dimecres, 8 de maig de 2019

Skandinavian Standard

Estàndard arquitectònic escandinau


Què fa que l'arquitectura escandinava sigui única? Escandinàvia, que en la seva definició cultural, més àmplia, inclou, Finlàndia i Islàndia, supera el seu pes, arquitectònicament parlant.


es.wikipedia.org/wiki/VM_Houses

Això no sempre va ser així. Fins al final del segle XIX, els països escandinaus eren considerats un pes lleuger arquitectònic, ja que, els seus castells, catedrals i altres edificis importants eren generalment construïts amb estils històrics copiats de l'estranger. La majoria dels edificis eren estructures de fusta, pedra i maó; construïdes per aquells que no tenien formació formal en arquitectura. Tot i això, van oferir solucions pràctiques a problemes específics de l'extrem nord, incloent-hi, la maximització de la llum natural i la calor durant els foscos i freds dies d'hivern.

La situació arquitectònica escandinava va començar a canviar a principis del segle XX, ja que els arquitectes van rebutjar l’historicisme i van barrejar nous estils internacionals i avenços tecnològics amb elements de les tradicions vernacles.

Això, va donar pas, a un escenari, on es van acabar de definir els trets dels edificis escandinaus: dissenys funcionals, atractius de manera minimalista i en equilibri amb la natura. Al mateix temps, els arquitectes van tenir un paper important en l'aparició del model del benestar social de la regió, que requeria un habitatge de qualitat per a tots els edificis públics per al bé comú.


ARQUITECTURA, a SUÈCIA


Moltes de les aclamacions internacionals de l'arquitectura escandinava a les primeres dècades del segle XX es van atribuir al: Swedish Grace, un estil que barreja el neoclassicisme amb els elements locals tradicionals. Entre els edificis destacats d’aquest període, destaquen l’Ajuntament d’Estocolm, acabat el 1923 pel Ragnar Östberg es.wikipedia.org/wiki/Ragnar_Östberg, que el diari Observer de Londres, va elogiar com: "potser el millor edifici públic construït a Europa des del segle XVIII", i la biblioteca pública d’Estocolm (Stockholms stadsbibliotek), amb la seva sala central de lectura circular, el 1928, pel arquitecte Gunnar Asplund ca.wikipedia.org/wiki/Erik_Gunnar_Asplund.


Biblioteca Pública d'Estocolm, 1928 del Gunnar Asplund

Ajuntament d’Estocolm, 1923 del Ragnar Östberg


El Gunnar Asplund va fer un gir cap a una nova direcció, a l'Exposició d'Estocolm del 1930, quan va començar a dissenyar amb un estil, fermament funcionalista, influenciat per la Bauhaus i Le Corbusier. Durant les dècades següents, el funcionalisme, va ser l'estil dominant a Suècia i en els primers anys va donar lloc a una sèrie d'obres que combinaven una estètica minimalista amb una qualitat humanista, que, sovint, falta fora d'Escandinàvia. Aquests treballs, van incloure: el cementiri Woodland (Skogskyrkogården), de 1940, del Gunnar Asplund i en Sigurd Lewerentz i l'església de Markusyrkan, d'en Lewerentz ca.wikipedia.org/wiki/Sigurd_Lewerentz, de 1960, tots dos edifícis, a les afores d'Estocolm.


Woodland Cemetery, 1940 per l'Asplund i el Sigurd Lewerentz

Església de Sant Marc, 1960, pel Sigurd Lewerentz

Amb el temps, la qualitat del disseny, sovint, va quedar subordinada a les prioritats econòmiques i polítiques. "Els edificis suecs solen funcionar bé, però, rarament, són especialment divertits", va assenyalar l'arquitecte Per Kraft, el 2007.

De manera més positiva, hi ha hagut, ùltimament, nombrosos projectes notables, incloent la galeria d’art Artipelag  visitstockholm.com/see--do/attractions/artipelag, sensible al lloc, del 2012; i, la terminal del ferri de Strömkajen de Marge Arkitekter marge.se, del 2013; estructures contemporànies fetes de tombac (un aliat del coure-zinc) que encaixen bé amb una zona històrica davant del mar.


Artipelag galeria d'art (Estocolmo)
La terminal del ferri de Strömkajen de Marge Arkitekter

Al nord de Suècia, trobareu una de les gestes arquitectòniques modernes més conegudes públicament: l'Arbre Hotel. Aquest hotel de múltiples estructures, incrustat, al bosc suec, compta amb: El Cubo Espill (The Mirrorcube) del 2010, dissenayat per Tham & Videgård i La Cabina (The Cabin) del 2010 dissenyada per Cyrén og Cyrén dezeen.com/2011/06/08/cabin-by-cyren-cyren. Les dues empreses són conegudes pel seu treball innovador i visualment impressionant.


The Mirrorcube, 2010 de Tham & Videgård; The Cabin, 2010 de Cyrén i Cyrén
visitsweden.com

ARQUITECTURA, a DINAMARCA


L'arquitectura danesa va fer una gran impressió, a nivell local i a tota Europa, amb l'Ajuntament de Copenhaguen (Københavns Rådhus), de 1905 pel Martin Nyrup  en.wikipedia.org/wiki/Martin_Nyrop, que va sintetitzar diverses influències per forjar una fita impressionant, però no va ser fins a la dècada de 1930 que Dinamarca va ser considerada igual que Finlàndia i Suècia, a l'escena arquitectònica internacional.

Ajuntament de Copenhaguen, 1905, de Martin Nyrup

Diversos danesos van adoptar el funcionalisme i, l'Arne Jacobsen fritzhansen.com/daK/designers/Arne%20Jacobsen, va sorgir, com a arquitecte del calibre de l'Aalto i l'Asplund. Els destacats projectes d'en Jacobsen van incloure una comunitat funcionalista enfront de la platja, dissenyada amb elegància, als anys 30, composta per els Bellavista Apartments visitcopenhagen.dk/da/copenhagen/bellavista-gdk412685, el teatre Bellevue, i les estructures de platja, incloent les casetes dels socorristes, molt elegants, als afores de Copenhaguen i, la seu SAS House del 1960, el seu treball més complert.

SAS House, 1960 per l'Arne Jacobsen

Un altre arquitecte danès important del segle XX va ser el Jørn Utzon utzoncenter.dk/da/indhold/om-joern-utzon-6086, la seva obra més famosa és, l’emblemàtica, òpera de Sydney de 1973, una de les moltes exportacions d’art arquitectònic escandinau.

Sydney Opera House, 1973 de Jørn Utzon

Actualment, l'arquitectura danesa gaudeix d'una nova era daurada. A l’avantguarda i, sens dubte, la firma més popular del planeta, actualment, és el Grup
Bjarke Ingels (BIG big.dk). Els seus edificis a Dinamarca, com 8 House (favorit a Instagram, el 2010) a Copenhaguen i, el Museu Marítim Nacional, acabat el 2013, a Elsinore mfs.dk; BIG, són coneguts per solucions de disseny no convencionals que maximitzen la llum i l'aire i l'espai públic.

Søfartsmuseum (Helsingør) 

Un altre edifici recent popular és l'Axel Towers, que es va completar el 2017, un complex comercial de cinc seccions arrodonides de diferents altures amb façanes de vidre, de Lundgaard i Tranberg Arkitekter ltarkitekter.dk.

Axel Towers, 2017 (Lundgaard i Tranberg Arkitekter)

ARQUITECTURA, a NORUEGA


Bergen (Noruega). Foto: Atle Rasmussen

Noruega ha seguit la mateixa trajectòria arquitectònica que els seus veïns nòrdics, però amb certes característiques distintives. En primer lloc, la fusta noruega, té un paper determinant en l’arquitectura nacional.

Igual que Finlàndia, el país va obtindre la plena independència de Suècia l'any 1905, hi havia un desig patriòtic de desenvolupar un estil arquitectònic nacional, però, això, no va arribar tan fàcilment a Noruega com a Finlàndia. Cap figura com el Saarinen o l'Aalto va sorgir per portar l'arquitectura noruega a l'escenari mundial.

Interior de l'ajuntament d’Oslo, 1950 d’Arnstein Arneberg i Magnus Poulsson en.wikipedia.org/wiki/Magnus_Poulsson

En canvi, diversos arquitectes van contribuir a la cartera nacional. Entre ells destaquen l'Arnstein Arneberg i el Magnus Poulsson, famosos per l'Ajuntament d'Oslo (dissenyat a principis dels anys 1930, però no acabat fins al 1950); amb la seva arquitectura Funkis i l'art aplicat amb temes noruecs.

L'Arne Korsmo  en.wikipedia.org/wiki/Arne_Korsmo, que va destacar el vidre i el formigó, a la Villa Stenersen del 1939, que posteriorment, es va convertir, en la residència del primer ministre; i l'Sverre Fehn, que va guanyar el Premi Pritzker el 1997; les seves obres, com el Museu de les Glaceres, van destacar per equilibrar les formes contemporànies amb una consideració acurada del context.

Villa Stenersen, 1939 per l'Arne Korsmo

Després d’aquests grans passos, l’actual generació ha elevat encara més el perfil arquitectònic de Noruega, liderat per la destacada firma internacional Snøhetta, i el seu projecte nacional més aclamat, l’Opera d'Oslo del 2008. L'edifici davant del mar, amb un sostre accessible per a vianants, públic. El vidre i la fusta, interactuen, amb les escenes culturals i el disseny de la capital.

Oslo Opera House, 2008 de Snøhetta

Amb aquest i altres projectes, com ara la Biblioteca i el Centre Cultural de Vennesla d'Helen & Hard del 2011 helenhard.no, amb la seva sala principal emmarcada en fusta, s'ha realitzat la llarga recerca d'un estil nacional celebrat a casa i reconegut internacionalment.


Biblioteca i centre cultural de Vennesla, 2011 d'Helen & Hard

 Museu de les glaceres, 1997 (Sverre Fehn) 

 ARQUITECTURA, a FINLÀNDIA


Estació central de Helsinki, 1919 (Eliel Saarinen

"La nostra identitat nacional", va declarar el govern finlandès el 1998, "sovint ha trobat les seves expressions més duradores a través de l'arquitectura". Això és atribuïble en gran part a l'Eliel Saarinen i l'Alvar Aalto, innovadors que van elevar l'arquitectura finlandesa a l'estatus d'elit.

Seguint el camí que han seguit molts protagonistes de l'arquitectura escandinava, en Saarinen ca.wikipedia.org/wiki/Eliel_Saarinen va guanyar fama al guanyar un cert nombre de concursos d'arquitectura quan encara tenia vint anys. Inicialment treballant amb dos companys de classe de l'escola (rebent la seva primera comissió abans de graduar-se) i després per si sol; en Saarinen es va convertir en el principal "motor" d'un nou estil nacional que fusionava les formes tradicionals de construcció finlandeses amb l'Art Nouveau. Aquest va ser un triomf cultural amb matisos polítics en un moment en què Finlàndia formava part de l'Imperi rus (la independència va arribar el 1917) i el suec era la llengua principal del govern, els negocis i els acadèmics.

Estació central de Hèlsinki, 1919 per l'Eliel Saarinen

L’obra mestra d'en Saarinen és l’estació (de tren) central de Hèlsinki, construïda entre 1909 i 1919. Es va traslladar als Estats Units el 1923, però la seva absència aviat es va omplir per l'Alvar Aalto, que va resultar ser un heroi nacional encara més gran. L'Aalto, influenciat pel Gunnar Asplund, va suavitzar els durs contorns del funcionalisme amb tocs orgànics i humanístics.

Els seus treballs pioners van incloure el Sanatorio Paimio de 1933 en.wikipedia.org/wiki/Paimio_Sanatorium, celebrat, tant per maximitzar la llum com l'aire per als pacients amb tuberculosi i per  la seva famosa cadira Paimio de fusta corbada 
moma.org/collection/works/92879, exemplificant la connexió entre l'arquitectura i el disseny escandinaus. 

Paimio Sanatorium, 1933 d'Alvar Aalto

Més tard, després de dissenyar centenars d'edificis a Finlàndia i a
l'estranger, el punt culminant de la seva carrera va ser el Finlandia Hall, una sala de concerts i lloc de conferències a Hèlsinki, realitzat el 1975.

El Hall Finlandia, 1975 d'Alvar Aalto

Altres edificis notables de Finlàndia inclouen l'Església Temppeliaukio Rock del 1969, a Hèlsinki feta pels germans Timo i Tuomo Suomalainen, que van col·locar la major part de l'estructura sota terra per conservar un popular parc de la muntanya.

Església Temppeliaukio Rock, 1969 de Timo i Tuomo Suomalainen

Des de llavors, projectes significatius han inclòs la Biblioteca Principal de Tampere del 1986 per Reima i Raili Pietilä, amb la seva forma escultòrica, i la Biblioteca central d'Hèlsinki Oodi oodihelsinki.fi/en per ALA Architects ala.fique utilitza vidre i fusta per crear una transició permeable entre els seus espais interiors i una plaça pública contigua. La capella Kampin Kappeli, dissenyada el 2012 per K2S Architects k2s.fi, que és un refugi tranquil dins de la bulliciosa ciutat de Hèlsinki.

  Biblioteca principal de Tampere, 1986 de Reima i Raili Pietilä

ARQUITECTURA D'ISLANDA


L'arquitectura islandesa es basa fortament en els impressionants paisatges naturals de l'illa. El país, que es va independitzar, totalment, de Dinamarca el 1944, no tenia els seus propis arquitectes, (by the way!) formats a Espanya, fins al segle XX.

El primer d'ells, al que se li atribueix la definició d'un estil propi nacional, va ser l'arquitecte estatal Guðjón Samúelsson  en.wikipedia.org/wiki/Guðjón_Samúelsson. Tant el seu teatre nacional, completat el 1950, encara que dissenyat a la dècada dels 20, i Hallgrímskirkja, l'església més gran del país construïda per fases des dels anys trenta fins als vuitanta, tot i que, construïdes en cement, imiten, les columnes dels penya-segats de lava de basalt que són un tresor nacional.

Els edificis notables i moderns, inclouen: l'Ajuntament de Reykjavik (1992) i el Tribunal Suprem (1996), dissenyats i constrüits per l'equip matrimonial entre la Margrét Harðardóttir i el Steve Christer del Studio Granda studiogranda.is, que inclouen, un assortiment de materials de façana, inclòs el basalt.

Ajuntament de Reykjavik, 1992 (Studio Granda)


EL FUTUR DE L'ARQUITECTURA A ESCANDINÀVIA


L'arquitectura escandinava continua responent als reptes i oportunitats de avui en dia amb la creativitat i la innovació. Prioritzant la funcionalitat i l'equilibri amb la natura, que suma una urgència creixent de sostenibilitat ambiental.

Snøhetta snohetta.com, es dedica a produir edificis que generin més energia de la que consumeixen, com ara l’escola secundària Powerhouse Drøbak Montessori snohetta.com/projects/349-powerhouse-drobak-montessori-secondary-school, finalitzada el 2018 a Noruega, que compta, amb energia solar, pous geotèrmics i energia, es a dir, disseny eficient.

A Copenhaguen, la planta d’energia per a residus, l'Amager Bakke de BIG visitcopenhagen.dk/da/copenhagen/amager-bakke-copenhill-gdk1088237, està reduint les emissions de carboni de la ciutat i demostra que ser verd, també, pot ser divertits, proporcionant, una pista d’esquí al terrat.



La Ola (Vejle, Dinamarca)


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada