dimecres, 11 de setembre de 2019

Henrik Ibsen. Home i màscara


Ibsen. Home i màscara. El pare del drama modern?

Kulturvitaminer posts serie



Henrik Ibsen, 1863-64 nasjonalbiblioteket Oslo. ca.wikipedia.org/wiki/Henrik_Ibsen

QUI VA SER en HENRIK IBSEN?

En Henrik Ibsen (1828-1906) va ser un dramaturg, poeta i lletrista noruec. Les seves peces segueixen sent interpretades a tot el món, com Shakespeare. "Vildanden"(L'ànec salvatge), "Et dukkehjem"(La casa de les nines) i "Hedda Gableres.wikipedia.org/wiki/Hedda_Gabler, es troben entre les obres més conegudes de l'Ibsen, que sovint se'l denomina com "el pare del drama modern".

Infància a Skien


L'Ibsen va néixer a Skein ca.wikipedia.org/wiki/Skienera fill d’un comerciant. Molts creuen que la seva infantesa i els seus entorns inspiraren, persones i esdeveniments que es troben als seus drames i a la seva poesia. L'Ibsen va néixer, a dins d'una família, pertanyent, a la classe alta de Skien, però les fallides econòmiques la van afectar.

"A la meva infantesa, Skien, era una ciutat molt feliç i sociable, al contrari del que es convertiria després" - Ibsen sobre Skien.

Bona part de la infància de l’Ibsen, és incerta. Va fer espectacles de titelles, va pintar i dibuixar, i sembla ser, que va passar molt de temps sol.

Henrik Ibsen. Il·lustració: Axel Tallberg, 1901/Scanpix

El Primer drama de l'Ibsen


Als 15 anys, l'Ibsen va ser enviat a la ciutat de Grimstad ca.wikipedia.org/wiki/Grimstad, per treballar, com aprenent, a una farmàcia. L'Ibsen havia escrit poemes des de petit, i a Grimstad, va començar a treballar en el seu primer drama, "Catilina". A Grimstad, va mantenir, una relació amb l'Else Sophie Birkedalen; una dona que treballava a la casa on vivia l'Ibsen. L'Else, va quedar embarassada, però l'Ibsen, de 18 anys, no va tenir cap contacte amb el seu fill, tot i que, va pagar el suport infantil durant els propers anys.

El 1850 l'Ibsen es va traslladar a Kristiania (l'actual Oslo), on durant un esdeveniment a la Unió Estudiantil Noruega, va conèixer el famós violinista mundial, l'Ole Bull ca.wikipedia.org/wiki/Ole_Bull. En Bull va ser el cap del, recent, creat teatre Det norske de Bergen: el precursor de l'escena nacional. Va oferir treball a l'Ibsen i, el 1851, aquest va traslladar-se a Bergen. 


Christiania Teater (Stortingsgata, 16- Oslo)

Després d'uns quants anys a Bergen, l'Ibsen es va traslladar a Kristiania (Oslo), on va treballar al Christiania Theatre. S'havia casat amb la Susanne Thoresen es.wikipedia.org/wiki/Suzannah_Ibsen, una dona que va conèixer a Bergen. Ella va significar molt per a l'Ibsen i, per la seva obra com a dramaturg i poeta. Junts van tindre el seu fill Sigurd.

El 1864 l'Ibsen va abandonar Noruega. Va passar els propers 27 anys a l'estranger, interromputs, només, per breus visites al seu país d'origen. L'Ibsen va escriure les seves obres dramàtiques més famoses a Itàlia i a Alemanya. El 1891, l'Ibsen es va traslladar a Kristiania, on va morir el 1906 després d'una llarga malaltia.

Quan l'Ibsen abandoná Noruega, abandona, el projecte nacional. Al cap d'uns anys, l'Ibsen va passar de conrear el passat a centrar-se en problemes contemporanis. L'Ibsen va assenyalar que participaria, seriosament, en el que s'anomenà, l'avanç modern.


Ibsen i, alguns dels seus personatges 

Una biografia essencial 

La "mastodòntica" biografia, sobre la vida i l'obra d'en Henrik Ibsen, escrita, per l'Ivo de Figueiredo rosinante-co.dk/forfattere/ivo-de-figueiredo: Henrik Ibsen. "Mennesket og masken"(L’home i la màscara), títol, del llibre rosinante-co.dk/henrik-ibsen-id47433, sobre l'Ibsen ca.wikipedia.org/wiki/Henrik_Ibsen i publicada resentment. Aquests escrits, van culminar, amb dos volums que, després, es va recollir en un mateix volum i, que ara, ha aparegut a Dinamarca, amb un retard considerable. En realitat no hi ha cap motiu, per aquest retràs, però, després n’hi ha un: L’editorial Rosinante publica, aquests dies, sis de les obres més conegudes de l'Ibsen i tres novel·les, escrites, sobre alguns dels personatges d’en Henrik Ibsen, per la Merete Pryds Helle forfatterweb.dk/oversigt/zpryds00, la Vigdis Hjorth forfatterweb.dk/hjorth-vigdisi, i en Klas Östergren en.wikipedia.org/wiki/Klas_%C3%96stergren, més la biografia de l'Ivo de Figueiredo

rosinante-co.dk

Aquesta, és una biografia essencial, d'un dels escriptors més grans de la regió nòrdica, conegut com el fundador del drama realista. 
El llibre narra la vida d'en Henrik Ibsen des del seu naixement, fins que va morir. La biografia d’en Ivo de Figueiredo és la representació actual, més completa, de l'Ibsen i, insereix, la vida i l’obra d’aquest, en contextos històrics, tant socials com culturals.

...part de l'entrevista, que va concedir l'autor de la biografia, en  Figueiredo, a la premsa danesa, a propòsit, de la publicació del seu llibre, sobre l'Ibsen, a Dinamarca:

"Vaig començar a llegir totes les seves cartes per donar-me una idea d’en Henrik Ibsen. Les "coses" van caure al seu lloc, perquè va saber posar-les, al seu lloc, i va construir el seu mite de manera molt eficaç. Vaig decidir que, per afavorir, la meva comprensió, de la personalitat del dramaturg, seria bo, mirar tant la història com el mite i la realitat que crea el mite i, cada vegada, em vaig convèncer més que no tenia sentit llegir, soles, les seves obres de teatre" l'Ivo de Figueiredo (autor de la biografia d'en Henrik Ibsen)

...- Com era l’autoimatge d’en Henrik Ibsen?
  
"Si hagués estat Déu, us donaria una resposta clara; hi ha experts de l'Ibsen, que pensen que són Déu, però, això no s'aplica a mí. Com es veu a si mateix ... ?, resposta, de l'Ivo de Figueiredo, una mica vacil·lant, al periodista que li va fer l'entrevista.

"Heu pensat com de complexa és aquesta pregunta? Em nego a respondre-ho..."

- Podeu prendre-ho com un honor que us demano...(li diu, el entrevistador)

Bé, doncs dic amb orgull que em negue a respondre! Però sí que puc intentar dir-ne una mica, perquè ell mateix s’endinsava molt en el seu art. El dubte i la cerca que hi trobareu reflecteixen certament alguns dels trets de personalitat d'en Ibsen. En algun moment, va  descobrir, que les seves debilitats hi eren els seus punts forts. Probablement, és una part del "seu secret", que utilitzava les seves debilitats; va trobar un mètode dramàtic, propi, que li va permetre, escriure obres de teatre amb una profunda visió de l’ésser humà".


Ibsen, el "mític"dramaturg i poeta noruec.
Foto: Gustav Borgen 

En aquell moment, alguns pensaven que l'Ibsen no, només, era humà, sinó, massa humà. A la dècada de 1870, a mig camí de la seva carrera d'autor, va iniciar el seu període, com a dramaturg contemporani, durant el qual, la Nora (un dels seus personatges, més coneguts), va trencar totes les convencions quan va "sortir" de "La casa de les nines" (l'obra més traduïda i més representada del seu autor, i protegida pel Programa: Memòria del Món de la UNESCO)

La Hedda Gabler (retrat realista i psicològic de l'alta societat de finals del segle XIX), una de les seves obres teatrals; desprès, de estrenar aquesta obra, l'Ibsenva ser acusat, de "glorificar" el suïcidi.



Va ser, també, per aquesta època que va cultivar més, sistemàticament, el seu sentit de mitologitzar-se, a si mateix, i la seva obra. 

"L'Ibsen, mostra el desenvolupament interior de les seves obres i forma el mite que el poeta és una força de la natura que absorbeix la terra i la dissenya, gairebé, passivament com a poema. L’artista, amb el seu cos i la seva recepció aristocràtica (excessiva), pot copsar els estats d’ànim del món. L'Ibsen és, el model d'un poeta, realment gran, que es redueix a la natura: "No sóc jo, però el que em passa", explica, l'Ivo de Figueiredo  en.wikipedia.org/wiki/Ivo_de_Figueiredo


La Nora (la casa de les nines). Nazimova, 1907

... Sis anys desprès, un fill il·legítim i una obra rebutjada, continua explicant el Figueiredo, va anar a Christiania (Oslo) a estudiar, però sobretot a escriure. No ho estava fent massa bé i, econòmicament, li anava malament; el 1851, l'Ibsen va endeutar-se fins a un punt que li va costar una condemna de 68 dies de treballs forçats a la fortalesa d'Akerhus. El va rescatar l’emprenedor violinista i compositor l'Ole Bull. 

Desprès de complir la seva condemna, va aconseguir un èxit moderat, i un major endeutament: l'Ibsen té una profunda capacitat d'equilibrar-se a la vora de la ruïna, sobretot, quan se va convertir en un home fort, abans de tornar a la capital el 1857 i assumir el càrrec de director artístic del Teatre Kristiania Norske. L'Ibsen, amb sorollós pathos, anomena els seus anys de teatre "un desplaçament fetal, repetit diàriament". Però, amb l'ajuda del poeta Bjørnson, va fer el gran pas a l'estranger: de 1864 a 1891, on l' Ibsen viu amb la seva dona Suzannah i el seu fill Sigurd, a Roma, Dresden i Munic abans de tornar a casa i passar els seus últims anys a Oslo.

"Crec que en les darreres dècades del segle XIX els artistes van tenir la sort de tenir l'oportunitat de formular alguns dels problemes fonamentals que caracteritzen el nostre temps"...Figueiredo.

És allà, al estranger, que assumeix el paper de profeta i tirà social.  A Roma, el seu "odi" a Noruega, s'encén, de manera paradoxal, ja que, les seves primeres obres tenien un caràcter romàntic nacional únic.


la fortalesa d'Akerhus

"A partir de la dècada de 1850, la societat noruega, es va polaritzar, la política de partits i el parlamentarisme estaven en marxa i, això, plagà a l'Ibsen. Així doncs, buscà refugi en la idea escandinava, un bonic pensament i, completament imparcial; però, després arribà la batalla de Dybbøl ca.wikipedia.org/wiki/Guerra_dels_Ducats, i tot això, es desfà. Quan la idea de la nació es desfà, també ho fa l’estat, i "es torna a carregar", sobre l’individu (Noruega es va independitzar de Dinamarca en el 1814 i, per tant, a mitjans del segle XIX, encara hi havia, una història i llengua comuna (encara hi són), tot i que, sonen diferent, el noruec i el danès, s'escriuen, pràcticament, igual (una vegada, li agafes l'entonació, al Noruec, si parles danès, es clar!, ho entens tot, perfectament, i llegir-lo és encara més fàcil). En Henrik Ibsen va criticar als governs Suecs i Noruecs, per deixar a Dinamarca, sola amb la guerra contra Bismark  ca.wikipedia.org/wiki/Otto_von_Bismarck.

El 1870, l'Ibsen, descriu, en una carta com durant el seu treball amb Brand (una de les seves obres teatrals) tenia un escorpí, atrapat, sota un got de cervesa, al seu escriptori. Quan va donar a l’animal una peça de fruita, va llançar, immediatament, el seu verí en ella, i escriu l'Ivo de Figueiredo: “No va ser així el cas del poeta? No hauria d’enganxar també el seu verí –la seva ploma de poeta– ​​al cos de la societat per a viure, per ell mateix?"

"És una autoconeixement molt gran que apareix, els primers anys de Roma: una violència lliure i creativa on s'abraça amb tots els seus costats dolents i, ho fa servir tot. Aquí, es reuneixen moltes línies (fronts): les tasques provincials, la llibertat postcolonial, i l'element transcendent, que és peculiar, ...la ciutat de Roma, una bàrbara formada..." 



A l'estranger, comença una "grandesa decreixent" amb l’autoimatge i, on l'Ibsen, nodreix, el seu odi a tot el noruec, un tret pas encantador..., segons l'Ivo de Figueiredo. Com que Bjørnson i altres amics de l'Ibsen se van unir perquè pogués viatjar pel món, experimentà, un deute de gratitud, però, alhora, una amenaça per a la seva autonomia. Això (l'autonomia), significà tot per l'Ibsen.


La Hedda Gabler del 2019 

Al mateix temps, tenia, una paradoxal necessitat de reconeixement. Com que té èxit com a dramaturg, rebrà crítiques, incloses les d'en Georg Brandes es.wikipedia.org/wiki/Georges_Brandes i en Clemens Petersen a Dinamarca i Noruega. Quan aconsegueix crítiques, es molesta pel suport que rep de l'Estat i, quan aconsegueix la aclamació pública, vol una ordre del rei. No s’atura!

"Busca l'aristocràtic per escapar del present i, és, a través, dels poemes, que s'acosta a l'aristocràtica. Es troba molt profund i és l’element avantguardista que busca tan com l’autonomia, el despreniment complet de la societat. Així, quan l'Ibsen arriba a Roma, experimenta la primera gran alliberació de tots els vincles. Després guanya llibertat a través del mercat, ja que comença a vendre molts llibres maleïts i, es converteix, en un èxit comercial. Però, l'èxit, no serveix per a rentar la imatge del poeta".

A partir dels primers anys de la dècada del1870, l'Ibsen guanya molts diners, augmenten les vendes de llibres i augmenta la consciència de la seva pròpia vàlua. Se deixa, créixer, una curiosa mitja barba, es vesteix d'una forma extravagant i, sap que se’l veurà. L’estratègia de marca funciona i, amb el temps es perfecciona.

"És sorprenent observar com els voltants interpreten les seves peculiaritats i les sublimen; el seu silenci és vist com a saviesa" i ho entén. Abans del llançament, el 1888, de "La Dama és del mar", es troba a Sæby i Molde. Va al mar, mira cap a l'aigua i sap que està sent vist. Aleshores surten els diaris i escriuen sobre això, i abans que surti l'obra, ja se sàvia, que hi ha alguna cosa especial sobre l'Ibsen i l'aigua "


Gösta Ekman, actor caracteritzat com a en Peer Gynt (arquetip, de "Don Juan" nòrdic, i conegut personatge de l'Ibsen )

De nou: "L'Humà i la màscara", i un fort sentit dels temps. També, es nota a Gyldendal gyldendal.dk (la prestigiosa editorial danesa) en.wikipedia.org/wiki/Gyldendalon el llegendari editor Frederik Hegel, i el seu fill Jacob Hegel, van publicar les obres d’en Henrik Ibsen seguint instruccions clares, de l'autor: Aquesta obra s’adaptarà a les vendes de Nadal, sobretot, si reediteu una altra obra i suplement, amb una versió revisada, per un tercer.

L'Ibsen, va adoptar, un enfocament similar als teatres, en part, publicant, de forma constant, les obres teatrals en forma de llibre abans de posar-les a l'escenari i, en part, mitjançant, notes molt elaborades.

"En Johan Ludvig Heiberg va tallar i adaptar les obres per a l'escenari, i l'Ibsen va acceptar les omissions fins als anys 1860 o 70, però, com més gran es convertí, més va exigir. Al final, l'Ibsen considerà que, tant els censors com els directius del teatre s’uniren, i, això, deu haver sabut dolç per al poeta provincial i ex-traumatitzat ex-director de teatre! ”, comenta l'Ivo de Figueiredo.

Si us poseu davant del Teatre Nacional d'Oslo, podreu veure tres noms més amunt de l'entrada: Ibsen, Holberg i Bjørnson. Pot ser que en Holberg estigui mirant cap avall des dels núvols, però a l'esquerra de l'entrada hi ha una estàtua de l'Ibsen, de bronze, lleugerament gravada, vestida de manera discreta i amb les mans arreplegades al seu darrere, mirant indiferentment pel davant. Sembla molt diferent a en Bjørnson


El Lorry restaurant, Oslo 

Al restaurant Lorry lorry.no/en que es troba, al costat, del parc del castell d’Oslo; on molts escriptors, artistes, polítics i creadors noruecs des de l'època de l'Ibsen es trobaven. El Lorry, és un escenari en si mateix, i pocs, han estat, tan conscients, del seu paper per atraure públic, com l'Ibsen.



dijous, 29 d’agost de 2019

A l'Est del Paradís. Øst for Paradis!


Kulturvitaminer posts serie


A l'Est del Paradís, o l'esprit dels vells cinemes 


Øst for Paradis. Foto: PR-foto / Øst for Paradis

El cinema d'art d'Aarhus, A L'Est del Paradís, que té, més de 40 anys...

A l'Est del Paradís (Øst for Paradis), es projecten pel·lícules seleccionades, de manera molt personal, que provenen de tot el món, a les seves sales "atmosfèriques". El cinema està especialitzat en petites i glorioses joies de pel·lícules que mereixen un públic més gran, i si el protagonista parla finès, turc, "espanyol"... o anglès és irrellevant, sempre que la pel·lícula sigui de primer nivell.

El cinema diferent: A l'Est del Paradís (Øst for Paradis)


La Façana de l'Øst for Paradis, al carrer Paradís (Århus)
 
Foto: PR-foto / Øst for Paradis

Aquí, no es tracta, només, de veure la pel·lícula, sinó de adaptar experiències noves específicament per al públic (l'espectador de cinema). Pot ser sorprenent venir a l'Øst for Paradis. Per exemple, es pot gaudir del brunch dels diumenges amb "films" clàssics: brunch i cine; o, assistir a esdeveniments principals com presentacions o estrenes (premiere), que sempre inclouen begudes (vi o cervesa) i, una mena de celebració, organitzada per l'ocasió; també, podeu celebrar la vostra festa particular al Paradís.

A més a més, la cafeteria del cinema serveix especialitats de cafè (tant en voga!) i, vi i cerveses de renom; tot això, envoltat, d'una atmosfera especial, que emana de la decoració, a les diferents estances i habitacions.

Vestíbul, del pis inferior

L'Øst for Paradis, ha tingut una història plena de "dramatúrgia", on la por i el repte per la supervivència es van convertir en accions públiques populars i, d'on va resultar, una comunitat molt especial. Amb una mateixa família, al capdavant, des de la seva inauguració, el cinema, va celebrar els seus primers 40 anys d'aniversari, el passat 2018, amb un nou concepte de streaming.

L'Øst for Paradis, hi és situat a un racó fosc de Paradisgade, un carrer notori, perquè va ser un carrer, al mig del barri llatí de la ciutat, amb putes i carteristes (ja fa uns anys!)... encara es troba, una petita reminiscència, d'aquell ambient amsterdamdí; ja que, just al costat de la entrada del cinema, hi ha un Sex-shop.


 Una de les antesales (vestíbul), a dins del cinema.
 Foto: PR-foto / Øst for Paradis       

El cinema amb més pedigrí de la ciutat d'Århus, L'Øst for Paradis, presenta, des del 1978, un excel·lent art cinematogràfic. El lloc ha estat i és conegut per la seva atmosfera, tan especial, per la seva cafeteria de cinema, poc convencional, i les seves pel·lícules  distinctives. 

L'equip del vell cinema, sempre, ha insistit que les crispetes de blat de moro (roses!), no pertanyen al seu cinema i, per tant, han acollit molts esdeveniments especials i experiències de cinema diferents. El cinema, l'Øst for Paradis, per exemple, organitza cada setmana: els diumenges al Paradís, on hi ha brunch i cinema, i també: el Franske Film Mandag (els dilluns dedicats al cinema francès) amb tot tipus de joies d'aquest conegut cinema, apte per a francòfils.


Vestíbul, al primer pis, del cinema Øst for Paradis
Foto: PR-foto / Øst for Paradis

El cinema va celebrar, el seu 40 aniversari, amb una nova oferta al servei del seu public: streaming filmperler.dk. Les pel·lícules tan  especials, que l' Øst for Paradis ha mostrat i importat durant anys; i, que ara, es poden veure a casa des del sofà. Pot haver-hi una llarga distància, per arribar, als cinemes artístics danesos, però ara, amb aquest sistema, molta més gent té l’oportunitat, de veure les pel·lícules especials, artístiques i peculiars que caracteritzen els espectacles escollits, personalment, per l'equip d'experts que treballa al vell cinema, l'Øst for Paradis.

El mateix dia de la celebració, del 40 aniversari, es va poder veure el film clàssic: East of Paradis protagonitzat pel James Dean; la primera pel·lícula que va mostrar el cinema, quan va obrir les seves portes, als anys 70. A més, es va poder veure la premiada pel·lícula noruega Heftig og begeistret youtube.com/watch?v=aijULAMWmaU i, la comèdia xinesa Badeanstalten i, la poètica història alemanya-mongola den Grædende Kamel (el camell que plora). També, es van fer, xerrades i conferències sobre el passat i el futur de l'Øst for Paradis, així com, es va mostrar una exposició fotogràfica sobre la història del cinema.


Escena de la pel·lícula noruega: Heftig og begeistret


El cinema: Øst for Paradis, com a empresa familiar


Quan el mític cinema, de la ciutat d'Aarhus, va obrir les seves portes el 1978, va ser-hi amb un clar desig de destacar. Els tres fundadors van ser: en John Rosendorff, en Flemming W. Larsen i  l'Uffe Sloth-Andersen, que van intuir, que faltava un cinema a Aarhus que mostrés les diferents pel·lícules, occidentals i no occidentals, que no trobaven el camí cap als altres cinemes de la ciutat; una mena de minicines, dirigits als intel·lectuals que vivien o venien a la ciutat d'Aarhus. Aquest, es per tant, l’estil que han mantingut des d’aleshores. El nom Øst for Paradis, prové, en part per la seva ubicació al carrer anomenat: Paradisgade (el carrer del paradís) i, en part, després de la primera projecció de cinema i, no menys important, pel desig de mostrar pel·lícules de tot el món, inclosa l'Europa de l'Est.


Un altra de les 7 sales que té el "vell" cinema
Foto: PR-foto / Øst for Paradis

Avui, el cinema està dirigit per dos germanes: la Line Daugbjerg Christensen, que és productora i arquitecta i la Ditte Daugbjerg Christensen, entre d'altres. El cinema té una història familiar molt especial que va començar,quan el seu pare l'Ole Bjørn Christensen, que es va incorporar a l'empresa quan dos dels cofundadors, en John Rosendorff i el Flemming W. Larsen, van abandonar el projecte el1981. El tercer cofundador l'Uffe Sloth-Andersen va continuar al cinema juntament amb l'Ole Bjørn Christensen i, va esdevenir co-propietari. El 2007, la filla d'en Ole , la Line Daugbjerg Christensen, es va asseure a la cadira del director i, posteriorment, la seva germana, la Ditte Daugbjerg Christensen, es va unir a la, emocionant, tasca de dirigir el cinema.


La darrera generació: Germanes i directores del "nou" Øst for Paradis
Foto: PR-foto / Øst for Paradis

Després de alguns problemes financers i l'amenaça de la supervivència a mitjans dels anys 00, el cinema va decidir oferir accions públiques de la companyia, que costaven un mínim de 500 corones daneses. L'operació es va coneixer com: Salvem el Cinema, i els investors es diuen, "àngels del paradís". Entre tots, van salvar la petita joia del cinema Aarhusià d'art. Des de llavors, el cinema ha tornat a la seva trajectòria i, ha estat renovat i optimitzat repetidament. L’any 2012 van experimentar una important reforma, obrint una nova zona de vestíbul, tres nous halls i van aconseguir equipaments tècnics completament nous. Per descomptat,  se hi va respetar la història molt especial del cinema i l’ambient autèntic de les antigues sales. Encara se poden comprar accions, avui en dia, donar suport al cinema i convertir-se en un dels àngels del Paradís.

L'Øst for Paradis, entrada pel carrer Paradís

L'Øst for Paradis, mostra cada dia pel·lícules, amb diferents horaris, a les 7 sales del cinema; on s’especialitzen constantment en els petits tresors de pel·lícules, marginals i "oblidades", en tot tipus d’idiomes. Projecten pel·lícules de tot el món, que també distribueixen a altres cinemes i, fins i tot, es mostren a les seves pròpies sales. El vell cinema, l'Øst for Paradis, després de més de quaranta anys d’esperança i fe, en l’art cinematogràfic, ha demostrat, que poden fer i oferir, una oferta diferent, que ha esdevingut un "clàssic".


La cafeteria de l'Øst for Paradis
Foto: PR-foto / Øst for Paradis

El cinema d’art, l'Øst for Paradis es troba a Paradisgade, però té una oficina al Museumsgade.


dimecres, 7 d’agost de 2019

Concepcions sobre el nord

Concepcions sobre el nord. Mitologia?



L'associació Nòrdica

Enguany, se celebra, el 100 aniversari de la fundació de les associacions nòrdiques, que treballen per ampliar la cooperació nòrdica, als tres països escandinaus. Al llarg del segle XX i fins avui, la cooperació nòrdica ha estat en molts aspectes un gran èxit. 

En una fase inicial, es van posar en marxa diverses iniciatives de cooperació, que es van llançar molt més tard a nivell europeu. Per exemple, durant els anys cinquanta ja es va establir una unió de passaports nòrdics, mentre que la corresponent cooperació de Schengen en.wikipedia.org/wiki/Schengen_acquis entre diversos estats europeus només va veure gradualment la llum del dia durant els anys vuitanta i noranta.

Tenint en compte, el resultat de les enquestes, l’actitud de la gent envers els països nòrdics i la cooperació nòrdica ha estat molt positiva al llarg dels anys. Encara avui, quan la cooperació i la globalització amb la UE (Unió Europea), ocorre, més que mai, molts dels habitants de Dinamarca, senten que tenen alguna cosa en comú amb els noruecs i els suecs.


Paisatge dels països nòrdics 

Però, d’on prové el sentit nòrdic de la comunitat? És un mite o una realitat que tinguen alguna cosa en comú els països nòrdics entre ells?

Quan el 1919 es va fundar l'Associació Nòrdica  fnfnorden.org/hvad-er-fnf entre tres països escandinaus, no ho va ser, tan sols, per causa d'un fort anti-alemanynisme arran de la Primera Guerra Mundial. Cap dels tres països escandinaus havia estat directament implicat en la guerra. Tanmateix, a causa de l'escassetat general de mercaderies com a resultat de la guerra, havien començat a ampliar la seva cooperació comercial interna, de la mateixa manera que, durant la guerra, els ministres d'exteriors i els respectius reis estatals, van celebrar reunions conjuntes per coordinar la política de neutralitat i demostrar la unitat escandinava al món exterior; va ocórrer, que, després del final de la primera guerra mundial, molts volien continuar la cooperació.


Que bonic és el nord!

El sentiment: "anti-alemany" que s'havia anant desenvolupant, degut als diversos conflictes bèl·lics, a través de la historia, entre Dinamarca i Alemanya, com ara: la guerra del 1864, on Dinamarca va perdre els dos ducats: Slesvig i Holstein ca.wikipedia.org/wiki/Slesvig-Holstein, o/i l'ocupació nazi durant la segona guerra mundial; tot això, va continuar jugant un paper en el desenvolupament de la cooperació nòrdica, ja que, Dinamarca hi estava més oberta a mirar cap als seus germans i cosins dels països escandinaus. Durant la Segona Guerra Mundial, l'Associació Danesa de Països Nòrdics va passar, doncs, dels 5.000 membres el 1939 als 45.000 membres el 1945. I després de la segona guerra mundial, molts polítics danesos, així com una gran part de la població danesa, van voler mirar cap al nord més que cap al sud quan ho havien de fer; i ,decidir, amb quins països Dinamarca preferia cooperar.

Lübeck (ciutat ubicada als ducats perduts, el 1864

Aquesta va ser també la raó per la qual, el 1948, hi va haver-hi un ampli suport polític per part dels denominats: "els quatre vells partits" per iniciar negociacions amb Suècia i Noruega per constituir una Confederació Escandinava de Defensa. Només quan aquestes negociacions, a causa del desacord entre Noruega i Suècia sobre la forma concreta de la Confederació de Defensa, es van encallar a principis del 1949, Dinamarca va unir forces amb Noruega i va ajudar a formar l'OTAN ca.wikipedia.org/wiki/Organització_del_Tractat_de_l%27Atlàntic_Nord.

NATO  

També hi havia molt sentiment anti-alemany, ja que un gran nombre de polítics danesos dels anys cinquanta i seixanta van preferir la creació d’un mercat comú nòrdic (des de el 1968 fins al 1970 anomenat NORDEK en.wikipedia.org/wiki/Nordek) en lloc d’una entrada danesa al mercat comú europeu (CE), que s’havia format el 1957. A la dècada del 1950, per exemple, les declaracions, en la publicació del relator socialdemòcrata, en Per Hekkerup en.wikipedia.org/wiki/Per_Hækkerup (que després es convertiria en un defensor, a ultrança, de la Comunitat) i diversos polítics radicals podien escoltar una clara distància amb la CE, com a resultat de la percepció que l'Alemanya de l'Oest , França i d'altres, no compartien, els valors dels països nòrdics. En Per Hekkerup i els socialdemòcrates consideraven que aquests països, que en aquell moment estaven establint la CE, no eren tan democràtics com els països nòrdics. Una afirmació força cridanera en un moment en què pocs posaven en dubte l'estatus de l'Alemanya Occidental i França com a autèntiques democràcies.

Conferència de premsa a Estocolm el 5 de febrer de 1970 sobre el resultat final de les negociacions oficials sobre cooperació econòmica nòrdica (NORDEK)

Els socialdemòcrates també temien que, unir-se, a la CE pogués amenaçar el model únic del benestar nòrdic, mentre que les preocupacions dels radicals (partit polític liberal danés) anaven en una altra direcció. Aquí, es va pensar que els grans països que formaven la CE eren més militaristes que els països nòrdics, més petits i pacífics. Així doncs, des de el punt de vista danés, era preferible, un mercat comú nòrdic que un a dins de la comunitat europea (CE).

La noció dels països nòrdics ca.wikipedia.org/wiki/Països_nòrdics com quelcom particularment pacífic, democràtic i d’igualtat ha continuat jugant un paper important en els punts de vista dels polítics al llarg del segle XX i fins avui. A més, en els darrers anys hi ha hagut la percepció de que els països nòrdics son particularment ecològics i respectuosos amb el clima, i especialment avançats en el camp de la igualtat de gènere, etc.

Però, fins a quin punt, hi ha alguna cosa al respecte? Depèn una mica de com es mesura. Però, encara lluny del camí, és cert que els països nòrdics se situen per davant d’alguns d’aquests camps, per exemple: en l’àmbit mediambiental. Tampoc hi ha dubte que, a la pràctica, l’estat de benestar nòrdic té algunes característiques especials que el distingeixen notablement de les societats més assistencials al sud d’Europa, per exemple, el principi universalista: que tothom té dret, entre altres coses, a una pensió pública, independentment dels seus ingressos i riqueses. Una altra característica habitual és el gran grau de redistribució, que es produeix a través dels alts impostos i, a través, de la contribució del gran sector públic, característic de tots els països nòrdics.

Cooperació nòrdica 

En altres camps, però, la noció de regió nòrdica com a cosa especial és més aviat un mite que una realitat. Per exemple, el nombre dels primers ministres femenins, a Suëcia, es pot comptar en els dits d’una mà, mentre que Dinamarca, Noruega, Islàndia i Finlàndia només n’han tingut dues. Només, Noruega ha tingut dones primeres ministres des de fa relativament molts anys (un total d’uns 16, durant, els darrers 38 anys). A Dinamarca, d’altra banda, fins ara, només ha tingut dos dones primeres ministres, i la primera, ho va aconseguir el 2011 ca.wikipedia.org/wiki/Helle_Thorning-Schmidt.

La Helle Thorning-Schmidt. La ex-primer ministre danesa (2011-2015)

A Finlàndia, sembla, encara pitjor. Certament, hi ha hagut una sola presidenta femenina (del 2000 al 2012), però, d’altra banda, des del 1917 (quan Finlàndia, de facto, es va independitzar de Rússia), només les dones han estat al càrrec, com a primer ministre, durant, un any en total.

Tot i que el 1980, Islàndia va rebre la primera cap d'Estat elegida democràticament al món, la Vigdís Finnbogadottír  ca.wikipedia.org/wiki/Vigdís_Finnbogadóttir, hem de recórrer fins al 2009, abans que els islandesos, obtinguessin, la primera, primer ministre femení.

La Vigdís Finnbogadóttir (la primera, president femení, d'Islàndia)

D'altra banda, a Alemanya, han mantingut una cap de govern femení, de manera continuada, durant els darrers 14 anys. O, per exemple, la Gran Bretanya va obtenir la seva primera dona, primer ministre, la Margaret Thatcher, ja des del 1979. I fins i tot, va estar durant 11 anys.

Tot i així, la idea de que, hi ha quelcom cosa en comú, entre els països nòrdics, i que estan en molts aspectes: “millor que els altres”, continua en el seu millor moment. Tot i que, en algunes àrees, és més un mite que una realitat, en altres zones com s'ha esmentat, és cert, que els països nòrdics tenen algunes característiques comunes que els distingeixen d'altres països europeus.

Banderes nòrdiques 

Finalment, la condició necessària per al sentit de la comunitat nòrdica és la llarga cohesió històrica i cultural entre els països nòrdics. Noruega (amb Islàndia, Groenlàndia i les Illes Fèroe) tenien reis conjunts amb Dinamarca des del 1380, fins al 1814; Noruega i Suècia van estar units des del 1814 fins al1905, i Islàndia es convertí, per primera vegada, en un estat independitzat, de Dinamarca, el 1918. Però un altre factor crucial que no s'entén, tan sovint, a Dinamarca, es tracta que Finlàndia durant més de 600 anys, des dels 1150 fins al 1808, va formar part de Suècia.

Això té una gran importància per al sentit nòrdic de la comunitat entre Suècia i Finlàndia i, ajuda a explicar, per què Suècia no necessàriament farà cap tipus de cooperació nòrdica sense que Finlàndia també hi estigui involucrada. Per a molts danesos, Noruega i Suècia (i Islàndia) són els estats nòrdics més importants, a causa de la comunitat històrica i lingüística. Però des d'una perspectiva sueca sembla una mica diferent. El concepte de països nòrdics continua sent fort, però, també, és diferent de país a país, per el que puc observar i percebre.





diumenge, 21 de juliol de 2019

All that...Jazz! La historia del jazz a Aarhus.

Aarhus Jazz festival 2019. All that Jazz! 


Quin bon Jazz!!

El jazz va arribar a Aarhus des d'Amèrica just després de la Primera Guerra Mundial. El començament de la nova forma de música a la ciutat es va caracteritzar per noves inspiracions, fortes opinions a favor i en contra, i l'organització de les primeres bandes locals de jazz i clubs de jazz.

Fa 100 anys, el 1919, l'Aage Rasmussen va presentar la primera banda de jazz "no local" a l'Hotel Terminus a la Ryesgade 3, i des de la dècada del 1920, el jazz es va introduir, gradualment, a la ciutat d'Aarhus; tot això, va ocórrer, a través, d'una sèrie d'esdeveniments importants. El 1923, el primer saxofon, el 1927 la primera banda amb un "equip completament local", el 1934 la primera associació, el 1935 el primer concert estranger prominent. Així, va ser, com el jazz va fer els primers passos en l'escena musical Aarhusiana.

Aarhus Jazz Festival...All that Jazz!

En 2017, va començar el projecte Aarhus Jazz Festival Jazz History a Aarhus, que, en col·laboració amb el Carsten Ljungkvist, autor del llibre del mateix nom, descriu els molts llocs, persones i bandes que han tingut un impacte en l'escena del jazz durant tots aquests anys.

El material d'aquest llibre es pot "visitar" a la web: aarhusjazzhistorie.dk, i en l'aplicació Discover Aarhus es poden realitzar visites guiades pels punts històrics més importants del jazz, per tota la ciutat.

Música i concentració. Jazz al Kunsthal kunsthalaarhus.dk

Durant el festival de jazz d'aquest any, un pot experimentar alguns concerts relacionats amb la història del jazz, i un pot escoltar sobre la història del jazz en els esdeveniments Talking Jazz al Teaterkatten, participar en les caminades històriques per la ciutat, veure l'exposició de cartells en el Museum del Poster a Den Gamle by (la ciutat vella) i, acudir al mini-show de jazz històric en la Dokk1(la famosa biblioteca de la ciutat), tots els dies durant el periode del festival de jazz, des de les 10 del matí fins les 7 de la tarde.


El Club Harlem 


El Club Harlem. Skt. Knuds Torv 15, 8000 Aarhus C

El Club Harlem va ser establert el 1962, a l'annex de l'Aarhus-Hall a Skt. Knuds Torv 15. Es descriu com un club de ball. El club va ser dirigit per els Aarhus Foot Heaters, banda que es va formar el 1958 per l'Ernst Hornslet i en Bjarne Duelund. El grup va canviar el seu nom a Arosia City Jazzmen el 1965, però a partir de 1972 només Arosia. Des del principi, es van inspirar en el Louis Armstrong i després en el renaixement musical anglès. L'orquestra va realitzar una gira des del 1960 al 1962, quan van arribar a la sala "Pigalle" a Hamburg, mentres que els Beatles van tocar en el Star Club a 300 metres de distància. El 1970, només, quedaven dos dels músics originals. Arosia era, i avui, mig segle després, encara és una orquesta molt popular.


Plakaten swinger - Exposició 


Cartells del Festival de Jazz d'Aarhus. 


Cartell d'enguany (Finn Nygaard)

Els cartells del festival expliquen la història del jazz.

El Museu del Cartell Danès marca la història del jazz a Aarhus durant els últims 100 anys en una mini-exposició amb alguns dels cartells oficials del Festival de Jazz d'Aarhus del període 1989-2019.

D'aquests, alguns dels cartells d'en Finn Nygaard finnnygaard.dk han rebut premis internacionals, per exemple, durant tres anys seguits, a principis dels 00, en la Conferència Internacional de Música en Viu, a Londres. El pòster de jazz del 2019, amb motiu d'Art Blakey, acaba de rebre el Premi d'Or Graphis amb seu a Nova York: Poster Annual 2020.

La petita mini exposició mostra clarament que la primera opció, sovint, ha estat el dissenyador de cartells d'en Finn Nygaard, els cartells mostren el seu amor pels mestres de la música de jazz.

També s'ha utilitzat sovint les fotos de jazz del difunt fotògraf Jan Persson janperssoncollection.dk com a presentació per als cartells.

L'exposició: El cartell swinger es mostra del 20 de juny al 12 d'agost del 2019 al Museu del Cartell Danès  danskplakatmuseum.dk/plakaten-swinger


Alguns dels concerts i bandes d'aquest festival de jazz 2019


Sam & The Soulmates – Jazzfrokost på KP5 (dinar amb jazz al KP5) havnefronten.dk

Sam i les ànimes bessones 

Sam & The SoulmatesUna banda amb una cantant amb carisma i amb una súper banda darrere d'ella, una experiència musical d'una classe molt especial. 

Interpretacions sensuals dels estàndards del jazz i del blues, èxits propis i peces llegendàries del rock; tot interpretat d'una manera que irradia amor per la música. Seductorament elegant i amb estil sensual, en el millor estil de la banda: Sam & The Soulmates, amb un toc llatinoamericà exòtic.

El grup consta d'un nucli de sis membres: veu, piano, guitarra, saxofon, contrabaix i bateria; però, també apareix en formacions més grans o més petites o amb solistes convidats especialment seleccionats.



La DR Big Band va tenir un bon debut a la Ridehuset amb el Mathias Heise i la seva harmònica al capdavant.


Mathias Heise amb la seva harmònica a la Ridehuset, el passat divendres dia 19 de juliol ridehuset.aarhus.dk

Per al festival de jazz d'enguany, l'Aarhus Jazz Orchestra va rebre una sol·licitud de la DR Big Band drkoncerthuset.dk/dr-big-band; volien venir a tocar a la Ridehuset i, per primera vegada, ser part, dels concerts del ric i tradicional Ridehuset Swinger. Segons la  directora de l'Aarhus Jazz Orquestra, la Dorthe Andersen, no van trigar molts minuts en dir que sí, i no hi ha cap raó per lamentar-ho.

En el concert del divendres a la tarda, hi va haver-hi una gran audiència, tan nombrosa, que poc abans de l'inici del concert no és podia accedir, fàcilment, a la Ridehuset i, tampoc, va ser fàcil, trobar-hi un lloc a la part de darrere. 

A les 5 de la tarde, la DR Big Band, ben organitzada, va sortir a l'escenari i començà amb una edició magníficament carregada del "Wonderful Evening Air" d'en Carl Nielsen  ca.wikipedia.org/wiki/Carl_Nielsen. Bon so, amb un to malenconiós nòrdic (la frase dóna un significat absolut en aquest context). 

Abans d'això, el director de l'orquestra, en Jesper Riis  jesperriis.dk/bigband-scores.php expressà la seva alegria pel gran suport de l'audiència i, el fet que la Big Band, finalment, pugui debutar a la Ridehuset durant el Festival de Jazz d'Aarhus. 

Finalment hi va haver-hi una càlida benvinguda al "controvertit" solista, Mathias Heise mathiasheiseq.com. 


Nikolaj Hess (piano), Peter Vuust (baix)


Cooperació entre dos músics de l'elit danesa del jazz.


Peter Vuust petervuust.dk

El pianista Nikolaj Hess en.wikipedia.org/wiki/Nikolaj_Hess i el baixista Peter Vuust petervuust.dk, pertanyen a l'absoluta elit del jazz danès. Al llarg dels anys, han tocat, a diferents parts del món; aquesta setmana, a la terrassa del Salling ROOFTOP visitaarhus.com/ln-int/salling-rooftop-gdk1094055, una de les terrasses amb millors vistes de la ciutat d'Aarhus, han aparegut, com un duo amb les seves pròpies composicions.

En Nikolaj Hess nikolajhess.com/biography és un dels pianistes més utilitzats en contextos danesos i internacionals. Ha guanyat diversos premis musicals i, va tocar, la seva pròpia música, a la pel·lícula Melancholia d'en Lars Von Trier.

A més a més, ha estat extremadament actiu, al front, dels discos i concerts de la seva banda: Nikolaj Hess Trio. 


Nikolajs Hess Trio Band 

En Peter Vuust, per la seva part, és professor a la Universitat d'Aarhus i al Conservatori de Música de Jutlàndia, director del Centre de Música per al Cervell i, a més, un dels Sidemen (músic de suport en una banda de jazz o rock), més utilitzats del país.

Ha tocat amb estrelles internacionals de jazz com en Tim Hagans en.wikipedia.org/wiki/Tim_Hagans, en Mal Waldron, el Ted Curson o, en Jukkis Uotila jukkis.com.

En Peter Vuust és conegut pel seu suport meravellós i receptiu, així com pel seu joc en solitari extremadament melodiós; i, com a compositor i baixista ha publicat sis àlbums amb el seu propi nom.      



JAZZ OG FÆLLESSPISNING



Jazz i sopar compartit masvino.dk (menjar i comoditat)

La saxofonista Katharina Brien. Anit, a la Ridehuset, amb la Aarhus Jazz Orchestra
Foto: Bo Petersen

La Vinbodega masvino.dk, s'ha associat, aquest any, amb la Aarhus Jazz Orchestra aarhusjazzorchestra.dk i ha creat un menú fantàstic per als entusiastes del jazz en relació amb el 30è aniversari del Ridehuset Swinger del 17 al 20 juliol del 2019 durant el Festival de Jazz d'Aarhus.

El lema dels concerts nocturns a la Ridehuset d'enguany és: Gaudeix de les nits d'estiu amb la Big Band; ambient que rima amb la graella, la sala, la comunitat i l'estiu.

La masvino.dk ofereix un menú cada dia a la tenda de campanya del Officerspladsen ridehuset.aarhus.dk que es pot gaudir amb altres curiositats del jazz i és per els amants del bon menjar.

La casa d'equitació (La Ridehuset), ofereix concerts cada dia des de les 14.00 hores i, totes les actuacions són de entrada gratuïta.

Llegiu més sobre el programa a la Ridehuset Swinger 2019 - Nits de la  Big Band a la web: aarhusjazzorchestra.dk


Més fotos:


Jazz Festival 2019. Foto: Hreinn Gudlaugsson 


Jazz al carrer peatonal (Strøget, Århus)

La Sinne Eeg i el Vuust sinnemusic.com