dijous, 19 de novembre de 2020

La foscor ens cau a sobre, i l'Estel de l'Alba d'en Karl Ove

La foscor ens cau a sobre, i l'Estel de l'alba d'en Knausgård 

 
Illustration: Gitte Skov

 

Aquests últims dies-setmanes han sigut, per a mi, una mena de descobriment; dos assumptes, equidistants, em poso al mig, que per circumstàncies polític-sanitàries i novetats literàries, m'han sorprès, despertant el meu interés, i han vingut a omplir part de les meves, elucubracions (hi ha, sempre, quelcom, que desperta, el meu interés!).

Aquests dos temes, diferents, en principi, no sé per quina raó?, exactament, han acabat al mateix cistell (departament) al meu cap, que els ha relacionat, entre sí, sense ni siquiera demanar-me permís, amb la claredat i amb la foscor (amb l'intensitat de la llum, es podria dir!). A més a més, la dimensió temps, també, ha jugat el seu paper (tots dos, ocorren, en aquests dies "nous" de virus i decisions polítiques, sembla ser, desmanegades!

Tot això, em fa pensar, en el mètode experimental, que implica, com ja sabeu, l'observació, manipulació, i el registre de variables (dependents, independents, intervinents, etc.) que poden canviar tan el resultat d'un experiment (empíric), com d'una idea preformada, capgirant l'opinió que un, s'havia format per endavant, produint desconcert, alegria, o ves a saber què? Això, ens demostra lo saludables que són, els canvis d'opinió, i de tot tipus. 

Massacre, extermini.
 Foto: Mads Claus Rasmussen

Tema polític-sanitari

Hi ha quelcom què fa pudor, al regne danès?

Ara mateix acabo de rebre (això, ho vaig escriure ahir), al mòbil, la noticia del dia, es podria dir (per aquests indrets): el Ministre d'Alimentació danés, socialdemòcrata, acaba de dimitir. Us conto, (segurament ho heu llegit a la premsa o escoltat a les noticies?, no ho sé!) però, jo us dono una versió propera del que hi està passant amb la crisis dels visons i l'industria pelletera danesa, causa d'una crisi de govern, aquests dies. El Ministre Mogens Jensen es.wikipedia.org/wiki/Mogens_Jensen_(político) havia donat l'ordre de sacrificar (exterminar, Yes!) tots els visons danesos, degut a que s'havia descobert una mutació del coronavirus (el Cluster-5) en algunes de les granges on es crien aquests petits depredadors. Per tant, la primer ministre, la Mette Frederiksen, el passat 4 de Novembre, va informar als danesos i, a tots els que vivim al país, que la matança dels visons se posava en marxa per raons sanitàries, per evitar una possible pandèmia en paral·lel, a nivell nacional o, encara més greu, a nivell mundial.

La Primer Ministre. La fortalesa de Mette Frederiksen també pot ser la seva debilitat

El Ministre d'Alimentació danés, va informar de la greu situació a la Primer Ministre, però resulta ser que la llei, no l'emparava. Ara, s'ha convertit en una clara discussió política, es clar; hi estan els que acusen al Ministre danés de la seva falta de responsabilitat per donar l'ordre quan la llei no hi estava aprovada pel parlament (Folketing), i els que acusen a la Primer Ministre per haver-se fiat del seu ministre, sense contrastar o assegurar-se que la llei els protegia. Tot està resultant molt bizard; per una part 17 milions de visons sentenciats a mort (hi vivim, només, 5'7 milions de persones, a Dinamarca) i, per altra banda, les veus que feia temps hi estaven, en contra d'aquesta industria cruel que utilitza les pells dels animals com a producte de venta.

L'edifici del Ministeri d'Alimentació (Copenhaguen)

Per tant, el país ha entrat en una crisis doble, per una banda el debat polític-sanitari i per altra, el debat democràtic, clarament,  confrontats, per aquests fets (era/és necessari matar als visons? sanitariament parlant: Sí, perquè demostra la responsabilitat d'un govern per evitar una doble pandèmia mundial degut a la mutació del virus. I, per altra banda, ha sigut un error democràtic greu donar una ordre sense estar la llei aprovada?: Sí, la llei a la mà es un requisit sense cap tipus de dubte, imprescindible, en democràcia. 

El terreny hi és en aquest moment confús; els partits de centredreta i dreta aprofiten per atacar a la Primer Ministre, la Mette Fredriksen, i al seu ministeri i els partits de centreesquerra i d'esquerra proven de redirigir els atacs sobre el Ministre d'Alimentació, el Mogens Jensen i el seu ministeri (que no és el primer cop que s'equivoca). La societat danesa, acostuma, a estar unida davant de les adversitats; la majoria de la població i de la classe política han donat suport, fins ara, a totes les decisions del seu govern (socialdemòcrata) però, aquests últims dies, s'obrin escletxes i se senten veus crítiques i, molt crítiques, respecte a la falta de gestió democràtica (quelcom desconegut!) envers l'industria del visó. 

Els ciutadans verds, que estaven indignats, volen que aquesta industria desaparegui, per sempre, d'un país considerat, climàticament, ambiciós, tampoc, aproven que la llei no estigues en ordre; i, com a bons ciutadans, solidaris, desitgen que els agricultors i les seves granges siguin indemnitzats al 100%, per la desaparició, sobtada, del seu mig de vida. Per altra banda, la dreta i centre dreta, aprofiten la crisis dels visons, per a criticar al govern i, guanyar punts, per les pròximes eleccions.

Visó (Mink)

Que Dinamarca, un dels països més rics i verds del món, ara amb les seves granges de visons, aparegui com: "el Wuhan de l’Oest", una contrapartida europea als mercats humits de la Xina, s'hi viu com una catàstrofe (tot i que, els pocs casos han sigut detectats i controlats, a temps). Jo mateix, ni tan sols hauria mencionat Dinamarca si algú m'hagués preguntat, fa unes setmanes, sobre quins països s’hauria de conèixer en relació amb la crisi de la COVID-19. Com molts altres ciutadans del món, no sabia que Dinamarca, era el líder mundial en la cria de visons, fins i tot, he averiguat, hi ha una granja prop d'on visc!

Mentrestant, tot i la meva total ignorància sobre el tema, els agricultors de visons danesos criaven el visó més bo i més cobejat del planeta, amb pells suaus i brillants, gràcies a les condicions, més humanes (diuen)?, a Dinamarca que en altres països. I, aquesta producció, per cert, massiva, al mateix temps ajudés a fer que algunes de les pells que fins ara no es podien assolir estiguessin disponibles.

Moviment extra al parlament danés, aquests ùltims dies

Un visó danès, fantàsticament, processat va destacar a la diabòlicament excèntrica casa d’alta costura francesa On Aura Tout Vu onauratoutvu.com/videos, que crea roba per a símbols pop. Tot i que, en cas contrari, moltes cases d’alta costura han decidit seguir l’esperit de l’època i renunciar, completament, a mostrar pells autèntiques.


Tema literari

Morgenstjernen


Karl Ove Knausgård
Foto: David Vintiner
    

Karl Ove Knausgaard ca.wikipedia.org/wiki/Karl_Ove_Knausgård va desenvolupar gairebé un nou tipus de llenguatge, el de la banalitat del quotidià. Podia escriure sobre qualsevol cosa. I, efectivament, ho va fer!

És més important la literatura que fer mal a la gent? Això, no es pot argumentar! va declarar la Linda (la ex-dona d'en Knausgård) en.wikipedia.org/wiki/Linda_Boström_Knausgård. "La seva visió de mi era tan limitada que només em veia com volia veure’m. Era com si no em coneixes gens. Llegir-lo (va escriure, la Linda) era com patir una pèrdua. Avui crec que podria ser un d’aquests escriptors masculins que, en realitat, no saben escriure sobre dones.

Linda Boström Knausgård

"L'estrella del matí" (Morgenstjernen)

És l'aclaparadora última novel·la d'en Karl Ove Knausgård, que acaba d'arribar al mercat literari nòrdic (supose que eixirà aviat publicada en català i en castellà, potser, ja és al mercat?) sobre la vida de unes poques persones durant dos dies fatídics d'agost, mentre que una estrella gegant, d'una manera seductora i perillosa, apareix, de sobte, al cel estrellat.

L'Estel a l'Alba

A "Morgenstjernen", el professor de literatura l'Arne, la seva dona, l'artista Tove, i els seus fills passen les vacances a una casa, a Suècia, durant els calorosos dies d'estiu d'agost.
S’acosta el final de les vacances i a prop hi ha el seu amic, el ric hereu l'Eigil. Mentrestant, la pastora (protestant) Kathrine està a punt
d'anar-se'n a casa amb la seva família després d’un seminari, però es veu desbordada pels seus impulsos i lloga una habitació d’hotel, a prop. Una estrella gegant apareix una nit al cel nocturn i té una influència decisiva en les seves vides. El nou llibre d'en Knausgård és sobre sis persones diferents que estan de vacances a la mateixa zona de Suècia i, de sobte, apareix una gran estrella al cel.

"L'estrella del matí (de la matinada)" és un conte vertiginós, immersiu i fantàstic; un llibre sobre els contrastos entre la vida, la mort i l’ocasional que volem entendre. També, és la primera novel·la d'en Karl Ove Knausgård, després que va acabar el seu conte d'autoficció "La meva lluita (min kamp)", i segons, el mateix autor, just el seu contrari.

L'escriptor noruec, en Karl Ove Knausgaard

Immediatament vaig pensar en l'àlbum d'en Tintí, L'Étoile mystérieuse, on de cop i volta hi ha una nova estrella al cel que fa que la gent es comporti de manera estranya i auguri la fatalitat del món. En Knausgaard, va llegir Tintí, diu, però no recorda aquella història, ha declarat a la premsa (ho he llegit, al periòdic)

Doncs bé. Aquesta és la primera novel·la d'en Karl Ove des del final del gran projecte d'autoficció "La meva lluita (Min Kamp)" el 2013. Aquest controvertit llibre d'en Karl Ove, que va ser criticat i alabat a parts iguals. Jo, tan sols, he llegit part de la tercera entrega i l'ultima part de la sexta, on parla, precisament de la malaltia de la Linda (la seva ex-dona) i de com se'n va adonar per fi, de lo malalta que, realment, aquesta estava (per raons professionals, me interesa llegir sobre persones bipolars, una de les especialitats del departament, on treballo)... llegint com el Karl, descriu el que li passava a la Linda t'en adones de lo poc que ell mateix coneixia la malaltia (de vegades les persones bipolars, poden estar anys estables o mig-estables, degut a la estabilitat a la seves vides i a la medicació!, fins que, quelcom la desperta i tenen una recaiguda).

Karl Ove

Al llibre, a més de l’Arne, l'Eigil i la Kathrine, també coneixem l'Emil, l'Iselin, la Solveig, Jostein, Turid i Vibeke, que lluiten cadascun amb els seus propis problemes a la vida. Quin tipus de fenomen és aquest? Tothom, parla de l'enorme poder de l'estrella, però té percepcions diferents del que viu. I després la vida continua, encara que no com abans, perquè comencen a passar esdeveniments inusuals. La novel·la segueix als personatges durant dos dies crucials de la seva vida.

"La Meva Lluita (Min Kamp, títol Hitlerià)": una novel·la autobiogràfica de unes 3.600 pàgines, sense filtre, on l'autor volia retratar la seva lluita per arribar a un acord amb la vida, ell mateix, les seves ambicions literàries i la gent que tenia al seu voltant. Segons el mateix Knausgård, no tenia expectatives sobre el projecte; al contrari, hauria de ser "quelcom al revés d'espectacular" i "un projecte realista" (Knausgård, va escriure en un correu electrònic al diari noruec Morgenbladet en.wikipedia.org/wiki/Morgenbladet, 15 de gener de 2010). Els primers tres volums de la sèrie es van publicar el 2009, els volums quatre i cinc el 2010, i el món va haver d’esperar fins al 2011 per obtenir el sisè i últim volum de l’obra gegant.

A més, el projecte es va convertir, en l’obra més espectacular de la història literària recent de Noruega. Homes i dones, crítics i lectors ordinaris, tots estaven desmaiats pel realisme cínic i cru d'en Knausgård que exposà, totes les desagradables veritats de la vida. I, no sense motiu, l’obra va provocar un debat sobre com apropar-se a la descripció de la vida quotidiana i de les persones que la poblen. A Min kamp, en Knausgård retrata a diversos membres de la seva família, amics i coneguts. Això, va fer que molts trenquessin el contacte amb en Knausgård i alguns amenaçassin amb l'acció judicial. Min Kamp va costar molt a Knausgård en l'àmbit privat, però amb l'enorme treball es va consolidar com un dels escriptors contemporanis, més conegut, de Noruega.

Knausgård (l'escriptor noruec)

En Karl Ove Knausgård també, ha publicat una sèrie d’altres obres. Abans de l’èxit de Min kamp, ​​va publicar, per exemple, les novel·les; Fora del món i Tot té un temps. Al sisè i últim volum de Min kamp, ​​en Knausgård va proclamar que posava fi a la seva carrera d’escriptor. No és sorprenent, però, que no pogués abstenir-se d’escriure i, en els darrers anys, ha escrit una sèrie de versions diferents (he llegit part de primavera i tardor..confesso que és difícil llegir tanta realitat cotidiana, i tant detallada, un te que estar the right mood). El projecte d'en Karl Ove Knausgård de la seva serie estacional (Primavera, Estiu, Tardor...), va ser il·lustrat per l’artista visual noruega, la Vanessa Baird oslcontemporary.com/artists/vanessa-baird. En aquestes quatre col·leccions d’assaigs, en Karl Ove Knausgård explica a la seva filla, encara per néixer, o quan es un nadò, el món que l’espera. Res no és massa gran ni massa petit com per prendre-ho i, per tant, els llibres contenen reflexions i descripcions sobre tot, des de Van Gogh fins a katiusques, espelmes i estrelles. A la seva obra, en Karl Ove s’acosta a l’artista noruec l'Edvard Munch es.wikipedia.org/wiki/Edvard_Munch. Al llibret, en Knausgård es basa en una exposició al Munch Museum d’Oslo del 2017, que ell mateix va comissariar. Amb el llibre, en Knausgård intenta donar-se una idea del que signifiquen per a nosaltres les imatges d'en Munch, alhora, que explica la seva pròpia relació amb l'artista. El més important, però, es fa la pregunta: Què és l’art? Per què escric?. És un assaig personal sobre l’escriptura i el procés creatiu, ja que, a mesura que en Knausgård comença l’assaig, se'n adona que no és tan senzill: "La pregunta de per què escric sembla senzilla, però la senzillesa és un engany, perquè ara fa tres dies que estic assegut aquí al meu escriptori al sud de Suècia sense arribar a cap lloc".

Un escriptor turmentat?

En Karl Ove és una de les veus més destacades del nostre temps, ja amb la seva novel·la de sortida: Ute av verden, en Karl Ove es va marcar com una veu forta al món de la literatura. Tot i que, la novel·la no va esdevenir un èxit comercial, li va aportar el premi de la crítica noruega, com a únic guanyador, debutant, de la història del premi.

Va ser l’enorme treball a Min kamp el que va presentar a en Knausgård realment als lectors de tot el món. Ara, és vist com un dels escriptors més significatius de l’època, que ha deixat una empremta marcada en la literatura contemporània, i ha estat comparat diverses vegades amb l’autor francés, en Marcel Proust (À la recherche du temps perdu). Molts, també, han assenyalat, a en Knausgård com a futur candidat al premi Nobel de literatura. En Knausgård ha "colpejat", amb les seves obres, on descriu, eminentment, l’ésser humà. Es tracta d’obres sobre consideracions pesants i existencials. Sobre petites molèsties vergonyoses. Sobre la vulnerabilitat i el dolor. I sobre la recerca eterna de l'home pel sentit de la vida.

El llibre, on la Linda, dona la seva versió dels fets

Sàvies que:

La Siri Hudsvet (escriptora nord-americana, amb arrels noruegues), va escriure sobre el llibre d'en Knausgård desprès de fer-li una entrevista a Bergen (Noruega): 

Milers de pàgines d'autoexamen, aparentment, no el van portar a la il·luminació sobre la "dona" en si mateix. No n’hi ha prou amb adonar-se que un text femení, escrit per un home, i un text femení escrit per una dona es reben de manera diferent; vull cridar l’atenció, continua dient la Siri, sobre la desigualtat sexual al món de les lletres. És, absolutament, essencial que els homes i les dones siguin plenament conscients del que està en joc, que quedi claríssim que hi ha alguna cosa alhora perniciosa i ximple en els nostres hàbits de lectura.

La Siri, també, va comentar que si el llibre (Min Kamp) hagués estat escrit per una dona, ningú se l'hagés publicat! I en això, jo mateix, li dono tota la raó!



Cap comentari:

Publica un comentari