Alfred Nobel. El vagabund més ric d’Europa

El Nobel. El premi literari, més carismàtic, que trontolla

Una nova biografia, escrita per la periodista sueca: l'Ingrid Carlberg  ingridcarlberg.se/en/about-the-author, dibuixa, per primera vegada, una imatge completa, de l’enigmàtic magnat industrial, que va desitjar, ser escriptor; però, no tenia, o no va trobar, el talent necessari. Per contra, l'Alfred Nobel  ca.wikipedia.org/wiki/Alfred_Nobel va crear el premi literari més important del món, en nom propi.

La portada, sueca, de la biografía, sobre l'Alfred Nobel (Ingrid Carlsberg, 2019)

(...) una criatura graciosa que hauria d'haver estat estrangulada per un metge amant de l'ésser humà quan feia la seva entrada aïllant en aquesta vida. Virtuts més grans: mantenir les ungles netes i mai ser una càrrega per a ningú. Debilitats majors: Ni tenir esposa ni fills, tenir una ment brillant o una gana saludable. Desig més gran: No ser enterrat viu. Esdeveniments importants a la seva vida: Cap (Alfred Nobel)

Així ho va escriure, el mateix Alfred Nobel, en una breu nota autobiogràfica, dirigida, al seu germà gran, el Ludvig Nobel en.wikipedia.org/wiki/Ludvig_Nobel, el 1887. El germà s’havia proposat "mapar" la genealogia dels Nobel i, atormentar, a l'Alfred, amb una contribució, autobiogràfica.

Quan, l'Alfred Nobel, va escriure, el seu retrat, autoeditat, aquest, tenia 54 anys, era un reconegut científic, inventor i fabricant i un dels homes més rics d'Europa. Posseïa més de 300 patents i tenia fàbriques arreu d’Europa, que continuava, commutant, per tren.

Per això, l'escriptor francès, en Victor Hugo, li va donar, el sobrenom, de: "el vagabund més ric d'Europa".

Alfred Nobel, el descobridor, de la dinamita i, instaurador, dels premis, que porten el seu nom

L'Alfred Nobel era un químic format i, va veure, el potencial de la substància, recent descoberta, la nitroglicerina, un líquid espectacularment explosiu, però extremadament inestable. La menor sacsejada fa que la nitroglicerina, s’expandeixi, momentàniament, fins a 1.200 vegades el seu volum, inicial, en una detonació violenta.

L'Alfred Nobel i els seus germans van començar a experimentar amb l'estabilització del líquid "terrorífic"; però, el camí cap a l'exit, va estar ple, d'entrebancs (infinitat d'accidents i tragèdies). Una d'aquestes, va matar, el germà petit de l'Alfred i, a altres quatre empleats de la fàbrica de la família, a Heleneborg, al centre d'Estocolm. L'Alfred Nobel, va haver de traslladar, els seus experiments, a una barcassa al mig del llac Mälaren.

L'Alfred Nobel era, alhora, un home d’acció i un somiador. Però l’enginyer pràctic, no tenia cap dubte, que la veritat i la bellesa absoluta, existien, en el pla de la idea, en la imaginació i en els somnis, pensaments i sentiments. I mai, no va dubtar que, la poesia, fos la més alta de totes les formes d’art. La poesia, es va convertir, gairebé, en una religió, en la seva recerca particular, del sentit de la vida. Dirigint-se, a la pròpia poesia, va escriure: "Ets l'estrella interior, que il·lumina el nostre món interior. Hem d’agrair-te, la màxima alegria de la vida. Sou vosaltres, els poetes, els que feu tot allò bonic aquí a la terra, el mateix dia obté la seva claredat, mitjançant, el vostre prisma".

L'Alfred Nobel, a la seva taula de treball 

Potser, va ser la poesia que va salvar, a l'Alfred Nobel, a través, d’un temps, d’adversitats, a finals dels anys 1850. Però, va ser la invenció de la dinamita el 1866 i la patent mundial el 1867 que va fundar, realment, la seva fortuna. El desenvolupament de la societat moderna va provocar una demanda, de dinamita; ja que, a tot arreu, es van haver de remoure roques per a descobrir les mines, ferrocarrils, ciutats i canals. Els milions van provenir, també, de les fàbriques d'armes Nobel, que es van beneficiar, de les guerres del món. L'Alfred Nobel vivia en la convicció que un desenvolupament d'armes en expansió beneficiava la pau, i va recolzar, alhora, activament el moviment de pau, inspirat, per la seva amiga, l'autora Bertha von Suttner  ca.wikipedia.org/wiki/Bertha_von_Suttner, que va assolir l'èxit internacional amb la novel·la pacifista: "Abaixeu les armes".

Bertha von Suttner (inspiradora del Nobel de la Pau?)

Cap al final de la seva vida, l'Alfred Nobel, era un industrial poderós. Però li van, passar factura, anys de lluites pel poder, plets de patents, disputes familiars i una errada intimitat. Durant molts anys havia tingut una mena de relació amorosa amb una dona més jove, la Sofie Hess, que vivia i viatjava, com una reina, pel seu compte. Quan, l'Alfred, va saber, que esperava un fill amb un altre home, es va adonar, que el seu somni de matrimoni no arribaria a bon port. En canvi, somiava, amb llocs elevats per a la química, la medicina, la pau i, per la literatura. Després de la seva mort, la família va mantenir una llarga disputa, pels drets de successió, als jutjats, però la voluntat de l'Alfred, es va, mantenir, amb força. La seva fortuna va estar, dedicada, a la distinció intel·lectual.

A l'Acadèmia de Suècia, va sortir a la llum, que es pretenia, repartir el premi de literatura. L'Alfred Nobel, no els havia informat de res, amb antelació. Molts dels membres van considerar que el Premi de literatura, només, portaria, a la difamació. La premsa, es divertia, per la reticència de l’antiga acadèmia sueca, conservadora i màgica. Tenen por de ofegar-se, amb les, contribucions, que necessitaran, uns 292 funcionaris i tres mesos per la resolució del premi, si es treballa, unes 17 hores al dia, van escriure els diaris, de l'època. Al final, una petita part, dels membres de l'Acadèmia, va decidir assumir la tasca. Tot el món, esperava, que en Tolstoi, rebés el primer premi, el 1901. Però les eleccions van recaure en Sully Prudhomme ca.wikipedia.org/wiki/Sully_Prudhomme, un belga del que ningú no havia sentit a parlar.

El jove Alfred Nobel 

Des de la seva joventut, l'Alfred va estar, la mà dreta, del seu pare, l'Immanuel Nobel es.wikipedia.org/wiki/Immanuel_Nobel, que li va otorgar, l'autoritat, per actuar, en el seu nom. Com a jove de 23 anys, l'Alfred Nobel, va arribar, a ser-hi, el veritable líder de l'imperi familiar. Però, el jove Alfred, no va trobar-hi mai, satisfacció, en l’enginyeria. A la seva biografia: "Nobel. L’enigmàtica Alfred, el seu món i els seus premis" que acaba, de publicar-se, a Suècia; on, l'autora, la Ingrid Carlberg, descriu la divisió interna, que patia, des de jove, quan vivia, a Sant Petersburg. 

Ple de romanç i idealisme filosòfic, l'Alfred Nobel, va cercar un sentit més alt, a la vida. Estava cansat dels jocs falsos i superficials de la gent i de la recerca inútil de títols i riqueses. "He d'arrancar, la màscara de l'egoisme, ja sigui disfressat d'amistat grollera, amagada darrere de la castedat de la hipocresia, de la misèria d'una vida famosa".

L'Ingrid Carlberg, l'autora de la biografia de l'Alfred Nobel

L'Alfred Nobel, com diu la Ingrid Carlberg, se situa, entre el romanç i la il·luminació; treballava, al servei de la ciència, en un món pràctic de patents sobre nitroglicerina i pólvora. Parlava i escrivia, sense esforç, en anglès, alemany, francès i rus; negociava amb reis, tsars i caps d’estat i, viatjava, incansablement, per Europa, amb tren, per vetllar per totes les seves fàbriques. Però, admira la literatura. Al vespre, escrivia, un poema èpic llarg: "Cant I", on elogiava i imitava, als déus de la literatura: en Percy Bysshe, Shelley i Lord Byron. Més tard, a la vida, s’esforçà, a escriure versos, tan enlluernadors, com els de Shakespeare (cosa que no va aconseguir).

Als soterranis de l'Arxiu Nacional d'Estocolm hi ha 14 metres de prestatgeries, plenes, de documents i cartes de l'Alfred Nobel. Aquí l'Ingrid Carlberg, ha trobat, fullets de cera negra farcits de notes químiques. Però si mireu, els fulletons, per darrere, comenta l'Ingrid, trobareu, esborranys literaris, fragments de novel·la i poemes romàntics. En un manuscrit deixat enrere, l'Alfred, fantasieja, sobre una vivenda impecable, amb una esposa i un fill, amb la bellesa d'un roser. Però, també, aquí la pudor es manifesta. Vol ser reconegut com una ànima exaltada, inscrita al cor de la gent, per tal de beneficiar, a la humanitat, a través, dels seus esforços.

Ragnar Sohlman, l'ajudant de l' Alfred Nobel 

Durant molts anys, l'Alfred Nobel va estar, treballant, en un testamemt, de la seva fortuna, en una sèrie de premis; que en nom seu, havien de distribuir-se a científics, escriptors i amics de la pau que contribuirien, a construir, un món millor. La idea del Premi de Literatura es va originar, per la seva delícia per la poesia, però, també, basat en l’idealisme. Tal com estipulava en el seu testament, el premi hauria de ser per als escriptors, "que han produït el més excel·lent en la direcció ideal" (cosa que l'ultim premi Nobel de literatura, atorgat, al polèmic escriptor, en Peter Handke, ho posa a prova!). El que, realment, va significar quan va emfatitzar "ideal" o idealista, ha estat, sempre, obert a la interpretació; però, l'Ingrid Carlberg designa un obra, molt debatuda, com a inspiració directa: Bibelns lära om Kristus d'en Viktor Rydberg  ca.wikipedia.org/wiki/Viktor_Rydberg. "L’Ensenyament bíblic sobre Crist", va crear el major escàndol literari, a Suècia, a la dècada del 1860. L’autor havia llegit la Bíblia i, va trobar, que Jesús no era diví del tot. Era només, un ésser humà, un exemplar ordinari.

Copia del testament de l'Alfred Nobel

L’incrèdul Alfred Nobel, que mai va posar, un peu, a l'església perquè no gosava, escoltar, el disbarat, dels sacerdots, va quedar impressionat pel coratge, la raó i el racionalisme d'en Viktor Rydberg (i va ignorar el que es deia sobre ell: "la paradoxa d'en Rydberg", és a dir, l’autor, que va arrencar, la catifa, sota la divinitat d'en Jesús, mentre escrivia alguns dels poemes nadalencs més estimats de Suècia). Als llibres d'en Viktor Rydberg, l'Alfred Nobel va trobar una literatura que responia a les seves demandes d’idealisme. Aquí, va reconèixer, les seves pròpies simpaties d’esquerres i el menyspreu pel poder del rei i els privilegis de la noblesa. Li encantaven les novel·les sobre persones que es van allunyar del materialisme empobrit i buscaven el sentit més alt de la vida. La literatura havia d’atacar la hipocresia i mostrar un camí constructiu; però, el realisme modern glorificava sovint formes de vida reprovables.

La biografia de l’Ingrid Carlberg, és un magnífic retrat, d’una figura tràgica. Tot i que l'industrial Alfred Nobel va obtenir resultats impressionants, es va sentir sol en la vida privada i, va estar desinhibit en la literatura. Cap dels seus poemes i esborranys en prosa va arribar més enllà dels quaderns, ni tan sols una novel·la que, segons l'Ingrid Carlberg, tenia el caire, d’un manifest polític general. Inspirat en la colonització d’Àfrica i en L’obra més fosca d’en Henry Stanley, l'Alfred Nobel es va endinsar en un període maníac, a principis, de la dècada del 1890, en el nou projecte: "A l’Àfrica més fosca", on, què el seu alter ego, un liberal d’esquerres, ataca la noblesa i la classe alta, propugna l'igualtat de la dona i ret homenatge a l'educació i a la premsa gratuïta. L'Ingrid Carlberg assenyala que com a experiència de lectura, la novel·la és una mena d'ordenació.

Alfred Nobel, en actitud pensadora 

El 10 de desembre de 1896, l'Alfred Nobel va morir, com a magnat industrial (la seva fortuna equival avui a uns milers de milions de dòlars), a la seva casa de San Remo, Itàlia. Va anar-hi, com ell sempre s'havia temut. Els únics que estaven amb ell, eren el personal, que rebia, un sou, per estar-hi. El cos, després, va ser traslladat, a Estocolm, on el servei funerari, va ser majestuós. Per por a ser enterrat viu, l'Alfred, havia exigit, que el canell, li fos obert, abans, que el taüt fos cobert de terra.

Quan la notícia de la mort va arribar a París, on l'Alfred Nobel, va tenir, la seva residència, principal, durant dècades, el jove pastor suec, el Nathan Söderblom va empaquetar immediatament una bossa de viatge. Ell i l'Alfred s’havien fet amics quan en Nathan va presentar els plans d’un hospital modern en el qual l’Alfred Nobel voldria invertir. L'esposa d'en Nathan Söderblom s'havia compromès a llegir proves d'una obra de teatre escrita per l'antic industrial, que va tindre, ambicions literàries, fins a últim hora. Al tren cap a Itàlia, el pastor va llegir la peça i va quedar impactat. Nemesis, era el "judici de rebuig de l'Alfred Nobel sobre l'església romana".

Al mateix temps, a San Remo, l’home, que hi era, la mà dreta de l’Alfred, el Ragnar Sohlman  en.wikipedia.org/wiki/Ragnar_Sohlman, va imprimir, cent exemplars, de l’obra, a càrrec, de la propietat i drets de l'autor, desprès, de la seva la mort. Quan el Nathan Söderblom, ho va descobrir, va destruir, tota l'edició. El "feble" drama no ha de tacar les conseqüències del gran home, va pensar en Nathan. L’obra (Nemesis) era l’única cosa escrita, per l’Alfred Nobel, que s’havia imprès mai.

Strindberg i la seva obra esquizofrènica

L'August Strindberg i la esquizofrènia creativa 

August Strindberg, l'autor suec més polèmic? 

L'existència del famós autor i polifacètic artista suec, l'August Strindberg ca.wikipedia.org/wiki/August_Strindberg conté, tota la substància, d'un drama realitzat i, el mateix Strindverg, va utilitzar els propis trets i experiències personals, com a cantera del seu treball i va desenvolupar aquests, a la seva obra, amb gran estil: la vanitat, la paranoia, la grandiositat "insana" (megalomania) i, tot, el que passava, en el seu temps, ho va relatar, amb un sentit únic. Strindberg, va derrotar, als seus innombrables enemics, i va utilitzar, per als seus propòsits, totes les regles i els ismes de l’art, naturalisme, expressionisme, surrealisme i absurdisme; tant en articles, com en drames, narracions breus i novel·les i, basant-se, en tot tipus d’idees: individualistes, socialistes, nietzscheànes, suecoburgueses, alquimistes, cristianes i, fins i tot, budistes. 

Si no aconseguia els seus propòsits literaris, plorava, gemegava i  amenaçava amb suïcidar-se; i, si, tot això, no fos suficient, es ficava, "els guants de vellut" i, falsificava, informes falsos de la policia. Era un petit guerrer, l'enfant terrible, de la literatura  nòrdica; una "bestia", de dimensions èpiques, que va colpejar la cultura moderna amb tanta força, que des de llavors, no ha estat el mateix!

L'August Strindberg, el polifacètic creador i autor teatral suec 

Els acadèmics encara busquen la gàbia, adequada, on engabiar-lo. Els instructors i directors de teatre, no han acabat, encara, de arrencar-se els cabells. L'Strindberg és, el més baix i, alhora, el més sublim, i, la distància entre els seus extrems, creadors, és tan gran, que pot ser difícil, imaginar, que mesurava, la seva vida i la seva escriptura, que sovint, i tot plegat, és, la mateixa obra.

L'August Strindberg és, probablement, l' autor escandinau, més prosper, del segle XIX, un home "renaixentista", si el comparem, amb l'home, que va establir els estàndards del terme, en Leonardo da Vinci. L'Strindberg, va ser dramaturg, poeta, escriptor, periodista, científic, fotògraf i artista plàstic i visual; excel·lent, en la majoria de les coses que tocava, incloent, la música. Va ser una encarnació errant de les condicions psíquiques, al límit; Strindberg tenia, un caràcter esquizofrènic, i es va amagar, sota una façana, de trets del seu caràcter, que esclataven, sovint, a la cara de la gent. 

Strindberg, els ùltims anys

L'August Strindberg, estava en guerra, amb diversos fronts: amb la família, les seves esposes (es va casar tres vegades), amb amics que s'havien convertit en enemics i, pràcticament, amb totes les institucions establertes: l’església, l’escola, l’Estat, el moviment de les dones, la censura, la premsa, els negocis i, per descomptat, amb els altres grans de l’escena nòrdica, en Henrik Ibsen nordicgir.blogspot.com/2019/09/henrik-ibsen-home-i-mascara.html i amb el Georg Brandes  es.wikipedia.org/wiki/Georges_Brandes, que van ser amics, que van acabar com a enemics; "No hi ha hagut mai un culte tan idiota ...", va remarcar en Georg Brandes, sobre la popularitat, de la qual gaudia l'August Strindberg.

La Siri Von Essen, la primera dona, de
 l'Strindberg en.wikipedia.org/wiki/Siri_von_Essen

Tot passava per ser un drama i un poseur, en aparença, estava extraordinàriament orgullós dels seus cabells, i feia fotografies d’ell mateix (anticipació, dels selfies!?). Era vigorós i impulsiu i utilitzava, sense complexes, les difamacions, i les amenaces de suïcidi per fer-ne, la seva voluntat.

Ja de jove, a la dècada del 1850, l'Strindberg, va desplegar, el seu talent, per a la autopromociò; posava, amb la bata d'estar per casa, mentre, fumava amb pipa i llegia novel·les, sobre els indis-americans (es pot ser més snob?), tot això ocorregué, a la seva llar burgesa, a Estocolm. Els personatges més importants, d'aquest periode, eren científics, i, per tant, de nen, l'August Strindberg era un dels seus majors fans i, somiava convertir-se en un d'ells. 

Ulrika Eleonora, la mare de l'Strindberg

Era aficionat, a la botànica, activitat que feia, juntament, amb el seu pare, amb el millor estil Linné i, després, d'acabar, el batxiller, el 1867, passà a estudiar química i medicina a la universitat.

L’entusiasme per la ciència, es va associar, a l’individualisme i al socialisme extrem. Durant un període de temps, a mitjans dels vuitanta del segle XIX, va obtenir accés als laboratoris, de la Sorbona, de París; on, va cridar, l'atenció de la ciència establerta, però els seus interessos de recerca eren en gran mesura autodestructius, cosa que va fer que l'interès, se perdés, per par de la comunitat científica de l'època.

Els tres fills, d'en Strindberg, que va tenir amb cada una de les seves esposes 

L'August Strindberg, no autoreflexionava, i el seu immens ego s’adaptava, més a la cultura, que al món científic (qué, també, és cultura!). Va realitzar experiments fotogràfics subtils i crear art que es va avançar, una generació o dues, al seu temps. Va ser increïblement productiu, només amb prosa, va escriure, deu novel·les i seixanta drames teatrals. A banda de tot això, va escriure, poemes, unes deu mil cartes i, una producció integral de periodisme, història cultural i escrits científics. En particular, els seus drames teatrals, el van fer famós, mundialment.

Strindberg i el "seu" gest napoleònic

Ell, juntament, amb el Henrik Ibsen, és el principal representant en els països nòrdics del període, que amb el Georg Brandes es coneix com el: L’avanç modern (Det moderne gennembrud,
1870-80) i, el flux, que es va anomenar, Naturalisme. Cap al final de la seva vida, va contribuir, a fer un pas més, endavant, va descompondre el llenguatge, i va "construir-ne'" un altre, anticipant-se als corrents d’avantguarda, sorgits quinze anys més tard a l'ombra de la primera guerra mundial. Un altre dels grans dramaturgs suecs, l'Ingmar Bergman, va dir, sobre el seu compatriota: “Strindberg m’ha perseguit tota la vida. L’he estimat, l’odiat, he deixat refredar-se els seus llibres a la paret, però no m’he deslliurat d’ell, mai no he pogut ".

Mester Olof 

El debut de Strindberg com a dramaturg va arribar ben aviat, als 21 anys, amb la seva novel.la: "I Rome", una obra sobre el famós escultor danés, en Bertel Thorvaldsen  ca.wikipedia.org/wiki/Bertel_Thorvaldsen; desprès, se va instal·lar, al Royal Dramatic Theatre d'Estocolm. I, pocs anys després, el 1872, va completar l’obra mestra “Mester Olof” (“Mestre Olof”, 1889), que aborda diversos temes d’autoria. Inspirat en Shakespeare, dramatitza, la història del pastor, reformador i luterà, en Olaus Petris en.wikipedia.org/wiki/Olaus_Petri, conegut, com el primer humanista de Suècia. Es tracta d'una revisió, del fets, des del punt de vista, d'un jove rebel; una història de lluita ocorreguda, 350 anys abans: “Vas néixer per despertar la indignació; ets nascut per lluitar. El Senyor probablement aclarirà tots els vostres dubtes", diu el vell Lars, al "Mestre Olof" amb un efecte tònic, que un, s’imagina, sobre el mateix autor. 

L'Habitació Vermella 

Amb la publicació de la novel·la: L'Habitació Vermella, el 1879, començà, una nova era en la literatura sueca. La novel·la va ser, immediatament, reconeguda per la seva sàtira contemporània,  atrevida i sana, i, es va convertir en el primer gran èxit literari de l’August Strindberg.

L'Strindberg, no tenia experiència, d’escriure novel·les, abans, de L'Habitació Roja (vermella), però a la col·lecció de narracions breus: Från Fjärdingen i Svartbäcken (1877) ja hi ha gran part de la tecnologia que utilitzarà l'Strindberg a: L'Habitació Vermella. Les històries representen la vida a Uppsala, com ho va viure, el mateix Strindberg, durant els anys dels seus estudis. La representació de Strindberg sobre la vida dels estudiants és experimental i està lliure de falses novetats estudiantils. Aquí, es retrata, gent real, com havia conegut, el mateix Strindberg. També es recupera la vida de ciutat estudiantil a Uppsala, amb els seus carrerons i les velles sales de conferències.

La taula, on treballava, l'August Strindberg

L'Habitació Roja (vermella) va rebre, el seu títol, de la sala del cafè de Berns d’Estocolm, on es reunien, periodistes, artistes i intel·lectuals. Molts dels personatges de la novel·la, són models reals, del cercle social de l'Strindberg.

Tanmateix, la força de la novel·la rau en les pròpies experiències d'en Strindberg com a periodista, oficial, escriptor fracassat i membre, pobre, de la comunitat bohèmia. L'Arvid Falk, el protagonista, de la ferotge representació satírica, de l'Strindberg, i la vida comunitària a Estocolm, a finals del segle XIX, és originalment, un oficial i ciutadà que abandona la seva carrera per viure "lliure" com a periodista i literari; tanmateix, ràpidament, perd, totes les il·lusions, sobre la vida d'escriptor; però, el que és pitjor, també, perd el respecte per la societat on viu, i, per ell mateix. A ell no li va, millor, per unir-se, amb un grup d’estudiants  molestos, actors, pintors i poetes. La lluita patètica de la carrera artística i literària, les seves persecucions i pretensions, la fatuïtat de la política, la deshonestedat del periodisme, la desil·lusió que espera l’aspirant a actor, totes aquestes coses es desordenen per les pàgines animades.

La vida bohèmia havia estat representada amb fals glamour abans de Strindberg, però la estranya relació, que viuen els personatges de L'Habitació Vermella, on qualsevol d'ells, pot obtenir, prou diners, no està pensada per a ser romàntica.

Night of Jealousy, 1893, August Strindberg. Swedish (1849 - 1912) 

La seva obra, més coneguda, és: "Frøken Julie", que va ser escrita durant una estada a Dinamarca. Quan va sortir l’obra, era tan atrevida, que no va poder aconseguir que fos interpretada a Suècia per actors suecs, però va poder-se estrenar a Copenhagen. El paper principal, el va interpretar, la seva primera dona, la Siri Von Essen, els altres dos personatges, van ser interpretats per actors danesos.

Un dels principals problemes del debat, de l’època, va ser el paper de la dona en la societat. Hauria de tenir, la dona, els mateixos privilegis i drets que els homes: professional i sexualment?

Gèneres i temes

L'August Strindberg amb la seva guitarra 

L'August Strindberg va lluitar contra Suècia i Suècia contra Strindberg, però a la seva mort el 1912, sembla ser, es va oblidar tot, i, el funeral es va convertir en una celebració popular amb un seguit enorme. Igual que el colèric, el doctor suec, l'Stig Helmer, que fa maleir, als danesos, des del terrat del hospital de Copenhagen, el Rigshospitalet a la sèrie de televisió "El regne" del Lars von Trier, la mirada rica i sense llar de Strindberg es troba implacablement al punt on Suècia s'amaga, sigui on sigui, al món,  amb el mateix, patriotisme acrític.

August Strindberg - Packis i stranden,1892, oil on canvas

L'Strindberg, va vagar per Europa, la major part de la seva vida adulta i tornà, a la fi del segle, i s’instal·là, a Estocolm, de nou. Pren el fil de: "Mestre Olof" i escriu una sèrie de drames històrics que, juntament amb una extensa obra històrica periodística i cultural, els drames contemporanis naturalistes i per descomptat les seves vívides representacions de la vida popular amb la novel·la "Hemsöborna", del 1887. com a primer i més conegut, crea un retrat, multifacètic, i de gran abast, del país. Potser el més notable, el tradueix en oli i llenç, en les seves vacances a l’arxipèlag d'Estocolm. 

L'Strindberg, treballà, amb el pinzell, tant com amb el bolígraf, ràpid i segur, i ho anomenà: "pintura instantània", com l’anomenà, el director del museu Louisiana, en Poul Erik Tøjner. En Tøjner va incloure a l'Strindberg, en la seva revisió de l'art mundial, des de Tiziá, fins a l'actualitat; i el penjar les seves obres pictòriques, al costat d'en Caspar David Friedrich, el Paul Cezanne i l'August Rodin; en aquesta exposició hi havia, només, disset dels grans artistes de la història. Un cop més, és la forma, que crida l’atenció:

“No els heu de veure pel bé del motiu o de la història, perquè en aquest nivell molts d’ells són, gairebé, poc atractius. El cel i el mar a tot arreu, si no és, exactament, una floració, de no sé què. Però, tan interessants, que es converteixen, en signatures abstractes d’un sismògraf que podria escoltar terratrèmols en el passat, present i futur. Aquí és on bull, la imatge, com a expressió, en un temps en què, figurativament parlant, s’expressava alguna cosa diferent a les imatges", Poul Erik Tøjner

vimeo.com/321928875

Escrits relacionats

L'Strindberg no és l’únic, de la primera camada, de realistes nòrdics que, a finals del segle XIX, “surten” de la realitat, basant-se, en nocions de mons interiors i "superfísics", que contenen més, del que es pot descobrir en l’entorn extern. Era evident una tendència entre els escriptors més joves com en Knut Hamsun  ca.wikipedia.org/wiki/Knut_Hamsun, la Selma Lagerlöf   ca.wikipedia.org/wiki/Selma_Lagerl%C3%B6f, i en Johannes V. Jensen; però, és potser qui ho fa, més radicalment, amb la més clara reverberació de la notícia, que aviat, es convertiria en la catastròfica Primera Guerra Mundial i, el autor que va utilitzar el llenguatge del "rugit del canó" i que, la efervescent modernitat, va traduir en: L'Avantguarda. 

La casa de l'Strindberg, a Estocolm

Strindberg era, molt conscient dels conceptes d'en Arthur Rimbaud ca.wikipedia.org/wiki/Arthur_Rimbaud, el descriu com: un "visionari" conscient i racional? i modern. Ambdós van utilitzar el modern mètode simbolista d'escriptura. L'Strindberg, va arribar fins a l'últim extrem creatiu; i, la seva complexa persona i treball, han fascinat i desafiat acadèmics, intel·lectuals i escriptors ,des de llavors, i alguns, han vinculat museus, empreses i llocs web, al seu nom. 

Els drames de l'Strindberg, són, amb molt, la feina més significativa de l'obra d'en Ingmar Bergman, al teatre. També, apareix, amb instructors més joves, com la danesa Katrine Wiedeman i l'Staffan Valdemar Holm; aquests, són alguns dels que han intentat adaptar de nou, les seves obres. L'escriptor suec Per Olov Enquist va escriure la sèrie de televisió "August Strindberg: A Life", que va rodar per a la petita pantalla, a Suècia, el 1985. Altres cineastes es citen, com ara, el surrealista aragonés, en Luis Buñuel a "Belle de Jour". 

El passat 2003, es va reobrir, el Teatre Intima (Intiman Teatern) d'Estocolm, com a escenari, ideal, per a representar les obres teatrals de Strindberg. La seva producció teatral, es pot veure, sovint, al petit teatre experimental Théâtre du Nord-Ouest, de París. 

L'infern 

Quan estigueu a Estocolm, podeu visitar el museu de l' August Strindberg, a la seva darrera residència: La Torre Blava, a Drottninggatan 85; i, si aneu a París, podreu, gaudir, al Museu d'Orsay, dues de les seves obres pictòriques.

strindbergsmuseet.se/om-strindberg/strindbergs-liv


Sàvies que: El successor de l'Strindberg, és el Lars Norén ca.wikipedia.org/wiki/Lars_Nor%C3%A9n, i que des del 1999, és  director artístic del Riks Drama al Riksteatern riksteatern.se, el Teatre Nacional Itinerant, suec.

El patrimoni cultural luterà a Dinamarca, 1536-1708

El patrimoni cultural luterà a Dinamarca, 1536-1708

A les portes de la Reforma Protestant de Luter (va llegir de la Bíblia que l'home no pot salvar-se per les seves pròpies accions, sinó que només la gràcia de Déu pot salvar-lo)

En aquesta entrada del bloc: nordicgir.blogspot.com hi trobareu material que us proporcionarà una àmplia introducció a diversos canvis culturals i socials que la Reforma Protestant, a Dinamarca, el 1536, va ajudar a crear, a curt i llarg termini. El post, consta de material trobat en articles acadèmics de la AU (Aarhus Universitet), i en la consulta de material d’origen; i, se centra, en algunes parts, seleccionades, de l’anomenat patrimoni cultural luterà.

Martí Luter Predicant des del Púlpit 

Durant la Reforma Protestant  ca.wikipedia.org/wiki/Reforma_Protestant, a Dinamarca, el 1536, l'església luterana va substituir a la catòlica, i, dins de la mateixa institució eclesiàstica, va provocar, diversos canvis immediats. L’església, es va subordinar al poder reial, i va perdre la seva independència econòmica i política. L’estatut, els fonaments teològics i l’organització de la nova església luterana es van establir a l’Ordenança de l’Església del 1537/39. La nova fe luterana, va provocar, canvis en la disposició i l'ús de l'interior de les esglésies, tot i que, encara es conserva, l'ús anterior, en les esglésies daneses més antigues. 

És un mite, de llarga duració, que la renovació de l'església, al nord d'Europa, portes a una practica, coneguda, com "emblanquinar" (encalar) els frescos, que se trobaven, a les esglésies catòliques, i, que es prohibís, la veneració de les relíquies i el culte als Sants de l'Església Catòlica. Hi ha un interrogant, encara, entorn a aquestes pràctiques; què va causar, realment, durant els anys que envoltaven la Reforma, l'emblanquiment dels frescos de les esglésies daneses?

      Martí Luter 
ca.wikipedia.org/wiki/Mart%C3%AD_Luter

Quan l'església reformista, es va subordinar al poder reial, la responsabilitat de moltes de les àrees socials que havia assumit, l'església medieval; van passar, directament, a ser responsabilitat  del poder reial (aquest poder, els va tindre que assumir, com a conseqüència, ineludible, del trasllat del poder, des de la vella esglèsia, cap a la monarquia). Entre altres coses, "ara" el rei hauria de proporcionar un alleujament als pobres; es va organitzar, inicialment, una manera que pogués permetre a les persones dignes que ho necessitessin, el dret a suplicar. La suplicitat organitzada era la norma de l’Ordre de betlere a Dinamarca, del 1708.

El 1708, el monopoli de l'estat danès va implementar, una mena de disseny, de la cura estatal de la pobresa, que ha tingut Dinamarca des de la reforma del 1536. Fins llavors, l'ajut de la pobresa, havia consistit, nomès, a concedir ajudes, als necessitats "més dignes", és a dir: al nens, als malalts i als vells, que no podien treballar ni proporcionar-se, per si mateixos. 

Hans Tausen, promotor de la Reforma a Dinamarca 

La mendicitat s’havia convertit en un problema social generalitzat, que es volia resoldre. Per tant, es va prohibir mendicar; i, en lloc d'això, l'alleujament de la pobresa s'havia de finançar mitjançant aportacions i impostos voluntaris, entre altres per part del clergat i dels funcionaris, i, es va crear un sistema administratiu d'un sol nivell amb els administradors, dels pobres, a Copenhagen, com autoritat suprema.

Hans Tausen, figura destacada en la difusió del protestantisme i la Reforma, a Dinamarca
es.wikipedia.org/wiki/Hans_Tausen

Igual que la pobresa, la ciència, l'educació i el sistema escolar havien estat ordenats, fins llavors, per l'Església Catòlica. Amb la Reforma, aquestes àrees van passar a ser responsabilitat de les autoritats seculars. El judici d'en Luter es centrà en llegir i comprendre la Bíblia, a través, de l’ensenyament del seu petit catecisme, el catecisme d'en Martí Luter (1483-1546); aquest, aparegut en una infinitat d’edicions diferents. El catecisme d'en Luter, reescrit i adaptat a l'alemany, i traduït, en aquest cas, al danès, va produir una demanda més gran d’alfabetització de la població; això, va comportar, que la gran majoria de la població fora capaç de llegir, i, es clar, a banda del catecisme d'en Luter, llegien, altres textos (i possiblement, això, va ser el començament, d'una mena de "intel·lectualització" de la població, irreversible) 

Els Reformistes, argumentant davant les autoritats religioses establertes, fins llavors 

Aquest requisit, llegir el nou catecisme (adaptat, per en Martí Luter), va tenir un impacte directe en la vida de la llar i la família. Com a cap de la llar, era el deure, d’un bon pare luterà, tenir cura de l’oració de taula diària, i, no menys important, educar als seus fills, en la fe cristiana. A més, les mestresses de casa havien de ser models per a una bona vida cristiana per als seus fills i per als servents de la llar.

Il·lustracions, de la Reforma Protestant

La Reforma Protestant, també, va tenir conseqüències per a la visió del matrimoni. El matrimoni passava de ser un sagrament a una qüestió mundana, de la mateixa manera que canviaven els criteris per al matrimoni i la finalització eventual d'aquest. Aquests criteris no estaven clars des del començament de la Reforma, però, es van establir finalment a l’Ordenança del matrimoni de 1582, que es va repetir amb, relativament, pocs canvis en la llei danesa de 1683.

Katharina Von Bora (la dona d'en Martí Luter) ca.wikipedia.org/wiki/Katharina_von_Bora

Tot i que, el matrimoni havia estat l’únic marc legítim per a la sexualitat humana, des del naixement del cristianisme, la Reforma va portar un focus regulatori, augmentat, la lluita contra el sexe fora del matrimoni. La lluita contra la immoralitat sexual formava part d’un procés disciplinari complet, iniciat, pel poder reial amb l’ajuda de l’església per combatre el pecat i convertir la població en bons súbdits cristians. 

El pecat s’havia associat a les temptacions del Diable dins la religió catòlica-cristiana, des del seu començament. Per exemple, el dimoni, podia temptar a la gent perquè es converteixi en bruixes. Tot i això, la creença en els efectes positius i negatius dels rituals màgics estava, profundament, incrustada en la població i, tot i que, teòlegs, com el bisbe de Selàndia, en Peder Palladius en.wikipedia.org/wiki/Peder_Palladius, van advertir contra la màgia i la bruixeria, la pràctica màgica va continuar per un temps. 

No va ser fins a l’Ordenança dels Mags, aprovada per els ministres, el 1617, i, quan el poder del rei va interferir, seriosament, amb l’exercici i en contra de l’ús de la màgia, per part del poble, que el nombre de processos de bruixeria a Dinamarca (durant aquest periode últim, de la pràctica de la màgia) va esclatar; i, com a resultat, centenars de persones, van ser cremades en pocs anys. El procés de bruixeria va continuar força decadent, al llarg del segle; després, a poc a poc, les autoritats van deixar de jutjar els acusats, i la bruixeria i les pràctiques d'aquests tipus, van acabar per desaparéixer. 

En Martí Luter, a Wittenberg, amb els seus col·laboradors, traduint i adaptant, a l'alemany, les sagrades escriptures

Rebel·lió? Després del discurs. Premi de Literatura del Consell Nòrdic 2019

Activisme polític de la mà de la literatura jove

Jonas Eika, el "polèmic" guanyador del Premi de Literatura del Consell Nòrdic 2019
Foto: Magnus Fröderberg

Pareix ser que els premis literaris, d'aquí i d'allà (véase, l'últim premi de narrativa espanyola 2019, la crisis del 2018 del Nobel de literatura...) i, ara la bizard sorpresa del discurs polític, del jove autor danés, en Jonas Eika, guanyador de l'últim premi literari del Consell Nòrdic o Nordic Council Prize (un dels premis literaris, que busca, sens dubte, apropar-se, a l'importància, que té o ha tingut el Nobel de literatura, aprofitant, la crisi d'aquest)  www.norden.org/en/literature-prize.

Portada del llibre: "Després del sol", de l'escriptor i activista polític, en Jonas Eika 

Els premis literaris, a Europa (tant al nord com al sud), hi són, sembla ser, en ple procés de renovació i, no fan més que donar-hi sorpresses. Potser, ja tocava, una mica de polèmica de mà de la nova generació dels literats europeus!  

Tant si en Jonas Eika és un autor, que hi ha vengut per a quedar-si (al terreny literari) o és una boira de fum, no se sap; però, que el seu discurs: "d’agraïment", la nit de la entrega dels premis del Consell Nòrdic, el passat dia 29 d'octubre, estableix, sens dubte, un nou estàndard pel gènere i, augmenta, la capacitat dels autors literaris, d’encendre (provocar) un debat polític, molt necessari, per altra banda, no ho dubta ningú!

El polèmic discurs d'agraïment d'en Jonas Eika.
 Foto: Henrik Montgomery/Ritzau Scanpix

En Jonas Eika ha guanyat el Premi de literatura nòrdica; premi atorgat, exclusivament, als autors, dels països nòrdics, amb la finalitat de promoure la literatura, que es crea, per aquestes glacials terres. 

El Consell Nòrdic, l'ha dotat (al Jonas Eika) amb 350.000 corones daneses (uns 47.000 euros); i el jove autor (28 anys), ha aprofitat, l'ocasió, per donar a la primera ministra de Dinamarca, la Mette Frederiksen ca.wikipedia.org/wiki/Mette_Frederiksen, present a la gala (celebrada a Stockholm), una mica de "canya", durant la entrega dels premis del Consell Nòrdic 2019. 

Ha sigut, increïblement genial, fer servir el púlpit, per a l’activisme polític?, o s'ha convertit en una brisa superficial d’un autor jove que ha acabat fent el seu propi art, menys rellevant, què la polèmica suscitada? 

Jessika Gedin en.wikipedia.org/wiki/Jessika_Gedin hosting the Nordic Council award ceremony

Estocolm (explicació dels fets) - L'ambient estava predeterminat per ser bo, alegre i fratern, com sempre, quan els països nòrdics, es reuneixen una vegada a l'any per a la sessió i els premis. Però aquest any, el bon ambient va ser "estampat" a trossos, primer per la Greta Thunberg  ca.wikipedia.org/wiki/Greta_Thunberg, que a través d'un emisari, va anunciar, que no estava interessada en rebre, el premi del medi-ambient del Consell Nòrdic (Nordisk Råd); perquè, el Clima, no necessita més premis i, perquè els polítics de Suècia, actuen, segons la Greta, com si tinguessen quatre terres per utilitzar. Va donar una mica de gas a la sala; però, també, hi va "provocar" alguns aplaudiments càlids, per par dels presents.

L'activista climàtica, mundialment coneguda, Greta Thunberg 

Poc després, el Jonas Eika va signar, el premi de literatura, del Consell Nòrdic 2019, que va rebre, inesperadament, per la seva novel·la: Efter solen (Després del sol). La col·lecció de narracions breus ha "sorprès i engrescat al jurat amb la seva perspectiva global, el seu llenguatge sensual i potent i, la seva capacitat, de parlar davant dels reptes polítics contemporanis", tal com es recull en la motivació, entre d'altres. I llavors les coses, a la sala, van anar malament. Tant de bo!

Jonas Eika, winner of Nordic Council litterature prize 2019

Amb túnica negra i solcada, amb arracades i un vernís rosat a les ungles, el jove destinatari del premi literari, se'n va sortir del seu lloc, passant per davant de la Helle Helle (l'altra candidata danesa al prestigiós premi literari), que li va donar un cop de felicitació, 
a l'espatlla, a la Sala de Concerts d’Estocolm (Konserthuset i Stockholm). 

L’escriptor suec Johannes Anyuru  en.wikipedia.org/wiki/Johannes_Anyuru li va lliurar l'estàtua. Una noia li va entregar un ram de flors; va posar-los a terra i va desplegar el discurs "d’agraïment", que va resultar ser una acusació política:

"Crec que el nacionalisme racista i islamòfob que sorgeix en els estats nació nòrdics depèn, avui dia, de la "blancor", de la noció del dret exclusiu de la majoria blanca a la prosperitat i les seguretats nacionals. I veig, aquesta blancor, com un llegat del passat colonial que també travessa el nord, i que, cap dels poders, que abans havien colonitzat i oprimit als indígenes, no han mostrat voluntat d’afrontar-los. Per contra. Molts d’ells mostren la voluntat, de seguir utilitzant-los"

El discurs d’agraïment d'en Jonas Eika ha creat un fort espectacle, que ha acabat (per sempre?) amb l’esperada humilitat, agraïment i cortesia que sol donar-se a dins del gènere, en aquests tipus de esdeveniments. Aquí, bons col·laboradors, connectats per la malenconia, la intempèrie i els valors amables, li lliuren, al jove autor, un sobre de 350.000 corones daneses lliures d’impostos, perquè ha escrit algunes narracions que s'han distanciat de la prosa nòrdica normal i, l'autor, s'encara amb el sistema:

La primera ministre danesa, la Mette Frederiksen, a la sortida del congrés de Estocolm, la mateixa nit de la entrega dels premis del Consell Nòrdic, 2019

"Estic parlant amb el primer ministre danès que, també, està a aquesta sala. La Mette Frederiksen, que es troba al capdavant d’una socialdemocràcia que ha arribat al poder, assumint el llenguatge i les polítiques racistes del govern anterior (un govern anterior de centre-dreta). La Mette Frederiksen, que, s'anomena, el primer ministre dels nens, però dirigeix ​​una política exterior que divideix les famílies, les fa pobres i exposa tant nens com adults a una violència lenta i disruptiva als anomenats departaments del país. Tancar Sjælsmark, tancar Kærshovedgård, tancar Ellebæk, abolir tot el sistema de campaments (per a refugiats). La Mette Frederiksen i els socialdemòcrates, que asseguren que lluiten pel benestar i l'habitatge barat, però duen a terme el major atac al sector general de l'habitatge. La Mette Frederiksen i la socialdemocràcia, que asseguren que "a Dinamarca tots som iguals"; però, que amb l'anomenat pla de gueto, discriminarà, els ciutadans per el seu origen i classe. A Dinamarca, el racisme és cultural i legal, a Dinamarca tenim el racisme estatal".

Pancarta, en contra, del govern anterior, per la creació dels campaments de refugiats, el 2015

A la primera fila, la primer ministre es va fer cada cop més forta. Quan en Jonas Eika va acabar, el saló va aplaudir, uns entusiastes, uns altres més protocol·laris, però la Mette Frederiksen va sostenir les seves mans al damunt de la seva falda, demostrativament.

L’autor danés, en Jonas Eika, ha estat guardonat, amb el premi de literatura del Nordic Council del 2019, per la col·lecció de narracions curtes 'Després del sol', una novel·la publicada l'any passat.

En una de les narracions breus, el lector parla d'un noi de 15 anys que treballa com a prostitut a Mèxic. En un altre, el lector, segueix, una parella que lluita amb el dolor després de perdre les seves filles bessones.

El jurat justifica la seva elecció perquè la novel·la: "ha estat sorprenent i emocionant, amb la seva perspectiva global, el seu llenguatge sensual i potent i la seva capacitat de parlar dels reptes polítics contemporanis".

En Jonas Eika escriu sobre una realitat recognoscible, ja sigui a Copenhaguen, Mèxic o altres indrets, entre especuladors financers, nois sense llar o persones que, creuen, en els estrangers. Però hi ha també, màgia poètica al text.

La realitat obre altres possibilitats, altres dimensions. Hi ha alguna cosa meravellosa i esperançadora que ens recorda, exactament, per què la literatura pot fer més que emmirallar el que ja sabem, sembla pensar, el jurat.

Stockholm Concert Hall from outside

Després, de l'acte, el govern suec, va oferir un bufet a les instal·lacions contigües de la sala del congrés (Konserthuset i Stockholm). El propi Jonas Eika va abandonar, segons els periodistes presents, l’edifici; però, va ser sobre ell, tot el que se parlava. A la part posterior de la sala, i segons el periodista literari, d'un dels periòdics setmanals danesos (el weekendavisen) hi era la primer ministre (Mette Frederiksen) en conversa casual amb la Trine Dyrholm i l'equip de cinema, que acabava de guanyar el premi per la pel·lícula Dronningen. L’ambient era molt agradable. Després de l’última foto de grup, el mateix periodista, expert literari: en Klaus Rothstein weekendavisen.dk/redaktionen/klaus-rothstein, li va demanar permís per fer-li una sola pregunta. "No faig entrevistes, avui", li contestà la primer ministre danesa. El periodista, encara va insistir i. li preguntà: té algun comentari sobre el discurs d’"agraïment" d'en Jonas Eika? "No!", li va contestar la primera ministre.

Helle Helle, l'altra candidata danesa als premi literari, del Consell Nòrdic

El ministre del desenvolupament i treball conjunt, entre les nacions nòrdiques, en Rasmus Prehn, que en principi, va donar suport a l'altra candidat, la Helle Helle forfatterweb.dk/oversigt/zhelle00, segons ell; ara, s'ha tornat curiós per llegir en Jonas Eika. Té respecte per "la seva indignació política i el seu compromís encomiable", tot i que, no està d'acord amb ell, políticament:

"Tota ràbia, probablement té un públic jove. Ens ho hem de prendre seriosament. I hem de recordar que els que tenim una posició de poder hem d’estar oberts a ser sacsejats", va dir el ministre.

En Bertel Haarder en.wikipedia.org/wiki/Bertel_Haarder, un vell polític danés, i membre, del govern anterior, diu que en Jonas Eika va escopir, directament, al seu propi niu, ens a "traït", als danesos, i va confirmar els prejudicis que molts suecs tenen sobre nosaltres (els Suecs, van criticar, les polítiques "dures" amb els refugiats, que va aplicar l'anterior govern).

"Vaig aplaudir. Per l'artista. No pel discurs."Ara, el Bertel Haarder té, també, ganes de llegir Efter solen

"Amb la crítica que s'ha produït, vull llegir el seu llibre. Sempre he llegit el llibre guanyador. Però, també, dono molta importància a la separació d’art i política. Per tant, abstrauré les seves opinions i avaluaré el valor intrínsec de l'art."

L' Isabelle Axelsson i la Sophia Axelsson, les emisaries de la Greta Thunberg

Però, en definitiva, què es va veure a Estocolm? Es va veure, el no-talk, de la Greta Thunberg i al jove autor danés, que va tombar la façana de l’establishment. D’acord amb el Jonas Eika o no, cal reconèixer la seva interpretació del paper de l’autor literari. "És inútil parlar formal simplement perquè un és convidat a visitar la taula del poder", va declarar, l'escriptor, als periodistes, desprès de l'acte. 

El fet que el Jonas Eika pugui mossegar, tant durament, en la festa que l’alimenta, sense por de represàlies, en una nit de festa com aquesta, dóna fe d’una societat que pretén els seus artistes i pot suportar aquest ardent ús de la llibertat d’expressió i oportunitat. L’únic que arrisca en Jonas Eika i l’únic que aconsegueix és la fama aguda. Difícilment algú fa vaga pels refugiats!

Tot i així, en el futur hi haurà un estrany discurs del "abans" i del "després" d'en Jonas Eika; tant si se ets partidari de la seva grollera manera d'agraïment i se li fa, un homenatge, al seu coratge; el seu discurs, posa en marxa un nou estàndard per al gènere i per la capacitat dels autors d'encendre un debat polític. La pregunta és si serà un debat de substància política o, només, un meta debat sobre el mètode d'en Jonas Eika. L’últim?

Stefan Löfven (primer ministre suec) speaking at the Nordic Council award ceremony, 29/10- 2019

Quan la Kirsten Thorup va rebre el premi de la Literatura Nòrdica del Consell Nòrdic, ara fa dos anys a Hèlsinki, va adobar el terreny al Jonas Eika. Parlava de seure a una habitació bellament il·luminada mentre "la literatura és fora, a la neu, als paisatges desastres, a les ruïnes, als campaments, al sol abrasador, al vent".

Va ser la primera vegada, que va aparèixer, la indignació política en un d'aquests tipus de discursos d'agraïment.

En termes d’actitud, en Jonas Eika no s'ha allunyat, gaire, del que autors establerts com el Carsten Jensen  en.wikipedia.org/wiki/Carsten_Jensen, l'Anne Lise Marstrand-Jørgensen i la Lone Aburas han dit en el debat sobre els refugiats; però, no s’havia vist abans que un autor amb aquesta força,  compromesa?, hagi fet, crítiques al poder, amb un atac frontal en la nit dels prestigiosos premis del Consell Nòrdic.

En Jonas Eika va parlar de la gent amb la qual s'organitza, i del seu ideal activista:

“Tant si som privilegiats com oprimits, per aquestes comunitats, i molts de nosaltres som tots dos, estem units per no haver-ho escollit. Cap de nosaltres opta per viure en societats opressores. En particular, en les situacions en què, som privilegiats, cal que es prenguem consciència sobre l’opressió i les lluites que molts anys de política neoliberal i nacionalista pretenen cegar i ensordir per a nosaltres. Si tenim diners i recursos addicionals, es requereix redistribuir-los conjuntament".


L’escriptura no és suficient. Per tant, en Jonas Eika, ha criticat, en el passat als companys autors, que potser parlen poèticament de la crisi dels refugiats, però que no participen en accions actives. No té gaire respecte per ells. Però, contràriament a la Greta Thunberg, no s'ha negat a rebre el premi de 350.000 corones daneses, diners "dels polítics" que menysprea clarament. Hi hauria que preguntar-li quins pensaments te i que vol fer amb aquests diners? El seu editor, el poeta Pejk Malinovski, un dels motors de la petita editorial Basilisk basilisk.dk, diu que la resposta es podria contenir en poques paraules: "Campaments de refugiats".

Pejk Malinovski, poeta i editor de la novel·la: Efter solen 

Ens requereix destruir el jo unit i uniforme que l’estat i el capital han creat en nosaltres, i aprendre a actuar de nou junts, a través de les nostres diferències (Joan Eika).

youtu.be/Wh9Ez2naRe8