diumenge, 4 de novembre del 2018

Qui era en Søren Kierkegaard?


Qui era en Søren Kierkegaard?


"La persona pensadora descobrirà ràpidament que la vida en si mateixa no té sentit. La importància... arriba a la vida una vegada que l'individu fa una elecció que li dóna una direcció a aquesta..."  
"(...) es tracta de trobar una veritat que és veritat per a mi, i trobar la idea per la qual vaig a viure i morir", va escriure Kierkegaard en una escriptura primerenca.


Relateret billede
Søren Kierkegaard. Foto: cykelkurt.com 

Filòsof, teòleg, autor. No és fàcil situar aquest pes pesat sobre tots els altres, en la vida espiritual danesa, durant els últims 200 anys. Perquè és tot, i molt més! Un filòsof original, un teòleg revolucionari i un autor extraordinari. L'univers d'en Søren Kierkegaard ca.wikipedia.org/wiki/Søren_Kierkegaard està poblat per moltes figures diferents, totes elles amb una perspectiva significativa de l'existència. Pel que fa als temes d'en Kierkegaard, tota existència humana és el centre, no només les grans i àmplies preguntes, sinó també totes les consideracions que tots contribuïm a la vida quotidiana. Les seves obres no proporcionen solucions preparades, sinó que ens les donen, l'ésser humà individual, amb  perspectives valuoses sobre la pregunta definitiva: qui sóc jo?

Es diu sobre Kierkegaard que tenia un escriptori a cadascuna de les habitacions del seu pis a Copenhaguen, perquè pogués escriure una idea tan aviat com li hagués vingut al cap. També, li hauria d'haver estat necessari per a poder escriure una obra tan extensa, abans de morir als 42 anys; va deixar una gran producció literària.  

Una publicació completa dels escrits complets d'en Søren Kierkegaard es va completar el 2013. Es diu, que va arribar a escriure 55 volums de comentaris. Per aquesta raó, dedueixo, que la vida d'en Kierkegaard no va ser tan terrible!

Va néixer el 1813 a Nytorv es.wikipedia.org/wiki/Nytorv, a Copenhaguen com el més jove d'un família de set germans. El pare s'havia convertit en un comerciant amb èxit a Copenhaguen; va guanyar molts diners, dels que va gaudir el seu fill, l'escriptor (filòsof!). Sí, i va ser un recurs imprescindible per a la seva capacitat per escriure.

El jove Kierkegaard va començar a estudiar teologia a la Universitat de Copenhaguen després de graduar-se a la Borgerdydskolen en 1830. La majoria de les vegades no va utilitzar la teologia, però va llegir filosofia i literatura romàntica. Va fer el seu examen a finals del 1840. Després de graduar-se, va fer un viatge, al lloc de naixement del seu pare, a Jutlàndia, a prop de Ringkøbing.


La Regine Olsen 

Quan va tornar a casa, el esdeveniment més important de la vida d'en Kierkegaard, va ser, sense cap dubte: el compromís i la cancel·lació del mateix amb la Regine Olsen es.wikipedia.org/wiki/Regine_Olsen, nou anys més jove que el filòsof. Son, probablement, la parella més famosa de la història de la literatura danesa. Tot i que, la Regine no s'esmenta en cap lloc dels treballs d'en Kierkegaard, va exercir un paper decisiu i influenciar en tots els seus escrits, una mena de "força inspiradora" per l'escriptor.

El compromís havia durat només un any quan Kierkegaard va trencar la relació. No perquè no se l'estimava, sinó perquè tenia dubtes de si podia fer-la feliç. Després d'aquest esdeveniment, Kierkegaard va començar seriosament la seva extensa obra, només interrompuda per un parell de viatges a Berlín i, per els passejos diaris per Copenhaguen.

En Kierkegaard es va acabar convertint en una figura famosa, tant pels seus escrits com per la seva presencia diària pels carrers de Copenhaguen. Va buscar el reconeixement entre els noms literaris establerts com Johan Ludwig Heiberg es.wikipedia.org/wiki/Johan_Ludvig_Heiberg sense convertir-se realment en part de certs entorns. En canvi, va estar fortament influït per, entre altres coses, les crítiques que la revista Corsaren berlingske.dk/kultur/kierkegaard-og-corsaren, que va publicar una sèrie de caricatures d'ell; li van afectar fins al punt que va deixar, per una temporada, d'escriure.


J.L. Heiberg, descubridor de textos, inèdits, d'en Arquimedes!

Els darrers anys de la vida d'en Kierkegaard també van estar marcats pel conflicte. Es va embarcar en una mena de batalla, d'un sol home, contra l'església de l'estat. A la revista "Øieblikket"("Moment"), va criticar a l'església luterana, amb tonalitats dures, per avançar-se i posicionar-se massa lluny del cristianisme.

Enmig d'aquesta batalla, Kierkegaard va caure inconscient, quan hi era al carrer en una de les seves passejades diàries. Després de cinc setmanes a l'hospital Frederiksberg, Søren Aabye Kierkegaard va morir a l'edat de, només, 42 anys.

Subjektiviteten er sandheden, sagde Søren Kierkegaard, Danmarks måske nok mest kendte filosof og kristne tænker. Foto: Wikipediacommons
La subjectivitat és la veritat, va dir, en Søren Kierkegaard, potser, el filòsof i pensador més famós de Dinamarca.

Kierkegaard va negar que la filosofia pot pensar en l'existència humana, com en una mena de sistema global, com Plató va intentar! En Kierkegaard no va ser l'oponent d'en Plató; si que hi era en desacord absolut, amb el pensament del filosof alemany Hegel (1770-1831) ca.wikipedia.org/wiki/Georg_Wilhelm_Friedrich_Hegel. D'altra banda, Kierkegaard, estava pel Sòcrates, i la seva forma totalment oberta del qüestionament i la lluita per l'aclariment dels valors establerts.


Tegning: Rasmus Juul
Søren Kierkegaard. 
Foto: kristeligt-dagblad.dk/liv-sjael/kierkegaard-eksistensfilosofiens-grundlaegger

Segons el propi Kierkegaard, "Enten - Eller..." ("O l'un, o l'altre") publicada al 1843, va ser, el començament del negoci del escriptor. És la primera i, probablement, més famosa obra d'en Kierkegaard. El llibre consta de dues parts relacionades amb l'estètica i l'ètica respectivament. El llibre està escrit sota una sèrie de pseudònims, que Kierkegaard atribueix a diferents punts de vista.

La primera part de "Enten- Eller..." consisteix en una petita col·lecció de dissertacions, que tracten l'estètica com a percepció de la vida, incloent-hi un dels textos més famosos d'en Kierkegaard: "Diaris del capatàs".

La segona part del llibre presenta l'ètica en una sèrie de lletres i textos més curts. Per a l'ètica, el propòsit de la vida no és gaudir sinó actuar: "L'home ètic no depèn del plaer momentani, però tracta d'actuar en conformitat amb les normes i reglaments de la societat, per tal de ser acceptat; és a dir: fer el que la societat espera".


Luplau Janssens portræt af Søren Kierkegaard.
 Maleriet er fra 1902 og hænger på Frederiksborgmuseet.

"O bé" o "juntament amb" diferents etapes de la vida (1845), ha donat lloc a les anomenades: etapes d'aprenentatge. Es tracta d'una teoria de la relació entre l'estètica, l'ètica i la religió, entesa com a tres conceptes complementaris. L'última etapa és religiosa. Quan l'esteta estava a punt de gaudir i l'especialista en ètica d'actuar, és fonamental, per als religiosos, patir..., i segons Kierkegaard: En el reconeixement que l'home no pot crear prou significat a la vida, l'experiència és positiva, en el sentit que dóna lloc, a una entesa, que el sentit de la vida pot no donar-hi. Una mena de: estar situat en un mateix però, potser fora de un mateix. Segons la interpreatció Kierkegaardiana del missatge de Déu.

Gèneres i temàtica

 

Søren Kierkegaard (1813-1855) és percebut per molts com un dels grans filòsofs de Dinamarca i autor de l'existencialisme cristià.
 Foto: Ritzau Scanpix


Tots els escrits d'en Kierkegaard circumden l'essència de l'existència. No soles, els polítics, o la societat, encara que, també, es veuen afectats, però el seu tema central era l'individu, com a tal! Abans que existís la psicologia, en Kierkegaard va descriure i debatre tots els problemes, paradoxes i plaers que els individus troben al llarg de la vida.

Normalment, l'escriptura d'en Kierkegaard es divideix en dues parts. Els primers escrits de 1843-46 i els últims de 1847-51. La primera part té el denominador comú que moltes de les seves obres es publiquen sota pseudònim. L'altra part és més constructiva. Les edicions de 1855 estan fortament influïdes per la relació de Kierkegaard amb el cristianisme i, especialment amb l'església.

Kierkegaard gestiona una àmplia varietat de gèneres i els fusiona feliçment, fins i tot, dins del mateix treball. Textos, diaris, revistes, xerrades i molt més... A la primera part de la seva obra, hi ha constants ficcions i pseudònims, de manera que no se sap, ben bé, el que representa Kierkegaard.

Tot i que hi ha molts fils que circulen per l'escriptura i vinculen les diverses obres, la creació (obra) d'en Kierkegaard, a diferència de molts altres filòsofs del temps, no constitueix un únic sistema. No és un pensador sistemàtic. La diversitat estilística d'en Kierkegaard, implica, que l'autoria apunta en moltes direccions i, per tant, potser llegit tant per professionals de la filosofia, com per teòlegs i, el lector general.

Dins dels cercles acadèmics, ha estat una controvèrsia desconnectar Kierkegaard de la teologia, és a dir, de la seva relació amb el cristianisme. La qüestió és: Seria correcte llegir-lo com a filòsof, com autor, o com a teòleg?, es va veure obligat a comprar tot el paquet? Després d'anys de "guerra de trinxeres" entre els diversos fronts en la interpretació d'en Kierkegaard ara sembla molt legítim llegir a Kierkegaard exactament de la manera que sigui significatiu per cadascú.

Independentment de la perspectiva, el tema bàsic del treball d'en Kierkegaard és: Qui sóc jo?, i com he de relacionar-me amb mi mateix i amb el món? Un punt col·lectiu en la totalitat de l'obra és, per tant, la pretensió que fa en Kierkegaard de la pròpia decisió de l'individu: convertir-se en ell mateix. La pregunta (existencial) s'expressa en temes clau com l'amor, la por, la relació amb Déu i la relació amb l'altra persona.

Segons Kierkegaard, un requisit previ per a tot això, és que l'home es caracteritza per un compromís, i per la sinceritat. Per tant, Kierkegaard representa, més que ningú, el pensament apassionat!

Autors relacionats


No és fàcil assenyalar als autors que són (a través dels seus escrits) una reminiscència d'en Kierkegaard. Les fonts d'inspiració són gairebé tota la literatura filosòfica i teològica europea. No és fàcil, tampoc, assenyalar els llocs on l'equipatge intel·lectual de Kierkegaard ha segut trobat. Les seves reflexions, estil literari i la perspectiva existencial es poden trobar a molts llocs, especialment a Dinamarca i, també, en la literatura europea.

El filòsof alemany Friedrich Nietzsche ca.wikipedia.org/wiki/Friedrich_Wilhelm_Nietzsche, que va viure des de 1844 fins a 1900, s'esmenta sovint juntament amb Kierkegaard com l'autor de l'existencialisme. No és tan obvi, "subjectar" els dos al mateix carro, atès que, en termes generals es pot dir que Kierkegaard va buscar a Déu, mentre que, tot el contrari, va ser el cas de Nietzsche (que anava a exposar i desmantellar el cristianisme!). No obstant això, la seva oposició a l'individu i la seva relació amb ells mateixos i amb Déu, és un paral·lel obvi.


Friedrich Nietzsche, 1861.
Foto:da.wikipedia.org/wiki/Friedrich_Nietzsche
Podríem considerar, el existencialisme francès, deprès de la segona guerra mundial, com una continuació del bagatge intel·lectual Kierkegaardià. El més conegut és en Jean-Paul Sartre, qui és considerat el fundador de l'existencialisme modern, i el escriptor Albert Camus ca.wikipedia.org/wiki/Albert_Camus, que també, li deu molt a en Kierkegaard.

Relateret billede
Foto: 1tv.am/fr/video/Jean-Paul-Sartre-écrivain-existentialiste-et-philosophe-Français/97618, al seu costat, la Simone de Beauvoir ca.wikipedia.org/wiki/Simone_de_Beauvoir

Tot i que la part de la tradició filosòfica europea existencialista ha estat una mica fora de moda en les últimes dècades, l'obra d'en Kierkegaard en realitat no ho ha estat; més aviat al contrari. Per exemple, a la Xina i el Japó, l'interès, almenys en els cercles acadèmics, hi és en constant augment, com a Europa, on s'establit una mena d'en Kierkegaard estil. 

siri hustvedt
Siri Hustvedt. Foto: Marion Ettlingerfor fatterweb.dk/oversigt/hustvedt-siri

Precisament perquè Kierkegaard s'ocupa dels problemes existencials bàsics que preocupen i pateix l'individu, els seus escrits tenen un sentit tant universal i atemporal. Hi ha escriptors contemporanis, per els quals Kierkegaard és una clara inspiració: l'autora nord-americàna-norueca Siri Hustvedt ca.wikipedia.org/wiki/Siri_Hustvedt, o l'autor Haruki Murakami ca.wikipedia.org/wiki/Haruki_Murakami que també gira entorn de qüestions similars i, que també, va llegir a Kierkegaard.

Les famoses passejades per la ciutat de Copenhaguen d'en Søren Kierkegaard (1813-1855)



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada