diumenge, 21 de juliol de 2019

All that...Jazz! La historia del jazz a Aarhus.

Aarhus Jazz festival 2019. All that Jazz! 


Quin bon Jazz!!

El jazz va arribar a Aarhus des d'Amèrica just després de la Primera Guerra Mundial. El començament de la nova forma de música a la ciutat es va caracteritzar per noves inspiracions, fortes opinions a favor i en contra, i l'organització de les primeres bandes locals de jazz i clubs de jazz.

Fa 100 anys, el 1919, l'Aage Rasmussen va presentar la primera banda de jazz "no local" a l'Hotel Terminus a la Ryesgade 3, i des de la dècada del 1920, el jazz es va introduir, gradualment, a la ciutat d'Aarhus; tot això, va ocórrer, a través, d'una sèrie d'esdeveniments importants. El 1923, el primer saxofon, el 1927 la primera banda amb un "equip completament local", el 1934 la primera associació, el 1935 el primer concert estranger prominent. Així, va ser, com el jazz va fer els primers passos en l'escena musical Aarhusiana.

Jazz al carrer, a la Bispetorv d'Århus. Foto: Bo Petersen 

En 2017, va començar el projecte Aarhus Jazz Festival Jazz History a Aarhus, que, en col·laboració amb el Carsten Ljungkvist, autor del llibre del mateix nom, descriu els molts llocs, persones i bandes que han tingut un impacte en l'escena del jazz durant tots aquests anys.

El material d'aquest llibre es pot "visitar" a la web: aarhusjazzhistorie.dk, i en l'aplicació Discover Aarhus es poden realitzar visites guiades pels punts històrics més importants del jazz, per tota la ciutat.

Durant el festival de jazz d'aquest any, un pot experimentar alguns concerts relacionats amb la història del jazz, i un pot escoltar sobre la història del jazz en els esdeveniments Talking Jazz al Teaterkatten, participar en les caminades històriques per la ciutat, veure l'exposició de cartells en el Museum del Poster a Den Gamle by (la ciutat vella) i, acudir al mini-show de jazz històric en la Dokk1(la famosa biblioteca de la ciutat), tots els dies durant el periode del festival de jazz, des de les 10 del matí fins les 7 de la tarde.


El Club Harlem 


El Club Harlem. Skt. Knuds Torv 15, 8000 Aarhus C

El Club Harlem va ser establert el 1962, a l'annex de l'Aarhus-Hall a Skt. Knuds Torv 15. Es descriu com un club de ball. El club va ser dirigit per els Aarhus Foot Heaters, banda que es va formar el 1958 per l'Ernst Hornslet i en Bjarne Duelund. El grup va canviar el seu nom a Arosia City Jazzmen el 1965, però a partir de 1972 només Arosia. Des del principi, es van inspirar en el Louis Armstrong i després en el renaixement musical anglès. L'orquestra va realitzar una gira des del 1960 al 1962, quan van arribar a la sala "Pigalle" a Hamburg, mentres que els Beatles van tocar en el Star Club a 300 metres de distància. El 1970, només, quedaven dos dels músics originals. Arosia era, i avui, mig segle després, encara és una orquesta molt popular.


Plakaten swinger - Exposició 


Cartells del Festival de Jazz d'Aarhus. 


Cartell d'enguany (Finn Nygaard)

Els cartells del festival expliquen la història del jazz.

El Museu del Cartell Danès marca la història del jazz a Aarhus durant els últims 100 anys en una mini-exposició amb alguns dels cartells oficials del Festival de Jazz d'Aarhus del període 1989-2019.

D'aquests, alguns dels cartells d'en Finn Nygaard  finnnygaard.dk han rebut premis internacionals, per exemple, durant tres anys seguits, a principis dels 00, en la Conferència Internacional de Música en Viu, a Londres. El pòster de jazz del 2019, amb motiu d'Art Blakey, acaba de rebre el Premi d'Or Graphis amb seu a Nova York: Poster Annual 2020.

La petita mini exposició mostra clarament que la primera opció sovint ha estat el dissenyador de cartells d'en Finn Nygaard, els cartells mostren el seu amor pels mestres de la música de jazz.

També s'ha utilitzat sovint les fotos de jazz del difunt fotògraf Jan Persson janperssoncollection.dk com a presentació per als cartells.

L'exposició: El cartell swinger es mostra del 20 de juny al 12 d'agost del 2019 al Museu del Cartell Danès  danskplakatmuseum.dk/plakaten-swinger


Alguns dels concerts i bandes d'aquest festival de jazz 2019


Sam & The Soulmates – Jazzfrokost på KP5 (dinar amb jazz al KP5) havnefronten.dk

Sam i les ànimes bessones 

Sam & The SoulmatesUna banda amb una cantant amb carisma i amb una súper banda darrere d'ella, una experiència musical d'una classe molt especial. 

Interpretacions sensuals dels estàndards del jazz i del blues, èxits propis i peces llegendàries del rock; tot interpretat d'una manera que irradia amor per la música. Seductorament elegant i amb estil sensual, en el millor estil de la banda: Sam & The Soulmates, amb un toc llatinoamericà exòtic.

El grup consta d'un nucli de sis membres: veu, piano, guitarra, saxofon, contrabaix i bateria; però, també apareix en formacions més grans o més petites o amb solistes convidats especialment seleccionats.



La DR Big Band va tenir un bon debut al Ridehuset amb el Mathias Heise i la seva harmònica al capdavant.


Mathias Heise amb la seva harmònica a la Ridehuset, el passat divendres dia 19 de juliol ridehuset.aarhus.dk

Per al festival de jazz d'enguany, l'Aarhus Jazz Orchestra va rebre una sol·licitud de la DR Big Band drkoncerthuset.dk/dr-big-band: volien venir a tocar a la Ridehuset i, per primera vegada, ser part dels concerts del ric i tradicional Ridehuset Swinger. Segons la  directora de l'Aarhus Jazz Orquestra, la Dorthe Andersen, no van trigar molts minuts en dir que sí, i no hi ha cap raó per lamentar-ho.

En el concert del divendres a la tarda, hi va haver-hi una gran audiència, tan nombrosa, que poc abans de l'inici del concert no és podia accedir, fàcilment, a la Ridehuset i, tampoc, va ser fàcil, trobar-hi un lloc a la part de darrere. 

A les 5 de la tarde, la DR Big Band, ben organitzada, va sortir a l'escenari i començà amb una edició magníficament carregada del "Wonderful Evening Air" d'en Carl Nielsen  ca.wikipedia.org/wiki/Carl_Nielsen. Bon so, amb un to malenconiós nòrdic (la frase dóna un significat absolut en aquest context). 

Abans d'això, el director de l'orquestra, en Jesper Riis  jesperriis.dk/bigband-scores.php expressà la seva alegria pel gran suport de l'audiència i, el fet que la Big Band, finalment, pugui debutar a la Ridehuset durant el Festival de Jazz d'Aarhus. 

Finalment hi va haver-hi una càlida benvinguda al "controvertit" solista, Mathias Heise mathiasheiseq.com. 


Nikolaj Hess (piano), Peter Vuust (baix)


Cooperació entre dos músics de l'elit danesa del jazz.


Peter Vuust petervuust.dk

El pianista Nikolaj Hess en.wikipedia.org/wiki/Nikolaj_Hess i el baixista Peter Vuust petervuust.dk, pertanyen a l'absoluta elit del jazz danès. Al llarg dels anys, han tocat, a diferents parts del món; aquesta setmana, a la terrassa del Salling ROOFTOP visitaarhus.com/ln-int/salling-rooftop-gdk1094055, una de les terrasses amb millors vistes de la ciutat d'Aarhus, han aparegut, com un duo amb les seves pròpies composicions.

En Nikolaj Hess nikolajhess.com/biography és un dels pianistes més utilitzats en contextos danesos i internacionals. Ha guanyat diversos premis musicals i, va tocar, la seva pròpia música, a la pel·lícula Melancholia d'en Lars Von Trier.

A més a més, ha estat extremadament actiu, al front, dels discos i concerts de la seva banda: Nikolaj Hess Trio. 


Nikolajs Hess Trio Band 

En Peter Vuust, per la seva part, és professor a la Universitat d'Aarhus i al Conservatori de Música de Jutlàndia, director del Centre de Música per al Cervell i, a més, un dels Sidemen (músic de suport en una banda de jazz o rock), més utilitzats del país.

Ha tocat amb estrelles internacionals de jazz com en Tim Hagans en.wikipedia.org/wiki/Tim_Hagans, en Mal Waldron, el Ted Curson o, en Jukkis Uotila jukkis.com.

En Peter Vuust és conegut pel seu suport meravellós i receptiu, així com pel seu joc en solitari extremadament melodiós, i com a compositor i baixista ha publicat sis àlbums amb el seu propi nom.      



JAZZ OG FÆLLESSPISNING



Jazz i sopar compartit masvino.dk (menjar i comoditat)

La saxofonista Katharina Brien. Anit, a la Ridehuset, amb la Aarhus Jazz Orchestra
Foto: Bo Petersen

La Vinbodega masvino.dk, s'ha associat, aquest any, amb la Aarhus Jazz Orchestra aarhusjazzorchestra.dk i ha creat un menú fantàstic per als entusiastes del jazz en relació amb el 30è aniversari del Ridehuset Swinger del 17 al 20 juliol del 2019 durant el Festival de Jazz d'Aarhus.

El lema dels concerts nocturns a la Ridehuset d'enguany és: Gaudeix de les nits d'estiu amb la Big Band; ambient que rima amb la graella, la sala, la comunitat i l'estiu.

La masvino.dk ofereix un menú cada dia a la tenda de campanya del Officerspladsen ridehuset.aarhus.dk que es pot gaudir amb altres curiositats del jazz i és per els amants del bon menjar.

La casa d'equitació (La Ridehuset), ofereix concerts cada dia des de les 14.00 hores i, totes les actuacions són de entrada gratuïta.

Llegiu més sobre el programa a la Ridehuset Swinger 2019 - Nits de la  Big Band a la web: aarhusjazzorchestra.dk


Més fotos:


Jazz Festival 2019. Foto: Hreinn Gudlaugsson 


Jazz al carrer peatonal (Strøget, Århus)


dilluns, 8 de juliol de 2019

Copenhaguen a l'estiu. Experiències a l'aire lliure!

Copenhaguen a l'estiu. Experiències a l'aire lliure!


Res com l'estiu danès! (temperatures mitjanes:18-27 graus Celsius). Copenhaguen a l'estiu ofereix moltes experiències a l'aire lliure per a tothom: els festivals, les fantàstiques experiències gastronòmiques o, els clàssics deliciosos gelats; tot, es gaudeix millor a cel obert: a les places de la ciutat, a les zones verdes, als restaurants i als cafès. 

Udsigt fra Mamorkirke (Køvenhavn) marmorkirken.dk. Vistes des de l'església de marbre (Copenhaguen) 
Marmorkirken (Køvenhavn). Foto: Martin Heiberg

Raons per les quals hauries de passar l'estiu a Copenhaguen:
Podria explicar-vos durant hores sobre totes les "grans" coses que hauries de fer a la capital de Dinamarca durant les vostres vacances d'estiu?: Hi ha la animada vida de la ciutat, els verds jardins i les platges nòrdiques i, pots anar amb bicicleta a tot arreu!

Bicicletes per tota la ciutat...

Els barris de Copenhaguen poden ser molt diferents. Llavors, per què no tractar d'experimentar la major part possible de la ciutat? Puja a una de les moltes bicicletes disponibles de la ciutat i aconseguiràs una idea del que ofereixen els diferents veïnats.


Bicicletes elèctriques per alquilar per tota la ciutat (GPS inclòs).
 Foto: Jon_Ram_Bruun_Pedersen

Nyhavn


Nyhavn, el barri, més fotografiat, de Copenhaguen.
 Foto: Jacob Schojrring, Simon Lau

Nyhavn és, absolutament, un dels imants turístics de Copenhaguen. És un lloc perfecte per acabar un llarg dia. Menjar en un dels molts restaurants acollidors o fer com els "Copenhageners" i asseure's al moll amb una cervesa.

Nyhavn es va anomenar originalment: el Port Nou, el nom es remunta al 1673. Va començar com un port de negocis, prou ocupat, on es van acollir vaixells de tot el món. La vida al port es caracteritzava per el trasiego dels mariners, les tavernes, i les "alegries" i festes que aquests aportaven a l'ambient del barri.


El canal que travessa el popular barri de Nyhavn (Copenhaguen)

A Nyhavn, les cases antigues i "tortes", que anteriorment allotjaven als comerciants, ara estan bellament renovades i la zona està plena de bars i restaurants acollidors.

La casa nº9 de Nyhavn data del 1681 i és la casa més antiga del port. No ha patit cap extensió o remodelació del seu estat original.

En Hans Christian Andersen  nordicgir.blogspot.com/2018/10/hans-christian-andersen-i-linforme-del.html va viure cinc anys al número 20, va ser aquí, on va escriure: "El far", "La princesa del pèsol" i d'altres. Més tard, va viure 16 anys al número 67 i dos anys al número 18. Per tant, es pot dir, que aquest era el "seu" barri.


El pont interior de Nyhavn. Foto: Thomas Hyrup Christensen 


Els Jardins del Frederiksberg


El jardin a Frederiksberg 

A l'entrada principal del Frederiksberg Have (jardí), on el popular rei Frederik VI  ca.wikipedia.org/wiki/Frederic_VI_de_Dinamarca et dóna la benvinguda, no dubtes, que estàs visitant el seu jardí.

La inscripció als peus de l'estàtua diu: "Aquí, es va sentir feliç, enmig de la seva gent fidel", i va ser aquí també on es van construir els canals perquè la gent pogués navegar per ells i saludar-lo.


Canals al parc: Frederiksberg (Copenhagen)

Avui en dia, pots alquilar un dels vaixells d'esbarjo de Svendsen finn-andersen.dk/siten1/boats.htm, i navegar pels jardins a Frederiksberg, durant tot l'estiu, des d'on es pot veure el castell, i obtindre una bona impressió de l'extensa gespa del parc, dels grans arbres de fulla caduca, dels molts ponts petits i del mirador xinès, que data del 1799, i que va ser construït com una casa de te per al rei.


Te, servit, a la casa xinesa del parc Frederiksberg 

El parc de Frederiksberg ha estat el punt d'excursió de Copenhaguen durant centenars d'anys. Molts prenen la cistella d'aliments i combinen l'excursió amb un recorregut pel zoològic situat a l'extrem nord del jardí.


Vista panoràmica del parc: Frederiksberg


Kastrup Søbad (banys de mar)


Els banys de mar a Kastrup, situat a la vora del riu Øresund Sound, ofereixen una vista de l'illa de Saltholm (l'illa de la sal)  es.wikipedia.org/wiki/Saltholm i de Suècia. Aquests banys de mar, són una perla arquitectònica i un lloc veritablement màgic que ofereix bones oportunitats per nedar amb protecció contra el vent.


Les instal·lacions dels banys de mar (perla arquitectònica)

Des del Kastrup Strandpark, el Kastrup Søbad s'estén cap al mar. Els banys són una construcció circular de fusta que, com una escultura, apareix a la superfície de l'aigua, i es pot experimentar des de terra, així com des del mar i l'aire.

La instal·lació total consisteix en la instal·lació del bany circular a l'aigua, una nova platja, i un edifici de servei circular associat amb vàters i vestuari per a discapacitats.

Un pont de 100 metres de llarg porta als visitants a la planta de bany circular, que en un recorregut circular s'eleva gradualment sobre el mar i acaba amb un punt de projecció a cinc metres d'alçada. La paret exterior de la pantalla, que protegeix als banyistes del vent, es troba en el punt més baix de 1.5 metres d'altura i en el punt més alt de 8 metres d'altura.


Les instal.lacions per als banyistes a la Strandpark (la platja del parc)

Les instal·lacions inclouen vestidors amb dutxes i taquilles. Per a aquells interessats a donar el pas, hi ha 3, així com taules de busseig de 5 metres a la plataforma. El mar és molt suau i es recomana a les famílies amb nens que nedin en les aigües poc profundes de la platja.

A la nit, els focus incrustats a la coberta de fusta creen un bell efecte d'il·luminació indirecta en els banys de mar.


Christiania


Christiania. El barri més "independent" de Copenhaguen 

Christiania, el famós barri de Copenhaguen, és un santuari hippie al mig de la ciutat i, sens dubte, una de les atraccions turístiques més grans de Dinamarca.

L'àrea controvertida, és estimada per molts, però ha estat el punt focal del ferotge debat a causa de les relacions liberals dels residents amb el cànnabis i una sèrie de desafortunats episodis violents en l'àrea.

La història de Christiania es remunta a 1971, quan un grup de gent van obrir un orifici (fer un forat) a la tanca del Bådsmandsstræde Barracks en.wikipedia.org/wiki/Old_Artillery_Barracks,_Christianshavn. I, aviat, el santuari es va donar a conèixer a nivell internacional. 


Un grup de joves enderrocant la tanca de l'antic edifici de l'artilleria, el començament de la llegenda: Christiania, 1971  

Avui en dia, molts dels habitants originals encara viuen al poble controlat col·lectivament, i l'àrea també té un inconfusible aura dels 70. Hi ha al voltant de 1000 persones vivint a Christiania, i cada any el santuari és visitat per prop de mig milió de visitants.


La casa del Teatre Royal de Copenhaguen (Skuespilhuset)


La casa-teatre, (skuespilhuset.dk). Foto: David Borland

El local d'assaig del teatre real danès kglteater.dk o, la denominada casa dels actors a Copenhaguen (skuespilhuset) és l'escenari principal del país per l'actuació. Una casa-teatre que s'adapta al nivell més alt des de l'interior cap a l'exterior. La casa-teatre conté tres escenaris: l'escenari gran, l'escenari del port i l'escenari petit, que en conjunt tenen espai per a uns 1.000 convidats.

Si no teniu una entrada per a gaudir d'una representació, podeu caminar dins el vestíbul i gaudir de la vida diària de la casa, ja sigui al matí amb el servei de cafeteria i la venda de butlletes o d'hora a la tarda, abans que s'obrin les portes de les diferents representacions.


La Sireneta de Copenhaguen, dins del recorregut de la Langelinie.
 Foto: Morten_ polfoto 

També es pot gaudir d'un passeig nocturn, per el camí cobert de roures, que uneix des de la casa-teatre, el barri de Nyhavn amb la zona portuaria Langelinie en.wikipedia.org/wiki/Langelinie, en una ruta panoràmica a través de l'aigua.


Bo per al paladar; el Ofèlia restaurant


La terrassa del Ofelia kglteater.dk/brug-teatret/spis-og-drik/Restaurant-Ofelia
Foto: David Borland

La cafeteria i el restaurant Ofèlia (Ofelia), situats a la casa-teatre del Teatre Royal de Copenhaguen, són oberts a tothom: per als habitants de la ciutat i per als turistes, visitants del teatre i transeünts, ja sigui per a la lectura de diaris sobre una tassa de cafè o a la cafeteria per a gaudir-ne d'una experiència gastronòmica.

Cada dia, quan els déus meteorològics ho permeten, la barra de còctels a l'aire lliure és oberta de 10 a 18 i, quan hi ha actuacions a la casa, és oberta durant els descansos de 18 a 23.

Amb una de les millors ubicacions de Copenhaguen, directament per sobre de l’aigua, se serveixen còctels de la casa, cervesa seca i molt més...


kglteater.dk/shows


Islands brygge sommer. Foto: Martin Heiberg 
nordicgir.blogspot.com/2018/07/art-i-museus-per-visitar-durant-lestiu.html



diumenge, 23 de juny de 2019

El LiteratureXchange 2019. Festival literari, a Århus!

LiteratureXchange 2019. Aarhus 



Aquests dies he estat acudint a alguns dels esdeveniments literaris que han format part del LiteratureXchange, un festival internacional de literatura, que s'ha estat celebrant, a la ciutat d'Aarhus, per segona vegada, des del 13 al 23 de Juny, d'aquest 2019.

El programa ha constat d'uns, aproximadament,150 esdeveniments, des de literatura als espais urbans, fins a sopars de literatura temàtica, a més de lectures i debats tradicionals.

El LiteratureXchange, ha presentat noms d'autor estrangers i danesos; converses entre investigadors i autors sobre temes internacionals i, diverses activitats no tradicionals, que han aconseguit impregnar tota la ciutat de literatura.

El festival ha activat la ciutat d'Aarhus desplegant-se per l'espai urbà, als grans escenaris de la ciutat: als cafès, a les institucions culturals, com la biblioteca Dokk1, a Godsbanen godsbanen.dk, i a diverses esglésies del centre de la ciutat.


Visió literària


litteratursiden.dk/index.php/temaer/international-litteratur-i-aarhus

El LiteratureXchange és un festival de literatura internacional que pretén manifestar la ciutat d'Aarhus com una ciutat literària important i innovadora.

El LiteratureXchange fa que el món sigui més petit i la perspectiva sigui més gran. El festival treballa en la intersecció entre la investigació i la literatura, entre els grans noms internacionals i la implicació local i, entre esdeveniments de creació de debats i iniciatives sorprenents, a dins del paisatge urbà.

El festival és un esdeveniment rellevant, que involucra als participants en els problemes actuals i crea entusiasme per la lectura.

Com s'aconsegueix això?:

• El festival dóna veu a escriptors, investigadors, mediadors, traductors i, per descomptat, als lectors internacionals i danesos.
• El festival juga amb la forma i presenta molt més que les converses i lectures tradicionals
• El festival s'estén per tota la ciutat i ofereix experiències literàries sorprenents i diferents a tota mena d'espais 
• El festival col·labora amb totes les parts de la literatura
• Els festival es mou entre esdeveniments molt literaris (elitistes) i d'altres més populars


Perspectiva internacional


El LiteratureXchange explora com la literatura pot desafiar la comprensió de nosaltres mateixos i del món que ens envolta. Pot la  literatura moure's arreu del món? Pot sacsejar la ment i posar-la en perspectiva?

El festival ofereix un marc de diàleg sobre el potencial de la literatura centrant-se en temes globals actuals; tot això, es discuteix en debats entre escriptors, investigadors i crítics danesos i internacionals.


Alguns dels autors convidats 


Naja Marie Aidt. Foto: Mikkel Tjellesen

Naja Marie Aidt (Dinamarca)

La Naja Marie Aidt, nascuda el 1963, és una poeta i escriptora danesa, els seus escrits s'estenen, més enllà, de diferents gèneres. Va debutar el 1991 amb la col·lecció de poesia: "Mentre jo sigui jove", i va seguir escrivint, entre altres coses, dues col·leccions més de poesia: "Una reunió difícil" (1992) i "El tercer paisatge" (1994); es van tornar a publicar el 1995 sota el nom de "Trilogy". Junts, els poemes es poden llegir com una història coherent sobre com deixar la joventut i com situar-se a la vida adulta. La gran vida i la petita vida quotidiana són dos motius habituals en les obres de la Naja Marie Aidt. El 1993 es va publicar la seva col·lecció de contes "Vandmerkket" (Filigrana), formada per nou relats curts. El contingut i l'estil oscil·len entre el realisme i el surrealisme i, els seus contes, estan plens de simbolisme.


Naja Marie Aidt. Foto: Joey Anthon Jackson

El 2006 es va publicar la seva segona col·lecció de contes "Bavian", que consta de 15 històries curtes. A "Bavian" les situacions quotidianes i modestes, que s’estableixen en totes les narratives, entren en desintegració ràpidament. La tranquil·litat de la vida quotidiana es trenca i tot es converteix en caos i, en aquest caos, els protagonistes intenten tornar a trobar l'estabilitat. La col·lecció va guanyar el Premi de la Crítica el 2007 i el Premi de Literatura del Consell Nòrdic el 2008.

El 2017 va escriure un llibre, molt personal i commovedor, sobre la pérdua del seu fill Carl (25 anys), en circumstàncies dramàtiques, desprès d'un estrany accident, ocorregut al llançar-se per la finestra d'un quart pis, en un estat psicòtic, provocat, per ingestió de setes al·lucinogenes; el llibre es titula: “Si la mort us ha pres alguna cosa, torneu-la"


Linn Ullmann (Noruega)


Linn Ullmann. Foto: Agnete Brun

La Linn Ullmann (nascuda en 1966) és una autora noruega, periodista i crítica cultural. De fet, ja era coneguda com a crítica literària abans de la seva primera novel·la: "Abans que t'adormis", 1998. "Quan estic amb tu", publicada tres anys després, és una novel·la còmica i fosca sobre la devoció. La tercera novel·la, "Gracia" (2002), tracta sobre l’envelliment del periodista cultural Johan Sletten, que després d’una llarga vida laboral, pot mirar enrere, i s'adona que la seva dona, és i ha sigut, lo millor de la seva vida. Quan en Johan és afectat per un càncer, li fa prometre a la seva dona que l'ajudarà a morir quan no vulgui viure més. "Grace" va obtenir un gran èxit tant a Noruega com a nivell internacional i, va guanyar el Premi de Lectors a Noruega i va ser nominat al premi: The Foreign Fiction, a Anglaterra.

La quarta novel·la de la Linn Ullmann, "Un nen feliç", tracta sobre un metge retirat, l'Isaac, de 84 anys, i els seus conflictes i tabús; va ser nominada al Premi Brage. El 2007 va rebre el premi Amalie Skram per la seva obra literària i el Gullpennen (la ploma d'or) pels seus esforços periodístics al diari noruec, Aftenposten (el diari de la vesprada). Les novel·les de la Linn Ullmann han estat traduïdes a 30 idiomes diferents i publicades a la major part d’Europa i dels Estats Units.

La seva última novel·la, De urolige (Els inquiets), va aparèixer el 2016. L'origen de la novel·la no era d'un personatge de ficció, sinó que va sorgir d'un altre projecte, un llibre de conversa que la Linn escriuria amb el seu pare, el director de cine Ingmar Bergman. S'ha convertit en una novel·la lírica sobre la infància, la soledat, l'amor i els pares absents. Al mateix temps, és un retrat d'un dels "millors" directors de cinema del segle XX.


Sjón (Islàndia)



Sjón ca.wikipedia.org/wiki/Sigurjón_Birgir_Sigurðsson
Foto: Jóhann Páll Valdimarsson

En Sigurjón Birgir Sigurðsson, més conegut, com Sjón (nascut l'any 1962) és un escriptor i poeta islandès. El nom de l'artista Sjón és una abreviatura de Sigurjón i, una paraula islandesa per a la vista (visió), i la va utilitzar per primera vegada quan als 15 anys, va debutar, amb la seva primera col·lecció de poemes "Sýnir" (Visions), el 1978. 

Des de llavors, en Sjón ha explorat diferents formes d'art, tant literàries com musicals. El seu avanç internacional es va produir amb la novel·la: "Skugga-Baldur", el 2003. La trama d'aquest llibre ocorre a Islàndia el 1883 i, és una retrospectiva sobre la vida de la noia Abba (coneguda a Islàndia) a la costa sud-oest d'Islàndia el 1868; esdescriu el vilà del llibre, el sacerdot Baldur Skyggeson, i la seva caça d'una misteriosa guineu blava. El 2005, Sjón va rebre el Premi de Cultura del Consell Nòrdic per aquest llibre.

Un dels seus darrers treball, va ser el llibre "El noi que mai va existir", 2013. 

El passat mes de maig (2019), s'ha publicat la seva gran obra "CoDex 1962", formada per tres novel·les (la nova saga islandesa!?). Juntes formen una trilogia que teixeix elements de ficció, història, mitologia, cultura pop, poesia i, com a la rica tradició narrativa islandesa, un univers  màgic.

La majoria dels textos d'en Sjón es basen en la història d'Islàndia, però els seus escrits no són gens insulars; aconsegueix comentar les condicions socials i la identitat d'una manera que interessa al lector.

Sjón ha col·laborat sovint amb la cantant Björk i, ha escrit les lletres de diverses de les seves cançons. Va treballar amb el Lars Von Trier i la Björk a la pel·lícula musical: "Dancer in the Dark" (2000) i va ser, nominat a l'Oscar i al Globus d'Or per la millor cançó original. 


Samanta Schweblin (Argentina). La ploma inquietant! 


Samanta Schweblin. Foto: Alejandra López

La Samanta Schweblin (1978) és una novel·lista argentina. Ha publicat tres llibres de contes i dues novel·les. Moltes de les seves històries també es publiquen a diverses revistes i antologies de llengua espanyola i s'han publicat traduccions en anglès tant a The New Yorker com a Granta granta.com

Va debutar el 2002 amb la col·lecció de relats: "El núcleo del disturbio", que va guanyar un premi del Fons Nacional d'Art i de la competició nacional: Haroldo Conti.

Els seus relats ens permeten transitar la vida quotidiana, per submergir-nos en universos que, sobtadament, trenquen aquest registre, aparentment, normal i controlat. Aquests límits estableixen noves fronteres entre el real i el fantàstic, el percebut i allò que no és altra cosa que la vida. La incomunicació, la necessitat de connectar amb l'altre, les relacions familiars, la vellesa, tragèdies que esperen amagades...son una constant en els seus relats! De fet ha sigut comparada amb Kafka (una mena de versió kafkiana del segle XXI?!) Als 12 anys, la Samanta va deixar de parlar. Es va barallar amb el llenguatge i va trobar en l'escriptura la seva única manera de fer-se entendre. 


La "cuentista" i narradora argentina, la Samanta Schweblin 

El passat 2012 es va instal·lar a Berlín, després d'haver guanyat la beca DAAD (Servei Alemany d'Intercanvi Acadèmic), al barri de Kreuzberg, convidada a una estada d'un any pel govern alemany, però va decidir quedar-se després a la ciutat. Va completar la seva primera novel·la: "Distancia de rescate" (Distància de rescat), 2017, que es va convertir en el seu gran debut internacional. El llibre tracta sobre la moribunda Amanda, que està a l'hospital i parla amb el noi David. David vol que la Amanda, li parli de la trobada amb la seva mare (la Carla) i, del que va causar la posterior malaltia de l'Amanda. Tot el llibre, està escrit com a conversa entre les dues persones, sobre com la Amanda i la seva filla Nina, de vacances a l'Argentina, es troben amb la bella Carla i el seu fill David i, els esdeveniments misteriosos i aterradores que se segueixen. El llibre va guanyar el Premi Tigre Juan  es.wikipedia.org/wiki/Premio_Tigre_Juan i va ser nominada al Premi internacional Booker  ca.wikipedia.org/wiki/Premi_Booker el 2017.

L’abril del 2019 es va publicar, en danès, la seva col·lecció de contes curts del 2009: "Fugle i munden" (Pájaros en la boca).

"Crec que les sèries de televisió, els jocs i els mitjans de comunicació en general han canviat la manera de narrar històries. Però els llibres es mantindran", va declarar la Samanta en una entrevista-conversa, amb la Bethanne Patrick.


Klas Östergren (Suècia)


klas Östergren. Foto: Viktor Gårdsäter

En Klas Östergren (1955) és un autor, escriptor i traductor suec. Va debutar amb Attila el 1975, però és millor conegut per les novel·les: "Gentlemen", 1980 i "Gangsters", 2005.

Els cavallers (Gentlemen) té lloc a Estocolm el 1978, on s'ofereix a l'autor, en Klas, per reescriure una interpretació moderna de "La cambra vermella", de Strindberg  ca.wikipedia.org/wiki/August_Strindberg on, un vespre al club de boxa, coneix a l'encantador músic de jazz Henry. La seva trobada aleatòria es desenvolupa en una estreta amistat entre els dos i el germà d'Henry, en Leo. En Klas es trasllada a viure amb Henry i Leo, però descobreix ràpidament que alguna cosa no és com hauria de ser. En Klas Östergren va escriure el llibre per divertir-se, però es va despertar amb gran fama al seu país d'origen. El llibre també va ser filmat el 2014 pel director suec de cinema i televisió en Mikael Marcimain, i va ser nominat, al Nordic Council Film Prize.

Més de 25 anys després del llançament de "Gentlemen", es va llançar el seu llibre successor: "Gangsters", que també es va convertir ràpidament en un èxit aclamat per la crítica. La seva novel·la "Twist"(Gir) del 2014, és alhora una història d’amor, una representació social i una novel·la emocionant. L'Östergren és, també, un traductor molt reconegut a Suècia, i ha traduït la versió sueca de "Catcher in the rye" (El guardià entre el sègol) de J. D. Sallinger                  ca.wikipedia.org/wiki/Jerome_David_Salinger, així com una versió en dues parts de l'obra de Henrik Ibsen  ca.wikipedia.org/wiki/Henrik_Ibsen. L'Östergren ha guanyat diversos premis, incloent, el Premi Dobloug el 1998 i el Premi de literatura de la fundació Selma Lagerlöfs  ca.wikipedia.org/wiki/Premi_Selma_Lagerlöfel 2012. El 2014 es va convertir en membre de l'Acadèmia Sueca (ell mateix ha decidit deixar la prestigiosa institució, per a tindre més temps per escriure?!).

El 2019, es a dir, recentment, s'ha publicat la seva novel·la: "I en skov af sumak" (En un bosc de sumac): Un retrat social cru i ben escrit que representa l'estiu de 1970 a Estocolm. Un estiu a l'ombra de la guerra del Vietnam. Els Estats Units han ampliat la guerra del Vietnam amb la invasió de Cambodja, els Beatles es dissolen...


Literatura i mùsica (LiteratureXchange, a Dokk1)
litx.dk 


diumenge, 9 de juny de 2019

Eleccions generals daneses. L'energia política


Eleccions generals daneses (5 de juny, 2019). L'energia política...



Eleccions Generals 2019, a Dinamarca

Després d’una prolongada i històrica campanya (caòtica?), l’antic ordre polític, ha tornat, amb força i confiança renovades, el passat dimecres 5 de juny, dia de la Constitució danesa.

Mentre que els partits del denominat: "bloc blau" (el centre-dreta) es van fondre, els partits del poder clàssic (el "bloc vermell" o, l'esquerra), que havien perdut el seu suport popular les passades eleccions (tot i que, els socialdemòcrates van ser el partit més votat el 2015, però una coalició de centre-dreta no els va permetre governar), aquest bloc d'esquerres, s'ha superat a si mateix, aquesta vegada, amb 31 mandats més que les passades eleccions.




Els votants, sembla ser, no li han donat, tanta importància, a la onada sobre la crítica a l'immigració extrema que es va donar el 2015; el Rasmus Paludan (extrema dreta) ha segut "destruït" pels danesos a les urnes, es a dir, demòcraticament; la "llum" que afirmava ser-hi, s'ha apagat de cop i esperem, per sempre! Per altra banda la Pernille Vermund (dreta pura) i el Kristian Thulesen Dahl (el Partit Popular Danès) han rebut, conjuntament, molt menys escons que a les eleccions passades. Els dos partits, probablement, podran trobar temps per a discutir els matisos de l'impotència de la dreta, en la política danesa.


Eleccions terratrémol?

 

El nou primer ministre, serà, molt probablement, la Mette Frederiksen (la líder dels socialdemòcrates danesos) després d’una pressió electoral tan poderosa de l’esquerra que, s’ha de tornar enrere en el temps, fins a 1971, per apreciar el superàvit actual.


La Mette Frederiksen, la lider del partit socialdemòcrata danés, i la candidata més votada el passat 5 de juny

Significativament, els pragmàtics, del partit SF (Socialistisk folkeparti) han superat, amb un mandat als revolucionaris del partit Endhedslisten. Tot això, vol dir que, l’amenaça més greu per a les ambicions de la, segurament, primer ministre, la Mette Frederiksen prové d’una esquerra radical, fortament reforçada, en aquestes darreres eleccions, que, pareix ser, ningú havia oblidat.


Pia Olsen Dyhr, la lider dels Socialistisk Folkeparti
 
sf.dk/politiker/pia-olsen-dyh

Definitivament, les eleccions d'aquest dimecres passat, a Dinamarca, han produit un gir polític cap a l'esquerra radical, de la que se'n parla i escriu molt aquests dies. Els partits del poder tradicionals han ressorgit i derrotat a les últimes "alienes" articulacions polítiques. En Hans Mortensen weekendavisen.dk/redaktionen/hans-mortensen explica, al weekendavisen (periòdic intel·lectual danés, del cap de setmana),  aquest canvi de sistema i el preu que la Mette Frederiksen ha de pagar per formar govern.

L'historiador Bo Lidegaard  en.wikipedia.org/wiki/Bo_Lidegaard, que coneix ben bé, la història de la socialdemocràcia danesa, creu que la Mette Frederiksen serà el primer ministre més professional i socialdemòcrata des dels temps del Jens Otto Krag (el ministre socialdemòcrata danés, més carismàtic, fins ara). 


La marxa pel clima, ha jugat un paper definitiu en aquesta campanya electoral 

També ha de tractar-se el tema que ha omplit, i molt, la campanya electoral: El Clima. Però, què passa quan la política verda col·lisiona amb la política de benestar d'esquerres? Els que cobren salaris més baixos, no pagaran un preu desproporcionadament elevat per la, denominada, transició verda? 

La "misèria" ideològica, representada al Folketing, aquesta passada legislatura, concentrada, sobretot, en el partit que havia alterat seriosament, l’antic ordre (l'ordre socialdemòcrata) des de la seva creació el 1995: El Dansk folkeparti (el Partit Popular Danès), s'ha vist reduïda, dràsticament, amb una perdúa de 21 mandats, i la meitat de la influència del partit, al parlament danès (el Folketing). Aquests resultats electorals, confirmen, l'experiència desastrosa, obtinguda per els populars danesos, a les passades eleccions al Parlament Europeu, on el partit va perdre tres dels seus quatre mandats. 


La Dannebrog (la bandera danesa)

El dimecres passat, la nit de les eleccions, les persones més populars a dintre del Dansk Folkeparti (partit antiimmigració i reaccionari) van caminar com si estiguessin petrificades i no poguessin posar paraules, al cop baix, rebut a les urnes. El líder del partit, el Kristian Thulesen Dahl, va contraatacar, el clima tempestuós, amb el discurs, de la necessitat que el vell capità es mantingui al pont quan el mar dels votants es rebel·la i el vaixell oscil·la. No és bo, quan el propi patró posa l'accent en la importància de tenir la mà al timó, per descomptat!


Dansk Folkepartis partiformand Kristian Thulesen Dahl.
Foto: Henning Bagger/Ritzau Scanpix

El Kristian Thulesen Dahl, amb el col·lapse popular del seu partit, lliura la majoria dels vots darrere del vol electoral del bloc blau al blau vermell i acaba sent l'home que, probablement, faci de la Mette Frederiksen, la nova primer ministre, en una Dinamarca d'esquerres.


El "nou" (vell) esperit de la gent! 


L'Anders Fogh Rasmussen (ex-primer ministre danés i ex-secretari general de l'OTAN)

El canvi polític, del passat 5 de juny (dia de la Constitució danesa) és, en primer lloc, una expressió del fet que l’energia política del "petit canvi" de sistema de les eleccions del 2001 està finalment esgotada. En aquell moment, l'Anders Fogh Rasmussen  ca.wikipedia.org/wiki/Anders_Fogh_Rasmussen es va convertir en primer ministre en un període estable, sobre una aliança, sense precedents, amb el Partit Popular Danès (el Dansk Folkeparti), que llavors liderava, la Pia Kjærsgaard es.wikipedia.org/wiki/Pia_Kjærsgaard i basat en dos pilars: la immigració limitada i el benestar generós.

En els anys feliços, l'Aliança va ser-hi alabada pel Søren Krarup  en.wikipedia.org/wiki/Søren_Krarup, que, probablement, va ser l'home darrere del "petit canvi" de sistema, el va dirigir, amb èxit, aquest canvi, i massa gran, va ser el resultat de les eleccions del 2001; de fet, va escriure un llibre el 2006 parlant d'aquest canvi de paradigma a la política danesa dels primers anys del nou mil·lenni. 

L'Anders Fogh Rasmussen havia estat fascinat per la lectura de: The Unfinished Revolution (La Revolució Inacabada) que és la història definitiva del Nou Laborisme (anglès) des de la seva gènesi fins a la derrota de les eleccions del 2010, que abasta més de 25 anys i sis eleccions generals d'estratègia, reconstrucció i re-invenció. En aquest llibre, el Philip Gould  en.wikipedia.org/wiki/Philip_Gould,_Baron_Gould_of_Brookwood un dels estrategs polítics més importants del món i assessor clau d'en Tony Blair durant aquest període, descriu, brillantment, com va arribar a dominar el Nou Laborisme, va vacil·lar i caure, avaluant l' èxit del govern i cap on hauria d’anar aquest. 


FOLKETINGET (el Parlament danés)

L'entrada al segle XXI, es va convertir en un segle una mica dur per a l'esquerra danesa i un succés, de sobte, per al partit popular danès. Després d’una mica més d’una dotzena d’anys de celebració, la socialdemocràcia finalment s’ha assentat, de nou, a l’esperit popular i ha formulat una resposta previsible, tot i que, una mica tardana. A Dinamarca, el bitllet d’admissió al poder del govern és combinat amb la política sobre immigració i, un estat del benestar molt complet. 


Debat televisiu dels diferents candidats polítics danesos

La conseqüència d’aquest desenvolupament és evident: el potencial polític de noves tensions alienígenes ha disminuït bruscament. Durant un parell d’anys, aquest fet, s’ha vist obscuritat per tot tipus d'actes de celebració per part de membres del centre-dreta, amb restriccions impensables dins de la tradició socialdemòcrata i l’anomenat canvi de paradigma, en el que es refereix el problema de l'immigració; es a dir, les iniciatives, no massa populars, que pertanyen, principalment, al final simbòlic de la vida política de l'última legislatura.


Quota de refugiats i, nens fills dels asilats polítics



La Mette Frederiksen

Tot i que el canvi de sistema ha perdut energia política pel que fa a l'aliança entre l'esquerra i el partit popular danès, la meitat de la base parlamentària de la Mette Frederiksen no s'ha resolt completament pel fet que la lliçó, de la herència, de les "velles" eleccions del 2001, era la necessitat d'una política d'immigració estricta.

Aquest últim tema (immigració) és al centre de les dificultats que la Mette Frederiksen haurà d'haver esborrat abans que pugui accedir-hi a l'Oficina del Primer Ministre. Els últims 18 anys de coordinació política, en aquest tema, s'han deixat de banda; això, ha succeït, entre altres coses, perquè la política d’immigració de la Mette Frederiksen s’ha traslladat allà on torna a ser atractiva per als votants que van deixar el seu partit a favor del Partit Popular Danès.


La Pia Olsen Dyhr, el Morten Østergaard i la Mette Frederiksen (d'esquerra a dreta), líders de l'actual esquerra danesa 

Cap dels altres grups de l'esquerra, que són, el seu suport, per a formar govern (negociacions que se estan discutint aquests dies), està d'acord en aquest canvi. Al contrari, aquest altres partits d'esquerres volen canviar la política alienígena que la Frederiksen ha promès mantenir. I aquí hi ha el problema, que aquesta política "alienígena" ha segut, en part, la causa de la seva victòria. És a dir, la causa del col·lapse del Dansk Folkeparti (el Partit Popular Danès).

La Pernille Skipper, líder del partit revolucionari d'esquerres: Enhedslisten ca.wikipedia.org/wiki/Aliança_Roja-Verda

Per altra banda, el primer ministre que s'en va, el Lars Løkke Rasmussen, que ha apuntat (estrategia per a parar a l'extrema dreta?) a la Mette Frederiksen, com a part de la solució, durant un intent de la seva campanya d’accelerar i mantindre el centre polític, i que ha obert la porta per obrir la possibilitat de rebre més refugiats polítics i, també, en part, per relaxar les condicions per als nens al centre de refugiats Sjælsmark udrejsecenter.dk (tema molt delicat i controvertit a la política actual danesa). Aquestes, són dues de les principals exigències de l’esquerra i dels radicals (Radikale Venstre). Si la Mette Frederiksen pot convèncer que la seva comissió de rendiment prevista serà l'inici d'un sostre de liquidació d'efectiu i del servei d'integració, ja va pel bon camí... 


Cercle d’amics d'esquerra


La Mette Frederiksen i el Morten Østergaard 

Tothom espera negociacions dures entre les quatre parts implicades: els socialdemòcrates, Radikale Venstre, el Socialistisk Folkeparti i Endhedslisten (els quatre partits d'esquerra, en distints graus, que formaran i decidiran el nou govern danés). Tot i que, pot ser, relativament fàcil, establir un acord sobre els objectius climàtics, l’educació i d'altres, l’economia i els emigrants crearan problemes. 

Hi queda lluny de la pròpia percepció de la Pernille Skipper (Enhedslisten) la política econòmica necessària per a la presentació d'en Morten Østergaard. I hi ha molta distància, per exemple, entre la política exterior de la Mette Frederiksen i la del Morten Østergaard, lider de Radikale Venstre i, el segon partit més votat del bloc d'esquerres. Com a escalfament de les negociacions, l’aire està format per requeriments definitius que es van lliurar, com un mantra, durant la campanya electoral.

Potser la configuració provocarà diversos reinats, però totes les parts estan vinculades en una comunitat de destí, ja que l'electorat ha compost el Folketing. La Frederiksen no pot convertir-se en la primer ministre sense establir compromisos amb els seus partidaris, que són per la seva banda, exigents. Però els partidaris han de buscar opcions alternatives, tret que, la Frederiksen, resulti dòcil!?