dissabte, 2 de novembre de 2019

Rebel·lió? Després del discurs. Premi de Literatura del Consell Nòrdic 2019


Activisme polític de la mà de la literatura jove


Jonas Eika, el "polèmic" guanyador del Premi de Literatura del Consell Nòrdic 2019
Foto: Magnus Fröderberg

Pareix ser que els premis literaris, d'aquí i d'allà (véase, l'últim premi de narrativa espanyola 2019, la crisis del 2018 del Nobel de literatura...) i, ara la bizard sorpresa del discurs polític, del jove autor danés, en Jonas Eika, guanyador de l'últim premi literari del Consell Nòrdic o Nordic Council Prize (un dels premis literaris, que busca, sens dubte, apropar-se, a l'importància, que té o ha tingut el Nobel de literatura, aprofitant, la crisi d'aquest)  www.norden.org/en/literature-prize.


Portada del llibre: "Després del sol", de l'escriptor i activista polític, en Jonas Eika 

Els premis literaris, a Europa (tant al nord com al sud), hi són, sembla ser, en ple procés de renovació i, no fan més que donar-hi sorpresses. Potser, ja tocava, una mica de polèmica de mà de la nova generació dels literats europeus!  

Tant si en Jonas Eika és un autor, que hi ha vengut per a quedar-si (al terreny literari) o és una boira de fum, no se sap; però, que el seu discurs: "d’agraïment", la nit de la entrega dels premis del Consell Nòrdic, el passat dia 29 d'octubre, estableix, sens dubte, un nou estàndard pel gènere i, augmenta, la capacitat dels autors literaris, d’encendre (provocar) un debat polític, molt necessari, per altra banda, no ho dubta ningú!


El polèmic discurs d'agraïment d'en Jonas Eika.
 Foto: Henrik Montgomery/Ritzau Scanpix

En Jonas Eika ha guanyat el Premi de literatura nòrdica; premi atorgat, exclusivament, als autors, dels països nòrdics, amb la finalitat de promoure la literatura, que es crea, per aquestes glacials terres. 

El Consell Nòrdic, l'ha dotat (al Jonas Eika) amb 350.000 corones daneses (uns 47.000 euros); i el jove autor (28 anys), ha aprofitat, l'ocasió, per donar a la primera ministra de Dinamarca, la Mette Frederiksen ca.wikipedia.org/wiki/Mette_Frederiksen, present a la gala (celebrada a Stockholm), una mica de "canya", durant la entrega dels premis del Consell Nòrdic 2019. 

Ha sigut, increïblement genial, fer servir el púlpit, per a l’activisme polític?, o s'ha convertit en una brisa superficial d’un autor jove que ha acabat fent el seu propi art, menys rellevant, què la polèmica suscitada


Jessika Gedin en.wikipedia.org/wiki/Jessika_Gedin hosting the Nordic Council award ceremony

Estocolm (explicació dels fets) - L'ambient estava predeterminat per ser bo, alegre i fratern, com sempre, quan els països nòrdics, es reuneixen una vegada a l'any per a la sessió i els premis. Però aquest any, el bon ambient va ser "estampat" a trossos, primer per la Greta Thunberg  ca.wikipedia.org/wiki/Greta_Thunberg, que a través d'un emisari, va anunciar, que no estava interessada en rebre, el premi del medi-ambient del Consell Nòrdic (Nordisk Råd); perquè, el Clima, no necessita més premis i, perquè els polítics de Suècia, actuen, segons la Greta, com si tinguessen quatre terres per utilitzar. Va donar una mica de gas a la sala; però, també, hi va "provocar" alguns aplaudiments càlids, per par dels presents.


L'activista climàtica, mundialment coneguda, Greta Thunberg 

Poc després, el Jonas Eika va signar, el premi de literatura, del Consell Nòrdic 2019, que va rebre, inesperadament, per la seva novel·la: Efter solen (Després del sol). La col·lecció de narracions breus ha "sorprès i engrescat al jurat amb la seva perspectiva global, el seu llenguatge sensual i potent i, la seva capacitat, de parlar davant dels reptes polítics contemporanis", tal com es recull en la motivació, entre d'altres. I llavors les coses, a la sala, van anar malament. Tant de bo!


Jonas Eika, winner of Nordic Council litterature prize 2019

Amb túnica negra i solcada, amb arracades i un vernís rosat a les ungles, el jove destinatari del premi literari, se'n va sortir del seu lloc, passant per davant de la Helle Helle (l'altra candidata danesa al prestigiós premi literari), que li va donar un cop de felicitació, 
a l'espatlla, a la Sala de Concerts d’Estocolm (Konserthuset i Stockholm)

L’escriptor suec Johannes Anyuru  en.wikipedia.org/wiki/Johannes_Anyuru li va lliurar l'estàtua. Una noia li va entregar un ram de flors; va posar-los a terra i va desplegar el discurs "d’agraïment", que va resultar ser una acusació política:

"Crec que el nacionalisme racista i islamòfob que sorgeix en els estats nació nòrdics depèn, avui dia, de la "blancor", de la noció del dret exclusiu de la majoria blanca a la prosperitat i les seguretats nacionals. I veig, aquesta blancor, com un llegat del passat colonial que també travessa el nord, i que, cap dels poders, que abans havien colonitzat i oprimit als indígenes, no han mostrat voluntat d’afrontar-los. Per contra. Molts d’ells mostren la voluntat, de seguir utilitzant-los"

El discurs d’agraïment d'en Jonas Eika ha creat un fort espectacle, que ha acabat (per sempre?) amb l’esperada humilitat, agraïment i cortesia que sol donar-se a dins del gènere, en aquests tipus de esdeveniments. Aquí, bons col·laboradors, connectats per la malenconia, la intempèrie i els valors amables, li lliuren, al jove autor, un sobre de 350.000 corones daneses lliures d’impostos, perquè ha escrit algunes narracions que s'han distanciat de la prosa nòrdica normal i, l'autor, s'encara amb el sistema:


La primera ministre danesa, la Mette Frederiksen, a la sortida del congrés de Estocolm, la mateixa nit de la entrega dels premis del Consell Nòrdic, 2019

"Estic parlant amb el primer ministre danès que, també, està a aquesta sala. La Mette Frederiksen, que es troba al capdavant d’una socialdemocràcia que ha arribat al poder, assumint el llenguatge i les polítiques racistes del govern anterior (un govern anterior de centre-dreta). La Mette Frederiksen, que, s'anomena, el primer ministre dels nens, però dirigeix ​​una política exterior que divideix les famílies, les fa pobres i exposa tant nens com adults a una violència lenta i disruptiva als anomenats departaments del país. Tancar Sjælsmark, tancar Kærshovedgård, tancar Ellebæk, abolir tot el sistema de campaments (per a refugiats). La Mette Frederiksen i els socialdemòcrates, que asseguren que lluiten pel benestar i l'habitatge barat, però duen a terme el major atac al sector general de l'habitatge. La Mette Frederiksen i la socialdemocràcia, que asseguren que "a Dinamarca tots som iguals"; però, que amb l'anomenat pla de gueto, discriminarà, els ciutadans per el seu origen i classe. A Dinamarca, el racisme és cultural i legal, a Dinamarca tenim el racisme estatal".


Pancarta, en contra, del govern anterior, per la creació dels campaments de refugiats, el 2015

A la primera fila, la primer ministre es va fer cada cop més forta. Quan en Jonas Eika va acabar, el saló va aplaudir, uns entusiastes, uns altres més protocol·laris, però la Mette Frederiksen va sostenir les seves mans al damunt de la seva falda, demostrativament.

L’autor danés, en Jonas Eika, ha estat guardonat, amb el premi de literatura del Nordic Council del 2019, per la col·lecció de narracions curtes 'Després del sol', una novel·la publicada l'any passat.

En una de les narracions breus, el lector parla d'un noi de 15 anys que treballa com a prostitut a Mèxic. En un altre, el lector, segueix, una parella que lluita amb el dolor després de perdre les seves filles bessones.

El jurat justifica la seva elecció perquè la novel·la: "ha estat sorprenent i emocionant, amb la seva perspectiva global, el seu llenguatge sensual i potent i la seva capacitat de parlar dels reptes polítics contemporanis".

En Jonas Eika escriu sobre una realitat recognoscible, ja sigui a Copenhaguen, Mèxic o altres indrets, entre especuladors financers, nois sense llar o persones que, creuen, en els estrangers. Però hi ha també, màgia poètica al text.

La realitat obre altres possibilitats, altres dimensions. Hi ha alguna cosa meravellosa i esperançadora que ens recorda, exactament, per què la literatura pot fer més que emmirallar el que ja sabem, sembla pensar, el jurat.


Stockholm Concert Hall from outside

Després, de l'acte, el govern suec, va oferir un bufet a les instal·lacions contigües de la sala del congrés (Konserthuset i Stockholm). El propi Jonas Eika va abandonar, segons els periodistes presents, l’edifici; però, va ser sobre ell, tot el que se parlava. A la part posterior de la sala, i segons el periodista literari, d'un dels periòdics setmanals danesos (el weekendavisen) hi era la primer ministre (Mette Frederiksen) en conversa casual amb la Trine Dyrholm i l'equip de cinema, que acabava de guanyar el premi per la pel·lícula Dronningen. L’ambient era molt agradable. Després de l’última foto de grup, el mateix periodista, expert literari: en Klaus Rothstein weekendavisen.dk/redaktionen/klaus-rothstein, li va demanar permís per fer-li una sola pregunta. "No faig entrevistes, avui", li contestà la primer ministre danesa. El periodista, encara va insistir i. li preguntà: té algun comentari sobre el discurs d’"agraïment" d'en Jonas Eika? "No!", li va contestar la primera ministre.


Helle Helle, l'altra candidata danesa als premi literari, del Consell Nòrdic

El ministre del desenvolupament i treball conjunt, entre les nacions nòrdiques, en Rasmus Prehn, que en principi, va donar suport a l'altra candidat, la Helle Helle forfatterweb.dk/oversigt/zhelle00, segons ell; ara, s'ha tornat curiós per llegir en Jonas Eika. Té respecte per "la seva indignació política i el seu compromís encomiable", tot i que, no està d'acord amb ell, políticament:

"Tota ràbia, probablement té un públic jove. Ens ho hem de prendre seriosament. I hem de recordar que els que tenim una posició de poder hem d’estar oberts a ser sacsejats", va dir el ministre.

En Bertel Haarder en.wikipedia.org/wiki/Bertel_Haarder, un vell polític danés, i membre, del govern anterior, diu que en Jonas Eika va escopir, directament, al seu propi niu, ens a "traït", als danesos, i va confirmar els prejudicis que molts suecs tenen sobre nosaltres (els Suecs, van criticar, les polítiques "dures" amb els refugiats, que va aplicar l'anterior govern).

"Vaig aplaudir. Per l'artista. No pel discurs."
Ara, el Bertel Haarder té, també, ganes de llegir Efter solen

"Amb la crítica que s'ha produït, vull llegir el seu llibre. Sempre he llegit el llibre guanyador. Però, també, dono molta importància a la separació d’art i política. Per tant, abstrauré les seves opinions i avaluaré el valor intrínsec de l'art."


L' Isabelle Axelsson i la Sophia Axelsson, les emisaries de la Greta Thunberg

Però, en definitiva, què es va veure a Estocolm? Es va veure, el no-talk, de la Greta Thunberg i al jove autor danés, que va tombar la façana de l’establishment. D’acord amb el Jonas Eika o no, cal reconèixer la seva interpretació del paper de l’autor literari. "És inútil parlar formal simplement perquè un és convidat a visitar la taula del poder", va declarar, l'escriptor, als periodistes, desprès de l'acte. 

El fet que el Jonas Eika pugui mossegar, tant durament, en la festa que l’alimenta, sense por de represàlies, en una nit de festa com aquesta, dóna fe d’una societat que pretén els seus artistes i pot suportar aquest ardent ús de la llibertat d’expressió i oportunitat. L’únic que arrisca en Jonas Eika i l’únic que aconsegueix és la fama aguda. Difícilment algú fa vaga pels refugiats!

Tot i així, en el futur hi haurà un estrany discurs del "abans" i del "després" d'en Jonas Eika; tant si se ets partidari de la seva grollera manera d'agraïment i se li fa, un homenatge, al seu coratge; el seu discurs, posa en marxa un nou estàndard per al gènere i per la capacitat dels autors d'encendre un debat polític. La pregunta és si serà un debat de substància política o, només, un meta debat sobre el mètode d'en Jonas Eika. L’últim?


Stefan Löfven (primer ministre suec) speaking at the Nordic Council award ceremony, 29/10- 2019

Quan la Kirsten Thorup va rebre el premi de la Literatura Nòrdica del Consell Nòrdic, ara fa dos anys a Hèlsinki, va adobar el terreny al Jonas Eika. Parlava de seure a una habitació bellament il·luminada mentre "la literatura és fora, a la neu, als paisatges desastres, a les ruïnes, als campaments, al sol abrasador, al vent".

Va ser la primera vegada, que va aparèixer, la indignació política en un d'aquests tipus de discursos d'agraïment.

En termes d’actitud, en Jonas Eika no s'ha allunyat, gaire, del que autors establerts com el Carsten Jensen  en.wikipedia.org/wiki/Carsten_Jensen, l'Anne Lise Marstrand-Jørgensen i la Lone Aburas han dit en el debat sobre els refugiats; però, no s’havia vist abans que un autor amb aquesta força,  compromesa?, hagi fet, crítiques al poder, amb un atac frontal en la nit dels prestigiosos premis del Consell Nòrdic.

En Jonas Eika va parlar de la gent amb la qual s'organitza, i del seu ideal activista:

Tant si som privilegiats com oprimits, per aquestes comunitats, i molts de nosaltres som tots dos, estem units per no haver-ho escollit. Cap de nosaltres opta per viure en societats opressores. En particular, en les situacions en què, som privilegiats, cal que es prenguem consciència sobre l’opressió i les lluites que molts anys de política neoliberal i nacionalista pretenen cegar i ensordir per a nosaltres. Si tenim diners i recursos addicionals, es requereix redistribuir-los conjuntament".


L’escriptura no és suficient. Per tant, en Jonas Eika, ha criticat, en el passat als companys autors, que potser parlen poèticament de la crisi dels refugiats, però que no participen en accions actives. No té gaire respecte per ells. Però, contràriament a la Greta Thunberg, no s'ha negat a rebre el premi de 350.000 corones daneses, diners "dels polítics" que menysprea clarament. Hi hauria que preguntar-li quins pensaments te i que vol fer amb aquests diners? El seu editor, el poeta Pejk Malinovski, un dels motors de la petita editorial Basilisk basilisk.dk, diu que la resposta es podria contenir en poques paraules: "Campaments de refugiats".


Pejk Malinovski, poeta i editor de la novel·la: Efter solen 

Ens requereix destruir el jo unit i uniforme que l’estat i el capital han creat en nosaltres, i aprendre a actuar de nou junts, a través de les nostres diferències (Joan Eika).

youtu.be/Wh9Ez2naRe8

divendres, 25 d’octubre de 2019

Crònica d'un viatge a Copenhaguen

Crònica d'un viatge de tardor: Des de Copenhaguen fins a Humlebæk


Copenhagen 

El dissabte passat, l'Anders (el meu marit) i jo mateix, ens vam enfilar camí de la capital de Dinamarca: Copenhaguen  ca.wikipedia.org/wiki/Copenhaguen, amb el propòsit, de gaudir d'uns dies de vacances, explorant, i intentant descobrir, les diverses ofertes culturals i d'altres, més mundanes, que ens podia oferir la ciutat més gran d'aquest petit país. 

A Dinamarca, la població treballadora, té dret a sis setmanes de vacances, cinc per llei, i una negociada amb els sindicats. I la població "no treballadora", els que reben suport econòmic estatal, tenen, dret a cinc setmanes de vacances; es a dir, pràcticament, tots els ciutadans, tenen dret a viatjar o fer vacances, tot i que, viuen dels diners estatals; això, és la gracia, de pertànyer, al sistema de benestar nòrdic. 


SMK museum (Copenhaguen). Louise Alenius composició.
 Foto: Sònia Bandholm

Fins ara, les vacances desitjades se demanaven, cada any, de maig a maig; aquest any, el govern a canviat el calendari vacacional (quelcom a veure amb els nous col·laboradors a les arques estatals; per a que tots, tinguin dret a unes vacances pagades). A partir de l'any que ve, se negociaran les vacances amb el teu ocupador (tan si es privat com públic) de setembre a setembre.

Esquema explicatiu del nou calendari vacacional

Al hospital, on treballo, va venir, fa poc, un noi del sindicat (més del 70% dels treballadors a Dinamarca, estem sindicats), i ens va explicar, als treballadors del departament, en què consistirà, el nou calendari vacacional (desprès de 8 anys, encara, no entenc ben bé com acaba de funcionar...un misteri, per a mi, vaja!) 

Amb el nou calendari, de setembre a setembre, vaig, encara més perduda i, no sé encara, cóm m'ho faré l'any que ve?! Per a la meva tranquil·litat, ja que, vaig pensar que era l'única que no vaig entendre res de les explicacions del noi del sindicat (creia, que soles els danesos, ho havien comprès, que posseeixen un do especial!); però, una vegada acabada la reunió, vaig escoltar, que alguns companys tampoc havien aclarit res i, llavors, vaig arribar a la conclusió, que no era que jo era més "curteta" que ells, per el simple fet, de no ser danesa i no haver-hi menjat pa de sègol cada dia (el pa nacional) des de ben petita, simplement, no ho entén quasi ningú ...En fi, per si de cas, jo vaig fent vacances, de tant en tant, fins que algú me "pegui el toc"! 

Com us anava dient, l'Anders i jo, vam decidir anar-hi a Copenhaguen, fer quelcom interessant a Dinamarca i, a més a més, viatjar amb el cotxe elèctric (amic del clima!), que fa poc hem adquirit, per raons pràctiques (Anders se'n anat a treballar al sector privat i té un hora de desplaçament diari fins al seu nou lloc de treball, jo continuo amb la bici!) A Dinamarca, l'electricitat, es produeix d'una manera quixotesca, amb els famosos molins de vent, que aquestes ments, tan innovadores i despertes, han redescobert i fer funcionar, by the way, molt rentablement...


Cotxe elèctric (l'amic del clima)
Foto: Sònia Bandholm

Vam preparar uns sandwiches (de salmó, of course!) i, a mitat de camí, a Fredericia ca.wikipedia.org/wiki/Fredericia, molt a prop de  l'illa de Fiònia, i unida a aquesta, a través del pont, el Petit Bel, vam fer una parada per a carregar la bateria amb un carregador ràpid, operació, que normalment, dura entre uns 30-45 minuts; mentres, ens menjarem els sandwiches i anàrem al toilet...i el cotxe, s'anava "farcint" de electricitat (amb una capacitat de conducció, d'uns 400 km, amunt o avall, quan la bateria està carregada).


Vestas, l'empresa danesa, que te el seu cuartel general a Århus

...En fi, desprès de conduir, més de 3 hores, vam arribar a Copenhaguen a les huit del vespre i amb pluja, amb molta pluja! Una vegada, al hotel, vam deixar el cotxe carregant-se al carregador elèctric (alguns hotels ofereixen aquesta possibilitat) i, ens vam instal·lar, a la nostra habitació. 

Com la fam s'afanyava, vam decidir buscar un lloc on menjar quelcom; tot i que, era una mica tard, per a sopar; sembla ser, que a Copenhaguen, els horaris se relaxen una mica més, i perden eixa solemnitat nòrdica de sopar a les 6 del vespre. 

Copenhaguen, és una ciutat moderna i cosmopolita, amb molt d'anglès, als bars i als restaurants de moda. Tothom, pràcticament, parla anglès a la capital de Dinamarca, al menys als locals nocturns i als restaurants... li vaig demanar quelcom a un parell de cambres en danés i en van demanar si podia repetir-ho en anglès? De fet, crec que tan sols he parlat danés a Copenhagen amb l'Anders, llevat d'algunes excepcions als museus, amb l'staff; aquests dies...al final parlàvem, entre nosaltres, anglès i danés al fifty-fifty


Biblioteca Nacional (el Diamant Negre) Copenhaguen.
Foto: Sònia Bandholm

L'explicació, per aquest fenomen: Hi ha molta gent jove que ve a Dinamarca a estudiar, a les universitats; molts estudiants, treballen, unes hores, a la branca de la restauració, per a traure's uns calers extra (sempre van bé, en aquests països on tot és tan car!)...llavors, l'anglès, s'ha convertit en l'idioma de tots! Per altra banda, Dinamarca és, juntament, amb els altres països escandinaus el lloc on millor es domina la llengua anglesa fora dels països on l'idioma anglès, és l'oficial. La pregunta és: estic vivint en un pais bilingüe? Si pensem en les dos ciutats més grans del país: Århus i Copenhaguen, la resposta és, sens dubte, SI. A Århus és menys notori, però, també, passa que molta gent jove que treballa a l'hostaleria, i que estudia a la universitat, te parla, directament, en anglès!


Demanant per aigua

Dinamarca, és un país petit que exporta el seus productes innovadors, coneguts per la seva qualitat; per tant, el domini d'una llengua com l'anglesa a fet molt profitós el seu ús.  

Algunes veus, al debat públic, de tant en tant, trauen a relluir el tema, però no veig, enlloc, una preocupació; ho veuen com una possibilitat més, per a poder desenvolupar-se com a país i l'utilitzen com una eina. Depenen, del sector on hom és mou, és o no és admissible; per exemple, en salut, on jo treballe, és impensable, treballar en altre idioma que no sigui el danés; per tant, imprescindible aprendre la llengua danesa i utilitzar-la cada dia, tan amb el tracte diari amb els pacients, com a l'hora de documentar. Per altra banda, tinc amics i coneguts, que treballen en sectors de IT o enginyeria, al sector privat, que a l'hora de contratar personal, preparat, no discrimina, l'utilització del anglés (tot i que, és un plus conèixer la llengua danesa). Al sector public, el danés és un requirement, es clar! weekendavisen.dk/2019-40/samfund/danmarks-engelske-ghetto

 

L'antic escorxador de carn (la antiga ciutat de la carn)


El warpigs un bar-restaurant, a la zona d'un antic escorxador i manipulador de carn i que ha esdevingut: a fancy area 

Al final, vam decidir, anar a sopar al Warpigs, un local conegut a una zona de moda Kødbyen  visitcopenhagen.dk/kobenhavn/bydele/guide-til-kodbyen (una mena de "ciutat de la carn") recuperada per a l'esbarjo, i àrea moderníssima...ja sabeu...com va això de les zones fashion-fancy, on acudeix tothom per una temporada i, igual que apareixen desapareixen sense més pena ni glòria.

El Warpigs...sempre tan animat 

Cervesa especial i barbacoa americana a Copenhaguen


El WarPigs, un anomenat brewpub, es troba en un dels grans locals, de l'antiga ciutat de la carn, oferint als clients menjars i experiències de cervesa fora del normal. Un brewpub és, en definitiva, un restaurant que també acull una cerveseria. Al darrere del WarPigs hi ha dues cerveseries de renom internacional: la American 3 Floyds 3floyds.com/?age_verification=61e8615ceci, i el Mikkeller de Copenhagen; junts, van començar, els WarPigs amb l'objectiu de convertir-se en el millor brewpub del món. Res menys! A més d’oferir cerveses especials acabades de fer de les seves pròpies bullidores, situades a la part del darrere de la gran sala oberta, el WarPigs, també, serveix autèntica barbacoa texana.


Cada vespre-nit el warpigs s'ompli de gent

Visiteu el WarPigs i tasteu, els plats carnosos, a la brasa; o si voleu saciar la set amb diferents experiències de cervesa, el WarPigsen serveix 22 diferents; totes, elaborades a la mateixa ubicació i, mentres que algunes són part habitual de la gamma, altres són elaborades pels cervesers que venen per elaborar la seva pròpia cervesa al WarPigs.

Fiskebar, peix a la ciutat de la carn 


SMK, o el museu estatal d'Art 


Un dels objectius del viatge, era visitar l'exposició: L'Art mundial entre dos desastres, al museu estatal d'art, dedicada, a l'Edat d'Or danesa. Una exposició recomanable! 

Constantin Hansen, En lille pige, Elise Købke, med en kop foran sig, 1850

La guerra, el foc i la fallida van fer créixer un dels períodes més estimats de la pintura danesa. Amb la gran exposició d'aquesta  tardor, el museu SMK smk.dk, a Copenhaguen, explica la història de com va poder sorgir un dels períodes més creatius de l'art i la vida cultural daneses. I com els artistes de l'Edat d’Or, danesa, van crear les imatges de Dinamarca i el paisatge danès que coneixem.


Model posan al SMK (Copenhaguen).
  Foto: Sònia Bandholm

Descobriu obres de, entre d'altres, en Christen Kjøke, C.W. Eckersberg i l'Elisabeth Jerichau-Baumann  ca.wikipedia.org/wiki/Elisabeth_Jerichau-Baumann, la major exposició, mai vista, sobre l’època daurada a Dinamarca!

L’exposició es produeix en col·laboració amb el Museu Nacional d’Estocolm ca.wikipedia.org/wiki/Nationalmuseum i el Petit Palais de París.


Arken 


Pablo Picasso, Le Sculpteur, 1931 (MP135). Olie på krydsfiner. 

Després del dinar (frokost), al museu estatal d'art (SMK), ens vam dirigir a l'Arken, per a visitar la exposició de Picasso: Elsket af Picasso (Estimades per Picasso) arken.dk/udstilling/elsket-af-picasso, on hom, pot descobrir, el relat apassionat, d'en Pablo Picasso i les seves "poderoses" models. L'exposició, es podrà veure, fins al 23 de febrer (2020). 

La mirada potent de les models


Pablo Picasso, Portrait de Marie-Thérèse, 1937. 

L’art, l’amor, la vida familiar i la política es fusionen en l'obra de Picasso. El motiu, d'aquesta exhibició, a l'Arken és: L'artista i la model; és a la vegada una imatge còmica i caricaturesca de la infinitat d’exemples de la història de l’art de la relació entre l’artista i els seus models.

L’exposició narra com els éssers estimats de Picasso eren socis reals i il·lumina la mirada potent de les models. Picasso retrata la complexitat del desig i la mirada com a forts motors a l’hora de pintar la relació entre l’artista i la model. Picasso vol veure i ser vist!

L’exposició s'ha creat amb col·laboració, única, amb el Museu nacional Picasso-París.

Desprès de visitar aquestes interessants exposicions, als anomenats  museus, van passejar per la Langelinie visitcopenhagen.dk/copenhagen/planning/langelinie-gdk414235, el passeig marítim, on es troba la famosa sireneta (den lille havfrue) i vam sopar a un vegetarià rizraz.dk, al centre de Copenhaguen, per a compensar, els abusos carnívors de la primera nit. 


Rosenborg Slot


Rosenborg Slot

El dilluns vam anar a visitar el Rosenborg Slot  kongernessamling.dk/rosenborg/besoeg-rosenborg; el castell d'estiu del rei cool nordicgir.blogspot.com/2019/03/christian-iv-1588-1648-de-dinamarca-i.html

Aquest mateix dia, vam visitar, l'església de marbre, molt a prop d'Amalienborg (el palau de la reina Margarita II, la actual monarca danesa) kongehuset.dk/slotte-og-kongeskibet/amalienborg


Marmorkirken (køvenhavn) ca.wikipedia.org/wiki/Marmorkirken

Søfartsmuseum (Helsingør)


El museu marítim, a Helsingør (Søfartsmuseum)

El dimarts, vam deixar el hotel del centre de Copenhaguen i ens vam dirigir fins a Helsingør (on hi és el castell que va inspirar a Shakespeare ca.wikipedia.org/wiki/William_Shakespeare, per a escriure: Hamlet) i, aquí, enfront del famós kronborg Slot kongeligeslotte.dk/da/slotte-og-haver/kronborg-slot.html mateix, vam anar-hi, al Søfartsmuseum, una joia arquitectònica, del grup BIG mfs.dk/udstillinger

Søfarttmuseum (Helsingør)


Humlebæk (Louisiana museum) 


Exterior Louisiana Museum (2019)

L'últim museum, al que vam acudir, el penúltim dia, va ser-hi el prestigiós museu louisiana.dk, a Humlebæk, a uns quants kilometres, al nord de Copenhaguen.

La exposició, que més ens va impactar, aquesta vegada, al Louisiana, va ser la d'en MARSDEN HARTLEY, que es pot gaudir fins al 19 de gener (2020) louisiana.dk/udstilling/marsden-hartley. Molt recomanable!

Scala Group (Marsden Hartley)

Tot i que, el Marsden Hartley va ser anomenat "el primer gran pintor modern d'Amèrica del segle XX", el seu destí fascinant, la seva obra original i el seu paper en la història de l'art es van passar per alt. El Louisiana museum, presenta la primera gran exposició retrospectiva a Europa en més de 60 anys.

L’americà Marsden Hartley (1877-1943) fou pintor i poeta, i la seva obra es pot considerar com un pont entre el modernisme europeu i el nord-americà. En Hartley va viure gran part de la seva vida com a nòmada entre Europa i els Estats Units, i aquests viatges van culminar amb una sèrie d'obres profundament originals del 1906 al 1943. La col·lecció, inclou, una sèrie de pintures abstractes basades en símbols de terror de la Primera Guerra Mundial, humans, gairebé surrealistes, paisatges de Nou Mèxic i pintures artístiques, feminitzades, amb treballadors musculats.

Núvols d'estiu i flors (Marsden Hartley)

L’exposició d'en Marsden Hartley está generosament recolzada per la Fundació Augustine i la Fundació Terra for American Art  terraamericanart.org/who-we-are/history.

I deprès de sopar el menú del Louisiana, no massa car!, i dormir a un hotel enmig de la natura danesa, a l'illa de Selàndia, ja em tornat a casa i, tot i que, la crònica d'aquest viatge, no conté (qüestió de espai) totes les coses que hem vist en aquests cinc dies...espero que us heu fet una idea...del que passa, culturalment parlant, per aquestes llunyanes terres! 

Al Louisiana, a Humlebæk 

dimecres, 9 d’octubre de 2019

Karen Blixen i, la granja africana del seu oncle. Colonialisme i decadència


Què passaria si la Karen Blixen no rebés el nom de baronessa "racista" o d'escriptora excèntrica?


"És bruna i decadent, molesta i poc raonable, però també és divertida, amb molta voluntat i simpatia" Tom Buk-Swienty, autor d'una de les biografies de l'autora danesa.

La Karen Blixen ca.wikipedia.org/wiki/Karen_Blixen regentava una granja de cafè a l’Àfrica oriental britànica...


Karen Blixen (1885 – 1962)

...quan la Karen Blixen s’embarcà, a bord del vaixell de vapor S/S Almirall, que va sortir de Nàpols el desembre de 1913 amb rumb cap a Mombasa ca.wikipedia.org/wiki/Mombasa, i s’acabà quan, el 1931, tornà, definitivament, a Europa, flaca i amb forats a les mitges.

A finals del segle XIX, els europeus, van descobrir que hi havia un lloc paradisíac (sòl desaprofitat!?), a la terra que havien passat per alt, perquè estava protegida per la selva, els pantans, les muntanyes i els deserts: les altes planes de l'actual Kenya. Amb uns tres milions d’indígenes a una zona el doble de la grandària de Gran Bretanya, s’hi trobava allà, buida i rica, a l’espera de la civilització? I van arribar, atrets per l’agradable clima de la terra alta i per la vida salvatge excepcional, i tot això (aquest fenomen) es va convertir en la moda més, de gama alta, del segle XX; anar de safari (alguns encara els dura...ja sabeu!) pel país dels kenyans; aquest país africà que, com a protectorat anglès, es va convertir en el pati de jocs d’aventurers rics i aristòcrates (europeus).


La Karen Blixen i el seu "tiet", l'Aage Westenholz

Molts van quedar tan captivats pel país que es van establir i van invertir en granges de bestiar, lli i cafè...tot això, va ocórrer, quan un ferrocarril costaner, des del 1900, va permetre exportacions i mà d’obra barata. 

A aquesta moda colonialista (que avui, percebem, com decadent), també se van apuntar, la  Karen i el seu marit, en Bror Blixen  en.wikipedia.org/wiki/Bror_von_Blixen-Finecke, que van arribar al país el gener del 1914 i, van començar a netejar la terra per a preparar-la per els arbustos de cafè; a uns 20 quilòmetres de Nairobi, que aleshores, només, era una petita estació de la ciutat.

Darrere de la parella hi havia un fons familiar amb l’oncle de la Karen, el ric Aage Westenholz, com a inversor principal. Uns anys més tard, es va ampliar la granja de cafè, fins convertir-se, en la granja més gran del país amb una superfície de 20 quilòmetres quadrats. Després de 17 anys de lluita per la supervivència, la granja va fer fallida el 1931, amb una pèrdua total per als inversors d’uns 100 milions de corones daneses, en diners actuals.


La Karen i el Bror Blixen, a la seva arribada a la plantació africana de cafè

Cansats de veure que l’oncle, s’exhibia, com a liquidador de la granja dels Blixen, la família Westenholz, va publicar, l’any passat, l’intercanvi de cartes entre l’oncle Aage i la Companyia de cafè que la Karen administrava; i, basant-se en aquest material, el historiador i periodista, en Tom Buk-Swienty  en.wikipedia.org/wiki/Tom_Buk-Swienty construeix, en primer lloc, la seva "reinterpretació" de l’aventura africana de la Karen Blixen, al seu llibre: Løvinden (2019). Perquè, encara que, se sabia àmpliament que la seva família donava suport a l'empresa, el "tiet", l'oncle de la Karen Blixen va tenir, un gran paper protagonista, sobretot econòmic, en la gran aventura africana de la coneguda escriptora danesa; per lo tant, es incomprensible que no se'l esmente, ni tan sols, una sola paraula, a la seva coneguda novel·la: Memòries d'Àfrica (1937).


La Karen Blixen, desprès d'un dels seus primers safaris 

És per això, segons en Tom Buk-Swienty, que al 1937, si el seu oncle no hagués mort dos anys abans, hagués segut, quasi impossible, començar, el seu llibre més famós, amb la frase: "Tenia una granja a Àfrica " i, sense aquesta icònica primera frase, i tots els "revolts" de grau poètic extrets de la "realitat", per la seva autora, el llibre no tindria, segurament, el seu lloc distingit, en la literatura mundial!?

Aquí, l’autor del llibre, de caire biogràfic, sobre la Karen Blixen (Løvinde), s’aventura, en un "camp de mines" teòric literari, sobre la relació, entre realitat i ficció, simplificant, el seu projecte: escriure una versió nova i corregida de la història de la granja africana, una història en la qual l’oncle Aage, ja no és una figura a l'ombra, sinó que apareix, de sobte, com a homòleg igualitari. 

Els primers anys, a l'Àfrica, van haver-hi intercanvis, entre la Karen i el seu marit, en Bror Blixen i després del divorci, la Karen Blixen sola, per un costat i en l’altra banda i, a casa seva, a Copenhagen, l’oncle Aage, com a president, que omple la caixa (de diners) i la tanca i, després, la torna a obrir ... 

És, certament, sorprenent, quant, no només, l’oncle Aage, sinó també la mare, el germà i les germanes van "escopir" a la caixa per a què la Karen Blixen pogués viure bé. "Jo no sóc barata", com després, va confiar al seu germà, en Thomas Dinesen  en.wikipedia.org/wiki/Thomas_Dinesen.


Tommy i Tanne (La Karen Blixen i el seu germà, en Thomas Dinesen)

A més del milió de contribucions a la companyia, també l’enviaven “diners de butxaca”. I quan en Bror Blixen va comprometre el mobiliari de la granja, la família de la Karen, els van recuperar, per a ella.

La Karen Blixen sempre va viatjar en primera classe i sempre anava molt ben vestida. Durant una estada a París, va comprar roba per l’equivalent a 250.000 corones daneses. El seu comportament, espatllat, de classe alta, fascina i molesta a l’autor de la seva biografia (Løvende), i tot i que, cita la seva explicació, per a això, hom intueix el seu escepticisme.


La Karen Blixen i el rinoceront

La Karen Blixen va defensar el seu gran consum, dient que el material, per a ella, era espiritual: "En part, el meu amor pels diners rau en el fet que les coses materials o sensibles i visibles per a mi, més que per a la majoria, són expressions d'alguna cosa espiritual, però és un mal tret o un error?”, preguntà, retòricament, al seu germà en una carta i la resposta va ser, per descomptat, que no. Va moblar la seva casa amb molt de car i bonic, va compondre rams de flors sorprenents i la seva cuina va ser considerada la millor de Kenya.

Quan el seu estimat, en Denys Finch-Hatton  es.wikipedia.org/wiki/Denys_Finch_Hatton, vivia amb ella, entre les seves excursions de safari, a la granja, es vestien (de gala) per a sopar, s'asseien, a taula, amb la millor coberteria, gaudien dels millors menjars i vins i parlaven de tot, des de política i filosofia fins art i literatura. mentres escoltaven música clàssica, al gramòfon, que li va regalar el Denys. "Honorable lleona", en Denys la va cridar, i aquí l'autor, de la novel·la (Løvende = Lleona), està d'acord: Era d'acer, era valenta i fresca, no decadent. Gairebé la perdona.


Colonialisme, eixa plaga, europea, que van patir els africans; imatges de la Karen Blixen  

Durant les llargues sessions dels sopars, la Karen explicava històries, que després, anotava; al Denys, li encantaven, i les corregia, al perfecte anglès. La Karen, sembla ser, les escrivia per a que el Denys les llegira, quan estava de visita a la granja; això, va fer que el anglès de la Karen millorés i, ella mateixa, va traduir algunes de les seves obres al danés, més tard.

Tots dos, la Karen i el Denys, eren gent d’acció i aventurers molt educats, la gent renaixentista de l’època! A més, com a directora de la granja, es va mostrar extremadament competent, i els aproximadament 1.000 nadius de la granja, tenien feina i (se diu), eren tractats bé. El fracàs, es va deure, en gran part, a externalitats com la sequera, les plagues, la Guerra Mundial, la caiguda econòmica del 1929 i la explotació de la granja, massa elevada, per al cultiu de cafè.

La Karen Blixen va passar el millor temps de la seva vida, a la sabana i als pocs vols amb el Denys. Després va viure al màxim dels records d'aquest temps sublim. En els moments d'angoixa i escassetat, hi ha fonts que indiquen, que va intentar suïcidar-se, l'any 1931, durant el col·lapse de la granja.


Karen Blixen va publicar els seus contes i novel·les des del 1934 fins al 1958

La Karen Blixen en realitat no era "tan exclusiva", com es podria pensar; Kenya va atreure tota mena de tipus de gent: els jetsetters que van fer de la vall (anomenada Happy Valley) una festa eterna de bescanvis, drogues i alcohol. La Beryl Markham, que va succeir a la Karen, com a amant, del Denys i, per tant, no apareix, a My African Farm, i que es va fer famosa com la primera que va volar a través de l'Atlàntic d'est a oest. 

La vessant artística de la Karen Blixen no té gran interès literari per a en Tom Buk-Swienty, se dedueix, de la lectura del seu retrat biogràfic de la Blixen. El mateix autor, comenta que el retrat "negatiu" d'ella (la Karen Blixen), no la fa menys interessant, al contrari.


Karen Blixen. Foto: Scanpix Denmark

"Per tant, la seva granja de cafè no era una petita granja per aficionats, com es pot tenir la impressió, desprès de llegir la Granja africana. En termes d’àrea corresponia al municipi d’Albertslund; tenia uns 1.000 africans, afiliats, que treballaven per a ella. Simplement ha dirigit una de les granges, més grans, de cafè del seu temps ", Tom Buk-Swienty. 

Conclusió

Qui era la Karen Blixen abans que es convertís en escriptora excèntrica, i què va viure (experimentar) a l'Àfrica?

La Karen Blixen va deixar, alguna gent, fora del seu compte, tot i que, les fonts indiquen, inequívocament, que eren personatges centrals.

L’oncle Aage encoratjà la seva neboda a mostrar restricció econòmica, mentre que les seves respostes són simplement excuses ocultes, com quan escriu, per exemple, que ha estat de caça i amb angoixa i amb prou feines va escapar d’un rinoceront, després, ho va celebrar amb dues ampolles d'"escuma". S’afegeix entre cometes la frase següent: “disculpes amb l’oncle Aage, però van ser circumstàncies extraordinàries".

Quan arribà a París el 1925, decideix que es mereix una pell de guineu blava i, a continuació, li escriu a la seva mare i li "ordena", pràcticament a entendre, el perquè...

Per descomptat, es troben molts i minuciosos retrats del curs de la  malaltia de la Karen Blixen, després que, el seu marit, en Bror  Blixen, el 1915, la infectés de sífilis, i de la, nomenada, relació amorosa amb el Denys Finch Hatton, que va acabar el Nadal del 1929, i per tant, no quan el seu avió es va estavellar el 1931.


La Marilyn, l'Arthur Miller i la Karen Blixen, a Nova York (1959)

En relació amb la seva separació d'en Bror Blixen el 1921, va ser nomenada directora de l'empresa familiar i, es va desenvolupar, al llarg dels anys, per arribar a ser un director competent. En algun lloc del llibre d'en Tom Buk-Swienty, fins i tot, remarca que la Karen Blixen en aquest sentit, ha de ser considerada "una dona pionera no només en Dinamarca, sinó també en la història empresarial internacional"

Quan l’empresa finalment es va esfondrar el 1931, no va ser perquè havia fallit a la granja i el seu funcionament, sinó a la depressió econòmica mundial, la sequera, etc. Sense tots aquests "accidents", probablement, hagués esdevingut un succés econòmic i, senzillament, no puc pensar en altres dones empresàries que operaren a aquell nivell. Comenta, el autor del llibre sobre la Karen Blixen. 

Quan la Karen Blixen, finalment, tornà a Dinamarca i s’instal·là, definitivament, a Rungstedlund, no només, la seva gran aventura exterior s’acabà, sinó que, també, la de la seva família.


La Karen Blixen, a New York (1959)

La Karen Blixen va ser producte del seu temps i, en aquest sentit, va ajudar a mantenir el racisme institucionalitzat. Però, és massa fàcil (i crec massa poc atractiu), descriure-la com a racista; 
als anys vint i trenta, els negres dels estats del sud dels Estats Units eren linxats, com a rutina. A Europa, les teories darwinianes havien esdevingut bones, i a Kenya, la majoria dels colons blancs van donar per fet que els africans estaven a molts passos per sota d'ells.

La Karen Blixen va anar contra tot això, després d’unes setmanes a l’Àfrica, va arribar a la conclusió que els blancs no estaven per sobre dels africans, al contrari. A nivell humà, els va conèixer com a iguals i, en molts aspectes, va considerar que la seva cultura en era superior. Aquesta forma de pensar, la va fer, gairebé, radicalment innovadora, en el seu propi temps i una veu molt avançada. 





blixen.dk/visit-the-museum/visiting/?lang=en