dimarts, 30 d’abril de 2019

El somni sobre Dinamarca

Drømmen om Danmark


Noves tendències de l'art a la segona meitat del segle XIX


View of Himmelbjerget seen from Lynghoved, 1882 Vilhem kyhn 

L'exposició: Drømmen om Danmark ("El somni sobre Dinamarca"), que es pot gaudir fins al 18 d'agost, d'aquest 2019, a l'ARoS (Aarhus Art Museum), mostra grans formats i motius èpics de la segona meitat del segle XIX i, planteja, la pregunta: "Què es pot descriure, exactament, com a típicament danès?"

La qüestió sobre el fet de ser danès és, pareix ser, tan pertinent avui com va ser a finals del segle XIX. Aquest va ser un moment en què Dinamarca va patir grans canvis polítics, financers i militars. En la exposició: "El somni de Dinamarca" brilla una llum sobre les idees liberals nacionals que van florir en aquell moment i van ajudar a definir la percepció de Dinamarca i, de ser danès.


Vinteraften i skoven (Tarda d'hivern al boscVilhelm Kyhn

L'exposició, comprèn 70 obres de la segona meitat del segle XIX procedents de la col·lecció del museu, entre les quals figuren artistes com: en Janus la Cour  en.wikipedia.org/wiki/Janus_la_Cour, en Vilhelm Kyhn es.wikipedia.org/wiki/Vilhelm_Kyhn i el Christen Dalsgaard en.wikipedia.org/wiki/Christen_Dalsgaard. Tots ells, formaven part del corrent nacional romàntic i representaven el concepte de la Dinamarca moderna.


Intenció política? 


És una estratègia, una mica divertida, considerar aquesta nova exposició, especialment danesa, ja que, gairebé, l'ARoS museum aros.dk, acaba d’exposar, una antologia de l'Agnes Castle Møller: Heroes and Heroines. És difícil, per tant, alliberar-se, de la sensació que també hi ha un enfocament una mica cínic quan se sap que el Dansk Folke Parti (una mena de Partit Popular danès) ha escollit l'ARoS com un dels museus, al que volen treure les ajudes estatals; perquè no estan satisfets amb la línia molt contemporània que segueixen i de la que l'equip i administració de l'ARoS, estan molt orgullosos. 


Brasen, i varmen en.wikipedia.org/wiki/Hans_Ole_Brasen. Foto: Erik Meistrup.


A la recerca de l'autèntic 


El comissari de l'exposició, l'inspector del museu: l'Erik Nørager, ha explicat, clarament, el propòsit i la delimitació de l'exhibició. Es tracta, de mostrar "el paisatge real" i "la bella Dinamarca", que es considera un to fonamental en la discussió d'alguns dels valors nacionals que s'estan discutint, en l'actualitat. Però, també,  assenyala que alguns dels projectes de restauració de la natura que actualment veiem (per exemple, al Parc Nacional de Mols nationalparkmolsbjerge.dk) tornen a indicar exactament el que aquests artistes van capturar i mostrar en les seves imatges, de manera que les pintures poden, per tant, també, explicar alguna cosa en relació amb la política actual, que posa èmfasi en la natura.


SOBRE EL PERÍODE


The Shore at Moesgård (Janus la Cour) 

La segona meitat del segle XIX es coneix com a període: romàntic nacional (Nationalromantisk). Aquests van ser moments de grans canvis a Dinamarca amb l’adopció de la Constitució el 1849 com un esdeveniment històric. L’any anterior havia vist l’abolició de la monarquia absoluta i una major part de la població sentia que ells, també, tenien veu per definir el "somni de Dinamarca".

Al gener de 1859, un grup de ciutadans es van reunir a Aarhus; volien establir el primer museu d’art danès fora de Copenhaguen. Aquest va ser el començament del que ara és l'ARoS Aarhus Art Museum.


Janus la Cour, Udsigt fra Helgenæs, 1884, ARoS 

Sorprenentment, aquesta exposició, ha donat lloc a una revisió de la història de l’art danès. En la història de l’art tradicional, a l’escriptura, d'aquesta època, la segona meitat del segle XIX, és considerada com la continuació de l’època daurada (L'edat d'or danesa). Alguna cosa, culturalment parlant, passava a províncies (a Jylland!); denominació, una mica, condescendent. Aquesta exposició mostra les obres d'aquell període i moment, i, per a aquells que experimenten l'art, amb els ulls, és obvi, que hi ha una mirada renovada.

Aquests artistes van conèixer molt bé l’art de l’època daurada, ja que la majoria d’ells van estar al voltant de l’Acadèmia de les Belles Arts de Copenhaguen i van rebre classes pels seus professors. Però el seu objectiu era un altre. La majoria d'aquests artistes, també, van fer viatges d’estudi per Europa. En particular, es van interessar per París i per conèixer les noves tendències de l'art francès.


Anton Melbye, Fregatten Jylland, 1866, ARoS 

Quan veieu les obres d’art recopilades en aquesta exposició, es poden detectar aquestes connexions. Llavors es pot veure que, de fet, podrien ser, aquests, els artistes que van fer un pas més enllà de l’art de l’època daurada, que encara es va alentir a la capital (a Copenhagen). Les seves representacions són, veritablement, naturalistes. L'estil, es coneix com: romàntic nacional, però, no és, només, un idil·li amb la naturalesa, ja que van buscar els motius que van trobar bells (i que trobem bells), i que ara es volen recrear, mitjançant, projectes de conservació i restauració de la natura.


En fusta de pi. Estudiar,1863 (Christen Dalsgaard) en.wikipedia.org/wiki/Christen_Dalsgaard)

Aquest va ser, també, l'època d'en Hans Christian Andersen, i del poeta i sacerdot en N.F.S. Grundtvig i d'en Søren Kierkegaard. En les seves diferents maneres, cadascun, va abordar les oportunitats per a les persones individuals de desenvolupar-se i donar forma a les seves pròpies vides.

Es va buscar la natura, experimentar nous llocs i aprofundir en la història, la cultura i la ciència. Hans Christian Andersen va escriure cançons patriòtiques, declaracions líriques d'amor al bell paisatge. Grundtvig va permetre als agricultors dur a terme estudis culturals a través del moviment de la secundària popular, i en Søren Kierkegaard va defensar que els individus assumissin la responsabilitat de la seva pròpia vida.


Regenbogen bei Aarhus (Andreas Fritz, 1884)

L'Andreas Fritz (1828-1906) no és, un dels artistes, del que es parla àmpliament a la història de l'art danés. Però per a la vida artística, d'Aarhus, va tenir una gran importància.

Després d'haver assistit a l'Aarhus Realskole  aarhuskunstskole.dk amb l'Emmerik Høegh-Guldberg  en.wikipedia.org/wiki/Emmerik_Høegh-Guldberg com a professor de dibuix, va començar a l'Acadèmia de Belles Arts de Copenhaguen, però, la seva formació va ser interrompuda, temporalment, per la guerra dels tres anys (1848-51). Més tard, es va traslladar a Aarhus i es va establir com retratista i paisatgista, on, conduïa activitats fotogràfiques independents, a Vestergade  en.wikipedia.org/wiki/Vestergade,_Aarhus.

A la col·lecció de l'ARoS museum, està representat amb vuit quadres, parcialment adquirits i en part donats per diversos ciutadans de la ciutat que van recolzar el museu d'art. Es tracta especialment de representacions de la natura al voltant d’Aarhus, des del bosc de Marselisborg, Moesgaard i Himmelbjergegnen, a més d’altres imatges.


Vilhelm Kyhn (el mestre de les dones), Anne Ancher 

En la història de l'art, es descriu com un artista que va continuar la pintura del paisatge segons la tradició de P.C.kovgaard i Vilhelm Kyhn. Però si mireu les seves imatges que es troben a les exposicions Drømmen om Danmark i Human Nature a l'ARoS, hi ha una cosa que cau a l'ull: imatges verticals, on gairebé totes les altres pintures són imatges horitzontals, on els paisatge se senten, naturalment, comòdes. Evidentment, les seves pintures, estan inspirades, en la fotografia, que va utilitzar en el seu procés de treball, igual que més tard, ho va fer, per exemple: P.S.Krøyer  ca.wikipedia.org/wiki/Peder_Severin_Krøyer, de manera que el seu art es va avançar en el temps.


Christian Blache, Stille eftermiddag udover sandgrundene ved Lynæs, 1893

Tant l'Andreas Fritz, com el Janus la Cour  en.wikipedia.org/wiki/Janus_la_Cour i en Christian Blache  en.wikipedia.org/wiki/Christian_Blache, pertanyen, al que es podría anomenar la segona generació d'artistes, a Aarhus. Tots representats a l'ARoS. El Emmerik Høegh-Guldberg, el gendre del vell pintor Gebau, va ser la persona que els va iniciar a tots. A través d’ensenyament a la Tegneskolen (escola de dibuix), on impartia classes i, tambè, era professor assistent a l’Escola de la Catedral akat.dk, on el pare d'en Blache era el director, i com a iniciador de la primera associació d’art de 1847 i posteriorment de la col·lecció pública de pintura, el 1859.


Janus la Cour 

Llavors, Aarhus era una petita ciutat, que havia crescut, quan el museu va aconseguir el seu propi edifici a Mølleparken  visitaarhus.dk/moelleparken-gdk653395. El propietari del molí, l'Andreas Weis i la seva dona, la Bertha Weis, havien fet de la seva casa un punt focal per a artistes, músics i ciutadans interessats en la cultura de la ciutat. La seva casa: Aarhus Molí, es va traslladar posteriorment a la Ciutat Vella (Den Gamle By).


Strandpartie fra Lönstrup, omkring 1920 (Christian Blache)

El fet que l'art guanyara oportunitats per al desenvolupament a la ciutat va contribuir, sens dubte, a fer d'Aarhus una ciutat cultural que també va atraure a les noves empreses industrials: les fàbriques de màquines de Frich, la fàbrica de cervesa Ceres, la fàbrica de margarines d'Otto Mønsted són d'aquest període, quan el port d'Aarhus també es va ampliar, a la badia.

L'escola de dibuix, es va convertir en l'Escola Tècnica amb un bonic edifici nou al carrer Nørre Alle, on, es va iniciar la formació universitària més tard. Un grup de particulars, interessats, per l’art i la cultura, s'ha anant traduïnt, en un gran nombre de museus: ARoS, Moesgaard, el Antique Museum i, la ciutat, es va respectar de manera pròpia, per la qual cosa, ara, es considerada una gran ciutat.


Vilhelm Kyhn- Ved Issefjorden, 1883. ARoS Aarhus Kunstmuseum


ARoS exhibition room 

dijous, 25 d’abril de 2019

Demà és la qüestió. A Borderless Art Space!

Tomorrow is the Question


Les preguntes que ens fem avui, són fonamentals per donar forma al món de demà. Demà és la qüestió? (Tomorrow is the question) se centra en el nostre futur comú. Una exposició col·lectiva d'art contemporani internacional que provoca la reflexió i la discussió dels reptes presents i futurs. Deixeu-vos atrapar per una cascada interactiva que ho envolta tot.


Cascada digital que envolta (ARoS) Foto: Sònia Bandholm

La primera exposició temporal a l'ARoS, d'aquest 2019, mostra, com és possible utilitzar l’art, com a facilitador i catalitzador, per ressaltar, els problemes més grans i complexos del nostre temps. 

L'exposició pren com a punt de partida les disset finalitats de desenvolupament sostenible de l'ONU (ODS) i convida al públic, a reflexionar, sobre el món del demà.

A l'exposició, Tomorrow is the question (Demà és la pregunta) a l'ARoS, s'ha introduit una cascada digital en la instal·lació del grup col.lectiu d'art japonés, anomenat, teamLab teamlab.artUniverse of Water Particles (univers de partícules d'aigua), Transcending Boundaries (fronteres transcendents)  borderless.teamlab.art i Flowers and People (flors i persones), que no es pot controlar, però viuen junts, transcendent les fronteres.


TeamLab digital cascade (ARoS). Foto: Sònia Bandholm

El treball consisteix, en part, en una cascada interactiva que es forma segons la persona que hi ha dempeus. La segona part mostra un any complet de creixement de les flors, que, influenciat tant per la cascada, com per la presència de l'espectador, creix, floreix, es difon i mor durant una hora. El treball està en constant canvi i es forma en una interacció entre l'obra i l'espectador i les visions entre elles. La part sonora de l'obra també és interactiva i canvia segons les persones de la sala. Aquesta original instal·lació ens envolta amb una gran quantitat de llum, sons i colors, i estar ens banya amb flors digitals i cascades envolupants.


“Tomorrow is the Question”Photo: Anders Sune Berg

Els treballs del TeamLab contenen un missatge positiu de trencar barreres entre nosaltres com a éssers humans, el món digital, la natura i l'art, i, més aviat, pensar el món de manera més holística. Un organisme pensant que combina un pensament japonès pre-modern amb una realitat contemporània i futura.


Qui forma el TeamLab?


MORI Building DIGITAL ART MUSEUM: teamLab Borderless, 2018, Tokyo, Japan © teamLab

El teamLab és un col·lectiu d'art basat a Tòquio, fundat el 2001 i que actualment consta de gairebé unes 500 persones. El col·lectiu està format per persones diferents, on, cadascú, té el seu propi paper. Els artistes, els programadors, els enginyers, els animadors de CG (computer graphics), els matemàtics i els arquitectes treballen junts per crear grans instal·lacions d’art interactiu, on combinen art, ciència, tecnologia, disseny i el món natural.


Els pensaments darrere de les obres del teamLab



 A Borderless Art Space.
Foto:
blog.aros.dk

No els interessa simplementment la tecnologia mateixa, sinó la qüestió de com "el digital" com a concepte pot ampliar l'espai de l'art. Als membres del teamLab, els agrada abordar qüestions com ara: què significa ser humà? Què és el món per als humans? I com viure, a partir d'ara, en la nostra societat (malalta?)?

Així, el fundador del TeamLabs, en Toshiyuki Inoko, va descriure el treball del teamLab, en una entrevista a l'Artling el 2016: "El teamLab pretén explorar una nova relació entre les persones i la natura, i entre ella i el món a través de l'art. La tecnologia digital ha permès a l'art "alliberar-se" dels límits físics i transcendents". 

El teamLab no veu cap frontera entre la gent i la naturalesa, ni entre el jo i el món; un està en l'altre i l'altre en un. Tot existeix en una fràgil però meravellosa continuïtat de la vida sense límits.


Toshiyuki Inoko, fundador del teamLab

La Noriko Taniguchi va estar supervisant, durant el període d'instal·lació, l'exposició mostrada a l'ARoS, per tal d'elaborar  pensaments i missatges darrere del treball del TeamLab. Va dir que es tracta de crear experiències d'art diferents, obres d'art sense fronteres, art que trenqui distàncies i barreres entre l'art i la gent; donant la sensació que es pot crear, conjuntament, alguna cosa bella. La Noriko va subrayar que és important crear relacions bones i positives, entre persones, animals i la naturalesa. 

La Noriko, també, va dir, que hi ha que desglossar els límits, allunyant els nostres pensaments del jo i pensar col·lectivament, veient el món, com a part d’un tot, com un organisme gran i així serem més creatius i lliures i el món serà un lloc millor. 


La Noriko Taniguchi

El treball del teamLab a l'exposició Tomorrow is the question crea un forat per on repirar, dins d'una exposició que tracta de temes seriosos. Com a contribució positiva i esperançadora a l'exposició, el TeamLab dóna a l'espectador una dutxa digital que ofereix una transició mental, que cada vegada és més necessària en la noció de bona vida i de futur sostenible.


ART 2030


Luise Faurschou, fundadora i directora d'ART 2030

Tomorrow is the question s'ha creat en una col·laboració curatorial entre l'ARoS museum i la Luise Faurschou faurschou-art-resources.com/about.html i ha estat organitzantze des de fa tres anys. La Luise Faurschou és directora de l'organització ART 2030, batejada com el projecte artístic més ambiciós de la plataforma d’art internacional Artnet artnet.com.

L'exposició presenta obres de quinze artistes contemporanis internacionals. Un denominador comú d’aquestes obres és la seva capacitat, particularment poderosa, visual i sensual, de comunicar el fet que vivim en moments de trastorns. Els artistes participants es concentren de manera col·lectiva en els grans reptes que actualment enfronten d'una forma que dóna lloc a la contemplació de l'estat del món, que demana el diàleg, el pensament innovador i l'acció col·lectiva. Col·lectivament, els artistes representen veus individuals, aconseguint constantment desafiar la percepció de la realitat i el pensament habitual.

faurschou-art-resources.com

CATÀLEG 


El Erlend G. Høyersten (director de l'ARoS)

En relació amb l'exposició, l'ARoS ha publicat un catàleg amb aportacions d'autors que toquen tant els escenaris foscos com els lleugers del present i del futur de diverses maneres. El Erlend G. Høyersten, director del museu, ha escrit un assaig sobre la necessitat d'una revolució mental. La Luise Faurschou, comissària visitant, presenta l'exposició i les obres d'art, i el Tor Nørretranders, autor de llibres de ciències populars, ha escrit una filosofia i assaig optimista sobre el potencial del món de demà. A més a més, el catàleg de l'exposició, conté dos textos de recerca revisats per experts, un de la Nanna Bonde Thylstrup i el Ulrik Ekman, que descriu el costat fosc dels desenvolupaments tecnològics, i un de l'Anette Vandsø sobre el medi ambient i el paisatge antropocè.

youtu.be/Y2k0yMQk3pk



dimecres, 10 d’abril de 2019

Højskole oplevelse 2. Art surrealista ...


Art, a terres frontereres


Surrealisme femení, a Dinamarca


Festen, 1935 (Rita Kernn-Larsen

Quart dia (continuació...del post anterior...)


El quart dia, el vam dedicar, a visitar dos exposicions, la primera de pintura surrealista, i l'altra, d'art gràfic; tot això, va passar, desprès d'escoltar la conferència de l'Anja Kjølby hojskolebladet.dk/nyhedsarkiv/2017/sep/jeg-er-faktisk-frygtelig-genert, que ens va introduir en el interessant tema del dia: Surrealisme femení.

En primer lloc, vam visitar el museu d'art, a Tønder msj.dk, on vam poder gaudir, de la ciutat, i d'un dia solejat, abans d'entrar-hi al museu, on vam gaudir de l'exposició, dedicada a tres de les pintores surrealistes daneses més reconegudes. 

Els surrealistes van intentar, basar-se en les teories de la psique d'en Sigmund Freud, alliberar el subconscient de la raó i deixar que el "disc dur" mental propi i la poesia arribessin a la superfície. El 1924, el moviment es va manifestar amb: El Manifest del surrealisme ca.wikipedia.org/wiki/Manifest_del_Surrealisme del poeta André Breton, que inspirà, tant a artistes visuals, com a poetes i cineastes.


Tema 1: Pintores surrealistes daneses


L'exposició s'anomena: Surrealisme femení, on la Franciska Clausen, la Rita Kernn-Larsen i l'Elsa Thoresen "expliquen", visualment parlant, la història de tres dones que van ser pioneres del panorama artístic danès i internacional a les dècades de 1920, 1930 i 1940. 

Absolut Avantgarde – Franciska Clausen 1921-31

En el seu apogeu, la Franciska Clausen (1899-1986), la Rita Kernn-Larsen (1904-1998) i l'Elsa Thoresen (1906-1994) van ser conegudes internacionalment com, altres, dels surrealistes danesos. Van exposar, tant a Dinamarca com a l'estranger, al costat, dels seus companys de sexe masculí. No obstant això, tenien una ubicació molt singular dins del gènere surrealista. El surrealisme era en si mateix rebel i transfronterer, però en les obres de les tres dones, també, es fa una rebel·lió contra els rols de gènere tradicionals de l'època.


Bjerke Petersen, 1937 (el marit de l'Elsa-Elsa Thorensen

Quan la producció surrealista, va disminuir, a principis dels anys quaranta, les obres surrealistes d'aquestes tres dones van quedar en gran mesura oblidades. Amb l'exposició: Surrealisme femení, tornen a aparèixer les tres dones i les deixen irradiar a través de diverses obres principals que mai no s’han exposat abans.

La pomme de la Normandie, 1934 (Rita Kernn-Larsen)

L'exposició ha estat creada en col·laboració amb la directora del Kunstforeningen i en Johan Zimsen Kristiansen, comissari de la presentació de l'Elsa Thoresen a l'exposició.


Francisca Clausen (1899-1986)  es.wikipedia.org/wiki/Franciska_Clausen



Franciska Clausen: Opstilling med model, 1924. Kunstmuseet Brundlund Slot

Cap artista danès, ha tingut, un paper tan central en l'art avantguardista europeu dels anys vint com la Franciska Clausen (1899-1986). Com a jove viatja per Europa i visita els centres de poder artístics de Berlín i París. Aquí ella i artistes com Fernand Léger i Piet Mondrian ajuden a crear el constructivisme i el seu moviment artístic.

El museu d’art d’Aabenraa, treballa dur, per a difondre l'obra pictòrica de la Franciska Clausen, tot i que, encara no hi ha cap espai per a una exposició permanent. En els últimes dècades hi ha augmentat l’atenció dedicada a l’artista avantguardista que, recentment, ha estat reconeguda com una dels grans artistes femenines de Dinamarca.


Absolut avantgarde? Franciska Clausen 1921-1931

A Åbenrå, es recorda, com quelcom fantàstic, el gener del 2012, quan la Katrine Kampe i el Morten la Cour, van acceptar les més de 2.500 obres que el fons familiar de la col·lecció Franciska Clausen havia decidit passar de Trapholt trapholt.dk al Castell Brundlund, situat, a la ciutat, on va néixer, la pintora surrealista.

El Brundlund Slot presta l'obra de la Clausen a altres museus, ara mateix, hi ha, tres obres seves, exposades, al Statens Kunstmuseum smk.dk, que pertanyent a Aabenraa visitaabenraa.dk/ln-int/south-jutland/aabenraa-and-border-district.


Rita Kernn-Larsen i (1904-1998)  en.wikipedia.org/wiki/Rita_Kernn-Larsen


Oasen (1935). Randers Kunstmuseum

L'actual exposició itinerant, assenyala, entre altres, a la Rita Kernn-Larsen, com una figura, també, ignorada del surrealisme danès, coneguda en el seu moment, oblidada i poc il·luminada en el present en relació amb els seus companys masculins, el Vilhelm Bjerke-Petersen i el Wilhelm Freddie.


  "Self Portrait" ("Auto-retrat") , 1937. - Rita Kernn-larsen  Foto: Solomon R. Guggenheim

Rita Kernn Larsen, Spejlets revers, 1937. Museet i Sønderjylland.

Elsa Thoresen (1906-1994) redescobrint el surrealisme femení


 Udført i perioden 1932-39 af Vilhelm Bjerke Petersen assisteret af Elsa Thoresen.

Amb l'exposició: Surrealisme femení, l'artista noruega/nord-americana l'Elsa Thoresen (1906-1994) ha estat redescoberta i reintroduïda en el surrealisme danès. La Thoresen, de mare nord-americana i pare noruec, va viatjar primer a Noruega per estudiar art, on va conèixer al surrealista danès Vilhelm Bjerke-Petersen. A través del seu matrimoni amb ell, va obtenir una filiació amb el grup danès surrealista i, per tant, amb la història de l'art danesa.

Una història de l'art que, des de llavors, l'ha oblidat, tot i que, va exposar al costat dels surrealistes més sorprenents de l'època, tant a Dinamarca com fora, i que va dominar el anomenat surrealisme psicofotogràfic, caracteritzat per un univers de somnis distorsionats.

Elsa Thoresen: Objects of Elements, 1945, Museum Sønderjylland - Kunstmuseet i Tønder.

La Elsa, estudià a l'Art and Crafts School entre els anys 1924-1927 i a l'Acadèmia de Belles Arts d'Oslo, on es matriculà, fins al any 1929.

De 1927 a 1929 assisteix a l'Académie Royale des Beaux-Arts de Brussel·les (Bèlgica). Aquí, el surrealisme també té una ferma comprensió de l'escena artística, entre altres coses, el pintor belga René Magritte com a figura frontal. La Thoresen i el Bjerke Petersen estan obligats a fugir a Suècia el 1944. Aquí es fan càrrec del grup suec Halmstad, que ha establert un entorn surrealista actiu. La Thoresen i el Bjerke Petersen es traslladen als Estats Units després de la guerra quan en Bjerke Petersen obté un Guggenheimlegat. El 1947, van tornar a Suècia, però es van divorciar en 1953. 

Tema 2: Memòria col·lectiva


La segona exposició, que vam visitar, aquest mateix dia, va ser: La nostra memòria col·lectiva - El taller de Gita Kath 1976-2018, al Museu d'Art del Castell de Brundlund Slot, a Aabenraa da.wikipedia.org/wiki/Kunstmuseet_Brundlund_Slot 


La nostra memòria col·lectiva (Gitte Kath)
La Gitte Kath es va graduar a l 'Escola d'Art de Kolding el 1976, després d 'això, es va involucrar amb la companyia de teatre: Teatret Møllen, a Haderslev, on va romandre durant 40 anys i, on va assumir el paper d'escenògrafa i instructora i, també, va produir cartells per a les actuacions.

Originalment, la Gitte Kath va ser teixidora entrenada i, la fascinació dels materials teixits va arribar a la seva escenografia, on molts accessoris estaven embolicats amb tela.

Gitte kath SKAGENPLAKATEN

Quan mireu tant l'escenografia com els pòsters, queda clar que la Kath utilitza coses antigues, preferiblement desgastades, com a punt de partida per a les seves imatges. Al seu taller hi ha molts "trastos": maletes velles, sabates desgastades, ànecs farcits, violins i molt més. Aquests fan servir l'artista en els seus pòsters i representacions, perquè, en virtut de la seva edat, porten una història per dret propi.

Nota de l'autora:

Continuaré explicant el cinqué i el setzé dia en un nou post aviat!

El tercer i últim post d'aquesta serie: Højskole, serà dedicat, exclusivament, a la música...


A reveure!




diumenge, 7 d’abril de 2019

Højskole oplevelse. L'experiència Åbenrå! Nordisk Kunst


Art i literatura, a terres frontereres 1


Højskole oplevelse. L'experiència Aabenraa!


Ribe Kunstmuseum. Foto: Anders Sune Berg

Ahir dissabte, vaig agafar el tren de tornada a casa, desprès d'una setmana a l'Østersøen Højskole, amb una mica d'entrebancs, ja que, tenia que fer transbord, a la ciutat de Fredericia ca.wikipedia.org/wiki/Fredericia, per tornar a casa, a Århus; ja tenia el bitllet comprat d'avantmà (el va comprar el meu marit, ell sempre tan pragmàtic, i també, en va recordar pel WhatsApp, el dissabte pel matí: Recorda!! que tens que canviar de tren sinó ten vols anar a Copenhaguen (tampoc hagés estat tan malament!) Al final, vaig perdre el segon tren, ja que me vaig encantar! i vaig tindre que comprar un altre bitllet extra a la màquina expenedora, amb l'ajuda d'un noi jove i molt amable que, fins i tot, me va pujar la maleta (prou plena per cert!) fins a les vies corresponents... li vaig donar les gràcies i vaig pensar: quina gent jove, més maca, n'hi ha per aquí!


L'estació de Fredericia (on vaig perdre el tren)

Com anava dient, desprès d'uns dies, d'eixos, que se solen denominar com a "inoblidables", on he pres part, com alumne, d'un curset de 6 dies: "Primavera a terres frontereres" (Forår i grænselandet), hojoster.dk/korte-kurser a una Højskole, situada al fiord d'Åbenrå. 

Abans d'arribar, a la Højskole, el diumenge, vam fer (el meu marit em va portar fins a Åbenrå), tot i que, la tornada, ha sigut, sola i amb tren (com ja he descrit), una visita a la ciutat de Kolding, on vam visitar la koldinghus.dk; Kolding és famosa, entre altres, per la seva escola de disseny designskolenkolding.dk


Koldinghus (vistes exteriors i interiors del castell)


En el curset, hem participat, 18 persones, de diferents edats i amb diferents background, la suma d'aquests factors, ha fet, que fos un grup enriquidor, interessant i ben avingut; la majoria d'ells, exactament, 14, provenien, de l'Illa de Zelanda, on es troba la capital del país, un parell, provenien de Roskilde i els altres de Copenhaguen i voltants! Els 4 restants, "érem" de Jutlàndia: un matrimoni, per cert, encantador, de Silkeborg silkeborg.com/ln-int/silkeborg/silkeborg-0, una dona, viuda i molt vital, de l'illa de Samsø (una illa, coneguda per ser pionera, en produir, sense contaminar l'atmosfera) i, que, des d'Århus, els dies clars es pot divisar! visitsamsoe.dk/en, i jo, que visc, a l'Århus Kommune. 

 Hellevad vandmølle (biodinàmic) Højskole experience

El primer dia de curset i, desprès d'esmorzar, vam cantar tots junts, els típics salms danesos; tradició "sagrada", a totes les Højskole hojskolesangbogen.dk; on, tots els participants, canten junts dos vegades al dia, una pel matí, desprès del esmorzar, i abans del curset i un altra a les 7.30, desprès del sopar! Aquests cants obrin l'esperit i la ment, a tot el que esdevé al teu voltant! Jo, he cantat, enmig, de dos daneses, que tenien, una veu preciosa i, he procurat seguir el ritme i aprendre... tot i que, he cantat baixet, per dos raons: no conec bé totes les cançons, ni tampoc soc massa bona cantant, ja m'agradaria!

No tinc ni que dir-vos que he sigut, l'única participant que no era danesa; tot el món, et pregunta: Cóm?, perquè?...ahhhh!...i, també, tots proven d'explicar-te d'on ve aquesta tradició i aquesta altra (algunes coses, ja les sàvies...però que pots fer?) Com a conseqüència, acabes esgotada i, a més a més, tens que explicar coses que en el fons voldries guardar-te per a tu mateix (tot i que, una, ja ha desenvolupat, les seves pròpies tècniques de protecció...) és el que té, ser popular, sense que ni siquiera hagués fet res per merèixer-ho!...tan sols, perquè ets una mica "diferent"... quasi sembles una d'ells, però, no ho ets (vull aclarir, que l'acceptació, ha acabat sent, al 100 %... s'han adonat, que podia parlar la seva llengua amb "normalitat", i que, a més a més, tenia ampli coneixement de la cultura danesa...(gràcies a eixa curiositat innata, que no en deixa estar quieta...)


Programa


Primer dia 

Poul Anker Bech (1942–2009) poulankerbech.dk. 

Tema: Landskab i drift (Paisatges operants?)

"Strandko", olie på lærred, 1997, 180x205 cm. 

En Poul Anker Bech, va ser un dels artistes més orgànics de la seva generació; ha estat una gran font d'inspiració per a nous artistes, sobretot, després de la seva mort, s'han inspirat i carregat d'un alt grau del seu estil de pintura, amb símbols i de les distintes "llengües" utilitzades (surrealistes), a les seves imatges. 

Tavlebillede i staver, olie på lærred, 1981, 105x130 cm. 

No el coneixia i, m'ha causat una impressió "artística" molt profunda; només, per el fet d'haver-lo descobert, m'ha valgut la pena participar en el curset! 

"At rejse eller blive", olie på lærred, 2009, 62x104 cm.

Segon dia


Tema: Kvinderne fra Skagen 

"En strandpromenade". Michael Ancher,1886. Foto: Lars Svanholm

L’exposició: "Michael Ancher i les dones de Skagen", que vam  visitar el passat dimarts dia 2, al museu d'art de Ribe ribekunstmuseum.dk, centrada en les nombroses representacions d'en Michael Ancher de dones que formen part d’una agrupació d'obres, àmplia i, quasi ignorada en la seva obra.

Pige fra Skagen (Michael Ancher)

El concepte de la representació de Michael Ancher de les dones de Skagen, està orquestrat, en una posada en escena bonica i tranquil·la, que fa èmfasi en tots els tons de la vida; ocorre a Skagen, en els anys immediatament anteriors i posteriors a 1900.

Noia de Skagen, la Maren Sofie cosint, 1882

El pintor de Skagen, Michael Ancher, és especialment conegut per les seves imatges de les condicions dels pescadors i de la violència del mar, però, també, va mirar a les dones del seu entorn: les dones del pescador, les joves, la família dels pares, la filla Helga i, sobretot, la seva companya i artista l'Anna Ancher.


Noia amb gira-sols (Michael Ancher)

Tercer dia

Nordisk Litteratur 


Jón Kalman Stéfanson

Jón Kalman Stéfanson (escriptor islandés)

Una de les conferències del dia, va ser, la que ens va donar l'Annette Jensen, candidat en teologia (un títol universitari escandinau, a cavall, entre el master i el doctorat) i, especialitzada en literatura nòrdica. L'Annette ens va parlar sobre literatura islandesa, referint-se a l'edat d'or que està vivint aquesta; amb autors com l'escriptor islandès Jón Kalman Stefánsson, que barreja en les seves novel·les un pathos agut amb tasques pràctiques i quotidianes. La poesia, i el clima tempestuós estan inextricablement lligats, i junts fan la diferència entre la vida i la mort, a la seva obra.

Auður Ava Ólafsdóttir

Auður Ava Ólafsdóttir (escritora islandesa)

L'Auður Ava Ólafsdóttir (nascuda el 1958). L'Auður, el 2009, va publicar, en danès, la novel·la: Stiklingen, que tracta d’un home islandès de 22 anys que viatja a un monestir abandonat del sud d’Europa, amb ell porta tres talls d'una rosa que la seva difunta mare havia creat. 

Ar, la novel·la que va guanyar el premi del Consell Nòrdic 2018

L'Ólafsdóttir és professora associada a la Universitat de Reykjavik, al departament d'Història de l'Art i, també, és directora del museu d'art de la universitat. Ha viscut deu anys a Itàlia i França i va estudiar a París. Ha rebut diversos premis, entre altres: El premi de la literatura islandesa (2016) i el premi de la llibreria (2017). La seva última novel·la, "Ar" (Hotel Silence), va guanyar el Premi de literatura del Consell Nòrdic 2018.

Nota de l'autora:

En un pròxim "post" continuaré escrivint sobre la Østersøen Højskole, on relataré, els 3 dies restants, on escriuré, en relació a les conferències, museus i el concert de música clàssica, al que vam assistir, dins d'un monestir luterà, amb la Sønderjylland filharmònica orquestra sdjsymfoni.dk

Løgumkloster Kirke (monestir) 

Fins aviat!