Nordisk Råds Litteraturpris
 |
| L'escriptora islandesa: l'Auður Ava Ólafsdóttir |
El passat dimecres, dia 15, per la vesprada-nit, vaig assistir a una entrevista literària, entre la escriptora islandesa, l'Auður Ava Ólafsdóttir, i la responsable dels projectes del Nordic Council Literature Prize (els Premis de Literatura del Consell Nòrdic), la Sofie Hermansen Eriksdatter litx.dk/forfatterne-2018/sofie-hermansen-eriksdatter-dk.
 |
| La secretaria dels Premis de Literatura del Consell Nòrdic, la Sofie Hermansen Eriksdatter |
L'esdeveniment va començar en danès, però la conversa, finalment, va tindre lloc en anglès i islandès! L'escriptora, guanyadora de l'últim Premi de Literatura del Consell Nòrdic, el passat 2018, va llegir alguns dels passatges del seu últim llibre (Cicatriu- Ar, Hotel Silenci) en la seva llengua (l'islandès). Aquesta entrevista literària, ha sigut la primera pertanyent al festival de literatura d'enguany, el LiteratturXchange litx.dk/program, que se celebrarà a la ciutat d'Aarhus al juny (una mena de anticipació literària i, el primer acte, dins del programa del festival).
L'Auður Ava Ólafsdóttir és una estrella literària del panorama islandès. Escriu sobre la guerra i el dol, la soledat i la renúncia i, sobretot, sobre l'ésser humà. Més recentment, ha publicat la novel·la "Ar" (Cicatriu), que tracta sobre el Jonas Ebeneser, un home a prop de complir cinquanta anys. El Jonas s'ha divorciat i decideix suïcidar-se. Renuncia a tot i viatja a un país distant que recentment ha estat afectat per la guerra civil. L’hotel que acaba de trobar necessita la seva ajuda per a tasques pràctiques i, en lloc de acabar amb la seva vida, el Jonas Ebeneser veu un nou començament. La novel·la va guanyar el Premi de Literatura del Consell Nòrdic, el passat 2018.
 |
| L'autora islandesa, l'Auður Ava Ólafsdóttir |
L'autora islandesa, l'Auður Ava Ólafsdóttir, va rebre el premi de la mà de la princesa real noruega, la Mette-Marit, a la cerimònia de lliurament de premis del Consell Nòrdic a l'òpera d'Oslo per la seva novel·la Ör (Ar, Cicatriu); novel·la, publicada, a Dinamarca, per la editorial danesa, especialitzada, en publicar novel·les que provenen d'altres països, la Batzer & Co batzer.dk i, traduïda, al danés, pel Erik Skyum-Nielsen).
 |
| Autògraf de l'Auður Ava Ólafsdóttir, per a l'autora del bloc |
L'Auður Ava Ólafsdóttir ca.wikipedia.org/wiki/Auður_Ava_Ólafsdóttir rep el premi per una obra plena d'humor subtil i plena de vida. El seu treball (creació) planteja preguntes existencials sobre la vida i la mort.
 |
| Ar (Ör, Cicatriu) |
"Escric contra la foscor del món", diu l'Auður Ava Ólafsdóttir, que va rebre el Premi de Literatura del Consell Nòrdic (Nordisk Råds Litteraturpris), el passat 2018. A la novel·la Ör (Ar, cicatriu, Hotel Silence); ens trobem amb un home de mitjana edat que viatja a un país arrasat per la guerra d'Europa per a llevar-se la vida. Descobreix durant el viatge que cada ésser humà té una caixa d'eines i pot triar com utilitzar-les. Cicatriu (Ör) és un petit llibre amb un gran cor. Està ple d’humilitat subtil i està narrat amb un llenguatge excel·lent. Al mateix temps, el treball planteja preguntes profundes sobre la vida i la mort, sobre l'individu en relació amb el conjunt, sobre els drets humans, els drets i els deures al món. No menys important, el deure de permetre a la humanitat desafiar la foscor.
 |
| L'Auður a la terrassa del Café Haití de Reikiavik |
El Premi de literatura del Consell Nòrdic norden.org/da/literature-prize
 |
| Bøger (Llibres) |
Va ser l'any 1962 que es va atorgar el premi per primera vegada. En aquella època van anar DKK 50.000 a l’autor suec Eyvind Johnson ca.wikipedia.org/wiki/Eyvind_Johnson per a la novel·la Hans nådes tid (El seu temps de gràcia). Des de llavors, el premi s'ha concedit a un autor nòrdic cada any i, com a conseqüència, sol aconseguir prestigi, honor i dignitat, que no, només, acumula el guanyador individual, sinó que, també, situa la literatura del seu país d'origen en una millor perspectiva.
Per tant, el Premi de Literatura del Consell Nòrdic (den Nordiske Råds Litteraturpris) serà sempre "objecte" potencial d'interessos nacionals, polítics i ideològics, tot i que, això, és precisament el que han d'evitar els criteris estrictament guanyadors de l'estètica i, el procediment oficial de la concessió.
El Premi literari
El Premi de Literatura del Consell Nórdic s'atorga per a una obra d’alta qualitat literària, escrita en una de les llengües dels països nòrdics, és a dir: el danès, el feroès, l'islandès, el finlandès, el noruec, el suec, el groenlandès i el sami. Es concedeix per a una primera versió publicada en els últims dos anys o, si es tracta d’altres llengües que siguin el danès, el noruec o el suec, en els darrers quatre anys. En l'actualitat, el premi és de 350.000 DKK (corones daneses), es a dir, uns 47.000 euros.
 |
| L'escriptora islàndesa, revent el premi, de la mà de la Mette Marit, a Oslo |
La nominació al premi, es fa, a través d’un comitè amb un total de deu membres literaris, nomenats pel Consell Nòrdic. La distribució nacional del comitè és tal que Dinamarca, Noruega, Suècia, Finlàndia i Islàndia participen cadascun amb dos representants i un suplent, mentres que Groenlàndia, les Illes Fèroe i la zona de la llengua sami només participen en la selecció dels premis quan es designin llibres escrits dins de les seves fronteres i amb les seves corresponents llengües. Els membres romanent en els seus llocs durant quatre anys.
El premi es concedeix de manera que el comitè es reuneix i discuteix les obres nominades pels representants de cada país. A continuació, es fan diverses enquestes on es separen les obres individuals fins que es troba el guanyador. Per garantir un cert grau d'objectivitat, no s'ha de votar pel candidat del propi país en la primera votació.
Altres nominats
 |
| Linn Ullmann, nòminada, el 2016, per la seva novel·la : De urolige (Els inquiets). Foto: Adrian Ørhn Johansen |
La guardonada autora noruega, periodista i crític cultural, la Linn Ullmann, amb la seva novel·la "De urolige" (Els inquiets), va escriure una bella novel·la lírica sobre l'amor i la soledat i l'educació d'una nena, filla de dos artistes ambiciosos. La novel·la barreja records autobiogràfics (la Linn, és filla de la actriu Liv Ullmann i el Ingmar Bergman ca.wikipedia.org/wiki/Ingmar_Bergman) amb imaginació lliure i material documentat.
 |
| La escritora i periodista noruega Linn Ullmann |
 |
| La Helle Helle, l'autora danesa, nòminada per la seva novel·la: "De" (Ells) enguany (2019) |
La Helle Helle va néixer el 1965 i va debutar el 1993 amb la novel·la "Eksample på liv" (Exemple de vida). Els seus llibres s'han traduït a 20 idiomes, incloent el noruec, el neerlandès, l'anglès, el francès, l'alemany i el japonès. Va estudiar literatura a la Universitat de Copenhaguen i també ha estat educada a la Forfatterskolen (escola d'escritors) forfatterskolen.dk, el 1991.
 |
| El Per Petterson (nominat l'any 2009) |
El 2009, el Per Petterson va rebre el premi de Literatura del Consell Nòrdic per la novel·la: Jeg forbander tidens flod
youtu.be/pASPsqNEZ60
Un premi nòrdic?
 |
| El bosc nevat, paisatge, inspirador, nòrdic d'hivern |
La noció d’aquesta regió nòrdica torna al culte del gran passat nòrdic comú, i des de llavors, s’ha utilitzat com a alternativa a altres comunitats com l’OTAN i la UE. Però com a etiqueta d’una entitat cultural homogènia: és, i es converteix en una grandària una mica difusa, que només és pot detectar subjectivament, i no sembla completa. A més, les diferències són simplement, de vegades, massa grans.
 |
| Tove Ditlevsen es.wikipedia.org/wiki/Tove_Ditlevsen. Foto: Per Pejstrup |
De fet, només entre els antics països "nòrdics centrals", Dinamarca Noruega i Suècia, les barreres lingüístiques, històriques i culturals són perceptibles com per que pugui existir una identificació (tot i que hi és), al menys, immediata.
Per descomptat, tot això, no desqualifica un premi de literatura nòrdica, ja que, es pot veure, simplement, com una oportunitat única per conéixer la literatura dels diferents països nòrdics, en un context supranacional; que, malgrat totes les diferències, tenen moltes coses en comú. I, també, el premi és una oportunitat per donar a conèixer la literatura d'algunes de les petites nacions que, amb l'arrogància tradicional, són considerades perifèriques. No hi ha dubte que un premi groenlandès o sami té, una gran importància, per a la identitat cultural d'aquestes àrees. Aquí, ens acostem a l’aspecte polític del premi.
Poder i crèdit
 |
| Els nominats d'enguany (2019) |
El Premi de Literatura del Consell Nòrdic, encara que no en la mateixa mesura, s'ha caracteritzat, per la politització que, segons l'opinió de molts, ha obsessionat al premi, per excel·lència: el Nobel de literatura. Això, probablement, es deu al fet que no provoca la mateixa canonització que el Premi Nobel, que, destaca, com a únic "premi mundial", ja que, aconsegueix situar la literatura dels diferents continents, al mapa; el Gabriel Garcia Márquez, per exemple, amb el Nobel, la literatura sud-americana es va convertir, de sobte, en un fet, completament, nou per molta gent.
Comentar aquí, que desprès de la coneguda crisis d'aquests ùltims temps, que ha afectat, al prestigi del Nobel de literatura, el Nordisk Råds Litteraturpris, està agafant nom, prestigi i avantatge, al món literari nòrdic.
Comentar aquí, que desprès de la coneguda crisis d'aquests ùltims temps, que ha afectat, al prestigi del Nobel de literatura, el Nordisk Råds Litteraturpris, està agafant nom, prestigi i avantatge, al món literari nòrdic.
Pel que fa a la distribució nacional del Premi de Literatura del Consell Nórdic, cal dir, que probablement reflecteix molt bé la quantitat de literatura publicada als respectius països i que cap nació sembla estar directament desfavorida. Suècia l'ha guanyat dotze vegades, Dinamarca nou, Noruega set, Finlàndia set, Islàndia cinc i les Illes Fèroe dues.
 |
| Pia Juul, som var nomineret til den prestigefyldte pris. Foto: Karolina Zapolska |
El fet que Noruega hagi rebut varies vegades, el premi per a grans novel·les contemporànies, en els darrers anys, dóna la impressió que hi ha un comitè de premis que, segueix, la seva integritat artística i que no pot ser enganyat per consideracions nacionals.
No obstant això, en altres contextos és possible observar algunes tendències de la comissió de premis al llarg dels anys, que es poden llegir, com a expressió d’una clara posició política de gènere i art.
En general, alguns noms, suggereixen, entre els autors que no apareixen a la llista dels guanyadors dels premis, que potser el millor llibre no sempre hagi guanyat.
En general, alguns noms, suggereixen, entre els autors que no apareixen a la llista dels guanyadors dels premis, que potser el millor llibre no sempre hagi guanyat.
 |
| L'Auður Ava Ólafsdóttir, una de les figures, del nou floreixement de la literatura islandesa |
