divendres, 26 de febrer de 2021

Natació d’hivern. Tradiccions nòrdiques

Feliç i gelada. Nadar a l'hivern! 

 


Molts, en aquests temps, d'isolasió "voluntària", fan el pas cap a la pràctica de la natació hivernal, als llacs i platges i, a les gelades aigües daneses, una tradició que sembla ser-hi, és, més en voga que mai. Fins i tot, jo mateix, he estat temptada i he estat a la vora de l'aigua un cap de setmana, glaçat, d'aquest febrer.

El rellotge del cotxe (amic del clima) mostrava, les 7.15 i el termòmetre hi era a -7 graus, brrr! La Connie i jo, juntament, amb les seves veïnes i companyes, dels banys d'hivern, vam acordar, reunir-nos a la platja, del bosc de Marselis, just abans, de la sortida del sol.


"Sempre que sigui possible, hauríem de veure sortir el sol abans de nadar", em va explicar la Connie (amiga danesa, i fundadora, juntament amb, mi mateix, del "club dels dijous de les noies de certa edat", fa uns quants anys!) el dia anterior, a través del Messenger.

Vaig aparèixer amb una parka d'hivern i unes botes tèrmiques, i, per supost, sense cap intenció, de nedar en l’aigua gelada, vaig pensar que podria excusar-me, i, ser-hi, només, observant (...procés d'aclimatció i aprenentatge barrejats) al menys, el primer dia! Això, dels banys d'hivern, requereix, una habituació gradual, diuen els versats.
 


Quan ens vam trobar, a la platja, l’equip, de natació local, del matí, ja rondava per allí; hi eren, quasi tots, vestits per a l’ocasió amb roba de bany, botes esponjoses i vestits de neopré (or something like that...); és a dir, l’equip obligatori, per al nombre, cada vegada més gran, de danesos que no es conformen amb un bany d'hivern, sinó que van un pas més endavant, i naden distàncies més llargues, a dins de l’aigua gelada.

La natació amb gel (o natació d’hivern) és el nom de la disciplina definida per nedar en aigua d’un màxim de cinc graus. Pocs ho saben, però, de fet, tant els campionats mundials com els nacionals de natació amb gel, es duen a terme, a més de competicions regulars, sota els auspicis de les dues federacions internacionals IWSA iwsa.world i IISA internationaliceswimming.com. Aquí, podeu competir en diversos estils i distàncies des de 25 fins a 400 metres. I, per si no n’hi ha prou, podeu llançar-vos a la llegendària milla del gel, que implica uns 1.600 metres de natació, amb roba de bany normal.

"L’última vegada que vaig estar fora vaig nedar gairebé sis minuts. Llavors l’aigua, estava, a un grau i mig, avui, probablement, només, està per sota d’un grau. Però intentarem arribar, al gel que es pot veure per allà", em va dir la Connie i assenyalà cap a l'est, mentre portava ulleres, guants, mitjons i gorro de bany per protegir-se el cap del fred.

El sol ha assolit una bona distància a l’horitzó. Llavors, la Connie i jo, juntament, amb la resta del "ramat", que aquell dia, constava, de quatre dones, vam intentar creuar la petita serralada de gel, que s’havia format a la vora de l’aigua durant el sever clima recent. Poc a poc, vam entrar a l'aigua i van sortir, sobretot jo, ràpidament, a l'exterior
"Ajhhh", vaig fer un crit a l'entrada, i un altre, a la sortida. Però, només, eren petits flocs de gel que tallen una mica massa la pell. Com us heu pogut imaginar no vaig poder acomplir el meu plan de observant, em vaig veure abocada, a fer treball de camp, directament!

Durant uns minuts, vaig contemplar com la resta del grup de noies,  "s'arrossega-va" nedant, en direcció a l'illa de Samsø visitsamsoe.dk, abans de girar-se i, a un ritme tranquil, tornaven, a marcar el rumb cap a la vora de la platja.

La Connie, la Gitte i la Charlotte, són nedadores experimentades, ja fa anys, que prenen el bany, cada matí, i es submergeixen, en les aigües gelades i, no tant gelades, de la costa Bàltica.

"No ens permetem nedar a soles. Per a nosaltres, la comunitat i l’alegria de nedar juntes és el que ens motiva. No som aquí per pressionar-nos, per exemple, per nedar més o més temps o provar amb aigua cada vegada més freda", em va dir la Gitte, mentres traïa les tovalloles i roba d'abric de la seva bossa. La Charlotte, em va dir, que mai va pensar que podria nedar a l'hivern. La Connie em mirava i em somreia, dolçament, com sol fer, quan hi sóm juntes. Jo, no vaig dir res, vaig entrar en una mena de tràngol post-bany-gelat, que encara, crec, no he superat!


"Normalment, nedo al mar de maig a octubre, però l’any passat vaig continuar fins als mesos freds. Per descomptat, ha requerit una mica d'acostumament, sobretot perquè he optat per llançar el vestit d’una sola peça de neoprè que solem utilitzar per poder mantenir-nos calents, a les distàncies llargues. Al principi, era especialment la respiració que havia de fer un seguiment. És important romandre a l’aigua fins que hagis après a calmar-te. I ara ja m’he acostumat a les picades a la pell que fa el fred. El pitjor per a mi, és, aixecar-me, de nou. No es pot sentir res durant els primers 10-15 minuts. I puc sentir-me, com congelada, hores després d’haver acabat de nedar", va contar la Gitte, la més animada, verbalment, del grup.

Les seves explicacions "didàctiques", volien mostrar-me, la història conjunta, del grup de veïnes i còmplices dels banys d'hivern i, al mateix temps, volia impressionar-me, a mi, que a més a més, de ser nova, no visc pel barri, ni tampoc he nascut aquí! 

Però, com sap qualsevol nedador d’hivern, la trobada amb l’aigua freda proporciona un benestar increïble, sobretot a la ment. És una sensació de felicitat que és difícil de prescindir, un cop us hi acostumeu", va continuar dient la Gitte, dirigim-me la seva mirada, mentre jo provava de recuperar el ritme de la meva respiració.


Es podria dir, que les gelades recents i les restriccions degut al virus i les seves mutacions (tan internacionals) han donat ales a la natació d'hivern, amb una gran quantitat de nous aficionats, com a resultat. A
causa de les restriccions del coronavirus, en aquests moments, els clubs locals o associacions de la natació d'hivern, no poden oferir servei de sauna, com a complement. Els nadadors, gràcies, al sentit comú i al samfundssyn (mirar per els altres) d'aquesta, civilitzada gent del nord, solen arribar, per torns.

"Si observeu, sempre, les mesures de seguretat necessàries, com ara, mai nedar sols, o beure alcohol abans del bany i escolteu la vostra salut, nedar amb gel és un esport per a tothom", va acabar de dir la Gitte.



Heus aquí, que en Hans Henrik, que passava per aquí (com el Aute) i, un dels fundadors del club local de natació ballehage.dk, amb gorro, mitjons, guants i un vestit de surf de neoprè i extra encoixinat (la indumentària, que es necessita per fer front a l'entrenament actual, en l'element mullat, que ara està per sota de la temperatura de congelació) ens va dir, quan va arribar, a l'alçada, del nostre grup: "Des de la tardor, hem duplicat els nostres membres de 35 a 70. Tenim membres de totes les edats, des dels 13 anys fins als 90".


Una d’elles era la Jane (del club local de natació d'hivern), que es va introduir, ella mateix, i que, només, portava un vestit de bany, i gorro, quan es dirigia cap a l’aigua tèbia de gairebé, uns 2 graus. La Jane, ens va dir, que va començar a nedar el gener del 2019 i, des de llavors, ha intentat prendre el bany, cada dia: “Tinc dolor després d'una hèrnia discal, però marxa quan nedo a l'aigua freda. Després de nedar, tinc quatre hores sense dolor, i tot em val la pena".

"A la Marselis Stranden visitaarhus.dk/aarhus/planlaeg/ballehage-strand-g,dk653285, la temperatura ha estat per sota de zero, quasi tot el més de febrer, inclòs, hem arribat a -14 graus (A Horsens visithorsens.dk, a uns 50 km, al sur d'Århus, fins i tot, van arribar a -21 graus 😁!). Per tant, molts dels nadadors del club de natació d'Aarhus, han optat per nedar amb vestits de neoprè o, almenys, amb guants i mitjons. "Però som algunes peces que sempre nedem sense" resalten, alguns dels membres del club. "No es pot nedar tan lluny i durant tant de temps, de manera que arribar fins als 150 metres caminant a dins de l'aigua, és de per sí, una experiència molt més intensa i salvatge", diuen.


L'endemà al matí, vam tornar a provar l'aigua de la costa sud d'Aarhus (jo visc al nord); la Connie i les seves companyes, dels banys d'hivern, viuen per la mateixa zona, a prop del barri Marselis, un dels barris "bien" de la ciutat, al costat, de la residència d'estiu de la família real danesa.

"Estem experimentant un auge dels danesos que prenen un bany d'hivern o es llencen decididament a nedar a l'hivern. I, n’hi ha de tot tipus. Des dels que només volen sentir la "pressa", i fins a la resta de persones que ens proposem diferents objectius. Personalment tinc l’ambició de nedar a través del Canal de la Mànega el 2022 ”, ens va dir en Hans Henrik, del club de natació.


I va continuar dient-nos: “Si voleu estar a l’aigua durant molt de temps i nedar més d'uns pocs centenars de metres, heu de protegir el vostre cos amb l’equip adequat. El repte és sobretot mantenir les mans, els peus, la cara i el coll prou calents com per nedar més temps " i, es posà una gorra de bany a la part exterior del seu barret de "granota".

Fa unes setmanes, en Hans Henrik, va nedar, amb altres tres, uns cinc quilòmetres, però l’aigua va arribar fins als tres graus. "Una diferència de només un grau significa molt pel que es pot fer a l’aigua i per quant de temps".

"És molt senzill. Amb un vestit de neopré, podeu romandre a l’aigua aproximadament mitja hora al punt de congelació. Sense vestit, morireu a aquesta temperatura", ens explicà en Hans Henrik.


Amb vestit o sense vestit (de neopré, es clar!)? A jutjar per els diversos grups del Facebook, on els entusiastes intercanvien consells i trucs per nedar a l'hivern, no es considera "trampós" protegir-se del fred.

Un, es vesteix segons la necessitat. Si voleu nedar lluny, l’equip de neoprè, és mandatory. Si, en canvi, busqueu una injecció d'endorfina ràpida, us conformareu, amb la roba de bany clàssica, o nuets.

El mateix Hans Henrik, ens contava, que va llançar l'equip de neoprè, l'estiu del 2019 i va nedar cap a l'hivern sense. La major part del 2020, quan també es va convertir en expert, es podria dir, de la natació amb gel, va nadar amb baguls de natació normals.


En Hans Henrik es va lligar el cordell a la cintura i, es va pressionar les ulleres sobre els ulls, i ens va deixar, amb una salutació, cordial: "på gensyn" (fins a la vista). L'equip del matí es preparava per la jornada gelada, i nosaltres, sobretot jo, ens teníem que concentrar en la missió d'aconseguir, un bany d'hivern, d'eixos que te deixen, la pell de gallina. Desprès del bany, i mentres caminavem, per la sorra i els cristalls de gel, acumulats, ens vam creuar, amb tres bussejadors, sense aletes ni ampolles d’oxigen 💪.

A la vora de l’aigua, i empenyent, literalment, diverses masses de gel, finalment, vam arribar, al darrere de la gelada casa de fusta,  l’establiment de bany, on vam arreplegar la nostra roba i ens vam embolicar una tovallola al cap i au, som-hi!


 


dijous, 18 de febrer de 2021

Ønskeøen, o l'Illa del Desig!

Escandimània

 

Ønskeøen, o l'Illa del Desig. POWER TO X

 

Illa energètica, al mar del nord

Pioner. Com a primer país del món, Dinamarca, construirà una illa d’energia artificial. Però, una illa verda a l’horitzó, pot convertir-se, en un projecte de prestigi car si no s'aconsegueix, també, aprofitar l’energia terrestre.


"Simplement, els danesos, estan canviant el mapa "; això, és el que va dir el ministre danès del Clima, Energia i Subministrament, en Dan Jørgensen en.wikipedia.org/wiki/Dan_Jørgensen, quan el govern, va presentar, el plan sobre "l'Illa energètica "; una illa enjardinada, artificialment, al mig del mar del Nord. L'illa energètica omplirà l'equivalent a 18 camps de futbol, costarà uns 210.000 bilions de corones daneses (uns 29.000 bilions d'euros) i, està previst, que estigui llesta i, en plena producció, el 2033.

 


Com va assenyalar el ministre del Clima, l’illa energètica, és, sobretot, el començament d'una nova era de l’energia eòlica «marina». L’illa, estarà envoltada de turbines eòliques de no menys de 200 gigavindmøller (aerogeneradors giga). En un bon dia, els aerogeneradors produiran, el doble del consum elèctric de Dinamarca. En paraules d'en Jacob Østergaard, professor de tecnologia elèctrica i director de centre de la Universitat Tècnica de Dinamarca; l'illa és un nou pas en el desenvolupament ecològic:

"Primer, van arribar a terra les turbines, després, els parcs eòlics marins, i ara el següent gran pas són les illes energètiques", diu, el professor.

En Østergaard durant els darrers tres anys, ha estat investigant sobre illes energètiques i, juntament, amb l’empresa estatal Energinet, ha assessorat al govern sobre el projecte bilionari.

Illa o plataforma

 


"Dinamarca serà el primer país del món a construir una illa energètica", afirma orgullós Østergaard, mentre mostra al seu despatx-aboratori, a la DTU dtu.dk/english, les excitades plantes Power-to-X. Semblen, un grapat de caixes metàl·liques, anònimes, mentre es situen al llarg de la paret. Però, no s’ha de subestimar el poder de les caixes grises. Només, l’amplificador té una potència de 1,2 milions de watts, un amplificador per a un altaveu normal sol ser de 50 watts.

 


Les plantes Power-to-X es construiran a la nova illa energètica del mar del Nord, on convertiran l’energia eòlica en hidrogen perquè pugui ser utilitzada per al transport pesat, com ara l’aviació i els grans vaixells porta-contenidors.

Però, per què s’haurien de muntar les instal·lacions a una illa? No es podria transportar l'energia directament des de les turbines i l'interior? No, es requeriria un nombre increïble de cables de cada aerogenerador, explica el professor Østergaard; muntant, les plantes en una illa d’energia i establint un gran cable per aterrar, es pot transportar l’energia de manera més eficient.

 


No obstant això, i degut als milers de bilions que costa l’illa energètica artificial del mar del Nord, s’ha trobat amb crítiques. La companyia energètica més gran de Dinamarca, Ørsted orsted.dk, ha criticat la idea d'invertir en una illa, en lloc d'una plataforma. Segons el gegant dels aerogeneradors, la solució de la plataforma és alhora més econòmica i millor. L'argument d'Ørsted és, entre altres coses, que diverses de les tecnologies de l'illa no són segures. Per exemple, no s’ha comprovat si els sistemes Power-to-X funcionen realment en una illa artificial al mig de l’oceà.

"Per què no haurien de funcionar?", Es pregunta en Østergaard?, i afegeix que també hi pot haver moltes incerteses associades a una plataforma, on, les condicions, sovint, són molt comprimides, cada metre quadrat és enormement car i, es requereixen moltes mesures de seguretat per poder sortir a una plataforma, diu el professor.

"Hi ha una illa artificial més segura?".



Apagada


A més de la illa, que serà creada, artificialment, al mar del Nord, part dels plans energètics, destacats, és que, a les aigües del sud de Bornholm, es construiran grans parcs eòlics marins amb un total de 150 aerogeneradors de gigabytes. Grans cables transferiran l’energia al port de Rønne i, a la resta del país.

Des del 2005, l'illa de Bornholm ca.wikipedia.org/wiki/Bornholm, ha funcionat com un experiment natural per a investigadors del DTU dtu.dk. On, s'han establert xarxes elèctriques sostenibles, cèl·lules solars i aerogeneradors i, han provat la càrrega de vehicles elèctrics. Les dades de Bornholm han estat el nucli de molts dels projectes d’investigació i, en cercles d’experts en energia, Bornholm, fins i tot, és conegut com la “illa dels desitjos”.

L'illa de Bornholm

Dinamarca és el país del món amb més seguretat en el subministrament elèctric. Aquest és un dels motius pels quals grans gegants tecnològics com Google i Facebook opten per construir centres de dades a Dinamarca. Poden estar segurs que l’electricitat hi és quan engeguen l’alimentació.

"No hem de posar en perill aquesta seguretat", diu en Østergaard.

Solucions intel·ligents

 


 

Encara no s’ha decidit un disseny final, però les pantalles mostren una illa de sorra amb un port i diverses instal·lacions Power-to-X. Per descomptat, envoltat pels coneguts aerogeneradors blancs. Posar els cables pot trigar deu anys, diu el professor. Calen acords internacionals i un llarg procés de planificació i aprovació.

"Hem de pensar en solucions intel·ligents i aquestes, no vénen per si soles", diu en Østergaard. Dit d’una altra manera, no serveix de res, si som més hàbils en la producció d’energia verda, però, utilitzem l’energia com sempre hem fet. La gran tasca no és només aconseguir més electricitat verda a Dinamarca i a la resta del món. La difícil tasca és, també, millorar l’aprofitament de l’energia verda. Per exemple, carregant el cotxe elèctric, quan fa vent al mar del Nord.

 

«Si no optimitzem el nostre consum energètic a la terra, potser no aconseguirem els reduir el impacte negatiu sobre el clima», diu en Østergaard.


Sònia Bandholm, autora del blog

 

dimarts, 9 de febrer de 2021

The New Normal. New Nordic

New Nordic. The New Normal

 

La revolució que va situar Dinamarca, al mapa gastronòmic!

 

Noma Restaurant (Copenhaguen)

Noma: la història del restaurant, que va convertir Dinamarca en una gastro-nació.


El 2003, en Rene Redzepi es.wikipedia.org/wiki/René_Redzepi, va obrir les portes del restaurant Noma visitcopenhagen.dk/koebenhavn/planlaeg-din-tur/noma-gdk412536, que es va convertir en una fita per a la gastronomia danesa. La nova onada de cuina nòrdica va arribar a les costes de Dinamarca i, en Rene, es va convetir en un  gourmet imprecindible, per aquestes latituds. Des de llavors, el Noma ha estat guardonat quatre vegades com el millor restaurant del món (quasi destronant al Bulli) i ha obtingut dues estrelles Michelin guide.michelin.com/en/restaurants.


noma.dk

El Noma s’ha convertit en l'autèntic pioner del Manifest de la Nova Cuina Nòrdica (New Nordic), garantint-ne el desenvolupament, del sector de la restauració, a tot el país. Al Noma, es reviu, l’ús, autèntic, d’ingredients i mètodes de cuina locals.

El Noma ha deixat de banda les estovalles tradicionals blanques i, en canvi, es vesteix amb un interior escandinau, que gira al voltant de l’ús de la fusta, donant-li un ambient informal i relaxat. El Noma, només, té 40 places, i, quatre d’elles estan reservades a estudiants en llista d’espera, cosa que els dóna la possibilitat de tenir l’experiència gourmet a un cost inferior. El Noma, s'ha convertit, en un dels restaurants més populars del món i heu de reservar mesos abans per aconseguir taula!

Seafood

El Noma, ha deixat la seva empremta, a Copenhaguen, pel que fa al desenvolupament de la quantitat de restaurants gourmet presents. Antics xefs del Noma, no s’han quedat parats, i han creat la seva pròpia visió gastronòmica, a la ciutat. Llocs com el POPL poplburger.com, Hart Bakery hartbageri.com, Amass amassrestaurant.com i La Família Sanchez lovesanchez.com no serien a Copenhaguen, assegurant, el seu desenvolupament, com a ciutat gastro, si no fos per el Noma.

Menjador, al Noma

El 2017, el nou Noma 2.0, va tornar a obrir després d’estar tancat un any. El nou Noma, ha canviat d’ubicació, des de Christianshavn a Christiania visitcopenhagen.dk/koebenhavn/planlaeg-din-tur/christiania-gdk957761, i ara, es troba a un antic arsenal de la Segona Guerra Mundial anomenat Søminedepotet elgaardarchitecture.com/project/soeminedepotet. Christiania en si, és una autèntica ciutat creativa i d’esperit lliure, dins de la mateixa ciutat i, una "atracció", coneguda, amb més de mig milió de visitants cada any.

Christianshavn (Copenhaguen). Primer emplaçament del Noma


Juntament amb l'arquitecte, en Bjarke Ingels, i la seva empresa BIG big.dk/#projects, el Noma ha creat una meravella arquitectònica anomenada "un poble jardí": un enclavament de petits edificis, hivernacles i llits elevats, distingeix, el seu bonic exterior. El Bjarke Ingels, és un popular arquitecte danès, que ha dibuixat llocs com el edifici d’apartaments 8House archello.com/project/8-house-2 i VM Mountain, a Amager, una meravella del món, es podria dir!

Nyyammm...! Boccato di Cardinale!


El Noma, divideix, el seu menú en tres temes, mostrant tres temporades, i, els seus millors ingredients. De gener a principis d’estiu tindreu un menú a base de marisc escandinau. A partir d’aleshores, i fins a la tardor, es centraran en les verdures, seguides d’un menú d’elements de caça i bosc, fins al proper mes de gener. A més del fet que aquest canvi d’estació garantirà una qualitat continuada dels ingredients, també, subratlla el Manifest de la Nova Cuina Nòrdica, que en Rene Redzepi ha coescrit. El Manifest culinari, es va redactar el 2004 i, descriu, com la cuina nòrdica hauria de funcionar, innovadora i conservadora, alhora. El focus se centra en la salut i en una filosofia de producció ètica, mantenint, els ingredients i mètodes tradicionals. Un avantatge per a aquesta forma de treballar és una manipulació més sostenible dels ingredients; es deixa, de banda, un intermediari car, amb un fort impacte, sobre el medi ambient.


El "Noma 2.0", té espai per a quaranta convidats, només obre quatre dies a la setmana i té un menú degustació establert a un preu inicial de 2.300 dkk (uns 310 euros). Malgrat això, les seves llistes d’espera superen el miler i ha creat empreses emergents a les principals ciutats del món; el Noma, i la revolució "New Nordic", sembla ser, més forta que mai. Però, per què i cóm, aquest experiment culinari va aconseguir sacsejar l’escena gastronòmica, no només, d’Escandinàvia, sinó del món?

Interior del nou Noma (Noma2.0)

El maig de 2016, el anterior primer ministre danès, en Lars Løkke Rasmussen, era a Washington per visitar al president Obama, juntament, amb altres líders escandinaus. Al sopar, en Rasmussen, va ser convidat a brindar pel president i el seu llegat. Durant el seu discurs, es va mostrar solidari amb les dificultats d'Obama per aprovar la legislació, els seus propis intents, s'havien vist obstaculitzats per apuntalar un govern, en minoria. Com a forma de relaxar-se, en Rasmussen va dir que havia començat a cuinar i va recomanar al president que fes el mateix. "Crec que us podríeu inspirar en la nova cuina nòrdica", va bromejar, "ja implica rareses comestibles com, molsa o escorça, però estic segur, que podríeu ser útil en la nostra cerca d'una recepta d'ànec coix!”

Dotze anys abans, Dinamarca havia experimentat una revolució culinària, amb líders culinaris, un exèrcit de seguidors i una causa ben definida, representada en un manifest de deu punts simple, però que tot ho engloba: New Nordic Cuisine visitcopenhagen.com/copenhagen/eat-drink/new-nordic-restaurants

 

Rene Redzepi

Expressar la puresa, frescor, senzillesa i ètica associades a la regió nòrdica:

- Reflectir el canvi de les estacions
- Basar la cuina en els climes, paisatges i aigües de la regió, i promoure la varietat de productors nòrdics i difondre les seves cultures
- Promoure el benestar animal i un procés de producció sòlid
- Desenvolupar noves formes d’utilitzar productes tradicionals nòrdics
- Combinar les millors tradicions culinàries nòrdiques amb les de fora
- Combinar l’autosuficiència amb l’intercanvi regional de projectes d’alta qualitat
- Unir forces amb diverses professions associades a la producció d'aliments en benefici de tots els que viuen a Escandinàvia

Noma 2.0

El "Nou Manifest Nòrdic" va ser una idea d'en Claus Meyer meyers.dk/om-meyers/om-claus-meyer i d'en René Redzepi; aleshores, mediadors ben respectats i crítics alimentaris danesos, ara més coneguts, com els cofundadors del Noma de Copenhaguen, institució, que es va convertir en bandera del Moviment "Nou Nòrdic" i va ser, nomenat, el "millor restaurant del món", durant 4 anys consecutius. El 2004, en Meyer va reunir altres onze xefs de tota la regió nòrdica per discutir la seva visió. Durant dies els xefs van debatre la seva proposta i finalment van publicar el manifest, i, com a xefs nòrdics", van declarar, "hem comprovat que ha arribat el moment de crear una nova cuina nòrdica; una que en virtut del seu bon gust i caràcter especial es pugui comparar, favorablement, amb l’estàndard de les millors cuines del món”. Llavors, es va organitzar, ràpidament, una reunió entre els ministres d’agricultura nòrdics, durant la qual es va posar en marxa el ‘nou programa alimentari nòrdic’ que va rebre una inversió, inicial, de 3 milions d’euros, de llavors, per part del Consell Nòrdic; i, voilà, els restaurants fidels al ‘New Nordic’ van sorgir des d'Oslo fins a Hèlsinki (eficàcia nòrdica).

dinesen.com/en/inspiration/noma-20


"Dinamarca no tenia l'herència culinària de països com França, Espanya o Itàlia", diu en Claus Meyer: "Aquests països han estat produint productes alimentaris de classe mundial durant dos-cents anys, o més. Dinamarca mai no va intentar produir deliciosos productes alimentaris. Estàvem centrats en la producció de productes, a granel. Mai no vam tenir ingredients com tòfones de Ligúria, ametlles de Còrdova o foie gras del Gers ... una infinitat de delícies relacionades amb un espai determinat. Però el que tenim és una gran quantitat de natura salvatge i un clima amb molta llum, a l'estiu, i llarg períodes de creixement. Així doncs, aquesta combinació d’una entrada massiva de llum, una variació notable de la temperatura entre el dia i la nit i un fort període de creixement, són precursors d’un menjar extremadament deliciós”.

Wellcome table

En un vaixell al port de Copenhaguen, a vint metres del lloc original del Noma, el xef Lars Williams foodontheedge.ie/speaker/lars-william va instal·lar un quarter general: un laboratori independent i sense ànim de lucre, que actuaria com a camp de proves informal. El 2009, la Fundació Nordea, va donar 100 milions de corones daneses (al voltant de uns 13,5 milions d'euros) a una empresa de recerca amb seu a la Universitat de Copenhaguen. Moltes famílies van ser seleccionades a l’atzar, així com escoles, cadascuna d’elles havia d’obtenir, preparar i menjar diverses receptes pioneres, fetes per en Williams i el seu equip, abans d’informar sobre com havien canviat les seves vides.



Però, des de la seva inversió inicial de 3 milions d’euros, el Consell Nòrdic havia llançat, el concepte, New Nordic per defensar-se, per si mateix. A Dinamarca, el govern nacional havia aprofitat una oportunitat per revitalitzar la cuina nòrdica, com a part de la seva nova identitat. "Em vaig trobar amb una enquesta l'any passat", em diu Meyer, "que deia que abans del 2012, només, 1/10 turistes van venir a Dinamarca per menjar (els altres nou van venir malgrat això!); actualment, està totalment invertit: El 85% ve per el menjar”
En Meyer va continuar treballant a Nova York i, a través de la seva fundació Melting Pot, va portar ‘New Nordic’ fins i tot a la "pobra" Amèrica Llatina. 

Presentacions exclusives

També, el New Nordic, va revigoritzar zones dels països nòrdics on l’alimentació, ja era forta. "Vam ser un grup de danesos que vam iniciar el moviment", explica en Meyer. “Però vam convidar els millors cuiners francòfils de cadascuna de les vuit regions geogràfiques nòrdiques com a coautors del Manifest. Tots se’n van anar a casa, de manera que ara teniu llocs com Koks koks.fo a les Illes Fèroe, considerat, un dels millors restaurants d’Escandinàvia. Però no intentàvem construir una marca com McDonalds, Starbucks o Burger King. Estàvem construint un vehicle que catalitzés la transformació de la nostra tècnica alimentària i connectés professionals i consumidors. Així, que ara, que el nostre procés ha tingut tant d'èxit, és coneix com: New Normal, (la nova normalitat), i la noció New Nordic (‘Nou nòrdic’) desapareixerà de mica en mica”.

Cuina danesa a la estació central de Nova York (Meyer)

Actualment, en Carl Meyer, que va deixar, el Noma en mans d'en Rene Redzepi, que per la seva banda, ha obert restaurants emergents a Sydney i Tòquio, amb llistes d’espera que arriben als milers. Fins i tot, el president dels Estats Units, sabia del ‘New Nordic’. I, potser ara, que ja ha fa temps que va deixar, el càrrec, pugui estar buscant, aquesta recepta, tant original, d’ànec coix.


 

alchemist.dk/holistic-cuisine

almanakcph.dk

thestandardcph.dk/lunchroom

restaurantbarr.com  


diumenge, 10 de gener de 2021

La lluita pel llenguatge pur. La llengua de les Sagues

Islàndia. La lluita pel llenguatge pur

 

La polèmica. La llengua de les sagues, l’islandès, és una de les llengües més ben conservades del món, però aviat l’anglicització ja no es podrà mantenir, a la porta. Què fan els islandesos al respecte?

 

ca.wikipedia.org/wiki/Futhark_jove

Les tradicions literàries del país estan conformades per les sagues nordicgir.blogspot.com/2020/01/breu-introduccio-la-literatura-nordica.html, que es remunten al segle XII. La literatura islandesa sempre ha estat important per als islandesos i, és sorprenent, que es publiquin tants llibres cada any en una comunitat tan reduïda. La forta tradició literària, es veu, especialment, a les antigues sagues i eddas, que són contes procedents d’Islàndia, a l’edat mitjana. A més, segueixen sent una gran font d’inspiració per als artistes del país, es reflecteixen en tot, des de pintures i escultures fins a ceràmica i vidre. 

 

es.wikipedia.org/wiki/Alfabeto_rúnico

Un nombre rècord d’autors islandesos, es tradueix, a altres idiomes. El 2020 es van traduir 147 llibres de l’islandès a altres idiomes. A Dinamarca, per exemple, correspondria a més de 2.000 publicacions traduïdes; la xifra real de les traduccions al danès és d’unes 400 per any.

Per tant, al món, li encanta llegir les històries islandeses, sovint en idiomes diferents a l’islandès. A Islàndia, els nombrosos llibres traduïts, han desencadenat, un nou debat sobre la llengua islandesa, històricament, ben conservada. Hauria de seguir Islàndia protegint els seus orígens nòrdics antics, o la llengua hauria de mantenir-se al dia? És possible fer les dues coses alhora?

Evidentment, les preguntes solen dominar el dia nacional de la llengua islandesa. El 16 de novembre, cada any, se celebra el Dia de la Llengua, Dia de la Llengua Islandesa, en honor del poeta Jónas Hallgrímsson (1807-1845), que al segle XIX, va lluitar per preservar la llengua, que en aquell moment estava amenaçada per la influència danesa.

En Hallgrímsson va ser un mestre en la formació de noves paraules en la seva llengua materna i, gràcies a ell, la llengua islandesa actual conté centenars de paraules, úniques, per descriure tot tipus de petites coses i fenòmens importants, inclosos la geologia i l’astronomia. Una de les seves contribucions és la paraula per al planeta, l’estrella reiki
reikistjarna o, l’estrella errant.

 

Sun Voyager Sculpture in Reykjavík

Després de la mort d'en Jónas Hallgrímsson en.wikipedia.org/wiki/Jónas_Hallgrímsson, els islandesos –encapçalats per escriptors i intel·lectuals patriòtics– van continuar la valenta lluita lingüística contra la supremacia danesa, que va culminar amb la independència d’Islàndia ca.wikipedia.org/wiki/Dia_nacional_d'Islàndia.

Fins al dia d’avui, els joves islandesos, no tenen gaire interés per, haver d’aprendre, danès a l’escola, com es feia abans del 1944 (any de la fundació de la república d'Islàndia).

 

Jónas Hallgrímsson

Potser, també, és perquè se senten lingüísticament superiors als seus "germans grans" vermells i blancs (els danesos, of course!). Si es compten les flexions, la llengua islandesa té més de mig milió de paraules per utilitzar, mentre que en danès "ens" hem de conformar amb unes 200.000 paraules, és a dir, molt menys de la meitat.

És difícil determinar quantes de les paraules islandeses s’utilitzen realment a la pràctica; però, el nombre disminueix, tot i que, milers de paraules de les sagues islandeses, del segle XIII, continuen intactes i s’utilitzen en la llengua quotidiana islandesa actual.

Per a una llengua parlada i llegida per menys de 400.000 persones, haver de mantenir la seva innocència en un món globalitzat, dominat especialment per les expressions angleses, és difícil. L'amenaça per a la llengua nòrdica antiga, creix; però a Islàndia hi ha desacords sobre la manera de reaccionar davant els desenvolupaments.

 

oldnordisk es.wikipedia.org/wiki/Nórdico_antiguo

Els joves islandesos aprenen, gairebé, anglès automàticament. Es presta quan miren, a Netflix, fam lliscar el telèfon "intel·ligent" o el contingut emés, a YouTube.

Tot i això, la majoria de la gent utilitza la paraula islandesa per a ordinador: tölva, una contracció gairebé poètica de les paraules völva i töl, que significa alguna cosa semblant a: "endeví" i "número".

Però, quan es va decidir, fa una dècada, traduir l'iPad o la tauleta a
spjaldtölva, no va obtenir, el mateix suport lingüístic. Tampoc, no han guanyat força, els intents recents de traduir els cotxes amb conducció automàtica a sjálfrennireið. I, en general, la població es resisteix a acceptar la islandesització de paraules i conceptes externs.

Segons els puritans de la llengua d'Islàndia, aquest renunciament, per preservar, una llengua "purament" islandesa ha obert el camí a l'anglicització. Creuen que la noble llengua materna del país està, amenaçada, amb la mort, pels préstecs, en anglès, del món de la tecnologia, en particular.

Realment és un camp de batalla. Si perdem la batalla per la nostra llengua, la gent començarà a considerar l’islandès com una llengua incompleta i, al final, només, serà un hobby parlar-ne ”, adverteix el lingüista, en Jóhannes Bjarni Sigtryggsson, en una entrevista amb Quartz qz.com.

La lluita és crucial, va afegir, la expresident Vigdís Finnbogadóttir: "En cas contrari, l'Islandes acabarà al mateix contenidor d'escombraries que el llatí", va dir, fa un temps, al The New York Times.

D’altra banda, hi ha una sèrie d’islandesos que temen que els puritans de les polsegoses biblioteques universitàries de Reykjavík, s’estiguin fixant, cegament, en el problema, esa dir: purificaran el llenguatge de les paraules estrangeres, a tota costa. Des d’aquesta ala sona que, si es vol preservar la llengua, s’ha de parlar-la. En cas contrari, s’arrisca a acabar amb un llenguatge immaculat i purità que gairebé ningú utilitza a la pràctica. Aquest grup, inclou, l'actual president d'Islàndia, en Guðni Thorlacius Jóhannesson es.wikipedia.org/wiki/Guðni_Thorlacius_Jóhannesson. Ell mateix, és historiador i, també, prové del món universitari, però, segons ell, la lluita no es tracta d’eradicar l’anglès ni altres llengües estrangeres. Al contrari, es tracta de recordar a la gent per què l’islandès és important i, per què val la pena preservar-lo, com a llengua quotidiana viva i en evolució durant molts anys.

"No hem de protegir l'islandés, sinó més aviat enfortir-lo. No s'ha de protegir un llenguatge com a un animal exposat en un pot de formalina. La llengua islandesa ha d'evolucionar, canviar i utilitzar-se constantment ", va dir, optimista, el president en la recent jornada de la llengua.

 


Durant dècades, els comitès de preservació del llenguatge han pres prestat, pràcticament, tot el llegat del poeta nacional, en Jónas Hallgrímsson. En la mesura de les seves possibilitats, han intentat, preservar, expressions antigues i inventades islandeses, al mateix temps que el ràpid desenvolupament tecnològic. Però, segons el president Guðni, és important inventar tecnologies decididament islandeses que puguin competir amb el món tecnològic nord-americà.

Pot semblar una utopia, però de fet, al novembre, Islàndia va llançar una contrapart islandesa per a eines activades per veu com Siri og Alexa. Es diu Embla i és la primera aplicació que parla i entén l’islandès. El president va ser un dels primers a dir
 Embla (Hola Embla), després de la qual cosa va preguntar qui és el president d'Islàndia? "Ets tu", gairebé se sent la veu digital que li respon. Segons el president, és en el món de la tecnologia que s’ha de lliurar la batalla.

"Aquest és el tipus al qual hem de donar prioritat: assegurar i treballar perquè puguem parlar islandès amb totes aquestes formidables tecnologies i eines que tenen com a finalitat facilitar-nos la vida".

 

La vella Islàndia

Sàvies que:

El govern islandès ha enviat una sol·licitud a l'estat danès per lliurar diversos manuscrits antics de la col·lecció Arnamagnæan es.wikipedia.org/wiki/Instituto_Arnamagnæan de la Universitat de Copenhaguen.

Avui, la col·lecció conté uns 1400 manuscrits antics sobre els països nòrdics de l’època víkinga i l’edat mitjana. Es descriuen com a inestimables i figuren a la llista del patrimoni mundial de la UNESCO. El 1965, Islàndia va rebre, 1.600 dels 3.000 escrits, però ara en volen més.

Segons els mitjans de comunicació The Iceland Monitor icelandmonitor.mbl.is/news, un dels arguments hauria de ser "la disminució de les ambicions i l'interès dels danesos pel patrimoni cultural islandès". Hi ha el fet, que ha revifat, la vella polémica: que la Universitat de Copenhaguen hagi tancat un lloc de professor associat en islandès.


dissabte, 19 de desembre de 2020

Greta Thunberg

Greta. I have a green dream!


Greta Thunberg. Foto: Fredik Sandberg

M'encanta la Greta Thunberg! Per a mi, ella compleix el mateix ideal que qualsevol ciutadá liberal, que actuï, políticament. La nostra crisi climàtica no pot ser resolta per les nostres institucions, diu la Greta! Potser a la llarga, però, ara mateix, els estats són massa burocràtics i, només, poques empreses, s’enfronten adequadament a la crisi climàtica. Així doncs, la mateixa Greta Thunberg surt al carrer per resoldre els problemes, armada amb fets i llibertat d’expressió. Ella, no culpa als que segueixen nombrant els tòpics que embolten als detractors de la teoria sobre el canvi climàtic, sap que deu ser difícil, de vegades, estar en la seva posició. Ella, només, actua amb un "rugit" èxit global. Llavors, per què no és aclamada pels liberals?

 

Greta Thunberg. Feta d'una altra pasta?

D’una banda, hi ha les principals raons polítiques: els liberals han minimitzat durant dècades el problema del canvi climàtic i, a més, la qüestió de la regulació del mercat sempre és controvertida. Però, el problema és més gran que això. Els liberals moderns s’han lligat les mans i els peus i es troben en una mena de xarxa identitària-política. Una xarxa on el seu ideal de ciutadà liberal ha estat despolititzat fins a tal punt que la Greta Thunberg no hi cap!

 

Greta. Politisk aktivist

 

Per a què volem aquest ciutadà liberal ideal? Sí, el liberal vol una societat civil reforçada; però, i, si aquests, que l'integren, s’atreveixen a pensar massa? Al cap i a la fi, la política d’integració (de tot tipus), poques vegades, és la dels liberals. Però, si el ciutadà vol un millor benestar? No és prou liberal, ja que parla, la narrativa d’esquerres d'alguns Estats (especialment, els nord-europeus). És, el ciutadà, un liberal, si vol un futur sostenible, i, un enfrontament, amb el canvi climàtic? Coneixem la resposta: els polítics liberals seuen molt enrere a les seves cadires quan es tracta de política climàtica.

Però, en realitat, l’única cosa que prioritza el ciutadà liberal ideal, és la despolitització. Reducció dels impostos, per poder desfer-se de les polítiques regnants? És clar. Llibertat per comprar un cotxe contaminant? És difícil, imaginar, al ciutadà liberal com un actor, políticament, actiu. En definitiva, l'únic, que el ciutadà liberal, desitja, és alliberar-se de la política!

Potser, no és així, com se senten la majoria dels liberals, al món real. Però, malauradament, "No hem d'interferir en aquest tema del clima" ha estat el mantra entre els polítics liberals durant molts anys. 

Així doncs, al ciutadà liberal (ideal), li costa molt ser polític, perquè deuria, poques vegades, el polític, ser pel seu propi benefici, sinó pel benefici de tota la societat; una paraula, que molts liberals han negat des que la Margaret Thatcher va enderrocar la idea de societat com a part de la seva plataforma neoliberal, als anys 80.

Generació Thunberg

Els liberals, tenen, es podria dir, una mena d'instint de rasa, quan es tracta de desenterrar els valors bàsics liberals. És per això, que, de sobte, se'ls sent parlar de solidaritat i d’ideals conservadors. Saben, que les idees liberals, han de significar projectes polítics. La Greta Thunberg ho sap, perquè ella mateixa és, una mena, de ciutadà liberal, tot i que, feta d'una altra pasta. La Greta és del tipus de ciutadà, que puja, per els seus propis mèrits, i, obté, beneficis (socials, personals?, només, el temps ens ho dirà!, esperem que ambdós).

La Greta Thunberg, inspira, a milers de joves de tot el món a treballar dur per aconseguir objectius polítics, utilitzant, la seva veu com a individus i, pressionant, a les autoritats. Són, els principis bàsics del liberalisme, els que veiem, que desenvolupen a nivell mundial. Però, La Thunberg, no es deixa empènyer, totalment, a dins de la caixa apolítica, que és el liberalisme modern. A tots, ens agradaria, que els liberals s’adonessin que els seus ideals poden ser motivació per a l’acció política i per a lluitar per un futur sostenible, i no, només, ideals que reforcin el seu guany personal.

 

Thunberg, la jove activista que va sorgir del fred