diumenge, 8 d’abril de 2018

Folkestedet, la història del les calces vermelles i el #MeToo.

Folkestedet, la història del les calces vermelles i el #MeToo.


Folkestedet i mørket
El Folkestedet (Århus)
             

Aquesta setmana vaig anar-hi a dinar (frokost), amb les amigues al folkested(et); la hora de dinar a Dinamarca sol ser-hi entre les 11.30 /12.30 del migdia i, el sopar entre les 17.30 /18.30 de la vesprada; si vas al restaurant pots reservar taula des de les 5.30 fins a les 8 de la tarde, tot i que, a les 8 de la tarde, el 99% dels danesos ja han fet la digestió! Jo crec, que te donen aquesta opció a les webs dels restaurants, tan sols, per posar-hi un tope o atendre a algun despistat! Si ets al treball, l'hora del dinar s'anomena frokostpause.



Billedresultat for smørrebrød
Smørebrød (amb pa de sègol), el clàssic dinar danés


Folkestedet (http://folkestedet.dk/), significa «el lloc de la gent» (el vocable folk, significa persona i folke, llavors, significaria gent); se podria denominar també com «el lloc públic»; és un lloc per a la diversitat situat al cor de la ciutat i, el seu slogan és: Vine amb els altres i experimenta tot el que tenim per oferir-te. En definitiva, «el lloc del poble» és una casa de ciutadans per a tothom a Aarhus. 

Al lloc de la gent (folkestedet) hi ha diversos clubs, associacions i altres grups d'interès i, tots, poden realitzar les seves activitats o organitzar esdeveniments. La casa contribueix a que els ciutadans del municipi d'Aarhus tinguen accés a una vida activa, emocionant i variada, centrada en activitats a través d'interessos, edat i antecedents.

Billedresultat for folkestedet
       
Billedresultat for folkestedet
Folkestedet àrea

El folkestedet, també, compta amb la col·laboració de molts voluntaris (frivilligjob). A Dinamarca hi ha molta tradició de treball voluntari, molts actes culturals o distints tipus d'associacions, els utilitzen. El frivilligjob o treball voluntari, es una de les activitats, que li dona «pedigrí» i prestigi al teu currículum; això diu de tu, que és una persona empàtica i que vols formar part de la societat que t'envolta. 

Quan vaig arribar aquí vaig anar-hi, al centre del treball voluntari, a oferir-me com a frivillig per algun tipus de treball social (https://www.frivilligcenteraarhus.dk/). Al frivilligcenter, me van oferir un lloc, com ajudant, al centre de refugiats, on podia parlar amb refugiats arribats de països en guerra, on els traumes i els símptomes posttraumàtics, et donen l'oportunitat de fer un treball voluntari prou interessant. Al mateix temps, era una plataforma per a poder practicar el danés, llavors, hi acudia encara a l'escola de Danés (http://laerdansk.dk/skoler/aarhus), amb els companys del centre, tot i que, pràcticament tot el món em parlava en anglès!? Tot plegat, va ser una experiència enriquidora, on desenvolupava tot tipus de tasques, però sobretot, el que els refugiats necessitaven era parlar amb algú i sentir-se escoltats, res millor per a superar qualsevol tipus de trauma (https://www.aarhus.dk/da/aarhus/Frivillig-i-Aarhus/Bliv-frivillig.aspx).

El Folkested(et) hi és situat enfront d'un dels campus universitaris: Ceres VIA University (https://www.via.dk/om-via/organisation/campusser/aarhusc), on se cursen algunes de les professions socials més reconegudes: mestre, assistent social, pedagog o social pedagog, diakon, infermeria, etc. Per tant, sempre hi ha una ambient molt interessant al seu café (http://folkestedet.dk/folkestedets-cafe/). Els empleats (emprades) del café, formen part d'un programa de reinserció social; aquest programa hi és dirigit a les dones que no han pogut adaptar-se a les exigències socials, algunes vingudes de fora (manca d'oportunitats), o ciutadanes daneses que arrastren problemes durant anys, bé perquè provenen de famílies disfuncionals o han estat submergides en ambients marginals. 

El café-bar del folkested, els ofereix treball i una educació alhora; les dones aprenent una professió en el sector de la restauració i, algunes d'elles, després d'un període d'aprenentatge, com a cambreres o cuineres, hi troben feines ben remunerades, al camp de la restauració, atès que, venen recomanades per el folkestedet, una mena de garantia, es podria dir, en un dels restaurants, cafés o bars que hi ha a la ciutat d'Århus. Per tant, hi ha una vessant social en aquest lloc molt interessant i feminista

La història del feminisme a Dinamarca va començar, se podría dir,  al segle XIX, amb la Mathilde Fibiger (https://en.wikipedia.org/wiki/Mathilde_Fibiger). La Mathilde Fibiger, 1830-1872, escriptora i feminista danesa, era la membre més jove de nou germans en una família caracteritzada per interessos literaris d'alt nivell i ideals democràtics, però els conflictes interns i externs, van afectar el nucli familiar i van acabar per dissoldre'l al 1838 (ocorren coses, fins i tot, a les millors famílies!)


Billedresultat for mathilde fibiger                    Billedresultat for mathilde fibiger
Mathilde Fibiger a l'esquerra i, a la dreta una foto de la seva làpida al pati de l'ajuntament d'Århus, on està enterrada. 
                                                                                                    

La primera onada feminista a Dinamarca

En 1849 Mathilde Fibiger esdevé governanta a Lolland (https://lolland.dk/) una comarca, situada al sud de la illa de Sjælland (Selàndia) i, és aquí, on escriu la novel·la, titulada: Clara Raphael, publicada de forma anònima amb el prefaci de Johan Ludvig Heiberg (1851). Aquesta novel·la, conté les descripcions «irrespectuoses» de la governanta Clara, una crítica a l'entorn convencional de la província de Lolland i, la difícil elecció personal de l'autora, entre la lluita per l'emancipació de les dones o el possible matrimoni amb un baró. La novel·la va provocar, aleshores, un violent debat públic sobre la posició de la dona, amb més de 35 publicacions en diaris i revistes. Mathilde Fibiger va publicar dues novel·les més.

Després de deu anys com a governanta, traductora i dona soltera, Mathilde Fibiger, va aprendre a manejar el telègraf i, el govern danés la va emprear al 1866, com la primera dona, considerada, empleat públic del pais. Es va unir a la Societat de la Dona Danesa de 1871 (associació de les sufragistes daneses, societat fundada per la Matilde Bajer https://en.wikipedia.org/wiki/Matilde_Bajer), que des de llavors va reconèixer els seus llibres com la primera font d'inspiració per a les dones daneses. 

La primera onada feminista va ser fomentada per una gran quantitat d'organitzacions de dones, sobretot per la nomenada Societat de la Dona Danesa (https://en.wikipedia.org/wiki/Danish_Women%27s_Society), que va culminar amb la llei de modificació de la Constitució de 1915, quan el dret al vot de la dona a Dinamarca es va legalitzar i, més tard, una sèrie de lleis d'igualtat de gènere al voltant dels anys vint del segle passat. Per tant, amb la modificació de la constitució (hi ha països que modifiquen la seva constitució, sense complexes!), basanse en els canvis de paradigma històrics. Es va aconseguir el dret al vot femení, l'accés a l'educació i al treball i els mateixos drets i obligacions matrimonials; per fi, les dones eren legalment iguals als homes.


La segona onada feminista 1960-85

A Dinamarca, el moviment de les dones ha tingut una experiència preliminar de dues grans ombres feministes, el moviment de les velles dones en 1870-1920 i, el nou moviment de dones en 1970-85.

El moviment femení ha tingut un curs desigual i no lineal, en contraposició, per exemple, al moviment obrer, que va sorgir al mateix temps. La influència del moviment obrer es va anar augmentant constantment fins que va arribar al seu apogeu en la segona meitat del segle XX. La influència del moviment femení va ser molt més fluctuant. Per tant, la seva història es descriu sovint com una onada. Quan arriba la igualtat, és gràcies a l'agenda de l'acció política. A la part inferior de l'onada, la igualtat de gènere es converteix en un «no subjecte».

La realitat és que només quan la integració de les dones a la vida laboral es va fer necessària per garantir el desenvolupament d'una societat de benestar moderna, es va reprendre l'equitat en l'agenda política. Va ser al final dels anys 60 i al principi dels 70 que tot va esclatar en matèria d'igualtat de gènere a Dinamarca; apareixen un moviment de dones denominades com: les Rødstrømper o les dones de les calces vermelles. 
Billedresultat for rødstrømpernes slogan
El moviment feminista danés Rødstrømper (anys 70)

Les dones de les calces vermelles va ser un moviment feminista d'esquerres i radical, organitzat a base de petits grups de dones. El moviment va ser fundat el 1970 i, va ser també en els anys 70 que va tenir el seu apogeu. L'objectiu general del Moviment de les calces vermelles, era aconseguir una ruptura amb el capitalisme i el patriarcat, ideològicament vist com dues mides inextricablement vinculades.

Els objectius immediats eren la igualtat salarial i els termes iguals per a homes i dones i, la premissa va ser, que la lluita de les dones s'hauria de desenvolupar a tot arreu: a la política, a la feina, a la família i al llit de matrimoni. El slogan del moviment sonava més o menys així: «cap partit femení sense lluita de classes, cap lluita de classes sense la lluita de les dones». La batalla de les dones de les calces vermelles (Rødstrømperne), va ser molt important per al desenvolupament de la igualtat de gènere en aquest país nòrdic. 


L'organització i el treball del moviment de les calces vermelles 

El moviment de les calces vermelles va començar en gran mesura com un mer fenomen urbà, on gairebé, totes les activitats es van centrar a Copenhaguen, Aarhus i Odense (les tres ciutats principals a Dinamarca). A mitjan anys setanta, però, el moviment es va estendre a les ciutats mitjanes, guanyant així el caràcter d'un moviment més ampli.

El moviment era bàsicament democràtic, el que significava que no es va escollir cap lideratge formal ni es va adoptar cap programa de principi general. Per tant, cada grup base era autònom, definint el propòsit mateix i, en principi, només era responsable d'ell mateix. Les activitats dels distints grups del moviment durant els anys setanta van ser, entre altres coses, a causa de la forma organitzativa, molt diferents, però a les ciutats grans en general eren els esdeveniments més ambiciosos i radicals.

Les dones es van desplegar en tots els fronts i van demostrar el que podien aconseguir per elles mateixes: festivals de dones, amb bandes de dones, llars de dones, arts de la dona i literatura de la dona; eren demostracions populars del que les dones del moviment calces vermelles (Rødstrømperne) percebien com una cultura dominada per l'home. Entre les iniciatives més conegudes es troben, entre altres coses, Camp de Femø (http://danmarkshistorien.dk/leksikon-og-kilder/vis/materiale/femoe-kvindelejr-1971/) i Museu de la Dona a Aarhus (https://www.visitaarhus.dk/kvindemuseet-i-danmark-gdk603909), (http://kvindemuseet.dk/
Billedresultat for femølejren
Femølejren
Billedresultat for femølejren
EL famós camp feminista a Femø (anys 70)

El Moviment de les calces vermelles (Rødstrømpebeveægelsen) volia crear noves formes de convivència i nous rols d'homes i dones, basats en l'igualtat. Això s'havia de fer centrant-se en lo privat i, fent-lo polític. Al llarg del seu treball, les calces vermelles van situar els termes i condicions de les dones en l'ordre del dia, tant políticament com familiarment. 


Desacords interns i grups discrets

Malgrat el seu missatge de solidaritat femenina, les calces vermelles (Rødstrømperne) no sempre van acceptar com funcionaria el moviment. Algunes de les principals contradiccions van ocorre, tant a l'estructura organitzativa, com a l'estructura plana i mai es va arribar a un consens. Se va proposar la possibilitat de crear-hi un programa principal i contingent obligatori, així com la idea d'un cos més central que pogués comunicar-se de manera directa i uniforme amb els membres del moviment, però mai es van arribar a definir les bases. Per tant, el moviment de les calces vermelles, en general, va mantenir la seva estructura plana durant tot el període, el que va significar que algunes dones van optar per trencar el moviment i continuar el treball d'igualtat de gènere en els partits d'esquerres o en organitzacions de nova creació. Això va ocórrer als anys vuitanta, quan els nivells d'activitat entre les calces vermelles va caure fortament i, les calces vermelles a Århus van ser-hi conseqüents i, van organitzar una gran festa d'acomiadament de l'organització.


L'herència després de les calces vermelles

Les calces vermelles, només, van tenir un fort impacte en la societat danesa durant uns 10 anys i, no obstant això, han quedat nombrosos rastres duradors a la societat danesa.

En primer lloc, les calces vermelles, van contribuir a augmentar l'enfocament en les relacions de dones, ajudant així a garantir lleis i polítiques que van conduir a una major igualtat de gènere. Exemples d'això són l'avortament gratuït (1973), l'acte de pagament igual (1976) i les millores en la llei de baixa de maternitat de 1980.

En segon lloc, els membres del moviment Rødstrømperen van prendre la iniciativa de recerca de dones a les universitats daneses, que avui sobreviu sota el nom d'investigació de gènere. No obstant això, el moviment de les dones, no només, va conduir a una nova àrea de recerca independent, sinó que també va portar la perspectiva de gènere a diverses de les disciplines establertes.

En tercer lloc, les Rødstrømpebevægelse va deixar una sèrie d'institucions futures, moltes de les quals avui en dia es financen en part públicament. Això s'aplica, per exemple a KVINFO http://kvinfo.dk/, una mena d'institut de la dona, i el museu de les Dones a Aarhus (https://en.wikipedia.org/wiki/Women%27s_Museum,_Aarhus), a més a més, refugis per a dones víctimes de la violència de gènere i la casa de dones de Copenhagen (https://www.kvindehus.dk/index.php/historie-2)

També ha hagut una denominada: tercera onada feminista, considerada com a postmodernista i postcolonial https://ca.wikipedia.org/wiki/Feminisme_postcolonial, o coneguda, alhora, com a neofeminisme, sorgida als anys 90 (https://ca.wikipedia.org/wiki/Tercera_onada_de_teoria_feminista) i, actualment, se parla de la quarta onada!

La quarta onada del feminisme, s'origina directament des de la tercera onada del pensament feminista. El que la distingeix és, en primer lloc, la seva connexió amb les tecnologies de la informació moderna. El jove feminisme està liderat per una generació de persones «indígenes digitals» i, on totes les formes d'activisme estan colpejant constantment en línia. Des dels itineraris idiosincràtics dels perfils d'Instagram privats, fins a les campanyes coordinades com el premi internacional Everyday Sexism Project (http://everydaysexism.com/country/es). Aquesta mena de formulari, a Internet, mostra alhora, la naturalesa democràtica i individualista del mateix; és, en molts aspectes, anàleg al feminisme de la denominada quarta onada. 

Com que la quarta onada del feminisme transcorre ara mateix, els seus trets de caràcter encara estan sent negociats. Però aquí, hi ha un suggeriment de la britànica Laura Bates, la fundadora del projecte Everyday Sexism: el feminisme modern es defineix per ser "pragmàtic, inclusiu i humorístic", va dir a The Guardian (https://ca.wikipedia.org/wiki/The_Guardian). A Dinamarca hi es molt conegut un moviment pertanyen a la quart onada del feminisme: https://www.information.dk/moti/2017/01/feministiske-boelger 


Billedresultat for emma holten feminist
Emma Holten (representant de la quarta onada feminista)


#MeToo https://es.wikipedia.org/wiki/Me_Too_(movimiento) 

El moviment social #MeToo, a Dinamarca, ha estat particularment atent a la indústria de la cultura i els mitjans. Pocs dies després de que #MeToo va esclatar als Estats Units, l'actriu danesa Dorothy Romer va fer un pas endavant i, va parlar de la seva història sobre l'experiència d'assetjament sexual a la indústria del cinema danès. Diversos actors danesos, després, van compartir les seves històries, i, el 13 de novembre del 2017, la presidenta de la lliga danesa del drama, Katja Holm en un article a la web de DR var escriure: "Crec que és profundament trist i grotesc que les persones facin us del seu poder per ofendre als altres". Es va produir en resposta al fet que 241 membres de la lliga d'actors havien dit als polítics que havien experimentat alguna mena d'abús sexual per part del seu cap. 

La ministra per l'igualtat (a Dinamarca hi ha un ministeri de l'igualtat!) Karen Ellemann (Venstre parti) (https://en.wikipedia.org/wiki/Karen_Ellemann) i la ministra de cultura Mette Bock (Liberal Alliance parti) van escriure una "carta oberta dirigida a la indústria de la cultura", demanant, prendre seriosament el problema i, acabar amb una «cultura tabú» pel que fa a la igualtat de gènere. A la carta es pot llegir: estem sorpreses i preocupades per aquestes històries d'abús i comportament abusiu general tant dins, i, fora de la indústria de la cultura. La carta és coneguda com: brevet.132 
Mette Bock, Frihedsmuseet, 2017-05-04.jpg
Mette Bock (l'actual ministra de cultura danesa)

En definitiva, i gràcies al fenomen social, en forma de #hashtag, El feminisme té un nou renaixement amb la campanya  #metoo, on diverses dones conegudes i desconegudes, i fins i tot homes, han fet públic i han donat a conèixer sobre l'assetjament sexual i les violacions, als que s'han vist sotmesos en relació amb el seu treball.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada