Fred, Kierkegaard i el bosc

Nòrdic Gir

28 de Febrer (2018). Fred, Kierkegaard i el bosc

La Kamille i la Sònia

                         

El dia ha començat una mica gelat (-7 graus), a poc a poc, tot s'ha acabat enllestint (escalfant)! Primer pensament que he tingut quan he obert els ulls, desprès de haver dormit malament, ha sigut, que tenia que anar a trobar-me amb la Kamille (jove danesa, estudiant de medicina) a l'Emmerys emmerys.dk, cafeteria ecològica fancy a Risskov (lloc on viuen els directors, líders, amos de empreses, metges, advocats i demés fauna i flora de la ciutat, amb molta «pasta» en.wikipedia.org/wiki/Risskov) on, havíem acordat trobar-nos, per a beure un café i baixar a fer-hi una passejada per la platja. Quan hem acabat de beure'ns el caputxino hiperdecorat, i, la conversa s'ha enfilat pel camí de la crítica de tot un poc: el món, la política, el treball, el futur (la Kamille es jove), les institucions...(crítica no especialment constructiva sinó, més aviat, terapèutica), hem decidit baixar fins a trobar-nos amb la mar. De sobte, hem descobert que la mar estava enroscada amb si mateix i, s'hi havia cobert amb petites plaques de gel on trenquen les onades.

La Kamille que hi havia arribat amb la bicicleta a la nostra cita, vehicle utilitzat per la majoria, per aquestes gèlides terres del nord d'Europa, i jo, que hi havia aparcat el cotxet (un petit utilitari sud-coreà) prop de l'Emmerys, acordem, que millor anem passejant fins al bosc. El bosc, a priori, ens ha semblat una millor elecció, tot i presa a corre-cuita, el vent no penetra amb tota la seva velocitat, entre els arbres i els ramatges i, encara es pot girar el cap i, de tant en tant, fer una ullada a la mar. Des del bosc de Risskov s'albiren els contorns dels edificis emblemàtics de la ciutat, com ara la Catedral (domkirke, visitaarhus.dk/aarhus-domkirke-gdk1077542 i, el perfil portuari. Århus visitaarhus.com/ln-int/denmark/tourist-in-aarhus, es la segona ciutat més gran a Dinamarca, amb més de 350.000 habitants (Århus Kommune, ca.wikipedia.org/wiki/Municipi_d%27%C3%85rhus.

Risskov Kirke

De camí al bosc, ens trobem amb l'església de Risskov, ens adonem que no la coneixíem cap dels dos, ni la Kamille ni jo i, decidim fer-li una ullada. El portó principal hi era obert, i decidim entrar-hi, per veure l'església (protestant), ens adonem que hi havia un grup de adolescents, preparant-se per la confirmació (ocasió, que les famílies celebren amb un gran convit, que se pareix més a una boda que a altra cosa); ritus de pas, dins de un context religiós?, demostració de qui té més i qui pot més? (consumisme pur i dur!). Els adolescents que hi eren asseguts als bancs i provaven de escoltar a la sacerdot, a Escandinàvia, els sacerdots protestants, poden ser homes i dones. Aprofito, per a comentar, que a les societats Escandinaves hi ha una igualtat entre sexes bastant més aconseguida, amb diferències substancials amb l'Europa del sud! Com deia, la sacerdot, en adonar-se de la nostra presencia, ens convida a passar a dintre i escoltar-la, cosa que ens sembla bé a la Kamille i a mí (desprès d'un encreuament ràpid de mirades) i, decidim assentar-nos en un dels petits bancs de roure de l'església situada entre la mar i el bosc, a una de les zones, més "pija" de la ciutat.

Risskov skov (el bosc)

La sacerdot comença a parlar d'en Søren Kierkegaard ca.wikipedia.org/wiki/S%C3%B8ren_Kierkegaard, comenta que la filosofia d'aquest i la religió estan molt entrellaçades amb el pensament del filòsof. Els adolescents perden la concentració, degut a la nostra presencia, és clar, i, comencen a mirar cap a nosaltres, dos intruses una noia agradable i bonica, per dins i per fora (la Kamille) i, una «noia» de certa edat (jo mateix) qu'ens asseiem allí i escoltem amb gran interès, les explicacions de la sacerdot (en Kierkegaard s'ho val!). Els adolescents, per la seva banda, i en cara de avorriment i una mica alterats, degut a la nostra intromissió, acaben per perdre una mica la com-postura. Quan la sacerdot protestant, acaba de explicar el que significava per a en Kierkegaard la relació entre el cos, la ment i l'esperit, tenim la sensació de que hem acudit a una conferencia (i, gratis!). Li dono un cop de colze a la Kamille, que es trovaba abstreta, i li comento, que hi és hora de moure'ns a un altra lloc (al bosc?); me'n adono de que estem dificultant la tasca pedagògica de la sacerdot, a pesar de que tota ella irradia pura amabilitat, tret compartit per tots els danesos, amables i pacients (tret cultural no definitiu!) però, no deixa de ser evident que hem absorbit la poca capacitat d'atenció que els adolescents, que en aquestes edats tan delicades, i degut, a que no tenen del tot desenvolupat, el lòbul frontal, perdent fàcilment.

Søren Kierkegaard

L'església de Risskov construïda amb maó vermell, material que va arribar a Escandinàvia sobre el segle XII o principis del XIII. Aquest tipus de material va ser utilitzat per els cristians en la construcció de catedrals i d'altres edificis religiosos, primer va ser utilitzat en el tardà estil romànic (va arribar amb retràs a Escandinàvia) i desprès va passar a ser part de les façanes del estil gòtic. Una vegada el cristianisme va suplantar la religió dels Víkings i els seus antics ritus i deus ca.wikipedia.org/wiki/Mitologia_n%C3%B2rdica i, tot això, va ser possible gràcies a la conversió al cristianisme d'en Harald «Blåtand» es.wikipedia.org/wiki/Harald_Bl%C3%A5tand més conegut com Harald «Bluetooth», i que ha donant nom a la tecnologia per a connectar sense fils, ordinadors, mòbils, ratolins i teclats, i...etc., i que utilitza un logo basat en la escriptura rúnica) o Harald «Dentblava» (en Català?), últim rei Víking, assentat a Jelling i fill d'en Gorm «el vell»  ca.wikipedia.org/wiki/Gorm_el_Vell a la religió Cristiana (que ja venia pressionant feia un cap de segles des de el sur i que va arribar a Dinamarca de la mà d'un monjo Alemany que, va convéncer al rei Víking («Dentblava») de que se convertira i convertira al seu poble. Harald Dentblava, va sortir ben parat d'aquest canvi, aconseguint més poder i riquesa de la que ja, tenia abans (estratègia clàssica política-econòmica). I tot ben documentat per l'Adam de Bremen ca.wikipedia.org/wiki/Adam_de_Bremen. 

Desprès de la nostra petita incursió en el món religiós i filosòfic danès, decidim enfilar el nostre passeig cap al bosc, ens afanyem, fa un fred que pela! Quan hi som a l'entrada del bosc, ens creuem amb la Stine, que hi corria (jogging?). La Stine se muda demà, a viure amb la Kamille, i ens parem a saludar-la i a fer la xarradeta amb ella. Descobreixo que al igual que la Kamille, la Stine ha estudiat Castellà, encara que, la conversa s'ha desarrollat en Danés, llengua oficial del regne de Dinamarca, se podria dir que els danesos son bilingües, atès que, pràcticament tots els habitants de Dinamarca dominen la llengua anglesa. Finalment, parlem una mica en Castellà abans de dir-nos adéu i les tres acordem que ens tenim que trobar més sovint i així podran (les noies) millorar el seu domini de la llengua de Cervantes (proposo, també, parlar una mica en Català, però no semblen entusiasmades, tot i que, el meu Català, es prou exòtic (sóc del sud del país Valencià!) No detecto manca de respecte per la seva part, més bé manca de temps.

El danés es una llengua difícil de pronunciar, un vertader desafiament per a mi i per altres «nydanske», terme danés per descriure als nous vinguts o nous danesos (se fa distinció, alhora, entre nous danesos de dins o de fora de la EU... tema a desenvolupar més endavant!) La llengua danesa, impronunciable!, tot i que, desprès d'uns quants anys, ja no me es aliena i, em defenso prou bé (d'això, parlaré un altre dia més extensament, si cal!). El danés utilitza i, ha adaptat algunes paraules provinents del llatí, sobre tot, en els àmbits acadèmics, (fagord, o paraules tècniques o cultes); el que de vegades ocorre, es que tot i tindre el mateix significant, el significat es distint al nostre (algú ho va "pillar" malament!?). Llavors he de canviar el concepte al meu cervell quan utilitze una d'aquestes paraules, en danés, dins d'un determinat context, per a no confon-dir-me i no confon-dir als altres.

En fi, un dia gelat però ple de sorpreses interessants: la pastora protestant, els adolescents desganats i asseguts als bancs de roure de la petita església de Risskov i en Kierkegaaard, la seva estètica i, com no, la intel·ligència i la bona disposició de la Kamille. No està mal per un dimecres qualsevol!

Risskov stranden (Nens a l'estiu a la platja de Risskov)