega, que va formar part del regne de Dinamarca, va ser vist, com un més que arribava, a Copenhaguen, en busca de fama i reconeixement. 


Ficció (Skønlitteratur)


Foto:  aarhusteater.dk/forestillinger/forestillinger/saeson-1819/erasmus-montanus

En les dues seccions següents, veiem els dos gèneres en què en Holberg és, particularment, excel·lent:


Komedier (Comèdia)


Les comèdies d'en Holberg són experiments socials, on es posa a prova el sentit comú dels seus personatges, uns caràcters fantasiosos, que atrapats entre els instints més bàsics i l'esforç per millorar, són incapaços de conèixer-se a si mateixos. Viuen en un somni, del qual en Holberg els desperta de cop. Jeppe de la Muntanya (1722) és la comèdia més coneguda d'en Holberg. És la història d'un camperol ebri que es desperta al llit del baró. Holberg li ofereix al seu personatge la possibilitat de ser rei per un dia, però, en Jeppe no dóna la talla en el seu nou paper.

Foto: aarhusteater.dk/forestillinger/forestillinger/saeson-1819/erasmus-montanus/#gallery-4

En Holberg és considerat, encara avui, el primer i més gran dramaturg de la literatura danesa-noruega. Va escriure, un total d'unes 33 comèdies, que es van poder aprofitar més de dues vegades, depenent de les possibilitats de construcció: El ritme de producció dramàtica i l'escala es poden explicar per que en cada cas un grup de comèdies, se solen construir, sobre una lectura o una plantilla comuna. A partir d'aquí, es poden sugerir, diferents personatges que intenten implementar, cadascun, els seus plans o ambicions; la realització d'alguns d'ells exclou la realització de certs altres: La comèdia és un camp de batalla on les persones estan competint, enganyant i comprometent. 

El "ximple" perd el joc, fet ben conegut al univers de la comèdia clàssica, on el final feliç, prescrit, pot implicar, la realització d'una "justícia poètica".


Foto: aarhusteater.dk/forestillinger/forestillinger/saeson-1819/erasmus-montanus

La majoria dels personatges van ser creats pel Holberg, entre els anys 1720 i el 1748, al teatre: el Lille Grønnegade kb.dk/da/nb/tema/musikteater/Holbergteater; entre d'altres: el gran personatge de comèdies, Tinker i la política, Jeppe de la muntanya, Erasme Montano... Després de l'any 1748, i degut a l'envelliment d'en Holberg, la seva producció teatral, es  complementà, amb comèdies addicionals escrites després del poder del Pietisme, a el teatre reial kglteater.dk, situat a Nytorv, entre altres comèdies: Philosophus i Plutus.


Assaig (Essays)


L' assaig, és el segon dels gèneres preferits d'en Holberg, on la seva obra ha estat d'importància duradora, és prosa curta, reflexiva i filosòfica; durant generacions els nens danesos en edat escolar, els han estudiat i conegut com a part del anomenat: "estil danès". 

En Holberg va escriure treballs assagístics en forma de pensaments morals que sovint prenen la forma d'una tesi o afirmació a ser provada; l'autor mostra amb freqüència una tendència a la renúncia intel·lectual, on deixa al lector sol, davant de les seves pròpies reflexions.

En els temps d'en Holberg, els professors de la Universitat seguien un sistema de promoció, on, no totes les cadires eren igualment prestigioses, o estaven ben remunerades. Un professor podia canviar d'assignatures diverses vegades durant la seva vida laboral a l'universitat. En Holberg donava classes de: metafísica, filosofia (que detestava, i on ell mateix admet va ser una figura lamentable), poesia i història.

Sembla ser, que l'historiador Holberg, és un autor del seu temps. No mostra cap prova sistemàtica de les fonts. La confiança i la investigació històrica crida a la crítica de fonts. La tècnica, molt criticable, avui en dia, la van utilitzar, els joves contemporanis d'en Holberg, com ara: en Hans Gram  en.wikipedia.org/wiki/Hans_Gram i en Jacob Langebæk  en.wikipedia.org/wiki/Jakob_Langebek. Utilitzaven, en principi, fonts primàries, com documents de l'època i, esdeveniments i fonts secundàries, que derivaven en informes posteriors.

Quan els escrits d'en Holberg se movien en altres àrees com ara: la teologia, la filosofia, la ciència (física, astronomia), dret i economia (de la que era realment un fan!); és una mica més difícil traçar la línia entre polí-historia i l'amateurisme. 


Billedresultat for Essays holberg
Foto: gyldendal.dk


Els seus experiments en aquestes estranyes ciències, per a ell, tenen tres característiques comuns: 

- Es basen inductivament i empíricament (basat en el món "actual" on s'ha de examinar i comprovar tot resultat), pel que només es poden establir hipòtesis dels principis o lleis generals. 

- Es formulen de manera que tots els laics puguin seguir el raonament: l'ideal és la "il·luminació" de divulgació científica per a abordar comunicació pública i confiar en la preciosa propietat comuna de la humanitat, com ara, el sentit innat, la llum natural...

- Oferir els resultats del treball científic, en resultats pràctics, la ciència han de ser socialment rellevant, es a dir: matèria útil per al govern i el bé públic.

El mateix Holberg, sense coneixements científics, sinó sobre la base de la seva experiència, pràctica, en l'agricultura, va fer el seu raonament i, va anticipar-se a la ciència, quan va dir, que el més probable era que una transmissió epidèmica, ocorria per una mena  de microorganismes!


Política


En els temps d'en Holberg era l'autocràcia (absolutisme), relativament, una nova forma de govern a Dinamarca, representada per en Frederic III ca.wikipedia.org/wiki/Frederic_III_de_Dinamarca, que el va implantar, desprès d'un cop d'Estat l'any 1660. Fins llavors, hi havia la noblesa hereditària. A partir del cop d'estat i la implantació de la monarquia absoluta, les classes altes van perdre funcions i el rei va reemplaçar la noblesa hereditària i va anomenar, pel seu compte, una nova noblesa de comtes i barons particulars, incloent Holberg.
El rei va considerar, a la vella noblesa, com una amenaça al seu poder "absolut" de recent creació.



Relateret billede
Frederic III de Dinamarca. Foto: kongernessamling.dk


En Holberg, descendent d'una família de comerciants i funcionaris i que va acabar com a professor universitari (un any, fins i tot, rector) i com a terratinent d'una baronia, va ser, durant tota la seva vida un escriptor que va suportar aquesta autocràcia.


Religió


En termes religiosos, Holberg va assumir l'opinió expressada com a deisme. El deisme és un tipus de cristianisme reduït que minimitza la funció salvadora de Crist a favor d'una simple creença en Déu com a creador del món i, manté, que els homes hi seran jutjats l'últim dia. 

Amb tal actitud, podia romandre dins del luteranisme ortodox i, al mateix temps, unir la fe amb la raó. Com a membre de la política de la comunitat intel·lectual i manteniment de la pau, va considerar també les pràctiques morals (comportament) com una mesura vàlida de la religiositat seriosa: "Un bon cristià és un bon ciutadà".
   


Il·lustració i clàssica


Billedresultat for holberg figur
B&G figur B&G 8001 Ludvig Holberg 1884 "Henrik" Maskerade 18.5 cm (Limited 500). Foto: Antikvitet.net

A Dinamarca, en Holberg, és el màxim representant de l'esperit de visió, anomenat: La Il·lustració, i que es basa en la confiança del sentit innat humà, i l'intel·lecte crític. En Holberg, va contribuir a la realització del programa pràctic d'il·luminació, mitjançant la difusió del coneixement, a través, dels seus escrits de divulgació científica, en danès. 

En una connexió literària, més estreta, també és el millor representant del classicisme danès. Sovint, va triar, els seus models, entre la literatura antiga o entre nous escriptors de la època, especialment francesos, que van fer el mateix: en Sèneca i en Montaigne, representarien aquesta tendència. 


Foto: aarhusteater.dk/forestillinger/forestillinger/saeson-1819/erasmus-montanus/


en.wikipedia.org/wiki/Erasmus_Montanus


youtu.be/G0V4Iwrd2pM


diumenge, 4 de novembre de 2018

Qui era en Søren Kierkegaard?


Qui era en Søren Kierkegaard?


"La persona pensadora descobrirà ràpidament que la vida en si mateixa no té sentit. La importància... arriba a la vida una vegada que l'individu fa una elecció que li dóna una direcció a aquesta..."  
"(...) es tracta de trobar una veritat que és veritat per a mi, i trobar la idea per la qual vaig a viure i morir", va escriure Kierkegaard en una escriptura primerenca.


Relateret billede
Søren Kierkegaard. Foto: cykelkurt.com 

Filòsof, teòleg, autor. No és fàcil situar aquest pes pesat sobre tots els altres, en la vida espiritual danesa, durant els últims 200 anys. Perquè és tot, i molt més! Un filòsof original, un teòleg revolucionari i un autor extraordinari. L'univers d'en Søren Kierkegaard ca.wikipedia.org/wiki/Søren_Kierkegaard està poblat per moltes figures diferents, totes elles amb una perspectiva significativa de l'existència. Pel que fa als temes d'en Kierkegaard, tota existència humana és el centre, no només les grans i àmplies preguntes, sinó també totes les consideracions que tots contribuïm a la vida quotidiana. Les seves obres no proporcionen solucions preparades, sinó que ens les donen, l'ésser humà individual, amb  perspectives valuoses sobre la pregunta definitiva: qui sóc jo?

Es diu sobre Kierkegaard que tenia un escriptori a cadascuna de les habitacions del seu pis a Copenhaguen, perquè pogués escriure una idea tan aviat com li hagués vingut al cap. També, li hauria d'haver estat necessari per a poder escriure una obra tan extensa, abans de morir als 42 anys; va deixar una gran producció literària.  

Una publicació completa dels escrits complets d'en Søren Kierkegaard es va completar el 2013. Es diu, que va arribar a escriure 55 volums de comentaris. Per aquesta raó, dedueixo, que la vida d'en Kierkegaard no va ser tan terrible!

Va néixer el 1813 a Nytorv es.wikipedia.org/wiki/Nytorv, a Copenhaguen com el més jove d'un família de set germans. El pare s'havia convertit en un comerciant amb èxit a Copenhaguen; va guanyar molts diners, dels que va gaudir el seu fill, l'escriptor (filòsof!). Sí, i va ser un recurs imprescindible per a la seva capacitat per escriure.

El jove Kierkegaard va començar a estudiar teologia a la Universitat de Copenhaguen després de graduar-se a la Borgerdydskolen en 1830. La majoria de les vegades no va utilitzar la teologia, però va llegir filosofia i literatura romàntica. Va fer el seu examen a finals del 1840. Després de graduar-se, va fer un viatge, al lloc de naixement del seu pare, a Jutlàndia, a prop de Ringkøbing.


La Regine Olsen 

Quan va tornar a casa, el esdeveniment més important de la vida d'en Kierkegaard, va ser, sense cap dubte: el compromís i la cancel·lació del mateix amb la Regine Olsen es.wikipedia.org/wiki/Regine_Olsen, nou anys més jove que el filòsof. Son, probablement, la parella més famosa de la història de la literatura danesa. Tot i que, la Regine no s'esmenta en cap lloc dels treballs d'en Kierkegaard, va exercir un paper decisiu i influenciar en tots els seus escrits, una mena de "força inspiradora" per l'escriptor.

El compromís havia durat només un any quan Kierkegaard va trencar la relació. No perquè no se l'estimava, sinó perquè tenia dubtes de si podia fer-la feliç. Després d'aquest esdeveniment, Kierkegaard va començar seriosament la seva extensa obra, només interrompuda per un parell de viatges a Berlín i, per els passejos diaris per Copenhaguen.

En Kierkegaard es va acabar convertint en una figura famosa, tant pels seus escrits com per la seva presencia diària pels carrers de Copenhaguen. Va buscar el reconeixement entre els noms literaris establerts com Johan Ludwig Heiberg es.wikipedia.org/wiki/Johan_Ludvig_Heiberg sense convertir-se realment en part de certs entorns. En canvi, va estar fortament influït per, entre altres coses, les crítiques que la revista Corsaren berlingske.dk/kultur/kierkegaard-og-corsaren, que va publicar una sèrie de caricatures d'ell; li van afectar fins al punt que va deixar, per una temporada, d'escriure.


J.L. Heiberg, descubridor de textos, inèdits, d'en Arquimedes!

Els darrers anys de la vida d'en Kierkegaard també van estar marcats pel conflicte. Es va embarcar en una mena de batalla, d'un sol home, contra l'església de l'estat. A la revista "Øieblikket"("Moment"), va criticar a l'església luterana, amb tonalitats dures, per avançar-se i posicionar-se massa lluny del cristianisme.

Enmig d'aquesta batalla, Kierkegaard va caure inconscient, quan hi era al carrer en una de les seves passejades diàries. Després de cinc setmanes a l'hospital Frederiksberg, Søren Aabye Kierkegaard va morir a l'edat de, només, 42 anys.

Subjektiviteten er sandheden, sagde Søren Kierkegaard, Danmarks måske nok mest kendte filosof og kristne tænker. Foto: Wikipediacommons
La subjectivitat és la veritat, va dir, en Søren Kierkegaard, potser, el filòsof i pensador més famós de Dinamarca.

Kierkegaard va negar que la filosofia pot pensar en l'existència humana, com en una mena de sistema global, com Plató va intentar! En Kierkegaard no va ser l'oponent d'en Plató; si que hi era en desacord absolut, amb el pensament del filosof alemany Hegel (1770-1831) ca.wikipedia.org/wiki/Georg_Wilhelm_Friedrich_Hegel. D'altra banda, Kierkegaard, estava pel Sòcrates, i la seva forma totalment oberta del qüestionament i la lluita per l'aclariment dels valors establerts.


Tegning: Rasmus Juul
Søren Kierkegaard. 
Foto: kristeligt-dagblad.dk/liv-sjael/kierkegaard-eksistensfilosofiens-grundlaegger

Segons el propi Kierkegaard, "Enten - Eller..." ("O l'un, o l'altre") publicada al 1843, va ser, el començament del negoci del escriptor. És la primera i, probablement, més famosa obra d'en Kierkegaard. El llibre consta de dues parts relacionades amb l'estètica i l'ètica respectivament. El llibre està escrit sota una sèrie de pseudònims, que Kierkegaard atribueix a diferents punts de vista.

La primera part de "Enten- Eller..." consisteix en una petita col·lecció de dissertacions, que tracten l'estètica com a percepció de la vida, incloent-hi un dels textos més famosos d'en Kierkegaard: "Diaris del capatàs".

La segona part del llibre presenta l'ètica en una sèrie de lletres i textos més curts. Per a l'ètica, el propòsit de la vida no és gaudir sinó actuar: "L'home ètic no depèn del plaer momentani, però tracta d'actuar en conformitat amb les normes i reglaments de la societat, per tal de ser acceptat; és a dir: fer el que la societat espera".


Luplau Janssens portræt af Søren Kierkegaard.
 Maleriet er fra 1902 og hænger på Frederiksborgmuseet.

"O bé" o "juntament amb" diferents etapes de la vida (1845), ha donat lloc a les anomenades: etapes d'aprenentatge. Es tracta d'una teoria de la relació entre l'estètica, l'ètica i la religió, entesa com a tres conceptes complementaris. L'última etapa és religiosa. Quan l'esteta estava a punt de gaudir i l'especialista en ètica d'actuar, és fonamental, per als religiosos, patir..., i segons Kierkegaard: En el reconeixement que l'home no pot crear prou significat a la vida, l'experiència és positiva, en el sentit que dóna lloc, a una entesa, que el sentit de la vida pot no donar-hi. Una mena de: estar situat en un mateix però, potser fora de un mateix. Segons la interpreatció Kierkegaardiana del missatge de Déu.

Gèneres i temàtica

 

Søren Kierkegaard (1813-1855) és percebut per molts com un dels grans filòsofs de Dinamarca i autor de l'existencialisme cristià.
 Foto: Ritzau Scanpix


Tots els escrits d'en Kierkegaard circumden l'essència de l'existència. No soles, els polítics, o la societat, encara que, també, es veuen afectats, però el seu tema central era l'individu, com a tal! Abans que existís la psicologia, en Kierkegaard va descriure i debatre tots els problemes, paradoxes i plaers que els individus troben al llarg de la vida.

Normalment, l'escriptura d'en Kierkegaard es divideix en dues parts. Els primers escrits de 1843-46 i els últims de 1847-51. La primera part té el denominador comú que moltes de les seves obres es publiquen sota pseudònim. L'altra part és més constructiva. Les edicions de 1855 estan fortament influïdes per la relació de Kierkegaard amb el cristianisme i, especialment amb l'església.

Kierkegaard gestiona una àmplia varietat de gèneres i els fusiona feliçment, fins i tot, dins del mateix treball. Textos, diaris, revistes, xerrades i molt més... A la primera part de la seva obra, hi ha constants ficcions i pseudònims, de manera que no se sap, ben bé, el que representa Kierkegaard.

Tot i que hi ha molts fils que circulen per l'escriptura i vinculen les diverses obres, la creació (obra) d'en Kierkegaard, a diferència de molts altres filòsofs del temps, no constitueix un únic sistema. No és un pensador sistemàtic. La diversitat estilística d'en Kierkegaard, implica, que l'autoria apunta en moltes direccions i, per tant, potser llegit tant per professionals de la filosofia, com per teòlegs i, el lector general.

Dins dels cercles acadèmics, ha estat una controvèrsia desconnectar Kierkegaard de la teologia, és a dir, de la seva relació amb el cristianisme. La qüestió és: Seria correcte llegir-lo com a filòsof, com autor, o com a teòleg?, es va veure obligat a comprar tot el paquet? Després d'anys de "guerra de trinxeres" entre els diversos fronts en la interpretació d'en Kierkegaard ara sembla molt legítim llegir a Kierkegaard exactament de la manera que sigui significatiu per cadascú.

Independentment de la perspectiva, el tema bàsic del treball d'en Kierkegaard és: Qui sóc jo?, i com he de relacionar-me amb mi mateix i amb el món? Un punt col·lectiu en la totalitat de l'obra és, per tant, la pretensió que fa en Kierkegaard de la pròpia decisió de l'individu: convertir-se en ell mateix. La pregunta (existencial) s'expressa en temes clau com l'amor, la por, la relació amb Déu i la relació amb l'altra persona.

Segons Kierkegaard, un requisit previ per a tot això, és que l'home es caracteritza per un compromís, i per la sinceritat. Per tant, Kierkegaard representa, més que ningú, el pensament apassionat!

Autors relacionats


No és fàcil assenyalar als autors que són (a través dels seus escrits) una reminiscència d'en Kierkegaard. Les fonts d'inspiració són gairebé tota la literatura filosòfica i teològica europea. No és fàcil, tampoc, assenyalar els llocs on l'equipatge intel·lectual de Kierkegaard ha segut trobat. Les seves reflexions, estil literari i la perspectiva existencial es poden trobar a molts llocs, especialment a Dinamarca i, també, en la literatura europea.

El filòsof alemany Friedrich Nietzsche ca.wikipedia.org/wiki/Friedrich_Wilhelm_Nietzsche, que va viure des de 1844 fins a 1900, s'esmenta sovint juntament amb Kierkegaard com l'autor de l'existencialisme. No és tan obvi, "subjectar" els dos al mateix carro, atès que, en termes generals es pot dir que Kierkegaard va buscar a Déu, mentre que, tot el contrari, va ser el cas de Nietzsche (que anava a exposar i desmantellar el cristianisme!). No obstant això, la seva oposició a l'individu i la seva relació amb ells mateixos i amb Déu, és un paral·lel obvi.


Friedrich Nietzsche, 1861.
Foto:da.wikipedia.org/wiki/Friedrich_Nietzsche
Podríem considerar, el existencialisme francès, deprès de la segona guerra mundial, com una continuació del bagatge intel·lectual Kierkegaardià. El més conegut és en Jean-Paul Sartre, qui és considerat el fundador de l'existencialisme modern, i el escriptor Albert Camus ca.wikipedia.org/wiki/Albert_Camus, que també, li deu molt a en Kierkegaard.

Relateret billede
Foto: 1tv.am/fr/video/Jean-Paul-Sartre-écrivain-existentialiste-et-philosophe-Français/97618, al seu costat, la Simone de Beauvoir ca.wikipedia.org/wiki/Simone_de_Beauvoir

Tot i que la part de la tradició filosòfica europea existencialista ha estat una mica fora de moda en les últimes dècades, l'obra d'en Kierkegaard en realitat no ho ha estat; més aviat al contrari. Per exemple, a la Xina i el Japó, l'interès, almenys en els cercles acadèmics, hi és en constant augment, com a Europa, on s'establit una mena d'en Kierkegaard estil. 

siri hustvedt
Siri Hustvedt. Foto: Marion Ettlingerfor fatterweb.dk/oversigt/hustvedt-siri

Precisament perquè Kierkegaard s'ocupa dels problemes existencials bàsics que preocupen i pateix l'individu, els seus escrits tenen un sentit tant universal i atemporal. Hi ha escriptors contemporanis, per els quals Kierkegaard és una clara inspiració: l'autora nord-americàna-norueca Siri Hustvedt ca.wikipedia.org/wiki/Siri_Hustvedt, o l'autor Haruki Murakami ca.wikipedia.org/wiki/Haruki_Murakami que també gira entorn de qüestions similars i, que també, va llegir a Kierkegaard.

Les famoses passejades per la ciutat de Copenhaguen d'en Søren Kierkegaard (1813-1855)