divendres, 21 de febrer de 2020

El banquet de la Babette, i la gourmet Karen Blixen

El banquet de la Babette i la foodie Karen Blixen  



El Xampany és un bon amic en una nit freda, va dir la Blixen

Fins fa uns tres anys, la Karen Blixen era, només, la peculiar i vella narradora d'històries, que portava, al damunt, boes de ploma, pells de guineu i que fumava cigarrets. Ella amb els seus relats sorprenents i la "seva" granja a l’Àfrica; tota ella, apassionada i misteriosa, tot i que, tinc que confessar, que fins fa poc, no formava part, del meu món. 

Va ser a propòsit de la publicació, a Dinamarca, l'any passat, de l'excel·lent biografia de l'autora: Lleona, que he començat a sentir cuirositat per l' interessant i epicúria vida de la carismàtica autora danesa nordicgir.blogspot.com/2019/10/karen-blixen-i-la-granja-africana-del.html.

Però, desprès de veure la pel·lícula, que va rebre un oscar (ja fa uns quants anys), que em vaig assabentar que la Blixen estava  interessada per la gastronomia; quan més llegeix-ho sobre l'autora, el meu interés s'ha anat traslladant, i he passat, de llegir sobre l'aventura, en la granja africana, on l'autora es va dedicar a la plantació i la recolecta del café, a descobrir amb "goig", l' immens interès de la Blixen per la gastronomia, i, les experiències gastronòmiques, que l'esperaven.

L'autora danesa, va començar, a experimentar amb la cuina, quan just va arribar al continent africà i, va acomiadar, al cuiner anglés, que el seu marit tenia contractat; acte seguit, l'autora va demanar a seva mare si li podia enviar (des de Dinamarca) un llibre de receptes bàsic, això si, per començar a fer-se, ella mateix, càrrec, de la direcció dels àpats, i, va entrenar al seu primer cuiner, de la cuina de la granja, en swahili! (tot, va començar, del no res, atés que, l'autora no hi havia cuinat en "sa" vida, però la curiositat creadora i la bon vivant que la Karen, portava a dins, van fer la resta i Voilà!)


Un retrat de la Blixen

La Champagne és un bon amic en una nit freda. Recordo que un antic bisbe danès, en el seu dia em va dir, que hi havia molts camins per a la realització de la veritat, i, el Borgonya, n’és un d'ells. Això, és prou per a un vell cavaller assentat a la seva còmoda butaca entre els seus prestatges de llibres; però, els joves que han sigut cridats pel diable, necessiten una mà més forta ”, cita de la Karen Blixen.


La gastrònoma Karen Blixen


Portada del llibre de la Signe Wulff: A la cuina amb la Karen Blixen 

El següent èxit de l’autora (desprès de la granja a l'Àfrica) va ser la publicació de: El banquet de la Babette i, ràpidament, quan el vaig llegir, vaig adonar-me, que el relat sobre la xef francesa, la Babette,  mai no s'hagués pogut escriure, a menys, que ella mateixa fos una gran gastrònoma, amb un coneixement colossal, del vi i del menjar.

Ara que, com una mena de detectiu culinari, m'he endinsat, seriosament, en l'escriptura de la Karen Blixen, i que, provo de llegir, tot el que s'ha dit i escrit sobre ella... I, resulta ser, que hi ha menjar i vi, a tot arreu!


Karen Blixen com a xef a París


Una troballa de l'època (informació, trobada, al llibre de la Signe Wulf: "A la cuina amb la Blixen"), va ser una carta de la primavera del 1931 on, la Karen Blixen escrivia al seu estimat germà, en Thomas Dinesen. Aleshores, i, després, de disset anys a l'Àfrica, la seva vida es va arruïnar i els seus somnis es van veure trencats. La granja estava en subhasta forçada, va haver de sortir de l'Àfrica contra la seva voluntat, i el gran amor de la seva vida, en Denys Finch Hatton, es va estavellar amb el seu avió i va morir. Aquí, en el moment d’inflexió de la seva vida, va sentir que va tenir l’oportunitat d’anar per dues vies: podia anar a París i convertir-se en xef d’un bon restaurant. O fer-se escriptora! 

Cartell publicitari de la adaptació del llibre de la Blixen, el Banquet de la Babette, al cinema 

Després de tot, es va convertir en escriptora, però crec que és increïblement interessant, que una de les escriptores daneses més grans, amb el pas del temps, va veure l'oportunitat, d'incloure els seus somnis com a possible xef a un dels seus llibres més coneguts: El banquet de la Babette (o, els convidats de la Babette).

És aquí on em crida l’atenció que la Karen Blixen, no només, tenia un interès per l’alimentació, sinó una gran passió per la gastronomia. I així, estem, tractant de excavar i trobar. I, el que ara, és només, un insignificant article, al bloc, s'està convertint, en tot un descobriment; i n'he estic aprenent sobre el borgonya i la cuisine française
...com la Karen, recomanava bourgogne-wines.com. S'han trobat i, hi ha diversos arxius, amb fundes de lona, ​​amb cintes de lectura, fotografies pintades a mà i moltes receptes pròpies de la Blixen.


Borgonya


Xampany, la caça del rinoceront i la cuina com a forma d’art


Tinc ganes d’engrescar els lectors en totes les coses divertides que he trobat, hehe!

Per exemple, la Karen, portava xampany al seu cistell, quan anava a caçar rinoceronts. La Karen pensava que el xampany de Veuve Clicquot veuveclicquot.com/en-int, era millor que el sexe; sentia que la gastronomia podia estar a l’altura d’altres formes d’art i, fins i tot, utilitzava la cuina com un camp on expressar la seva creativitat. A la Karen, li encantava, preparar, delícies casolanes per al seu amant, el Denys Finch Hatton; la Blixen, va construir un  estany a la granja per poder agafar peix fresc per sopar. Dit això, es menjava, tan bé amb ella, com al Ritz de París.

El banquet de la Babette, té, potser, el menú més boig i luxós de la història mundial, que, by the way, hauria donat al Gabriel Axel un toque adequat per a la realització del seu film: Que ella mateixa havia après a cuinar en un restaurant francès el 1925.

Champagne 

El menú de la Babette


El banquet de la Babette

Ara intentaré, traure temps, difícil!, per fer les receptes de la Karen Blixen (missió impossible?). Estic en una fase molt primerenca, però...qui lo sa? Un dia arribarà, que podré, fins i tot, reproduir-ne,  el menú del banquet dels convidats de la Babette, tal com la Blixen el va pensar, originalment. El menú de la pel·lícula, creat milers de vegades des del rodatge, al 1987 del Gabriel Axel, està molt lluny, del que la Blixen havia pretès. La Blixen, s’aplicava tant a la finor com al nivell artístic de l’àpat; per no parlar que, la Karen Blixen, llançà, un menú irritant i al mateix temps, eròtic.

Coneix a la Blixen a través del menjar i el vi


La Blixen menjant ostres 

La Karen Blixen, amb raó, s’ho va prendre, molt seriosament. Va ser un ésser humà realment format i dotat, i els seus textos, a més d’estar ben escrits, i saturats de coneixement, també, estan plens de referències a la literatura, la filosofia i la història mundials. Però la Blixen, no ho podem oblidar, era un ser divertit. Tenia una brillantor als ulls, i, era salvatge, sempre a la recerca d'experiències.

"La Karen Blixen volia, a través, de les seves pròpies cartes i textos que el llibre ( A la cuina amb la Karen Blixen) es mogués, per les cuines i experiències culinàries de la seva vida", diu l'Stigne Wulff.

El gastrònom francès, en Brillat-Savarin  ca.wikipedia.org/wiki/Jean_Anthelme_Brillat-Savarin, va dir: "Digues-me què menges i et diré què ets". Això és cert: ara sento que m’he apropat a la narradora de fama mundial. Però, probablement, no hi ha millor manera de conèixer-se i conèixer els altres que amb un menjar agradable i una bona copa de vi, a la mà.

El formatge francés, que porta el nom del famós gastrònom: 

La Karen Blixen i el seu automòbil 

"El Borgonya és per a homes vells i una mica grollers; el xampany és per als joves i els moderns", va dir la Blixen. Divertit, vaig pensar, es pot fer servir per a un article, al "meu" bloc. Però, volia comprovar si n’hi havia més, i després, em vaig posar a buscar i llegir més històries de la Blixen i el seu interès per la gastronomia.

La Champagne francès

Sàvies que:


La Karen Blixen va ser sobrenomenada: La grande dame de Champagne; l'autora danesa, creia, que la Champagne com a plaer físic sobrepassava l'erotisme i que, era un bon amic en una nit freda. L’apassionava el (la) xampany...


dimecres, 5 de febrer de 2020

Anna Ancher. Una pintora moderna, a la colònia de Skagen...

Anna Ancher, la pintora de la llum... 


Interior, amb la filla Helga, a la màquina de cosir, 1890 (Anna Ancher)

El pròxim divendres, dia 7 de febrer, s'inaugurarà, al SMK (el museu estatal d'art) de Copenhagen i, romandrà oberta, des del 8 de febrer fins al 24 de maig, d'aquest 2020; una de les exposicions (exhibitions) més esperada, d'aquesta pròxima primavera, amb la carismàtica pintora danesa, l'Anna Ancher smk.dk/exhibition/anna-ancher

"A les seves pintures hi havia alguna cosa que cap de nosaltres posseïa, en el mateix grau, una devoció tranquil·la a la tasca i un colorit tan saturat i sucós, com a fruita madura" va dir, l'Oscar Björck  es.wikipedia.org/wiki/Oscar_Bj%C3%B6rck


L'Anna Ancher amb barret de palla (Michael Ancher)

L'Anna Ancher es.wikipedia.org/wiki/Anna_Ancherés considerada, una de les pintores, més importants, de l'art danès.

El punt de partida per a ella va ser la colònia d'artistes de Skagen nordicgir.blogspot.com/2018/10/vacances-de-tardor-llocs-encisadors-de.html , de la qual va formar part, tota la seva carrera; però, també, es va inspirar en les obres i artistes que va conéixer, a l'estranger, sobretot, a París.

Es va inspirar, en els motius familiars de la seva ciutat natal, Skagen  ca.wikipedia.org/wiki/Skagenva experimentar amb la llum, els colors i la simplificació. Ho va fer de manera tan radical, que va contribuir, al replantejament, de la pintura danesa.


Una pintora "impressionista"...Estil i motius


Sol a la sala blava (Anna Ancher 1891)     en.wikipedia.org/wiki/Sunlight_in_the_Blue_Room


Juntament amb el Theodor Philipsen es.wikipedia.org/wiki/Theodor_Philipsen, l'Anna Ancher, és considerada, una de les pintores impressionistes, més importants, de l'art danès. L’historiador de l’art, en Peter Nørgaard Larsen escriu així, sobre l’estil impressionista de l’Anna: “... en contrast amb la connexió dels impressionistes francesos amb la vida moderna a la metròpoli i a l’entorn, els quadres de l'Anna, estan pintats, des de la perifèria de la modernitat ..., més que contra ella. agitada, fugaç i momentània, que és generalment el distintiu de l’impressionisme”.


Anna Ancher “Una mare amb el seu fill en una sala d’estar a la llum del sol” ribekunstmuseum.dk

L'Anna Ancher és avui, coneguda com la pintora de la llum i del sol i com a colorista inspirada en els impressionistes per a qui, sobretot, els colors i la llum eren el més important. El pintor danès, contemporani de l'artista de la colla de Skagen, en Karl Madsen  es.wikipedia.org/wiki/Karl_Madsenva escriure, així, sobre l'Anna: 

"Anna Ancher va ser, en l'art danès, la primera que va entendre com enxampar un raig de sol. Quan la deixaven entrar a casa dels pobres, on hi havia, per exemple, una dona cega sola, les imatges adquirien un estat solemne de consol"

Tot i això, també hi havia una altra i més seriosa cara de l'Anna Ancher, on el contingut de les imatges, tenen, un gran paper. Això, és el que es tracta de la vida de les dones, tal com es va formar en el temps d'Anna Ancher; però, també la vida de les dones es va entendre de manera més general i universal. 


Les representacions femenines


Anna Ancher, noia (filla de pescadors) cosint, 1890.

Les pintures i retrats de l'Anna Ancher, sovint, representen, el món de les dones. Va pintar moltes dones, moltes més que homes, i, sovint, aquestes dones solien estar soles. Un motiu típic de l’Anna Ancher, es compon, d’una sola figura femenina en un interior - una habitació o una sala d’estar - ocupada, en una activitat tranquil·la o senzillament reflexiva i introvertida. 

L’introvertit, és un tret, molt distintiu, dels personatges femenins a l'obra pictòrica de l'Anna Ancher: L’atenció es dirigeix ​​al seu món interior, que queda ocult a l’espectador; no es dona, pràcticament, cap contacte visual, amb l’espectador; les seves dones miren cap avall, amb els ulls tancats, o donen l’esquena, al espectador. D’aquesta manera, la intimitat i el silenci de les imatges de l’Ancher dibuixen un cert paral·lelisme amb l’art de l’ànim d'en Vilhelm Hammershoi  ca.wikipedia.org/wiki/Vilhelm_Hammersh%C3%B8i. Es pot dir que la narració es queda suspesa... en lloc; se centrar, al voltant de la composició, la figura i l’espai.


L'Anna Ancher, seu, al jardí del davant, de casa seva, a Markvej (Skagen)

A partir de la recerca de les dones a les fotografies de l’Ancher i d'en Hammershøi, no se’ns diu res ni sobre la situació de l’emissor ni del destinatari. "Ningú" intenta posar-si en contacte visual i, molt sovint, donen l’esquena a l’espectador. 


Durant una visita a París amb el seu marit, en Michael Ancher es.wikipedia.org/wiki/Michael_Peter_Ancherel 1888-89, l’art impressionista d’Édouard Manet i d’altres artistes francesos l’havien fascinat; i, va ser ella, que entre els pintors de Skagen, va fer les màximes aproximacions a la idea de la llum de l'impressionisme com a motiu real de pintura. 


Anna Ancher "Studie til Sypigens hoved, Ane" 1890

Una característica destacable dels personatges de l’Anna Ancher és que es, molts d'ells, es troben a l’interior. Aquí es diferencia dels altres pintors de la colla (colònia) de Skagen (masculins), que sovint pintaven a l'aire lliure; aquests, van pintar els pescadors a la platja, el mar, les dunes i la vista sobre Skagen. L'Anna Ancher, amb els seus motius interiors, està més relacionada amb altres dones artistes de l’època que, preferien pintar l’entorn íntim: els salons de la llar amb fills, germanes, mares o criades com a models.


Cap d'una nena (Anna Ancher)
skagenskunstmuseer.dk/kunstnere/anna-ancher

Hi ha diverses raons per aquestes opcions motrius: la cura dels nens i la neteja eren el domini i la responsabilitat de les dones. Aquí és on es van quedar ( a la llar), de manera que, aquí hi havia motius. 

Al segle XIX, no hi estava ben vist que les dones, sobretot, les dones de la burgesia, passejaren, públicament sense companyia masculina, ni siquiera, per anar a pintar. Les dones estaven així lligades a la llar; també per la dependència financera dels marits o parents; no es considerava adequat i tampoc era habitual que les filles i les dones burgeses tinguessin una professió. Per tant, les seves oportunitats educatives també eren extremadament limitades.  Les dones no tenien accés a l’acadèmia d’art en l’època de l’Anna Ancher. Precisament, això va influir, en les seves opcions motrius; a diferència dels homes, que no solen ser entrenats en la realització d’escenes monumentals i figuratives que, entre altres coses. En són exemples les grans pintures dels pescadors d'en Michael Ancher.


In the garden (Anna Ancher)

Les figures femenines de l’Anna Ancher es poden classificar en dos grups: les dones burgeses joves i les de la pesca, es a dir, les dones i filles, dels pescadors. El primer grup (les dones burgeses) és reconegut pels seus vestits llargs, amb màniga llarga i possiblement, amb cor-sets, per els seus pentinats i les seves formes amb una cintura esvelta. Per exemple, la noia jove davant d'un llum encès i l'interior amb roselles vermelles, ambdós, es mantenen en espais que es poden caracteritzar com a femenins; espais que reflecteixen la seva feminitat. Aquestes habitacions estan pintades de colors clars i, es caracteritzen, per una tranquil·litat profunda i, el realçament, del "jo" femení. 

Anna Ancher (retrat)

El segon grup de personatges femenins de l’Anna Ancher: les nenes i les dones pescadores, es caracteritzen, sobretot, per els seus mocadors: de color blanc o negre, segons, fossin vídues o no. Sovint, aquestes dones, s’associen, a l’element religiós: les dones es troben a l’església o, a reunions de la Indre Mission, una organització cristiana luterana conservadora a Dinamarca  en.wikipedia.org/wiki/Church_Association_for_the_Inner_Mission_in_Denmark

Al voltant del 1900, la Indre Mission, tenia, un fort arrelament, entre la població pesquera de Skagen, especialment, entre les dones; mentre els homes anaven a la fonda, les dones recorrien a l'església, buscant suport en la seva vida diària, sovint, difícil i exigent.

Noia jove, al jardí amb paraigües taronja (Anna Ancher)

Com a pintora de Skagen, l'Anna Ancher va retratar la vida religiosa de la petita població pesquera. Potser perquè, com he esmentat, anteriorment, es tractava en gran part d’un món femení; però, també, hi podien haver-hi, raons personals. A més de ser una dona de la colònia dels artistes, també, va ser l'única d'ells, que era nascuda i criada a Skagen. Tant la mare de l’Anna Ancher com les seves germanes, eren religioses. Van estar, seduïdes, per la Indre Mission, i de nena l'Anna Ancher acudia, amb la seva mare, a reunions de lectura i de pregàries de la Bíblia.

La seva vida adulta, de pintora, i, com a membre de la carismàtica,  colònia d'artistes de Skagen, contrastava, amb aquesta educació religiosa. Els artistes, que componien, la colònia, eren, predominantment, lliurepensadors i ateus, i, de vegades, conduïen una existència bohèmia, massa i tot, als ulls dels provincians habitants de la petita població pesquera (els skageboers).


Anna Ancher, amb la paleta i el pinzell, va treballar, pintant, tota la seva vida...

Acosteu vos, a una artista moderna, de la que es van adonar, els seus contemporanis, al SMK smk.dk, una nova mirada de l'Anna Ancher, aquesta primavera.

youtube.com/watch?v=j4IU8dJMNx0