Experiment social 2020
Un post diferent
 |
| El cementiri de Bispebjerg, tancat; l'autor, ha fet aquesta foto a través d'una porta. Les flors de cirerer floreixen normalment... Foto: Mads Eneqvist. |
Què significarà, tot això, a la llarga? Les noves regles que ens imposen les autoritats i els nous hàbits que ens imposem nosaltres mateix? Què passarà amb la societat: amb la nostra relació entre nosaltres, els altres i les autoritats? Com canviaran les nostres vides i la nostra vida quotidiana, quan s’aixequi l’estat d’emergència, un dia?
 |
| El pont de la bicicleta fora de Fisketorvet, vist des de dalt, amb un drone. Va ser un dilluns al matí, així que el pont deuria haver estat farcit de ciclistes. Noves oportunitats per fotografiar llocs... Foto: Lasse Bak Mejlvang / Mads Eneqvist © Lasse Bak Mejlvang / Mads Eneqvist |
Hi ha molt per veure. La setmana passada, a Dinamarca, la Fundació Carlsberg carlsbergfondet.dk va concedir, 25 milions de corones daneses, a un grup d’investigadors que ha de fer seguiment (investigar) de les autoritats, els mitjans de comunicació i la gestió dels ciutadans de la crisi, en temps real. En l'anomenat projecte HOPE, on els investigadors, investigaran, entre altres coses, la desinformació de la COVID-19 a les xarxes socials i compararan el comportament dels danesos amb altres països. La recollida de dades, ja està, en ple desenvolupament.
Molts científics socials, segueixen, des de "l’exili" de la seva taula de despatx casolà, els nous comportaments socials; alguns pensaven que coneixien el seu tema (camp), però, ara s'ho tornen a repensar. La vida familiar, laboral, l'escolarització, els patrons de consum i les formes de comunicació, de moment, tot es troba, en un planeta diferent. Els deures urgents ben valen, probablement, un estudi antropològic.
 |
| La causa de la COVID-19 Foto: Alissa Eckert og Dan Higgin |
Es pot dir que el coronavirus és quelcom seriós i mata; però, per a les ciències socials, també, és un exemple, de forma insana, emocionant, de radical canvi social: "Vivim moments interessants"!
"Les properes setmanes i mesos canviaran, sens dubte, mecanismes molt arrelats a les nostres societats", afirma l'antropòloga Karen Lisa Salamon etnograf.dk, que té bons motius personals, per a seguir, la crisis quel corona, està provocant. La Karen, de 55 anys, va créixer a l’ombra de la tuberculosi, que va afectar, a diversos, dels seus familiars, i, per tant, escriu, sobre el virus corona, que repeteix, la història d’epidèmies de malalties violentes que deixen empremtes permanents.
La crisi de la COVID-19, ens deixa clar quina diferència hi ha entre la interacció digital i la física i, planteja algunes qüestions importants, sobre el paper de les autoritats en les nostres vides. Hi ha alguns canvis en la visió del nostre món en aquests dies que no es podran revocar. Els nens i joves que experimenten això, ho recordaran sempre. I com a societat, mai tornarem plenament al abans de la pandèmia. Històricament, es pot veure, que mai no es torna enrere després d’una epidèmia tan gran, canviarà, completament, la nostra vida quotidiana.
La culpa col·lectiva
 |
| Carrer Pusher a Christiania. La pròpia Christiania està tancada i el comerç de cànnabis ha desaparegut, però molts "cristianites" expliquen que han tornat al començament ... Foto: Lasse Bak Mejlvang / Mads Eneqvist © Lasse Bak Mejlvang / Mads Eneqvist |
"La por a la malaltia era important en la creació de la nostra societat moderna", afirma la Karen Lisa Salamon. "I, tal com va passar amb les epidèmies de la sífilis i la tuberculosi, també, hi haurà una Dinamarca, una Europa i un món, abans i després del virus corona".
I continua dient, l'etnògraf, Karen:
“Molts dels que vam créixer amb pares i avis que vam tenir experiències personals amb tuberculosi o poliomielitis, hem pres consciència, del risc d’infecció. Els meus pares em van ensenyar a no tocar res fora de casa, a rentar-me les mans amb regularitat i a no posar diners a la taula. Està a dins meu".
"Tenim vacunes, píndoles anticonceptives, preservatius barats, penicil·lina i medicaments de venda lliure i malalties infeccioses cada cop menys. Durant diverses generacions, a les famílies daneses i a la resta del món occidental, amb nens, ens hem preocupat, en gran mesura, que els nostres fills no tinguessin polls".
"Ens hem acostumat al fet que pràcticament la resta es pot curar. Per descomptat, hem parlat una mica sobre el perill de bacteris multi-resistents quan utilitzem massa antibiòtics; però, realment, no ens ho hem pres seriosament. Així doncs, hem après alguna cosa que solia ser fonamental en la nostra cultura i interacció social entre nosaltres, és a dir, pensar la distància social i regular el nostre comportament per evitar infeccions. I és ara, que la cultura de l’era anterior a la Segona Guerra Mundial, de la tuberculosi i la sífilis, està tornant, però en una nova edició ".
 |
| Les embarcacions del canal Stromma es troben tranquil·lament a Refshaleøen. La quarantena afecta a la majoria de les indústries. Imatge, de la duresa, a la indústria turística Foto: Lasse Bak Mejlvang/Mads Eneqvist © Lasse Bak Mejlvang/Mads Eneqvist |
En aquest sentit, la "nova" distància no és tant nova, només teníem setanta anys de falta de pràctica. A la nova situació que hi estem vivint, aquestes setmanes, en canvi, aquest représ comportament, s'ha de realitzar, per una població del 2020; acostumats, com estem, a un individualisme feroç, un desig de llibertat i consum, i un grau d’interacció social tan elevats com es feia fins fa tres setmanes!
 |
| No podeu obtenir aquesta imatge un dia assolellat habitual. No hi ha ni un sol turista; tot s'ha aturat, tret de les plantes d'energia de fons, que continuaven sense restriccions... Foto: Lasse Bak Mejlvang / Mads Eneqvist © Lasse Bak Mejlvang / Mads Eneqvist |
"Una de les coses més importants que han passat en les darreres setmanes és que la culpabilitat col·lectiva ha tornat", afirma Salamon". "Ens hem acostumat a que la malaltia sigui una qüestió personal. Quan, com a comunitat, ens preocupàvem, per les malalties de l’estil de vida, es tractava, principalment, de les despeses financeres, dels fumadors i persones amb sobrepès que costaven els diners de la comunitat i que la nostra factura tributària fos més cara. Però la culpabilitat directa i col·lectiva d’arrossegar la malaltia cap a la comunitat i infectar els conciutadans i la llar i infectar la pròpia família, de la mateixa manera que va ser infectada la Karen Blixen (sífilis), pel seu marit i va ser la seva malaltia durant la resta de la seva vida...
Al meu entendre, hem estat lliures del fet que un pugui ser, directament, responsable de la misèria dels altres, ens hem acostumat, tant en el sentit pràctic, com filosòfic. I encara, no sabem, exactament, què significa retornar a aquesta culpa i com ens afectarà.
"No pensem moralment, però legalment, en els béns i serveis que oferim mútuament", diu la Karen. "És un punt conegut que la comunitat industrial ha tret el judici personal, però ara veiem que es confirma amb més claredat. En molts aspectes, és convenient que, els danesos, hàgim construït una societat on l’experiència personal no sigui crucial, però, tampoc en una situació de crisi com aquesta. Perquè aleshores això, vol dir, que els perruquers (tancats) i tota mena d’altres negocis privats, poden renunciar a la seva responsabilitat d’infectar als altres..."
Les autoritats, daneses, acaben de demanar "sentit comú" durant la crisi. La primer ministre, La Mette Frederiksen ca.wikipedia.org/wiki/Mette_Frederiksen, ens demana que pensem en això. La reina Margarita II, també, ha fet un discurs televisat youtu.be/TZKVUQ-E-UI, on diu, que no podem ser massa "familiars"; i, el divendres passat el cap de policia va deixar clar que "no es tracta de la llei freda", sinó de"sentit comú".
Algunes de les advantages (compensacions), pot ser que, no s’aconsegueixin, amb el pas del temps, afirma l’antropòleg Karen Lisa Salamon. Els canvis en els mètodes de treball, l’ensenyament i la comunicació durant la crisi són, també, raons per vigilar, també, afectaran a els temps que vindran.
Una nova redescoberta, és la del telèfon. Les trucades telefòniques havien quedat obsoletes perquè els joves s’estaven enviant missatges o vídeos i havien oblidat l'ús del so. Però, les darreres setmanes, la trucada telefònica, sembla ser, haver passat per una mena de renaixement.
"També és un art parlar per telèfon", diu la Salamon. “Quan era petita, als 60-70, la gent trucava, regularment, als seus amics i conversava, sobretot, amb la seva gent gran i els seus malalts. Es necessita temps per parlar directament per telèfon, cal treballar per iniciar una conversa, i molts de nosaltres ho estem redescobrint, aquesta vegada".
És més profunda la digitalització integral del treball i la docència que es desenvolupa actualment. La Salamon opina que, quan una gran part de la plantilla treballa, de sobte, a distància, la comunitat empresarial, està aprenent molt, sobre les possibilitats de retallar per sempre, les reunions físiques i el treball tradicional d’oficina.
El treball a distància i l’ensenyament és en si mateix, un experiment gegantí, accelerant, un desenvolupament a llarg termini.
"A tot el món, les empreses estan en procés de trobar possibles estalvis durant l'epidèmia, i, això serà necessari durant la crisi econòmica que la segueix. El virus corona, certament, canviarà la manera de comunicar-nos, ensenyar i relacionar-nos entre nosaltres en els nostres llocs de treball. Però, també crec, que després hi haurà un canvi en la nostra vida privada i de lleure", afirma la Karen Lisa Salamon.
"Després de la Primera Guerra Mundial, van arribar els sorollosos i urgents anys vint, i, després del final de la Segona Guerra Mundial, es va ballar "el swing", i, finalment, es van poder retirar les persianes.
La meva suposició és, que tan aviat com la gent se senti segura, hi haurà una enorme necessitat d’interacció física i de veure altres persones, sense tenir una pantalla pel mig. Llavors, hi tornarà a haver-hi música i música en directe que no veiem des de feia temps.
Al meu entendre, hem estat lliures del fet que un pugui ser, directament, responsable de la misèria dels altres, ens hem acostumat, tant en el sentit pràctic, com filosòfic. I encara, no sabem, exactament, què significa retornar a aquesta culpa i com ens afectarà.
La nova moralitat
 |
| Relacions humanes, canviaran? |
"No pensem moralment, però legalment, en els béns i serveis que oferim mútuament", diu la Karen. "És un punt conegut que la comunitat industrial ha tret el judici personal, però ara veiem que es confirma amb més claredat. En molts aspectes, és convenient que, els danesos, hàgim construït una societat on l’experiència personal no sigui crucial, però, tampoc en una situació de crisi com aquesta. Perquè aleshores això, vol dir, que els perruquers (tancats) i tota mena d’altres negocis privats, poden renunciar a la seva responsabilitat d’infectar als altres..."
Les autoritats, daneses, acaben de demanar "sentit comú" durant la crisi. La primer ministre, La Mette Frederiksen ca.wikipedia.org/wiki/Mette_Frederiksen, ens demana que pensem en això. La reina Margarita II, també, ha fet un discurs televisat youtu.be/TZKVUQ-E-UI, on diu, que no podem ser massa "familiars"; i, el divendres passat el cap de policia va deixar clar que "no es tracta de la llei freda", sinó de"sentit comú".
La redescoberta
 |
| Entrada a l'hospital universitari d'Århus |
Una nova redescoberta, és la del telèfon. Les trucades telefòniques havien quedat obsoletes perquè els joves s’estaven enviant missatges o vídeos i havien oblidat l'ús del so. Però, les darreres setmanes, la trucada telefònica, sembla ser, haver passat per una mena de renaixement.
"També és un art parlar per telèfon", diu la Salamon. “Quan era petita, als 60-70, la gent trucava, regularment, als seus amics i conversava, sobretot, amb la seva gent gran i els seus malalts. Es necessita temps per parlar directament per telèfon, cal treballar per iniciar una conversa, i molts de nosaltres ho estem redescobrint, aquesta vegada".
És més profunda la digitalització integral del treball i la docència que es desenvolupa actualment. La Salamon opina que, quan una gran part de la plantilla treballa, de sobte, a distància, la comunitat empresarial, està aprenent molt, sobre les possibilitats de retallar per sempre, les reunions físiques i el treball tradicional d’oficina.
El treball a distància i l’ensenyament és en si mateix, un experiment gegantí, accelerant, un desenvolupament a llarg termini.
 |
| El gran parc infantil del jardí Frederiksberg. Aquest parc infantil ha estat tancat per les autoritats; hi havia molta gent reunida allà... Foto: Lasse Bak Mejlvang / Mads Eneqvist © Lasse Bak Mejlvang / Mads Eneqvist |
"A tot el món, les empreses estan en procés de trobar possibles estalvis durant l'epidèmia, i, això serà necessari durant la crisi econòmica que la segueix. El virus corona, certament, canviarà la manera de comunicar-nos, ensenyar i relacionar-nos entre nosaltres en els nostres llocs de treball. Però, també crec, que després hi haurà un canvi en la nostra vida privada i de lleure", afirma la Karen Lisa Salamon.
"Després de la Primera Guerra Mundial, van arribar els sorollosos i urgents anys vint, i, després del final de la Segona Guerra Mundial, es va ballar "el swing", i, finalment, es van poder retirar les persianes.
La meva suposició és, que tan aviat com la gent se senti segura, hi haurà una enorme necessitat d’interacció física i de veure altres persones, sense tenir una pantalla pel mig. Llavors, hi tornarà a haver-hi música i música en directe que no veiem des de feia temps.
 |
| La sala de conferències a KU (universitat de Copenhagen). La professora va dir que solia fer una conferència davant diversos centenars d’estudiants. Ara parlava en una habitació buida mentre feia una videoconferència. Foto: Lasse Bak Mejlvang/Mads Eneqvist © Lasse Bak Mejlvang/Mads Eneqvist |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada