Århus, la ciutat del somriure
 |
| Isbjerget o la muntanya de gel (Århus) |
Ha començat la temporada alta de turisme a la ciutat d'Århus visitaarhus.dk/aarhus/begivenheder/highlights; cada setmana, normalment, dijous i divendres faig de guia turístic, com ja sabeu i, he comentat en altres entrades. El primer dia que vaig guiar, enguany, va ser-hi el passat divendres 4 de Maig. El dia va amanéixer assolellat i, he de estar-hi al port, on atraquen els grans vaixells amb els turistes, mig hora abans. Aquesta mig hora, aprofites per a parlar amb el conductor del bus (si vas en bus, ja que, algunes excursions es fan a peu!) i, defineixes la ruta a prendre; alguns conductors no són locals, i per tant, es la nostra responsabilitat, com a guies, tindre tota la informació, sobre la ruta a seguir i, indicar al conductor per on te que anar (conduir). De vegades, és prou difícil i, un veritable desafiament, atès que, quan estas en ple tràngol explicatiu i en connexió amb els turistes i entusiasmada explicant el que veuen, plas!, ja se ta passat un carrer on devíem d'haver-hi girat cap a la dreta o l'esquerra i, de vegades, es inevitable no perdre el temps i, és molt arriscat provar rutes alternatives. Això, ocorre, especialment, al centre de la ciutat amb el tràfic i les sempiternes direccions contràries! En fi, el primer que pregunto als xofers és: Don vens? Coneixes la ciutat?
De moment no he tingut «sort» aquesta temporada i cada setmana m'ha tocat un xofer que no coneixia la ciutat, això sí, ens hem anant apanyant el millor que hem pogut (el xofer de torn i jo)! I el més important, hem cobert la ruta estipulada i visitat tots els llocs que els turistes han pactat, amb el vaixell! És molt important torna-hi al port a temps, donat que, el lloguer dels busos és car i, sempre se'ns recorda als guies, en les clàssiques trobades abans de la temporada que esdevé, on calculem els riscos de que quelcom pugui sortir malament!
 |
| Århus Domkirke |
 |
| Retable (retaule) a la catedral d'Aarhus (Bent Notke, 1440-1509) |
La temporada, va començar amb "el peu tort" (més aviat el turmell!), se podria dir; el dia abans, com tenia lliure i, al dia següent tenia un grup de 45 turistes, barrejat, d'americans i australians, als que tenia que mostrar, com faig sempre, la millor cara de la ciutat; vaig decidir que no me vendria malament i, donat que, tenia que anar al centre, perquè havia quedat amb les amigues per a fer un cafè i un gelat; per cert: ens està fent un més de Maig meravellós, en lo que al temps es refereix i ha resultat ser que estem batent records del mes de Maig més solejat i calorós des de fa dècades i, per supost, estem tots encantats! Com us explicava, vaig arribar-hi al centre, tres quarts d'hora abans de la meva cita amb les noies i, llavors, vaig pensar, atès que, en trobava molt prop de la catedral, entrar-hi i fer-li una ullada, aprofitant que hi era sola i, amb el propòsit de trobar una mena de connexió amb el monument gòtic de maó vermell, construïda a l'estil de les ciutats del sur del bàltic i, preparant-me per a començar la temporada, al dia següent!
 |
| Cafeteria al Salling Rooftop |
 |
| Salling Rooftop (by night) |
De vegades recórrer els monuments i llocs que desprès mostraré a la gent que ve a visitar la ciutat, en situa, emocionalment, amb la tasca que m'espera. També, m'ajuda a interioritzar tot el que mostro, amb més tranquil·litat, com una mena de connexió espiritual amb la història, l'art i la cultura i, entre mi i el lloc.
En fi, el que va passar va ser que baixant l'escala del cor de la catedral d'Århus (la catedral de San Climent, el patró dels mariners), vaig relliscar i plas!...vaig anar-hi a parar directament a terra i, vaig produir-me un esquinç de turmell! El primer que vaig pensar, va ser: Oh no!, demà no podré treballar! Abans que em donés temps a reaccionar, van apropar-se a socorrem dos de les poques persones que se trobaven a dins de la magnífica catedral de la ciutat, aquell migdia: un senyor de uns 60 anys, molt amable, i una noia jove i elegant, amb trets indis (hindús), que va resultar ser, de l'Índia. Per cert una noia molt atenta i que, casualment, hi era de vacances visitant la ciutat. Per supost, vaig aprofitar-hi, quan finalment me vaig aixecar i, el senyor tan amable d'uns 60 anys va desaparèixer molt discretament, això si, per a explicar-li, a la noia, una mica a propòsit del monument i, així, vaig pensar exercitava el meu turmell abans que se geles i inflamés, com va ocórrer més tard!
Per cert, aquesta noia i jo ara són amigues al Facebook...hehe i, qui lo sa?, m'ha convidat a visitar-la a l'Índia i jo la he convidat, per supost, a tornar-hi a visitar Dinamarca. Veus!, mai se sap el que te pot portar una mala caiguda! Estàs bé?, pots caminar?, en fi, me van fer les clàssiques preguntes...i jo, molt agraïda...em vaig sentir protegida i acompanyada al mateix temps i cabuda que caminaré! Hi ha gent «maja» per tot arreu!, i cabuda també!
Al final, m'he vaig embolicar un embenat al turmell-peu, que vaig comprar-hi a la farmàcia i, conforme vaig poder, vaig fer cafè amb les amigues...això si, assentades al sol, desprès de haver-me acomiadat de la noia de l'Índia, a un dels carrers més concorreguts, al barri llatí de la ciutat visitaarhus.dk/latinerkvarteret-gdk653391.
 |
| Cafeliv i Latinerkvarteret i Aarhus |
Al dia següent, tot i que, me feia mal el turmell, vaig pujar al bus i, juntament amb una nova guia (una noia italiana molt simpàtica i espavilada, que serà guia en Italià i en anglès, a la que jo tenia que mostrar (com a model inspirador...) «cóm se guia», tot i que, cadascú té que trobar el seu propi estil, és clar!
 |
| Århus teater 1902 (Hack Kampmann) ca.wikipedia.org/wiki/Aarhus_Teater |
Quan els guies nous acabin el seu curs d'entrenament, de vegades, abans del primer dia, surten amb algú que ja te experiència, i així, se fan una idea del que els espera!; he de dir que aquesta noia, en va ajudar a controlar el temps que se li podíem dedicar als distints monuments (sempre m'encanto una mica explicant!) i, també amb els turistes, atès que, hi ha que contar-los, cada vegada que pugem al bus, per a estar-hi segures que no ens falta cap! Per tant, va ser, una molt apreciada ajuda!
 |
| Marselisborg (residència d'estiu de la Margarita II) |
La tour va anar bé i tan els americans com els australians, d'aquell dia, van recórrer els carrers de la ciutat vella (den gamle by, visitaarhus.com/ln-int/den-gamle-old-town-gdk631880 i, els jardins del castell de la reina Margarita II (Marselisborg slot) visitaarhus.dk/marselisborg-slot-gdk603712, on, van gaudir, d'un munt d'escultures i peces d'art dignes de contemplar i, per supost, també vam visitar la Catedral amb tots els seus frescos.
La catedral d'Århus conserva la col·lecció de frescos més gran d'Escandinàvia, sempre, dins d'un context danès, atès que, des de l'arribada de la reforma, els frescos i ornaments excessius van ser eliminats de la majoria de les esglésies i, desprès, tot i que, s'han fet veritables esforços per recuperar-los, la majoria s'han perdut per sempre.
 |
| Den gamle by |
Per tant, hi ha que ressaltar, la importància, que tenen, els frescos que s'han pogut conservar i, alguns restaurar, a Escandinàvia! Fins a la Reforma, la majoria de les parets de la Catedral estaven decorades amb frescos en.wikipedia.org/wiki/Church_frescos_in_Denmark;
molts d'elles han desaparegut, però, la catedral d'Aarhus és l'església de Dinamarca amb la major àrea total de murs i arcs coberts per frescos, incloent un de 220 metres quadrats, el més gran de Dinamarca, que representa Sant Cristòfol i Sant Climent. Altres frescos inclouen a Sant Jordi i el Drac, un quadre de tres capes que representa el Purgatori, el Dia del Judici, Sant Miquel el Pesador de les Ànimes i molts altres.
Els frescos es van fer entre 1470 i 1520, excepte el que envoltava la finestra, anomenada "de la lepra", situada, a la cantonada nord-oest de la catedral. Va ser pintat cap al 1300 i és l'obra més antiga de la catedral, l'única que queda de l'església romànica (abans de la seva reconstrucció en estil gòtic), visitaarhus.dk/aarhus-domkirke-gdk1077542.
 |
| Sct. Jørgen og dragen - kalkmaleri (1497). Fresco de Sant Jordi i el drac |
Per últim, vull mostrar-vos, un dels llocs que visitaré, amb els turistes, aquesta temporada, es diu Gammel Estrup gammelestrup.dk. Gammel Estrup representa la vida de amos i servents des del Renaixement fins a principis del segle XX.
| Den Gammel Estrup |
A l'aire lliure, els visitants poden recórrer els bells jardins: el jardí barroc simètricament decorat amb els seus orangeries, o hivernacles per a tarongers, en Català, i darrere d'ells l'horta. Als terrenys de la casa pairal hi ha també estanys de carpes i una horta, així com el cementiri de la família Scheel, una casa de gel i un pou de llop. A Lunden, el bosc situat a menys de 500 m de la casa pairal, es troba la casa de campanya forestal, on els visitants poden veure com els treballadors rurals vivien al voltant del 1930. A més de les exposicions permanents, cada any Gammel Estrup presenta diverses exposicions temàtiques sobre diversos temes relacionats amb la història i la cultura de les cases senyorials.
 |
| Jardins a Gammel Estrup |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada