diumenge, 23 de juny del 2019

El LiteratureXchange 2019. Festival literari, a Århus!

LiteratureXchange 2019. Aarhus 



Aquests dies he estat acudint a alguns dels esdeveniments literaris que han format part del LiteratureXchange, un festival internacional de literatura, que s'ha estat celebrant, a la ciutat d'Aarhus, per segona vegada, des del 13 al 23 de Juny, d'aquest 2019.

El programa ha constat d'uns, aproximadament,150 esdeveniments, des de literatura als espais urbans, fins a sopars de literatura temàtica, a més de lectures i debats tradicionals.

El LiteratureXchange, ha presentat noms d'autor estrangers i danesos; converses entre investigadors i autors sobre temes internacionals i, diverses activitats no tradicionals, que han aconseguit impregnar tota la ciutat de literatura.

El festival ha activat la ciutat d'Aarhus desplegant-se per l'espai urbà, als grans escenaris de la ciutat: als cafès, a les institucions culturals, com la biblioteca Dokk1, a Godsbanen godsbanen.dk, i a diverses esglésies del centre de la ciutat.


Visió literària


litteratursiden.dk/index.php/temaer/international-litteratur-i-aarhus

El LiteratureXchange és un festival de literatura internacional que pretén manifestar la ciutat d'Aarhus com una ciutat literària important i innovadora.

El LiteratureXchange fa que el món sigui més petit i la perspectiva sigui més gran. El festival treballa en la intersecció entre la investigació i la literatura, entre els grans noms internacionals i la implicació local i, entre esdeveniments de creació de debats i iniciatives sorprenents, a dins del paisatge urbà.

El festival és un esdeveniment rellevant, que involucra als participants en els problemes actuals i crea entusiasme per la lectura.

Com s'aconsegueix això?:

• El festival dóna veu a escriptors, investigadors, mediadors, traductors i, per descomptat, als lectors internacionals i danesos.
• El festival juga amb la forma i presenta molt més que les converses i lectures tradicionals
• El festival s'estén per tota la ciutat i ofereix experiències literàries sorprenents i diferents a tota mena d'espais 
• El festival col·labora amb totes les parts de la literatura
• Els festival es mou entre esdeveniments molt literaris (elitistes) i d'altres més populars


Perspectiva internacional


El LiteratureXchange explora com la literatura pot desafiar la comprensió de nosaltres mateixos i del món que ens envolta. Pot la  literatura moure's arreu del món? Pot sacsejar la ment i posar-la en perspectiva?

El festival ofereix un marc de diàleg sobre el potencial de la literatura centrant-se en temes globals actuals; tot això, es discuteix en debats entre escriptors, investigadors i crítics danesos i internacionals.


Alguns dels autors convidats 


Naja Marie Aidt. Foto: Mikkel Tjellesen

Naja Marie Aidt (Dinamarca)

La Naja Marie Aidt, nascuda el 1963, és una poeta i escriptora danesa, els seus escrits s'estenen, més enllà, de diferents gèneres. Va debutar el 1991 amb la col·lecció de poesia: "Mentre jo sigui jove", i va seguir escrivint, entre altres coses, dues col·leccions més de poesia: "Una reunió difícil" (1992) i "El tercer paisatge" (1994); es van tornar a publicar el 1995 sota el nom de "Trilogy". Junts, els poemes es poden llegir com una història coherent sobre com deixar la joventut i com situar-se a la vida adulta. La gran vida i la petita vida quotidiana són dos motius habituals en les obres de la Naja Marie Aidt. El 1993 es va publicar la seva col·lecció de contes "Vandmerkket" (Filigrana), formada per nou relats curts. El contingut i l'estil oscil·len entre el realisme i el surrealisme i, els seus contes, estan plens de simbolisme.


Naja Marie Aidt. Foto: Joey Anthon Jackson

El 2006 es va publicar la seva segona col·lecció de contes "Bavian", que consta de 15 històries curtes. A "Bavian" les situacions quotidianes i modestes, que s’estableixen en totes les narratives, entren en desintegració ràpidament. La tranquil·litat de la vida quotidiana es trenca i tot es converteix en caos i, en aquest caos, els protagonistes intenten tornar a trobar l'estabilitat. La col·lecció va guanyar el Premi de la Crítica el 2007 i el Premi de Literatura del Consell Nòrdic el 2008.

El 2017 va escriure un llibre, molt personal i commovedor, sobre la pérdua del seu fill Carl (25 anys), en circumstàncies dramàtiques, desprès d'un estrany accident, ocorregut al llançar-se per la finestra d'un quart pis, en un estat psicòtic, provocat, per ingestió de setes al·lucinogenes; el llibre es titula: “Si la mort us ha pres alguna cosa, torneu-la"


Linn Ullmann (Noruega)


Linn Ullmann. Foto: Agnete Brun

La Linn Ullmann (nascuda en 1966) és una autora noruega, periodista i crítica cultural. De fet, ja era coneguda com a crítica literària abans de la seva primera novel·la: "Abans que t'adormis", 1998. "Quan estic amb tu", publicada tres anys després, és una novel·la còmica i fosca sobre la devoció. La tercera novel·la, "Gracia" (2002), tracta sobre l’envelliment del periodista cultural Johan Sletten, que després d’una llarga vida laboral, pot mirar enrere, i s'adona que la seva dona, és i ha sigut, lo millor de la seva vida. Quan en Johan és afectat per un càncer, li fa prometre a la seva dona que l'ajudarà a morir quan no vulgui viure més. "Grace" va obtenir un gran èxit tant a Noruega com a nivell internacional i, va guanyar el Premi de Lectors a Noruega i va ser nominat al premi: The Foreign Fiction, a Anglaterra.

La quarta novel·la de la Linn Ullmann, "Un nen feliç", tracta sobre un metge retirat, l'Isaac, de 84 anys, i els seus conflictes i tabús; va ser nominada al Premi Brage. El 2007 va rebre el premi Amalie Skram per la seva obra literària i el Gullpennen (la ploma d'or) pels seus esforços periodístics al diari noruec, Aftenposten (el diari de la vesprada). Les novel·les de la Linn Ullmann han estat traduïdes a 30 idiomes diferents i publicades a la major part d’Europa i dels Estats Units.

La seva última novel·la, De urolige (Els inquiets), va aparèixer el 2016. L'origen de la novel·la no era d'un personatge de ficció, sinó que va sorgir d'un altre projecte, un llibre de conversa que la Linn escriuria amb el seu pare, el director de cine Ingmar Bergman. S'ha convertit en una novel·la lírica sobre la infància, la soledat, l'amor i els pares absents. Al mateix temps, és un retrat d'un dels "millors" directors de cinema del segle XX.


Sjón (Islàndia)


Sjón ca.wikipedia.org/wiki/Sigurjón_Birgir_Sigurðsson
Foto: Jóhann Páll Valdimarsson

En Sigurjón Birgir Sigurðsson, més conegut, com Sjón (nascut l'any 1962) és un escriptor i poeta islandès. El nom de l'artista Sjón és una abreviatura de Sigurjón i, una paraula islandesa per a la vista (visió), i la va utilitzar per primera vegada quan als 15 anys, va debutar, amb la seva primera col·lecció de poemes "Sýnir" (Visions), el 1978. 

Des de llavors, en Sjón ha explorat diferents formes d'art, tant literàries com musicals. El seu avanç internacional es va produir amb la novel·la: "Skugga-Baldur", el 2003. La trama d'aquest llibre ocorre a Islàndia el 1883 i, és una retrospectiva sobre la vida de la noia Abba (coneguda a Islàndia) a la costa sud-oest d'Islàndia el 1868; esdescriu el vilà del llibre, el sacerdot Baldur Skyggeson, i la seva caça d'una misteriosa guineu blava. El 2005, Sjón va rebre el Premi de Cultura del Consell Nòrdic per aquest llibre.

Un dels seus darrers treball, va ser el llibre "El noi que mai va existir", 2013. 

El passat mes de maig (2019), s'ha publicat la seva gran obra "CoDex 1962", formada per tres novel·les (la nova saga islandesa!?). Juntes formen una trilogia que teixeix elements de ficció, història, mitologia, cultura pop, poesia i, com a la rica tradició narrativa islandesa, un univers  màgic.

La majoria dels textos d'en Sjón es basen en la història d'Islàndia, però els seus escrits no són gens insulars; aconsegueix comentar les condicions socials i la identitat d'una manera que interessa al lector.

Sjón ha col·laborat sovint amb la cantant Björk i, ha escrit les lletres de diverses de les seves cançons. Va treballar amb el Lars Von Trier i la Björk a la pel·lícula musical: "Dancer in the Dark" (2000) i va ser, nominat a l'Oscar i al Globus d'Or per la millor cançó original. 


Samanta Schweblin (Argentina). La ploma inquietant! 


Samanta Schweblin. Foto: Alejandra López

La Samanta Schweblin (1978) és una novel·lista argentina. Ha publicat tres llibres de contes i dues novel·les. Moltes de les seves històries també es publiquen a diverses revistes i antologies de llengua espanyola i s'han publicat traduccions en anglès tant a The New Yorker com a Granta granta.com

Va debutar el 2002 amb la col·lecció de relats: "El núcleo del disturbio", que va guanyar un premi del Fons Nacional d'Art i de la competició nacional: Haroldo Conti.

Els seus relats ens permeten transitar la vida quotidiana, per submergir-nos en universos que, sobtadament, trenquen aquest registre, aparentment, normal i controlat. Aquests límits estableixen noves fronteres entre el real i el fantàstic, el percebut i allò que no és altra cosa que la vida. La incomunicació, la necessitat de connectar amb l'altre, les relacions familiars, la vellesa, tragèdies que esperen amagades...son una constant en els seus relats! De fet ha sigut comparada amb Kafka (una mena de versió kafkiana del segle XXI?!) Als 12 anys, la Samanta va deixar de parlar. Es va barallar amb el llenguatge i va trobar en l'escriptura la seva única manera de fer-se entendre. 


La "cuentista" i narradora argentina, la Samanta Schweblin 

El passat 2012 es va instal·lar a Berlín, després d'haver guanyat la beca DAAD (Servei Alemany d'Intercanvi Acadèmic), al barri de Kreuzberg, convidada a una estada d'un any pel govern alemany, però va decidir quedar-se després a la ciutat. Va completar la seva primera novel·la: "Distancia de rescate" (Distància de rescat), 2017, que es va convertir en el seu gran debut internacional. El llibre tracta sobre la moribunda Amanda, que està a l'hospital i parla amb el noi David. David vol que la Amanda, li parli de la trobada amb la seva mare (la Carla) i, del que va causar la posterior malaltia de l'Amanda. Tot el llibre, està escrit com a conversa entre les dues persones, sobre com la Amanda i la seva filla Nina, de vacances a l'Argentina, es troben amb la bella Carla i el seu fill David i, els esdeveniments misteriosos i aterradores que se segueixen. El llibre va guanyar el Premi Tigre Juan  es.wikipedia.org/wiki/Premio_Tigre_Juan i va ser nominada al Premi internacional Booker  ca.wikipedia.org/wiki/Premi_Booker el 2017.

L’abril del 2019 es va publicar, en danès, la seva col·lecció de contes curts del 2009: "Fugle i munden" (Pájaros en la boca).

"Crec que les sèries de televisió, els jocs i els mitjans de comunicació en general han canviat la manera de narrar històries. Però els llibres es mantindran", va declarar la Samanta en una entrevista-conversa, amb la Bethanne Patrick.


Klas Östergren (Suècia)


klas Östergren. Foto: Viktor Gårdsäter

En Klas Östergren (1955) és un autor, escriptor i traductor suec. Va debutar amb Attila el 1975, però és millor conegut per les novel·les: "Gentlemen", 1980 i "Gangsters", 2005.

Els cavallers (Gentlemen) té lloc a Estocolm el 1978, on s'ofereix a l'autor, en Klas, per reescriure una interpretació moderna de "La cambra vermella", de Strindberg  ca.wikipedia.org/wiki/August_Strindberg on, un vespre al club de boxa, coneix a l'encantador músic de jazz Henry. La seva trobada aleatòria es desenvolupa en una estreta amistat entre els dos i el germà d'Henry, en Leo. En Klas es trasllada a viure amb Henry i Leo, però descobreix ràpidament que alguna cosa no és com hauria de ser. En Klas Östergren va escriure el llibre per divertir-se, però es va despertar amb gran fama al seu país d'origen. El llibre també va ser filmat el 2014 pel director suec de cinema i televisió en Mikael Marcimain, i va ser nominat, al Nordic Council Film Prize.

Més de 25 anys després del llançament de "Gentlemen", es va llançar el seu llibre successor: "Gangsters", que també es va convertir ràpidament en un èxit aclamat per la crítica. La seva novel·la "Twist"(Gir) del 2014, és alhora una història d’amor, una representació social i una novel·la emocionant. L'Östergren és, també, un traductor molt reconegut a Suècia, i ha traduït la versió sueca de "Catcher in the rye" (El guardià entre el sègol) de J. D. Sallinger                  ca.wikipedia.org/wiki/Jerome_David_Salinger, així com una versió en dues parts de l'obra de Henrik Ibsen  ca.wikipedia.org/wiki/Henrik_Ibsen. L'Östergren ha guanyat diversos premis, incloent, el Premi Dobloug el 1998 i el Premi de literatura de la fundació Selma Lagerlöfs  ca.wikipedia.org/wiki/Premi_Selma_Lagerlöfel 2012. El 2014 es va convertir en membre de l'Acadèmia Sueca (ell mateix ha decidit deixar la prestigiosa institució, per a tindre més temps per escriure?!).

El 2019, es a dir, recentment, s'ha publicat la seva novel·la: "I en skov af sumak" (En un bosc de sumac): Un retrat social cru i ben escrit que representa l'estiu de 1970 a Estocolm. Un estiu a l'ombra de la guerra del Vietnam. Els Estats Units han ampliat la guerra del Vietnam amb la invasió de Cambodja, els Beatles es dissolen...


Helle Helle (Dinamarca)


La escritora danesa Helle Helle, coneguda per el seu minimalisme literari, al festival d'enguany (2019)

La Helle Helle va néixer el 1965 i va debutar el 1993 amb la novel·la: "Eksempel på liv" (Exemple de vida). Els seus llibres han estat traduïts a 20 idiomes, inclosos el noruec, l'holandès, l'anglès, el francès, l'alemany i el japonès. Va estudiar literatura a la Universitat de Copenhaguen i es va graduar a l'Escola d'Escriptura el 1991.

La Helle Helle va començar a escriure al racó experimental i avantguardista de la literatura; però, a partir d’aquí, va desenvolupar, el seu propi estil. Pot, com cap altre, descriure una superfície que està a punt de trencar-se. Amb un realisme sobri i cridaners comentaris, capta la vida quotidiana on el drama s’amaga just a sota de la superfície. L’estil d’escriptura ajustat i subestimat de la Helle Helle s’ha anomenat “tècnica de l’iceberg”; ella descriu el que diu la gent i el que fa, no el que senten. La gran majoria del que hi ha en joc, està passant, per sota de la superfície.

L'última novel·la de la Helle Helle: "De" (Ells), "gira" amb un sentiment de pena i pèrdua, sobre una relació mare-filla i conté diverses referències a les novel·les anteriors de l'autora, especialment: "Rødby-Puttgarden". La novel·la (Ells) està nominada al premi de literatura nordic Council 2019.


Literatura i mùsica (LiteratureXchange, a Dokk1)
litx.dk 


diumenge, 9 de juny del 2019

Eleccions generals daneses. L'energia política


Eleccions generals daneses (5 de juny, 2019). L'energia política...



Eleccions Generals 2019, a Dinamarca

Després d’una prolongada i històrica campanya (caòtica?), l’antic ordre polític, ha tornat, amb força i confiança renovades, el passat dimecres 5 de juny, dia de la Constitució danesa.

Mentre que els partits del denominat: "bloc blau" (el centre-dreta) es van fondre, els partits del poder clàssic (el "bloc vermell" o, l'esquerra), que havien perdut el seu suport popular les passades eleccions (tot i que, els socialdemòcrates van ser el partit més votat el 2015, però una coalició de centre-dreta no els va permetre governar), aquest bloc d'esquerres, s'ha superat a si mateix, aquesta vegada, amb 31 mandats més que les passades eleccions.




Els votants, sembla ser, no li han donat, tanta importància, a la onada sobre la crítica a l'immigració extrema que es va donar el 2015; el Rasmus Paludan (extrema dreta) ha segut "destruït" pels danesos a les urnes, es a dir, demòcraticament; la "llum" que afirmava ser-hi, s'ha apagat de cop i esperem, per sempre! Per altra banda la Pernille Vermund (dreta pura) i el Kristian Thulesen Dahl (el Partit Popular Danès) han rebut, conjuntament, molt menys escons que a les eleccions passades. Els dos partits, probablement, podran trobar temps per a discutir els matisos de l'impotència de la dreta, en la política danesa.


Eleccions terratrémol?

 

El nou primer ministre, serà, molt probablement, la Mette Frederiksen (la líder dels socialdemòcrates danesos) després d’una pressió electoral tan poderosa de l’esquerra que, s’ha de tornar enrere en el temps, fins a 1971, per apreciar el superàvit actual.


La Mette Frederiksen, la lider del partit socialdemòcrata danés, i la candidata més votada el passat 5 de juny

Significativament, els pragmàtics, del partit SF (Socialistisk folkeparti) han superat, amb un mandat als revolucionaris del partit Endhedslisten. Tot això, vol dir que, l’amenaça més greu per a les ambicions de la, segurament, primer ministre, la Mette Frederiksen prové d’una esquerra radical, fortament reforçada, en aquestes darreres eleccions, que, pareix ser, ningú havia oblidat.


Pia Olsen Dyhr, la lider dels Socialistisk Folkeparti
 
sf.dk/politiker/pia-olsen-dyh

Definitivament, les eleccions d'aquest dimecres passat, a Dinamarca, han produit un gir polític cap a l'esquerra radical, de la que se'n parla i escriu molt aquests dies. Els partits del poder tradicionals han ressorgit i derrotat a les últimes "alienes" articulacions polítiques. En Hans Mortensen weekendavisen.dk/redaktionen/hans-mortensen explica, al weekendavisen (periòdic intel·lectual danés, del cap de setmana),  aquest canvi de sistema i el preu que la Mette Frederiksen ha de pagar per formar govern.

L'historiador Bo Lidegaard  en.wikipedia.org/wiki/Bo_Lidegaard, que coneix ben bé, la història de la socialdemocràcia danesa, creu que la Mette Frederiksen serà el primer ministre més professional i socialdemòcrata des dels temps del Jens Otto Krag (el ministre socialdemòcrata danés, més carismàtic, fins ara). 


La marxa pel clima, ha jugat un paper definitiu en aquesta campanya electoral 

També ha de tractar-se el tema que ha omplit, i molt, la campanya electoral: El Clima. Però, què passa quan la política verda col·lisiona amb la política de benestar d'esquerres? Els que cobren salaris més baixos, no pagaran un preu desproporcionadament elevat per la, denominada, transició verda? 

La "misèria" ideològica, representada al Folketing, aquesta passada legislatura, concentrada, sobretot, en el partit que havia alterat seriosament, l’antic ordre (l'ordre socialdemòcrata) des de la seva creació el 1995: El Dansk folkeparti (el Partit Popular Danès), s'ha vist reduïda, dràsticament, amb una perdúa de 21 mandats, i la meitat de la influència del partit, al parlament danès (el Folketing). Aquests resultats electorals, confirmen, l'experiència desastrosa, obtinguda per els populars danesos, a les passades eleccions al Parlament Europeu, on el partit va perdre tres dels seus quatre mandats. 


La Dannebrog (la bandera danesa)

El dimecres passat, la nit de les eleccions, les persones més populars a dintre del Dansk Folkeparti (partit antiimmigració i reaccionari) van caminar com si estiguessin petrificades i no poguessin posar paraules, al cop baix, rebut a les urnes. El líder del partit, el Kristian Thulesen Dahl, va contraatacar, el clima tempestuós, amb el discurs, de la necessitat que el vell capità es mantingui al pont quan el mar dels votants es rebel·la i el vaixell oscil·la. No és bo, quan el propi patró posa l'accent en la importància de tenir la mà al timó, per descomptat!


Dansk Folkepartis partiformand Kristian Thulesen Dahl.
Foto: Henning Bagger/Ritzau Scanpix

El Kristian Thulesen Dahl, amb el col·lapse popular del seu partit, lliura la majoria dels vots darrere del vol electoral del bloc blau al blau vermell i acaba sent l'home que, probablement, faci de la Mette Frederiksen, la nova primer ministre, en una Dinamarca d'esquerres.


El "nou" (vell) esperit de la gent! 


L'Anders Fogh Rasmussen (ex-primer ministre danés i ex-secretari general de l'OTAN)

El canvi polític, del passat 5 de juny (dia de la Constitució danesa) és, en primer lloc, una expressió del fet que l’energia política del "petit canvi" de sistema de les eleccions del 2001 està finalment esgotada. En aquell moment, l'Anders Fogh Rasmussen  ca.wikipedia.org/wiki/Anders_Fogh_Rasmussen es va convertir en primer ministre en un període estable, sobre una aliança, sense precedents, amb el Partit Popular Danès (el Dansk Folkeparti), que llavors liderava, la Pia Kjærsgaard es.wikipedia.org/wiki/Pia_Kjærsgaard i basat en dos pilars: la immigració limitada i el benestar generós.

En els anys feliços, l'Aliança va ser-hi alabada pel Søren Krarup  en.wikipedia.org/wiki/Søren_Krarup, que, probablement, va ser l'home darrere del "petit canvi" de sistema, el va dirigir, amb èxit, aquest canvi, i massa gran, va ser el resultat de les eleccions del 2001; de fet, va escriure un llibre el 2006 parlant d'aquest canvi de paradigma a la política danesa dels primers anys del nou mil·lenni. 

L'Anders Fogh Rasmussen havia estat fascinat per la lectura de: The Unfinished Revolution (La Revolució Inacabada) que és la història definitiva del Nou Laborisme (anglès) des de la seva gènesi fins a la derrota de les eleccions del 2010, que abasta més de 25 anys i sis eleccions generals d'estratègia, reconstrucció i re-invenció. En aquest llibre, el Philip Gould  en.wikipedia.org/wiki/Philip_Gould,_Baron_Gould_of_Brookwood un dels estrategs polítics més importants del món i assessor clau d'en Tony Blair durant aquest període, descriu, brillantment, com va arribar a dominar el Nou Laborisme, va vacil·lar i caure, avaluant l' èxit del govern i cap on hauria d’anar aquest. 


FOLKETINGET (el Parlament danés)

L'entrada al segle XXI, es va convertir en un segle una mica dur per a l'esquerra danesa i un succés, de sobte, per al partit popular danès. Després d’una mica més d’una dotzena d’anys de celebració, la socialdemocràcia finalment s’ha assentat, de nou, a l’esperit popular i ha formulat una resposta previsible, tot i que, una mica tardana. A Dinamarca, el bitllet d’admissió al poder del govern és combinat amb la política sobre immigració i, un estat del benestar molt complet. 


Debat televisiu dels diferents candidats polítics danesos

La conseqüència d’aquest desenvolupament és evident: el potencial polític de noves tensions alienígenes ha disminuït bruscament. Durant un parell d’anys, aquest fet, s’ha vist obscuritat per tot tipus d'actes de celebració per part de membres del centre-dreta, amb restriccions impensables dins de la tradició socialdemòcrata i l’anomenat canvi de paradigma, en el que es refereix el problema de l'immigració; es a dir, les iniciatives, no massa populars, que pertanyen, principalment, al final simbòlic de la vida política de l'última legislatura.


Quota de refugiats i, nens fills dels asilats polítics



La Mette Frederiksen

Tot i que el canvi de sistema ha perdut energia política pel que fa a l'aliança entre l'esquerra i el partit popular danès, la meitat de la base parlamentària de la Mette Frederiksen no s'ha resolt completament pel fet que la lliçó, de la herència, de les "velles" eleccions del 2001, era la necessitat d'una política d'immigració estricta.

Aquest últim tema (immigració) és al centre de les dificultats que la Mette Frederiksen haurà d'haver esborrat abans que pugui accedir-hi a l'Oficina del Primer Ministre. Els últims 18 anys de coordinació política, en aquest tema, s'han deixat de banda; això, ha succeït, entre altres coses, perquè la política d’immigració de la Mette Frederiksen s’ha traslladat allà on torna a ser atractiva per als votants que van deixar el seu partit a favor del Partit Popular Danès.


La Pia Olsen Dyhr, el Morten Østergaard i la Mette Frederiksen (d'esquerra a dreta), líders de l'actual esquerra danesa 

Cap dels altres grups de l'esquerra, que són, el seu suport, per a formar govern (negociacions que se estan discutint aquests dies), està d'acord en aquest canvi. Al contrari, aquest altres partits d'esquerres volen canviar la política alienígena que la Frederiksen ha promès mantenir. I aquí hi ha el problema, que aquesta política "alienígena" ha segut, en part, la causa de la seva victòria. És a dir, la causa del col·lapse del Dansk Folkeparti (el Partit Popular Danès).

La Pernille Skipper, líder del partit revolucionari d'esquerres: Enhedslisten ca.wikipedia.org/wiki/Aliança_Roja-Verda

Per altra banda, el primer ministre que s'en va, el Lars Løkke Rasmussen, que ha apuntat (estrategia per a parar a l'extrema dreta?) a la Mette Frederiksen, com a part de la solució, durant un intent de la seva campanya d’accelerar i mantindre el centre polític, i que ha obert la porta per obrir la possibilitat de rebre més refugiats polítics i, també, en part, per relaxar les condicions per als nens al centre de refugiats Sjælsmark udrejsecenter.dk (tema molt delicat i controvertit a la política actual danesa). Aquestes, són dues de les principals exigències de l’esquerra i dels radicals (Radikale Venstre). Si la Mette Frederiksen pot convèncer que la seva comissió de rendiment prevista serà l'inici d'un sostre de liquidació d'efectiu i del servei d'integració, ja va pel bon camí... 


Cercle d’amics d'esquerra


La Mette Frederiksen i el Morten Østergaard 

Tothom espera negociacions dures entre les quatre parts implicades: els socialdemòcrates, Radikale Venstre, el Socialistisk Folkeparti i Endhedslisten (els quatre partits d'esquerra, en distints graus, que formaran i decidiran el nou govern danés). Tot i que, pot ser, relativament fàcil, establir un acord sobre els objectius climàtics, l’educació i d'altres, l’economia i els emigrants crearan problemes. 

Hi queda lluny de la pròpia percepció de la Pernille Skipper (Enhedslisten) la política econòmica necessària per a la presentació d'en Morten Østergaard. I hi ha molta distància, per exemple, entre la política exterior de la Mette Frederiksen i la del Morten Østergaard, lider de Radikale Venstre i, el segon partit més votat del bloc d'esquerres. Com a escalfament de les negociacions, l’aire està format per requeriments definitius que es van lliurar, com un mantra, durant la campanya electoral.

Potser la configuració provocarà diversos reinats, però totes les parts estan vinculades en una comunitat de destí, ja que l'electorat ha compost el Folketing. La Frederiksen no pot convertir-se en la primer ministre sense establir compromisos amb els seus partidaris, que són per la seva banda, exigents. Però els partidaris han de buscar opcions alternatives, tret que, la Frederiksen, resulti dòcil!?