dilluns, 23 de novembre de 2020

L'Estel de l'Alba. Llibres del nord enllà

Literatura

Morgenstjernen


Karl Ove Knausgård
Foto: David Vintiner
    

Karl Ove Knausgaard ca.wikipedia.org/wiki/Karl_Ove_Knausgård va desenvolupar gairebé un nou tipus de llenguatge, el de la banalitat del quotidià. Podia escriure sobre qualsevol cosa. I, efectivament, ho va fer!

És més important la literatura que fer mal a la gent? Això, no es pot argumentar! va declarar la Linda (la ex-dona d'en Knausgård) en.wikipedia.org/wiki/Linda_Boström_Knausgård. "La seva visió de mi era tan limitada que només em veia com volia veure’m. Era com si no em coneixes gens. Llegir-lo (va escriure, la Linda) era com patir una pèrdua. Avui crec que podria ser un d’aquests escriptors masculins que, en realitat, no saben escriure sobre dones.

Linda Boström Knausgård

"L'estrella del matí" (Morgenstjernen)

És l'aclaparadora última novel·la d'en Karl Ove Knausgård, que acaba d'arribar al mercat literari nòrdic (supose que eixirà aviat publicada en català i en castellà, potser, ja és al mercat?) sobre la vida de unes poques persones durant dos dies fatídics d'agost, mentre que una estrella gegant, d'una manera seductora i perillosa, apareix, de sobte, al cel estrellat.

L'Estel a l'Alba

A "Morgenstjernen", el professor de literatura l'Arne, la seva dona, l'artista Tove, i els seus fills passen les vacances a una casa, a Suècia, durant els calorosos dies d'estiu d'agost.
S’acosta el final de les vacances i a prop hi ha el seu amic, el ric hereu l'Eigil. Mentrestant, la pastora (protestant) Kathrine està a punt
d'anar-se'n a casa amb la seva família després d’un seminari, però es veu desbordada pels seus impulsos i lloga una habitació d’hotel, a prop. Una estrella gegant apareix una nit al cel nocturn i té una influència decisiva en les seves vides. El nou llibre d'en Knausgård és sobre sis persones diferents que estan de vacances a la mateixa zona de Suècia i, de sobte, apareix una gran estrella al cel.

"L'estrella del matí (de la matinada)" és un conte vertiginós, immersiu i fantàstic; un llibre sobre els contrastos entre la vida, la mort i l’ocasional que volem entendre. També, és la primera novel·la d'en Karl Ove Knausgård, després que va acabar el seu conte d'autoficció "La meva lluita (min kamp)", i segons, el mateix autor, just el seu contrari.

L'escriptor noruec, en Karl Ove Knausgaard

Immediatament vaig pensar en l'àlbum d'en Tintí, L'Étoile mystérieuse, on de cop i volta hi ha una nova estrella al cel que fa que la gent es comporti de manera estranya i auguri la fatalitat del món. En Knausgaard, va llegir Tintí, diu, però no recorda aquella història, ha declarat a la premsa (ho he llegit, al periòdic)

Doncs bé. Aquesta és la primera novel·la d'en Karl Ove des del final del gran projecte d'autoficció "La meva lluita (Min Kamp)" el 2013. Aquest controvertit llibre d'en Karl Ove, que va ser criticat i alabat a parts iguals. Jo, tan sols, he llegit la tercera novel·la, (on descriu, commovedorament, la seva vida familiar), i l'ultima part de la sexta, on parla, precisament de la malaltia de la Linda (la seva ex-dona) i de com se'n va adonar per fi, de lo malalta que, realment, aquesta estava (per raons professionals, me interesa llegir sobre persones bipolars, una de les especialitats del departament, on treballo)... llegint com el Karl, descriu el que li passava a la Linda t'en adones de lo poc que ell mateix coneixia la malaltia (de vegades les persones bipolars, poden estar anys estables o mig-estables, degut a la estabilitat a la seves vides i a la medicació!, fins que, quelcom la desperta i tenen una recaiguda).

Karl Ove

Al llibre, a més de l’Arne, l'Eigil i la Kathrine, també coneixem l'Emil, l'Iselin, la Solveig, Jostein, Turid i Vibeke, que lluiten cadascun amb els seus propis problemes a la vida. Quin tipus de fenomen és aquest? Tothom, parla de l'enorme poder de l'estrella, però té percepcions diferents del que viu. I després la vida continua, encara que no com abans, perquè comencen a passar esdeveniments inusuals. La novel·la segueix als personatges durant dos dies crucials de la seva vida.

"La Meva Lluita (Min Kamp, títol Hitlerià)": una novel·la autobiogràfica de unes 3.600 pàgines, sense filtre, on l'autor volia retratar la seva lluita per arribar a un acord amb la vida, ell mateix, les seves ambicions literàries i la gent que tenia al seu voltant. Segons el mateix Knausgård, no tenia expectatives sobre el projecte; al contrari, hauria de ser "quelcom al revés d'espectacular" i "un projecte realista" (Knausgård, va escriure en un correu electrònic al diari noruec Morgenbladet en.wikipedia.org/wiki/Morgenbladet, 15 de gener de 2010). Els primers tres volums de la sèrie es van publicar el 2009, els volums quatre i cinc el 2010, i el món va haver d’esperar fins al 2011 per obtenir el sisè i últim volum de l’obra gegant.

A més, el projecte es va convertir, en l’obra més espectacular de la història literària recent de Noruega. Homes i dones, crítics i lectors ordinaris, tots estaven desmaiats pel realisme cínic i cru d'en Knausgård que exposà, totes les desagradables veritats de la vida. I, no sense motiu, l’obra va provocar un debat sobre com apropar-se a la descripció de la vida quotidiana i de les persones que la poblen. A Min kamp, en Knausgård retrata a diversos membres de la seva família, amics i coneguts. Això, va fer que molts trenquessin el contacte amb en Knausgård i alguns amenaçassin amb l'acció judicial. Min Kamp va costar molt a Knausgård en l'àmbit privat, però amb l'enorme treball es va consolidar com un dels escriptors contemporanis, més conegut, de Noruega.

Knausgård (l'escriptor noruec)

En Karl Ove Knausgård també, ha publicat una sèrie d’altres obres. Abans de l’èxit de Min kamp, ​​va publicar, per exemple, les novel·les; Fora del món i Tot té un temps. Al sisè i últim volum de Min kamp, ​​en Knausgård va proclamar que posava fi a la seva carrera d’escriptor. No és sorprenent, però, que no pogués abstenir-se d’escriure i, en els darrers anys, ha escrit una sèrie de versions diferents (he llegit part de primavera i tardor..confesso que és difícil llegir tanta realitat cotidiana, i tant detallada, un te que estar the right mood). El projecte d'en Karl Ove Knausgård de la seva serie estacional (Primavera, Estiu, Tardor...), va ser il·lustrat per l’artista visual noruega, la Vanessa Baird oslcontemporary.com/artists/vanessa-baird. En aquestes quatre col·leccions d’assaigs, en Karl Ove Knausgård explica a la seva filla, encara per néixer, o quan es un nadò, el món que l’espera. Res no és massa gran ni massa petit com per prendre-ho i, per tant, els llibres contenen reflexions i descripcions sobre tot, des de Van Gogh fins a katiusques, espelmes i estrelles. A la seva obra, en Karl Ove s’acosta a l’artista noruec l'Edvard Munch es.wikipedia.org/wiki/Edvard_Munch. Al llibret, en Knausgård es basa en una exposició al Munch Museum d’Oslo del 2017, que ell mateix va comissariar. Amb el llibre, en Knausgård intenta donar-se una idea del que signifiquen per a nosaltres les imatges d'en Munch, alhora, que explica la seva pròpia relació amb l'artista. El més important, però, es fa la pregunta: Què és l’art? Per què escric?. És un assaig personal sobre l’escriptura i el procés creatiu, ja que, a mesura que en Knausgård comença l’assaig, se'n adona que no és tan senzill: "La pregunta de per què escric sembla senzilla, però la senzillesa és un engany, perquè ara fa tres dies que estic assegut aquí al meu escriptori al sud de Suècia sense arribar a cap lloc".

Un altre escriptor turmentat?

En Karl Ove és una de les veus més destacades del nostre temps, ja amb la seva novel·la de sortida: Ute av verden, en Karl Ove es va marcar com una veu forta al món de la literatura. Tot i que, la novel·la no va esdevenir un èxit comercial, li va aportar el premi de la crítica noruega, com a únic guanyador, debutant, de la història del premi.

Va ser l’enorme treball a Min kamp el que va presentar a en Knausgård realment als lectors de tot el món. Ara, és vist com un dels escriptors més significatius de l’època, que ha deixat una empremta marcada en la literatura contemporània, i ha estat comparat diverses vegades amb l’autor francés, en Marcel Proust (À la recherche du temps perdu). Molts, també, han assenyalat, a en Knausgård com a futur candidat al premi Nobel de literatura. En Knausgård ha "colpejat", amb les seves obres, on descriu, eminentment, l’ésser humà. Es tracta d’obres sobre consideracions pesants i existencials. Sobre petites molèsties vergonyoses. Sobre la vulnerabilitat i el dolor. I sobre la recerca eterna de l'home pel sentit de la vida.

El llibre, on la Linda, dona la seva versió dels fets

Sàvies que:

La Siri Hudsvet (escriptora nord-americana, amb arrels noruegues), va escriure sobre el llibre d'en Knausgård desprès de fer-li una entrevista a Bergen (Noruega): 

Milers de pàgines d'autoexamen, aparentment, no el van portar a la il·luminació sobre la "dona" en si mateix. No n’hi ha prou amb adonar-se que un text femení, escrit per un home, i un text femení escrit per una dona, es reben de manera diferent; vull cridar l’atenció, continua dient la Siri, sobre la desigualtat sexual al món de les lletres. És, absolutament, essencial que els homes i les dones siguin plenament conscients del que està en joc, que quedi claríssim que hi ha alguna cosa alhora perniciosa i ximple en els nostres hàbits de lectura.

La Siri, també, va comentar que si el llibre d'en Knausgaard (Min Kamp) hagués estat escrit per una dona, ningú se l'hagés publicat! I en això, jo mateix, li dono tota la raó!


 

dijous, 19 de novembre de 2020

La foscor ens cau a sobre, i l'Estel de l'Alba d'en Karl Ove

La foscor ens cau a sobre, i l'Estel de l'alba d'en Knausgård 

 
Illustration: Gitte Skov

 

Aquests últims dies-setmanes han sigut, per a mi, una mena de descobriment; dos assumptes, equidistants, em poso al mig, que per circumstàncies polític-sanitàries i novetats literàries, m'han sorprès, despertant el meu interés, i han vingut a omplir part de les meves, elucubracions (hi ha, sempre, quelcom, que desperta, el meu interés!).

Aquests dos temes, diferents, en principi, no sé per quina raó?, exactament, han acabat al mateix cistell (departament) al meu cap, que els ha relacionat, entre sí, sense ni siquiera demanar-me permís, amb la claredat i amb la foscor (amb l'intensitat de la llum, es podria dir!). A més a més, la dimensió temps, també, ha jugat el seu paper (tots dos, ocorren, en aquests dies "nous" de virus i decisions polítiques, sembla ser, desmanegades!

Tot això, em fa pensar, en el mètode experimental, que implica, com ja sabeu, l'observació, manipulació, i el registre de variables (dependents, independents, intervinents, etc.) que poden canviar tan el resultat d'un experiment (empíric), com d'una idea preformada, capgirant l'opinió que un, s'havia format per endavant, produint desconcert, alegria, o ves a saber què? Això, ens demostra lo saludables que són, els canvis d'opinió, i de tot tipus. 

Massacre, extermini.
 Foto: Mads Claus Rasmussen

Tema polític-sanitari

Hi ha quelcom què fa pudor, al regne danès?

Ara mateix acabo de rebre (això, ho vaig escriure ahir), al mòbil, la noticia del dia, es podria dir (per aquests indrets): el Ministre d'Alimentació danés, socialdemòcrata, acaba de dimitir. Us conto, (segurament ho heu llegit a la premsa o escoltat a les noticies?, no ho sé!) però, jo us dono una versió propera del que hi està passant amb la crisis dels visons i l'industria pelletera danesa, causa d'una crisi de govern, aquests dies. El Ministre Mogens Jensen es.wikipedia.org/wiki/Mogens_Jensen_(político) havia donat l'ordre de sacrificar (exterminar, Yes!) tots els visons danesos, degut a que s'havia descobert una mutació del coronavirus (el Cluster-5) en algunes de les granges on es crien aquests petits depredadors. Per tant, la primer ministre, la Mette Frederiksen, el passat 4 de Novembre, va informar als danesos i, a tots els que vivim al país, que la matança dels visons se posava en marxa per raons sanitàries, per evitar una possible pandèmia en paral·lel, a nivell nacional o, encara més greu, a nivell mundial.

La Primer Ministre. La fortalesa de Mette Frederiksen també pot ser la seva debilitat

El Ministre d'Alimentació danés, va informar de la greu situació a la Primer Ministre, però resulta ser que la llei, no l'emparava. Ara, s'ha convertit en una clara discussió política, es clar; hi estan els que acusen al Ministre danés de la seva falta de responsabilitat per donar l'ordre quan la llei no hi estava aprovada pel parlament (Folketing), i els que acusen a la Primer Ministre per haver-se fiat del seu ministre, sense contrastar o assegurar-se que la llei els protegia. Tot està resultant molt bizard; per una part 17 milions de visons sentenciats a mort (hi vivim, només, 5'7 milions de persones, a Dinamarca) i, per altra banda, les veus que feia temps hi estaven, en contra d'aquesta industria cruel que utilitza les pells dels animals com a producte de venta.

L'edifici del Ministeri d'Alimentació (Copenhaguen)

Per tant, el país ha entrat en una crisis doble, per una banda el debat polític-sanitari i per altra, el debat democràtic, clarament,  confrontats, per aquests fets (era/és necessari matar als visons? sanitariament parlant: Sí, perquè demostra la responsabilitat d'un govern per evitar una doble pandèmia mundial degut a la mutació del virus. I, per altra banda, ha sigut un error democràtic greu donar una ordre sense estar la llei aprovada?: Sí, la llei a la mà es un requisit sense cap tipus de dubte, imprescindible, en democràcia. 

El terreny hi és en aquest moment confús; els partits de centredreta i dreta aprofiten per atacar a la Primer Ministre, la Mette Fredriksen, i al seu ministeri i els partits de centreesquerra i d'esquerra proven de redirigir els atacs sobre el Ministre d'Alimentació, el Mogens Jensen i el seu ministeri (que no és el primer cop que s'equivoca). La societat danesa, acostuma, a estar unida davant de les adversitats; la majoria de la població i de la classe política han donat suport, fins ara, a totes les decisions del seu govern (socialdemòcrata) però, aquests últims dies, s'obrin escletxes i se senten veus crítiques i, molt crítiques, respecte a la falta de gestió democràtica (quelcom desconegut!) envers l'industria del visó. 

Els ciutadans verds, que estaven indignats, volen que aquesta industria desaparegui, per sempre, d'un país considerat, climàticament, ambiciós, tampoc, aproven que la llei no estigues en ordre; i, com a bons ciutadans, solidaris, desitgen que els agricultors i les seves granges siguin indemnitzats al 100%, per la desaparició, sobtada, del seu mig de vida. Per altra banda, la dreta i centre dreta, aprofiten la crisis dels visons, per a criticar al govern i, guanyar punts, per les pròximes eleccions.

Visó (Mink)

Que Dinamarca, un dels països més rics i verds del món, ara amb les seves granges de visons, aparegui com: "el Wuhan de l’Oest", una contrapartida europea als mercats humits de la Xina, s'hi viu com una catàstrofe (tot i que, els pocs casos han sigut detectats i controlats, a temps). Jo mateix, ni tan sols hauria mencionat Dinamarca si algú m'hagués preguntat, fa unes setmanes, sobre quins països s’hauria de conèixer en relació amb la crisi de la COVID-19. Com molts altres ciutadans del món, no sabia que Dinamarca, era el líder mundial en la cria de visons, fins i tot, he averiguat, hi ha una granja prop d'on visc!

Mentrestant, tot i la meva total ignorància sobre el tema, els agricultors de visons danesos criaven el visó més bo i més cobejat del planeta, amb pells suaus i brillants, gràcies a les condicions, més humanes (diuen)?, a Dinamarca que en altres països. I, aquesta producció, per cert, massiva, al mateix temps ajudés a fer que algunes de les pells que fins ara no es podien assolir estiguessin disponibles.

Moviment extra al parlament danés, aquests ùltims dies

Un visó danès, fantàsticament, processat va destacar a la diabòlicament excèntrica casa d’alta costura francesa On Aura Tout Vu onauratoutvu.com/videos, que crea roba per a símbols pop. Tot i que, en cas contrari, moltes cases d’alta costura han decidit seguir l’esperit de l’època i renunciar, completament, a mostrar pells autèntiques.


Tema literari

Morgenstjernen


Karl Ove Knausgård
Foto: David Vintiner
    

Karl Ove Knausgaard ca.wikipedia.org/wiki/Karl_Ove_Knausgård va desenvolupar gairebé un nou tipus de llenguatge, el de la banalitat del quotidià. Podia escriure sobre qualsevol cosa. I, efectivament, ho va fer!

És més important la literatura que fer mal a la gent? Això, no es pot argumentar! va declarar la Linda (la ex-dona d'en Knausgård) en.wikipedia.org/wiki/Linda_Boström_Knausgård. "La seva visió de mi era tan limitada que només em veia com volia veure’m. Era com si no em coneixes gens. Llegir-lo (va escriure, la Linda) era com patir una pèrdua. Avui crec que podria ser un d’aquests escriptors masculins que, en realitat, no saben escriure sobre dones.

Linda Boström Knausgård

"L'estrella del matí" (Morgenstjernen)

És l'aclaparadora última novel·la d'en Karl Ove Knausgård, que acaba d'arribar al mercat literari nòrdic (supose que eixirà aviat publicada en català i en castellà, potser, ja és al mercat?) sobre la vida de unes poques persones durant dos dies fatídics d'agost, mentre que una estrella gegant, d'una manera seductora i perillosa, apareix, de sobte, al cel estrellat.

L'Estel a l'Alba

A "Morgenstjernen", el professor de literatura l'Arne, la seva dona, l'artista Tove, i els seus fills passen les vacances a una casa, a Suècia, durant els calorosos dies d'estiu d'agost.
S’acosta el final de les vacances i a prop hi ha el seu amic, el ric hereu l'Eigil. Mentrestant, la pastora (protestant) Kathrine està a punt
d'anar-se'n a casa amb la seva família després d’un seminari, però es veu desbordada pels seus impulsos i lloga una habitació d’hotel, a prop. Una estrella gegant apareix una nit al cel nocturn i té una influència decisiva en les seves vides. El nou llibre d'en Knausgård és sobre sis persones diferents que estan de vacances a la mateixa zona de Suècia i, de sobte, apareix una gran estrella al cel.

"L'estrella del matí (de la matinada)" és un conte vertiginós, immersiu i fantàstic; un llibre sobre els contrastos entre la vida, la mort i l’ocasional que volem entendre. També, és la primera novel·la d'en Karl Ove Knausgård, després que va acabar el seu conte d'autoficció "La meva lluita (min kamp)", i segons, el mateix autor, just el seu contrari.

L'escriptor noruec, en Karl Ove Knausgaard

Immediatament vaig pensar en l'àlbum d'en Tintí, L'Étoile mystérieuse, on de cop i volta hi ha una nova estrella al cel que fa que la gent es comporti de manera estranya i auguri la fatalitat del món. En Knausgaard, va llegir Tintí, diu, però no recorda aquella història, ha declarat a la premsa (ho he llegit, al periòdic)

Doncs bé. Aquesta és la primera novel·la d'en Karl Ove des del final del gran projecte d'autoficció "La meva lluita (Min Kamp)" el 2013. Aquest controvertit llibre d'en Karl Ove, que va ser criticat i alabat a parts iguals. Jo, tan sols, he llegit part de la tercera entrega i l'ultima part de la sexta, on parla, precisament de la malaltia de la Linda (la seva ex-dona) i de com se'n va adonar per fi, de lo malalta que, realment, aquesta estava (per raons professionals, me interesa llegir sobre persones bipolars, una de les especialitats del departament, on treballo)... llegint com el Karl, descriu el que li passava a la Linda t'en adones de lo poc que ell mateix coneixia la malaltia (de vegades les persones bipolars, poden estar anys estables o mig-estables, degut a la estabilitat a la seves vides i a la medicació!, fins que, quelcom la desperta i tenen una recaiguda).

Karl Ove

Al llibre, a més de l’Arne, l'Eigil i la Kathrine, també coneixem l'Emil, l'Iselin, la Solveig, Jostein, Turid i Vibeke, que lluiten cadascun amb els seus propis problemes a la vida. Quin tipus de fenomen és aquest? Tothom, parla de l'enorme poder de l'estrella, però té percepcions diferents del que viu. I després la vida continua, encara que no com abans, perquè comencen a passar esdeveniments inusuals. La novel·la segueix als personatges durant dos dies crucials de la seva vida.

"La Meva Lluita (Min Kamp, títol Hitlerià)": una novel·la autobiogràfica de unes 3.600 pàgines, sense filtre, on l'autor volia retratar la seva lluita per arribar a un acord amb la vida, ell mateix, les seves ambicions literàries i la gent que tenia al seu voltant. Segons el mateix Knausgård, no tenia expectatives sobre el projecte; al contrari, hauria de ser "quelcom al revés d'espectacular" i "un projecte realista" (Knausgård, va escriure en un correu electrònic al diari noruec Morgenbladet en.wikipedia.org/wiki/Morgenbladet, 15 de gener de 2010). Els primers tres volums de la sèrie es van publicar el 2009, els volums quatre i cinc el 2010, i el món va haver d’esperar fins al 2011 per obtenir el sisè i últim volum de l’obra gegant.

A més, el projecte es va convertir, en l’obra més espectacular de la història literària recent de Noruega. Homes i dones, crítics i lectors ordinaris, tots estaven desmaiats pel realisme cínic i cru d'en Knausgård que exposà, totes les desagradables veritats de la vida. I, no sense motiu, l’obra va provocar un debat sobre com apropar-se a la descripció de la vida quotidiana i de les persones que la poblen. A Min kamp, en Knausgård retrata a diversos membres de la seva família, amics i coneguts. Això, va fer que molts trenquessin el contacte amb en Knausgård i alguns amenaçassin amb l'acció judicial. Min Kamp va costar molt a Knausgård en l'àmbit privat, però amb l'enorme treball es va consolidar com un dels escriptors contemporanis, més conegut, de Noruega.

Knausgård (l'escriptor noruec)

En Karl Ove Knausgård també, ha publicat una sèrie d’altres obres. Abans de l’èxit de Min kamp, ​​va publicar, per exemple, les novel·les; Fora del món i Tot té un temps. Al sisè i últim volum de Min kamp, ​​en Knausgård va proclamar que posava fi a la seva carrera d’escriptor. No és sorprenent, però, que no pogués abstenir-se d’escriure i, en els darrers anys, ha escrit una sèrie de versions diferents (he llegit part de primavera i tardor..confesso que és difícil llegir tanta realitat cotidiana, i tant detallada, un te que estar the right mood). El projecte d'en Karl Ove Knausgård de la seva serie estacional (Primavera, Estiu, Tardor...), va ser il·lustrat per l’artista visual noruega, la Vanessa Baird oslcontemporary.com/artists/vanessa-baird. En aquestes quatre col·leccions d’assaigs, en Karl Ove Knausgård explica a la seva filla, encara per néixer, o quan es un nadò, el món que l’espera. Res no és massa gran ni massa petit com per prendre-ho i, per tant, els llibres contenen reflexions i descripcions sobre tot, des de Van Gogh fins a katiusques, espelmes i estrelles. A la seva obra, en Karl Ove s’acosta a l’artista noruec l'Edvard Munch es.wikipedia.org/wiki/Edvard_Munch. Al llibret, en Knausgård es basa en una exposició al Munch Museum d’Oslo del 2017, que ell mateix va comissariar. Amb el llibre, en Knausgård intenta donar-se una idea del que signifiquen per a nosaltres les imatges d'en Munch, alhora, que explica la seva pròpia relació amb l'artista. El més important, però, es fa la pregunta: Què és l’art? Per què escric?. És un assaig personal sobre l’escriptura i el procés creatiu, ja que, a mesura que en Knausgård comença l’assaig, se'n adona que no és tan senzill: "La pregunta de per què escric sembla senzilla, però la senzillesa és un engany, perquè ara fa tres dies que estic assegut aquí al meu escriptori al sud de Suècia sense arribar a cap lloc".

Un escriptor turmentat?

En Karl Ove és una de les veus més destacades del nostre temps, ja amb la seva novel·la de sortida: Ute av verden, en Karl Ove es va marcar com una veu forta al món de la literatura. Tot i que, la novel·la no va esdevenir un èxit comercial, li va aportar el premi de la crítica noruega, com a únic guanyador, debutant, de la història del premi.

Va ser l’enorme treball a Min kamp el que va presentar a en Knausgård realment als lectors de tot el món. Ara, és vist com un dels escriptors més significatius de l’època, que ha deixat una empremta marcada en la literatura contemporània, i ha estat comparat diverses vegades amb l’autor francés, en Marcel Proust (À la recherche du temps perdu). Molts, també, han assenyalat, a en Knausgård com a futur candidat al premi Nobel de literatura. En Knausgård ha "colpejat", amb les seves obres, on descriu, eminentment, l’ésser humà. Es tracta d’obres sobre consideracions pesants i existencials. Sobre petites molèsties vergonyoses. Sobre la vulnerabilitat i el dolor. I sobre la recerca eterna de l'home pel sentit de la vida.

El llibre, on la Linda, dona la seva versió dels fets

Sàvies que:

La Siri Hudsvet (escriptora nord-americana, amb arrels noruegues), va escriure sobre el llibre d'en Knausgård desprès de fer-li una entrevista a Bergen (Noruega): 

Milers de pàgines d'autoexamen, aparentment, no el van portar a la il·luminació sobre la "dona" en si mateix. No n’hi ha prou amb adonar-se que un text femení, escrit per un home, i un text femení escrit per una dona es reben de manera diferent; vull cridar l’atenció, continua dient la Siri, sobre la desigualtat sexual al món de les lletres. És, absolutament, essencial que els homes i les dones siguin plenament conscients del que està en joc, que quedi claríssim que hi ha alguna cosa alhora perniciosa i ximple en els nostres hàbits de lectura.

La Siri, també, va comentar que si el llibre (Min Kamp) hagués estat escrit per una dona, ningú se l'hagés publicat! I en això, jo mateix, li dono tota la raó!



dissabte, 17 d’octubre de 2020

Hamlet i l'entrada K

Hamlet i l'entrada K (Pur Teatre)



Després de tres setmanes de vacances, on hem gaudit, visitant, alguns indrets d'aquest petit i "gran" país (alhora), on visc! També, es veritat, que ens havíem quedat sense massa opcions per a viatjar a fora de Dinamarca, degut, ja és sabut, a la pandèmia que, sembla ser-hi, està canviant, alguns dels nostres hàbits socials, potser, per sempre?! I, a més a més, d'atendre un curs, d'una setmana, relacionat amb el meu treball (psiquiatria)... per fi, vaig tornar al treball el passat divendres, 9 d'octubre (un dia assenyalat per als que som del País Valencià!) És a dir, vaig passar, directament, del relax quasi absolut, inclòs, baixa participació a les xarxes socials i, d'altres, a un cap de setmana ple de guàrdies, a l'hospital (32 hores, en tan sols 3 dies...buf!) això vol dir, que ni tan sols, he tingut l'oportunitat, d'experimentar la tan popular i coneguda, depressió post-vacacional, que, BTW, a mi, també, m'hagés agradat patir!

Aquests són els avantatges de treballar a un departament de psiquiatria d'un hospital, on una vegada fiques els peus a dins...te'n adones que hi ha gent que necessita la teva ajuda, professional, és clar! i, per tant, la teva vida personal, i aquells grans (petits) problemes que t'han et preocupaven, es difuminen, perdent importància, acabes requalificant i relativitzes. 

Treballar amb persones que pateixen malalties psíquiques, és una confrontació, quasi diària, amb el vertader "Sentit de la Vida" (la vida, ja se sap...no té, només, que el sentit que cadascú li doni...) i, al menys, en el meu cas, m'ajuda a donar-li un valor incalculable, a la quotidianitat: a les petites coses; aquelles coses, que ens envolten mentre pensem en altra cosa; i, com que conec ben bé, la fragilitat de l'estabilitat emocional (mental) i, com pot desaparèixer, de cop i volta, i sense cap avís...i, exposats, com estem, a perdre, tot i que siga, per una temporada, el control sobre la pròpia voluntat. Som éssers tan fràgils i vulnerables...llavors, intento gaudir, sempre que puc, d'aquestes petites coses!

Per raons ètiques i professionals no puc parlar del que experimente al "meu" treball, és clar; però, si que puc comentar-vos que aprenc cada dia dels altres, sobretot, dels pacients, i també, dels companys (alguns d'ells grans professionals). Una gran lliçó de vida!

L'entrada K (Skejby Universitetshospital)

Llavors us parlaré (contaré) d'una de les coses que he fet aquests passats dies de vacances, ...va ser anar al teatre, això sí, respectant la distància recomanada per les autoritats sanitaries (un seient buit entre espectadors que no venien junts) a veure Hamlet kglteater.dk/det-sker/sason-20202021/skuespil/hamlet?section=top



El famós Teatre Real danés (Det kongelige Teater kglteater.dk) amb el actor, que destaca pel seu talent, l'Esben Smed interpretant el paper d'en Hamlet en un dels grans clàssics de la temporada; dirigit per el Morten Kirkskov en.wikipedia.org/wiki/Morten_Kirkskov, que posa en escena la trista història escrita per Shakespeare; història que se centra en el dret de l'individu i els costos personals que té, anar contra el poder.

Hamlet, a la Musikhuset musikhusetaarhus.dk, a Århus


 youtu.be/zE5L-B6RcIs  

Hamlet ha interromput els seus estudis d'humanitats a Wittenberg i ha tornat a casa a Kronborg kongeligeslotte.dk/da/slotte-og-haver/kronborg-slot.html per enterrar el seu pare, el rei. Hamlet hi és troba sumit en un profund dol i ha de encarar-se amb el fet que el seu oncle, en Claudi, no només, es fa càrrec del tron, sinó que, també, es casa amb la seva mare, la reina Gertrud. El fantasma del seu pare apareix davant d'en Hamlet i exigeix ​​venjança del seu assassí, el rei Claudi. Hamlet no pensa en res més que en la venjança, i, malgrat els seus dubtes, es transforma en un ésser humà boig, un assassí. En la seva lluita impossible, traeix, no només, els seus propis ideals, sinó, també, al seu gran amor, l'Ofèlia.

L’artista alemany Philipp Fürhofer philippfuerhofer.de s’encarregat de l’escenografia i la Karin Betz, ha dissenyat els vestits d’inspiració renaixentista. 

Esben Smed (l'actor danés, més popular del moment, que viu a Aarhus, interpretant Hamlet)

L'Ofèlia en un moment d'apur

Parlant de teatre, el dia 15 de novembre tenim entrades (l'Anders i, jo mateix) per anar a veure, la famosa obra teatral, de l'Ibsen La Casa de les Nines (Et dukkehjem) kglteater.dk/det-sker/sason-20202021/skuespil/et-dukkehjem

nordicgir.blogspot.com/2019/09/henrik-ibsen-home-i-mascara.html


 

El Rei Lear

Aquesta vegada, anirem a l'Århus teater aarhusteater.dk (el 4 de març, del any vinent) Entrades adquirides avui mateix (no hi ha que encantar-se 😀!).

L’explosiva tragèdia de poder, amor i bogeria de Shakespeare

El rei Lear és una de les tragèdies més salvatges i poderoses d'en Shakespeare. Una història universal sobre un cas d’herència banal en una família que de sobte esclata en intriga i traïció, poder, luxúria i cobdícia. És malvat i amor a la fulla gran, explicat en un llenguatge que fa olor d’aigua de roses i gotes de verí de serp.

És un obra clàssica, representada, al teatre danès, és la directora Katrine Wiedemann, qui posa en escena l'obra mestra d'en Shakespeare, que comença amb el rei Lear, que opta per abdicar i retirar-se després d'una llarga vida al tron ​​del poder. Però, com ha de dividir el seu regne entre les seves tres filles? Decideix que les filles li expliquin quin d’ells l’estima i l’honora més. Barrejant poder i vanitat, el rei Lear comet, un error fatal. Un error que el fa passar per un frenesí impotent!


  Ja us contaré!

 

diumenge, 20 de setembre de 2020

Margrete I

Margrete I. Una gran política del seu temps, dotada d’una voluntat i arbitrarietat, molt peculiars.

Margrete I, la reina negociadora. Il·lustració: Lars Vegas


           
Margrete I, va ser reina amb una participació al govern, a Dinamarca 1376-1412, a Noruega 1380-1412 i a Suècia 1389-1412. Va ser la dona danesa més poderosa de l’edat mitjana, sense precedents; i, va fundar l’anomenada Kalmar Unió. La Margrete va néixer el 1353 com a filla de Valdemar Atterdag ca.wikipedia.org/wiki/Valdemar_IV i la reina Helvig. Als 10 anys, es va casar amb el rei Håkon VI de Noruega (i Suècia) el 9 d'abril de 1363 i, pel que se sap, només, va tenir un fill, l'Oluf, que va néixer el desembre de 1370.


Margrete I, com a guardià de l'Oluf


Margrete I, amb el seu fill l'Oluf

Margrete I, va entrar en la escena política poc després, o poc abans, de la mort d'en Valdemar Atterdag, el 24 d'octubre de 1375. Hi ha indicis que en Valdemar havia nomenat, el fill de la Margrete, com a successor. Tanmateix, aviat van sorgir grans dificultats, ja que Valdemar havia promès, anteriorment, que el seu segon nét, l'Albrecht de Mecklenburg, el succeiria, tal com havia deixat el seu pare al poder sobre Lolland es.wikipedia.org/wiki/Lolland. Després de la mort d'en Valdemar, diversos grans homes d'origen alemany, a Dinamarca, van donar suport a la causa d'en Mecklenburg. No va ser fins al 1385, després de llargues i complicades negociació, que va ser, finalment, possible assegurar Dinamarca per al fill de la Margrete.

Margrete I
Ilustració: Lars Vegas

L'Oluf, però, va ser elegit rei el 3 de maig de 1376, amb un suport bastant limitat, i, per a governar en nom del nen de quatre anys, es va nomenar, un govern guardià format pels seus pares i el consell reial. L'any 1380/81, l'Oluf, també, es va convertir en rei de Noruega després de la mort del seu pare. També, en aquesta ocasió, la Margrete es va convertir en membre de la junta de tutela amb un poder per ocupar-se de qüestions de la política exterior. L'Oluf va ser declarat major d'edat el 1385, i, va ser aclamat a Noruega i als consells del comtat de Dinamarca. El seu govern independent, certament, sota supervisió materna, va durar poc: fins que va morir, als 16 anys, el 3 d’agost de 1387.

La dona més poderosa de l’edat mitjana, la reina Margrete I, està, en aquests moments sobre tots els habitants de la esfera nòrdic europea; i, és irresistible. La Margrete I, ara mateix, navega, per una onada de pel·lícules, novel·les i podcasts; ha tornat, just ara, en aquests MeToo temps, tot i que, va morir de la pesta el 1412.

"Fa molt de temps i s'ha escrit tan poc sobre ella que es pot crear un personatge, tan real com fictici, de la Margrete", diu la directora de cinema, la Charlotte Sieling (det danske film institut) dfi.dk/en/viden-om-film/filmdatabasen/film/margrete-den-forste-0, que està editant la seva "gran" pel·lícula sobre la reina. Però, hi ha un marc fantàstic i atípic: la improbable història de la filla d’un rei, que no es va quedar, gens, al seu lloc i va guanyar el poder sobre Dinamarca, Noruega i Suècia sota el títol de tutor de tot el regne de Dinamarca. Tot això, en un temps, en què les filles reials, hi eren recol·locades per tota Europa com a peces, no voluntàries, en un joc polític de poder i aliances; aquestes filles de reis, es van comprometre amb nens de sis anys, es van casar amb nens de deu anys i van ser mares el més aviat possible.

Charlotte Sieling

La Margrete, es va asseure, de menuda, a taula, amb el seu marit, el rei noruec Håkon es.wikipedia.org/wiki/Haakon_VI_de_Noruega, 13 anys més gran que ella; i, només, tenia una tasca a la seva vida: donar a llum un fill, hereu del tron. Als 17 anys va quedar embarassada, i, llavor, va començar a esdevenir un personatge. Quan el seu marit va morir, es va unir a la batalla pels tres regnes amb el seu fill, que hi era menor, com a coartada, i va guanyar! Quan el seu fill també va morir i la seva posició de poder hauria d'haver desaparegut, va convertir la seva tragèdia en triomf i va governar per dret propi. Com a "ella mateix", no a través dels altres. La Margrete, era una estratega política i negociadora enlluernadora. Els grans homes de l’època i l’església no es van desfer d’ella, va saber-hi com mantenir-los al seu costat: els va oferir terres i propietats i va ser prou intel·ligent per no tornar a casar-se mai: matrimoni o poder! Qui podia deixar anar a aquesta dona?

La Charlotte Sieling va anar al castell de Kalmar es.wikipedia.org/wiki/Castillo_de_Kalmar, on es va signar l'obra mestra de la Margrete I, la Unió Kalmar ca.wikipedia.org/wiki/Uni%C3%B3_de_Kalmar, que va ser la clau per aconseguir un llarg període de pau. No, només, ho va fer bé, sinó millor que els homes. La Sieling ha trobat molta informació sobre senyors de la guerra i sang, i molt sobre en Gustav Vasa ca.wikipedia.org/wiki/Gustau_I, però, massa poc, sobre la Margrete:

"Una veu a la qual no se li va permetre parlar molt fort. És un clàssic!', diu la Charlotte". "Simplement no es concentra cap a les dones. Cada cop m’enfado més per l’opressió que tenim".

La Margrete es representada, al film de la Sieling, com una bona dona, amant de la pau:

"És un tòpic, però de fet, és el que va passar, històricament. Dominava la conversa tranquil·la, la negociació i el compromís. Potser com a dona va aprendre que no es tractava d’ella sinó de l’home, de manera que el seu ego no estava tan inflat. Haurien d’haver estat els homes que l’envoltaven, asseguts al tron. No havia  de fer-se notar massa. Això s'aplica a totes les dones. M’ho guanyo una vegada i una altra, vaig sota el radar, la pel·lícula es fa tranquil·lament sense que ningú m’hagi vist, però en algun lloc, a dins meu, estic furiosa. De jove, com actriu, em pensava que era lliure. Constantment em deien que havia de parlar amb una veu més clara. Quan vaig baixar on pertanyia, la meva veu es va aprofundir. Ara els dic a tots els actors que trobin la seva pròpia veu, per molt profunda i inexorable que sigui", continua dien la Charlotte Sieling.



L'Anne Lise Marstrand-Jørgensen va ser convidada per un editor fa set anys per escriure una novel·la sobre la reina Margrete I.

Es va posar en marxa, però va tindre que deixar-ho, no hi estava funcionan; alguna cosa la va apartar. Va escriure altres llibres i ho va tornar a intentar. Va torna-hi a passar el mateix:

No em sentia gens atreta pels reials i els jeràrquics: una filla reial nascuda al poder en un moment en què la majoria de la gent no tenia res a dir sobre les seves pròpies vides, ni influència sobre res.  L’ordre mundial es basava en que alguns ho decidien tot, i la resta no tenia veu, i la Margrete, es va asseure, com la part superior del pastís de les corones".

Anne Lise Marstrand-Jørgensen

 La tercera vegada que l'Anne Lise Marstrand-Jørgensen litteratursiden.dk/forfattere/anne-lise-marstrand-jorgensen ho va intentar, ho va aconseguir, la seva densa novel·la, Margrete I, hi serà al mercat literari escandinau, el pròxim 25 de setembre. La novel·la (biogràfica!), comença quan el personatge principal té deu anys i acaba amb l’obra mestra de la reina adulta, la unió de Dinamarca, Noruega, Suècia, Finlàndia, Islàndia, Groenlàndia, les Illes Fèroe i les Illes Orcades-Shetland en una unió (Kalmarunionen). Heus aquí, una dona que, segons la Marstrand, es va proposar, utilitzar la força, per crear pau; no per assegurar-se el domini de la seva pròpia família, ni per un desig de poder, sinó com una dona amb un bon motiu. 

"Em va atraure el fet que hagi estat, estranyament, infra-descrita, reduïda a la mida del que era i reduïda a ser, només, filla del seu pare i per tant, que la acció política fos, només, producte dels seus influents assessors. El mateix es reflecteix avui en un profund interès pels assessors de la Mette Frederiksen (l'actual primer ministre danés). És com si algú estigués buscant el poder del primer ministre fora d’ella mateixa i no cregués que pot estar en ella ”.

"Poc després de la seva mort, va sorgir la tradició de veure-la com una superheroïna", "L’escriptura d’història danesa que data del segle XVII la tracta amb molt de respecte, s’escriuen poemes d’homenatge i apareix triomfalment a les pintures. És un moment de grandesa a Dinamarca! Ha estat utilitzada en llegendes, amb finalitats nacionalistes i durant l’escandinavisme, a principis del segle XIX", comenta la escriptora.

Kalmarunionen

L’historiador Kristian Erslev va escriure un gran llibre sobre Margrete i la Unió de Kalmar a la dècada de 1880 en.wikipedia.org/wiki/Kristian_Erslev, una obra bàsica. L'Adam Oehlenschläger es.wikipedia.org/wiki/Adam_Oehlenschläger va escriure, també, un article sobre ella. I el Teatre Reial de Copenhagen, va representar, una òpera sobre la Margrete, el 1894. En els darrers temps, hi ha hagut una gran exposició nòrdica amb motiu del 600è aniversari de la Unió Kalmar. I un catàleg espès. I la Vivian Etting ha escrit un llibre sobre la Margrete I i, a més a més, els historiadors Michael Linton i l'Anders Bøgh han escrit cadascun una dissertació.

"En la historiografia sueca, la reina Margrethe I, no té absolutament cap estatus d'heroi, i la Unió de Kalmar es considera un moment de decadència per a Suècia. En canvi, la descriuen com una dona astuta", diu la Vivian Etting. Va ser una enorme humiliació que el rei suec i el seu fill fossin derrotats per una dona durant la gran batalla de Falkøping el 1389. Una llegenda diu que el rei suec, l’havia anomenat: "el rei sense pantalons"

No m'agrada utilitzar personatges històrics en un món contemporani a la pròpia agenda política. Tampoc MeToo. És perillós. No es pot seure a jutjar avui el passat d’aquesta manera. Les regles del joc eren diferents aleshores. La història és com és", diu la Vivian Etting. Però, en cas contrari, comparteix l'opinió de la Sieling i la Marstrand: que la Margrete I va fer el que va poder per crear pau.

Em ve al cap l'Angela Merkel. Són exactament les mateixes discussions que van tenir el 1397 sobre la Unió Kalmar que mantenim avui sobre la Unió Europea: legislació més o menys comuna? Més o menys independent? Margrete va guanyar la majoria de les seves victòries a la taula de negociacions en contrast amb el seu pare, en Valdemar Atterdag. Era conscient que la pau durava més si no es guanyava per la força de les armes", segueix dient la Etting.

L'excepció de la batalla a Falkøping, on es va decidir la batalla final pel poder a Suècia.

"Aquí l’enfrontament obert, era inevitable. Sovint se la veu com la gran mare, però Margrete era una figura de poder que sabia jugar les seves cartes d’una manera sorprenent. Ella ho gaudia. I també, va  estar-hi cínica, no hi ha cap dubte. Va haver de desenvolupar aquest costat de si mateixa. No es pot ser bo i totalment sacrificat, aleshores no hauria sigut possible lidiar amb el poder i la Unió Kalmar, alhora ".


Ara, preneu aquest detall: la Margrete I, va decidir que 125 homes havien de ser enviats a pelegrinatges a Europa per resar per la seva ànima després de la mort.

"És un número absolutament sorprenent i no es coneix cap precedent", diu la Vivian Etting. "Hi devia haver-hi alguna cosa que la rossegara, per dins".

La Marstrand-Jørgensen està interessada en la història humana, al darrere de la Margrete I. Sobre la seva soledat, la nena Margrete, que va ser enviada lluny, fora de casa, als 10 anys. Sobre les persones que estan, preparades, per renunciar a la felicitat per assolir un objectiu.

"He d’imaginar que entenc el món, tota la psicologia que l’envolta, on s’obté la vida en ella. Les poques cartes que ha escrit. El que ha fet. Pot ser poc raonable, miop, obstinada, gairebé dictatorial", comenta la escriptora.

L'avantatge d'escriure (per començar el llibre) sobre un nen/a és que és difícil no copsar simpatia, diu la Marstrand-Jørgensen: "Avui sabem què signifiquen els primers anys per a un nen. La seva infantesa, va ser violenta, de nena va ser enviada lluny de casa. De gran (adulta), va esdevenir un ésser humà danyat emocionalment. L’he d’estimar de petita per acostar-m’hi més endavant ".

Ilustració: Lars Vegas

La Margrete no va nàixer destinada per al poder, sinó per a donar-li suport. La seva única tasca era donar a llum un fill, hereu del tron ​​noruec.

"Avui té un nucli mental en comú amb les dones: ha de comportar-se de manera diferent que un home en la seva majoria. Faig lloc al femení, una cosa radicalment diferent: un cos. Aquí rau el seu valor. Em dedico a això d’una manera diferent, amb la restauració de l’experiència de les dones amb el cos".

Els historiadors coincideixen que la reina Margrete I era una gran política, estratègica i dotada d’una voluntat peculiar. I l'Anne Lise Marstrand-Jørgensen, es pregunta: "Per què hauria de ser un projecte feminista escriure sobre una figura històrica tan central? Només aconsegueix el que fa perquè té molt de talent. No ha de convertir-se en regent, podria portar una bona vida, tornar a casar-se i fer allò que s’espera. Va fer un pas endavant, a la vegada, renunciant i mirant el temps en lloc de sortir-sen d’una tirada. Sorgeix un èsser humà. La meva Margrete, diu la Anne Lise, és només, una "oferta" personal de la reina Margrete I".

Ni la directora ni l’escriptora tenien idea que l’altra també estava en procés de crear quelcom que expliques la interessant història de la reina, és casual que la pel·lícula comenci un cop finalitzi la novel·la. La Sieling aporta un petit moment extra, a la vida de la reina: l’àcida història del fals Oluf: va aparèixer un home el 1402 i afirmà que era el fill de la Margrete, quan aquest portava 15 anys mort.

"Què dimonis va ser això? Qui trucava a la porta just quan treballava en un sistema de pau, un sindicat? A la pel·lícula, no només és bona, sinó que acaba fent alguna cosa terrible. Ha de prendre una decisió violenta ", afirma la Charlotte Sieling.

La "seva" Margrete és la filla del seu pare, un guerrer amb qui sempre ha de lluitar. La Sieling crea una història de guerra sense guerra:

"Margrete va créixer, es podria dir, en un escorxador. Ens hem barallat i ens hem matat a Suècia, Noruega i Dinamarca. I ella s’atura! Com pot gestionar tants homes i crear tanta comunitat en tan poc temps? Estima la pau, estima la seva gent. Fa el pas addicional que necessita. Es tracta de la vida".

La bellesa de la ficció històrica és que podeu pintar la història vosaltres mateixos. Aquí ens trobem amb una pacificadora a l'escorxador, un trencador de la gràcia de Déu, un bona figura, representativa, de poder, tota una diplomàtica. Ningú, pot evitar, admirar, una dona així el 2020.

La Margrete I i el seu nebot i hereu l'Erik de Pomerània

Sàvies que: 

 

Margrete I com a guardià d'Erik de Pomerània

El 1396, l'Erik de Pomerània, encara que encara era menor d'edat, va ser coronat rei de Dinamarca i després a Suècia, va ser l'hereu de la Margrete I (que va perdre el seu fill, l'Oluf). El tractat successori,  anava acompanyat, d’una legislació que demostrava una monarquia increïblement forta. Entre altres coses, es va iniciar i havia de començar una brutal confiscació de les antigues possessions de la corona en ambdós regnes, de la mateixa manera que es van imposar impostos extraordinaris.


L'any següent, es va reunir a Kalmar una molt nombrosa assemblea de nobles nòrdics, on el 17 de juny de 1397 l'Erik va ser coronat rei dels tres regnes, Dinamarca, Noruega i Suècia. Al mateix temps, es van iniciar les negociacions sobre un tractat sobre la permanència de la comunitat real i una política exterior comuna. No obstant això, existeix de forma molt incompleta i, innombrables historiadors han debatut sobre la seva situació durant els darrers 150 anys. La solució és probablement que la Margrete volia que el tractat tingués una mena d’estatus semi-legal per poder fer-lo servir a voluntat; però, que tingués l’opció de negar-ne la validesa, en altres contextos. No obstant això, va ser aquesta reunió la que va donar lloc al nom d'unió Kalmar per a la comunitat reial entre els tres regnes nòrdics, que va durar de manera intermitent fins al 1521.