Art, a terres frontereres
Surrealisme femení, a Dinamarca
 |
| Festen, 1935 (Rita Kernn-Larsen) |
Quart dia (continuació...del post anterior...)
El quart dia, el vam dedicar, a visitar dos exposicions, la primera de pintura surrealista, i l'altra, d'art gràfic; tot això, va passar, desprès d'escoltar la conferència de l'Anja Kjølby hojskolebladet.dk/nyhedsarkiv/2017/sep/jeg-er-faktisk-frygtelig-genert, que ens va introduir en el interessant tema del dia: Surrealisme femení.
En primer lloc, vam visitar el museu d'art, a Tønder msj.dk, on vam poder gaudir, de la ciutat, i d'un dia solejat, abans d'entrar-hi al museu, on vam veure l'exposició, dedicada a tres de les pintores surrealistes daneses, més reconegudes.
Els surrealistes van intentar, basar-se en les teories de la psique d'en Sigmund Freud, alliberar el subconscient de la raó i deixar que el "disc dur" mental propi i la poesia arribessin a la superfície. El 1924, el moviment es va manifestar amb: El Manifest del surrealisme ca.wikipedia.org/wiki/Manifest_del_Surrealisme del poeta André Breton, que inspirà, tant a artistes visuals, com a poetes i cineastes.
En primer lloc, vam visitar el museu d'art, a Tønder msj.dk, on vam poder gaudir, de la ciutat, i d'un dia solejat, abans d'entrar-hi al museu, on vam veure l'exposició, dedicada a tres de les pintores surrealistes daneses, més reconegudes.
Els surrealistes van intentar, basar-se en les teories de la psique d'en Sigmund Freud, alliberar el subconscient de la raó i deixar que el "disc dur" mental propi i la poesia arribessin a la superfície. El 1924, el moviment es va manifestar amb: El Manifest del surrealisme ca.wikipedia.org/wiki/Manifest_del_Surrealisme del poeta André Breton, que inspirà, tant a artistes visuals, com a poetes i cineastes.
Tema 1: Pintores surrealistes daneses
L'exposició s'anomena: Surrealisme femení, on la Franciska Clausen, la Rita Kernn-Larsen i l'Elsa Thoresen "expliquen", visualment parlant, la història de tres dones que van ser pioneres del panorama artístic danès i internacional a les dècades de 1920, 1930 i 1940.
 |
| Absolut Avantgarde – Franciska Clausen 1921-31 |
En el seu apogeu, la Franciska Clausen (1899-1986), la Rita Kernn-Larsen (1904-1998) i l'Elsa Thoresen (1906-1994) van ser conegudes internacionalment com, altres, dels surrealistes danesos. Van exposar, tant a Dinamarca com a l'estranger, al costat, dels seus companys de sexe masculí. No obstant això, tenien una ubicació molt singular dins del gènere surrealista. El surrealisme era en si mateix rebel i transfronterer, però en les obres de les tres dones, també, es fa una rebel·lió contra els rols de gènere tradicionals de l'època.
Quan la producció surrealista, va disminuir, a principis dels anys quaranta, les obres surrealistes d'aquestes tres dones van quedar en gran mesura oblidades. Amb l'exposició: Surrealisme femení, tornen a aparèixer les tres dones i les deixen irradiar a través de diverses obres principals que mai no s’han exposat abans.
 |
| Bjerke Petersen, 1937 (el marit de l'Elsa) -Elsa Thorensen |
Quan la producció surrealista, va disminuir, a principis dels anys quaranta, les obres surrealistes d'aquestes tres dones van quedar en gran mesura oblidades. Amb l'exposició: Surrealisme femení, tornen a aparèixer les tres dones i les deixen irradiar a través de diverses obres principals que mai no s’han exposat abans.
 |
| La pomme de la Normandie, 1934 (Rita Kernn-Larsen) |
L'exposició ha estat creada en col·laboració amb la directora del Kunstforeningen i en Johan Zimsen Kristiansen, comissari de la presentació de l'Elsa Thoresen a l'exposició.
Cap artista danès, ha tingut, un paper tan central en l'art avantguardista europeu dels anys vint com la Franciska Clausen (1899-1986). Com a jove viatja per Europa i visita els centres de poder artístics de Berlín i París. Aquí ella i artistes com Fernand Léger i Piet Mondrian ajuden a crear el constructivisme i el seu moviment artístic.
El museu d’art d’Aabenraa, treballa dur, per a difondre l'obra pictòrica de la Franciska Clausen, tot i que, encara no hi ha cap espai per a una exposició permanent. En els últimes dècades hi ha augmentat l’atenció dedicada a l’artista avantguardista que, recentment, ha estat reconeguda com una dels grans artistes femenines de Dinamarca.
Francisca Clausen (1899-1986)
es.wikipedia.org/wiki/Franciska_Clausen
 |
| Franciska Clausen: Opstilling med model, 1924. Kunstmuseet Brundlund Slot |
Cap artista danès, ha tingut, un paper tan central en l'art avantguardista europeu dels anys vint com la Franciska Clausen (1899-1986). Com a jove viatja per Europa i visita els centres de poder artístics de Berlín i París. Aquí ella i artistes com Fernand Léger i Piet Mondrian ajuden a crear el constructivisme i el seu moviment artístic.
El museu d’art d’Aabenraa, treballa dur, per a difondre l'obra pictòrica de la Franciska Clausen, tot i que, encara no hi ha cap espai per a una exposició permanent. En els últimes dècades hi ha augmentat l’atenció dedicada a l’artista avantguardista que, recentment, ha estat reconeguda com una dels grans artistes femenines de Dinamarca.
 |
| Absolut avantgarde? Franciska Clausen 1921-1931 |
A Åbenrå, es recorda, com quelcom fantàstic, el gener del 2012, quan la Katrine Kampe i el Morten la Cour, van acceptar les més de 2.500 obres que el fons familiar de la col·lecció Franciska Clausen havia decidit passar de Trapholt trapholt.dk al Castell Brundlund, situat, a la ciutat, on va néixer, la pintora surrealista.
El Brundlund Slot presta l'obra de la Clausen a altres museus, ara mateix, hi ha, tres obres seves, exposades, al Statens Kunstmuseum smk.dk, que pertanyent a Aabenraa visitaabenraa.dk/ln-int/south-jutland/aabenraa-and-border-district.
Rita Kernn-Larsen i (1904-1998)
en.wikipedia.org/wiki/Rita_Kernn-Larsen
 |
| Oasen (1935). Randers Kunstmuseum |
L'actual exposició itinerant, assenyala, entre altres, a la Rita Kernn-Larsen, com una figura, també, ignorada del surrealisme danès, coneguda en el seu moment, oblidada i poc il·luminada en el present en relació amb els seus companys masculins, el Vilhelm Bjerke-Petersen i el Wilhelm Freddie.
 |
| "Self Portrait" ("Auto-retrat") , 1937. - Rita Kernn-larsen Foto: Solomon R. Guggenheim |
 |
| Rita Kernn Larsen, Spejlets revers, 1937. Museet i Sønderjylland. |
Elsa Thoresen (1906-1994) redescobrint el surrealisme femení
 |
| Udført i perioden 1932-39 af Vilhelm Bjerke Petersen assisteret af Elsa Thoresen. |
Amb l'exposició: Surrealisme femení, l'artista noruega/nord-americana l'Elsa Thoresen (1906-1994) ha estat redescoberta i reintroduïda en el surrealisme danès. La Thoresen, de mare nord-americana i pare noruec, va viatjar primer a Noruega per estudiar art, on va conèixer al surrealista danès Vilhelm Bjerke-Petersen. A través del seu matrimoni amb ell, va obtenir una filiació amb el grup danès surrealista i, per tant, amb la història de l'art danesa.
Una història de l'art que, des de llavors, l'ha oblidat, tot i que, va exposar al costat dels surrealistes més sorprenents de l'època, tant a Dinamarca com fora, i que va dominar el anomenat surrealisme psicofotogràfic, caracteritzat per un univers de somnis distorsionats.
 |
| Elsa Thoresen: Objects of Elements, 1945, Museum Sønderjylland - Kunstmuseet i Tønder. |
La Elsa, estudià a l'Art and Crafts School entre els anys 1924-1927 i a l'Acadèmia de Belles Arts d'Oslo, on es matriculà, fins al any 1929.
De 1927 a 1929 assisteix a l'Académie Royale des Beaux-Arts de Brussel·les (Bèlgica). Aquí, el surrealisme també té una ferma comprensió de l'escena artística, entre altres coses, el pintor belga René Magritte com a figura frontal. La Thoresen i el Bjerke Petersen estan obligats a fugir a Suècia el 1944. Aquí es fan càrrec del grup suec Halmstad, que ha establert un entorn surrealista actiu. La Thoresen i el Bjerke Petersen es traslladen als Estats Units després de la guerra quan en Bjerke Petersen obté un Guggenheimlegat. El 1947, van tornar a Suècia, però es van divorciar en 1953.
Tema 2: Memòria col·lectiva
La segona exposició, que vam visitar, aquest mateix dia, va ser: La nostra memòria col·lectiva - El taller de Gita Kath 1976-2018, al Museu d'Art del Castell de Brundlund Slot, a Aabenraa da.wikipedia.org/wiki/Kunstmuseet_Brundlund_Slot
 |
| La nostra memòria col·lectiva (Gitte Kath) |
La Gitte Kath es va graduar a l 'Escola d'Art de Kolding el 1976, després d 'això, es va involucrar amb la companyia de teatre: Teatret Møllen, a Haderslev, on va romandre durant 40 anys i, on va assumir el paper d'escenògrafa i instructora i, també, va produir cartells per a les actuacions.
Originalment, la Gitte Kath va ser teixidora entrenada i, la fascinació dels materials teixits va arribar a la seva escenografia, on molts accessoris estaven embolicats amb tela.
 |
| Gitte kath SKAGENPLAKATEN |
Quan mireu tant l'escenografia com els pòsters, queda clar que la Kath utilitza coses antigues, preferiblement desgastades, com a punt de partida per a les seves imatges. Al seu taller hi ha molts "trastos": maletes velles, sabates desgastades, ànecs farcits, violins i molt més. Aquests fan servir l'artista en els seus pòsters i representacions, perquè, en virtut de la seva edat, porten una història per dret propi.
Nota de l'autora:
Continuaré explicant el cinqué i el setzé dia en un nou post aviat!
El tercer i últim post d'aquesta serie: Højskole, serà dedicat, exclusivament, a la música...
A reveure!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada