Experiment 2020

Experiment social 2020 

Un post diferent  

El cementiri de Bispebjerg, tancat; l'autor, ha fet aquesta foto a través d'una porta. Les flors de cirerer floreixen normalment...
  Foto: Mads Eneqvist. 

No són, només, els metges de l’Institut Panum, de la universitat de Copenhagen en.wikipedia.org/wiki/Panum_Building, els que es rasquen el cuir cabellut, en aquests moments; al mateix temps que aquests treballen per desenvolupar una vacuna contra la COVID-19, els sociòlegs i els antropòlegs estan intentant trobar l’experiment social en el qual la població danesa i la resta del món, està participant, involuntàriament, en aquestes darreres setmanes.

Què significarà, tot això, a la llarga? Les noves regles que ens imposen les autoritats i els nous hàbits que ens imposem nosaltres mateix? Què passarà amb la societat: amb la nostra relació entre nosaltres, els altres i les autoritats? Com canviaran les nostres vides i la nostra vida quotidiana, quan s’aixequi l’estat d’emergència, un dia?

El pont de la bicicleta fora de Fisketorvet, vist des de dalt, amb un drone. Va ser un dilluns al matí, així que el pont deuria haver estat farcit de ciclistes. Noves oportunitats per fotografiar llocs...

Foto: Lasse Bak Mejlvang / Mads Eneqvist © Lasse Bak Mejlvang / Mads Eneqvist

Hi ha molt per veure. La setmana passada, a Dinamarca, la Fundació Carlsberg carlsbergfondet.dk va concedir, 25 milions de corones daneses, a un grup d’investigadors que ha de fer seguiment (investigar) de les autoritats, els mitjans de comunicació i la gestió dels ciutadans de la crisi, en temps real. En l'anomenat projecte HOPE, on els investigadors, investigaran, entre altres coses, la desinformació de la COVID-19 a les xarxes socials i compararan el comportament dels danesos amb altres països. La recollida de dades, ja està, en ple desenvolupament.

Molts científics socials, segueixen, des de "l’exili" de la seva taula de despatx casolà, els nous comportaments socials; alguns pensaven que coneixien el seu tema (camp), però, ara s'ho tornen a repensar. La vida familiar, laboral, l'escolarització, els patrons de consum i les formes de comunicació, de moment, tot es troba, en un planeta diferent. Els deures urgents ben valen, probablement, un estudi antropològic.

La causa de la COVID-19
Foto: Alissa Eckert og Dan Higgin

Es pot dir que el coronavirus és quelcom seriós i mata; però, per a les ciències socials, també, és un exemple, de forma insana, emocionant, de radical canvi social: "Vivim moments interessants"!

"Les properes setmanes i mesos canviaran, sens dubte, mecanismes molt arrelats a les nostres societats", afirma l'antropòloga Karen Lisa Salamon etnograf.dk, que té bons motius personals, per a seguir, la crisis quel corona, està provocant. La Karen, de 55 anys, va créixer a l’ombra de la tuberculosi, que va afectar, a diversos, dels seus familiars, i, per tant, escriu, sobre el virus corona, que repeteix, la història d’epidèmies de malalties violentes que deixen empremtes permanents.

La crisi de la COVID-19, ens deixa clar quina diferència hi ha entre la interacció digital i la física i, planteja algunes qüestions importants, sobre el paper de les autoritats en les nostres vides. Hi ha alguns canvis en la visió del nostre món en aquests dies que no es podran revocar. Els nens i joves que experimenten això, ho recordaran sempre. I com a societat, mai tornarem plenament al  abans de la pandèmia. Històricament, es pot veure, que mai no es torna enrere després d’una epidèmia tan gran, canviarà, completament, la nostra vida quotidiana.

La culpa col·lectiva

Carrer Pusher a Christiania. La pròpia Christiania està tancada i el comerç de cànnabis ha desaparegut, però molts "cristianites" expliquen que han tornat al començament ...

Foto: Lasse Bak Mejlvang / Mads Eneqvist © Lasse Bak Mejlvang / Mads Eneqvist

Les traces d’epidèmies de malalties passades es troben al nostre voltant. A partir de mitjan segle XIX, per exemple, a Dinamarca,  es van enderrocar les muralles de Copenhagen, a causa de la por per l'epidèmia del còlera; i, la idea de que era poc saludable pujar i baixar a les ciutats i, per tant, caminar prop uns dels altres, prové de les epidèmies passades.... Per exemple, de la sífilis i la tuberculosi va sorgir un nou estil de construcció i estètic propici: el funcionalisme, amb la seva "llum, aire i neteja". L’arquitectura i l’espai públic haurien de caracteritzar el nostre estil de vida, la higiene personal i la vida sexual que, s’havien convertit, en una qüestió de vida o de mort.

"La por a la malaltia era important en la creació de la nostra societat moderna", afirma la Karen Lisa Salamon. "I, tal com va passar amb les epidèmies de la sífilis i la tuberculosi, també, hi haurà una Dinamarca, una Europa i un món, abans i després del virus corona".

I continua dient, l'etnògraf, Karen:

“Molts dels que vam créixer amb pares i avis que vam tenir experiències personals amb tuberculosi o poliomielitis, hem pres consciència, del risc d’infecció. Els meus pares em van ensenyar a no tocar res fora de casa, a rentar-me les mans amb regularitat i a no posar diners a la taula. Està a dins meu".

"Tenim vacunes, píndoles anticonceptives, preservatius barats, penicil·lina i medicaments de venda lliure i malalties infeccioses cada cop menys. Durant diverses generacions, a les famílies daneses i a la resta del món occidental, amb nens, ens hem preocupat, en gran mesura, que els nostres fills no tinguessin polls".

"Ens hem acostumat al fet que pràcticament la resta es pot curar. Per descomptat, hem parlat una mica sobre el perill de bacteris multi-resistents quan utilitzem massa antibiòtics; però, realment, no ens ho hem pres seriosament. Així doncs, hem après alguna cosa que solia ser fonamental en la nostra cultura i interacció social entre nosaltres, és a dir, pensar la distància social i regular el nostre comportament per evitar infeccions. I és ara, que la cultura de l’era anterior a la Segona Guerra Mundial, de la tuberculosi i la sífilis, està tornant, però en una nova edició ".

Les embarcacions del canal Stromma es troben tranquil·lament a Refshaleøen. La quarantena afecta a la majoria de les indústries. Imatge, de la duresa, a la indústria turística
Foto: Lasse Bak Mejlvang/Mads Eneqvist © Lasse Bak Mejlvang/Mads Eneqvist

En aquest sentit, la "nova" distància no és tant nova, només teníem setanta anys de falta de pràctica. A la nova situació que hi estem vivint, aquestes setmanes, en canvi, aquest représ comportament, s'ha de realitzar, per una població del 2020; acostumats, com estem, a un individualisme feroç, un desig de llibertat i consum, i un grau d’interacció social tan elevats com es feia fins fa tres setmanes!

No podeu obtenir aquesta imatge un dia assolellat habitual. No hi ha ni un sol turista; tot s'ha aturat, tret de les plantes d'energia de fons, que continuaven sense restriccions...

Foto: Lasse Bak Mejlvang / Mads Eneqvist © Lasse Bak Mejlvang / Mads Eneqvist

"Una de les coses més importants que han passat en les darreres setmanes és que la culpabilitat col·lectiva ha tornat", afirma Salamon". "Ens hem acostumat a que la malaltia sigui una qüestió personal. Quan, com a comunitat, ens preocupàvem, per les malalties de l’estil de vida, es tractava, principalment, de les despeses financeres, dels fumadors i persones amb sobrepès que costaven els diners de la comunitat i que la nostra factura tributària fos més cara. Però la culpabilitat directa i col·lectiva d’arrossegar la malaltia cap a la comunitat i infectar els conciutadans i la llar i infectar la pròpia família, de la mateixa manera que va ser infectada la Karen Blixen (sífilis), pel seu marit i va ser la seva malaltia durant la resta de la seva vida...
Al meu entendre, hem estat lliures del fet que un pugui ser, directament, responsable de la misèria dels altres, ens hem acostumat, tant en el sentit pràctic, com filosòfic. I encara, no sabem, exactament, què significa retornar a aquesta culpa i com ens afectarà. 

La nova moralitat

Relacions humanes, canviaran? 

"No pensem moralment, però legalment, en els béns i serveis que oferim mútuament", diu la Karen. "És un punt conegut que la comunitat industrial ha tret el judici personal, però ara veiem que es confirma amb més claredat. En molts aspectes, és convenient que, els danesos, hàgim construït una societat on l’experiència personal no sigui crucial, però, tampoc en una situació de crisi com aquesta. Perquè aleshores això, vol dir, que els perruquers (tancats) i tota mena d’altres negocis privats, poden renunciar a la seva responsabilitat d’infectar als altres..."

Les autoritats, daneses, acaben de demanar "sentit comú" durant la crisi. La primer ministre, La Mette Frederiksen  ca.wikipedia.org/wiki/Mette_Frederiksen, ens demana que pensem en això. La reina Margarita II, també, ha fet un discurs televisat  youtu.be/TZKVUQ-E-UI, on diu, que no podem ser massa "familiars"; i, el divendres passat el cap de policia va deixar clar que "no es tracta de la llei freda", sinó de"sentit comú".

La redescoberta 

Entrada a l'hospital universitari d'Århus 

Algunes de les advantages (compensacions), pot ser que, no s’aconsegueixin, amb el pas del temps, afirma l’antropòleg Karen Lisa Salamon. Els canvis en els mètodes de treball, l’ensenyament i la comunicació durant la crisi són, també, raons per vigilar, també, afectaran a els temps que vindran.

Una nova redescoberta, és la del telèfon. Les trucades telefòniques havien quedat obsoletes perquè els joves s’estaven enviant missatges o vídeos i havien oblidat l'ús del so. Però, les darreres setmanes, la trucada telefònica, sembla ser, haver passat per una mena de renaixement.

"També és un art parlar per telèfon", diu la Salamon. “Quan era petita, als 60-70, la gent trucava, regularment, als seus amics i conversava, sobretot, amb la seva gent gran i els seus malalts. Es necessita temps per parlar directament per telèfon, cal treballar per iniciar una conversa, i molts de nosaltres ho estem redescobrint, aquesta vegada".

És més profunda la digitalització integral del treball i la docència que es desenvolupa actualment. La Salamon opina que, quan una gran part de la plantilla treballa, de sobte, a distància, la comunitat empresarial, està aprenent molt, sobre les possibilitats de retallar per sempre, les reunions físiques i el treball tradicional d’oficina.

El treball a distància i l’ensenyament és en si mateix, un experiment gegantí, accelerant, un desenvolupament a llarg termini.

El gran parc infantil del jardí Frederiksberg. Aquest parc infantil ha estat tancat per les autoritats; hi havia molta gent reunida allà...
  Foto: Lasse Bak Mejlvang / Mads Eneqvist © Lasse Bak Mejlvang / Mads Eneqvist

"A tot el món, les empreses estan en procés de trobar possibles estalvis durant l'epidèmia, i, això serà necessari durant la crisi econòmica que la segueix. El virus corona, certament, canviarà la manera de comunicar-nos, ensenyar i relacionar-nos entre nosaltres en els nostres llocs de treball. Però, també crec, que després hi haurà un canvi en la nostra vida privada i de lleure", afirma la Karen Lisa Salamon.

"Després de la Primera Guerra Mundial, van arribar els sorollosos i urgents anys vint, i, després del final de la Segona Guerra Mundial, es va ballar "el swing", i, finalment, es van poder retirar les persianes.  

La meva suposició és, que tan aviat com la gent se senti segura, hi haurà una enorme necessitat d’interacció física i de veure altres persones, sense tenir una pantalla pel mig. Llavors, hi tornarà a haver-hi música i música en directe que no veiem des de feia temps.

La sala de conferències a KU (universitat de Copenhagen). La professora va dir que solia fer una conferència davant diversos centenars d’estudiants. Ara parlava en una habitació buida mentre feia una videoconferència.
Foto: Lasse Bak Mejlvang/Mads Eneqvist © Lasse Bak Mejlvang/Mads Eneqvist

El Sorolla de nord enllà, en P.S. Krøyer

Peder Severin Krøyer (el Sorolla danès?)

Quan en P.S. Krøyer va arribar a Skagen per primera vegada, ja era un artista famós, i la seva presència va cridar l'atenció sobre la colònia d'artistes de Skagen ca.wikipedia.org/wiki/Skagen. A l’estiu, molts artistes es reunien per a treballar i, també, per celebrar festes.

Hip Hip Hurra! es.wikipedia.org/wiki/Hip,_hip,_hurra!

En Krøyer va néixer a Stavanger (Noruega) però, va créixer a Copenhagen, amb la seva tieta i el marit danès, d'aquesta. Ja de petit, va mostrar un talent inusual per al dibuix i, va començar a l'Acadèmia de les Belles Arts als14 anys.

Des del 1877 fins al 1881, va estudiar pintura a França, Espanya i Itàlia. A París, va ser admès com a estudiant en una de les principals escoles privades de pintura, on la docència que va rebre va esdevenir crucial, per al seu art. De retorn a Copenhagen, es va convertir ràpidament en un dels pintors de retrats més buscats de l'època i va rebre moltes comandes.

Krøyer: "Vent på os!", 1892 ("Espereu-nos!")
...preludi de una pintura una mica més gran: "Nens banyant-se", que ha desaparegut.

En P.S. Krøyer va arribar a Skagen, per primera vegada, a l'estiu del 1882. El seu entusiasme per la natura, el medi ambient i, no menys important, la seva interacció amb els altres artistes va fer que tornés, gairebé, tots els estius des del 1891, amb la seva dona Marie.

Durant els primers anys (des del 1891 i fins l'any 1894), la parella va llogar la casa-granja, de Madam Bendsens. El 1894, se'ls va donar permís per llogar i re-urbanitzar la residència de l'antic agutzil de la ciutat, a la plantació de Skagen; avui coneguda com la casa dels Krøyer. L’any següent, la Marie va donar a llum a la seva filla Vibeke; aquesta va viure amb el seu pare a Skagen quan la Marie i en Krøyer es van divorciar el 1905.

Vespre d'estiu a Skagen (Sønderstrand)

Anne (Ancher) og Marie (Krøyer), passejant per la platja de Skagen (Sønderstrand) 

P.S. Krøyer va tenir la idea de la idíl·lica imatge, el 1892; això va ocórrer, en relació amb un sopar a la seva residència d’estiu, a Skagen. Després del sopar, els convidats van baixar a la platja, on l'Anna Ancher i la Marie Krøyer  es.wikipedia.org/wiki/Marie_Kroyer, van passejar per la platja, cosa que va inspirar a en Krøyer a emprendre el quadre.

Sommeraften (P.S. Krøyer)

El quadre, és un exemple, de la pintura ambientada en l'atmosfera de l' època, amb la qual, diversos artistes a finals del 1800, van estar ocupats. El quadre va ser exposat el 1895 i, el mateix any, va ser adquirit per un cantant d'òpera alemany; va romandre en propietat privada, fins al 1978, quan es va vendre en una subhasta a Copenhagen.

Finalment, el quadre va ser adquirit per l'empresari alemany, l'Axel Springer, que va optar per donar-lo al museu de Skagen, amb la condició, de que penjara a casa seva durant vint anys. No obstant això, l'empresari, va morir el 1985 i, l'any següent, el famós quadre va arribar al museu de Skagen.

Els pescadors van a pescar, Skagen (Nordstrand). Tarda de l’arengada

Els pescadors van a pescar, Skagen (Nordstrand),1883 (Oli sobre tela, 135 x 190,5 cm)

P.S. Krøyer va pintar els pescadors en situacions, més pacífiques, que les perilloses operacions de rescat sovint representades per en Michael Ancher. Aquesta pintura és, el primer gran quadre que en Krøyer, va pintar, a les platges de Skagen. En una carta al seu benefactor, el fabricant de tabac, en Heinrich Hirschsprung, en Krøyer, va escriure el 1882, que li agradaria pintar un quadre sobre el que experimentà, a Skagen. Primer, va pintar esbossos menors, a la mateixa platja i, després va aportar el gran llenç: “Estava aquella tarda per primera vegada a la platja del Nord amb el meu «gran quadre», i era un dia tranquil i clar, important per a mi. La idea d’haver de pintar els motius al lloc, va venir, dels pintors a l’aire lliure francesos que, a principis del segle XIX, van sortir al bosc al voltant de París per pintar". 

Roses (Roser). Pintant, la seva vida privada...

Roses (Oli sobre tela, 1893; 67,5 x 76,5 cm)

Quan l'any 1891, la Marie i en P.S. Krøyer, van alquilar la granja de Madam Bendsens a Skagen, en Krøyer va pintar aquest quadre. A la foto, la Marie Krøyer s’asseu a una gandula, mentre el seu gos (en Rap) es troba als seus peus. La frondositat del jardí, es destaca, per la floració del roser blanc, al primer pla de la imatge que cobreix, completament, la casa. El roser és una rosa històrica de la varietat: Alba Màxima es.wikipedia.org/wiki/Rosa_%C3%97_alba que podeu veure avui, al jardí del museu, a Skagen. El quadre d'en Krøyer, té diverses semblances amb dues pintures que l'impressionista francès, en Claude Monet, va pintar, el 1872.

La Marie Krøyer, a la porta de la casa-granja 

Sant Joan, a la platja de Skagen

Sankt Hans (1906, P.S. Krøyer; 149,5 x 257 cm)

El quadre és un homenatge a la colònia d'artistes de Skagen; però, és la primera vegada que en Krøyer, retrata els locals, juntament, amb els artistes. No obstant això, hi ha una clara diferència entre els dos grups: els artistes i la burgesia se situen a l'esquerra de la imatge, mentre que la majoria dels habitants, es troben a la part dreta més fosca. La foguera no s’assembla gens a les fogueres que es fan avui; en aquell temps, s’hi apilaven unes bótes de quitrà una sobre l’altra i s’incendiaven. Ja el 1892, en Krøyer, va començar el primer esbós de la pintura, però, a causa d’altres tasques i malalties el quadre només es va completar catorze anys després.

Vespre d’estiu a Skagen. Esposa de l'artista amb un gos a la platja

Autoretrat

Autoretrat, P.S. Krøyer 

L’últim autoretrat d'en Krøyer està pintat amb honestedat i sense dolor, i mostra a un artista desgastat, malalt i que, només, tres mesos després, va morir. En Krøyer no va intentar embellir, el seu rostre cansat, lleugerament inflat. En Krøyer, havia perdut la vista ,completament, a l'ull esquerre i, també, havia començat a esvair-se la de l'ull dret, de manera que, l'antiga sensació del detall es va fer amb pinzellades més grosses i ràpides, això s'aprecia al llenç.

El quadre està signat el 8 de Juliol del 1909; va ser un regal, per a l'artista amic de molt temps, en Michael Ancher  es.wikipedia.org/wiki/Michael_Peter_Ancher.

Sàvies que:

A principis del segle XX, en P.S. Krøyer, va ser ingressat, a l'Hospital psiquiàtric de Middelfart, diverses vegades, probablement, amb una psicosi maníaca-depressiva (bipolar). La malaltia va deteriorar la seva salut, i el novembre de 1909 va morir, als 58 anys. Va ser enterrat al cementiri de Skagen.

El debat sobre Groenlàndia. Últims dies a l'Àrtic

És Groenlàndia una colònia?

Qaanaaq, un dels assentaments més al nord de la Terra
Foto: Ragnar Axelsson rax.is/last-days-of-the-arctic

El debat sobre Groenlàndia com a colònia s'ha tornat a disparar. Més recentment, amb la nova novel·la de l’autor Kim Leine kimleine.dk, Rød Mand / Sort Mand (L’home vermell / l’home negre), que se centra en l’època colonial, és una magnífica novel·la històrica, sobre la primera trobada entre els danesos i els groenlandesos, a principis del segle XVIII. Sobre els enfrontaments brutals entre els sacerdots i els pagans, sobre l’amor, la mort, el mal i les forces que condueixen cap a la foscor o la llum.

Paratges groenlandesos. Isen er usikker
Foto: Carsten Egevang carstenegevang.com

Quan els groenlandesos van votar a les eleccions, l'any passat, la qüestió de la independència i el "despreniment" de Dinamarca, va tenir, un paper crucial; però, la veritable qüestió, és: Ha estat Groenlàndia, veritablement, una colònia?

I què significa, la lluita actual, per la història de Groenlàndia, per a la relació danesa-groenlandesa?

Cases de fusta, a Groenlàndia

Tres historiadors i una estudiant d’història de Nuuk  ca.wikipedia.org/wiki/Nuuk, fan cadascú la seva lectura.

Llegint diferents declaracions d'aquests historiadors i futura historiadora, es pot interpretar la història des de diferents vincles (punts de vista), com tots els conflictes.  

En Thorkild Kjærgaard, doctor en història, des del 2002 fins el 2015, i, que va ser professor i director de l'institut de la Universitat de Groenlàndia, va dir: 

"Groenlàndia no ha estat mai una colònia. Ha estat llei estatal des de finals dels 900, primer fou noruega, després daneso-noruega i després del 1814 part de l’imperi danès".

Groenlandés i danesa 

I continua dient: "L’arribada d'en Hans Eged  ca.wikipedia.org/wiki/Hans_Egede no va suposar una colonització, sinó, una restauració de la normalitat; els inuit es desplaçaven com a persones nòmades i no havien arribat a formar, en cap moment, una societat organitzada en competència. Per a Dinamarca i Noruega, els inuit eren una minoria nacional, això si, considerats com a compatriotes. Es va posar èmfasi en la protecció de la llengua i la cultura inuita. No es va utilitzar la coacció.

Com a historiador, m’ha molestat que avui insisteixin a parlar de Groenlàndia com a colònia. És una cosa que es va produir a la dècada dels anys seixanta, i a causa de les idees antiimperialistes i anti-colonialistes que imperaven en aquells anys.

 

Aleshores, hi havia potencial polític per reclamar ser culpable d’algú. Per tant, Groenlàndia es va inventar com a colònia danesa i els inuit van rebre el paper de "indígenes" oprimits i algú que s'havia d'alliberar a si mateixos. 

Sense la falsa ideologia colonial, Groenlàndia hauria tingut un desenvolupament més saludable i millor durant l’últim mig segle. Com a part fermament integrada de la comunitat estatal amb una àmplia autonomia, es podria haver confluït per construir la societat en benefici de tothom en lloc de posar tot l'esforç en un projecte d’independència i de política d’identitat".

Ós polar, a Groenlàndia
Foto: Casper Egevang

En Jens Heinrich, opina, justament el contrari, l'historiador de la Universitat de Groenlàndia diu:

"No hi ha dubte que Groenlàndia ha estat una colònia. No hi ha hagut una explotació sistemàtica dels Groenlandesos, de manera que no es pot comparar amb el Congo ni amb altres exemples cruels de colònies. Però hi havia una relació colonial.

Durant la dècada del 1700, es va adquirir una àrea més gran del costat danès-noruec, es va establir una administració i un sistema que controlés el territori i hi havia una economia lligada, que beneficiava Dinamarca. Al segle XIX, per exemple, la criolita  ca.wikipedia.org/wiki/Criolita, per la qual Dinamarca va guanyar diners, durant una temporada. Groenlàndia, ha tingut diferents sistemes jurídics, de la mateixa manera que no ha tingut les mateixes oportunitats per ocupar posicions i obtenir influència".

Grøndland (Groenlàndia)
Foto: Ragnar  Axelsson  rax.is/last-days-of-the-arctic

A Groenlàndia, hi ha un sentiment de menyspreu cap a Dinamarca. Pel costat danès, reconeixen la responsabilitat dels danesos de com van ser les coses; tot i que, l’angle danés, és que van actuar sobre la base de les millors intencions. Però, es van produir errors i. això, té conseqüències, per a aquells que han de viure amb ell. Amb el pas del temps, els polítics de Groenlàndia han influït, significativament, en el desenvolupament i, per tant, també, tenen una responsabilitat sobre la societat.

"A les eleccions de l’abril del 2019, el discurs de la independència va omplir molt. La idea del desenvolupament de Groenlàndia, és  que el país que es gestioni a si mateix. S'ha passat del lideratge al segle XIX al desig actual de l’autogovern. Poca gent reconeix que estem en camí cap a la independència, la gran pregunta és, quan passarà això?"

Nuuk (Grønland)

En Søren Rud, historiador de la Universitat de Copenhaguen, comenta:

“Cal tenir els conceptes clars, quan es tracta del colonialisme".

Primer, podem veure si el terme colònia es va utilitzar en connexió amb Groenlàndia durant el període colonial real de 1721 a 1953. Ho va fer en diversos contextos, inclosa la oficial de Dinamarca. Per exemple, Dinamarca va exposar. Groenlàndia a diverses exposicions de colònies a París, Roma i Copenhagen.

Església protestant construïda pels danesos-noruecs, a Groenlàndia

Què caracteritza llavors a una colònia? Els autors de la nova història de colònies de la editorial Gads Forlag gad.dk, han aclarit, la seva definició: Es tracta del quan? (ha de tenir lloc en el període modern), ha d’haver una distància geogràfica entre la pàtria i la colònia, a la que se li aplica unes regles diferents a les de la pàtria i, els colonitzats han de percebre's, a si mateixos, com a essencialment diferents dels colonitzadors.

Tots aquests criteris, es compleixen, en relació amb Groenlàndia. Quan la Constitució s’introdueix a Dinamarca, no s’aplica, per exemple, a Groenlàndia, i els Groenlandesos, es consideren, a si mateix, essencialment, diferents dels europeus.

"Un dels problemes més importants amb el debat colonial és que sovint apunta a un territori. Però Groenlàndia és una construcció moderna igual que qualsevol altre estat. En canvi, s’hauria de parlar del colonialisme com una forma de dominació. Si Dinamarca i Groenlàndia mantenen la relació, el pitjor, és negar, que hi ha hagut una era colonial; negar, el llegat complicat que existeix de la relació colonial".

Kangerlusuaq  -Big -Fjord (l'aeroport groenlandés)

La Vivi Noahsen, estudiant d’història a la Universitat de Groenlàndia diu:

"Estic pendent de cursar el màster; on, només, em falta la tesi que tracta sobre l'impacte de l'època colonial en la identitat de Groenlàndia"

No hi ha dubte que Groenlàndia ha estat una colònia. Groenlàndia va començar com a colònia comercial danesa-noruega, després va arribar en Hans Egede i va mostrar, als groenlandesos, el cristianisme. De fet, volia cristianitzar els nòrdics, però no en quedava ningú. Groenlàndia va ser administrada des de Dinamarca fins al 1979, tot i que, la descolonització va començar després de la Segona Guerra Mundial.

Quan es parla de si Groenlàndia, ha estat una colònia o no, sovint, es fa referència al Carib on hi havia esclaus; Groenlàndia, no en tenia, motiu pel qual, se pressuposa, no va ser tan dolent. Però, aquesta comparació és massa superficial. Es va produir una repressió dels groenlandesos, per part dels danesos i noruecs (al principi). Se’ls va dir que el cristianisme i la vida europea eren l’única manera de viure.

Habitant de Groenlàndia
 Foto: Ragnar Axelsson

Avui, encara, a les escoles groenlandeses, es pot sentir la història de la colònia. A les escoles, es poden trobar, sobretot, llibres danesos i no hi ha gaire material sobre la història de Groenlàndia. S'ha intentat canviar-ho, inclòs mitjançant la introducció de la història de Groenlàndia a l’educació primària. Però, l’educació per sobre d’aquest nivell, es fa en danès.

El debat sobre el despreniment i la independència, va ple! Els joves estudiants i la resta del jovent, en general, son molt independentistes, que les generacions anteriors. Han estudiat el país històrica i políticament. Els fets històrics fan que puguen veure, com Groenlàndia, volia, ser independent des de fa temps. I, el procés de despreniment continuï, independentment de quin partit arribi al poder...

Pescant, a Groenlàndia.
Foto: Ragnar Axelsson

Els nòrdics i els inuit 982-ca. 1400

La connexió de Groenlàndia amb Dinamarca, va sorgir, a través de Noruega. Els emigrants noruecs, van navegar cap a Islàndia i des d'allí, van fer el salt a Groenlàndia, l'any 982. Els groenlandesos, es van unir al rei noruec el 1261, com a països tributaris. El víking, Erik el Roig ca.wikipedia.org/wiki/Eric_el_Roig (nascut al voltant del 950) va ser un dels primers pobladors i, va preparar, l'illa de Groenlàndia, per atraure els pobladors d'Islàndia i Noruega. Al segle XV, l’assentament dels noruecs va cessar, mentre que la nova immigració, es va estendre per les dues costes. Els reis danesos, que, també, van ser reis de Noruega des del 1380 fins al 1814, van pendre possessió d'Islàndia, les Illes Fèroe i Groenlàndia. Tanmateix, la connexió amb Groenlàndia va cessar a la dècada del 1400.

Missió i comerç 1721-1848

Nen groenlandés 
Foto: Ragnar Axelsson

El 1721, es va establir una connexió duradora entre Groenlàndia i Dinamarca-Noruega mitjançant el sacerdot noruec, en Hans Egede (1686-1758), que com a missioner va ser recolzat per en Frederik IV. (1671-1730). La companyia privada de Bergen, que tenia el monopoli sobre el comerç per donar suport a la missió, va renunciar el 1726 i, les arques del rei, es van fer càrrec; però quan els resultats financers van fallar, en Christian VI (1699- 1746) va ordenar el 1731 que el negoci, a Groenlàndia se tancara.

A partir del 1776, el comerç real de Groenlàndia, va obtenir un nou monopoli, que va continuar fins al 1950. Al 1776, la majoria de les ciutats colonials van ser construïdes.

Un home amb un cadell, al nord de Groenlàndia
Foto: Ragnar Axelsson

Durant les guerres revolucionàries i napoleòniques, la navegació a Groenlàndia va ser durament reduïda, però la pau de Kiel el 1814 ca.wikipedia.org/wiki/Tractat_de_Kiel, va atorgar, definitivament?, Groenlàndia a Dinamarca; i, a partir, de la dècada de 1820 es van apropar prop de cinquanta emissors per acostar l'intercanvi de mercaderies amb els groenlandesos.

"És important que es facin esforços per involucrar a Groenlàndia com a parella igualitària en les decisions conjuntes i per ajudar als propis groenlandesos a resoldre els importants reptes socials i econòmics de l'illa, per a que Groenlàndia es pugui independitzar a llarg termini", diuen els independentistes. 

L’activista Paninnguaq Heilmann, diu que no a la influència danesa i aconsegueix que els tatuatges tradicionals dels Inuit reforcin la seva identitat groenlandesa.
 Foto: Copenhagen FIlm Company

Sàvies que:

Hi viuen unes 56.000 persones, a Groenlàndia; distribuïdes entre moltes petites ciutats, hi que, es dona, una producció cultural impressionant - i per tant, una futura confiança, en si mateix - que, es basa, en la cultura pròpia de Groenlàndia.

Els danesos van ser un regal o una molèstia per Groenlàndia?