CHRISTIAN IV (1588-1648) de Dinamarca i Noruega. El rei visionari!

CHRISTIAN IV (1588-1648). Un rei cool!

Christian IV, rei de Dinamarca Noruega (1588- 1648)

En Christian IV, va ser-hi un rei visionari i ambiciós que sentia admiració per l'art i l'arquitectura. A Dinamarca, el Renaixement, va arribar una mica més tard (RENÄSSANCEN 1536-1660) i, va ser-hi, una època caracteritzada per guerres i terres perdudes. Encara que sota el regnat d'en Christian IV, es van perdre moltes guerres, va ser, i és, sense cap dubte, un dels reis, més conegut del Regne de Dinamarca.

En Christian IV, va heretar el tron, del seu pare, en Frederik II, l'any 1588, a l'edat de 11 anys  ca.wikipedia.org/wiki/Frederic_II_de_Dinamarca. En 1596 es va convertir en adult i, llavors va ser coronat rei de Dinamarca i Noruega. A més a més, era duc de Schleswig i Holstein  es.wikipedia.org/wiki/Schleswig-Holstein. Els dos ducats, que havien tingut, des del 1460, els reis danesos, com a ducs. 

The Holstein Gate Holstentor, a Lübeck, Schleswig-Holstein ca.wikipedia.org/wiki/Lübeck

En Christian IV, era fill d'en Frederik II i Sophie de Mecklenburg ca.wikipedia.org/wiki/Sofia_de_Mecklenburg-Güstrow. Es va casar amb Anna Cathrine de Brandenburgo, que va morir el 1612. Més tard es va casar amb Kirsten Munk (el gran amor de la seva vida, un amor no sempre correspost i dolorós). En 1615, Kirsten Munk es va convertir en la segona esposa de Christian IV. Era filla de Ludvig Munk i d'Ellen Marsvin. Ella i el rei van tindre dotze fills, dels quals vuit van sobreviure.

La Kirsten Munk va tenir una estreta relació amb Christian IV i es descriu, que tenia una personalitat intel·ligent i independent. El 1626, però, va començar una relació amb el Otto Ludwig, i ella i el rei es van tornar cada vegada més distants el un del altre. El 1630 va abandonar la cort i va viure des d'aleshores en les seves finques Boller i Rosenvold a Jutlàndia; on, de vegades estava realment sota arrest domiciliari en.wikipedia.org/wiki/Kirsten_Munk, el 1615.

En Christain IV, va ser pare de més de 20 nens, entre ells Frederik III i Leonora Christine  en.wikipedia.org/wiki/Leonora_Christina_Ulfeldt.

Kirsten Munk, portrayed by Jacob van Doordt (1623)

El Christian IV havia rebut una educació exhaustiva quan va ser coronat. Va buscar reforçar el seu regne, per exemple, donant bones condicions per al comerç. Va intentar a través de mitjans militars fer de Dinamarca el territori més poderós del Bàltic, però la seva intervenció a la Guerra dels Trenta Anys de 1625 a 1626 va anar-hi malament  ca.wikipedia.org/wiki/Guerra_dels_Trenta_Anys. Després d'això, Suècia es va convertir gradualment en el país líder entre els països nòrdics. En una batalla naval contra una flota sueca el 1644, el rei va perdre el seu ull dret.

En Christian IV va ser un dels reis més colorits i populars de la història de Dinamarca. Estava molt interessat en la cultura i, sobretot, en la música. Era també "un constructor" molt actiu; durant el seu regnat es van fundar diverses ciutats noves i es van erigir molts edificis importants, com , el castell Rosenborg kongernessamling.dk/en/rosenborg, on va morir.

Rosenborg Slot (el Castell, on va morir en Christian IV)

En Christian IV, en la primera meitat del segle XVII, va manar construir molts edificis, sobretot, als voltants de la capital (Copenhagen). Va fer construir edificis coneguts com el castell de Frederiksborg a Hillerød, la Borsa de Copenhaguen i la Torre rodona.

Torre rodona, a Copenhagen 

Quan el Christian IV, es va fer càrrec del govern, Dinamarca era la potència dominant a la zona del mar Bàltic, però, també, Suècia se disputava el poder sobre el Bàltic. La balança, va canviar significativament, quan el Christian IV va "dibuixar" de nou el mapa de Dinamarca, entre els anys 1625-1629, a la Guerra dels Trenta Anys (1618-1648). El rei va patir una gran derrota militar el 1626, i després Dinamarca, va haver de retirar-se de la guerra el 1629, va ser Suècia, finalment, qui es va convertir en la principal potència de la zona del Mar Bàltic.

L'edifici de la Borsa, a Copenhagen

A continuació i, en els següents segles, Dinamarca, va acabant perdent, la seva hegemonia i influència en el Bàltic i, va deixar de ser-hi un gran poder regional al nord d’Europa.

Les dolentes relacions amb Suècia van continuar durant la resta del regnat d'en Christian IV. El 1643, Suècia va atacar Dinamarca i per aconseguir la pau, al 1645, Dinamarca va haver d'abandonar l'illa de Gotland, al mar Bàltic, ca.wikipedia.org/wiki/Gotland, a la província de Halland i parts de Noruega. A la mort de Christian IV, el 1648, Dinamarca era una país en profunda crisi.

L'illa de Gotland (entregada als suecs, pel rei danés)

Cultura Renaixentista (1536-1660)

A l'Edat Mitjana, l'església acaparava tots els aspectes culturals. Després de la Reforma, l'església encara tenia una gran importància per al desenvolupament d'una cultura escrita danesa. La Bíblia va ser publicada en danès per en Christiern Pedersen en.wikipedia.org/wiki/Christiern_Pedersen i, van aparèixer, també, els llibres de salms danesos; es van utilitzar diumenges darrere diumenge a les esglésies de Tønder ca.wikipedia.org/wiki/Tønder, de manera que la seva llengua i contingut van afectar a grans parts de la població. Al segle XVII, els llibres d'himnes (salms) i les noves voluntats eren accessoris habituals a les cases residencials i es van trobar en poques masies. També es van difondre treballs com el llibre de visita d'en Peder Palladius en.wikipedia.org/wiki/Peder_Palladius o la col·lecció de sermons de Hans Tausen es.wikipedia.org/wiki/Hans_Tausen.

L’art de la impressió ja estava ben establert, de manera que es podien imprimir diversos milers d’obres populars. Els gèneres religiosos van tenir un paper important entre tot el que es va publicar, però no estaven sols. Des de Itàlia, la cultura del Renaixement va arribar gradualment a Dinamarca i, per tant, es va inspirar en l'antiguitat clàssica. Es van guanyar tota una sèrie de gèneres literaris.  

Frederiksborg Slot, a Hillerød

La cultura del Renaixement també es va sentir d'altres maneres. Abans de la Reforma, les esglésies eren els edificis més bonics. Amb el Renaixement, la vida de la cort es va fer molt més magnífica i va exigir magnífics marcs. 

El primer castell monumental del Renaixement va ser Kronborg ("el castell d'en Hamlet") kongeligeslotte.dk/en/palaces-and-gardens/kronborg-castle.html, construit pel Frederik II (pare d'en Christian), que va regnar de 1559 a 1588, i on va celebrar sumptuosos banquets. El castell va ser construït per impressionar als nombrosos visitants que venien de lluny a les festes amb el rei, que duraven dies. Se'ls  tractava d’una manera meravellosa i, se'ls complimentava amb plats gurmet i amarratges de cervesa.

El Castell més important, del renaixement danés, va ser el  Frederiksborg Slot dnm.dk/en, construit a les ordres d'en Christian IV. El castell va ser decorat de manera abundant amb escultures i pintures, sovint amb motius de l'antiguitat clàssica. Fins i tot la noblesa es construïa un gran nombre de cases senyorials, i les feien més grans i més belles que abans. Al mateix temps, es va ficar de moda, el retrat, de manera que els castells i les cases senyorials es van omplir de quadres pintats de la família. El rei i la noblesa van substituir l'església com els principals empresaris dels artistes.

En Frederik II (pare d'en Christian IV)

Una part important dels fluxos del Renaixement va suposar un nou interès per la ciència. A Dinamarca, el representant més destacat, va ser, el noble matemàtic i astrònom Tycho (Tyge) Brahe ca.wikipedia.org/wiki/Tycho_Brahe, que com a jove va fer un important descobriment astronòmic i, amb un ampli suport financer d'en Frederik II, va construir el millor observatori europeu del seu temps a l'illa de Hven, al Sound.

el matemàtic i astrònom Tycho (Tyge) Brahe

Altres castells danesos: 

kongeligeslotte.dk/en/palaces-and-gardens/christiansborg-palace.html

kongeligeslotte.dk/en/palaces-and-gardens/the-hermitage.html

rosenholm.dk