Den Danske Model (El Model Danés)

Den Danske Model (El Model Danés)

Strejke (Vaga)

                                      
El Model Danés ca.wikipedia.org/wiki/Flexiguretat, és la designació del sistema danès especialitzat en regular les condicions en el mercat laboral a través de convenis col·lectius (overenskomster). L'element fonamental és que les organitzacions tinguin un alt grau d'autoregulació perquè la legislació tingui un paper limitat i preferentment secundari. 

En kollektiv overenskomst (Un conveni col·lectiu), és un acord sobre salaris i condicions de treball entre, d'una banda, una organització d'empleadors o d'un empleador i, d'altra banda un o més sindicats i/o unions d'un o més grups d'empleats. L'acord estableix com les condicions de salari i de treball han de ser per als empleats de les empreses (públiques o privades).

El propòsit d'establir acords és que els empleats minimitzin l'arbitrarietat de la relació laboral. Els objectiu dels empleadors és eliminar la lønkonkurrencen (competència salarial) i assegurar la pau laboral i definir el camp en el qual els acords de restricció i dels drets de gestió.

A Dinamarca, la majoria de les condicions relatives a les condicions salarials i laborals es regeixen per aquests acords. Fins a finals de 1980, incloïen els salaris i les hores de treball, inclosos els dies festius i les regles de terminació. Des de l'acord de l'amplada s'ha ampliat amb diverses noves qüestions de caràcter assistencial, com ara pensions, pagament per malaltia, dies personals o paga durant el permís de maternitat. Per tant, la gran majoria dels treballadors estan subjectes a un conveni col·lectiu. És bastant únic en un context internacional en què la regulació dels salaris i les condicions de treball a través de la legislació en molts països és molt més comú.

Offentlige lønmodtager (empleats públics)

El Model Danès (den Danske Model) es basa en un acord entre les parts per gestionar els desacords, es a dir, el respecte als interessos oposats que s'hauran de resoldre a través de compromisos. Això significa que els interessos conflictius de les parts es poden resoldre mitjançant l'ús mínim de conflictes. Aquest model (den Danske Model) ha evolucionat contínuament des de la seva creació fa més de 100 anys i està especialment caracteritzat per la capacitat de les parts per adaptar el sistema d'acords amb les demandes canviants de la societat. 

Les principals característiques del model danès, serien:
- Alts percentatges d'organització i elevat nivell d'acord col·lectiu com a requisit previ per mantenir un sistema regulador amb convenis col·lectius.
- Negociació col·lectiva nacional coordinada amb nivells canviants i amb la institució de conciliació en el paper central.

Si aterrem, al sud d'Europa, on no hi tenim un model danès sinó una legislació; i on, els assalariats i els empresaris no han acordat que haurien de garantir conjuntament un mercat de treball estable i segur amb el dret i el deure d'ambdues parts. Tenim una legislació inflexible i lluitem contra l'atur, especialment entre els joves. 

Els danesos són conscients de la importància dels convenis col·lectius, i del paper protagonista que juguen els sindicats, sense ells seria molt difícil obtenir bons resultats als convenis, per tant, els sindicats han anat fen-se més i més forts. Dinamarca, juntament amb altres països Escandinaus, és el país de la UE on hi ha més treballadors sindicats. Aproximadament un 70% dels treballadors formen part d’un sindicat (fagforening). Cada sector de treball, té el seu propi sindicat, i tots negocien els seus propis convenis col·lectius. 

També es troben sindicats més generals, on tothom es pot apuntar independentment del tipus de feina que desenvolupi. A l’hora de negociar, això si, és el sindicat del sector el que té els drets de negociació amb la patronal. 

En aquests moments s’estan intentant re-negociar els convenis col·lectius del sector públic, overenskomstforhandlinger (aquests convenis se re-negocien cada tres anys), i com ja vaig comentari, a una entrada anterior, les dues parts no s'acaben de posar d’acord. Per tant, els sindicats estan dispostos a anar a la vaga. Si formes part d’un sindicat i hi ha vaga, estàs obligat a fer vaga. Si fas vaga no cobres, tot i que, els sindicats ofereixen una compensació econòmica als seus afiliats, mentres aquests fan vaga; alhora els afiliats acudeixen a demostracions (manifestacions) públiques per a defensar les seves protestes.  

Strejke (vaga)

                                  
Les darreres setmanes s'hi està amenaçant amb vagues a diferents sectors (educatiu, sanitari, i d'altres imprescindibles serveis públics). El ciutadà de a peu, segueix el debat i la informació del que passa a les actuals negociacions. Hi ha que arribar-hi a un acord abans del 1. d'abril, sinó els sindicats proposaran, fer vaga (alguns ja ho han fet!). Tot això, afectarà a la majoria dels ciutadans, indistintament si estan o no sindicats (l'ús dels serveis públics, com és sabut, ens afecta a tots!)

El govern danés, per la seva banda, amenaça en tancar-ho tot, lockout! Això es la seva manera de defensar-se de les exigents aspiracions dels sindicats. Un lockout consisteix en que el govern, tanca els llocs de treball negant als treballadors la possibilitat d’anar a treballar-hi. El treballadors perden el dret a cobrar mentres perduri el lockout. Un lockout afecta als treballadors que formen part del sindicat que està negociant. Els treballadors, que no estan sindicats (una minoria!), podran acudir als seus llocs de treball i cobrar el seu sou, això sí, se'ls criticarà per la seva acció, ja que, les millores aconseguides desprès del període de negociacions, seran també per a ells. 

Lockout (el govern tanca els llocs de treball al sector públic)

Hi resta la possibilitat de que el govern compleix la seva amenaça de lockout (lockoutvarsler), i les condicions una vegada acabat el conflicte podrien anar a pitjor (com va ocórrer a l'ultim lockout). Al 2013, hi va haver un lockout, que va tindre una durada d'uns 25 dies i que va afectar a totes les escoles públiques. Llavors, molts llocs de treball van condicionar, una mena de guarderia per als nens, i així els pares poguessin acudir al corresponents llocs de treball. La societat danesa té una gran tradició de fer "pinya", quan cal! Els sindicats ofereixen compensació econòmica als treballadors afiliats, afectats  per  el lockout. La quantitat depèn del sindicat, si el lockout s’allarga, aquesta quantitat es pot rebaixar.

Conclusió: El sector privat no pot prescindir del públic. Qui entrenarà i educarà els joves perquè puguem obtenir un treball qualificat? Qui farà que els malalts es curen ràpidament perquè tornin a treballar? Qui hauria de mantenir i construir les carreteres perquè els empleats puguin sortir i anar-hi a treballar?

Doncs ara falta veure què passarà amb les negociacions. En aquestes darreres setmanes, els sindicats i el govern estan asseguts a la taula tractant de re-negociar els nous convenis col·lectius. De moment, no s'ha arribat a cap acord i segurament tindrà que intervindre un mediador (forligsmand) dr.dk/nyheder/indland/ok-18-forligsmanden-udskyder-konflikt, últim intent abans d'arribar-hi a la vaga, per par dels sindicats o al lockout per part del govern. De moment hi ha una gran incertesa, haurà vaga (strejke) o lockout, (vaga vs. lockout)?

Mediator (Mediador) Forligsmand

Tot apunta, a  que el govern no té complexes alhora de tancar el sector públic; els sindicats, per la seva banda, ja han anunciat que estan més que preparats per a fer vaga.