diumenge, 9 de juny de 2019

Eleccions generals daneses. L'energia política


Eleccions generals daneses (5 de juny, 2019). L'energia política...



Eleccions Generals 2019, a Dinamarca

Després d’una prolongada i històrica campanya (caòtica?), l’antic ordre polític, ha tornat, amb força i confiança renovades, el passat dimecres 5 de juny, dia de la Constitució danesa.

Mentre que els partits del denominat: "bloc blau" (el centre-dreta) es van fondre, els partits del poder clàssic (el "bloc vermell" o, l'esquerra), que havien perdut el seu suport popular les passades eleccions (tot i que, els socialdemòcrates van ser el partit més votat el 2015, però una coalició de centre-dreta no els va permetre governar), aquest bloc d'esquerres, s'ha superat a si mateix, aquesta vegada, amb 31 mandats més que les passades eleccions.




Els votants, sembla ser, no li han donat, tanta importància, a la onada sobre la crítica a l'immigració extrema que es va donar el 2015; el Rasmus Paludan (extrema dreta) ha segut "destruït" pels danesos a les urnes, es a dir, demòcraticament; la "llum" que afirmava ser-hi, s'ha apagat de cop i esperem, per sempre! Per altra banda la Pernille Vermund (dreta pura) i el Kristian Thulesen Dahl (el Partit Popular Danès) han rebut, conjuntament, molt menys escons que a les eleccions passades. Els dos partits, probablement, podran trobar temps per a discutir els matisos de l'impotència de la dreta, en la política danesa.


Eleccions terratrémol?

 

El nou primer ministre, serà, molt probablement, la Mette Frederiksen (la líder dels socialdemòcrates danesos) després d’una pressió electoral tan poderosa de l’esquerra que, s’ha de tornar enrere en el temps, fins a 1971, per apreciar el superàvit actual.


La Mette Frederiksen, la lider del partit socialdemòcrata danés, i la candidata més votada el passat 5 de juny

Significativament, els pragmàtics, del partit SF (Socialistisk folkeparti) han superat, amb un mandat als revolucionaris del partit Endhedslisten. Tot això, vol dir que, l’amenaça més greu per a les ambicions de la, segurament, primer ministre, la Mette Frederiksen prové d’una esquerra radical, fortament reforçada, en aquestes darreres eleccions, que, pareix ser, ningú havia oblidat.


Pia Olsen Dyhr, la lider dels Socialistisk Folkeparti
 
sf.dk/politiker/pia-olsen-dyh

Definitivament, les eleccions d'aquest dimecres passat, a Dinamarca, han produit un gir polític cap a l'esquerra radical, de la que se'n parla i escriu molt aquests dies. Els partits del poder tradicionals han ressorgit i derrotat a les últimes "alienes" articulacions polítiques. En Hans Mortensen weekendavisen.dk/redaktionen/hans-mortensen explica, al weekendavisen (periòdic intel·lectual danés, del cap de setmana),  aquest canvi de sistema i el preu que la Mette Frederiksen ha de pagar per formar govern.

L'historiador Bo Lidegaard  en.wikipedia.org/wiki/Bo_Lidegaard, que coneix ben bé, la història de la socialdemocràcia danesa, creu que la Mette Frederiksen serà el primer ministre més professional i socialdemòcrata des dels temps del Jens Otto Krag (el ministre socialdemòcrata danés, més carismàtic, fins ara). 


La marxa pel clima, ha jugat un paper definitiu en aquesta campanya electoral 

També ha de tractar-se el tema que ha omplit, i molt, la campanya electoral: El Clima. Però, què passa quan la política verda col·lisiona amb la política de benestar d'esquerres? Els que cobren salaris més baixos, no pagaran un preu desproporcionadament elevat per la, denominada, transició verda? 

La "misèria" ideològica, representada al Folketing, aquesta passada legislatura, concentrada, sobretot, en el partit que havia alterat seriosament, l’antic ordre (l'ordre socialdemòcrata) des de la seva creació el 1995: El Dansk folkeparti (el Partit Popular Danès), s'ha vist reduïda, dràsticament, amb una perdúa de 21 mandats, i la meitat de la influència del partit, al parlament danès (el Folketing). Aquests resultats electorals, confirmen, l'experiència desastrosa, obtinguda per els populars danesos, a les passades eleccions al Parlament Europeu, on el partit va perdre tres dels seus quatre mandats. 


La Dannebrog (la bandera danesa)

El dimecres passat, la nit de les eleccions, les persones més populars a dintre del Dansk Folkeparti (partit antiimmigració i reaccionari) van caminar com si estiguessin petrificades i no poguessin posar paraules, al cop baix, rebut a les urnes. El líder del partit, el Kristian Thulesen Dahl, va contraatacar, el clima tempestuós, amb el discurs, de la necessitat que el vell capità es mantingui al pont quan el mar dels votants es rebel·la i el vaixell oscil·la. No és bo, quan el propi patró posa l'accent en la importància de tenir la mà al timó, per descomptat!


Dansk Folkepartis partiformand Kristian Thulesen Dahl.
Foto: Henning Bagger/Ritzau Scanpix

El Kristian Thulesen Dahl, amb el col·lapse popular del seu partit, lliura la majoria dels vots darrere del vol electoral del bloc blau al blau vermell i acaba sent l'home que, probablement, faci de la Mette Frederiksen, la nova primer ministre, en una Dinamarca d'esquerres.


El "nou" (vell) esperit de la gent! 


L'Anders Fogh Rasmussen (ex-primer ministre danés i ex-secretari general de l'OTAN)

El canvi polític, del passat 5 de juny (dia de la Constitució danesa) és, en primer lloc, una expressió del fet que l’energia política del "petit canvi" de sistema de les eleccions del 2001 està finalment esgotada. En aquell moment, l'Anders Fogh Rasmussen  ca.wikipedia.org/wiki/Anders_Fogh_Rasmussen es va convertir en primer ministre en un període estable, sobre una aliança, sense precedents, amb el Partit Popular Danès (el Dansk Folkeparti), que llavors liderava, la Pia Kjærsgaard es.wikipedia.org/wiki/Pia_Kjærsgaard i basat en dos pilars: la immigració limitada i el benestar generós.

En els anys feliços, l'Aliança va ser-hi alabada pel Søren Krarup  en.wikipedia.org/wiki/Søren_Krarup, que, probablement, va ser l'home darrere del "petit canvi" de sistema, el va dirigir, amb èxit, aquest canvi, i massa gran, va ser el resultat de les eleccions del 2001; de fet, va escriure un llibre el 2006 parlant d'aquest canvi de paradigma a la política danesa dels primers anys del nou mil·lenni. 

L'Anders Fogh Rasmussen havia estat fascinat per la lectura de: The Unfinished Revolution (La Revolució Inacabada) que és la història definitiva del Nou Laborisme (anglès) des de la seva gènesi fins a la derrota de les eleccions del 2010, que abasta més de 25 anys i sis eleccions generals d'estratègia, reconstrucció i re-invenció. En aquest llibre, el Philip Gould  en.wikipedia.org/wiki/Philip_Gould,_Baron_Gould_of_Brookwood un dels estrategs polítics més importants del món i assessor clau d'en Tony Blair durant aquest període, descriu, brillantment, com va arribar a dominar el Nou Laborisme, va vacil·lar i caure, avaluant l' èxit del govern i cap on hauria d’anar aquest. 


FOLKETINGET (el Parlament danés)

L'entrada al segle XXI, es va convertir en un segle una mica dur per a l'esquerra danesa i un succés, de sobte, per al partit popular danès. Després d’una mica més d’una dotzena d’anys de celebració, la socialdemocràcia finalment s’ha assentat, de nou, a l’esperit popular i ha formulat una resposta previsible, tot i que, una mica tardana. A Dinamarca, el bitllet d’admissió al poder del govern és combinat amb la política sobre immigració i, un estat del benestar molt complet. 


Debat televisiu dels diferents candidats polítics danesos

La conseqüència d’aquest desenvolupament és evident: el potencial polític de noves tensions alienígenes ha disminuït bruscament. Durant un parell d’anys, aquest fet, s’ha vist obscuritat per tot tipus d'actes de celebració per part de membres del centre-dreta, amb restriccions impensables dins de la tradició socialdemòcrata i l’anomenat canvi de paradigma, en el que es refereix el problema de l'immigració; es a dir, les iniciatives, no massa populars, que pertanyen, principalment, al final simbòlic de la vida política de l'última legislatura.


Quota de refugiats i, nens fills dels asilats polítics



La Mette Frederiksen

Tot i que el canvi de sistema ha perdut energia política pel que fa a l'aliança entre l'esquerra i el partit popular danès, la meitat de la base parlamentària de la Mette Frederiksen no s'ha resolt completament pel fet que la lliçó, de la herència, de les "velles" eleccions del 2001, era la necessitat d'una política d'immigració estricta.

Aquest últim tema (immigració) és al centre de les dificultats que la Mette Frederiksen haurà d'haver esborrat abans que pugui accedir-hi a l'Oficina del Primer Ministre. Els últims 18 anys de coordinació política, en aquest tema, s'han deixat de banda; això, ha succeït, entre altres coses, perquè la política d’immigració de la Mette Frederiksen s’ha traslladat allà on torna a ser atractiva per als votants que van deixar el seu partit a favor del Partit Popular Danès.


La Pia Olsen Dyhr, el Morten Østergaard i la Mette Frederiksen (d'esquerra a dreta), líders de l'actual esquerra danesa 

Cap dels altres grups de l'esquerra, que són, el seu suport, per a formar govern (negociacions que se estan discutint aquests dies), està d'acord en aquest canvi. Al contrari, aquest altres partits d'esquerres volen canviar la política alienígena que la Frederiksen ha promès mantenir. I aquí hi ha el problema, que aquesta política "alienígena" ha segut, en part, la causa de la seva victòria. És a dir, la causa del col·lapse del Dansk Folkeparti (el Partit Popular Danès).

La Pernille Skipper, líder del partit revolucionari d'esquerres: Enhedslisten ca.wikipedia.org/wiki/Aliança_Roja-Verda

Per altra banda, el primer ministre que s'en va, el Lars Løkke Rasmussen, que ha apuntat (estrategia per a parar a l'extrema dreta?) a la Mette Frederiksen, com a part de la solució, durant un intent de la seva campanya d’accelerar i mantindre el centre polític, i que ha obert la porta per obrir la possibilitat de rebre més refugiats polítics i, també, en part, per relaxar les condicions per als nens al centre de refugiats Sjælsmark udrejsecenter.dk (tema molt delicat i controvertit a la política actual danesa). Aquestes, són dues de les principals exigències de l’esquerra i dels radicals (Radikale Venstre). Si la Mette Frederiksen pot convèncer que la seva comissió de rendiment prevista serà l'inici d'un sostre de liquidació d'efectiu i del servei d'integració, ja va pel bon camí... 


Cercle d’amics d'esquerra


La Mette Frederiksen i el Morten Østergaard 

Tothom espera negociacions dures entre les quatre parts implicades: els socialdemòcrates, Radikale Venstre, el Socialistisk Folkeparti i Endhedslisten (els quatre partits d'esquerra, en distints graus, que formaran i decidiran el nou govern danés). Tot i que, pot ser, relativament fàcil, establir un acord sobre els objectius climàtics, l’educació i d'altres, l’economia i els emigrants crearan problemes. 

Hi queda lluny de la pròpia percepció de la Pernille Skipper (Enhedslisten) la política econòmica necessària per a la presentació d'en Morten Østergaard. I hi ha molta distància, per exemple, entre la política exterior de la Mette Frederiksen i la del Morten Østergaard, lider de Radikale Venstre i, el segon partit més votat del bloc d'esquerres. Com a escalfament de les negociacions, l’aire està format per requeriments definitius que es van lliurar, com un mantra, durant la campanya electoral.

Potser la configuració provocarà diversos reinats, però totes les parts estan vinculades en una comunitat de destí, ja que l'electorat ha compost el Folketing. La Frederiksen no pot convertir-se en la primer ministre sense establir compromisos amb els seus partidaris, que són per la seva banda, exigents. Però els partidaris han de buscar opcions alternatives, tret que, la Frederiksen, resulti dòcil!?









Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada