dissabte, 2 de novembre de 2019

Rebel·lió? Després del discurs. Premi de Literatura del Consell Nòrdic 2019


Activisme polític de la mà de la literatura jove


Jonas Eika, el "polèmic" guanyador del Premi de Literatura del Consell Nòrdic 2019
Foto: Magnus Fröderberg

Pareix ser que els premis literaris, d'aquí i d'allà (véase, l'últim premi de narrativa espanyola 2019, la crisis del 2018 del Nobel de literatura...) i, ara la bizard sorpresa del discurs polític, del jove autor danés, en Jonas Eika, guanyador de l'últim premi literari del Consell Nòrdic o Nordic Council Prize (un dels premis literaris, que busca, sens dubte, apropar-se, a l'importància, que té o ha tingut el Nobel de literatura, aprofitant, la crisi d'aquest)  www.norden.org/en/literature-prize.


Portada del llibre: "Després del sol", de l'escriptor i activista polític, en Jonas Eika 

Els premis literaris, a Europa (tant al nord com al sud), hi són, sembla ser, en ple procés de renovació i, no fan més que donar-hi sorpresses. Potser, ja tocava, una mica de polèmica de mà de la nova generació dels literats europeus!  

Tant si en Jonas Eika és un autor, que hi ha vengut per a quedar-si (al terreny literari) o és una boira de fum, no se sap; però, que el seu discurs: "d’agraïment", la nit de la entrega dels premis del Consell Nòrdic, el passat dia 29 d'octubre, estableix, sens dubte, un nou estàndard pel gènere i, augmenta, la capacitat dels autors literaris, d’encendre (provocar) un debat polític, molt necessari, per altra banda, no ho dubta ningú!


El polèmic discurs d'agraïment d'en Jonas Eika.
 Foto: Henrik Montgomery/Ritzau Scanpix

En Jonas Eika ha guanyat el Premi de literatura nòrdica; premi atorgat, exclusivament, als autors, dels països nòrdics, amb la finalitat de promoure la literatura, que es crea, per aquestes glacials terres. 

El Consell Nòrdic, l'ha dotat (al Jonas Eika) amb 350.000 corones daneses (uns 47.000 euros); i el jove autor (28 anys), ha aprofitat, l'ocasió, per donar a la primera ministra de Dinamarca, la Mette Frederiksen ca.wikipedia.org/wiki/Mette_Frederiksen, present a la gala (celebrada a Stockholm), una mica de "canya", durant la entrega dels premis del Consell Nòrdic 2019. 

Ha sigut, increïblement genial, fer servir el púlpit, per a l’activisme polític?, o s'ha convertit en una brisa superficial d’un autor jove que ha acabat fent el seu propi art, menys rellevant, què la polèmica suscitada


Jessika Gedin en.wikipedia.org/wiki/Jessika_Gedin hosting the Nordic Council award ceremony

Estocolm (explicació dels fets) - L'ambient estava predeterminat per ser bo, alegre i fratern, com sempre, quan els països nòrdics, es reuneixen una vegada a l'any per a la sessió i els premis. Però aquest any, el bon ambient va ser "estampat" a trossos, primer per la Greta Thunberg  ca.wikipedia.org/wiki/Greta_Thunberg, que a través d'un emisari, va anunciar, que no estava interessada en rebre, el premi del medi-ambient del Consell Nòrdic (Nordisk Råd); perquè, el Clima, no necessita més premis i, perquè els polítics de Suècia, actuen, segons la Greta, com si tinguessen quatre terres per utilitzar. Va donar una mica de gas a la sala; però, també, hi va "provocar" alguns aplaudiments càlids, per par dels presents.


L'activista climàtica, mundialment coneguda, Greta Thunberg 

Poc després, el Jonas Eika va signar, el premi de literatura, del Consell Nòrdic 2019, que va rebre, inesperadament, per la seva novel·la: Efter solen (Després del sol). La col·lecció de narracions breus ha "sorprès i engrescat al jurat amb la seva perspectiva global, el seu llenguatge sensual i potent i, la seva capacitat, de parlar davant dels reptes polítics contemporanis", tal com es recull en la motivació, entre d'altres. I llavors les coses, a la sala, van anar malament. Tant de bo!


Jonas Eika, winner of Nordic Council litterature prize 2019

Amb túnica negra i solcada, amb arracades i un vernís rosat a les ungles, el jove destinatari del premi literari, se'n va sortir del seu lloc, passant per davant de la Helle Helle (l'altra candidata danesa al prestigiós premi literari), que li va donar un cop de felicitació, 
a l'espatlla, a la Sala de Concerts d’Estocolm (Konserthuset i Stockholm)

L’escriptor suec Johannes Anyuru  en.wikipedia.org/wiki/Johannes_Anyuru li va lliurar l'estàtua. Una noia li va entregar un ram de flors; va posar-los a terra i va desplegar el discurs "d’agraïment", que va resultar ser una acusació política:

"Crec que el nacionalisme racista i islamòfob que sorgeix en els estats nació nòrdics depèn, avui dia, de la "blancor", de la noció del dret exclusiu de la majoria blanca a la prosperitat i les seguretats nacionals. I veig, aquesta blancor, com un llegat del passat colonial que també travessa el nord, i que, cap dels poders, que abans havien colonitzat i oprimit als indígenes, no han mostrat voluntat d’afrontar-los. Per contra. Molts d’ells mostren la voluntat, de seguir utilitzant-los"

El discurs d’agraïment d'en Jonas Eika ha creat un fort espectacle, que ha acabat (per sempre?) amb l’esperada humilitat, agraïment i cortesia que sol donar-se a dins del gènere, en aquests tipus de esdeveniments. Aquí, bons col·laboradors, connectats per la malenconia, la intempèrie i els valors amables, li lliuren, al jove autor, un sobre de 350.000 corones daneses lliures d’impostos, perquè ha escrit algunes narracions que s'han distanciat de la prosa nòrdica normal i, l'autor, s'encara amb el sistema:


La primera ministre danesa, la Mette Frederiksen, a la sortida del congrés de Estocolm, la mateixa nit de la entrega dels premis del Consell Nòrdic, 2019

"Estic parlant amb el primer ministre danès que, també, està a aquesta sala. La Mette Frederiksen, que es troba al capdavant d’una socialdemocràcia que ha arribat al poder, assumint el llenguatge i les polítiques racistes del govern anterior (un govern anterior de centre-dreta). La Mette Frederiksen, que, s'anomena, el primer ministre dels nens, però dirigeix ​​una política exterior que divideix les famílies, les fa pobres i exposa tant nens com adults a una violència lenta i disruptiva als anomenats departaments del país. Tancar Sjælsmark, tancar Kærshovedgård, tancar Ellebæk, abolir tot el sistema de campaments (per a refugiats). La Mette Frederiksen i els socialdemòcrates, que asseguren que lluiten pel benestar i l'habitatge barat, però duen a terme el major atac al sector general de l'habitatge. La Mette Frederiksen i la socialdemocràcia, que asseguren que "a Dinamarca tots som iguals"; però, que amb l'anomenat pla de gueto, discriminarà, els ciutadans per el seu origen i classe. A Dinamarca, el racisme és cultural i legal, a Dinamarca tenim el racisme estatal".


Pancarta, en contra, del govern anterior, per la creació dels campaments de refugiats, el 2015

A la primera fila, la primer ministre es va fer cada cop més forta. Quan en Jonas Eika va acabar, el saló va aplaudir, uns entusiastes, uns altres més protocol·laris, però la Mette Frederiksen va sostenir les seves mans al damunt de la seva falda, demostrativament.

L’autor danés, en Jonas Eika, ha estat guardonat, amb el premi de literatura del Nordic Council del 2019, per la col·lecció de narracions curtes 'Després del sol', una novel·la publicada l'any passat.

En una de les narracions breus, el lector parla d'un noi de 15 anys que treballa com a prostitut a Mèxic. En un altre, el lector, segueix, una parella que lluita amb el dolor després de perdre les seves filles bessones.

El jurat justifica la seva elecció perquè la novel·la: "ha estat sorprenent i emocionant, amb la seva perspectiva global, el seu llenguatge sensual i potent i la seva capacitat de parlar dels reptes polítics contemporanis".

En Jonas Eika escriu sobre una realitat recognoscible, ja sigui a Copenhaguen, Mèxic o altres indrets, entre especuladors financers, nois sense llar o persones que, creuen, en els estrangers. Però hi ha també, màgia poètica al text.

La realitat obre altres possibilitats, altres dimensions. Hi ha alguna cosa meravellosa i esperançadora que ens recorda, exactament, per què la literatura pot fer més que emmirallar el que ja sabem, sembla pensar, el jurat.


Stockholm Concert Hall from outside

Després, de l'acte, el govern suec, va oferir un bufet a les instal·lacions contigües de la sala del congrés (Konserthuset i Stockholm). El propi Jonas Eika va abandonar, segons els periodistes presents, l’edifici; però, va ser sobre ell, tot el que se parlava. A la part posterior de la sala, i segons el periodista literari, d'un dels periòdics setmanals danesos (el weekendavisen) hi era la primer ministre (Mette Frederiksen) en conversa casual amb la Trine Dyrholm i l'equip de cinema, que acabava de guanyar el premi per la pel·lícula Dronningen. L’ambient era molt agradable. Després de l’última foto de grup, el mateix periodista, expert literari: en Klaus Rothstein weekendavisen.dk/redaktionen/klaus-rothstein, li va demanar permís per fer-li una sola pregunta. "No faig entrevistes, avui", li contestà la primer ministre danesa. El periodista, encara va insistir i. li preguntà: té algun comentari sobre el discurs d’"agraïment" d'en Jonas Eika? "No!", li va contestar la primera ministre.


Helle Helle, l'altra candidata danesa als premi literari, del Consell Nòrdic

El ministre del desenvolupament i treball conjunt, entre les nacions nòrdiques, en Rasmus Prehn, que en principi, va donar suport a l'altra candidat, la Helle Helle forfatterweb.dk/oversigt/zhelle00, segons ell; ara, s'ha tornat curiós per llegir en Jonas Eika. Té respecte per "la seva indignació política i el seu compromís encomiable", tot i que, no està d'acord amb ell, políticament:

"Tota ràbia, probablement té un públic jove. Ens ho hem de prendre seriosament. I hem de recordar que els que tenim una posició de poder hem d’estar oberts a ser sacsejats", va dir el ministre.

En Bertel Haarder en.wikipedia.org/wiki/Bertel_Haarder, un vell polític danés, i membre, del govern anterior, diu que en Jonas Eika va escopir, directament, al seu propi niu, ens a "traït", als danesos, i va confirmar els prejudicis que molts suecs tenen sobre nosaltres (els Suecs, van criticar, les polítiques "dures" amb els refugiats, que va aplicar l'anterior govern).

"Vaig aplaudir. Per l'artista. No pel discurs."
Ara, el Bertel Haarder té, també, ganes de llegir Efter solen

"Amb la crítica que s'ha produït, vull llegir el seu llibre. Sempre he llegit el llibre guanyador. Però, també, dono molta importància a la separació d’art i política. Per tant, abstrauré les seves opinions i avaluaré el valor intrínsec de l'art."


L' Isabelle Axelsson i la Sophia Axelsson, les emisaries de la Greta Thunberg

Però, en definitiva, què es va veure a Estocolm? Es va veure, el no-talk, de la Greta Thunberg i al jove autor danés, que va tombar la façana de l’establishment. D’acord amb el Jonas Eika o no, cal reconèixer la seva interpretació del paper de l’autor literari. "És inútil parlar formal simplement perquè un és convidat a visitar la taula del poder", va declarar, l'escriptor, als periodistes, desprès de l'acte. 

El fet que el Jonas Eika pugui mossegar, tant durament, en la festa que l’alimenta, sense por de represàlies, en una nit de festa com aquesta, dóna fe d’una societat que pretén els seus artistes i pot suportar aquest ardent ús de la llibertat d’expressió i oportunitat. L’únic que arrisca en Jonas Eika i l’únic que aconsegueix és la fama aguda. Difícilment algú fa vaga pels refugiats!

Tot i així, en el futur hi haurà un estrany discurs del "abans" i del "després" d'en Jonas Eika; tant si se ets partidari de la seva grollera manera d'agraïment i se li fa, un homenatge, al seu coratge; el seu discurs, posa en marxa un nou estàndard per al gènere i per la capacitat dels autors d'encendre un debat polític. La pregunta és si serà un debat de substància política o, només, un meta debat sobre el mètode d'en Jonas Eika. L’últim?


Stefan Löfven (primer ministre suec) speaking at the Nordic Council award ceremony, 29/10- 2019

Quan la Kirsten Thorup va rebre el premi de la Literatura Nòrdica del Consell Nòrdic, ara fa dos anys a Hèlsinki, va adobar el terreny al Jonas Eika. Parlava de seure a una habitació bellament il·luminada mentre "la literatura és fora, a la neu, als paisatges desastres, a les ruïnes, als campaments, al sol abrasador, al vent".

Va ser la primera vegada, que va aparèixer, la indignació política en un d'aquests tipus de discursos d'agraïment.

En termes d’actitud, en Jonas Eika no s'ha allunyat, gaire, del que autors establerts com el Carsten Jensen  en.wikipedia.org/wiki/Carsten_Jensen, l'Anne Lise Marstrand-Jørgensen i la Lone Aburas han dit en el debat sobre els refugiats; però, no s’havia vist abans que un autor amb aquesta força,  compromesa?, hagi fet, crítiques al poder, amb un atac frontal en la nit dels prestigiosos premis del Consell Nòrdic.

En Jonas Eika va parlar de la gent amb la qual s'organitza, i del seu ideal activista:

Tant si som privilegiats com oprimits, per aquestes comunitats, i molts de nosaltres som tots dos, estem units per no haver-ho escollit. Cap de nosaltres opta per viure en societats opressores. En particular, en les situacions en què, som privilegiats, cal que es prenguem consciència sobre l’opressió i les lluites que molts anys de política neoliberal i nacionalista pretenen cegar i ensordir per a nosaltres. Si tenim diners i recursos addicionals, es requereix redistribuir-los conjuntament".


L’escriptura no és suficient. Per tant, en Jonas Eika, ha criticat, en el passat als companys autors, que potser parlen poèticament de la crisi dels refugiats, però que no participen en accions actives. No té gaire respecte per ells. Però, contràriament a la Greta Thunberg, no s'ha negat a rebre el premi de 350.000 corones daneses, diners "dels polítics" que menysprea clarament. Hi hauria que preguntar-li quins pensaments te i que vol fer amb aquests diners? El seu editor, el poeta Pejk Malinovski, un dels motors de la petita editorial Basilisk basilisk.dk, diu que la resposta es podria contenir en poques paraules: "Campaments de refugiats".


Pejk Malinovski, poeta i editor de la novel·la: Efter solen 

Ens requereix destruir el jo unit i uniforme que l’estat i el capital han creat en nosaltres, i aprendre a actuar de nou junts, a través de les nostres diferències (Joan Eika).

youtu.be/Wh9Ez2naRe8