dimecres, 7 d’agost de 2019

Concepcions sobre el nord

Concepcions sobre el nord. Mitologia?



L'associació Nòrdica

Enguany, se celebra, el 100 aniversari de la fundació de les associacions nòrdiques, que treballen per ampliar la cooperació nòrdica, als tres països escandinaus. Al llarg del segle XX i fins avui, la cooperació nòrdica ha estat en molts aspectes un gran èxit. 

En una fase inicial, es van posar en marxa diverses iniciatives de cooperació, que es van llançar molt més tard a nivell europeu. Per exemple, durant els anys cinquanta ja es va establir una unió de passaports nòrdics, mentre que la corresponent cooperació de Schengen en.wikipedia.org/wiki/Schengen_acquis entre diversos estats europeus només va veure gradualment la llum del dia durant els anys vuitanta i noranta.

Tenint en compte, el resultat de les enquestes, l’actitud de la gent envers els països nòrdics i la cooperació nòrdica ha estat molt positiva al llarg dels anys. Encara avui, quan la cooperació i la globalització amb la UE (Unió Europea), ocorre, més que mai, molts dels habitants de Dinamarca, senten que tenen alguna cosa en comú amb els noruecs i els suecs.


Paisatge dels països nòrdics 

Però, d’on prové el sentit nòrdic de la comunitat? És un mite o una realitat que tinguen alguna cosa en comú els països nòrdics entre ells?

Quan el 1919 es va fundar l'Associació Nòrdica  fnfnorden.org/hvad-er-fnf entre tres països escandinaus, no ho va ser, tan sols, per causa d'un fort anti-alemanynisme arran de la Primera Guerra Mundial. Cap dels tres països escandinaus havia estat directament implicat en la guerra. Tanmateix, a causa de l'escassetat general de mercaderies com a resultat de la guerra, havien començat a ampliar la seva cooperació comercial interna, de la mateixa manera que, durant la guerra, els ministres d'exteriors i els respectius reis estatals, van celebrar reunions conjuntes per coordinar la política de neutralitat i demostrar la unitat escandinava al món exterior; va ocórrer, que, després del final de la primera guerra mundial, molts volien continuar la cooperació.


Que bonic és el nord!

El sentiment: "anti-alemany" que s'havia anant desenvolupant, degut als diversos conflictes bèl·lics, a través de la historia, entre Dinamarca i Alemanya, com ara: la guerra del 1864, on Dinamarca va perdre els dos ducats: Slesvig i Holstein ca.wikipedia.org/wiki/Slesvig-Holstein, o/i l'ocupació nazi durant la segona guerra mundial; tot això, va continuar jugant un paper en el desenvolupament de la cooperació nòrdica, ja que, Dinamarca hi estava més oberta a mirar cap als seus germans i cosins dels països escandinaus. Durant la Segona Guerra Mundial, l'Associació Danesa de Països Nòrdics va passar, doncs, dels 5.000 membres el 1939 als 45.000 membres el 1945. I després de la segona guerra mundial, molts polítics danesos, així com una gran part de la població danesa, van voler mirar cap al nord més que cap al sud quan ho havien de fer; i ,decidir, amb quins països Dinamarca preferia cooperar.

Lübeck (ciutat ubicada als ducats perduts, el 1864

Aquesta va ser també la raó per la qual, el 1948, hi va haver-hi un ampli suport polític per part dels denominats: "els quatre vells partits" per iniciar negociacions amb Suècia i Noruega per constituir una Confederació Escandinava de Defensa. Només quan aquestes negociacions, a causa del desacord entre Noruega i Suècia sobre la forma concreta de la Confederació de Defensa, es van encallar a principis del 1949, Dinamarca va unir forces amb Noruega i va ajudar a formar l'OTAN ca.wikipedia.org/wiki/Organització_del_Tractat_de_l%27Atlàntic_Nord.

NATO  

També hi havia molt sentiment anti-alemany, ja que un gran nombre de polítics danesos dels anys cinquanta i seixanta van preferir la creació d’un mercat comú nòrdic (des de el 1968 fins al 1970 anomenat NORDEK en.wikipedia.org/wiki/Nordek) en lloc d’una entrada danesa al mercat comú europeu (CE), que s’havia format el 1957. A la dècada del 1950, per exemple, les declaracions, en la publicació del relator socialdemòcrata, en Per Hekkerup en.wikipedia.org/wiki/Per_Hækkerup (que després es convertiria en un defensor, a ultrança, de la Comunitat) i diversos polítics radicals podien escoltar una clara distància amb la CE, com a resultat de la percepció que l'Alemanya de l'Oest , França i d'altres, no compartien, els valors dels països nòrdics. En Per Hekkerup i els socialdemòcrates consideraven que aquests països, que en aquell moment estaven establint la CE, no eren tan democràtics com els països nòrdics. Una afirmació força cridanera en un moment en què pocs posaven en dubte l'estatus de l'Alemanya Occidental i França com a autèntiques democràcies.

Conferència de premsa a Estocolm el 5 de febrer de 1970 sobre el resultat final de les negociacions oficials sobre cooperació econòmica nòrdica (NORDEK)

Els socialdemòcrates també temien que, unir-se, a la CE pogués amenaçar el model únic del benestar nòrdic, mentre que les preocupacions dels radicals (partit polític liberal danés) anaven en una altra direcció. Aquí, es va pensar que els grans països que formaven la CE eren més militaristes que els països nòrdics, més petits i pacífics. Així doncs, des de el punt de vista danés, era preferible, un mercat comú nòrdic que un a dins de la comunitat europea (CE).

La noció dels països nòrdics ca.wikipedia.org/wiki/Països_nòrdics com quelcom particularment pacífic, democràtic i d’igualtat ha continuat jugant un paper important en els punts de vista dels polítics al llarg del segle XX i fins avui. A més, en els darrers anys hi ha hagut la percepció de que els països nòrdics son particularment ecològics i respectuosos amb el clima, i especialment avançats en el camp de la igualtat de gènere, etc.

Però, fins a quin punt, hi ha alguna cosa al respecte? Depèn una mica de com es mesura. Però, encara lluny del camí, és cert que els països nòrdics se situen per davant d’alguns d’aquests camps, per exemple: en l’àmbit mediambiental. Tampoc hi ha dubte que, a la pràctica, l’estat de benestar nòrdic té algunes característiques especials que el distingeixen notablement de les societats més assistencials al sud d’Europa, per exemple, el principi universalista: que tothom té dret, entre altres coses, a una pensió pública, independentment dels seus ingressos i riqueses. Una altra característica habitual és el gran grau de redistribució, que es produeix a través dels alts impostos i, a través, de la contribució del gran sector públic, característic de tots els països nòrdics.

Cooperació nòrdica 

En altres camps, però, la noció de regió nòrdica com a cosa especial és més aviat un mite que una realitat. Per exemple, el nombre dels primers ministres femenins, a Suëcia, es pot comptar en els dits d’una mà, mentre que Dinamarca, Noruega, Islàndia i Finlàndia només n’han tingut dues. Només, Noruega ha tingut dones primeres ministres des de fa relativament molts anys (un total d’uns 16, durant, els darrers 38 anys). A Dinamarca, d’altra banda, fins ara, només ha tingut dos dones primeres ministres, i la primera, ho va aconseguir el 2011 ca.wikipedia.org/wiki/Helle_Thorning-Schmidt.

La Helle Thorning-Schmidt. La ex-primer ministre danesa (2011-2015)

A Finlàndia, sembla, encara pitjor. Certament, hi ha hagut una sola presidenta femenina (del 2000 al 2012), però, d’altra banda, des del 1917 (quan Finlàndia, de facto, es va independitzar de Rússia), només les dones han estat al càrrec, com a primer ministre, durant, un any en total.

Tot i que el 1980, Islàndia va rebre la primera cap d'Estat elegida democràticament al món, la Vigdís Finnbogadottír  ca.wikipedia.org/wiki/Vigdís_Finnbogadóttir, hem de recórrer fins al 2009, abans que els islandesos, obtinguessin, la primera, primer ministre femení.

La Vigdís Finnbogadóttir (la primera, primer ministre femení, d'Islàndia)

D'altra banda, a Alemanya, han mantingut una cap de govern femení, de manera continuada, durant els darrers 14 anys. O, per exemple, la Gran Bretanya va obtenir la seva primera dona, primer ministre, la Margaret Thatcher, ja des del 1979. I fins i tot, va estar durant 11 anys.

Tot i així, la idea de que, hi ha quelcom cosa en comú, entre els països nòrdics, i que estan en molts aspectes: “millor que els altres”, continua en el seu millor moment. Tot i que, en algunes àrees, és més un mite que una realitat, en altres zones com s'ha esmentat, és cert, que els països nòrdics tenen algunes característiques comunes que els distingeixen d'altres països europeus.

Banderes nòrdiques 

Finalment, la condició necessària per al sentit de la comunitat nòrdica és la llarga cohesió històrica i cultural entre els països nòrdics. Noruega (amb Islàndia, Groenlàndia i les Illes Fèroe) tenien reis conjunts amb Dinamarca des del 1380, fins al 1814; Noruega i Suècia van estar units des del 1814 fins al1905, i Islàndia es convertí, per primera vegada, en un estat independitzat, de Dinamarca, el 1918. Però un altre factor crucial que no s'entén, tan sovint, a Dinamarca, es tracta que Finlàndia durant més de 600 anys, des dels 1150 fins al 1808, va formar part de Suècia.

Això té una gran importància per al sentit nòrdic de la comunitat entre Suècia i Finlàndia i, ajuda a explicar, per què Suècia no necessàriament farà cap tipus de cooperació nòrdica sense que Finlàndia també hi estigui involucrada. Per a molts danesos, Noruega i Suècia (i Islàndia) són els estats nòrdics més importants, a causa de la comunitat històrica i lingüística. Però des d'una perspectiva sueca sembla una mica diferent. El concepte de països nòrdics continua sent fort, però, també, és diferent de país a país, per el que puc observar i percebre.





diumenge, 21 de juliol de 2019

All that...Jazz! La historia del jazz a Aarhus.

Aarhus Jazz festival 2019. All that Jazz! 


Quin bon Jazz!!

El jazz va arribar a Aarhus des d'Amèrica just després de la Primera Guerra Mundial. El començament de la nova forma de música a la ciutat es va caracteritzar per noves inspiracions, fortes opinions a favor i en contra, i l'organització de les primeres bandes locals de jazz i clubs de jazz.

Fa 100 anys, el 1919, l'Aage Rasmussen va presentar la primera banda de jazz "no local" a l'Hotel Terminus a la Ryesgade 3, i des de la dècada del 1920, el jazz es va introduir, gradualment, a la ciutat d'Aarhus; tot això, va ocórrer, a través, d'una sèrie d'esdeveniments importants. El 1923, el primer saxofon, el 1927 la primera banda amb un "equip completament local", el 1934 la primera associació, el 1935 el primer concert estranger prominent. Així, va ser, com el jazz va fer els primers passos en l'escena musical Aarhusiana.

Aarhus Jazz Festival...All that Jazz!

En 2017, va començar el projecte Aarhus Jazz Festival Jazz History a Aarhus, que, en col·laboració amb el Carsten Ljungkvist, autor del llibre del mateix nom, descriu els molts llocs, persones i bandes que han tingut un impacte en l'escena del jazz durant tots aquests anys.

El material d'aquest llibre es pot "visitar" a la web: aarhusjazzhistorie.dk, i en l'aplicació Discover Aarhus es poden realitzar visites guiades pels punts històrics més importants del jazz, per tota la ciutat.

Música i concentració. Jazz al Kunsthal kunsthalaarhus.dk

Durant el festival de jazz d'aquest any, un pot experimentar alguns concerts relacionats amb la història del jazz, i un pot escoltar sobre la història del jazz en els esdeveniments Talking Jazz al Teaterkatten, participar en les caminades històriques per la ciutat, veure l'exposició de cartells en el Museum del Poster a Den Gamle by (la ciutat vella) i, acudir al mini-show de jazz històric en la Dokk1(la famosa biblioteca de la ciutat), tots els dies durant el periode del festival de jazz, des de les 10 del matí fins les 7 de la tarde.


El Club Harlem 


El Club Harlem. Skt. Knuds Torv 15, 8000 Aarhus C

El Club Harlem va ser establert el 1962, a l'annex de l'Aarhus-Hall a Skt. Knuds Torv 15. Es descriu com un club de ball. El club va ser dirigit per els Aarhus Foot Heaters, banda que es va formar el 1958 per l'Ernst Hornslet i en Bjarne Duelund. El grup va canviar el seu nom a Arosia City Jazzmen el 1965, però a partir de 1972 només Arosia. Des del principi, es van inspirar en el Louis Armstrong i després en el renaixement musical anglès. L'orquestra va realitzar una gira des del 1960 al 1962, quan van arribar a la sala "Pigalle" a Hamburg, mentres que els Beatles van tocar en el Star Club a 300 metres de distància. El 1970, només, quedaven dos dels músics originals. Arosia era, i avui, mig segle després, encara és una orquesta molt popular.


Plakaten swinger - Exposició 


Cartells del Festival de Jazz d'Aarhus. 


Cartell d'enguany (Finn Nygaard)

Els cartells del festival expliquen la història del jazz.

El Museu del Cartell Danès marca la història del jazz a Aarhus durant els últims 100 anys en una mini-exposició amb alguns dels cartells oficials del Festival de Jazz d'Aarhus del període 1989-2019.

D'aquests, alguns dels cartells d'en Finn Nygaard finnnygaard.dk han rebut premis internacionals, per exemple, durant tres anys seguits, a principis dels 00, en la Conferència Internacional de Música en Viu, a Londres. El pòster de jazz del 2019, amb motiu d'Art Blakey, acaba de rebre el Premi d'Or Graphis amb seu a Nova York: Poster Annual 2020.

La petita mini exposició mostra clarament que la primera opció, sovint, ha estat el dissenyador de cartells d'en Finn Nygaard, els cartells mostren el seu amor pels mestres de la música de jazz.

També s'ha utilitzat sovint les fotos de jazz del difunt fotògraf Jan Persson janperssoncollection.dk com a presentació per als cartells.

L'exposició: El cartell swinger es mostra del 20 de juny al 12 d'agost del 2019 al Museu del Cartell Danès  danskplakatmuseum.dk/plakaten-swinger


Alguns dels concerts i bandes d'aquest festival de jazz 2019


Sam & The Soulmates – Jazzfrokost på KP5 (dinar amb jazz al KP5) havnefronten.dk

Sam i les ànimes bessones 

Sam & The SoulmatesUna banda amb una cantant amb carisma i amb una súper banda darrere d'ella, una experiència musical d'una classe molt especial. 

Interpretacions sensuals dels estàndards del jazz i del blues, èxits propis i peces llegendàries del rock; tot interpretat d'una manera que irradia amor per la música. Seductorament elegant i amb estil sensual, en el millor estil de la banda: Sam & The Soulmates, amb un toc llatinoamericà exòtic.

El grup consta d'un nucli de sis membres: veu, piano, guitarra, saxofon, contrabaix i bateria; però, també apareix en formacions més grans o més petites o amb solistes convidats especialment seleccionats.



La DR Big Band va tenir un bon debut a la Ridehuset amb el Mathias Heise i la seva harmònica al capdavant.


Mathias Heise amb la seva harmònica a la Ridehuset, el passat divendres dia 19 de juliol ridehuset.aarhus.dk

Per al festival de jazz d'enguany, l'Aarhus Jazz Orchestra va rebre una sol·licitud de la DR Big Band drkoncerthuset.dk/dr-big-band; volien venir a tocar a la Ridehuset i, per primera vegada, ser part, dels concerts del ric i tradicional Ridehuset Swinger. Segons la  directora de l'Aarhus Jazz Orquestra, la Dorthe Andersen, no van trigar molts minuts en dir que sí, i no hi ha cap raó per lamentar-ho.

En el concert del divendres a la tarda, hi va haver-hi una gran audiència, tan nombrosa, que poc abans de l'inici del concert no és podia accedir, fàcilment, a la Ridehuset i, tampoc, va ser fàcil, trobar-hi un lloc a la part de darrere. 

A les 5 de la tarde, la DR Big Band, ben organitzada, va sortir a l'escenari i començà amb una edició magníficament carregada del "Wonderful Evening Air" d'en Carl Nielsen  ca.wikipedia.org/wiki/Carl_Nielsen. Bon so, amb un to malenconiós nòrdic (la frase dóna un significat absolut en aquest context). 

Abans d'això, el director de l'orquestra, en Jesper Riis  jesperriis.dk/bigband-scores.php expressà la seva alegria pel gran suport de l'audiència i, el fet que la Big Band, finalment, pugui debutar a la Ridehuset durant el Festival de Jazz d'Aarhus. 

Finalment hi va haver-hi una càlida benvinguda al "controvertit" solista, Mathias Heise mathiasheiseq.com. 


Nikolaj Hess (piano), Peter Vuust (baix)


Cooperació entre dos músics de l'elit danesa del jazz.


Peter Vuust petervuust.dk

El pianista Nikolaj Hess en.wikipedia.org/wiki/Nikolaj_Hess i el baixista Peter Vuust petervuust.dk, pertanyen a l'absoluta elit del jazz danès. Al llarg dels anys, han tocat, a diferents parts del món; aquesta setmana, a la terrassa del Salling ROOFTOP visitaarhus.com/ln-int/salling-rooftop-gdk1094055, una de les terrasses amb millors vistes de la ciutat d'Aarhus, han aparegut, com un duo amb les seves pròpies composicions.

En Nikolaj Hess nikolajhess.com/biography és un dels pianistes més utilitzats en contextos danesos i internacionals. Ha guanyat diversos premis musicals i, va tocar, la seva pròpia música, a la pel·lícula Melancholia d'en Lars Von Trier.

A més a més, ha estat extremadament actiu, al front, dels discos i concerts de la seva banda: Nikolaj Hess Trio. 


Nikolajs Hess Trio Band 

En Peter Vuust, per la seva part, és professor a la Universitat d'Aarhus i al Conservatori de Música de Jutlàndia, director del Centre de Música per al Cervell i, a més, un dels Sidemen (músic de suport en una banda de jazz o rock), més utilitzats del país.

Ha tocat amb estrelles internacionals de jazz com en Tim Hagans en.wikipedia.org/wiki/Tim_Hagans, en Mal Waldron, el Ted Curson o, en Jukkis Uotila jukkis.com.

En Peter Vuust és conegut pel seu suport meravellós i receptiu, així com pel seu joc en solitari extremadament melodiós; i, com a compositor i baixista ha publicat sis àlbums amb el seu propi nom.      



JAZZ OG FÆLLESSPISNING



Jazz i sopar compartit masvino.dk (menjar i comoditat)

La saxofonista Katharina Brien. Anit, a la Ridehuset, amb la Aarhus Jazz Orchestra
Foto: Bo Petersen

La Vinbodega masvino.dk, s'ha associat, aquest any, amb la Aarhus Jazz Orchestra aarhusjazzorchestra.dk i ha creat un menú fantàstic per als entusiastes del jazz en relació amb el 30è aniversari del Ridehuset Swinger del 17 al 20 juliol del 2019 durant el Festival de Jazz d'Aarhus.

El lema dels concerts nocturns a la Ridehuset d'enguany és: Gaudeix de les nits d'estiu amb la Big Band; ambient que rima amb la graella, la sala, la comunitat i l'estiu.

La masvino.dk ofereix un menú cada dia a la tenda de campanya del Officerspladsen ridehuset.aarhus.dk que es pot gaudir amb altres curiositats del jazz i és per els amants del bon menjar.

La casa d'equitació (La Ridehuset), ofereix concerts cada dia des de les 14.00 hores i, totes les actuacions són de entrada gratuïta.

Llegiu més sobre el programa a la Ridehuset Swinger 2019 - Nits de la  Big Band a la web: aarhusjazzorchestra.dk


Més fotos:


Jazz Festival 2019. Foto: Hreinn Gudlaugsson 


Jazz al carrer peatonal (Strøget, Århus)

La Sine Egg i el Vuust sinnemusic.com



dilluns, 8 de juliol de 2019

Copenhaguen a l'estiu. Experiències a l'aire lliure!

Copenhaguen a l'estiu. Experiències a l'aire lliure!


Res com l'estiu danès! (temperatures mitjanes:18-27 graus Celsius). Copenhaguen a l'estiu ofereix moltes experiències a l'aire lliure per a tothom: els festivals, les fantàstiques experiències gastronòmiques o, els clàssics deliciosos gelats; tot, es gaudeix millor a cel obert: a les places de la ciutat, a les zones verdes, als restaurants i als cafès. 

Udsigt fra Mamorkirke (Køvenhavn) marmorkirken.dk. Vistes des de l'església de marbre (Copenhaguen) 
Marmorkirken (Køvenhavn). Foto: Martin Heiberg

Raons per les quals hauries de passar l'estiu a Copenhaguen:
Podria explicar-vos durant hores sobre totes les "grans" coses que hauries de fer a la capital de Dinamarca durant les vostres vacances d'estiu?: Hi ha la animada vida de la ciutat, els verds jardins i les platges nòrdiques i, pots anar amb bicicleta a tot arreu!

Bicicletes per tota la ciutat...

Els barris de Copenhaguen poden ser molt diferents. Llavors, per què no tractar d'experimentar la major part possible de la ciutat? Puja a una de les moltes bicicletes disponibles de la ciutat i aconseguiràs una idea del que ofereixen els diferents veïnats.


Bicicletes elèctriques per alquilar per tota la ciutat (GPS inclòs).
 Foto: Jon_Ram_Bruun_Pedersen

Nyhavn


Nyhavn, el barri, més fotografiat, de Copenhaguen.
 Foto: Jacob Schojrring, Simon Lau

Nyhavn és, absolutament, un dels imants turístics de Copenhaguen. És un lloc perfecte per acabar un llarg dia. Menjar en un dels molts restaurants acollidors o fer com els "Copenhageners" i asseure's al moll amb una cervesa.

Nyhavn es va anomenar originalment: el Port Nou, el nom es remunta al 1673. Va començar com un port de negocis, prou ocupat, on es van acollir vaixells de tot el món. La vida al port es caracteritzava per el trasiego dels mariners, les tavernes, i les "alegries" i festes que aquests aportaven a l'ambient del barri.


El canal que travessa el popular barri de Nyhavn (Copenhaguen)

A Nyhavn, les cases antigues i "tortes", que anteriorment allotjaven als comerciants, ara estan bellament renovades i la zona està plena de bars i restaurants acollidors.

La casa nº9 de Nyhavn data del 1681 i és la casa més antiga del port. No ha patit cap extensió o remodelació del seu estat original.

En Hans Christian Andersen  nordicgir.blogspot.com/2018/10/hans-christian-andersen-i-linforme-del.html va viure cinc anys al número 20, va ser aquí, on va escriure: "El far", "La princesa del pèsol" i d'altres. Més tard, va viure 16 anys al número 67 i dos anys al número 18. Per tant, es pot dir, que aquest era el "seu" barri.


El pont interior de Nyhavn. Foto: Thomas Hyrup Christensen 


Els Jardins del Frederiksberg


El jardin a Frederiksberg 

A l'entrada principal del Frederiksberg Have (jardí), on el popular rei Frederik VI  ca.wikipedia.org/wiki/Frederic_VI_de_Dinamarca et dóna la benvinguda, no dubtes, que estàs visitant el seu jardí.

La inscripció als peus de l'estàtua diu: "Aquí, es va sentir feliç, enmig de la seva gent fidel", i va ser aquí també on es van construir els canals perquè la gent pogués navegar per ells i saludar-lo.


Canals al parc: Frederiksberg (Copenhagen)

Avui en dia, pots alquilar un dels vaixells d'esbarjo de Svendsen finn-andersen.dk/siten1/boats.htm, i navegar pels jardins a Frederiksberg, durant tot l'estiu, des d'on es pot veure el castell, i obtindre una bona impressió de l'extensa gespa del parc, dels grans arbres de fulla caduca, dels molts ponts petits i del mirador xinès, que data del 1799, i que va ser construït com una casa de te per al rei.


Te, servit, a la casa xinesa del parc Frederiksberg 

El parc de Frederiksberg ha estat el punt d'excursió de Copenhaguen durant centenars d'anys. Molts prenen la cistella d'aliments i combinen l'excursió amb un recorregut pel zoològic situat a l'extrem nord del jardí.


Vista panoràmica del parc: Frederiksberg


Kastrup Søbad (banys de mar)


Els banys de mar a Kastrup, situat a la vora del riu Øresund Sound, ofereixen una vista de l'illa de Saltholm (l'illa de la sal)  es.wikipedia.org/wiki/Saltholm i de Suècia. Aquests banys de mar, són una perla arquitectònica i un lloc veritablement màgic que ofereix bones oportunitats per nedar amb protecció contra el vent.


Les instal·lacions dels banys de mar (perla arquitectònica)

Des del Kastrup Strandpark, el Kastrup Søbad s'estén cap al mar. Els banys són una construcció circular de fusta que, com una escultura, apareix a la superfície de l'aigua, i es pot experimentar des de terra, així com des del mar i l'aire.

La instal·lació total consisteix en la instal·lació del bany circular a l'aigua, una nova platja, i un edifici de servei circular associat amb vàters i vestuari per a discapacitats.

Un pont de 100 metres de llarg porta als visitants a la planta de bany circular, que en un recorregut circular s'eleva gradualment sobre el mar i acaba amb un punt de projecció a cinc metres d'alçada. La paret exterior de la pantalla, que protegeix als banyistes del vent, es troba en el punt més baix de 1.5 metres d'altura i en el punt més alt de 8 metres d'altura.


Les instal.lacions per als banyistes a la Strandpark (la platja del parc)

Les instal·lacions inclouen vestidors amb dutxes i taquilles. Per a aquells interessats a donar el pas, hi ha 3, així com taules de busseig de 5 metres a la plataforma. El mar és molt suau i es recomana a les famílies amb nens que nedin en les aigües poc profundes de la platja.

A la nit, els focus incrustats a la coberta de fusta creen un bell efecte d'il·luminació indirecta en els banys de mar.


Christiania


Christiania. El barri més "independent" de Copenhaguen 

Christiania, el famós barri de Copenhaguen, és un santuari hippie al mig de la ciutat i, sens dubte, una de les atraccions turístiques més grans de Dinamarca.

L'àrea controvertida, és estimada per molts, però ha estat el punt focal del ferotge debat a causa de les relacions liberals dels residents amb el cànnabis i una sèrie de desafortunats episodis violents en l'àrea.

La història de Christiania es remunta a 1971, quan un grup de gent van obrir un orifici (fer un forat) a la tanca del Bådsmandsstræde Barracks en.wikipedia.org/wiki/Old_Artillery_Barracks,_Christianshavn. I, aviat, el santuari es va donar a conèixer a nivell internacional. 


Un grup de joves enderrocant la tanca de l'antic edifici de l'artilleria, el començament de la llegenda: Christiania, 1971  

Avui en dia, molts dels habitants originals encara viuen al poble controlat col·lectivament, i l'àrea també té un inconfusible aura dels 70. Hi ha al voltant de 1000 persones vivint a Christiania, i cada any el santuari és visitat per prop de mig milió de visitants.


La casa del Teatre Royal de Copenhaguen (Skuespilhuset)


La casa-teatre, (skuespilhuset.dk). Foto: David Borland

El local d'assaig del teatre real danès kglteater.dk o, la denominada casa dels actors a Copenhaguen (skuespilhuset) és l'escenari principal del país per l'actuació. Una casa-teatre que s'adapta al nivell més alt des de l'interior cap a l'exterior. La casa-teatre conté tres escenaris: l'escenari gran, l'escenari del port i l'escenari petit, que en conjunt tenen espai per a uns 1.000 convidats.

Si no teniu una entrada per a gaudir d'una representació, podeu caminar dins el vestíbul i gaudir de la vida diària de la casa, ja sigui al matí amb el servei de cafeteria i la venda de butlletes o d'hora a la tarda, abans que s'obrin les portes de les diferents representacions.


La Sireneta de Copenhaguen, dins del recorregut de la Langelinie.
 Foto: Morten_ polfoto 

També es pot gaudir d'un passeig nocturn, per el camí cobert de roures, que uneix des de la casa-teatre, el barri de Nyhavn amb la zona portuaria Langelinie en.wikipedia.org/wiki/Langelinie, en una ruta panoràmica a través de l'aigua.


Bo per al paladar; el Ofèlia restaurant


La terrassa del Ofelia kglteater.dk/brug-teatret/spis-og-drik/Restaurant-Ofelia
Foto: David Borland

La cafeteria i el restaurant Ofèlia (Ofelia), situats a la casa-teatre del Teatre Royal de Copenhaguen, són oberts a tothom: per als habitants de la ciutat i per als turistes, visitants del teatre i transeünts, ja sigui per a la lectura de diaris sobre una tassa de cafè o a la cafeteria per a gaudir-ne d'una experiència gastronòmica.

Cada dia, quan els déus meteorològics ho permeten, la barra de còctels a l'aire lliure és oberta de 10 a 18 i, quan hi ha actuacions a la casa, és oberta durant els descansos de 18 a 23.

Amb una de les millors ubicacions de Copenhaguen, directament per sobre de l’aigua, se serveixen còctels de la casa, cervesa seca i molt més...


kglteater.dk/shows


Islands brygge sommer. Foto: Martin Heiberg 
nordicgir.blogspot.com/2018/07/art-i-museus-per-visitar-durant-lestiu.html



diumenge, 23 de juny de 2019

El LiteratureXchange 2019. Festival literari, a Århus!

LiteratureXchange 2019. Aarhus 



Aquests dies he estat acudint a alguns dels esdeveniments literaris que han format part del LiteratureXchange, un festival internacional de literatura, que s'ha estat celebrant, a la ciutat d'Aarhus, per segona vegada, des del 13 al 23 de Juny, d'aquest 2019.

El programa ha constat d'uns, aproximadament,150 esdeveniments, des de literatura als espais urbans, fins a sopars de literatura temàtica, a més de lectures i debats tradicionals.

El LiteratureXchange, ha presentat noms d'autor estrangers i danesos; converses entre investigadors i autors sobre temes internacionals i, diverses activitats no tradicionals, que han aconseguit impregnar tota la ciutat de literatura.

El festival ha activat la ciutat d'Aarhus desplegant-se per l'espai urbà, als grans escenaris de la ciutat: als cafès, a les institucions culturals, com la biblioteca Dokk1, a Godsbanen godsbanen.dk, i a diverses esglésies del centre de la ciutat.


Visió literària


litteratursiden.dk/index.php/temaer/international-litteratur-i-aarhus

El LiteratureXchange és un festival de literatura internacional que pretén manifestar la ciutat d'Aarhus com una ciutat literària important i innovadora.

El LiteratureXchange fa que el món sigui més petit i la perspectiva sigui més gran. El festival treballa en la intersecció entre la investigació i la literatura, entre els grans noms internacionals i la implicació local i, entre esdeveniments de creació de debats i iniciatives sorprenents, a dins del paisatge urbà.

El festival és un esdeveniment rellevant, que involucra als participants en els problemes actuals i crea entusiasme per la lectura.

Com s'aconsegueix això?:

• El festival dóna veu a escriptors, investigadors, mediadors, traductors i, per descomptat, als lectors internacionals i danesos.
• El festival juga amb la forma i presenta molt més que les converses i lectures tradicionals
• El festival s'estén per tota la ciutat i ofereix experiències literàries sorprenents i diferents a tota mena d'espais 
• El festival col·labora amb totes les parts de la literatura
• Els festival es mou entre esdeveniments molt literaris (elitistes) i d'altres més populars


Perspectiva internacional


El LiteratureXchange explora com la literatura pot desafiar la comprensió de nosaltres mateixos i del món que ens envolta. Pot la  literatura moure's arreu del món? Pot sacsejar la ment i posar-la en perspectiva?

El festival ofereix un marc de diàleg sobre el potencial de la literatura centrant-se en temes globals actuals; tot això, es discuteix en debats entre escriptors, investigadors i crítics danesos i internacionals.


Alguns dels autors convidats 


Naja Marie Aidt. Foto: Mikkel Tjellesen

Naja Marie Aidt (Dinamarca)

La Naja Marie Aidt, nascuda el 1963, és una poeta i escriptora danesa, els seus escrits s'estenen, més enllà, de diferents gèneres. Va debutar el 1991 amb la col·lecció de poesia: "Mentre jo sigui jove", i va seguir escrivint, entre altres coses, dues col·leccions més de poesia: "Una reunió difícil" (1992) i "El tercer paisatge" (1994); es van tornar a publicar el 1995 sota el nom de "Trilogy". Junts, els poemes es poden llegir com una història coherent sobre com deixar la joventut i com situar-se a la vida adulta. La gran vida i la petita vida quotidiana són dos motius habituals en les obres de la Naja Marie Aidt. El 1993 es va publicar la seva col·lecció de contes "Vandmerkket" (Filigrana), formada per nou relats curts. El contingut i l'estil oscil·len entre el realisme i el surrealisme i, els seus contes, estan plens de simbolisme.


Naja Marie Aidt. Foto: Joey Anthon Jackson

El 2006 es va publicar la seva segona col·lecció de contes "Bavian", que consta de 15 històries curtes. A "Bavian" les situacions quotidianes i modestes, que s’estableixen en totes les narratives, entren en desintegració ràpidament. La tranquil·litat de la vida quotidiana es trenca i tot es converteix en caos i, en aquest caos, els protagonistes intenten tornar a trobar l'estabilitat. La col·lecció va guanyar el Premi de la Crítica el 2007 i el Premi de Literatura del Consell Nòrdic el 2008.

El 2017 va escriure un llibre, molt personal i commovedor, sobre la pérdua del seu fill Carl (25 anys), en circumstàncies dramàtiques, desprès d'un estrany accident, ocorregut al llançar-se per la finestra d'un quart pis, en un estat psicòtic, provocat, per ingestió de setes al·lucinogenes; el llibre es titula: “Si la mort us ha pres alguna cosa, torneu-la"


Linn Ullmann (Noruega)


Linn Ullmann. Foto: Agnete Brun

La Linn Ullmann (nascuda en 1966) és una autora noruega, periodista i crítica cultural. De fet, ja era coneguda com a crítica literària abans de la seva primera novel·la: "Abans que t'adormis", 1998. "Quan estic amb tu", publicada tres anys després, és una novel·la còmica i fosca sobre la devoció. La tercera novel·la, "Gracia" (2002), tracta sobre l’envelliment del periodista cultural Johan Sletten, que després d’una llarga vida laboral, pot mirar enrere, i s'adona que la seva dona, és i ha sigut, lo millor de la seva vida. Quan en Johan és afectat per un càncer, li fa prometre a la seva dona que l'ajudarà a morir quan no vulgui viure més. "Grace" va obtenir un gran èxit tant a Noruega com a nivell internacional i, va guanyar el Premi de Lectors a Noruega i va ser nominat al premi: The Foreign Fiction, a Anglaterra.

La quarta novel·la de la Linn Ullmann, "Un nen feliç", tracta sobre un metge retirat, l'Isaac, de 84 anys, i els seus conflictes i tabús; va ser nominada al Premi Brage. El 2007 va rebre el premi Amalie Skram per la seva obra literària i el Gullpennen (la ploma d'or) pels seus esforços periodístics al diari noruec, Aftenposten (el diari de la vesprada). Les novel·les de la Linn Ullmann han estat traduïdes a 30 idiomes diferents i publicades a la major part d’Europa i dels Estats Units.

La seva última novel·la, De urolige (Els inquiets), va aparèixer el 2016. L'origen de la novel·la no era d'un personatge de ficció, sinó que va sorgir d'un altre projecte, un llibre de conversa que la Linn escriuria amb el seu pare, el director de cine Ingmar Bergman. S'ha convertit en una novel·la lírica sobre la infància, la soledat, l'amor i els pares absents. Al mateix temps, és un retrat d'un dels "millors" directors de cinema del segle XX.


Sjón (Islàndia)



Sjón ca.wikipedia.org/wiki/Sigurjón_Birgir_Sigurðsson
Foto: Jóhann Páll Valdimarsson

En Sigurjón Birgir Sigurðsson, més conegut, com Sjón (nascut l'any 1962) és un escriptor i poeta islandès. El nom de l'artista Sjón és una abreviatura de Sigurjón i, una paraula islandesa per a la vista (visió), i la va utilitzar per primera vegada quan als 15 anys, va debutar, amb la seva primera col·lecció de poemes "Sýnir" (Visions), el 1978. 

Des de llavors, en Sjón ha explorat diferents formes d'art, tant literàries com musicals. El seu avanç internacional es va produir amb la novel·la: "Skugga-Baldur", el 2003. La trama d'aquest llibre ocorre a Islàndia el 1883 i, és una retrospectiva sobre la vida de la noia Abba (coneguda a Islàndia) a la costa sud-oest d'Islàndia el 1868; esdescriu el vilà del llibre, el sacerdot Baldur Skyggeson, i la seva caça d'una misteriosa guineu blava. El 2005, Sjón va rebre el Premi de Cultura del Consell Nòrdic per aquest llibre.

Un dels seus darrers treball, va ser el llibre "El noi que mai va existir", 2013. 

El passat mes de maig (2019), s'ha publicat la seva gran obra "CoDex 1962", formada per tres novel·les (la nova saga islandesa!?). Juntes formen una trilogia que teixeix elements de ficció, història, mitologia, cultura pop, poesia i, com a la rica tradició narrativa islandesa, un univers  màgic.

La majoria dels textos d'en Sjón es basen en la història d'Islàndia, però els seus escrits no són gens insulars; aconsegueix comentar les condicions socials i la identitat d'una manera que interessa al lector.

Sjón ha col·laborat sovint amb la cantant Björk i, ha escrit les lletres de diverses de les seves cançons. Va treballar amb el Lars Von Trier i la Björk a la pel·lícula musical: "Dancer in the Dark" (2000) i va ser, nominat a l'Oscar i al Globus d'Or per la millor cançó original. 


Samanta Schweblin (Argentina). La ploma inquietant! 


Samanta Schweblin. Foto: Alejandra López

La Samanta Schweblin (1978) és una novel·lista argentina. Ha publicat tres llibres de contes i dues novel·les. Moltes de les seves històries també es publiquen a diverses revistes i antologies de llengua espanyola i s'han publicat traduccions en anglès tant a The New Yorker com a Granta granta.com

Va debutar el 2002 amb la col·lecció de relats: "El núcleo del disturbio", que va guanyar un premi del Fons Nacional d'Art i de la competició nacional: Haroldo Conti.

Els seus relats ens permeten transitar la vida quotidiana, per submergir-nos en universos que, sobtadament, trenquen aquest registre, aparentment, normal i controlat. Aquests límits estableixen noves fronteres entre el real i el fantàstic, el percebut i allò que no és altra cosa que la vida. La incomunicació, la necessitat de connectar amb l'altre, les relacions familiars, la vellesa, tragèdies que esperen amagades...son una constant en els seus relats! De fet ha sigut comparada amb Kafka (una mena de versió kafkiana del segle XXI?!) Als 12 anys, la Samanta va deixar de parlar. Es va barallar amb el llenguatge i va trobar en l'escriptura la seva única manera de fer-se entendre. 


La "cuentista" i narradora argentina, la Samanta Schweblin 

El passat 2012 es va instal·lar a Berlín, després d'haver guanyat la beca DAAD (Servei Alemany d'Intercanvi Acadèmic), al barri de Kreuzberg, convidada a una estada d'un any pel govern alemany, però va decidir quedar-se després a la ciutat. Va completar la seva primera novel·la: "Distancia de rescate" (Distància de rescat), 2017, que es va convertir en el seu gran debut internacional. El llibre tracta sobre la moribunda Amanda, que està a l'hospital i parla amb el noi David. David vol que la Amanda, li parli de la trobada amb la seva mare (la Carla) i, del que va causar la posterior malaltia de l'Amanda. Tot el llibre, està escrit com a conversa entre les dues persones, sobre com la Amanda i la seva filla Nina, de vacances a l'Argentina, es troben amb la bella Carla i el seu fill David i, els esdeveniments misteriosos i aterradores que se segueixen. El llibre va guanyar el Premi Tigre Juan  es.wikipedia.org/wiki/Premio_Tigre_Juan i va ser nominada al Premi internacional Booker  ca.wikipedia.org/wiki/Premi_Booker el 2017.

L’abril del 2019 es va publicar, en danès, la seva col·lecció de contes curts del 2009: "Fugle i munden" (Pájaros en la boca).

"Crec que les sèries de televisió, els jocs i els mitjans de comunicació en general han canviat la manera de narrar històries. Però els llibres es mantindran", va declarar la Samanta en una entrevista-conversa, amb la Bethanne Patrick.


Klas Östergren (Suècia)


klas Östergren. Foto: Viktor Gårdsäter

En Klas Östergren (1955) és un autor, escriptor i traductor suec. Va debutar amb Attila el 1975, però és millor conegut per les novel·les: "Gentlemen", 1980 i "Gangsters", 2005.

Els cavallers (Gentlemen) té lloc a Estocolm el 1978, on s'ofereix a l'autor, en Klas, per reescriure una interpretació moderna de "La cambra vermella", de Strindberg  ca.wikipedia.org/wiki/August_Strindberg on, un vespre al club de boxa, coneix a l'encantador músic de jazz Henry. La seva trobada aleatòria es desenvolupa en una estreta amistat entre els dos i el germà d'Henry, en Leo. En Klas es trasllada a viure amb Henry i Leo, però descobreix ràpidament que alguna cosa no és com hauria de ser. En Klas Östergren va escriure el llibre per divertir-se, però es va despertar amb gran fama al seu país d'origen. El llibre també va ser filmat el 2014 pel director suec de cinema i televisió en Mikael Marcimain, i va ser nominat, al Nordic Council Film Prize.

Més de 25 anys després del llançament de "Gentlemen", es va llançar el seu llibre successor: "Gangsters", que també es va convertir ràpidament en un èxit aclamat per la crítica. La seva novel·la "Twist"(Gir) del 2014, és alhora una història d’amor, una representació social i una novel·la emocionant. L'Östergren és, també, un traductor molt reconegut a Suècia, i ha traduït la versió sueca de "Catcher in the rye" (El guardià entre el sègol) de J. D. Sallinger                  ca.wikipedia.org/wiki/Jerome_David_Salinger, així com una versió en dues parts de l'obra de Henrik Ibsen  ca.wikipedia.org/wiki/Henrik_Ibsen. L'Östergren ha guanyat diversos premis, incloent, el Premi Dobloug el 1998 i el Premi de literatura de la fundació Selma Lagerlöfs  ca.wikipedia.org/wiki/Premi_Selma_Lagerlöfel 2012. El 2014 es va convertir en membre de l'Acadèmia Sueca (ell mateix ha decidit deixar la prestigiosa institució, per a tindre més temps per escriure?!).

El 2019, es a dir, recentment, s'ha publicat la seva novel·la: "I en skov af sumak" (En un bosc de sumac): Un retrat social cru i ben escrit que representa l'estiu de 1970 a Estocolm. Un estiu a l'ombra de la guerra del Vietnam. Els Estats Units han ampliat la guerra del Vietnam amb la invasió de Cambodja, els Beatles es dissolen...


Literatura i mùsica (LiteratureXchange, a Dokk1)
litx.dk