dijous, 24 de gener del 2019

Cohabitatge. Fremtidens Bofællesskaber.

Cohabitatge. Bofællesskabet


Cohousing projects

Vivint en comunitat (Bofællesskaber)

La teoria moderna del cohabitatge es va originar a Dinamarca als anys 60 del passat segle, entre grups de famílies que estaven descontentes amb els tipus d'allotjaments existents i que sentien que de la manera que vivien no s'abordaben ni aconseguien totes les seves necessitats. Al 1967 la Bodil Graae va escriure un article al diari que va titular "Els nens haurien de tenir cent pares," animant a un grup d'unes 50 famílies a organitzar-se al voltant d'un projecte comunitari. Aquest grup va desenvolupar el projecte de cohabitatge Sættedammen, que és la comunitat moderna de cohabitatge més antiga del món. Un altre organitzador clau va ser en Jan Gudmand Høyer que es va inspirar en els seus estudis d'arquitectura a Harvard i la seva interacció amb comunitats experimentals dels EUA d'aquella època.


Menjars compartits

El terme danès bofællesskab (viure en comunitat) va ser traduït a l'Amèrica del Nord com cohousing per dos arquitectes americans, Kathryn McCamant i Charles Durrett ca.wikipedia.org/wiki/Cohabitatge, que van visitar diverses comunitats cohousing  i van escriure un llibre sobre això. El llibre va tenir ressò en algunes comunitats existents, com Sharingwood sharingwood.net a l'estat de Washington i N-Street nstreetcohousing.org a Califòrnia, que van abraçar el concepte de cohousing com a cristal·lització del que ja eren. 


zones comuns (cohousing) 

Encara que la majoria de grups de cohousing busquen desenvolupar comunitats multi-generacionals, alguns es centren en crear comunitats sèniors. Charles Durrett en.wikipedia.org/wiki/Charles_Durrett que més tard, va escriure un manual sobre com crear un cohabitatge senior. La primera comunitat dels Estats Units dissenyada, construïda i ocupada específicament com cohabitatge és Muir Commons a Davis, Califòrnia. Els arquitectes, Kathryn McCamant i Charles Durrett cohousingco.com van ser els responsables del projecte i del disseny del lloc, tant la casa comuna com les cases privades.


Espais verds per a tots 

Normalment, una comunitat és planificada i administrada pels mateixos residents. Sovint, l'habitatge comú es construeix des del principi, ja que els edificis existents, si s'he i troben, poques vegades, són adequats per a aquest propòsit. La motivació més habitual per a viure en una comunitat és el desig de crear una interacció millor amb els veïns.


Fremtidens Bofællesskaber


Eco-Village 

El cohabitatge (conegut majoritàriament pel terme anglès cohousing), és una comunitat de cases privades agrupades al voltant d'un espai compartit. Cada casa familiar, independent o adossada a una altra, té les comoditats tradicionals, incloent una cuina privada. Dels espais compartits típicament destaca una casa comuna, que pot incloure una cuina gran i àrea de menjador, bugaderia, i espais recreatius. L'espai exterior compartit pot incloure aparcament, passatges per caminar, espais oberts i jardins. El veïnatge també comparteix altres recursos com eines de bricolatge i de jardí o vehicles.
 

Els habitants dels cohabitatge tenen ingressos independents i vides privades, però organitzen activitats col·lectivament i comparteixen espais. Tot i que l'estructura legal depén de cada comunitat i varia també d'un país a un altre, una fórmula molt estesa, a Dinamarca, és la Cooperativa d'habitatge. Les activitats de la comunitat inclouen àpats compartits, reunions, i dies de treball. Els veïns es reuneixen per festes, jocs, veure pel·lícules o d'altres esdeveniments. 

El cohabitatge facilita la interacció entre veïns i proporciona beneficis socials i pràctics a més de beneficis econòmics i mediambientals

Fremtidens Bofællesskaber


Quan la gent parla de la vida de la comunitat i no té un coneixement definitiu d'això, tenen moltes idees sobre què pot ser? Moltes d'aquestes nocions es refereixen als mites vells que fan referència a col·lectius comuns, roba interior comuna, nens conjunts, etc. Aquests mites encara es refereixen als col·lectius, però com que molts no coneixen la diferència entre una comunitat i un col·lectiu, els mites també s'apliquen a les comunitats.

Aquestes són algunes de les preguntes que sorgeixen quan les comunitats mantenen reunions d'informació:

Hauria de participar en tots els esdeveniments?

Es pot permetre menjar a casa, fins i tot si hi ha menjar comunitari?

Es pot educar sobre els fills dels altres?

Necessites utilitzar la casa comuna per a fins privats?

 



En una comunitat, un té la seva pròpia casa o apartament amb bany privat, cuina i sala d'estar. En la seva major part, si heu tancat la porta de la vostra casa o apartament, la gent ha de trucar per posar-se en contacte amb tu. De la mateixa manera que en un apartament en un edifici residencial normal.

Una comunitat no és un col·lectiu amb una economia comuna i un silenciador. Respecta els límits naturals de les persones i ningú no contesta les teves decisions i comportaments si d'altra manera estan dins de les normes i regles que existeixen als estatuts de la comunitat i a les regles de la casa.

En una comunitat, en general hi ha moltes opcions i no tantes expectatives.

Andelssamfundet i Hjortshøj (Velkommen til Andelssamfundet)


Andelssamfundet (Hjortshøj)


La comunitat cooperativa d'Hjortshøj (AIH) andelssamfundet.dk es troba a uns 10 km al nord-est d'Aarhus, amb vistes a la badia d'Aarhus. La societat cooperativa es va fundar l'any 1986 i el primer grup de habitants es va instal·lar el 1992.

A Hjortshøj es.wikipedia.org/wiki/Hjortshøj, han estat experimentant amb la construcció i les comunitats durant molts anys, i els agradaria compartir la seva experiència amb altres persones interesades en crear noves comunitats.

 



L'objectiu era crear una comunitat local social i ecològica, on junts provessin noves iniciatives ambientals i formes de comunitat social en mútua inspiració amb la resta de la societat. Avui viuen més de  300 persones en vuit grups de cases diferents. S'estan construint les últimes cases, i alhora, se estan construint una sèrie de botigues i comerços verds.


Sommerfest i andelssamfundet (Hjortshøj)

AIH andelssamfundet.dk construït amb visió de: Eco-societat en general i nous valors sobre l'equilibri ecològic, la comunitat social, la responsabilitat compartida, la nova economia local, el disseny integral i el nou habitatge; amb una cultura popular i una veritable democràcia, amb valors com la pau, la salut i espiritualitat. Aquest nou estil de vida "infantil" hauria d'entendre's com una alternativa a l'estil de vida de la societat del benestar amb el seu materialisme, el seu consum, les comunitats buides, la competència i el poder monetari.


Cohabitatge a Hjorsthøj (andelssamfundet)


Seniorbofællesskaber


Kamelia Hus senior project

La idea de moure's a viure en una comunitat, és molt popular entre els danesos. De fet, tan popular que actualment 80.000 persones grans, d'acord amb una enquesta del SFI - The National Research Center for Welfare, estan considerant passar a una comunitat sènior. 

Amb la gran bretxa de aquest tipus de llars, és una bona idea registrar-se el més aviat possible, si se està interessat. Com més aviat s'hagi registrat per obtindre dret a una casa comunitaria, i més endavant es trobi a la llista d'espera, i serà una ventaja si, un dia, se sent disposat a formar part d'una comunitat sènior.

La comunitat vivent Kamelia Hus groenttorvet.dk/kameliahus, està en construcció i està preparada per a l'ocupació el 1 de març de 2019. L'habitatge disponible es publica a findbolig.dk


Senior Fællesskabet

La comunitat sènior de Kamelia Hus és una comunitat de ciutats verdes per a persones actives de més de 60 anys. La casa consta de 49 apartaments lluminosos de 2 i 3 habitacions. Els apartaments estan dissenyats com a estudis amb plans de planta oberts i flexibles. Es tracta del: metre quadrat personal i intel·ligent, i proporcionen extra metres quadrats comunitaris per al benefici i el gaudi de la vida quotidiana.

L'ambició és crear una composició resident d'una combinació igual de solters i parelles que vulguin viure amb els altres, cadascun en el seu propi apartament, però també formar part d'una comunitat activa que ofereixi seguretat i qualitat de vida. Pots ser "tu mateix" quan vulguis i, alhora, no has d'estar sol quan no vols estar sol.

La casa ofereix l'oportunitat de viure i la comunitat travessant els cinc pisos. La casa és la base de la comunitat activa, on podeu cultivar el vostre jardí i menjar junts. L'accés als apartaments és a través d'una porta externa des del balcó i dues escales principals a través de l'ascensor. La planta baixa conté el vestíbul de la comunitat vivent. La sala comú de Kamelia Hus és el cor dels habitatges. Les habitacions es poden utilitzar per a la biblioteca, sala d'estar, sala de treball, bugaderia i taller. Les àrees comunes ajuden tant a la bona privacitat com a una bona comunitat.

La casa ofereix privacitat i unió amb la comunitat gran i propera al saló de la planta baixa, la gran cuina menjador i tot el camí al jardí del terrat o l'hivernacle a la terrassa del terrat. Tots els residents tenen accés a les zones comunes.

S'ha establert amb antelació el marc bàsic per a les sales comunes, la cuina i el jardí del terrat, però els residents han d'estar involucrats a arreglar-los en detall i reunir-los segons les seves necessitats i interessos. Per això, s'han creat diversos grups de treball, que inclouen: treballa per determinar les funcions de les sales comunes i proporcionar informació sobre quins mobles ha d'estar allà quan els residents es mouen en pocs mesos.

La comunitat sènior Kamelia Hus es troba al nou districte Grønttorvet de Valby, prop de Copenhaguen groenttorvet.dk.

Matrimoni gran fent un pensament...


"La nostra visió és que les persones visquin una estreta relació entre elles i en una millor relació amb la natura. El nucli del concepte de la nostra comunitat és, doncs, la sostenibilitat social, econòmica i ambiental" comenten els futurs residents.

ECO VILLAGE eco-village.dk/om-os


ECO Village (Danmark)

I què significa exactament això? Un nou concepte de comunitat que s'està desenvolupant molt ràpidament a Dinamarca, aquest últims anys i, on viuen, grups de totes les edats.

Fællesspisning (menjars compartits)

 

El primer paràmetre és comú en totes les seves comunitats: àpats compartits quatre dies a la setmana, basats en ingredients orgànics. Tot se prepara amb un esquema previ negociat, on se planifiquen els  menjar i s'inclouen els plans d'aliments, també per a vegetarians, vegans i al·lèrgics. El proveïdor es compromet a reduir els residus d'aliments i envasos. Creuen que el nucli d'una comunitat forta és el fet de reunir-se al voltant dels àpats; alhora, es beneficia el medi-ambient i l'economia pel fet de menjar junts, i facilita als companys de la comunitat una gran quantitat de pràctiques. 

Compartir cotxe


El següent pas important és reduir el consum d'automòbils. A l'associació de propietaris de la comunitat d'habitatge, els fons s'han assignat per a tindre un esquema comú d'ús compartit d'automòbils elèctrics, que esperen, ajudi a que la gent no tingui que comprar un cotxe innecessàriament i que significa que poden desplaçar-se  sense el seu propi automòbil. 

Des que iniciaren el seu projecte, treballen amb els municipis per minimitzar el nombre de places d'aparcament per tal de donar menys incentius a tenir cotxe propi. Els llocs d'estacionament se descentralitzen, i això, garanteix zones lliures d'automòbils a la zona per jugar els nens i poder conservar més àrees de natura.

Micro Vida

 

El menjar comú i l'ús compartit de cotxes comporten alguns dels majors reptes de recursos per a l'entorn privat de la llar, però un terç, dels recursos, són per a la pròpia casa. Per tant, és un punt cardinal per aquestes comunitats crear habitatges més petits, a canvi, els companys comunitaris comparteixen molts metres quadrats a la casa comuna. EcoVillage està molt inspirat en el concepte de micro-crèdits, on es considera que les cases són petites i elegants, amb diverses funcions amb una solució d'emmagatzematge integrada.

Hi ha diverses raons per a això:

- El guany social és que els companys de grup han de sortir a la comunitat per cercar les funcions que no estan associades a l'habitatge individual.

- El guany econòmic és que podem oferir habitatges més barats, fins i tot en zones molt atractives que si construïm habitatges grans; això crea una diversitat social, perquè les persones amb diferents economies poden establir-se a la comunitat.

- Té un important impacte ambiental. Un habitatge petit i compacte necessita escalfar-se menys, il·luminar-se menys, mantenir-se menys i donar menys espai a les coses noves. 

Les Eco-Villages (Viles ecològiques), treballen amb el propòsit de crear un mur funcional estètic i sostenible a les seves llars, que han de tenir llits desplegables, taules inclinades i espai per al magatzematge. 

Treballen des del mantra que els diners d'un no s'han de gastar en maons, sinó en la vida! 

D'aquesta manera, es pot dir que un gabinet de la comunitat minimitza els residus en molts paràmetres a causa del fet que es comparteixen moltes coses i que no són només aliments, cotxes i metres d'habitatge; també es tracta de tallagespes, olles i eines.

Totes les seves cases comunitàries disposen d'un taller-almacén de decoració, on animem als habitants de la comunitat a comprar mobles de segona mà o, fins i tot, a fer el seu propi reciclatge i, per tant, tenir fons per a altres coses. També es dona un intercanvi de mobles o d'altres...enlloc.

Reciclatge d'aigües pluvials i cèl·lules solars


L'aigua de pluja per rentar, és un punt important per a n'ells. Estableixen instal·lacions de bugaderia comunitària a la comunitat amb reciclatge d'aigua de pluja i aixetes, dutxes i lavabos per a l'estalvi d'aigua.

Les seves àrees comunes es presenten com zones de cultiu amb hivernacles, i d'altra banda terrenys amb herbes altes, arbres i arbustos per minimitzar la quantitat de funcionament i manteniment.

En tots els seus projectes, s'inclouen les cèl·lules solars, com una important font d'energia, mentre que la calefacció són bombes de calor, energia geotèrmica o calefacció urbana.


Materials sostenibles


En tots els seus acords de cooperació, exigeixen una certificació medi-ambiental. Pot ser (mínim) el DGNB Gold o una etiqueta ecològica nòrdica. Ho veuen com una eina de gestió central per a els seus propòsits. A més, es descriu molt clarament en els seus acords que és important que si hi ha una elecció entre un material ecològicament racional i un convencional, del mateix preu i qualitat, cal triar el correcte mediambientalment. Les Eco Viles, estan associades amb un consultor ambiental per aquest tipus de treball (control i renovació de materials). 


Bofællesskabet 



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada