LiteratureXchange 2019. Aarhus
Aquests dies he estat acudint a alguns dels esdeveniments literaris que han format part del LiteratureXchange, un festival internacional de literatura, que s'ha estat celebrant, a la ciutat d'Aarhus, per segona vegada, des del 13 al 23 de Juny, d'aquest 2019.
El programa ha constat d'uns, aproximadament,150 esdeveniments, des de literatura als espais urbans, fins a sopars de literatura temàtica, a més de lectures i debats tradicionals.
El LiteratureXchange, ha presentat noms d'autor estrangers i danesos; converses entre investigadors i autors sobre temes internacionals i, diverses activitats no tradicionals, que han aconseguit impregnar tota la ciutat de literatura.
El festival ha activat la ciutat d'Aarhus desplegant-se per l'espai urbà, als grans escenaris de la ciutat: als cafès, a les institucions culturals, com la biblioteca Dokk1, a Godsbanen godsbanen.dk, i a diverses esglésies del centre de la ciutat.
Visió literària
 |
| litteratursiden.dk/index.php/temaer/international-litteratur-i-aarhus |
El LiteratureXchange fa que el món sigui més petit i la perspectiva sigui més gran. El festival treballa en la intersecció entre la investigació i la literatura, entre els grans noms internacionals i la implicació local i, entre esdeveniments de creació de debats i iniciatives sorprenents, a dins del paisatge urbà.
El festival és un esdeveniment rellevant, que involucra als participants en els problemes actuals i crea entusiasme per la lectura.
Com s'aconsegueix això?:
• El festival dóna veu a escriptors, investigadors, mediadors, traductors i, per descomptat, als lectors internacionals i danesos.
• El festival juga amb la forma i presenta molt més que les converses i lectures tradicionals
• El festival s'estén per tota la ciutat i ofereix experiències literàries sorprenents i diferents a tota mena d'espais
• El festival col·labora amb totes les parts de la literatura
• Els festival es mou entre esdeveniments molt literaris (elitistes) i d'altres més populars
Perspectiva internacional
El festival ofereix un marc de diàleg sobre el potencial de la literatura centrant-se en temes globals actuals; tot això, es discuteix en debats entre escriptors, investigadors i crítics danesos i internacionals.
Alguns dels autors convidats
 |
| Naja Marie Aidt. Foto: Mikkel Tjellesen |
Naja Marie Aidt (Dinamarca)
La Naja Marie Aidt, nascuda el 1963, és una poeta i escriptora danesa, els seus escrits s'estenen, més enllà, de diferents gèneres. Va debutar el 1991 amb la col·lecció de poesia: "Mentre jo sigui jove", i va seguir escrivint, entre altres coses, dues col·leccions més de poesia: "Una reunió difícil" (1992) i "El tercer paisatge" (1994); es van tornar a publicar el 1995 sota el nom de "Trilogy". Junts, els poemes es poden llegir com una història coherent sobre com deixar la joventut i com situar-se a la vida adulta. La gran vida i la petita vida quotidiana són dos motius habituals en les obres de la Naja Marie Aidt. El 1993 es va publicar la seva col·lecció de contes "Vandmerkket" (Filigrana), formada per nou relats curts. El contingut i l'estil oscil·len entre el realisme i el surrealisme i, els seus contes, estan plens de simbolisme.
 |
| Naja Marie Aidt. Foto: Joey Anthon Jackson |
El 2006 es va publicar la seva segona col·lecció de contes "Bavian", que consta de 15 històries curtes. A "Bavian" les situacions quotidianes i modestes, que s’estableixen en totes les narratives, entren en desintegració ràpidament. La tranquil·litat de la vida quotidiana es trenca i tot es converteix en caos i, en aquest caos, els protagonistes intenten tornar a trobar l'estabilitat. La col·lecció va guanyar el Premi de la Crítica el 2007 i el Premi de Literatura del Consell Nòrdic el 2008.
El 2017 va escriure un llibre, molt personal i commovedor, sobre la pérdua del seu fill Carl (25 anys), en circumstàncies dramàtiques, desprès d'un estrany accident, ocorregut al llançar-se per la finestra d'un quart pis, en un estat psicòtic, provocat, per ingestió de setes al·lucinogenes; el llibre es titula: “Si la mort us ha pres alguna cosa, torneu-la"
Linn Ullmann (Noruega)
 |
| Linn Ullmann. Foto: Agnete Brun |
La Linn Ullmann (nascuda en 1966) és una autora noruega, periodista i crítica cultural. De fet, ja era coneguda com a crítica literària abans de la seva primera novel·la: "Abans que t'adormis", 1998. "Quan estic amb tu", publicada tres anys després, és una novel·la còmica i fosca sobre la devoció. La tercera novel·la, "Gracia" (2002), tracta sobre l’envelliment del periodista cultural Johan Sletten, que després d’una llarga vida laboral, pot mirar enrere, i s'adona que la seva dona, és i ha sigut, lo millor de la seva vida. Quan en Johan és afectat per un càncer, li fa prometre a la seva dona que l'ajudarà a morir quan no vulgui viure més. "Grace" va obtenir un gran èxit tant a Noruega com a nivell internacional i, va guanyar el Premi de Lectors a Noruega i va ser nominat al premi: The Foreign Fiction, a Anglaterra.
La quarta novel·la de la Linn Ullmann, "Un nen feliç", tracta sobre un metge retirat, l'Isaac, de 84 anys, i els seus conflictes i tabús; va ser nominada al Premi Brage. El 2007 va rebre el premi Amalie Skram per la seva obra literària i el Gullpennen (la ploma d'or) pels seus esforços periodístics al diari noruec, Aftenposten (el diari de la vesprada). Les novel·les de la Linn Ullmann han estat traduïdes a 30 idiomes diferents i publicades a la major part d’Europa i dels Estats Units.
La seva última novel·la, De urolige (Els inquiets), va aparèixer el 2016. L'origen de la novel·la no era d'un personatge de ficció, sinó que va sorgir d'un altre projecte, un llibre de conversa que la Linn escriuria amb el seu pare, el director de cine Ingmar Bergman. S'ha convertit en una novel·la lírica sobre la infància, la soledat, l'amor i els pares absents. Al mateix temps, és un retrat d'un dels "millors" directors de cinema del segle XX.
Sjón (Islàndia)
 |
| Sjón ca.wikipedia.org/wiki/Sigurjón_Birgir_Sigurðsson Foto: Jóhann Páll Valdimarsson |
En Sigurjón Birgir Sigurðsson, més conegut, com Sjón (nascut l'any 1962) és un escriptor i poeta islandès. El nom de l'artista Sjón és una abreviatura de Sigurjón i, una paraula islandesa per a la vista (visió), i la va utilitzar per primera vegada quan als 15 anys, va debutar, amb la seva primera col·lecció de poemes "Sýnir" (Visions), el 1978.
Des de llavors, en Sjón ha explorat diferents formes d'art, tant literàries com musicals. El seu avanç internacional es va produir amb la novel·la: "Skugga-Baldur", el 2003. La trama d'aquest llibre ocorre a Islàndia el 1883 i, és una retrospectiva sobre la vida de la noia Abba (coneguda a Islàndia) a la costa sud-oest d'Islàndia el 1868; esdescriu el vilà del llibre, el sacerdot Baldur Skyggeson, i la seva caça d'una misteriosa guineu blava. El 2005, Sjón va rebre el Premi de Cultura del Consell Nòrdic per aquest llibre.
Un dels seus darrers treball, va ser el llibre "El noi que mai va existir", 2013.
El passat mes de maig (2019), s'ha publicat la seva gran obra "CoDex 1962", formada per tres novel·les (la nova saga islandesa!?). Juntes formen una trilogia que teixeix elements de ficció, història, mitologia, cultura pop, poesia i, com a la rica tradició narrativa islandesa, un univers màgic.
La majoria dels textos d'en Sjón es basen en la història d'Islàndia, però els seus escrits no són gens insulars; aconsegueix comentar les condicions socials i la identitat d'una manera que interessa al lector.
Sjón ha col·laborat sovint amb la cantant Björk i, ha escrit les lletres de diverses de les seves cançons. Va treballar amb el Lars Von Trier i la Björk a la pel·lícula musical: "Dancer in the Dark" (2000) i va ser, nominat a l'Oscar i al Globus d'Or per la millor cançó original.
Samanta Schweblin (Argentina). La ploma inquietant!
 |
| Samanta Schweblin. Foto: Alejandra López |
La Samanta Schweblin (1978) és una novel·lista argentina. Ha publicat tres llibres de contes i dues novel·les. Moltes de les seves històries també es publiquen a diverses revistes i antologies de llengua espanyola i s'han publicat traduccions en anglès tant a The New Yorker com a Granta granta.com
Va debutar el 2002 amb la col·lecció de relats: "El núcleo del disturbio", que va guanyar un premi del Fons Nacional d'Art i de la competició nacional: Haroldo Conti.
Els seus relats ens permeten transitar la vida quotidiana, per submergir-nos en universos que, sobtadament, trenquen aquest registre, aparentment, normal i controlat. Aquests límits estableixen noves fronteres entre el real i el fantàstic, el percebut i allò que no és altra cosa que la vida. La incomunicació, la necessitat de connectar amb l'altre, les relacions familiars, la vellesa, tragèdies que esperen amagades...son una constant en els seus relats! De fet ha sigut comparada amb Kafka (una mena de versió kafkiana del segle XXI?!) Als 12 anys, la Samanta va deixar de parlar. Es va barallar amb el llenguatge i va trobar en l'escriptura la seva única manera de fer-se entendre.
 |
| La "cuentista" i narradora argentina, la Samanta Schweblin |
El passat 2012 es va instal·lar a Berlín, després d'haver guanyat la beca DAAD (Servei Alemany d'Intercanvi Acadèmic), al barri de Kreuzberg, convidada a una estada d'un any pel govern alemany, però va decidir quedar-se després a la ciutat. Va completar la seva primera novel·la: "Distancia de rescate" (Distància de rescat), 2017, que es va convertir en el seu gran debut internacional. El llibre tracta sobre la moribunda Amanda, que està a l'hospital i parla amb el noi David. David vol que la Amanda, li parli de la trobada amb la seva mare (la Carla) i, del que va causar la posterior malaltia de l'Amanda. Tot el llibre, està escrit com a conversa entre les dues persones, sobre com la Amanda i la seva filla Nina, de vacances a l'Argentina, es troben amb la bella Carla i el seu fill David i, els esdeveniments misteriosos i aterradores que se segueixen. El llibre va guanyar el Premi Tigre Juan es.wikipedia.org/wiki/Premio_Tigre_Juan i va ser nominada al Premi internacional Booker ca.wikipedia.org/wiki/Premi_Booker el 2017.
L’abril del 2019 es va publicar, en danès, la seva col·lecció de contes curts del 2009: "Fugle i munden" (Pájaros en la boca).
"Crec que les sèries de televisió, els jocs i els mitjans de comunicació en general han canviat la manera de narrar històries. Però els llibres es mantindran", va declarar la Samanta en una entrevista-conversa, amb la Bethanne Patrick.
Klas Östergren (Suècia)
 |
| klas Östergren. Foto: Viktor Gårdsäter |
En Klas Östergren (1955) és un autor, escriptor i traductor suec. Va debutar amb Attila el 1975, però és millor conegut per les novel·les: "Gentlemen", 1980 i "Gangsters", 2005.
Els cavallers (Gentlemen) té lloc a Estocolm el 1978, on s'ofereix a l'autor, en Klas, per reescriure una interpretació moderna de "La cambra vermella", de Strindberg ca.wikipedia.org/wiki/August_Strindberg on, un vespre al club de boxa, coneix a l'encantador músic de jazz Henry. La seva trobada aleatòria es desenvolupa en una estreta amistat entre els dos i el germà d'Henry, en Leo. En Klas es trasllada a viure amb Henry i Leo, però descobreix ràpidament que alguna cosa no és com hauria de ser. En Klas Östergren va escriure el llibre per divertir-se, però es va despertar amb gran fama al seu país d'origen. El llibre també va ser filmat el 2014 pel director suec de cinema i televisió en Mikael Marcimain, i va ser nominat, al Nordic Council Film Prize.
Més de 25 anys després del llançament de "Gentlemen", es va llançar el seu llibre successor: "Gangsters", que també es va convertir ràpidament en un èxit aclamat per la crítica. La seva novel·la "Twist"(Gir) del 2014, és alhora una història d’amor, una representació social i una novel·la emocionant. L'Östergren és, també, un traductor molt reconegut a Suècia, i ha traduït la versió sueca de "Catcher in the rye" (El guardià entre el sègol) de J. D. Sallinger ca.wikipedia.org/wiki/Jerome_David_Salinger, així com una versió en dues parts de l'obra de Henrik Ibsen ca.wikipedia.org/wiki/Henrik_Ibsen. L'Östergren ha guanyat diversos premis, incloent, el Premi Dobloug el 1998 i el Premi de literatura de la fundació Selma Lagerlöfs ca.wikipedia.org/wiki/Premi_Selma_Lagerlöf, el 2012. El 2014 es va convertir en membre de l'Acadèmia Sueca (ell mateix ha decidit deixar la prestigiosa institució, per a tindre més temps per escriure?!).
El 2019, es a dir, recentment, s'ha publicat la seva novel·la: "I en skov af sumak" (En un bosc de sumac): Un retrat social cru i ben escrit que representa l'estiu de 1970 a Estocolm. Un estiu a l'ombra de la guerra del Vietnam. Els Estats Units han ampliat la guerra del Vietnam amb la invasió de Cambodja, els Beatles es dissolen...
Helle Helle (Dinamarca)
 |
| La escritora danesa Helle Helle, coneguda per el seu minimalisme literari, al festival d'enguany (2019) |
La Helle Helle va néixer el 1965 i va debutar el 1993 amb la novel·la: "Eksempel på liv" (Exemple de vida). Els seus llibres han estat traduïts a 20 idiomes, inclosos el noruec, l'holandès, l'anglès, el francès, l'alemany i el japonès. Va estudiar literatura a la Universitat de Copenhaguen i es va graduar a l'Escola d'Escriptura el 1991.
La Helle Helle va començar a escriure al racó experimental i avantguardista de la literatura; però, a partir d’aquí, va desenvolupar, el seu propi estil. Pot, com cap altre, descriure una superfície que està a punt de trencar-se. Amb un realisme sobri i cridaners comentaris, capta la vida quotidiana on el drama s’amaga just a sota de la superfície. L’estil d’escriptura ajustat i subestimat de la Helle Helle s’ha anomenat “tècnica de l’iceberg”; ella descriu el que diu la gent i el que fa, no el que senten. La gran majoria del que hi ha en joc, està passant, per sota de la superfície.
L'última novel·la de la Helle Helle: "De" (Ells), "gira" amb un sentiment de pena i pèrdua, sobre una relació mare-filla i conté diverses referències a les novel·les anteriors de l'autora, especialment: "Rødby-Puttgarden". La novel·la (Ells) està nominada al premi de literatura nordic Council 2019.
 |
| Literatura i mùsica (LiteratureXchange, a Dokk1) |
