dimarts, 13 de novembre de 2018

El Moviment dels Estudiants Verds (Den Grønne Studenterbevægelse)



Den Grønne Studenterbevægelse (El Moviment dels Estudiants Verds)


foto de Den Grønne Studenterbevægelse.
El moviment verd estudiantil (Den grønne studenterbevægelse.
 Foto de: den grønne studenterbevægelse

Hakon Mosbech, és cofundador de Zetland (zetland.dk) i, està qualificat com "un dels periodistes més intuïtius i emprenedors de la seva generació". Amb el seu periodisme, explora com l'economia explica el món. Es veu impulsat per la convicció que, fins i tot, les històries més complicades sobre finances, mercat i diners, es poden transmetre de manera sorprenent, immersiva i inspiradora; examina el terreny entre els diners, el poder i les noves tendències i segueix el flux d'una economia mundial que canvia ràpidament.

Hakon Mosbech
Hakon Mosbeck (a la esquerra) fent una entrevista als liveshows que organitza la prensa digital danesa (Zetland).
Foto: zetland.dk

Un dels seus últims articles tracta del recent i un nou creixent moviment de joves: el Moviment Verd Estudiantil (Den Grønne Studenterbevægelse), que ha començat amb un projecte especial. Aquest moviment, va començar, el passat juny, a escriure-li cartes al ministre actual d'energia, subministrament i clima de Dinamarca, Lars Christian Lilleholt (en.wikipedia.org/wiki/Lars_Christian_Lilleholt).


Christiansborg Palace (el parlament danés).
 Foto: thedanishparliament.dk

Les primeres 25 cartes van lliurar-les personalment al ministre, a l'obertura del Folketing (el parlament danés), el passat octubre. "Va durar, només, uns minuts i va ser tot molt formal", recorda en Jeppe Høstgaard Poulsen (23 anys i, estudiant de la universitat d'Aalborg) i un dels joves iniciadors del moviment.

El denominador comú a les cartes, és que estan escrites per joves; les cartes tracten de la crisis climàtica i d'altres importants "agendes verdes". Algunes cartes són personals, altres són una crida a l'acció!

"Esperem que li toquen la fibra sensible (al ministre)","Nosaltres, els joves i els nens d'avui dia, anem a viure amb un canvi climàtic més llarg que ningú al planeta", diu en Jeppe Høstgaard Poulsen, quí, juntament, amb la Sarah Hellebek, hi están fent tot el que poden per promocionar el moviment estudiantil. "És la nostra generació la que realment va a patir-ho". diu en Jeppe Høstgaard Poulsen. 


foto de Den Grønne Studenterbevægelse.
El Uffe Albæk (del partit verd: Alternativet) parlant amb els Estudiants del Moviment Verd, a la entrada del parlament danés.
Foto: Den Grønne Studenterbevægelse

Molta gent, té la necessitat d'anotar els seus pensaments i, al mateix temps, dirigir-se, a un dels que tenen el poder i la responsabilitat d'actuar de manera diferent i, dir-los: "Les decisions que prendreu en els pròxims dos anys sempre m'importen. M'afectaran a mi, al meu fill i al planeta durant molts anys, "perquè mai no podrem tornar al 2018 i fer-ho". "Ara és el moment".


 Sarah Hellebek og Jeppe Høstgaard Poulsen.
  Foto: Jonas Pryner for Zetland

Les cartes, enviades al ministre, estan escrites per joves amb punts de partida, molt diferents. El moviment compta amb estudiants de dret, física, psicologia, ciències literàries, ciències polítiques i de
l'escola de dansa. El grup destaca per ser, en part neutral. Prové de l'entorn universitari, però és, per a tots els joves de tot el país.

"Tots venim de diferents llocs, fem coses diferents, tenim coses diferents en el nostre equipatge. Però estem lluitant pel mateix. Aquest moviment ha de ser tan ampli com sigui possible. És necessari crear un canvi real", diu la Sarah Hellebek, de 23 anys, que estudia economia agrícola a la Universitat.

La inspiració, per a la creació del moviment, prové de la rebel·lió dels estudiants, el 1968, que fa, només, 50 anys va impulsar profunds canvis, entre altres coses, a les universitats i en el sistema educatiu.

"Aquesta és també una revolta juvenil", diu la Sarah Hellebek. "Volem canviar el sistema i hem de fer canvis radicals en la societat. La nostra forma de vida destrossa el nostre món. I això, va molt més enllà de les universitats. És una política que afecta a tothom, a la societat i, a tothom al planeta; sí, a tots els organismes vius. És encara més salvatge que el 1968 i requereix una mobilització encara més àmplia".

Des del passat juny, el Moviment dels Estudiants Verds es reuneix tots els dilluns; però, és el treball concret entre les reunions, el que es du a terme. No és, només, un lloc de xat, diuen. I la multitud de persones que volen unir-se és aclaparadora. "Em posa la pell de gallina", diu la Sarah Hellebek.



foto de Den Grønne Studenterbevægelse.
Foto: Den Grønne Studenterbevægelse

El Moviment Verd Estudiantil fa moltes coses diferents: les cartes són una més de les diferents iniciatives.

L'objectiu de les cartes, és que s'estengui la rebel·lió, diu la Sarah Hellebek. Volem que s'envien, més i més cartes, des de totes les parts del país.

"No ha de ser una crònica agradable i impecable. Ha de ser la vostra lletra, amb els vostres errors gramaticals, amb la vostra història personal o missatge", diu.

"La gent està cansada de lluitar únicament pel partit", diu en Jeppe Høstgaard Poulsen. "No és, tan sols, l'individu qui ha d'assumir la responsabilitat; són les institucions els que realment tenen el poder. Són els polítics. I amb les cartes intentem parlar directament amb una de les persones més importants, en tema de mig-ambient".

Fa, tan sols, uns dies, que hi va haver una resposta d'en Lars Christian Lilleholt (el ministre), a la primera pila de cartes. El ministre va agrair les cartes i, va admetre que el canvi climàtic és un repte global, que requereix una acció: ara i aquí. Per tant, el govern ha realitzat recentment una acció climàtica "ambiciosa i de gran abast"; Lilleholt va escriure i es va referir a diverses iniciatives en aquest àmbit.


foto de Den Grønne Studenterbevægelse.
Una de les estudiants manifestant-se.
Foto:
Den Grønne Studenterbevægelse

No obstant, això, no és una resposta que faci que el Moviment Estudiantil Verd s'inclini. Els joves no creuen que el plan per al clima del govern sigui prou ambiciós (tot i que Dinamarca, porta la davantera en polítiques verdes, en comparació, amb la resta del món). La conversió en tots els fronts, segons el Moviment Verd Estudiantil, és massa lenta, en comparació amb el que es necessita per mantenir l'augment de temperatura per sota d'1,5 graus.

Sembla ser, que el Moviment dels Estudiants Verds té alguna cosa a fer. A Dinamarca, els grans partits d'ambdós costats s'han convertit en defensors de plans climàtics. Els negocis i els inversors han avançat cap a les energies verdes. La gent, encara parla, d'un rècord de temperatures l'estiu passat (que ens va sorprendre a tots, els que vivim al nord); també, es debat, sovint, sobre la necessitat de volar menys (degut a les altes emissions de CO2) i, també se està parlant, especialment, a Escandinàvia, de "dies sense carn", es a dir, de baixar el consum d'aquesta, tot això, està debaten-se d'una manera que no hem vist abans. 

La Sarah Hellebek també pot sentir-ho:
"No tinc cap dubte en absolut, de que alguna cosa està passant. Pot ser que moltes persones prenguin una distància irònica, pel que fa a aquests temes, però la gent parla d'això, és molt difícil d'ignorar. La gent pregunta: "Què podem fer?"Alguna cosa està rodant".


foto de Den Grønne Studenterbevægelse.
El actual ministre d'energia, subministrament i clima de Dinamarca, conversant amb una jove manifestant. Foto: Den Grønne Studenterbevægelse

A baix, podeu llegir una de les cartes enviades al ministre:

Benvolgut Lars Christian Lilleholt

Us escric com a ciutadà preocupat. Un ciutadà sincerament preocupat.

Estic preocupat pel futur del nostre món al planeta a una temperatura de més de 1,5 graus centígrads respecte al nivell preindustrial i, fins i tot, més alt si es pensa en futures projeccions.

Estic preocupat per tots els problemes, desastres i trastorns que aquest naufragi portarà.

Però ...

El que més em preocupa és considerar la diferència alarmant que existeix entre la convocatòria constant dels investigadors i, la manca de reacció dels polítics. Recentment, em va quedar clar, però també a tots els ciutadans, quan vau presentar el vostre pla climàtic, i que l'IPCC va publicar, al dia següent, l'esperat informe sobre el clima, la gran diferència.

La meva esperança i oració per a vostè i els seus companys és escoltar als científics de debò i posar rumb, i que, la societat danesa, pugui seguir endavant en la transformació necessària i complir amb les nostres obligacions per al 2050. Hem de canviar la nostra forma de vida, reconsiderar el nostre benestar i la nostra prosperitat. No ho fem, amb un pla climàtic, on el 80 per cent de les reduccions s'obtenen a través del treball d'escriptori.

Així que, estimat Lars, has de pensar més en el clima, que en les pròximes eleccions.

Ara és l'hora que els polítics visionaris, els que s'atreveixen a prendre les grans decisions, actuïn, perquè, en 30 anys, jo pugui recordar-ho amb orgull. Recordeu els polítics que lluitaven no només per a mi, sinó per al futur dels nostres i les generacions futures. Els polítics que es van atrevir a prendre decisions difícils i fer els grans girs necessaris per crear un futur més brillant i millor. Un futur on viure en harmonia amb el nostre món exterior i els recursos finits de la terra.

Espero que lluitis per un futur més brillant i més verd, perquè ara és el moment de la batalla!


Atentament...


foto de Den Grønne Studenterbevægelse.
Foto:  Den Grønne Studenterbevægelse 



dissabte, 10 de novembre de 2018

Skønlitteratur. Literatura de ficció escandinava!


Ludvig Holberg i, la literatura de ficció escandinava (Skønlitteratur)! 


Billedresultat for erasmus montanus
Erasmus Montanus.
Foto: aarhusteater.dk/forestillinger/forestillinger/saeson-1819/erasmus-montanus/



Erasmus Montanus (1723), és la història de l'universitari Rasmus Berg que torna al poble dels seus pares convertit en un pedant petimetre. Erasmus o Rasmus ha après a disputar en llatí, però és un pobre diable incapaç de comprendre i jutjar el medi en el què es troba.

En Rasmus Berg, que va anar a Copenhaguen a estudiar i, després d'uns anys, torna al seu poble natal, on apareix arrogant i compassiu. Ha canviat el seu nom i la llatinitzat: Erasmus Montanus, i se sent massa bo, per a reconèixer al seu propi germà, que és un camperol. Erasmus Montanus, està a punt de perdre a la seva nuvia, a causa de la seva tossuderia científica i filosòfica, que crea turbulències i parlar al poble, on la gent creu que s'està estenent el coneixement herètic en afirmar que la terra és rodona!


Erasmus Montanus és una comèdia de cinc actes escrita l'any 1723 per l'autor i comediant danès/noruec Ludvig Holberg. Va ser representada, per primera vegada, a Dinamarca, l'any 1747.

Al final, Erasme haurà de reconèixer públicament que la terra és plana, ja que, és la seva única forma d'evitar convertir-se en un soldat i d'aconseguir a la seva estimada Lizbeth. Erasmus Montanus és una comèdia molt popular, al nord d'Europa.


Façana del teatre d'Århus. Foto: VisitAarhus.dk (www.aarhusteater.dk)


Ludvig Holberg


Portræt af Ludvig Holberg. Frederiksborg Slot. Foto: Scanpix

En Ludvig Holberg (es.wikipedia.org/wiki/Ludvig_Holberg), considerat el pare de la literatura danesa, va ser un autor danès/noruec que va escriure en tots els gèneres que tenien importància en el seu propi temps.

En Ludvig Holberg (1684-1754) va néixer a Bergen (Noruega) i, és considerat el pare de la literatura danesa i noruega. Va ser un home de La Il·lustració, d'orientació pietista i, viatger per Europa. Va escriure obres d'història, filosofia, dret, opera, poesia, assaig, novel·la i comèdia. Algunes són obres de referència encara avui, i les seves comèdies no passen de moda.

Per als seus contemporanis, en Holberg, especialment, a Copenhaguen, no era més estrany que si hagués arribat des de  províncies (com anècdota, ressaltar, que avui en dia, encara passa, quan arribes a la capital del país, des de la península de Jutlàndia o l'illa de Fiònia, ets considerat de províncies!) Per tant, en Holberg que venia de Noruega, que va formar part del regne de Dinamarca, va ser vist, com un més que arribava, a Copenhaguen, en busca de fama i reconeixement. 

Ficció (Skønlitteratur)


Foto:  aarhusteater.dk/forestillinger/forestillinger/saeson-1819/erasmus-montanus/

En les dues seccions següents, veiem els dos gèneres en què en Holberg és, particularment, excel·lent:


Komedier (Comèdia)


Les comèdies d'en Holberg són experiments socials, on es posa a prova el sentit comú dels seus personatges, uns caràcters fantasiosos, que atrapats entre els instints més bàsics i l'esforç per millorar, són incapaços de conèixer-se a si mateixos. Viuen en un somni, del qual en Holberg els desperta de cop. Jeppe de la Muntanya (1722) és la comèdia més coneguda d'en Holberg. És la història d'un camperol ebri que es desperta al llit del baró. Holberg li ofereix al seu personatge la possibilitat de ser rei per un dia, però, en Jeppe no dóna la talla en el seu nou paper.

Foto: aarhusteater.dk/forestillinger/forestillinger/saeson-1819/erasmus-montanus/#gallery-4

En Holberg és considerat, encara avui, el primer i més gran dramaturg de la literatura danesa-noruega. Va escriure, un total d'unes 33 comèdies, que es van poder aprofitar més de dues vegades, depenent de les possibilitats de construcció: El ritme de producció dramàtica i l'escala es poden explicar per que en cada cas un grup de comèdies, se solen construir, sobre una lectura o una plantilla comuna. A partir d'aquí, es poden sugerir, diferents personatges que intenten implementar, cadascun, els seus plans o ambicions; la realització d'alguns d'ells exclou la realització de certs altres: La comèdia és un camp de batalla on les persones estan competint, enganyant i comprometent. 

El "ximple" perd el joc, fet ben conegut al univers de la comèdia clàssica, on el final feliç, prescrit, pot implicar, la realització d'una "justícia poètica".


Foto: aarhusteater.dk/forestillinger/forestillinger/saeson-1819/erasmus-montanus/

La majoria dels personatges van ser creats pel Holberg, entre els anys 1720 i el 1748, al teatre: el Lille Grønnegade (kb.dk/da/nb/tema/musikteater/Holbergteater); entre d'altres: el gran personatge de comèdies, Tinker i la política, Jeppe de la muntanya, Erasme Montano... Després de l'any 1748, i degut a l'envelliment d'en Holberg, la seva producció teatral, es  complementà, amb comèdies addicionals escrites després del poder del Pietisme, a el teatre reial (kglteater.dk), situat a Nytorv, entre altres comèdies: Philosophus i Plutus.


Assaig (Essays)


L' assaig, és el segon dels gèneres preferits d'en Holberg, on la seva obra ha estat d'importància duradora, és prosa curta, reflexiva i filosòfica; durant generacions els nens danesos en edat escolar, els han estudiat i conegut com a part del anomenat: "estil danès". 

En Holberg va escriure treballs assagístics en forma de pensaments morals que sovint prenen la forma d'una tesi o afirmació a ser provada; l'autor mostra amb freqüència una tendència a la renúncia intel·lectual, on deixa al lector sol, davant de les seves pròpies reflexions.

En els temps d'en Holberg, els professors de la Universitat seguien un sistema de promoció, on, no totes les cadires eren igualment prestigioses, o estaven ben remunerades. Un professor podia canviar d'assignatures diverses vegades durant la seva vida laboral a l'universitat. En Holberg donava classes de: metafísica, filosofia (que detestava, i on ell mateix admet va ser una figura lamentable), poesia i història.

Sembla ser, que l'historiador Holberg, és un autor del seu temps. No mostra cap prova sistemàtica de les fonts. La confiança i la investigació històrica crida a la crítica de fonts. La tècnica, molt criticable, avui en dia, la van utilitzar, els joves contemporanis d'en Holberg, com ara: en Hans Gram  (en.wikipedia.org/wiki/Hans_Gram) i en Jacob Langebæk  (en.wikipedia.org/wiki/Jakob_Langebek). Utilitzaven, en principi, fonts primàries, com documents de l'època i, esdeveniments i fonts secundàries, que derivaven en informes posteriors.

Quan els escrits d'en Holberg se movien en altres àrees com ara: la teologia, la filosofia, la ciència (física, astronomia), dret i economia (de la que era realment un fan!); és una mica més difícil traçar la línia entre polí-historia i l'amateurisme. 


Billedresultat for Essays holberg
Foto: gyldendal.dk


Els seus experiments en aquestes estranyes ciències, per a ell, tenen tres característiques comuns: 

- Es basen inductivament i empíricament (basat en el món "actual" on s'ha de examinar i comprovar tot resultat), pel que només es poden establir hipòtesis dels principis o lleis generals. 

- Es formulen de manera que tots els laics puguin seguir el raonament: l'ideal és la "il·luminació" de divulgació científica per a abordar comunicació pública i confiar en la preciosa propietat comuna de la humanitat, com ara, el sentit innat, la llum natural...

- Oferir els resultats del treball científic, en resultats pràctics, la ciència han de ser socialment rellevant, es a dir: matèria útil per al govern i el bé públic.

El mateix Holberg, sense coneixements científics, sinó sobre la base de la seva experiència, pràctica, en l'agricultura, va fer el seu raonament i, va anticipar-se a la ciència, quan va dir, que el més probable era que una transmissió epidèmica, ocorria per una mena  de microorganismes!


Política


En els temps d'en Holberg era l'autocràcia (absolutisme), relativament, una nova forma de govern a Dinamarca, representada per en Frederic III (ca.wikipedia.org/wiki/Frederic_III_de_Dinamarca), que el va implantar, desprès d'un cop d'Estat l'any 1660. Fins llavors, hi havia la noblesa hereditària. A partir del cop d'estat i la implantació de la monarquia absoluta, les classes altes van perdre funcions i el rei va reemplaçar la noblesa hereditària i va anomenar, pel seu compte, una nova noblesa de comtes i barons particulars, incloent Holberg.
El rei va considerar, a la vella noblesa, com una amenaça al seu poder "absolut" de recent creació.



Relateret billede
Frederic III de Dinamarca. Foto: kongernessamling.dk


En Holberg, descendent d'una família de comerciants i funcionaris i que va acabar com a professor universitari (un any, fins i tot, rector) i com a terratinent d'una baronia, va ser, durant tota la seva vida un escriptor que va suportar aquesta autocràcia.


Religió


En termes religiosos, Holberg va assumir l'opinió expressada com a deisme. El deisme és un tipus de cristianisme reduït que minimitza la funció salvadora de Crist a favor d'una simple creença en Déu com a creador del món i, manté, que els homes hi seran jutjats l'últim dia. 

Amb tal actitud, podia romandre dins del luteranisme ortodox i, al mateix temps, unir la fe amb la raó. Com a membre de la política de la comunitat intel·lectual i manteniment de la pau, va considerar també les pràctiques morals (comportament) com una mesura vàlida de la religiositat seriosa: "Un bon cristià és un bon ciutadà".
   


Il·lustració i clàssica


Billedresultat for holberg figur
B&G figur B&G 8001 Ludvig Holberg 1884 "Henrik" Maskerade 18.5 cm (Limited 500). Foto: Antikvitet.net

A Dinamarca, en Holberg, és el màxim representant de l'esperit de visió, anomenat: La Il·lustració, i que es basa en la confiança del sentit innat humà, i l'intel·lecte crític. En Holberg, va contribuir a la realització del programa pràctic d'il·luminació, mitjançant la difusió del coneixement, a través, dels seus escrits de divulgació científica, en danès. 

En una connexió literària, més estreta, també és el millor representant del classicisme danès. Sovint, va triar, els seus models, entre la literatura antiga o entre nous escriptors de la època, especialment francesos, que van fer el mateix: en Sèneca i en Montaigne, representarien aquesta tendència. 


Foto: aarhusteater.dk/forestillinger/forestillinger/saeson-1819/erasmus-montanus/

diumenge, 4 de novembre de 2018

Qui era en Søren Kierkegaard?


Qui era en Søren Kierkegaard?


"La persona pensadora descobrirà ràpidament que la vida en si mateixa no té sentit. La importància... arriba a la vida una vegada que l'individu fa una elecció que li dóna una direcció a aquesta..."  
"(...) es tracta de trobar una veritat que és veritat per a mi, i trobar la idea per la qual vaig a viure i morir", va escriure Kierkegaard en una escriptura primerenca.


Søren Kierkegaard (1813-1855) és percebut per molts com un dels grans filòsofs de Dinamarca i autor de l'existencialisme cristià.
 Foto: Ritzau Scanpix

Filòsof, teòleg, autor. No és fàcil situar aquest pes pesat sobre tots els altres, en la vida espiritual danesa, durant els últims 200 anys. Perquè és tot, i molt més! Un filòsof original, un teòleg revolucionari i un autor extraordinari. L'univers d'en Søren Kierkegaard (ca.wikipedia.org/wiki/Søren_Kierkegaardestà poblat per moltes figures diferents, totes elles amb una perspectiva significativa de l'existència. Pel que fa als temes d'en Kierkegaard, tota existència humana és el centre, no només les grans i àmplies preguntes, sinó també totes les consideracions que tots contribuïm a la vida quotidiana. Les seves obres no proporcionen solucions preparades, sinó que ens les donen, l'ésser humà individual, amb  perspectives valuoses sobre la pregunta definitiva: qui sóc jo?

Es diu sobre Kierkegaard que tenia un escriptori a cadascuna de les habitacions del seu pis a Copenhaguen, perquè pogués escriure una idea tan aviat com li hagués vingut al cap. També, li hauria d'haver estat necessari per a poder escriure una obra tan extensa, abans de morir als 42 anys; va deixar una gran producció literària.  

Una publicació completa dels escrits complets d'en Søren Kierkegaard es va completar el 2013. Es diu, que va arribar a escriure 55 volums de comentaris. Per aquesta raó, dedueixo, que la vida d'en Kierkegaard no va ser tan terrible!

Va néixer el 1813 a Nytorv a Copenhaguen com el més jove d'un familía de set germans. El pare s'havia convertit en un comerciant amb èxit a Copenhaguen; va guanyar molts diners, dels que va gaudir el seu fill, l'escriptor (filòsof!). Sí, i va ser un recurs imprescindible per a la seva capacitat per escriure.

El jove Kierkegaard va començar a estudiar teologia a la Universitat de Copenhaguen després de graduar-se a la Borgerdydskolen en 1830. La majoria de les vegades no va utilitzar la teologia, però va llegir filosofia i literatura romàntica. Va fer el seu examen a finals del 1840. Després de graduar-se, va fer un viatge, al lloc de naixement del seu pare, a Jutlàndia, a prop de Ringkøbing.


Regine Olsen. Foto: wikipedia

Quan va tornar a casa, el esdeveniment més important de la vida d'en Kierkegaard, va ser, sense cap dubte: el compromís i la cancel·lació del mateix amb la Regine Olsen (es.wikipedia.org/wiki/Regine_Olsen), nou anys més jove que el filòsof. Son, probablement, la parella més famosa de la història de la literatura danesa. Tot i que, la Regine no s'esmenta en cap lloc dels treballs d'en Kierkegaard, va exercir un paper decisiu i influenciar en tots els seus escrits, una mena de "força inspiradora" per l'escriptor.

El compromís havia durat només un any quan Kierkegaard va trencar la relació. No perquè no se l'estimava, sinó perquè tenia dubtes de si podia fer-la feliç. Després d'aquest esdeveniment, Kierkegaard va començar seriosament la seva extensa obra, només interrompuda per un parell de viatges a Berlín i, per els passejos diaris per Copenhaguen.

En Kierkegaard es va acabar convertint en una figura famosa, tant pels seus escrits com per la seva presencia diària pels carrers de Copenhaguen. Va buscar el reconeixement entre els noms literaris establerts com Johan Ludwig Heiberg (es.wikipedia.org/wiki/Johan_Ludvig_Heiberg) sense convertir-se realment en part de certs entorns. En canvi, va estar fortament influït per, entre altres coses, les crítiques que la revista Corsaren (berlingske.dk/kultur/kierkegaard-og-corsaren), que va publicar una sèrie de caricatures d'ell; li van afectar fins al punt que va deixar, per una temporada, d'escriure.

J.L. Heiberg, descubridor de textos, inèdits, d'en Arquimedes! Foto: wikipedia

Els darrers anys de la vida d'en Kierkegaard també van estar marcats pel conflicte. Es va embarcar en una mena de batalla, d'un sol home, contra l'església de l'estat. A la revista "Øieblikket"("Moment"), va criticar a l'església luterana, amb tonalitats dures, per avançar-se i posicionar-se massa lluny del cristianisme.

Enmig d'aquesta batalla, Kierkegaard va caure inconscient, quan hi era al carrer en una de les seves passejades diàries. Després de cinc setmanes a l'hospital Frederiksberg, Søren Aabye Kierkegaard va morir a l'edat de, només, 42 anys.


Subjektiviteten er sandheden, sagde Søren Kierkegaard, Danmarks måske nok mest kendte filosof og kristne tænker. Foto: Wikipediacommons
La subjectivitat és la veritat, va dir Søren Kierkegaard, potser, el filòsof i pensador més famós de Dinamarca.
Foto: Wikipediacommons


Kierkegaard va negar que la filosofia pot pensar en l'existència humana, com en una mena de sistema global, com Plató va intentar! En Kierkegaard no va ser l'oponent d'en Plató; si que hi era en desacord absolut, amb el pensament del filosof alemany Hegel (1770-1831) ca.wikipedia.org/wiki/Georg_Wilhelm_Friedrich_Hegel. D'altra banda, Kierkegaard, estava pel Sòcrates, i la seva forma totalment oberta del qüestionament i la lluita per l'aclariment dels valors establerts.


Tegning: Rasmus Juul
Søren Kierkegaard. 
Foto: kristeligt-dagblad.dk/liv-sjael/kierkegaard-eksistensfilosofiens-grundlaegger

Segons el propi Kierkegaard, "Enten - Eller..." ("O l'un, o l'altre") publicada al 1843, va ser, el començament del negoci del escriptor. És la primera i, probablement, més famosa obra d'en Kierkegaard. El llibre consta de dues parts relacionades amb l'estètica i l'ètica respectivament. El llibre està escrit sota una sèrie de pseudònims, que Kierkegaard atribueix a diferents punts de vista.

La primera part de "Enten- Eller..." consisteix en una petita col·lecció de dissertacions, que tracten l'estètica com a percepció de la vida, incloent-hi un dels textos més famosos d'en Kierkegaard: "Diaris del capatàs".

La segona part del llibre presenta l'ètica en una sèrie de lletres i textos més curts. Per a l'ètica, el propòsit de la vida no és gaudir sinó actuar: "L'home ètic no depèn del plaer momentani, però tracta d'actuar en conformitat amb les normes i reglaments de la societat, per tal de ser acceptat; és a dir: fer el que la societat espera".


Billedresultat for foto kierkegaard
Luplau Janssens portræt af Søren Kierkegaard. Maleriet er fra 1902 og hænger på Frederiksborgmuseet.

"O bé" o "juntament amb" diferents etapes de la vida (1845), ha donat lloc a les anomenades: etapes d'aprenentatge. Es tracta d'una teoria de la relació entre l'estètica, l'ètica i la religió, entesa com a tres conceptes complementaris. L'última etapa és religiosa. Quan l'esteta estava a punt de gaudir i l'especialista en ètica d'actuar, és fonamental, per als religiosos, patir..., i segons Kierkegaard: En el reconeixement que l'home no pot crear prou significat a la vida, l'experiència és positiva, en el sentit que dóna lloc, a una entesa, que el sentit de la vida pot no donar-hi. Una mena de: estar situat en un mateix però, potser fora de un mateix. Segons la interpreatció Kierkegaardiana del missatge de Déu.

Gèneres i temàtica 


Relateret billede
Søren Kierkegaard. Foto: cykelkurt.com 

Tots els escrits d'en Kierkegaard circumden l'essència de l'existència. No soles, els polítics, o la societat, encara que, també, es veuen afectats, però el seu tema central era l'individu, com a tal! Abans que existís la psicologia, en Kierkegaard va descriure i debatre tots els problemes, paradoxes i plaers que els individus troben al llarg de la vida.

Normalment, l'escriptura d'en Kierkegaard es divideix en dues parts. Els primers escrits de 1843-46 i els últims de 1847-51. La primera part té el denominador comú que moltes de les seves obres es publiquen sota pseudònim. L'altra part és més constructiva. Les edicions de 1855 estan fortament influïdes per la relació de Kierkegaard amb el cristianisme i, especialment amb l'església.

Kierkegaard gestiona una àmplia varietat de gèneres i els fusiona feliçment, fins i tot, dins del mateix treball. Textos, diaris, revistes, xerrades i molt més... A la primera part de la seva obra, hi ha constants ficcions i pseudònims, de manera que no se sap, ben bé, el que representa Kierkegaard.

Tot i que hi ha molts fils que circulen per l'escriptura i vinculen les diverses obres, la creació (obra) d'en Kierkegaard, a diferència de molts altres filòsofs del temps, no constitueix un únic sistema. No és un pensador sistemàtic. La diversitat estilística d'en Kierkegaard, implica, que l'autoria apunta en moltes direccions i, per tant, potser llegit tant per professionals de la filosofia, com per teòlegs i, el lector general.

Dins dels cercles acadèmics, ha estat una controvèrsia desconnectar Kierkegaard de la teologia, és a dir, de la seva relació amb el cristianisme. La questió és: Seria correcte llegir-lo com a filòsof, com autor, o com a teòleg?, es va veure obligat a comprar tot el paquet? Després d'anys de "guerra de trinxeres" entre els diversos fronts en la interpretació d'en Kierkegaard ara sembla molt legítim llegir a Kierkegaard exactament de la manera que sigui significatiu per cadascú.

Independentment de la perspectiva, el tema bàsic del treball d'en Kierkegaard és: Qui sóc jo?, i com he de relacionar-me amb mi mateix i amb el món? Un punt col·lectiu en la totalitat de l'obra és, per tant, la pretensió que fa en Kierkegaard de la pròpia decisió de l'individu: convertir-se en ell mateix. La pregunta (existencial) s'expressa en temes clau com l'amor, la por, la relació amb Déu i la relació amb l'altra persona.

Segons Kierkegaard, un requisit previ per a tot això, és que l'home es caracteritza per un compromís, i per la sinceritat. Per tant, Kierkegaard representa, més que ningú, el pensament apassionat!

Autors relacionats


No és fàcil assenyalar als autors que són (a través dels seus escrits) una reminiscència d'en Kierkegaard. Les fonts d'inspiració són gairebé tota la literatura filosòfica i teològica europea. No és fàcil, tampoc, assenyalar els llocs on l'equipatge intel·lectual de Kierkegaard ha segut trobat. Les seves reflexions, estil literari i la perspectiva existencial es poden trobar a molts llocs, especialment a Dinamarca i, també, en la literatura europea.

El filòsof alemany Friedrich Nietzsche (ca.wikipedia.org/wiki/Friedrich_Wilhelm_Nietzsche), que va viure des de 1844 fins a 1900, s'esmenta sovint juntament amb Kierkegaard com l'autor de l'existencialisme. No és tan obvi, "subjectar" els dos al mateix carro, atès que, en termes generals es pot dir que Kierkegaard va buscar a Déu, mentre que, tot el contrari, va ser el cas de Nietzsche (que anava a exposar i desmantellar el cristianisme!). No obstant això, la seva oposició a l'individu i la seva relació amb ells mateixos i amb Déu, és un paral·lel obvi.


Friedrich Nietzsche, 1861.
Foto:da.wikipedia.org/wiki/Friedrich_Nietzsche
Podríem considerar, el existencialisme francès, deprès de la segona guerra mundial, com una continuació del bagatge intel·lectual Kierkegaardià. El més conegut és en Jean-Paul Sartre, qui és considerat el fundador de l'existencialisme modern, i el escriptor Albert Camus (ca.wikipedia.org/wiki/Albert_Camus), que també, li deu molt a en Kierkegaard.

Relateret billede
Foto: 1tv.am/fr/video/Jean-Paul-Sartre-écrivain-existentialiste-et-philosophe-Français/97618, i al seu costat, la Simone de Beauvoir (ca.wikipedia.org/wiki/Simone_de_Beauvoir)

Tot i que la part de la tradició filosòfica europea existencialista ha estat una mica fora de moda en les últimes dècades, l'obra d'en Kierkegaard en realitat no ho ha estat; més aviat al contrari. Per exemple, a la Xina i el Japó, l'interès, almenys en els cercles acadèmics, hi és en constant augment, com a Europa, on s'establit una mena d'en Kierkegaard estil. 

siri hustvedt
Siri Hustvedt. Foto: Marion Ettlingerfor (fatterweb.dk/oversigt/hustvedt-siri)

Precisament perquè Kierkegaard s'ocupa dels problemes existencials bàsics que preocupen i pateix l'individu, els seus escrits tenen un sentit tant universal i atemporal. Hi ha escriptors contemporanis, per els quals Kierkegaard és una clara inspiració: l'autora nord-americàna-norueca Siri Hustvedt ca.wikipedia.org/wiki/Siri_Hustvedt, o l'autor Haruki Murakami ca.wikipedia.org/wiki/Haruki_Murakami que també gira entorn de qüestions similars i, que també, va llegir a Kierkegaard.





dimecres, 31 d’octubre de 2018

Hans Christian Andersen i, l'informe del viatge fictici

H.C. Andersen i, l'informe del viatge fictici...


Hans Christian Andersen. Foto: Odense bys museer  
(VisitOdense.dk)

En Hans Christian Andersen va néixer a Odense visitodense.dk, el 2 d'abril de 1805. Els pares, Hans Andersen i Anne Marie Andersdatter eren pobres, i la família es va traslladar varies vegades, els primers any de vida d'en Hans Christian.

El pare treballava com a sabater i la mare guanyava diners rentant la roba de gent adinerada, a Odense. Hans Christian Andersen tenia una mitja germana, la Karen Marie, a qui la seva mare va tindre abans de casar-se en 1799. La germana no va viure amb la família i mai va existir una relació entre en Hans Christian i la Karen Marie.

Anne Marie Andersdatter (la mare), era analfabeta, mentres que'l Hans Andersen (el pare), era capaç de llegir i escriure. El gran dolor d'en Hans Andersen, va ser que mai a la vida va tindre  l'oportunitat d'obtenir una bona educació. Aquí també hi ha l'explicació de per què una família pobra com els Andersen, van optar, per enviar al seu fill, Hans Christian, a l'Escola de Primària de Carstenen (una escola privada). Aquí, Hans Christian va començar la seva escolarització el 1810, però el 1813 l'escola va ser abolida, i va començar, en el seu lloc, a l'escola local, per als pobres.

El temps escolar d'en Hans Christian Andersen es va caracteritzar per la solitud, l'assetjament i la dificultat per explicar-se. Va passar la major part del seu temps sol, ocupat jugant a teatre, cant i poesia.

La casa on va néixer H.C. Andersen. Foto: Odense bys museer (VisitOdense.dk)

El 1816, el pare d'en Hans Christian Andersen, de 33 anys, va morir. Dos anys més tard la seva mare (Anne Marie Andersdatter) es va casar amb un nou home, Niels Jørgensen Gundersøe. Poc després, Hans Christian va viatjar a Copenhaguen. Tenia 14 anys i somiava amb una sola cosa: fer-se famós!

El camí cap a la fama va ser molt llarg, i Hans Christian Andersen va tornar a experimentar la derrota, tant si es presentava a una audició de ballet, representava obres de teatre o intentava ser cantant. Però el seus coneixements i intel·lecte, li van donar certa fama entre els influents i les famílies riques, es a dir, la millor ciutadania de Copenhaguen, i el van animar a estudiar perquè pogués esdevenir un home format (...a continuació).

El 1822, no obstant i, després d'haver-se li denegat la posibiltat de fer un paper a una obra al Teatre Real Danés, el Consell Executiu del Det Kongelige Teater (kglteater.dk), el va convidar a una reunió. Aquí, van oferir-li suport financer per a una educació reglada; primer a l'Escola de Llatí de Slagelse (visithcandersen.dk/slagelse-latinskole.htm), i desprès a l'Escola de Llatí d'Helsingør. Aquest mateix any, en Hans Christian va debutar sota el pseudònim Villiam Christian Walther amb la novel·la "Ungdoms-Forsøg"("Els intents juvenils o Els judicis juvenils"), però sense gran èxit.

El 1828, en Hans Christian Andersen va acabar el bachillerat i, l'any següent va fer el seu debut real amb l'informe d'un viatge fictici: "Fodreise fra Holmens Canal til Østpynten af Amager i Aarene 1828 og 1829" ("Un viatge a peu des de el Holmens Canal fins a punta este d'Amager i Aarene"). Aquesta història, fictícia, va ser un gran èxit, i des de llavors, van seguir escrivint aventures i, va aconseguir la fama que buscava, tant a Dinamarca com a l'estranger.

Hans Christian Andersen va morir el 4 d'agost de 1875 i va ser enterrat al Cementiri Assistens de Copenhaguen (en.wikipedia.org/wiki/Assistens_Cemetery_(Copenhagen).

H. C. Andersen BO.29 / Georg E. Hansen, 1862. – Ref.: BO.29. – original H.C. Andersenmus.. – RN 10355. – HC000034


Gèneres i temes


Hans Christian Andersen no era un autor que es limitava a un sol gènere, o un sol tema. Va escriure poemes, obres de teatre, novel·les, contes de fades, històries i informes de viatges. Estava inspirat per persones, ambients i opinions dels seus viatges a l'estranger i a l'interior de Dinamarca, per exemple: L'aventura de "Dryaden" (1868), inspirada en la Exposició Mundial de París de 1867.

Al mateix temps, en Hans Christian Andersen va "tirar mà", amb diligència, de la fe popular i la tradició narrativa oral amb la qual havia crescut. Les històries sobre les nenes elfs, les mesquites i les fonts es van trobar en les seves aventures i relats. 

Un exemple ens el mostra el mateix Hans Christian Andersen a: "Comentaris sobre aventures i històries" (1874): "En la meva infància, vaig veure a Odense un home que s'assemblava a un esquelet, groc i pàl·lid, només pell i ossos; una dona gran que em va explicar moltes vegades contes i històries de fantasmes; em va explicar per què es veia tan patètic: L'olla havia estat posada a bullir per a ell, quan era fora, a l'estranger..." (Contes i històries de fades d'en Hans Christian Andersen)


H.C. Andersen gavlmaleri. Foto: VisitOdense.dk

Aquest record va inspirar al Hans Christian Andersen i l'utilitzà a: "Les histories del vell Joan" (1872), on el pobre Rasmus, viu un amor infeliç per l'Else, més eloqüent, i s'endinsa en el seu món..., deixant que l'esposa intel·ligent posi l'olla al forn...per a ell! 


Madam Bunkeflod (la primera mentora d'en H.C. Andersen). Foto: dengamleby.dk

La Senyora Bunkeflod després de quedar vídua, se'n va anar a viure a una casa, anomenada: Eilschous

Eilschous Hus (casa) va ser fundada com una mena d'habitatge social, per a les viudes, filles i germanes dels pastors, pel ric comerciant Peter Eilschou. La fundació estava just davant d'on vivía en H.C. Andersen, de petit, es a dir, el lloc de naixement d'Andersen a Munkemøllestræde, a Odense.

Els records d'en H. C. Andersen


En Hans C. Andersen escriu en "La aventura de la meva vida": "En el nostre carrer, va viure una vídua sacerdotal, la Senyora Bunkeflod amb la germana del seu marit; em van permetre entrar, van ser bondadoses amb mi, i jo estava amb elles la majoria del dia; aquesta va ser la primera casa, de gent formada, en què vaig trobar una llar".

Amb les troballes d'en H.C. Andersen, s'emfatitza, un cop més, que la vídua del clergue, la Sra. Bunkeflod es va convertir en crucial per a la forma en què es van nodrir i desenvolupar les habilitats del poeta.

Temàticament, en Hans Christian Andersen va continuar escrivint històries sobre els seus intents d'ascensió social i espiritual, i el seu desig d'aterrar en el prestatge adequat, per ser entès, i acceptat com un més. Exemples d'això són "El aneguet lleig", "La princesa i el pèsol" (1835) i d'altres...


Aventures i històries


Billedresultat for den grimme ælling
Den grimme ælling (L'aneguet lleig). Foto: Lars Bjørnsten Odense

El pobre aneguet va ser depreciat per tot el món, fins i tot, els seus germans i germanes eren poc amables amb ell, i sempre deien: "Només el gat, és més lleig que ell", i la mare li dia: "M'agradaria que estiguessis ben lluny" ("L'aneguet lleig" d'en "H. C. Andersen de", 1987). 

En Hans Christian Andersen va escriure 156 aventures i històries. Aquestes varien en la seva expressió: crítica social, per exemple, a la "La petita venedora de llumins" (1845), o "El vestit nou de l'emperador" (1837).

Després de la mort d'Hans Christian Andersen es van publicar altres 12 relats i contes inèdits.

"El aneguet lleig", s'ha associat amb la història de la pròpia vida d'en Hans Christian Andersen, a saber?. És la història d'un ou de cigne que eclosiona en una granja d'ànecs, i sobre l'aneguet, que malgrat els seus persistents intents, mai se les arregla per ser part del ramat. Convençut de la seva pròpia lletjor l'aneguet gairebé es passa la vida sol i trist, fins que un dia, a l'aigua observa la seva pròpia imatge i finalment s'assabenta d'on pertany.

Els tema de les seves aventures, és social, una forma d'incompliment amb les normes establertes en la societat. Aquest és un tema que es troba en una gran varietat als contes de fades d'en Hans Christian Andersen, i alguns dels quals són un bon catalitzador per a l'impuls de la història, en part, un ressò de la pròpia experiència de la vida d'en Andersen: la eterna lluita del pobre nouvingut per el reconeixement, i la seva incapacitat de sentir-se a casa entre l'elit.

En Hans Christian Andersen, no només, va operar dins del famós marc del conte de fades. També va escriure relats de viatges i obres de teatre. Per exemple: Es pot recomanar "Lykke-Peer" com una bona introducció a la prosa d'en Andersen, ja que, es troba just al límit dels contes de fades, però s'adhereix a la realitat i té un final filosòfic. 



Lykke Peer

Billedresultat for lykke peer hc andersen
Portada del llibre Lykke Peer (una mena de autobiografia)
Foto: Bog & idé

Lykke Peer és l'última i sisena novel·la escrita per H.C. Andersen. La novel·la es diferencia de les novel·les anteriors, perquè se sembla a una llarg conte de fades, es a dir, amb un format nou. La novel·la és realista amb un final filosòfic; té un desenvolupament lineal en què el pobre noi, somia amb convertir-se en un famós artista i finalment es converteix en compositor, escriptor i cantant. Peer trobarà, la seva felicitat (lykke) en l'art.


La història d'en Lykke-Peer és una història, clàssica, d'en Hans Christian Andersen, es a dir, tracta de com el talent sempre aconsegueix destacar i triomfar, malgrat els desafiaments externs: com ara la pobresa, la pèrdua d'un pare, el menyspreu i l'amor no correspost; se les arregla per sortir per si mateixes, per fer una ascensió social, així com espiritual, simplement a causa del seu talent.


Træskulptur i H.C. Andersens Hus. Den lille pige med svovlstikkerne: Foto Lars Bjørnsten Odense 2004
La petita venedora de llumins. Foto: Lars Bjørnsten (Odense 2004)


H. C. Andersen, es va convertir en el danès més fotografiat del seu temps. Els enregistraments fotogràfics del poeta van tenir lloc entre 1843 i 1874. S'han registrat més de 150 fotografies del poeta i escritor, mundialment famós. En H. C. Andersen estava molt impressionat amb l'art fotogràfic i, entre altres coses, en les seves cartes i registres diaris informa sobre aquestes visites dels fotògrafs. Diversos centenars de retrats del escritor s'han realitzat en fotografia, gràfics, dibuix i silueta. 

El lloc web, on es poden veure els retrats és (biblioteca real): www.kb.dk

H.C. Andersens skulptur (Jens Galschiøts). Foto: VisitOdense.dk


dissabte, 27 d’octubre de 2018

Litteratur i Aarhus. Boig per les paraules!


Litteratur i Aarhus


lovebooks2
Pàgines literàries formant un cor. Image source: Flickr

Aarhus té un entorn literari divers amb diverses associacions literàries, lectures ben assistides, ambiciosos festivals de literatura, innombrables cercles de lectura, revistes significatives, editorials progressistes, editorials àmpliament reconegudes i molt més...


Boig per les paraules (Vild med ORD!)


El festival de literatura més alegre! 


"Junts celebrem l'escriptura, les idees i la bona història. En definitiva, significa una experiència agradable i literària"
"Ens anem a conèixer a traves d'una cosa que estimem: Les paraules. Les coses extravagants que surten de la boca, com utilitzar el teclat amb els dits o, un llapis ballant sobre el paper" (els organitzadors del festival).

Des del 2009, l'associació: Vild med ORD (Boig per les Paraules), ha posat la literatura a l'agenda dels danesos. Amb un equip dedicat als amants literaris i, amb l'únic desig de presentar-los una sèrie d'esdeveniments irresistibles. 

La asociació: Vild med ORD, celebra un festival anual de literatura, cada any, al febrer. El festival, és una associació on qualsevol persona interessada en la literatura pot inscriure's per participar i donar suport a activitats literàries a Aarhus i la Regió Central de Dinamarca. El propòsit de l'ORD és planificar i dur a terme activitats literàries a Aarhus. 

Aarhus: "Boig per les Paraules" va començar fa deu anys a la Ridehuset (ridehuset.aarhus.dk) i, des de llavors, ha estat en Film City (aart.dk/en/projects/film-city-aarhus) i, els últims dos anys en la Dokk1(dokk1.dk), al Port d'Aarhus.


Brutalist ARCHITECTURE. Foto: aart.dk/en/projects/film-city-aarhus

"Anem a inspirar noves i diferents experiències de lectura i d'escolta i agitar la idea de que la literatura i els llibres són una mica elitista" (els organitzadors del festival)

En definitiva, el "Boig per les paraules", és un festival, on el públic pot conèixer escriptors i apropar-se'ls.

Segons els organitzadors, el festival no es tracta d'èxits de vendes o de les últimes versions, sinó de crear un espai on el públic viu experiències literàries úniques.


Leonora Christina Skov (escritora invitada al festival :Vild med ORD, 2018).
Foto: Sofie Mathiassen /Ritzau Scanpix


L'autora Leonora Christina Forest  (forfatterweb.dk/oversigt/zskov00), no només es coneix per la seva escriptura, sinó també per la seva veu en el debat cultural, entre els quals defensa el feminisme i els rols de gènere moderns. Amb motiu del seu nou llançament de la novel·la: Den, der leve stille (El que viu tranquil·lament, 2018); ella ha estat ben present, al Vild med ORD d'aquest any. Aquest darrer llibre de l'autora, és una història sòlida, biogràfica, sobre el seu creixement a Helsinge i de 
la vida a províncies. Sobre les complicades relacions familiars i la relació mare/filla estressada. Sobre l'alliberament i l'esperança, i el insistir en ser el que ets. 

Normalment, els perfils psicològics separats i els caràcters  criminalistes són comuns a totes les seves novel·les, on sol desplegar mecanismes de desplaçament humà de totes les maneres imaginables... 



Løve’s Litterære Dage (Dies literaris al Løve)


Løves-Bog-og-Vincafé-i-Århus
Løve's BogCafé. Foto: Aarhus update

La història del Løve's BogCafé es remunta a un fred dia d'hivern a Aarhus a finals del 2004, on la idea d'un bookcafé va aparèixer per primera vegada. 

O és a dir, la veritable història en realitat és encara més lluny, més precisament a Vild med ORD a la fi dels anys vuitanta, on el llibre Brødrene Løvehjjerte (es.wikipedia.org/wiki/Los_hermanos_Corazón_de_León) va ser llegit, per primera vegada, per dos nois, un dels quals vint anys després van tenir l'oportunitat de dirigir un film sobre aquest mateix llibre. Un somni fet realitat!

Un somni que va ser modelat per la figura d'un nen petit, que era un quadre creat per un escriptor suec de literatura fantàstica. Una història del coratge i la força d'un lleó. El nen petit, va ser anomenat Jonathan Løve, i en el seu homenatge, es va crear la BogCafé de Løve ( løve= lleó).

Løve's Bog- og VinCafé (loeves.dk), és a dir, la llibreria-biblioteca i café bar, situada a Nørregade 32 (8000 Århus C), celebra un esdeveniment íntim i literari a la seva cafeteria atmosfèrica des del 2014. Les jornades literàries se solen celebrar durant un cap de setmana i, enguany, s'han centrat en la literatura que comparteixen les tribu germàniques, entre altres coses, i visites d'autors de Dinamarca, Noruega i les Illes Fèroe. Autors contemporanis com Adda Djørup (DK) forfatterweb.dk/oversigt/zdjoerup00, que va guanyar el Premi de la Literatura de la UE, Eline Lund Fjæren (NO) oktober.no/Forfattere/Norske/Fjaeren-Eline-Lund (una autora molt jove!), que va guanyar el Premi Oslo per la seva novel·la de debut i sis vegades ha segut nominada al Premi de Literatura Nordic Council i, Tóroddur Poulsen (FO) torgard.dk/forfatter/toroddur-poulsen. A més, aquí, podeu experimentar escriptors emergents de la creixent collita local.


Litteraturen på scenen


Interview med Litteraturen på scenen
Literatura sobre l'escenari. Foto: buy nothing day 2010

El Literatura sobre l'escenari, ha existit des de 1996, on l'ambició sempre ha estat, transmetre literatura de noves maneres. LIPS (llavis), els organitzadors, proposen, una i altra vegada, nous esdeveniments; aquests, consisteixen en la lectura d'un llibre  popular, que atrau als lectors a viure l'experiència dels diferents llibres, poemes i textos escollits cada any.

"Quan vam començar aquesta sèrie de lectura fa molts anys, no hi havia molta literatura, i especialment literatura professional, aquí a Aarhus. Per això, vam dir: "anem a fer una tarda on és com anar a un concert".

Els esdeveniments seran una trobada amb la literatura que va més enllà dels llibres. És una reunió amb l'autor, una reunió d'interès mutu que pot unir als autors amb els lectors.

"Hi ha alguns llibres que estan bé, però com podem posar-los en joc, com podem transmetre, com podem fer que la gent entri? Llegir un llibre és, per naturalesa, una cosa que fas tu mateix i és un acte solitari. Almenys és tranquil si no estàs sol. I és per això, que és bo parlar amb la gent sobre les experiències literàries i parlar del que 'té sentit' llegir".

Hi ha una part molt concreta. Alguns escriptors són incapaços de llegir! Fan veus, juguen amb el ritme i amb la pronunciació, i no sé què més... Pots percebre completament diferent un llibre, quan l'escoltes en boca del propi autor.



Saló literari a la sala d'estar



 Noa Kjærsgaard Hansen og Ida Monrad Graunbøl. Foto: litlounge.dk

El passat dijous 19 d'abril, el Daniel Boysen (danielboysen.dk) va obrir la porta de la seva pròpia sala d'estar i va ser visitat pels autors Sebastian Bune (litteratursiden.dk/forfattere/sebastian-bune) i Emma Bess (forfatterweb.dk/bess-emma), així com per un bon nombre de convidats a prendre cafè, aperitius i un debat literari íntim.

"Una de les millors coses de l'esdeveniment és que et trobes a prop dels autors. L'ambient és més informal que altres esdeveniments literaris, perquè es produeix a la sala d'estar privada. Obrim i diem: tothom és benvingut", diu Daniel Boysen.


emma bess
Emma Bess. Foto: Lea Meilandt

El pròxim 8 de novembre, el: Saló a la sala d'estar, comptarà amb la presencia literària dels autors: Noah Kjaersgaard Hansen i Anada Monrad Graunbøl; aquesta vegada amb la cooperació de les biblioteques DOKK1 i Aarhus. L'esdeveniment té lloc en un entorn acollidor i íntim de la pròpia sala de l'organitzador.

Tots dos autors han estat publicats en petites editorials i, llegiran i parlaran de les seves obres i de les editorials a Dinamarca.

En Noah Kjaersgaard Hansen està en voga, amb la col·lecció de poemes: Em copejo el pit com una mena d'acte primitiu (Corredor, 2018), en el qual, tots els dies i els temes banals, com ara mirar per la finestra o a dins d'una pantalla, es converteixen en un acte poètic.

Anada Monrad Graunbøl està fent camí amb: "La Béstia" (Ecbatana, 2018) encreuament entre prosa, poemes i cartes entre el passat i el present, entre Suècia, Dinamarca i Espanya, i entre els animals i els éssers humans.

La conversa està moderada per Daniel Boysen, mediador literari de la Dokk1 i, a més, es publica en editorials petites. 


Reflexions d'un crític - Professor de les llengües i literatura nòrdica Dan Ringgaard 


Dan Ringgaard. Foto: font desconeguda

Dan Ringgaard és un dels professors literaris més importants de Dinamarca. Igual que el professor de literatura, Dan Ringgaard acostuma a ser acadèmic en literatura, i com a crític, també relaciona i descriu la literatura d'una manera especial. En un intent de reflexionar, no només, sobre la literatura sinó també sobre la manera com escrivim i parlem d'això, Dan Ringgaard va publicar el llibre Årsværk: Reflexions d'un crític, l'any passat. El treball és un diari de tots els llibres que va llegir durant un any. Aquí reflexiona sobre les nombroses obres i, al mateix temps, intenta escriure literatura d'una manera diferent a l'acadèmica.


Billedresultat for aarhus litteraturhistorie
Grau universitari en literatura i llengües nòrdiques.
  Foto: AU.dk