dimecres, 15 d’agost de 2018

"La llei de Jante", o el valor cultural de l'igualtat

Janteloven 
"La llei de Jante", o l'espirit del bé comù 


’Jantedrengen’ er blevet en psykologisk interessant fortolkning af det kærlighedsløse menneskes overlevelse i den spændende Sandemose-teaterforestilling.
'Jantedrengen' s'ha convertit en una interpretació psicològicament interessant de la supervivència de l'home sense amor en l'apassionant rendiment teatral de Sandemose

Fa uns dies, vaig llegir un article, en castellà, al mur del "Face" d'una companya, que parlava de «la llei de Jante», una mena de manual escandinau per a romandre el més humil possible i recordar-te a tu mateix, la importància de no creure't imprescindible! L'article «pujat», a la coneguda xarxa social, en va inspirar per a escriure aquest "post" o entrada al Nòrdic Gir blog

Fa un temps enrere, conversant distesament amb coneguts danesos sobre les diferents realitats socials i polítiques, entre els països del nord i del sud d'Europa, em van parlar, de la diligent desigualtat que havien presenciat en els seus viatges als països del sud d'Europa; explicant-me de bona manera, que aquest tipus de situacions, és a dir, que aquestes diferències tant econòmiques com socials no serien tolerades en aquests termes en els països del nord del vell continent Europeu i, invocant finalment, en els seus comentaris un interessant valor cultural: la "Janteloven", mentre jo escoltava amb interès i posava la meva millor cara.


Billedresultat for ley de jante
...o la llei de la humilitat

A Dinamarca i als països nòrdics en general, hi ha un terme anomenat en danés Janteloven (en Català: «La llei de Jante») que pot explicar en gran mesura, els tipus de societats que s'han construït i conformat al llarg de la història en tota l'òrbita escandinava, constituïda, en els seus fonaments per una visió o sentit comunitari d'estat i que es desmarca, significativament, d'altres estats on imperen altres visions o formes de viure construïdes o imposades en gran mesura. 


Janteloven o la placa de "la llei de Jante" a la memòria de Sandemose, a Nykøbing Mors, el seu lloc de naixiement


Què és "la Llei de Jante"?


«La Llei de Jante» s'entendria com un patró de comportament de grup dins de les comunitats escandinaves on es pensa més en el grup o el col·lectiu que en la individualitat, retratant negativament la vanitat, criticant l'èxit i assoliment individual com una cosa inadequada propiciant així, la humilitat social.

A la meva manera d'entendre, aquesta llei, és molt més que això, és un camí o itinerari de viatge constant cap a la construcció d'un interès comú i d'identitat. Una mena d'acord social tàcit de mínims per on transitar i, on tots, siguin part i protagonista d'un bé col·lectiu que segurament, va començar a forjar-se, des de l'època víkinga amb pobles que buscaven construir la seva realitat sense abrigar o deixar-se influenciar pel que emanava o passava en altres latituds del territori europeu.


Escritor Aksel Sandemose
Aksel Sandemose


D'on ve «la Llei de Jante»?


«La Llei de Jante», és una llei fictícia, encunyada precisament, per l'autor danès/noruec Aksel Sandemose (https://es.wikipedia.org/wiki/Aksel_Sandemose) a la seva novel·la: Un refugiat creua els seus límits (En flygtning Krydser sit spor, en danès) de l'any 1933; on es retratava la seva ciutat natal Nykøbing (anomenada Jante a la novel·la ) i, on descrivia la societat d'aquesta època basada en el benestar col·lectiu i la igualtat social; aconseguint, d'alguna manera, plasmar aquests valors col·lectius que es donaven en aquestes societats escandinaves i impregnant la seva influència en el futur.


Nykøbing Mors 

«La llei de Jante» (https://es.wikipedia.org/wiki/Ley_de_Jante) és un concepte, doncs, creat per l'Aksel Sandemose, en la seva esmentada novel·la, on descriu al protagonista, Espen Arnakkes, que creix a la ciutat de Jante a principis del segle XX. Axel Sandemose va créixer a Nykøbing Mors i, la ciutat apareix com a model al seu treball literari (Jante). Ell mateix reconeix, en el prefaci del llibre, que ha utilitzat la ciutat de Nykøbing Mors (https://www.visitmors.dk/nykoebing-gdk1085351) com a model de Jante, sobretot, a la descripció exterior. L'autor vol transmetre, que hi ha un Jante universal al qual tots hem de contribuir; això, es pot llegir entre línies a les dos següents cites del mateix Sandemose:

"Janteloven no està lligat a Nykøbing Mors, a Dinamarca ni a principis del segle XX, sinó a la manera com nosaltres, al nord, ens tractem com a éssers humans" (va dir el mateix Sandemose).

"Jante i Nykøbing són la mateixa ciutat sempre que es tracti dels esbossos, la naturalesa, les coses mortes. Els personatges també defineixen a la gent, i aquests personatges, és clar, es poden atribuir a la resta d'Escandinàvia" (Aksel Sandemose).

Billedresultat for ley de jante


Els deu manaments de la Janteloven:


Aquesta mena de macro-concepte de la igualtat social a la pràctica, es la comprensió  de les 10 normes fonamentals que propicia el bé col·lectiu en detriment d'alguns antivalors individualistes i que són les següents:

1. No has de pensar que tu ets especial.
2. No has de pensar que tu estàs a la mateixa altura que els altres.
3. No has de pensar que tu ets més llest que els altres.
4. No has de pensar que ets millor que els altres.
5. No has de pensar que saps més que els altres.
6. No has de pensar que ets més important que els altres.
7. No has de pensar que ets bo en res.
8. No et riguis dels altres.
9. No has de pensar que li preocupes als altres.
10. No has de pensar que tu pots ensenyar alguna cosa als altres. 


En el llibre, els deu manaments s'afegeix un onzè, en el Codi Penal de Jante i, es formula com una pregunta, que es llegeix:

11. És possible que creguis que no conec alguna cosa sobre tu?


Billedresultat for ley de jante
Versió llatina de "la lLei de Jante" i, perquè m'encanta la Mafalda!


«La Llei de Jante» en l'actualitat


En el present i, segons la meva particular percepció, de «la Llei de Jante» segueix fermament arrelada a la consciència cultural de la gent i en les polítiques d'estat dels països que conformen aquesta orbita escandinava i que s'aprecia per exemple, en petits detalls d'identitat com els habitatges, per exemple, a Dinamarca decorats amb el mateix estil nòrdic (disseny danès, per supost!), l'ús de certa vestimenta i colors, algunes formes i manera d'interacció social com també, en coses realment fonamentals. Aquestes coses graviten i construeixen un teixit social amb lleis d'estat que propicien una societat de benestar i que marquen la diferència, com també, són finalment, el nexe comú dels països que es preocupen d'un suport, igual, per a tots.


Billedresultat for ley de jante
Habitatges "iguals?" a Bergen

No obstant això, molts assenyalen que aquesta «maleïda» Llei d'Jante s'ha anat perdent o diluint inexorablement amb el pas del temps i les noves generacions, veuen aquesta forma tàcita de vida com alguna cosa ximple, vella o contraria al que hauria de ser la realitat i, en l'actualitat comença a prevaldre en aquestes societats el "M'arreglo sol" (Jeg Klarer mig selv, en danès) o bé, el "No és el meu problema" (Det er ikke mit problem, en danès) sumat al consumisme i una mena de "aparentisme" imperant en els escandinaus i, el que és encara més sorprenent, en els immigrants que arriben i que imiten (imitem?!) als nadius soscavant aquesta construcció cultural. 

Finalment, aquesta conversa amb els coneguts danesos va ser força profitosa per a mi, atès que, aquest concepte que desconeixia, quan vaig arribar-hi, em va ajudar a entendre amb coneixement de causa la societat comunitària que impera específicament, a Dinamarca i, d'altra banda, penso i mantinc l'esperança que als països del sud d'Europa i d'altres, pugui aflorar l'esperit del bé comú i així, es puguin construir societats on la dignitat, equitat i tants altres conceptes siguin els nous fonaments dels nostres països.


Aksel Sandemoses roman om Janteloven udkom i 1933, samme år, som Hitler greb magten i Tyskland, og flygtningestrømmene begyndte at tage fart rundt om i Europa. Det var dog ikke den slags flygtninge, Sandemose havde i tankerne. Det var snarere talentet, det følsomme eller bare anderledes menneske, der tog flugten fra et konformt og snæversynet samfund.
Aksel Sandemose, als seus últims anys


dimarts, 24 de juliol de 2018

Art al carrer 2. Art al mig de Jutlàndia!


Art al carrer 2. Art al mig de Jutlàndia!


"Kvinde på Kærre" (Maren o æ woun), o "dona al damunt d'un carro"



L'Escultura d'en Giacometti: "Kvinde på kærre" o "dona al damunt d'un carro", es va instal·lar el 1966, al davant del antic ajuntament, a Holstebro https://www.information.dk/moti/2015/05/miraklet-holstebro. L'art caracteritza l'escena del carrer amb escultures, ornaments, fonts i molt més. La escultura podria ser una representació d'Isabel Rawsthorne (https://en.wikipedia.org/wiki/Isabel_Nicholas), una pintora i artista britànica que va ser amiga i amant d'en Giacometti i, també, va ser l'única dona, amant, d'en Bacon; i, per descomptat, la musa d'ambdós (https://ca.wikipedia.org/wiki/Francis_Bacon_(pintor).


Billedresultat for giacometti isabel rawsthorne
Isabel Rawsthorne (Bacon, Standing in a Street in Soho (1967)

L'alcalde de Holstebro (https://ca.wikipedia.org/wiki/Holstebro) i, el director municipal van gastar 201.000 corones, de llavors (molts diners!), per a comprar una petita escultura d'una dona prima. Hi va haver una forta crítica, per descomptat! La reacció que va haver, llavors, el 1966, ha donat pas a una ciutat orgullosa de la "Maren" (com es coneguda localment) i, de l'art que es pot veure per tota la ciutat. La "Maren" o "dona al damunt d'un carro" d'en Giacometti https://ca.wikipedia.org/wiki/Alberto_Giacometti, és ara, el símbol de l'Art, amb majúscula, que hi ha, per tot arreu, a Holstebro!
  
"La dona al damunt d'un carro" (Kvinde på kærre), val tants milions, avui, que baixa cada nit per dormir amb seguretat. Es pot veure diàriament des de les 10 del matí fins a les 9 del vespre; després desapareix baix terra i dorm fins el dia següent! No hi ha que dir que la seva aparició i desaparició cada dia forma part del encant turístic de la ciutat (https://www.visitholstebro.dk/kvinde-paa-kaerre-gdk1036082)

Noia que es reflecteix (Pige der spejler sig)


Noia que es reflecteix (Holstebro, Midtjylland)

"La noia que es reflecteix", es troba a la vora d'una conca baixa i es contempla a l'aigua. Al mig, hi ha una petita font. 
Helge Bertram https://da.wikipedia.org/wiki/Helge_Bertram va dissenyar la conca.


Madonna (Darfur) Christian Lemmerz (Søndergaden)

Billedresultat for madonna darfur
Madonna (Darfur) de Christian Lemmerz

El 28 de març del 2008, la escultura de bronze d'en Christian Lemmerz "Madonna (Darfur)" es va revelar a Søndergade. Christian Lemmerz ha pres el motiu "Madonna amb el nen", que des de la història de la pintura primerenca ha estat el motiu favorit de nombroses obres de l'artista http://christianlemmerz.com/. Igual que Maria, en el seu temps, va fugir a Egipte per escapar dels soldats del rei Herodes, la Madonna de Lemmerz va fugir amb el seu petit fill de Darfur, al 2003/2010, quan va haver una guerra de guerrilles a la regió sudanesa del Darfur que enfrontà el moviment Justice and Equallity (JEC) contra el govern sudanès (https://ca.wikipedia.org/wiki/Conflicte_del_Darfur).


Especial: Esculptures al parc del Marselisborg (Århus)

TRE LØVER OG NI HJERTER

 Tres Lleons i Nou Cors (Marseligsborg 2012)

La Reina Margarita II, s'havia comunicat amb l'escultor Claus Ørntoft per preguntar-li si volgués fer un treball per al parc de Marselisborg Castle (http://kongehuset.dk/menu/nyheder/ny-skulptur-i-marselisborg-slotspark), el projecte va durar 4 anys.

Els "Tres Lleons i Nou Cors", van reunir a la premsa local i, a centenars de ciutadans que s'havien instal·lat a la gespa davant del castell de Marselisborg (http://kongehuset.dk/nyheder/slotsparken-ved-marselisborg-slot) el dia de la presentació, al públic, de les tres escultures. La instal·lació està feta de granit per Claus Ørntoft. Els tres lleons haurien d'haver estat realitzats amb granit blau de Bornholm (https://ca.wikipedia.org/wiki/Bornholm), però no hi va haver blocs suficients i, finalment, les figures es van realitzar en granit xinès, que sens dubte també va estar més barat.

El treball escultòric, va ser un regal per a la reina Margarita II del Municipi d'Aarhus; una sèrie de fundacions i donants privats, van aportar els fons necessaris i, els "Tres Lleons i Nou Cors" van estar acabats per a la celebració del seu 70è aniversari el 2010; el regal va ser entregat, en primer lloc, a la seva Majestat en forma d'un petit model de bronze en la proporció 1:14. El preu de la instal·lació va ser de 1,8 milions de corones daneses.

La reina va expressar un desig, primerenc, que la ubicació de l'obra es relacionés, arquitectònicament, amb l'espai obert a la gran gespa i al propi castell. Ørntoft http://www.orntoft.dk/vaerker va ser triat perquè sovint es recolza directament en els llocs on es col·loca la seva obra.

Un lleó reial
Ørntoft, inicialment, va partir de la idea que la casa reial tenia un sol lleó, però després de diverses visites al parc per comprovar, la situació del lleó al davant del castell, es va convèncer que un lleó quedaria massa sol al gran parc. A continuació, es va plantejar la idea d'utilitzar els tres "Lleons de les Armes" (https://ca.wikipedia.org/wiki/Escut_de_Dinamarca), i ara es veuen "llançats", completament, a la gespa del parc, envoltats pels nou cors de l'imperi.


Confuci es troba amb H. C. Andersen (Konfutse meets H. C. Andersen)

Confuci es troba amb H. C. Andersen, 2013/14

El 2008, el príncep Henrik (el marit de la Margarita II), va estar present, a la Xina. a una transferència d'art (es podria dir!) amb el Chang Lowell, que va suggerir que, en col·laboració amb el professor Xia DeWu (http://www.artlinkart.com/en/work), de l'Acadèmia Central de Belles Arts (CAFA), podien realitzar una escultura que fos finançada per institucions tan daneses com xineses. Xia DeWu va convidar a la Xina, als encarregats del projecte i, desprès d'alguns anys de diàleg sobre aquest projecte, van donar lloc a l'escultura: "Confuci coneix a H.C. Andersen", per conversar sobre la tradició de la cultura xinesa i europea; us ho podeu imaginar? Una conversa, que d'haver passat, hauria fet l'impossible per escoltar-la!

L'escultura va ser un regal per al príncep Henrik, en el seu 80 aniversari el 2014 i, es va instal·lar al parc del castell de Marselisborg l'estiu del 2014. Es van fer tres còpies de la escultura. Les altres dos còpies es troben a la Xina i als Estats Units, respectivament. El material utilitzat per la seva creació va ser: Bronze patinat, acer inoxidable i granit. 


Parella Afectuosa (Elskende par)


La parella afectuosa (Princep Henrik, 2010)

La escultura està situada a Rosenhaven  (http://kongehuset.dk/nyheder/slotsparken-ved-marselisborg-sloti, va ser un obsequi, del príncep Henrik, per a la reina Margarita, la seva esposa, amb motiu, del seu 70 aniversari.

Ringbærerens Jakke (La jaqueta del portador de l´anell)
Billedresultat for RINGBÆRERENS JAKKE
Ringsbærerens Jakket a Marselisborg (Jens Galschiøt, 1990)

"La jaqueta del Portador de l'Anell", també anomenada "La jaqueta d'en Frodo", és una "recreació" d'una jaqueta del hobbit, que a la novel·la d'en Tolkien, Hobbiten, està cosida per la follet Galadriel. La jaqueta és un model trobat en una "excavació arqueològica" en una fortalesa elfa, Kløvedal (Rivendell), a la novel·la del mateix Tolkien.

La reina Galadriel de Lothlorien va governar amb el seu marit, el Rei Celeborn i, va ser admirada per tots. Era alta i bella amb els cabells daurats. La reina Galadriel, va ser un dels follets més poderós de la terra mitjana i, va ser una dels tres portadors de l'anell.

Jens Galschiøt es va inspirar en dues fonts:
La fascinació per la roba i, la trilogia (novel·la) "El Senyor dels Anells" d'en JJ R. Tolkien. Per cert, la reina Margarita II de Dinamarca (la regent actual), ha il·lustrat una versió d'aquesta novel·la sota el pseudònim Ingahild Grathmer.

Jens Galschiøt (https://es.wikipedia.org/wiki/Jens_Galschiøt) té un ampli coneixement dels tèxtils, que li ve de família: tenen un negoci de roba a Frederikssund https://es.wikipedia.org/wiki/Frederikssund. Tot i que, la profunda comprensió i interpretació de la relació entre el cos, la forma de les peces de vestir i la substància en el patró i estructura tèxtil, ho ha treballat conjuntament amb el dissenyador de moda Erik Mortensen (https://designmuseum.dk/udstilling/erik-mortensen/).

L'artista ha tingut el seu propi taller des de 1985. La petita escultura, hi està situada en un racó del jardí d'herbes al palau reial Marselisborg. El material utilitzat, és coure oxidat, que dóna a la figura un color gris suau sobre una pedra de granit. La mesura és: 50 x 50 cm i pesa 125 quilos.


Grand Passeur

Relateret billede
Nicolas Lavarenne, "Grand Passeur", 1997.

Nicolas Lavarenne. Nascut el 1953 a Chamelières, França.
Va exposar a Århus Kunstbygning  http://kunsthalaarhus.dk/en l'estiu del 1997, on es va comprar aquesta estàtua, per a situar-la, al parc del castell Marselis; el príncep Henrik, que havia visitat l'exposició, es va enlluernar amb la peça. L'escultura de bronze té una alçada de 6 metres i es va crear el 1994. Lavarenne treballa amb la clàssica escultura figurativa de bronze, tot i que, treballa en un format diferent.
La figura no es troba en un prestatge tradicional. Ha col·locat la figura en una zona poc convencional, simulant, un remer que empeny una barcassa sobre un fons d'una píndola penjant i un rododendre (https://www.nicolaslavarenne.com/en/biography-nicolas-lavarenne).

divendres, 20 de juliol de 2018

Escultures amb glamour i, l'art al carrer a Århus

Escultures amb glamour i, l'art de carrer a Århus 


#madam#lemmerz#pustervig#aarhus#februar18
Madam (Christian Lemmerz)


Madam, Pustervig Torv. På soklen står med blindskrift en inskription på latin: Nole me tangere. Det betyder "rør mig ikke".
Versió en bronze: anomenada Madam 

A Pustervig Torv (plaça) tenim l'escultura "Adam Kadmon", també coneguda com "Madam" de Christian Lemmerz (1997-98) http://christianlemmerz.com/, titulada després del nom dels jueus per al primer ésser humà, i dissenyada a partir de la famosa i antiga estàtua de Hermes i Dionís infant de Praxíteles. La versió de Lemmerz és hermafrodita i transvestida, on una varietat versàtil de sexualitat, mitologia i identitat es transforma en una mentalitat de la diversitat humana. 

És una crítica blasfema de la religió? Podria tenir altres interpretacions?


Billede
Adam Kadmon, 240 x 102 x 57,5 cm. Danish National Gallery. (versió esculpida en marbre de Carrara)

Billede
Detall de la deconstrucció de l'estàtua clàssica

Billede
Penis errant

La escultura és una còpia i una reinterpretació de l'original, que en si mateixa, és una característica clàssica. Però hi ha diferències clares que apareixen en la forma de substituir una sandàlia per una sabata de taló alt. El braç trencat de l'Hermes s'ha convertit en un ferida oberta, el sexe masculí desapareix i el artista li concedeix una vagina. El nen Dionís ha rebut una transformació facial, que recorda a un ancià i amb una ferida dolorida. No menys important, el tronc o punt de suport de l'Hermes convertit en un penis errant.

Les escultures de Lemmerz no es consideren com anti-clàssiques, perquè hi ha massa similituds sorprenents amb l'original grec. Però la barreja de cultures i normes i, una composició d'una expressió personal, en forma de fragments de diferents èpoques i cultures, elimina les escultures de la tradició clàssica i les trasllada a un estil anti-clàssic i postmodern (deconstrucció). Lemmerz és crític amb la religió a diversos nivells.

Hi ha dos versions d'aquesta interessant escultura, una de marbre de Carrara, anomenada: "Adam-Kadmon" (una figura mítica jueva) i, l'edició de bronze anomenada: "Madam", que se podria interpretar com una versió hermafrodita cristiana, al mig del barri llatì a Århus. 


La Noia d'Århus (Århuspigen)

Billedresultat for kai nielsen a aarhus
La Noia d'Aarhus (Kai Nielsen 1919/21) 

Diversos artistes modernistes clàssics van dedicar el seu art a polir l'art denominat clàssic després de la Primera Guerra Mundial. Kai Nielsen (https://es.wikipedia.org/wiki/Kai_Nielsen) va ser un d'ells i, Aarhuspigen (la noia d'Århus), és un excel·lent exemple d'una forma clàssica en una edició moderna.

L'escultura va ser creada per a l'Estadi a Århus, que es va inaugurar l'any 1921. La figura femenina es va elevant de la base rodona, que està formada per capes. El disseny és una interpretació moderna del clàssic contraposat, amb el pes del cos ajagut a la cama dreta de la figura mentre la cama esquerra es relaxava. En una antiga escultura grega o romana, el braç dret es relaxaria, mentre que l'esquerre "s'aixecaria". Però Kai Nielsen va confiar, lliurement, en el sistema de composició i, permet a la dona de la seva figura, actuar amb els dos braços aixecant-los contra el cap. Això exposa completament el cos mentre la cara està parcialment amagada (https://kunsten.dk/da/kunstvaerk/staaende-kvindefigur-aarhuspigen-1776).


Sirene 

L'escultura, anomenada Sirene, es pot veure al Honnørkajen al port d'Aarhus; va ser un regal per a la ciutat d'Aarhus, quan va ser la Capital Europea de la Cultura l'any 2017. Darrere de tot està la Fundació Rømer, que pretén embellir la ciutat. 

Sirene, es una escultura molt agradable i, potser, tingui un efecte paregut al que té "la Sireneta" a Copenhaguen.


Billedresultat for sirene prins henrik aarhus
 Sirene: Princep Henrik escultura 2017


The Pig Fountain (the Pig Monument)

La font dels Porcs (davant de l'ajuntament d'Århus)

Per què hi ha una escultura de set porquets a la plaça de l'ajuntament (Rådhuspladsen)? Les arrels de la història dels porcs a Aarhus es troben a la Bíblia i, en una bala de palla a Hasle.

L'escultura va ser realitzada per l'escultor Mogens Bøggild https://en.wikipedia.org/wiki/Mogens_B%C3%B8ggild que va començar grovhugningen (gemec brut) el 1943. La versió actual és la de bronze i és una còpia de l'escultura de granit original que va ser donada a la ciutat de Ceres al 1941 https://en.wikipedia.org/wiki/Ceres_Brewery.

Quan el Mogens Bøggild va començar a dissenyar-la, es va asseure durant diversos mesos en una bala de palla amb un ramat de porcs en una granja a Hasle i va fer alguns esbossos. Aquí podia inferir els porcs i els seus moviments perquè pugessin reproduir-se el millor possible en el treball. 

Va trigar nou anys a completar l'escultura. Mogens Bøggild també va haver de cancel·lar el treball durant un any i mig a causa de l'ocupació alemanya. El 7 de juliol de 1950, la finalització de l'obra acabada, finalment, es va dur a terme.

En 1984, i després de repetits actes de vandalisme contra els porcs, es va prendre la decisió de substituir l'escultura de granit per una còpia en bronze el 1992. La versió original es troba avui al Centre del Coneixement per a l'Agricultura en Skejby.


MÅGEKYS


Aarhus, Denmark) - R_24.05.2014

La dona que besava una gavina, situada al carrer Fiskergade, va ser creada el 1985 per un dissenyador gràfic, pintor i escultor: Hans Vilandt Oldau Krull https://da.wikipedia.org/wiki/Hans_Krull

A més de Mågekysset també hi és en Krull, al darrere, de la columna de l'escultura davant del Casino Royal i, sota la decoració de la façana de la màscara. La propagació "sota la màscara" també és creació del propi Krull. L'art d'en Krull funciona sense esforç en un espai amb moltes impressions artístiques diferents. Pel que sembla pot dibuixar, pintar i esculpir la línia de la ciutat en un moviment vibrant i incomplet que caracteritza una ciutat oberta que s'atreveix a convidar i apreciar la diversitat i desenvolupar la riquesa cultural.


Billedresultat for hotel royal aarhus sculptures
Cariàtida moderna davant el Royal

Escultures en el mar (Aarhus)
Billedresultat for sculpture by the sea aarhus
Qian Sihua (Sculptures by the Sea, Århus 2013)

Durant quatre estius, des del 2009 fins el 2015, s'ha celebrat una biennal a una de les platges més conegudes de la ciutat d'Århus: TrangkrogenEl tram de tres quilòmetres de llarg des de Tangkrogen a Ballehage es va veure transformat en un gran esdeveniment d'art a l'aire lliure, on artistes de tot el món exhibien escultures úniques de diferents formes, mides i materials a la vora del mar i al bosc. Amb més de mig milió de visitants per Exposició ha segut una biennal molt exitosa durant les quatre temporades celebrada a Aarhus.


Billedresultat for sculpture by the sea aarhus
Bridges and Balloons (Aarhus, Sculptures by the sea)


Sssidebanner
Musclos enclavats en la sorra, formant una escultura en el mar


Boy (Ron Mueck) a l'ARoS 

foto de Sònia Amorós.
El Boy (Ron Mueck) quan hi era exposat, "quasi al carrer", del ARoS

Boy és per la seva mida i la vivesa d'una magnífica mirada d'els seus ulls, una gran escultura, en tots els sentits. Va ser exposada per primera vegada a la Londres Millennium Dome l'any 2000 i més tard a la Biennal de Venècia el 2001. Va ser en aquest últim, que el, llavors, director de ARoS Jens Erik Sørensen es va enamorar del nen (boy) i, després en competència amb altres museus d'art d'Europa va comprar la monumental escultura. 

Boy https://www.aros.dk/moed-kunsten/samlingen/boy, /va ser creat per Ron Mueck el 1999.  L'artista, va tardar vuit mesos per enllestir la escultura. Primer va crear un model d'uns 40 cm d'alt, d'argila, i desprès va realitzar l'actual escultura de 4,5 metres d'alçada amb fibra de vidre. El noi (Boy), té tots els detalls, com ara, la superfície de la pell, que apareix com viva, i els vasos sanguinis i l'estanquitat dels cabells del cos apareixen amb claredat.

L'estil hiperrealista fa que el nen parega viu i present i, alhora  estranya i irreal. Amb el  Boy, el Ron Mueck https://ca.wikipedia.org/wiki/Ron_Mueck, ha creat una de les principals obres de la col·lecció de l'ARoS, el museu de l'art contemporani a la ciutat. 

L'escultura, podria emmarcar-se dins de l'estil extremadament realista; dins d'una tradició neorealista, que va aparéixer a la dècada de 1970 i, que inclou artistes com ara: Duane Hanson, Claes Oldenburg i Robert Gober, o més tard, a la dècada dels 1980, el Jeff Koons (https://ca.wikipedia.org/wiki/Jeff_Koons).


Altres escultures de carrer

No gaire lluny de la catedral, són, al mateix temps, cariàtides eròtiques i estàtiques davant del portal d'entrada del Casino Royal; personatges fabulosos que atrauen el jugador cap a davant, els somnis dels altres i la passió de la majoria. 


Billedresultat for christian lemmerz skulptur
Cariàtida a l'entrada de l'hotel Royal d'en Krull (Aarhus)
http://www.hotelroyal.dk/da/

diumenge, 8 de juliol de 2018

Hygge, el concepte escandinau de moda!

At hygge, el concepte escandinau de moda!

 

The art of hygge


Kunsten af at nyde en kop kaffe
Hygge, at hygge

Hygge és un concepte que està de moda. Hygge (at hygge), és una part fonamental de la cultura danesa i una gran part de la vida quotidiana de l'individu. Hygge és un fenomen danès pronunciat «juge». Moltes famílies daneses construeixen el seu temps de qualitat al voltant del concepte hygge, que pot consistir en diverses coses: La paraula hygge descriu un sentiment càlid, còmode i segur, que és una cosa que els danesos pensen és important per poder experimentar la vida. El sentiment hygge, és fonamental per sentir-te còmode dins la societat i, poder gaudir-ne de la gent que t'envolta. 


Hygge

Hygge, pot ser un estat d'ànim, un sentiment, però, també, potser una cosa concreta. Per als danesos, la comoditat deu sentir-se en totes les coses i projectes en que un s'embarca. Hygge, és per exemple, passar temps amb la gent que més ens preocupa, però, també, pots gaudir d'un moment hygge, quan estas assegut, soles o acompanyat, a casa sota una suau i càlida manta. El hygge, el pots trobar tant a fora com a l'interior de tu mateix. Hygge és el que fas (https://ca.wikipedia.org/wiki/Hygge). Els danesos diuen que un és, o deuria de ser, el seu propi generador de hygge


Decorating Dictionary - Define Hygge
The hygge manifesto

Hygge, seria com arribar a un estat emocional, on el sentiment d'una comoditat absolutament sorprenent, excepcional, emocionalment amable s'alcançara, una especie de Nirvana escandinau! Un sentiment que no es pot expressar d'una altra manera: Intimitat. Hygge, és una paraula que tots els danesos saben què significa. La paraula hygge descriu un sentiment càlid, còmode i segur, que és una cosa que els danesos pensen és important per poder experimentar. Per sentir-te còmode a la societat i, gaudir d'altres éssers humans.

La paraula hygge (at hygge), significa una forma especial d'estar-hi junts. Depèn de qui ets, on ets i què estàs fent. El que veiem a la pràctica com acollidor o hyggeligt, pot ser molt diferent de persona a persona. Alguns diran que poden gaudir d'ells mateixos, però acollidor o hygge sovint està relacionat amb la relació informal amb familiars i amics. Normalment es durà a terme a casa o en altres formes d'espai íntim. Un exemple seria: Quan gaudim del menjar o d'un bon vi. En general, les expressions acollidores, com Hygge, s'utilitzen quan som en contacte amb els simples plaers de la vida. No necessàriament es requereix moltes coses per crear un bon hygge o moment acollidor, per exemple: només, unes poques espelmes o un soparet de divendres poden marcar la diferència.


Billedresultat for hygge
"Hygge", "acollidor" i "lagom" són gairebé paraules no translacionals. Segons un investigador de llengua danesa, aquestes paraules són "paraules o claus culturals". (Foto: Shutterstock)

Hygge son les coses que fem junts. Quan els danesos es diverteixen, en general, sol ser quan tenen quelcom a la boca. Es diverteixen amb bon menjar i beguda. Estem passant un bon moment i ens queda molt temps. En ocasions festives, canten belles cançons escrites per ells mateixos, una mena de cançons casolanes, es el únic lloc, on ells escriuen les cançons per a celebrar, per exemple, aniversaris i, on canten i descriuen a les persones presents o esdeveniments conjunts, amb els protagonistes del esdeveniment.

Un altre moment hygge, seria quan, després del sopar, se serveixen cafè amb un tros de pastís o una taula de cafè Søderjysk

Ara podem jugar cartes o divertir-mos. Hem de valorar aquesta "especialitat danesa" i, gaudir-ne junts! (comentari d'un danés)


Billedresultat for kaffe og kage sønderjylland
Típica taula de cafè, a l'estil Søderjysk  https://www.royalcopenhagen.com/

La idea de la comoditat reflecteix alguns valors més amplis en la societat danesa. Per exemple, hi és relacionat amb "lo" acollidor i està, també, estretament relacionat amb les percepcions d'igualtat. En temps agradables, la desigualtat, les diferències de poder o els desacords no han de ser massa clars. El significat de la comoditat a Dinamarca probablement està relacionat amb el clima danès, on els mesos freds, foscos i humits requereixen relacions de tot tipus, a dins.

Moment hygge a la llar, amb la familia

Si bé la majoria de la gent considera els plaers com una cosa positiva, el hygge, també, pot ser un moment introvertit i exclusiu. 

És el hygge especialment danès? No, a la pràctica, també s'està gaudint en altres països, però, això, no implica necessàriament el mateix significat que té a Dinamarca. En altres paraules, es tracta d'una idea d'acolliment que té una importància especial a Dinamarca, i és, com els danesos, sovint, utilitzen per explicar als estrangers el que és danès.


Billedresultat for sommerhygge
Sommerhygge

Per tant, el hygge, és important per al futur: El hygge és una activitat social que pot ajudar a crear relacions i comunitats en la vida quotidiana. Hygge forma part de moltes de les propostes com ara: trobades socials, tradicions alimentàries, festivals, disseny danès, cultura de cançons, lectura de llibres, participar a diversos festivals... Hygge, significa molt per a la pròpia percepció dels danesos del que és típic de Dinamarca i, fonamentalment, de la cultura danesa.


Billedresultat for hygge
Hygge decoration

En definitiva, el hygge és l'amor pel moment. És una sensació de no estar en cap altre lloc. És un sentit de presència i companyonia. Es tracta, doncs, de estar present en aquest precís moment.

Estem parlant de hygge quan fem un cafè a la tarda, assaborim un pastís o un sopar amb la família, mirant, per exemple, el Mar del Nord i amb cadires al jardí.

Les tradicions daneses tenen arrels amb la comoditat. No poden imaginar una festa sense gaudir-ne, sense la sensació d'acolliment; una festa té que ser un lloc acollidor, es a dir: un lloc hygge

Billedresultat for hygge

Aquí a Dinamarca es valora molt el celebrar dates assenyalades amb la família. La conjunció danesa i el hygge es mostren a les festes, com ara els Nadal o la Setmana Santa. Les festes uneixen a la família tradicional danesa, on tothom es reuneix i gaudeix. La seva cultura alimentària, també, es mostra durant les festivitats, per exemple, el tradicional Julemad (àpats del Nadal).

Un altre exemple seria: Quan arriben a casa del treball i, les cames es posen al sofà ... Aquí a Dinamarca ho defineixen d'una manera molt especial: "còmode". Quan el clima es torna gris i avorrit, encenen les espelmes, moltes espelmes per tota la casa i, es reuneixen, per passar un temps divertit al voltant d'un joc de taula amb una manta, generalment amb una mica de bon menjar i en bona companyia.


Billedresultat for sommerhygge
 At hygge i selskabet 

Penseu en els països veïns de Dinamarca, com, per exemple: Alemanya, Noruega i Anglaterra, no tenen res en comú amb aquest terme eminent per a la unió, l'ambient i el sentiment completament únic i totalment incomparable.

Hygge és el que fa de Dinamarca un país únic. Tothom pot gaudir i podeu posar el que vulgueu en el concepte. Una cervesa amb els amics a l'escalfor d'una foguera, un aniversari de família o una nit al sofà amb la parella, són netament acollidores, es a dir, quelcom hyggeligt! Hygge està a tot arreu, però només els danesos tenen el concepte de descriure el sorprenent sentit de la unió i la tranquil·litat amb un ambient d'alegria. 

Sense comoditat, Dinamarca no seria Dinamarca! 


Hygge
Hyggeligt momentum

dimarts, 3 de juliol de 2018

Art i museus per a visitar durant l'estiu danès

Art i museus per a visitar durant l'estiu a Dinamarca


Els museus d'art més visitats de Dinamarca

El museu d'art de Louisiana www.louisiana.dk, és conegut per la majoria dels amants de l'art, però Dinamarca compta amb molts altres museus d'art que definitivament val la pena visitar. Aquí teniu una visió general dels museus d'art més visitats de Dinamarca.


Louisiana museum café

Museu d'Art Modern de Louisiana

El Louisiana es troba a la costa del Mar del Nord, en un vell parc amb vistes al Ørensud https://ca.wikipedia.org/wiki/%C3%98resund a l'altra banda de la costa sueca. El museu es troba, a només, tres quarts d'hora conduint des de l'aeroport de Copenhaguen. Les col·leccions d'art contemporani, que alberga el museu Louisiana tenen una perspectiva i format internacional i, contenent tots els gèneres, amb èmfasi en la pintura i l'escultura. Actualment, la col·lecció és massa extensa per aparèixer en la seva totalitat, de manera que, a més d'alguns punts significatius, s'experimentarà la col·lecció en presentacions seleccionades i canviants.

Cada any, el Louisiana mostra de sis a vuit exposicions d'art contemporani. Aquí es presenten els clàssics en art modern i nous artistes internacionals. En relació amb les exposicions, el museu publica catàlegs especials en forma de revista.

Experiències diverses
El museu Louisiana no només es considera una col·lecció d'art contemporani, sinó també com una interacció entre art, arquitectura i paisatge. El parc ofereix oportunitats ideals per a la ubicació de la col·lecció del museu d'escultures modernes, com els edificis dels museus únics, construïts entre 1958 i 1998; ofereix, alhora, un ambient emocionant per a la col·lecció del museu d'art del segle XX. Tot conjuga amb el ambient relaxat del bonic parc antic del museu. Louisiana té molt a oferir a tots: les col·leccions del Louisiana, el canvi d'exposicions d'art, pel·lícules, concerts, la casa per a nens en tres plantes, cafeteria interior, així com a fora hi ha una botiga, pertanyen al museu, amb una àmplia selecció de llibres d'art, gràfics, pòsters i dissenys.


Edifici que alberga el museu Louisiana 

ARoS és el principal museu d'art d'Aarhus i, un únic centre internacional d'imatge i experiència per a nens i adults, joves i gent gran. ARoS té dues estrelles Michelin a la guia d'atracció turística de Michelin.

Your Rainbow panorama


A la part superior de l'ARoS trobareu el panorama de l'arc de Sant Martí. L'icònic arc de Sant Martí creat per l'Olafur Eliasson i, que se utilitza sovint com un reclam per a presentar la ciutat d'Aarhus. A mesura que se camina  pel panorama de l'arc de Sant Martí, s'obté una mirada sobre Aarhus en tota la gama de colors de l'arc de Sant Martí. També, es pot gaudir d'una passejada per dins de l'arc de Sant Martí després de la foscor, on podreu veure les moltes llums de la ciutat des de dalt, això és  possible cada dimecres, quan el museu obre fins a les 22:00.

A la terrassa ubicada al terrat del museu, a mig centenar de metres sobre el nivell del carrer, es troba un pavelló de vidre. El pavelló conté l'info-centre SKY ROOM, on els convidats d'ARoS poden, entre altres coses, rebre una introducció a l'obra d'art del Olafur Eliasson http://www.olafureliasson.net/, Your Rainbow panorama. A la terrassa del terrat, podreu descansar i gaudir de la magnífica vista de la ciutat des de dalt.

Tant l'arquitectura com a 'l'art són considerats internacionals; la pròpia col·lecció del museu, que compta amb més de 9.000 obres des de 1770 fins avui i, a més a més, hi es fan exposicions itinerants d'artistes mundials de avantguarda, constantment.

Interior de l'ARoS museum
ARoS museum, vist des de el palau de la música

ARoS, el Museu d'Art d'Aarhus també forma part de la ruta cultural: "The Modern Danes - Danish Way of Life", que recorre tota la península de Jutlàndia (www.kulturruterdanmark.dk).

SMK - Statens Museum for Kunst (SMK - Museu Nacional d'Art)

Museu Nacional d'Art a Copenhaguen 

El SMK o museu nacional d'Art, es troba al centre de Copenhaguen i compta amb més de 700 anys d'història de l'art; aquest art, es desenvolupa a través d'exposicions, esdeveniments per a adults i nens, tallers creatius, pel·lícules, concerts, xerrades artístiques, actuacions i molt més.

Al SMK podeu experimentar magnífiques obres mestres, conjuntament, amb obres contemporànies que desafien i exploren les qüestions artístiques actuals. Cap altre museu danès exhibeix una col·lecció d'art tan rica i variada, des dels europeus clàssics del Renaixement fins a l'art del futur. Alberga col·leccions, com ara, d'alguns artistes, considerats com "perles" de l'art, entre d'altres: Mantegna https://ca.wikipedia.org/wiki/Andrea_Mantegna, Nolde, Anna Ancher, Derain, Rubens, Matisse, Hammershøi, Munch, Abramovic, Danh Vo i Elmgreen & Dragset    https://ca.wikipedia.org/wiki/Elmgreen_and_Dragset

Statens Museum for Kunst
El SMK és particularment famós per la seva bellíssima col·lecció d'art de l'època daurada danesa, la col·lecció més completa d'art contemporani danès del país i una de les millors col·leccions de Matisse del món. 

Glyptoteket


El Glyptotek, situat al centre de la ciutat de Copenhaguen exhibeix una impressionant col·lecció d'obres d'art antic i obres dels segles XIX i XX en un entorn magnífic.

El museu va ser fundat pel cerveser Carl Jacobsen (1842-1914). La col·lecció permanent del Glyptotek conté aproximadament unes 10.000 obres d'art i, estan dividides en dues col·leccions principals:

La col·lecció antiga, on es pot veure la major col·lecció d'art antic, tant egipci, grec, etrusc i romà, d'Europa del Nord; un recorregut per 3500 anys d'art i història.

La col·lecció moderna, que conté art francès i danès dels segles XIX i XX, incloent-hi l'obra d'Eckersberg https://ca.wikipedia.org/wiki/Christoffer_Wilhelm_Eckersberg, Købke, Monet, Rodin, Van Gogh, Degas i una de les millors col·leccions d'art de Gauguins del món.

El Glyptotek 
Winter Haven (el jardí d'hivern)

A l'ampli i magnífic jardí d'hivern subtropical al centre del museu, es troba, el Cafè Glyptoteket on es preparen refrescs a l'ombra de centenars de palmeres antigues. El Glyptotek presenta sovint canvis d'exposicions, que apareixen, com a part integrant de l'experiència del museu.

Les exposicions poden afectar, a segons, quines parts de la col·lecció permanent estan disponibles per al públic. Feu un cop d'ull al lloc web: www.glyptoteket.dk per obtenir més informació sobre exposicions i d'altres esdeveniments.

ARKEN Museum for Moderne Kunst (Museum d'Art Modern)

Sala d'exposicions a l'Arken 

A només vint quilòmetres al sud de Copenhaguen es troba el Museu d'Art Modern ARKEN http://www.arken.dk/.

A l'ARKEN podeu experimentar art i arquitectura de les millors classes internacionals. La col·lecció permanent d'ARKEN consisteix en art danès, nòrdic i internacional a partir de 1990 i, tota una sala està dedicada a les obres de l'artista britànic Damien Hirst https://ca.wikipedia.org/wiki/Damien_Hirst

El museu mostra exposicions canviants que presenten nous i joves talents i els més grans artistes modernistes.

J.F. WILLUMSEN - FARVER & STRIBER
Udstilling med J. F. Willumsen 
ARKEN també compta amb una botiga plena de llibres i dissenys.

A més, podeu gaudir de la vista de la badia de Køge des de la cafeteria de l'ARKEN, on el xef ofereix nous sabors apassionants cada dia (https://www.visitkoege.dk/koege/strande-langs-koege-bugt).

Skagens Museum 

Sala d'exibicions al museu a Skagen

Skagen es va convertir en la llar d'una colònia d'artistes de pintors escandinaus primaris a finals del segle XIX. El Museu Skagen conté pintures, dibuixos i escultures realitzades pels molts artistes que van visitar Skagen en el període 1870-1930 https://www.visitnordjylland.dk/skagen-nordjylland.

Amb obres principals de P.S. Krøyer https://ca.wikipedia.org/wiki/Peder_Severin_Kr%C3%B8yer, Anna Ancher https://es.wikipedia.org/wiki/Anna_Ancher i Laurits Tuxen, el Museu Skagen alberga algunes de les pintures més conegudes de Dinamarca. A més de la col·lecció, el museu mostra exposicions canviants.

El menjador de Brøndum i el jardí dels museus
El 1883, P.S. Krøyer, va tenir la idea de decorar el menjador de Brøndums Hotel amb pintures. El quadre: «El menjador de Brøndum» va ser transferit al museu del Brøndums Hotel el 1946.


El menjador de Brøndrum. P.S. Krøyer: Ved Frokosten (1883)

Al jardí del museu es troba la casa, que va ser la primera residència d'Anna i Michael Ancher https://es.wikipedia.org/wiki/Michael_Peter_Ancher, i una nau, que es feia servir, en el passat, per l'assecat de grans i, on P.S. Krøyer va construir i decorar el seu estudi a Skagen. Avui hi ha una cafeteria a la casa del jardí on es poden comprar pastissos casolans.

Ordrupgaard

www.ordrupgaard.dk

Al Ordrupgaard es pot veure una de les col·leccions d'art francès de finals del segle XIX i principis del segle XX amb obres de Delacroix, Corot https://ca.wikipedia.org/wiki/Jean-Baptiste_Camille_Corot, Courbet, Degas, Renoir, Monet, Cézanne, Gauguin i Matisse del nord d'Europa.

El museu Ordrupgaard inclou, alhora, destacades col·leccions daneses, com altres obres d'artistes importants: Købke https://es.wikipedia.org/wiki/Christen_K%C3%B8bke, Lundbye, l'anell i Hammershøi.

El Ordrupgaard va ser construït, originalment, com una residència privada de luxe amb una galeria contigua i, els edificis encara preserven l'encant d'abans. No obstant això, en els darrers anys s'ha construït una nova extensió.

Aquesta fascinant peça d'arquitectura, va ser dissenyada per la guardonada arquitecte iraquiana Zaha Hadid https://ca.wikipedia.org/wiki/Zaha_Hadid. L'edifici ha duplicat la zona del museu. Hadid, britànica-iraquiana, és la primera dona i la més jove que ha rebut el prestigiós Pritzker Price https://ca.wikipedia.org/wiki/Premi_Pritzker


La construcció (arquitectura) original del museu ( 1917)

L'extensió, anomenada, el Lavabar negre s'integra dins del paisatge, per la qual cosa no apareix com a competidor de l'obra mestra de 1917, sinó com a contrast que posa de relleu les qualitats dels dos estils. Les línies corbes de l'edifici es barregen amb la bellesa de l'entorn.


Ordrupgaard exhibition

Trapholt

Trapholt museums rum 

L'únic museu de Dinamarca, on podeu veure arts visuals, manualitats, disseny i disseny de mobles. Les exposicions sempre ofereixen noves i emocionants experiències amb artistes i dissenyadors internacionals i danesos.

El museu compta amb una excel·lent col·lecció d'arts visuals modernes i inclou la col·lecció més gran de cadires del segle XX i l'única casa d'estiu d'Arne Jacobsen http://www.trapholt.dk/museum/6-udstillinger/12-arne-jacobsens-sommerhus/

La ubicació i l'arquitectura de Trapholt són una atracció en si mateixa. Les coves del museu passen pel parc d'escultures i una preciosa zona de jardins per sobre del Fiord de Kolding. Des del museu i la cafeteria hi ha una gran vista (www.trapholt.dk).


Trapholt gallery