divendres, 29 de novembre de 2019

Strindberg i la seva obra esquizofrènica

L'August Strindberg i la esquizofrènia creativa 


August Strindberg, l'autor suec més polèmic? 

L'existència del famós autor i polifacètic artista suec, l'August Strindberg ca.wikipedia.org/wiki/August_Strindberg conté, tota la substància, d'un drama realitzat i, el mateix Strindverg, va utilitzar els propis trets i experiències personals, com a cantera del seu treball i va desenvolupar aquests, a la seva obra, amb gran estil: la vanitat, la paranoia, la grandiositat "insana" (megalomania) i, tot, el que passava, en el seu temps, ho va relatar, amb un sentit únic. Strindberg, va derrotar, als seus innombrables enemics, i va utilitzar, per als seus propòsits, totes les regles i els ismes de l’art, naturalisme, expressionisme, surrealisme i absurdisme; tant en articles, com en drames, narracions breus i novel·les i, basant-se, en tot tipus d’idees: individualistes, socialistes, nietzscheànes, suecoburgueses, alquimistes, cristianes i, fins i tot, budistes. 

Si no aconseguia els seus propòsits literaris, plorava, gemegava i  amenaçava amb suïcidar-se; i, si, tot això, no fos suficient, es ficava, "els guants de vellut" i, falsificava, informes falsos de la policia. Era un petit guerrer, l'enfant terrible, de la literatura  nòrdica; una "bestia", de dimensions èpiques, que va colpejar la cultura moderna amb tanta força, que des de llavors, no ha estat el mateix!


L'August Strindberg, el polifacètic creador i autor teatral suec 

Els acadèmics encara busquen la gàbia, adequada, on engabiar-lo. Els instructors i directors de teatre, no han acabat, encara, de arrencar-se els cabells. L'Strindberg és, el més baix i, alhora, el més sublim, i, la distància entre els seus extrems, creadors, és tan gran, que pot ser difícil, imaginar, que mesurava, la seva vida i la seva escriptura, que sovint, i tot plegat, és, la mateixa obra.

L'August Strindberg és, probablement, l' autor escandinau, més prosper, del segle XIX, un home "renaixentista", si el comparem, amb l'home, que va establir els estàndards del terme, en Leonardo da Vinci. L'Strindberg, va ser dramaturg, poeta, escriptor, periodista, científic, fotògraf i artista plàstic i visual; excel·lent, en la majoria de les coses que tocava, incloent, la música. Va ser una encarnació errant de les condicions psíquiques, al límit; Strindberg tenia, un caràcter esquizofrènic, i es va amagar, sota una façana, de trets del seu caràcter, que esclataven, sovint, a la cara de la gent. 

Strindberg, els ùltims anys

L'August Strindberg, estava en guerra, amb diversos fronts: amb la família, les seves esposes (es va casar tres vegades), amb amics que s'havien convertit en enemics i, pràcticament, amb totes les institucions establertes: l’església, l’escola, l’Estat, el moviment de les dones, la censura, la premsa, els negocis i, per descomptat, amb els altres grans de l’escena nòrdica, en Henrik Ibsen nordicgir.blogspot.com/2019/09/henrik-ibsen-home-i-mascara.html i amb el Georg Brandes  es.wikipedia.org/wiki/Georges_Brandes, que van ser amics, que van acabar com a enemics; "No hi ha hagut mai un culte tan idiota ..."va remarcar en Georg Brandes, sobre la popularitat, de la qual gaudia l'August Strindberg.


La Siri Von Essen, la primera dona, de
 l'Strindberg en.wikipedia.org/wiki/Siri_von_Essen

Tot passava per ser un drama i un poseur, en aparença, estava extraordinàriament orgullós dels seus cabells, i feia fotografies d’ell mateix (anticipació, dels selfies!?). Era vigorós i impulsiu i utilitzava, sense complexes, les difamacions, i les amenaces de suïcidi per fer-ne, la seva voluntat.

Ja de jove, a la dècada del 1850, l'Strindberg, va desplegar, el seu talent, per a la autopromociò; posava, amb la bata d'estar per casa, mentre, fumava amb pipa i llegia novel·les, sobre els indis-americans (es pot ser més snob?), tot això ocorregué, a la seva llar burgesa, a Estocolm. Els personatges més importants, d'aquest periode, eren científics, i, per tant, de nen, l'August Strindberg era un dels seus majors fans i, somiava convertir-se en un d'ells. 


Ulrika Eleonora, la mare de l'Strindberg

Era aficionat, a la botànica, activitat que feia, juntament, amb el seu pare, amb el millor estil Linné i, després, d'acabar, el batxiller, el 1867, passà a estudiar química i medicina a la universitat.

L’entusiasme per la ciència, es va associar, a l’individualisme i al socialisme extrem. Durant un període de temps, a mitjans dels vuitanta del segle XIX, va obtenir accés als laboratoris, de la Sorbona, de París; on, va cridar, l'atenció de la ciència establerta, però els seus interessos de recerca eren en gran mesura autodestructius, cosa que va fer que l'interès, se perdés, per par de la comunitat científica de l'època.


Els tres fills, d'en Strindberg, que va tenir amb cada una de les seves esposes 

L'August Strindberg, no autoreflexionava, i el seu immens ego s’adaptava, més a la cultura, que al món científic (qué, també, és cultura!). Va realitzar experiments fotogràfics subtils i crear art que es va avançar, una generació o dues, al seu temps. Va ser increïblement productiu, només amb prosa, va escriure, deu novel·les i seixanta drames teatrals. A banda de tot això, va escriure, poemes, unes deu mil cartes i, una producció integral de periodisme, història cultural i escrits científics. En particular, els seus drames teatrals, el van fer famós, mundialment.

Strindberg i el "seu" gest napoleònic

Ell, juntament, amb el Henrik Ibsen, és el principal representant en els països nòrdics del període, que amb el Georg Brandes es coneix com el: L’avanç modern (Det moderne gennembrud,
1870-80) i, el flux, que es va anomenar, Naturalisme. Cap al final de la seva vida, va contribuir, a fer un pas més, endavant, va descompondre el llenguatge, i va "construir-ne'" un altre, anticipant-se als corrents d’avantguarda, sorgits quinze anys més tard a l'ombra de la primera guerra mundial. Un altre dels grans dramaturgs suecs, l'Ingmar Bergman, va dir, sobre el seu compatriota: “Strindberg m’ha perseguit tota la vida. L’he estimat, l’odiat, he deixat refredar-se els seus llibres a la paret, però no m’he deslliurat d’ell, mai no he pogut ".


Mester Olof 


El debut de Strindberg com a dramaturg va arribar ben aviat, als 21 anys, amb la seva novel.la: "I Rome", una obra sobre el famós escultor danés, en Bertel Thorvaldsen  ca.wikipedia.org/wiki/Bertel_Thorvaldsen; desprès, se va instal·lar, al Royal Dramatic Theatre d'Estocolm. I, pocs anys després, el 1872, va completar l’obra mestra “Mester Olof” (“Mestre Olof”, 1889), que aborda diversos temes d’autoria. Inspirat en Shakespeare, dramatitza, la història del pastor, reformador i luterà, en Olaus Petris en.wikipedia.org/wiki/Olaus_Petri, conegut, com el primer humanista de Suècia. Es tracta d'una revisió, del fets, des del punt de vista, d'un jove rebel; una història de lluita ocorreguda, 350 anys abans: “Vas néixer per despertar la indignació; ets nascut per lluitar. El Senyor probablement aclarirà tots els vostres dubtes", diu el vell Lars, al "Mestre Olof" amb un efecte tònic, que un, s’imagina, sobre el mateix autor. 

L'Habitació Vermella 

Amb la publicació de la novel·la: L'Habitació Vermella, el 1879, començà, una nova era en la literatura sueca. La novel·la va ser, immediatament, reconeguda per la seva sàtira contemporània,  atrevida i sana, i, es va convertir en el primer gran èxit literari de l’August Strindberg.

L'Strindberg, no tenia experiència, d’escriure novel·les, abans, de L'Habitació Roja (vermella), però a la col·lecció de narracions breus: Från Fjärdingen i Svartbäcken (1877) ja hi ha gran part de la tecnologia que utilitzarà l'Strindberg a: L'Habitació Vermella. Les històries representen la vida a Uppsala, com ho va viure, el mateix Strindberg, durant els anys dels seus estudis. La representació de Strindberg sobre la vida dels estudiants és experimental i està lliure de falses novetats estudiantils. Aquí, es retrata, gent real, com havia conegut, el mateix Strindberg. També es recupera la vida de ciutat estudiantil a Uppsala, amb els seus carrerons i les velles sales de conferències.


La taula, on treballava, l'August Strindberg

L'Habitació Roja (vermella) va rebre, el seu títol, de la sala del cafè de Berns d’Estocolm, on es reunien, periodistes, artistes i intel·lectuals. Molts dels personatges de la novel·la, són models reals, del cercle social de l'Strindberg.

Tanmateix, la força de la novel·la rau en les pròpies experiències d'en Strindberg com a periodista, oficial, escriptor fracassat i membre, pobre, de la comunitat bohèmia. L'Arvid Falk, el protagonista, de la ferotge representació satírica, de l'Strindberg, i la vida comunitària a Estocolm, a finals del segle XIX, és originalment, un oficial i ciutadà que abandona la seva carrera per viure "lliure" com a periodista i literari; tanmateix, ràpidament, perd, totes les il·lusions, sobre la vida d'escriptor; però, el que és pitjor, també, perd el respecte per la societat on viu, i, per ell mateix. A ell no li va, millor, per unir-se, amb un grup d’estudiants  molestos, actors, pintors i poetes. La lluita patètica de la carrera artística i literària, les seves persecucions i pretensions, la fatuïtat de la política, la deshonestedat del periodisme, la desil·lusió que espera l’aspirant a actor, totes aquestes coses es desordenen per les pàgines animades.

La vida bohèmia havia estat representada amb fals glamour abans de Strindberg, però la estranya relació, que viuen els personatges de L'Habitació Vermella, on qualsevol d'ells, pot obtenir, prou diners, no està pensada per a ser romàntica.


Night of Jealousy, 1893, August Strindberg. Swedish (1849 - 1912) 

La seva obra, més coneguda, és: "Frøken Julie", que va ser escrita durant una estada a Dinamarca. Quan va sortir l’obra, era tan atrevida, que no va poder aconseguir que fos interpretada a Suècia per actors suecs, però va poder-se estrenar a Copenhagen. El paper principal, el va interpretar, la seva primera dona, la Siri Von Essen, els altres dos personatges, van ser interpretats per actors danesos.

Un dels principals problemes del debat, de l’època, va ser el paper de la dona en la societat. Hauria de tenir, la dona, els mateixos privilegis i drets que els homes: professional i sexualment?


Gèneres i temes


L'August Strindberg amb la seva guitarra 

L'August Strindberg va lluitar contra Suècia i Suècia contra Strindberg, però a la seva mort el 1912, sembla ser, es va oblidar tot, i, el funeral es va convertir en una celebració popular amb un seguit enorme. Igual que el colèric, el doctor suec, l'Stig Helmer, que fa maleir, als danesos, des del terrat del hospital de Copenhagen, el Rigshospitalet a la sèrie de televisió "El regne" del Lars von Trier, la mirada rica i sense llar de Strindberg es troba implacablement al punt on Suècia s'amaga, sigui on sigui, al món,  amb el mateix, patriotisme acrític.

August Strindberg - Packis i stranden,1892, oil on canvas

L'Strindberg, va vagar per Europa, la major part de la seva vida adulta i tornà, a la fi del segle, i s’instal·là, a Estocolm, de nou. Pren el fil de: "Mestre Olof" i escriu una sèrie de drames històrics que, juntament amb una extensa obra històrica periodística i cultural, els drames contemporanis naturalistes i per descomptat les seves vívides representacions de la vida popular amb la novel·la "Hemsöborna", del 1887. com a primer i més conegut, crea un retrat, multifacètic, i de gran abast, del país. Potser el més notable, el tradueix en oli i llenç, en les seves vacances a l’arxipèlag d'Estocolm. 

L'Strindberg, treballà, amb el pinzell, tant com amb el bolígraf, ràpid i segur, i ho anomenà: "pintura instantània", com l’anomenà, el director del museu Louisiana, en Poul Erik Tøjner. En Tøjner va incloure a l'Strindberg, en la seva revisió de l'art mundial, des de Tiziá, fins a l'actualitat; i el penjar les seves obres pictòriques, al costat d'en Caspar David Friedrich, el Paul Cezanne i l'August Rodin; en aquesta exposició hi havia, només, disset dels grans artistes de la història. Un cop més, és la forma, que crida l’atenció:

No els heu de veure pel bé del motiu o de la història, perquè en aquest nivell molts d’ells són, gairebé, poc atractius. El cel i el mar a tot arreu, si no és, exactament, una floració, de no sé què. Però, tan interessants, que es converteixen, en signatures abstractes d’un sismògraf que podria escoltar terratrèmols en el passat, present i futur. Aquí és on bull, la imatge, com a expressió, en un temps en què, figurativament parlant, s’expressava alguna cosa diferent a les imatges", Poul Erik Tøjner

vimeo.com/321928875

Escrits relacionats


L'Strindberg no és l’únic, de la primera camada, de realistes nòrdics que, a finals del segle XIX, “surten” de la realitat, basant-se, en nocions de mons interiors i "superfísics", que contenen més, del que es pot descobrir en l’entorn extern. Era evident una tendència entre els escriptors més joves com en Knut Hamsun  ca.wikipedia.org/wiki/Knut_Hamsun, la Selma Lagerlöf   ca.wikipedia.org/wiki/Selma_Lagerl%C3%B6fi en Johannes V. Jensen; però, és potser qui ho fa, més radicalment, amb la més clara reverberació de la notícia, que aviat, es convertiria en la catastròfica Primera Guerra Mundial i, el autor que va utilitzar el llenguatge del "rugit del canó" i que, la efervescent modernitat, va traduir en: L'Avantguarda. 


La casa de l'Strindberg, a Estocolm

Strindberg era, molt conscient dels conceptes d'en Arthur Rimbaud ca.wikipedia.org/wiki/Arthur_Rimbaud, el descriu com: un "visionari" conscient i racional? i modern. Ambdós van utilitzar el modern mètode simbolista d'escriptura. L'Strindberg, va arribar fins a l'últim extrem creatiu; i, la seva complexa persona i treball, han fascinat i desafiat acadèmics, intel·lectuals i escriptors ,des de llavors, i alguns, han vinculat museus, empreses i llocs web, al seu nom. 

Els drames de l'Strindberg, són, amb molt, la feina més significativa de l'obra d'en Ingmar Bergman, al teatre. També, apareix, amb instructors més joves, com la danesa Katrine Wiedeman i l'Staffan Valdemar Holm; aquests, són alguns dels que han intentat adaptar de nou, les seves obres. L'escriptor suec Per Olov Enquist va escriure la sèrie de televisió "August Strindberg: A Life", que va rodar per a la petita pantalla, a Suècia, el 1985. Altres cineastes es citen, com ara, el surrealista aragonés, en Luis Buñuel a "Belle de Jour". 

El passat 2003, es va reobrir, el Teatre Intima (Intiman Teatern) d'Estocolm, com a escenari, ideal, per a representar les obres teatrals de Strindberg. La seva producció teatral, es pot veure, sovint, al petit teatre experimental Théâtre du Nord-Ouest, de París. 



L'infern 

Quan estigueu a Estocolm, podeu visitar el museu de l' August Strindberg, a la seva darrera residència: La Torre Blava, a Drottninggatan 85; i, si aneu a París, podreu, gaudir, al Museu d'Orsay, dues de les seves obres pictòriques.

strindbergsmuseet.se/om-strindberg/strindbergs-liv


Sàvies que: El successor de l'Strindberg, és el Lars Norén ca.wikipedia.org/wiki/Lars_Nor%C3%A9n, i que des del 1999, és  director artístic del Riks Drama al Riksteatern riksteatern.se, el Teatre Nacional Itinerant, suec.


dimecres, 13 de novembre de 2019

El patrimoni cultural luterà a Dinamarca, 1536-1708


El patrimoni cultural luterà a Dinamarca, 1536-1708


A les portes de la Reforma Protestant de Luter (va llegir de la Bíblia que l'home no pot salvar-se per les seves pròpies accions, sinó que només la gràcia de Déu pot salvar-lo)

En aquesta entrada del bloc: nordicgir.blogspot.com hi trobareu material que us proporcionarà una àmplia introducció a diversos canvis culturals i socials que la Reforma Protestant, a Dinamarca, el 1536, va ajudar a crear, a curt i llarg termini. El post, consta de material trobat en articles acadèmics de la AU (Aarhus Universitet), i en la consulta de material d’origen; i, se centra, en algunes parts, seleccionades, de l’anomenat patrimoni cultural luterà.


Martí Luter Predicant des del Púlpit 

Durant la Reforma Protestant  ca.wikipedia.org/wiki/Reforma_Protestant, a Dinamarca, el 1536, l'església luterana va substituir a la catòlica, i, dins de la mateixa institució eclesiàstica, va provocar, diversos canvis immediats. L’església, es va subordinar al poder reial, i va perdre la seva independència econòmica i política. L’estatut, els fonaments teològics i l’organització de la nova església luterana es van establir a l’Ordenança de l’Església del 1537/39. La nova fe luterana, va provocar, canvis en la disposició i l'ús de l'interior de les esglésies, tot i que, encara es conserva, l'ús anterior, en les esglésies daneses més antigues. 

És un mite, de llarga duració, que la renovació de l'església, al nord d'Europa, portes a una practica, coneguda, com "emblanquinar" (encalar) els frescos, que se trobaven, a les esglésies catòliques, i, que es prohibís, la veneració de les relíquies i el culte als Sants de l'Església Catòlica. Hi ha un interrogant, encara, entorn a aquestes pràctiques; què va causar, realment, durant els anys que envoltaven la Reforma, l'emblanquiment dels frescos de les esglésies daneses?


      Martí Luter 
ca.wikipedia.org/wiki/Mart%C3%AD_Luter

Quan l'església reformista, es va subordinar al poder reial, la responsabilitat de moltes de les àrees socials que havia assumit, l'església medieval; van passar, directament, a ser responsabilitat  del poder reial (aquest poder, els va tindre que assumir, com a conseqüència, ineludible, del trasllat del poder, des de la vella esglèsia, cap a la monarquia). Entre altres coses, "ara" el rei hauria de proporcionar un alleujament als pobres; es va organitzar, inicialment, una manera que pogués permetre a les persones dignes que ho necessitessin, el dret a suplicar. La suplicitat organitzada era la norma de l’Ordre de betlere a Dinamarca, del 1708.

El 1708, el monopoli de l'estat danès va implementar, una mena de disseny, de la cura estatal de la pobresa, que ha tingut Dinamarca des de la reforma del 1536. Fins llavors, l'ajut de la pobresa, havia consistit, nomès, a concedir ajudes, als necessitats "més dignes", és a dir: al nens, als malalts i als vells, que no podien treballar ni proporcionar-se, per si mateixos. 


Hans Tausen, promotor de la Reforma a Dinamarca 

La mendicitat s’havia convertit en un problema social generalitzat, que es volia resoldre. Per tant, es va prohibir mendicar; i, en lloc d'això, l'alleujament de la pobresa s'havia de finançar mitjançant aportacions i impostos voluntaris, entre altres per part del clergat i dels funcionaris, i, es va crear un sistema administratiu d'un sol nivell amb els administradors, dels pobres, a Copenhagen, com autoritat suprema.


Hans Tausen, figura destacada en la difusió del protestantisme i la Reforma, a Dinamarca
es.wikipedia.org/wiki/Hans_Tausen

Igual que la pobresa, la ciència, l'educació i el sistema escolar havien estat ordenats, fins llavors, per l'Església Catòlica. Amb la Reforma, aquestes àrees van passar a ser responsabilitat de les autoritats seculars. El judici d'en Luter es centrà en llegir i comprendre la Bíblia, a través, de l’ensenyament del seu petit catecisme, el catecisme d'en Martí Luter (1483-1546); aquest, aparegut en una infinitat d’edicions diferents. El catecisme d'en Luter, reescrit i adaptat a l'alemany, i traduït, en aquest cas, al danès, va produir una demanda més gran d’alfabetització de la població; això, va comportar, que la gran majoria de la població fora capaç de llegir, i, es clar, a banda del catecisme d'en Luter, llegien, altres textos (i possiblement, això, va ser el començament, d'una mena de "intel·lectualització" de la població, irreversible) 


Els Reformistes, argumentant davant les autoritats religioses establertes, fins llavors 

Aquest requisit, llegir el nou catecisme (adaptat, per en Martí Luter), va tenir un impacte directe en la vida de la llar i la família. Com a cap de la llar, era el deure, d’un bon pare luterà, tenir cura de l’oració de taula diària, i, no menys important, educar als seus fills, en la fe cristiana. A més, les mestresses de casa havien de ser models per a una bona vida cristiana per als seus fills i per als servents de la llar.


Il·lustracions, de la Reforma Protestant

La Reforma Protestant, també, va tenir conseqüències per a la visió del matrimoni. El matrimoni passava de ser un sagrament a una qüestió mundana, de la mateixa manera que canviaven els criteris per al matrimoni i la finalització eventual d'aquest. Aquests criteris no estaven clars des del començament de la Reforma, però, es van establir finalment a l’Ordenança del matrimoni de 1582, que es va repetir amb, relativament, pocs canvis en la llei danesa de 1683.


Katharina Von Bora (la dona d'en Martí Luter) ca.wikipedia.org/wiki/Katharina_von_Bora

Tot i que, el matrimoni havia estat l’únic marc legítim per a la sexualitat humana, des del naixement del cristianisme, la Reforma va portar un focus regulatori, augmentat, la lluita contra el sexe fora del matrimoni. La lluita contra la immoralitat sexual formava part d’un procés disciplinari complet, iniciat, pel poder reial amb l’ajuda de l’església per combatre el pecat i convertir la població en bons súbdits cristians. 

El pecat s’havia associat a les temptacions del Diable dins la religió catòlica-cristiana, des del seu començament. Per exemple, el dimoni, podia temptar a la gent perquè es converteixi en bruixes. Tot i això, la creença en els efectes positius i negatius dels rituals màgics estava, profundament, incrustada en la població i, tot i que, teòlegs, com el bisbe de Selàndia, en Peder Palladius en.wikipedia.org/wiki/Peder_Palladius, van advertir contra la màgia i la bruixeria, la pràctica màgica va continuar per un temps. 

No va ser fins a l’Ordenança dels Mags, aprovada per els ministres, el 1617, i, quan el poder del rei va interferir, seriosament, amb l’exercici i en contra de l’ús de la màgia, per part del poble, que el nombre de processos de bruixeria a Dinamarca (durant aquest periode últim, de la pràctica de la màgia) va esclatar; i, com a resultat, centenars de persones, van ser cremades en pocs anys. El procés de bruixeria va continuar força decadent, al llarg del segle; després, a poc a poc, les autoritats van deixar de jutjar els acusats, i la bruixeria i les pràctiques d'aquests tipus, van acabar per desaparéixer. 


En Martí Luter, a Wittenberg, amb els seus col·laboradors, traduint i adaptant, a l'alemany, les sagrades escriptures



dissabte, 2 de novembre de 2019

Rebel·lió? Després del discurs. Premi de Literatura del Consell Nòrdic 2019


Activisme polític de la mà de la literatura jove


Jonas Eika, el "polèmic" guanyador del Premi de Literatura del Consell Nòrdic 2019
Foto: Magnus Fröderberg

Pareix ser que els premis literaris, d'aquí i d'allà (véase, l'últim premi de narrativa espanyola 2019, la crisis del 2018 del Nobel de literatura...) i, ara la bizard sorpresa del discurs polític, del jove autor danés, en Jonas Eika, guanyador de l'últim premi literari del Consell Nòrdic o Nordic Council Prize (un dels premis literaris, que busca, sens dubte, apropar-se, a l'importància, que té o ha tingut el Nobel de literatura, aprofitant, la crisi d'aquest)  www.norden.org/en/literature-prize.


Portada del llibre: "Després del sol", de l'escriptor i activista polític, en Jonas Eika 

Els premis literaris, a Europa (tant al nord com al sud), hi són, sembla ser, en ple procés de renovació i, no fan més que donar-hi sorpresses. Potser, ja tocava, una mica de polèmica de mà de la nova generació dels literats europeus!  

Tant si en Jonas Eika és un autor, que hi ha vengut per a quedar-si (al terreny literari) o és una boira de fum, no se sap; però, que el seu discurs: "d’agraïment", la nit de la entrega dels premis del Consell Nòrdic, el passat dia 29 d'octubre, estableix, sens dubte, un nou estàndard pel gènere i, augmenta, la capacitat dels autors literaris, d’encendre (provocar) un debat polític, molt necessari, per altra banda, no ho dubta ningú!


El polèmic discurs d'agraïment d'en Jonas Eika.
 Foto: Henrik Montgomery/Ritzau Scanpix

En Jonas Eika ha guanyat el Premi de literatura nòrdica; premi atorgat, exclusivament, als autors, dels països nòrdics, amb la finalitat de promoure la literatura, que es crea, per aquestes glacials terres. 

El Consell Nòrdic, l'ha dotat (al Jonas Eika) amb 350.000 corones daneses (uns 47.000 euros); i el jove autor (28 anys), ha aprofitat, l'ocasió, per donar a la primera ministra de Dinamarca, la Mette Frederiksen ca.wikipedia.org/wiki/Mette_Frederiksen, present a la gala (celebrada a Stockholm), una mica de "canya", durant la entrega dels premis del Consell Nòrdic 2019. 

Ha sigut, increïblement genial, fer servir el púlpit, per a l’activisme polític?, o s'ha convertit en una brisa superficial d’un autor jove que ha acabat fent el seu propi art, menys rellevant, què la polèmica suscitada


Jessika Gedin en.wikipedia.org/wiki/Jessika_Gedin hosting the Nordic Council award ceremony

Estocolm (explicació dels fets) - L'ambient estava predeterminat per ser bo, alegre i fratern, com sempre, quan els països nòrdics, es reuneixen una vegada a l'any per a la sessió i els premis. Però aquest any, el bon ambient va ser "estampat" a trossos, primer per la Greta Thunberg  ca.wikipedia.org/wiki/Greta_Thunberg, que a través d'un emisari, va anunciar, que no estava interessada en rebre, el premi del medi-ambient del Consell Nòrdic (Nordisk Råd); perquè, el Clima, no necessita més premis i, perquè els polítics de Suècia, actuen, segons la Greta, com si tinguessen quatre terres per utilitzar. Va donar una mica de gas a la sala; però, també, hi va "provocar" alguns aplaudiments càlids, per par dels presents.


L'activista climàtica, mundialment coneguda, Greta Thunberg 

Poc després, el Jonas Eika va signar, el premi de literatura, del Consell Nòrdic 2019, que va rebre, inesperadament, per la seva novel·la: Efter solen (Després del sol). La col·lecció de narracions breus ha "sorprès i engrescat al jurat amb la seva perspectiva global, el seu llenguatge sensual i potent i, la seva capacitat, de parlar davant dels reptes polítics contemporanis", tal com es recull en la motivació, entre d'altres. I llavors les coses, a la sala, van anar malament. Tant de bo!


Jonas Eika, winner of Nordic Council litterature prize 2019

Amb túnica negra i solcada, amb arracades i un vernís rosat a les ungles, el jove destinatari del premi literari, se'n va sortir del seu lloc, passant per davant de la Helle Helle (l'altra candidata danesa al prestigiós premi literari), que li va donar un cop de felicitació, 
a l'espatlla, a la Sala de Concerts d’Estocolm (Konserthuset i Stockholm)

L’escriptor suec Johannes Anyuru  en.wikipedia.org/wiki/Johannes_Anyuru li va lliurar l'estàtua. Una noia li va entregar un ram de flors; va posar-los a terra i va desplegar el discurs "d’agraïment", que va resultar ser una acusació política:

"Crec que el nacionalisme racista i islamòfob que sorgeix en els estats nació nòrdics depèn, avui dia, de la "blancor", de la noció del dret exclusiu de la majoria blanca a la prosperitat i les seguretats nacionals. I veig, aquesta blancor, com un llegat del passat colonial que també travessa el nord, i que, cap dels poders, que abans havien colonitzat i oprimit als indígenes, no han mostrat voluntat d’afrontar-los. Per contra. Molts d’ells mostren la voluntat, de seguir utilitzant-los"

El discurs d’agraïment d'en Jonas Eika ha creat un fort espectacle, que ha acabat (per sempre?) amb l’esperada humilitat, agraïment i cortesia que sol donar-se a dins del gènere, en aquests tipus de esdeveniments. Aquí, bons col·laboradors, connectats per la malenconia, la intempèrie i els valors amables, li lliuren, al jove autor, un sobre de 350.000 corones daneses lliures d’impostos, perquè ha escrit algunes narracions que s'han distanciat de la prosa nòrdica normal i, l'autor, s'encara amb el sistema:


La primera ministre danesa, la Mette Frederiksen, a la sortida del congrés de Estocolm, la mateixa nit de la entrega dels premis del Consell Nòrdic, 2019

"Estic parlant amb el primer ministre danès que, també, està a aquesta sala. La Mette Frederiksen, que es troba al capdavant d’una socialdemocràcia que ha arribat al poder, assumint el llenguatge i les polítiques racistes del govern anterior (un govern anterior de centre-dreta). La Mette Frederiksen, que, s'anomena, el primer ministre dels nens, però dirigeix ​​una política exterior que divideix les famílies, les fa pobres i exposa tant nens com adults a una violència lenta i disruptiva als anomenats departaments del país. Tancar Sjælsmark, tancar Kærshovedgård, tancar Ellebæk, abolir tot el sistema de campaments (per a refugiats). La Mette Frederiksen i els socialdemòcrates, que asseguren que lluiten pel benestar i l'habitatge barat, però duen a terme el major atac al sector general de l'habitatge. La Mette Frederiksen i la socialdemocràcia, que asseguren que "a Dinamarca tots som iguals"; però, que amb l'anomenat pla de gueto, discriminarà, els ciutadans per el seu origen i classe. A Dinamarca, el racisme és cultural i legal, a Dinamarca tenim el racisme estatal".


Pancarta, en contra, del govern anterior, per la creació dels campaments de refugiats, el 2015

A la primera fila, la primer ministre es va fer cada cop més forta. Quan en Jonas Eika va acabar, el saló va aplaudir, uns entusiastes, uns altres més protocol·laris, però la Mette Frederiksen va sostenir les seves mans al damunt de la seva falda, demostrativament.

L’autor danés, en Jonas Eika, ha estat guardonat, amb el premi de literatura del Nordic Council del 2019, per la col·lecció de narracions curtes 'Després del sol', una novel·la publicada l'any passat.

En una de les narracions breus, el lector parla d'un noi de 15 anys que treballa com a prostitut a Mèxic. En un altre, el lector, segueix, una parella que lluita amb el dolor després de perdre les seves filles bessones.

El jurat justifica la seva elecció perquè la novel·la: "ha estat sorprenent i emocionant, amb la seva perspectiva global, el seu llenguatge sensual i potent i la seva capacitat de parlar dels reptes polítics contemporanis".

En Jonas Eika escriu sobre una realitat recognoscible, ja sigui a Copenhaguen, Mèxic o altres indrets, entre especuladors financers, nois sense llar o persones que, creuen, en els estrangers. Però hi ha també, màgia poètica al text.

La realitat obre altres possibilitats, altres dimensions. Hi ha alguna cosa meravellosa i esperançadora que ens recorda, exactament, per què la literatura pot fer més que emmirallar el que ja sabem, sembla pensar, el jurat.


Stockholm Concert Hall from outside

Després, de l'acte, el govern suec, va oferir un bufet a les instal·lacions contigües de la sala del congrés (Konserthuset i Stockholm). El propi Jonas Eika va abandonar, segons els periodistes presents, l’edifici; però, va ser sobre ell, tot el que se parlava. A la part posterior de la sala, i segons el periodista literari, d'un dels periòdics setmanals danesos (el weekendavisen) hi era la primer ministre (Mette Frederiksen) en conversa casual amb la Trine Dyrholm i l'equip de cinema, que acabava de guanyar el premi per la pel·lícula Dronningen. L’ambient era molt agradable. Després de l’última foto de grup, el mateix periodista, expert literari: en Klaus Rothstein weekendavisen.dk/redaktionen/klaus-rothstein, li va demanar permís per fer-li una sola pregunta. "No faig entrevistes, avui", li contestà la primer ministre danesa. El periodista, encara va insistir i. li preguntà: té algun comentari sobre el discurs d’"agraïment" d'en Jonas Eika? "No!", li va contestar la primera ministre.


Helle Helle, l'altra candidata danesa als premi literari, del Consell Nòrdic

El ministre del desenvolupament i treball conjunt, entre les nacions nòrdiques, en Rasmus Prehn, que en principi, va donar suport a l'altra candidat, la Helle Helle forfatterweb.dk/oversigt/zhelle00, segons ell; ara, s'ha tornat curiós per llegir en Jonas Eika. Té respecte per "la seva indignació política i el seu compromís encomiable", tot i que, no està d'acord amb ell, políticament:

"Tota ràbia, probablement té un públic jove. Ens ho hem de prendre seriosament. I hem de recordar que els que tenim una posició de poder hem d’estar oberts a ser sacsejats", va dir el ministre.

En Bertel Haarder en.wikipedia.org/wiki/Bertel_Haarder, un vell polític danés, i membre, del govern anterior, diu que en Jonas Eika va escopir, directament, al seu propi niu, ens a "traït", als danesos, i va confirmar els prejudicis que molts suecs tenen sobre nosaltres (els Suecs, van criticar, les polítiques "dures" amb els refugiats, que va aplicar l'anterior govern).

"Vaig aplaudir. Per l'artista. No pel discurs."
Ara, el Bertel Haarder té, també, ganes de llegir Efter solen

"Amb la crítica que s'ha produït, vull llegir el seu llibre. Sempre he llegit el llibre guanyador. Però, també, dono molta importància a la separació d’art i política. Per tant, abstrauré les seves opinions i avaluaré el valor intrínsec de l'art."


L' Isabelle Axelsson i la Sophia Axelsson, les emisaries de la Greta Thunberg

Però, en definitiva, què es va veure a Estocolm? Es va veure, el no-talk, de la Greta Thunberg i al jove autor danés, que va tombar la façana de l’establishment. D’acord amb el Jonas Eika o no, cal reconèixer la seva interpretació del paper de l’autor literari. "És inútil parlar formal simplement perquè un és convidat a visitar la taula del poder", va declarar, l'escriptor, als periodistes, desprès de l'acte. 

El fet que el Jonas Eika pugui mossegar, tant durament, en la festa que l’alimenta, sense por de represàlies, en una nit de festa com aquesta, dóna fe d’una societat que pretén els seus artistes i pot suportar aquest ardent ús de la llibertat d’expressió i oportunitat. L’únic que arrisca en Jonas Eika i l’únic que aconsegueix és la fama aguda. Difícilment algú fa vaga pels refugiats!

Tot i així, en el futur hi haurà un estrany discurs del "abans" i del "després" d'en Jonas Eika; tant si se ets partidari de la seva grollera manera d'agraïment i se li fa, un homenatge, al seu coratge; el seu discurs, posa en marxa un nou estàndard per al gènere i per la capacitat dels autors d'encendre un debat polític. La pregunta és si serà un debat de substància política o, només, un meta debat sobre el mètode d'en Jonas Eika. L’últim?


Stefan Löfven (primer ministre suec) speaking at the Nordic Council award ceremony, 29/10- 2019

Quan la Kirsten Thorup va rebre el premi de la Literatura Nòrdica del Consell Nòrdic, ara fa dos anys a Hèlsinki, va adobar el terreny al Jonas Eika. Parlava de seure a una habitació bellament il·luminada mentre "la literatura és fora, a la neu, als paisatges desastres, a les ruïnes, als campaments, al sol abrasador, al vent".

Va ser la primera vegada, que va aparèixer, la indignació política en un d'aquests tipus de discursos d'agraïment.

En termes d’actitud, en Jonas Eika no s'ha allunyat, gaire, del que autors establerts com el Carsten Jensen  en.wikipedia.org/wiki/Carsten_Jensen, l'Anne Lise Marstrand-Jørgensen i la Lone Aburas han dit en el debat sobre els refugiats; però, no s’havia vist abans que un autor amb aquesta força,  compromesa?, hagi fet, crítiques al poder, amb un atac frontal en la nit dels prestigiosos premis del Consell Nòrdic.

En Jonas Eika va parlar de la gent amb la qual s'organitza, i del seu ideal activista:

Tant si som privilegiats com oprimits, per aquestes comunitats, i molts de nosaltres som tots dos, estem units per no haver-ho escollit. Cap de nosaltres opta per viure en societats opressores. En particular, en les situacions en què, som privilegiats, cal que es prenguem consciència sobre l’opressió i les lluites que molts anys de política neoliberal i nacionalista pretenen cegar i ensordir per a nosaltres. Si tenim diners i recursos addicionals, es requereix redistribuir-los conjuntament".


L’escriptura no és suficient. Per tant, en Jonas Eika, ha criticat, en el passat als companys autors, que potser parlen poèticament de la crisi dels refugiats, però que no participen en accions actives. No té gaire respecte per ells. Però, contràriament a la Greta Thunberg, no s'ha negat a rebre el premi de 350.000 corones daneses, diners "dels polítics" que menysprea clarament. Hi hauria que preguntar-li quins pensaments te i que vol fer amb aquests diners? El seu editor, el poeta Pejk Malinovski, un dels motors de la petita editorial Basilisk basilisk.dk, diu que la resposta es podria contenir en poques paraules: "Campaments de refugiats".


Pejk Malinovski, poeta i editor de la novel·la: Efter solen 

Ens requereix destruir el jo unit i uniforme que l’estat i el capital han creat en nosaltres, i aprendre a actuar de nou junts, a través de les nostres diferències (Joan Eika).

youtu.be/Wh9Ez2naRe8

divendres, 25 d’octubre de 2019

Crònica d'un viatge a Copenhaguen

Crònica d'un viatge de tardor: Des de Copenhaguen fins a Humlebæk


Copenhagen 

El dissabte passat, l'Anders (el meu marit) i jo mateix, ens vam enfilar camí de la capital de Dinamarca: Copenhaguen  ca.wikipedia.org/wiki/Copenhaguen, amb el propòsit, de gaudir d'uns dies de vacances, explorant, i intentant descobrir, les diverses ofertes culturals i d'altres, més mundanes, que ens podia oferir la ciutat més gran d'aquest petit país. 

A Dinamarca, la població treballadora, té dret a sis setmanes de vacances, cinc per llei, i una negociada amb els sindicats. I la població "no treballadora", els que reben suport econòmic estatal, tenen, dret a cinc setmanes de vacances; es a dir, pràcticament, tots els ciutadans, tenen dret a viatjar o fer vacances, tot i que, viuen dels diners estatals; això, és la gracia, de pertànyer, al sistema de benestar nòrdic. 


SMK museum (Copenhaguen). Louise Alenius composició.
 Foto: Sònia Bandholm

Fins ara, les vacances desitjades se demanaven, cada any, de maig a maig; aquest any, el govern a canviat el calendari vacacional (quelcom a veure amb els nous col·laboradors a les arques estatals; per a que tots, tinguin dret a unes vacances pagades). A partir de l'any que ve, se negociaran les vacances amb el teu ocupador (tan si es privat com públic) de setembre a setembre.

Esquema explicatiu del nou calendari vacacional

Al hospital, on treballo, va venir, fa poc, un noi del sindicat (més del 70% dels treballadors a Dinamarca, estem sindicats), i ens va explicar, als treballadors del departament, en què consistirà, el nou calendari vacacional (desprès de 8 anys, encara, no entenc ben bé com acaba de funcionar...un misteri, per a mi, vaja!) 

Amb el nou calendari, de setembre a setembre, vaig, encara més perduda i, no sé encara, cóm m'ho faré l'any que ve?! Per a la meva tranquil·litat, ja que, vaig pensar que era l'única que no vaig entendre res de les explicacions del noi del sindicat (creia, que soles els danesos, ho havien comprès, que posseeixen un do especial!); però, una vegada acabada la reunió, vaig escoltar, que alguns companys tampoc havien aclarit res i, llavors, vaig arribar a la conclusió, que no era que jo era més "curteta" que ells, per el simple fet, de no ser danesa i no haver-hi menjat pa de sègol cada dia (el pa nacional) des de ben petita, simplement, no ho entén quasi ningú ...En fi, per si de cas, jo vaig fent vacances, de tant en tant, fins que algú me "pegui el toc"! 

Com us anava dient, l'Anders i jo, vam decidir anar-hi a Copenhaguen, fer quelcom interessant a Dinamarca i, a més a més, viatjar amb el cotxe elèctric (amic del clima!), que fa poc hem adquirit, per raons pràctiques (Anders se'n anat a treballar al sector privat i té un hora de desplaçament diari fins al seu nou lloc de treball, jo continuo amb la bici!) A Dinamarca, l'electricitat, es produeix d'una manera quixotesca, amb els famosos molins de vent, que aquestes ments, tan innovadores i despertes, han redescobert i fer funcionar, by the way, molt rentablement...


Cotxe elèctric (l'amic del clima)
Foto: Sònia Bandholm

Vam preparar uns sandwiches (de salmó, of course!) i, a mitat de camí, a Fredericia ca.wikipedia.org/wiki/Fredericia, molt a prop de  l'illa de Fiònia, i unida a aquesta, a través del pont, el Petit Bel, vam fer una parada per a carregar la bateria amb un carregador ràpid, operació, que normalment, dura entre uns 30-45 minuts; mentres, ens menjarem els sandwiches i anàrem al toilet...i el cotxe, s'anava "farcint" de electricitat (amb una capacitat de conducció, d'uns 400 km, amunt o avall, quan la bateria està carregada).


Vestas, l'empresa danesa, que te el seu cuartel general a Århus

...En fi, desprès de conduir, més de 3 hores, vam arribar a Copenhaguen a les huit del vespre i amb pluja, amb molta pluja! Una vegada, al hotel, vam deixar el cotxe carregant-se al carregador elèctric (alguns hotels ofereixen aquesta possibilitat) i, ens vam instal·lar, a la nostra habitació. 

Com la fam s'afanyava, vam decidir buscar un lloc on menjar quelcom; tot i que, era una mica tard, per a sopar; sembla ser, que a Copenhaguen, els horaris se relaxen una mica més, i perden eixa solemnitat nòrdica de sopar a les 6 del vespre. 

Copenhaguen, és una ciutat moderna i cosmopolita, amb molt d'anglès, als bars i als restaurants de moda. Tothom, pràcticament, parla anglès a la capital de Dinamarca, al menys als locals nocturns i als restaurants... li vaig demanar quelcom a un parell de cambres en danés i en van demanar si podia repetir-ho en anglès? De fet, crec que tan sols he parlat danés a Copenhagen amb l'Anders, llevat d'algunes excepcions als museus, amb l'staff; aquests dies...al final parlàvem, entre nosaltres, anglès i danés al fifty-fifty


Biblioteca Nacional (el Diamant Negre) Copenhaguen.
Foto: Sònia Bandholm

L'explicació, per aquest fenomen: Hi ha molta gent jove que ve a Dinamarca a estudiar, a les universitats; molts estudiants, treballen, unes hores, a la branca de la restauració, per a traure's uns calers extra (sempre van bé, en aquests països on tot és tan car!)...llavors, l'anglès, s'ha convertit en l'idioma de tots! Per altra banda, Dinamarca és, juntament, amb els altres països escandinaus el lloc on millor es domina la llengua anglesa fora dels països on l'idioma anglès, és l'oficial. La pregunta és: estic vivint en un pais bilingüe? Si pensem en les dos ciutats més grans del país: Århus i Copenhaguen, la resposta és, sens dubte, SI. A Århus és menys notori, però, també, passa que molta gent jove que treballa a l'hostaleria, i que estudia a la universitat, te parla, directament, en anglès!


Demanant per aigua

Dinamarca, és un país petit que exporta el seus productes innovadors, coneguts per la seva qualitat; per tant, el domini d'una llengua com l'anglesa a fet molt profitós el seu ús.  

Algunes veus, al debat públic, de tant en tant, trauen a relluir el tema, però no veig, enlloc, una preocupació; ho veuen com una possibilitat més, per a poder desenvolupar-se com a país i l'utilitzen com una eina. Depenen, del sector on hom és mou, és o no és admissible; per exemple, en salut, on jo treballe, és impensable, treballar en altre idioma que no sigui el danés; per tant, imprescindible aprendre la llengua danesa i utilitzar-la cada dia, tan amb el tracte diari amb els pacients, com a l'hora de documentar. Per altra banda, tinc amics i coneguts, que treballen en sectors de IT o enginyeria, al sector privat, que a l'hora de contratar personal, preparat, no discrimina, l'utilització del anglés (tot i que, és un plus conèixer la llengua danesa). Al sector public, el danés és un requirement, es clar! weekendavisen.dk/2019-40/samfund/danmarks-engelske-ghetto

 

L'antic escorxador de carn (la antiga ciutat de la carn)


El warpigs un bar-restaurant, a la zona d'un antic escorxador i manipulador de carn i que ha esdevingut: a fancy area 

Al final, vam decidir, anar a sopar al Warpigs, un local conegut a una zona de moda Kødbyen  visitcopenhagen.dk/kobenhavn/bydele/guide-til-kodbyen (una mena de "ciutat de la carn") recuperada per a l'esbarjo, i àrea moderníssima...ja sabeu...com va això de les zones fashion-fancy, on acudeix tothom per una temporada i, igual que apareixen desapareixen sense més pena ni glòria.

El Warpigs...sempre tan animat 

Cervesa especial i barbacoa americana a Copenhaguen


El WarPigs, un anomenat brewpub, es troba en un dels grans locals, de l'antiga ciutat de la carn, oferint als clients menjars i experiències de cervesa fora del normal. Un brewpub és, en definitiva, un restaurant que també acull una cerveseria. Al darrere del WarPigs hi ha dues cerveseries de renom internacional: la American 3 Floyds 3floyds.com/?age_verification=61e8615ceci, i el Mikkeller de Copenhagen; junts, van començar, els WarPigs amb l'objectiu de convertir-se en el millor brewpub del món. Res menys! A més d’oferir cerveses especials acabades de fer de les seves pròpies bullidores, situades a la part del darrere de la gran sala oberta, el WarPigs, també, serveix autèntica barbacoa texana.


Cada vespre-nit el warpigs s'ompli de gent

Visiteu el WarPigs i tasteu, els plats carnosos, a la brasa; o si voleu saciar la set amb diferents experiències de cervesa, el WarPigsen serveix 22 diferents; totes, elaborades a la mateixa ubicació i, mentres que algunes són part habitual de la gamma, altres són elaborades pels cervesers que venen per elaborar la seva pròpia cervesa al WarPigs.

Fiskebar, peix a la ciutat de la carn 


SMK, o el museu estatal d'Art 


Un dels objectius del viatge, era visitar l'exposició: L'Art mundial entre dos desastres, al museu estatal d'art, dedicada, a l'Edat d'Or danesa. Una exposició recomanable! 

Constantin Hansen, En lille pige, Elise Købke, med en kop foran sig, 1850

La guerra, el foc i la fallida van fer créixer un dels períodes més estimats de la pintura danesa. Amb la gran exposició d'aquesta  tardor, el museu SMK smk.dk, a Copenhaguen, explica la història de com va poder sorgir un dels períodes més creatius de l'art i la vida cultural daneses. I com els artistes de l'Edat d’Or, danesa, van crear les imatges de Dinamarca i el paisatge danès que coneixem.


Model posan al SMK (Copenhaguen).
  Foto: Sònia Bandholm

Descobriu obres de, entre d'altres, en Christen Kjøke, C.W. Eckersberg i l'Elisabeth Jerichau-Baumann  ca.wikipedia.org/wiki/Elisabeth_Jerichau-Baumann, la major exposició, mai vista, sobre l’època daurada a Dinamarca!

L’exposició es produeix en col·laboració amb el Museu Nacional d’Estocolm ca.wikipedia.org/wiki/Nationalmuseum i el Petit Palais de París.


Arken 


Pablo Picasso, Le Sculpteur, 1931 (MP135). Olie på krydsfiner. 

Després del dinar (frokost), al museu estatal d'art (SMK), ens vam dirigir a l'Arken, per a visitar la exposició de Picasso: Elsket af Picasso (Estimades per Picasso) arken.dk/udstilling/elsket-af-picasso, on hom, pot descobrir, el relat apassionat, d'en Pablo Picasso i les seves "poderoses" models. L'exposició, es podrà veure, fins al 23 de febrer (2020). 

La mirada potent de les models


Pablo Picasso, Portrait de Marie-Thérèse, 1937. 

L’art, l’amor, la vida familiar i la política es fusionen en l'obra de Picasso. El motiu, d'aquesta exhibició, a l'Arken és: L'artista i la model; és a la vegada una imatge còmica i caricaturesca de la infinitat d’exemples de la història de l’art de la relació entre l’artista i els seus models.

L’exposició narra com els éssers estimats de Picasso eren socis reals i il·lumina la mirada potent de les models. Picasso retrata la complexitat del desig i la mirada com a forts motors a l’hora de pintar la relació entre l’artista i la model. Picasso vol veure i ser vist!

L’exposició s'ha creat amb col·laboració, única, amb el Museu nacional Picasso-París.

Desprès de visitar aquestes interessants exposicions, als anomenats  museus, van passejar per la Langelinie visitcopenhagen.dk/copenhagen/planning/langelinie-gdk414235, el passeig marítim, on es troba la famosa sireneta (den lille havfrue) i vam sopar a un vegetarià rizraz.dk, al centre de Copenhaguen, per a compensar, els abusos carnívors de la primera nit. 


Rosenborg Slot


Rosenborg Slot

El dilluns vam anar a visitar el Rosenborg Slot  kongernessamling.dk/rosenborg/besoeg-rosenborg; el castell d'estiu del rei cool nordicgir.blogspot.com/2019/03/christian-iv-1588-1648-de-dinamarca-i.html

Aquest mateix dia, vam visitar, l'església de marbre, molt a prop d'Amalienborg (el palau de la reina Margarita II, la actual monarca danesa) kongehuset.dk/slotte-og-kongeskibet/amalienborg


Marmorkirken (køvenhavn) ca.wikipedia.org/wiki/Marmorkirken

Søfartsmuseum (Helsingør)


El museu marítim, a Helsingør (Søfartsmuseum)

El dimarts, vam deixar el hotel del centre de Copenhaguen i ens vam dirigir fins a Helsingør (on hi és el castell que va inspirar a Shakespeare ca.wikipedia.org/wiki/William_Shakespeare, per a escriure: Hamlet) i, aquí, enfront del famós kronborg Slot kongeligeslotte.dk/da/slotte-og-haver/kronborg-slot.html mateix, vam anar-hi, al Søfartsmuseum, una joia arquitectònica, del grup BIG mfs.dk/udstillinger

Søfarttmuseum (Helsingør)


Humlebæk (Louisiana museum) 


Exterior Louisiana Museum (2019)

L'últim museum, al que vam acudir, el penúltim dia, va ser-hi el prestigiós museu louisiana.dk, a Humlebæk, a uns quants kilometres, al nord de Copenhaguen.

La exposició, que més ens va impactar, aquesta vegada, al Louisiana, va ser la d'en MARSDEN HARTLEY, que es pot gaudir fins al 19 de gener (2020) louisiana.dk/udstilling/marsden-hartley. Molt recomanable!

Scala Group (Marsden Hartley)

Tot i que, el Marsden Hartley va ser anomenat "el primer gran pintor modern d'Amèrica del segle XX", el seu destí fascinant, la seva obra original i el seu paper en la història de l'art es van passar per alt. El Louisiana museum, presenta la primera gran exposició retrospectiva a Europa en més de 60 anys.

L’americà Marsden Hartley (1877-1943) fou pintor i poeta, i la seva obra es pot considerar com un pont entre el modernisme europeu i el nord-americà. En Hartley va viure gran part de la seva vida com a nòmada entre Europa i els Estats Units, i aquests viatges van culminar amb una sèrie d'obres profundament originals del 1906 al 1943. La col·lecció, inclou, una sèrie de pintures abstractes basades en símbols de terror de la Primera Guerra Mundial, humans, gairebé surrealistes, paisatges de Nou Mèxic i pintures artístiques, feminitzades, amb treballadors musculats.

Núvols d'estiu i flors (Marsden Hartley)

L’exposició d'en Marsden Hartley está generosament recolzada per la Fundació Augustine i la Fundació Terra for American Art  terraamericanart.org/who-we-are/history.

I deprès de sopar el menú del Louisiana, no massa car!, i dormir a un hotel enmig de la natura danesa, a l'illa de Selàndia, ja em tornat a casa i, tot i que, la crònica d'aquest viatge, no conté (qüestió de espai) totes les coses que hem vist en aquests cinc dies...espero que us heu fet una idea...del que passa, culturalment parlant, per aquestes llunyanes terres! 

Al Louisiana, a Humlebæk