diumenge, 5 de juny de 2022

Caos Nòrdic. Vikilàndia! Un no parar...


El dijous

...vaig tindre un dia prou "mogut"; us explique: pel matí vaig anar, en realitat, vaig pedalejar, per a replegar al port d'Århus a 17 turistes de diferents països: USA, Canadà, Australia i Escòcia (un grup no massa gran, aquesta vegada, però ben variat!) i quan els vaig deixar al vaixell de nou, contents, els turistes i jo (al menys), em vaig incorporar al torn de la tarde a l'hospital amb els malalts psíquics (oficials) i els meus companys i, per tant, no vaig tindré més nassos que recompondrem en 5 minuts i concentrar-me en el que hi tenia al davant, que era bastant complicat...!

Pedalejant...
foto: Sònia Bandholm

En fi, que desprès de deixar al grup de turistes que em van adjudicar vaig agafar la bici (elèctrica,😇!) i, em vaig llençar costa cap amunt, a velocitat máxima, per arribar al torn de vesprada encara a temps...

Aarhus School of Marine and Technical Engineering (zona del port)
foto: Sònia Bandholm

No hi tinc que dir, que desprès d' unes quantes hores explicant aquesta "petita gran ciutat" (Aarhus és oficialment coneguda com: "la més petita de les grans ciutats del món", on visc, en anglès...i, només, creuar les portes del departament on treballe, a l'hospital, vaig tindre que resetejar el meu brain i tornar a parlar danés com faig, habitualment, al treball! 

Aarhus-centre
foto: Sònia Bandholm 

Aquestes últimes setmanes, exceptuant un viatge a Paris amb parada a Hamburg de tornada a casa, he anat de "bolit" i, per això, estimats lectors del bloc no he pogut escriure tan sovint com m'agradaria.

Aarhus
foto: Sònia Bandholm
 

El divendres 

Aprofitant que tenia el dia lliure, vaig tindre l'oportunitat de fer d'àvia (iaia) postissa, a una institució preescolar danesa uvm.dk/dagtilbud, es a dir, una "iaia postissa" oportunity, de dos xiquetes molt llistes, i amb una imaginació infantil desbordant i molt sobrades d'energia, no cal que ho digui; filles d'uns amics catalans que, també, viuen en aquesta petita-gran ciutat, i, tot i que, hi era "morteta" desprès de totes les vicissituds del dia anterior va acabar-hi sent una experiència enriquidora i m'ho vaig passar "bomba"!; vaig tindre l'oportunitat de parlar-hi amb altres àvis danesos (qualsevol d' ells, potser també postissos com jo?, qui lo sa?) i, me va sentar molt bé el paper de iaia (m'ho vaig pendre, això sí, molt seriosament; espere poder tornar a repetir si les àvies de veritat per raons obvies (viuen lluny) no poden acudir! 

Custom House (Århus)
foto: Sònia Bandholm 

El dissabte  

L'Anders i jo estem convidats a una festa... ja us conte desprès...(dissabte pel matí ara mateix...)

Fideuà, feta a Dinamarca, per la millor cuinera del Principat de Catalunya (que tb. viu a Aarhus)
foto: Sònia Bandholm  

I, dissabte...vam ser-hi a una festa d'aniversari, a casa d'uns amics (catalans del principat!) i vam menjar-hi una de les millors fideuàdes que he menjat mai (tot hi ha que dir-ho!). Ens ho vam passar molt bé amb un variat grup de gent: danesos, hongaresos, alemanys, catalans del nord i del sud (tan se val d'on venim...) Va fer un dia assolellat i amb temperatures per damunt dels 20 graus...Per tant, no es podia demanar més!

Dokk1 dokk1.dk (Aarhus Bibliotek)
foto: Sònia Bandholm

El diumenge

Ara mateix estic escrivint aquest post a l'hivernacle desprès d'aixecar-me sobre les 7 del matí i d'arrancar algunes de les males herbes que sempre trobes en qualsevol jardí (petit o gran) i tinc que preparar-me per a repassar una mica del material que utilitzaré demà matí quan m'aixeque i, pedalejant de nou, arribaré fins al port d'Aarhus per a replegar, una vegada més, un altre grup de turistes d'arreu del món, probablement molts americans, ja que, guiaré de nou en anglès, ja m'he està bé a mi, perquè la majoria de turistes americans et donen propines (dòlars) i això, vol dir que una de dos, tindré que canviar-los per euros, o vendre'ls a qualsevol que vulgui anar als States (USA) o, potser, programar un viatge a New York (why not?) per a la tardor per fer bon ús i gastar-los.

Greenhouse. Escrivint una mica
foto: Sònia Bandholm 

Aquesta entrada del blog ja podeu veure ha sigut molt personal; volia explicar-vos com van les coses per aquí, estem tenim molt bon temps, tot i que, demà plourà així els turistes que arribin demà, tindran l'oportunitat d'experimentar el vertader clima danès a l'estiu, quina sort (hehe!)

La setmana que ve estem convidats a un rund fødselsdagen (un aniversari amb el 0 inclòs), aquesta vegada amb els amics danesos ...així que jo (mientras el cuerpo aguante) de party en party i de treball en treball...un no parar, vaja!    

Diumenge a l'hivernacle de casa meva...un break merescut 
foto: Sònia Bandholm

Fins aviat...! 



dilluns, 7 de març de 2022

RUS - VíKINGS A L'EST

RUS - Els Víkings a Ucraïna


Víking a l'est 


Part del millor patrimoni cultural d'Ucraïna es troba actualment al Museu Moesgaard moesgaardmuseum.dk, on al voltant de 1.000 objectes de quatre institucions i museus d'Ucraïna formen part de l'exposició especial "RUS - Víkings a l'est".


El passat complex

RUS- Víking 

La història explicada a l'exposició RUS és una part important i controvertida del conflicte entre Ucraïna i Rússia. Per als ucraïnesos, és el nucli de la construcció de la seva pròpia identitat històrica independent.

En relació amb l'exposició, el Moesgaard ha treballat estretament amb investigadors i personal dels museus d'Ucraïna.

"Estem consternats i afectats per la situació actual a Ucraïna i els nostres pensaments van als nostres col·legues d'allà i a les seves famílies", ha declarat el director del Moesgaard, en Mads Kähler Holst en.wikipedia.org/wiki/Mads_K%C3%A4hler_Holst


Armes víkinges als camps de batalla de l'est d'Europa

Objectes de 16 museus de 9 països

A l'exposició especial del museu sobre els Rusvik, s'han manllevat objectes d'un total de 16 museus de 9 països, inclosa Ucraïna. L'exposició no conté objectes russos i Moesgaard no coopera amb Rússia, ja que el museu ja l'any 2020 va decidir que era massa feixuc per raons polítiques i burocràtiques.


RUS- Víkings 


L'exposició especial RUS - Vikings in the East tracta sobre les connexions escandinaves amb l'est a l'època dels víkings, on diversos víkings van anar a l'est dels rius ucraïnesos i russos i van arribar fins al califat i a l'Imperi Bizantí. Amb RUS - Vikings a l'est, l'objectiu del Moesgaard ha estat explicar una nova història de l'Edat Víkinga.


"Els moviments orientals dels víkings han estat menys investigats que les conegudes conquestes occidentals, i contenen una història completament diferent, on els víkings van conèixer un món increïblement complex amb una riquesa de cultures i pobles diferents, amb els quals van arribar a interactuar estretament. També, és una història sobre com els víkings van canviar amb la seva trobada amb els altres, i com en van sortir pobles i cultures completament noves, en primer lloc, el poble rus. És una història poderosa amb rastres de llarga durada amb la qual encara ens relacionem avui", diu en Mads Kähler Holst (director del museu).

Els víkings van deixar la seva empremta a la història del món, per bé o per mal!

Seguint els víkings en el seu viatge a través del mar Bàltic, amunt i avall dels rius russos, fins a Constantinoble i el califat al sud...

Aquí, sota cels llunyans, hi havia la cobejada plata. Amb una barreja de comerç, extorsió i violència, els víkings van crear una enorme xarxa de punts de comerç i van tindre una gran influència en la política (poder!), a les zones que van conquerir i repoblar. Els pobles van ser desplaçats, les ciutats van ser cremades i es van crear nous regnes.


Joies que es poden veure a l'exposició del Moesgaard

Tanmateix, la pell i l'ambre no només es comercialitzaven des de les zones domesticades. Al llarg de les rutes, la gent va ser atrapada i comprada (esclavitzada), molta gent! Les gàbies humanes, van  caracteritzar els mercats dels víkings, i metres de cadenes de ferro mantenien la mercaderia atrapada fins que els re-venien cínicament, tot orientat a la recerca de la plata.


El museu Moesgaard (Aarhusque alberga l'exposició víkinga 


El Moesgaard museum presenta una nova exposició especial (més actual que mai!) sobre els víkings que van navegar cap a l'est del vell continent europeu, aconseguint poder i riquesa. L'exposició es podrà visitar fins a l'11 de setembre del 2022.

L'obertura de les terres situades cap a orient ha donat accés a nous coneixements sobre els víkings que van anar a l'est i van obtenir poder i una immensa riquesa. Una nova exposició especial al Moesgaard segueix els passos dels Rusvik a Østerled.

https://youtu.be/2A5WPKZTwjQ

https://youtu.be/9BAXDMRCBV4

https://youtu.be/qhKaRgi67V4

Un vegada allà per l'any 1000, un víking entrà a l'església de Santa Sofia a Constantinoble, i des de la vista de la galeria superior fins a la volta daurada, esgarrapa el seu nom al marc de marbre de la balustrada - Halvdan.

Potser en Halvdan era un mercenari de la temuda guàrdia de l'emperador bizantí? 

Els gairebé 300 anys d'història de Dinamarca, que s'anomena l'era dels víkings des del 750 al 1050 dC, contenen històries sobre homes com en Halvdan, i, també, sobre algunes dones, de Suècia, Noruega i Dinamarca, que viatjaven pel món per comerç, mercaderies i buscant l'honor. Els Víkings hi estaven acostumats a viatjar des de l'Atlàntic Nord fins al mar Càspi, des de l'oceà Àrtic fins al Mediterrani, eren constructors de vaixells i formidable gent de mar, i, també, viatjaven per curiositat i ganes d'aventura.

https://youtu.be/tYLOyC7zQAI

https://youtu.be/-7Oxx2pSaIM

https://youtu.be/cnPcOuEeHqA

L'exposició "especial" es presenta, al públic, amb nous coneixements sobre els Rusvik i els segueix en els seus viatges i assentaments a l'est.

Espasa Víkinga (Moesgaard)

Molts de nosaltres tenim una imatge dels víkings, com alguns que van anar cap a l'oest, van devastar i saquejar i van tornar a Escàndinavia. Les expedicions dels víkings a l'oest, a Normandia i a Anglaterra estan ben explorades i descrites. Però els seus viatges cap a l'est a través del mar Bàltic i al llarg dels rius fins a Constantinoble i el Califat, no s'ha tingut una imatge, tan clara, fins fa poc. Al Moesgaard, sembla ser, feia temps que tenien el desig de muntar una exposició especial amb un nou angle sobre els víkings i els seus assentaments i viatges per l'est. Una exposició on ens basen en els darrers coneixements i expliquem una història diferent i sorprenent per a molts sobre els víkings.

L'últim viatge 

L'obertura de les últimes dècades de l'est i, per tant, l'accés a noves fonts i col·laboracions ha donat una imatge molt més matisada dels moviments dels víkings, i, sobretot, del que els va impulsar.

En temps dels víkings, les superpotències més riques del món eren els bizantins (l'Imperi Romà d'Orient) i el Califat. El camí cap a les riqueses d'Orient passava per Europa de l'est al llarg dels rius russos. Gràcies a àmplies excavacions i col·laboracions de recerca internacionals, els viatges i els assentaments dels víkings a l'est han aportat una nova llum durant els últims 20 anys. L'exposició segueix els viatges dels víkings, que els van posar en contacte amb mons i cultures molt alienes als seus: des dels diferents pobles de l'actual Bàltic, Ucraïna i Rússia i fins a Constantinoble i el Califat.

En el passat, es creia que només les persones vinculades a un lloc sense contacte significatiu amb l'oest fundaven les ciutats antigues de Rússia. Ara se sap que també van ser fundades per els víkings emigrats. Presumiblement, al voltant del 10% de la població de les ciutats antigues de l'est eren escandinaus, i van deixar la seva empremta en una gran àrea geogràfica. Estudis científics com les anàlisis d'ADN i estronci també aporten notícies importants sobre migració i mobilitat. S'ha tingut accés a nous coneixements sobre els viatges dels víkings a través del mar Bàltic i al nou i ric coneixement sobre les seves trobades culturals i de l'evolució d'ells mateixos i de la seva empremta en l'entorn. 


Comerç amb el Califat i Bizanci

La nova exposició et porta a través d'un viatge escenogràfic a una època d'uns 250 anys, aproximadament, des de l'any 800, fins l'any 1050, ja que tot el continent d'Europa de l'est va ser "descobert" pels Rusvik ca.wikipedia.org/wiki/Dinastia_rur%C3%ADkida, que establiren colònies a l'estranger.

Joies Víkinges trobades a terres russes 

Els víkings es van trobar amb els caçadors de pells del nord gelat, els pobles bàltics i eslaus i els nòmades de les terres esteparies al sud. I, quan van arribar al Califat i es trobaren amb comerciants àrabs i ciutats comercials, a Bizanci desafiaren l'emperador romà d'Orient i molts rusviks aconseguiren servir com a guardaespatlles personal de l'emperador. El comerç amb el Califat i Bizanci va ser essencial per als viatges i els assentaments dels víkings. Va ser una batalla pel poder i la riquesa i sobretot per la plata àrab. Un control estricte sobre el comerç de pells a les zones fredes del nord, i el tràfic d'esclaus, també forma part de l'èxit dels víkings a l'est.

Els Rusviks van trobar ciutats, estacions comercials de llarga distància, centres de trànsit i van obtenir el monopoli del comerç a través dels sistemes fluvials russos. Les reunions amb les tribus locals tenen lloc entre una barreja de diplomàcia i sagnants batalles, on la rus-màfia finalment aconsegueix el poder i el control sobre les tribus i els acords comercials amb el Califat i Bizanci. 

Segons els cronistes, l'elit del poder, els grans prínceps del regne rus, descendien en línia directa del Viking Rurik ca.wikipedia.org/wiki/R%C3%BArik, que l'any 862 va ser portat del sud d'Escandinàvia a Rússia per instigació de les tribus locals. Cinc prínceps, tots descendents d'en Rurik, es reuneixen i prenen el poder al regne dels Rus. Les relacions dinàstiques entre l'Imperi de Kíev, la Mare de l'Imperi Rus i Dinamarca es remunten al príncep Vladimir (Valdemar, en danès) i al rei en Harald Bluetooth al segle 900.


Pells, esclaus i tresors de plata


El personal del MOMU (Moesgaard museum) enllestint l'exposició sobre els RUS- Víkings  

Els tresors de plata enterrats del Califat dibuixen un camí clar al llarg de la ruta de la plata del riu Volga cap al sud d'Escandinavia i al Bàltic, on es trobaven els mercats d'esclaus més grans. Alguns d'aquests magnífics objectes es poden veure a la exposició i el punt de partida de la història és, en primer lloc, el testimoni que els objectes dels víkings han deixat una empremta molt gran a Østerled, al est de Dinamarca.

MOMU- Rus 

De fet, s'han trobat més objectes escandinaus de l'època víkinga a l'Europa de l'Est que a l'Europa occidental. Per a l'exposició de Moesgaard, s'han pres en préstec tombes principesques del regne de Kíev, magnífics tresors de plata del califat, armes, joies i més objectes quotidians. Museus d'Ucraïna, Polònia, Letònia, Lituània, Alemanya, Suècia, Finlàndia, Noruega i Dinamarca contribueixen a l'exposició amb generosos dipòsits.

A través de la col·laboració amb la xarxa de museus de la regió del mar Bàltic, el Moesgaard té "Vikings in the Baltic - The Age of Innovation" i un projecte de recerca suec "Viking phenomenon" amb la participació d'investigadors de la Universitat d'Aarhus amb accés a les darreres investigacions sobre els Víkings. 

El contingut de l'exposició es desenvolupa en col·laboració amb els Museus de Vejle, que estan planejant una exposició sobre els víkings a l'est amb un punt de partida regional a la zona de Jelling (des de on reinava en Harald Bluetooth).



Part del millor patrimoni cultural d'Ucraïna es troba actualment al Moesgaard, on al voltant de 1.000 objectes de quatre institucions i museus d'Ucraïna formen part de l'exposició "RUS - Vikings in the East".

Amb RUS - Vikings a l'est, l'objectiu de Moesgaard ha estat explicar una nova història de l'Era Víkinga.

Sònia (jo mateix) emulant als Víkings 😂, navegant pel Bàltic 

La nova exposició especial RUS - Vikings in the East- al Museu Moesgaard es va inaugurar el 22 de gener de 2022 i es podrà veure fins a l'11 de setembre de 2022 inclòs.


divendres, 14 de gener de 2022

Jardineria de butaca. Hivern al Nord! Havearbejde fra lænestolen

Havearbejde fra lænestolen 

La terrassa petita del meu jardí, l'estiu passat 2021
Foto: Sònia Bandholm 

La veritat es que des de que els Nadals del 2021 han passat a l'història... ja que, aquí no es celebra la nit de reis... els Mags d'Orient ni es molesten en passar pel nord del continent Europeu, deu de ser pel fred i la foscor que ens envaeix cada tardor i part de l'hivern...Us conte, a la meva "vida diària" ...no ha passat res i han passat moltes coses, alhora. M'explico, no ha passat res de nou que sigui digne de menció...però, han passat moltes "petites" coses que suma sumando fa que la rutina no sigui tal ni la vida quotidiana, en aquests temps de covids, del tot avorrida.


El passat mes de desembre i enmig d'un periode bastant estressant al treball, amb torns, de nit, de vesprada i de matí...on el cos no et segueix el ritme i la són és dificil de agafar, degut als canvis (els bioritmes... ja m'enteneu), i quan per fi tens temps per a poder escriure una mica, per exemple, un nou post per aquest bloc, t'en adones que no tens "ganeta" de res i, llavors, et poses a mirar videos de Townhouses de la ciutat de New York (pel youtube, of course!) en ves de explicar-vos coses (de tot tipus) que em passen a mi i als altres pel nord (d'Europa, és clar!)

Cavil·lant

La meva superior, la enfermera jefe del departament de l'hospital psiquiàtric, un dels més grans de Dinamarca by the way, me diu un dia quan jo passava per davant del seu despatx: Ahhhh, eiii...Sònia saps que te he proposat per a una pujada de sou i ha estat aprovada... i jo, que ja porto en aquest departament més de 2 anys i mig, vaig pensar a dintre meu: Ho tinc ben merescut! (l'autoestima sempre ben alta, no em falla!) tot i que, la meva reacció davant de la enfermera jefe del "meu" departament va ser: What?? a surprise!!

Des de la Greenhouse del meu jardí (petit), Gener 2022

La veritable sorpresa va ser quan vaig descobrir la quantitat de sou que m'havien pujat, i, surprise-surprise no hi era per a tirar coets!, tot i això, continuem suma sumando... Resulta ser, que el govern danès i desprès de mesos amb el personal sanitari tiran "la fel per la boca" (com a tot arreu!) i, reiteradament, fen públic, sobretot, el gremi d'infermeria, el seu descontent (excés de tasques i, sobretot, descontent econòmic) ja que la feina s'ha quasi duplicat (també a psiquiatria, on jo treballe) i la falta de personal (be sigui per enfermetat o be per esgotament - la mateixa cosa?!) i etc...Aquesta situació ha provocat que el personal restant, es a dir, els que no hem caigut malalts, not yet!; tot i l'estrès acumulat, i que hem anat aguantant el tipo ... llavors, el govern ha tingut, si o si, que reaccionar d'una manera o altra i, va aprovar el passat novembre, als últims pressupostos de La ley de financiació- finanslov) pel 2022 pagar uns diners extra per als empleats sanitaris dels hospitals danesos abans que aquests (moi, aussi!) llançaren la tovallola...i, de moment, ens pagaran unes 10.000 corones extra, abans de pagar les taxes corresponents! (ja sabeu que els impostos en aquest país estan pels núvols i que són els més alts de tota Europa) i, a més a més, els torns extra es pagaran millor que fins ara (vol dir-se, que treballar extra serà una mica més sucós per la butxaca però, a veure qui ho aguanta!)


Dies de sol i fred. 14 de Gener 2022
 Foto: Sònia Bandholm

Un altra novetat es que el departament de l'hospital m'ha enviat, juntament amb quatre companys, a fer un curs d'acupuntura per ampliar les meves (nostres) competencies professionals i, això, vol dir que ara a banda de oferir ajuda en forma de teràpies regulades vàries als pacients i d'altres innumerables tasques... plus documentar-ho tot!, també, els podrem oferir una teràpia alternativa que els ajudarà a controlar la seva ansietat, a regular la són i a moltíssimes coses més...

Foto: Sònia Bandholm

Estic contenta d'haver fet el curs?: pos sí, la veritat! De moment, i a banda de la pràctica amb els pacients ingressats, faig pràctiques a casa amb l'Anders i amb una veïna que està passant una petita crisis existencial i es troba una mica deprimida.

Armchair Garderning

 
Jardineria de butaca 

He estat mirant, llargues estones, la neu aquest hivern. La neu que ha mostrat la seva bellesa i, també, el seu costat més avorrit amb dies foscos, ventosos i humits. El jardí està en mode hivern, amb plantes i arbres adormits i...no cal moure's. 

Gener és per a mi el mes més avorrit de l'any, si no fos perque, al nord, l'hivern manifesta el seu costat bonic amb cristalls de neu i nevades, almenys, uns quants dies; però, el que realment m'anima és que s'acosta un nou any de jardí!

El llimoner a dins de casa, a l'hivern
Foto: Sònia Bandholm

Aquí, a l'hivern no hi ha molt per fer, al jardí. Encara que pot ser força agradable seure en una butaca càlida i conrear el jardí des d'aquí, als nerds de jardí, ens costa força no posar terra sota les ungles. Els anglesos ho anomenen "Armchair gardening", i el terme cobreix l'activitat, d'altra banda, absolutament necessària per seure a la teva cadira preferida per a recollir idees i inspirar-te en llibres de jardineria, revistes de jardineria o on line a través de diversos blocs de jardineria i a Pinterest.

 Verbena bonariensis

Ara mateix, el mercat s'omple de catàlegs de llavors que us tempten a comprar-les. La meva experiència és que és una bona idea comença fent un pla realista per a l'any del jardí abans de llançar-se a les temptacions. "La jardineria de butaca", també, és el temps que dediques a planificar com ha de ser la temporada que ve al jardí.

M'interessa, especialment, crear estats d'ànim al jardí, i m'agrada  quan el jardí parla a tots els sentits. Hi ha d'haver olors de flors i de terra, sons d'ocells i insectes, gustos encantadors dels que es poden menjar i plantes i coses boniques per mirar. D'aquesta manera, el focus es desplaça del cap a l'estómac i intento recordar el que va funcionar bé l'any passat. Però, també, allò que no va funcionar, que vull canviar. I, aleshores, des de la butaca els meus somnis de jardí tenen molta llibertat (de pensament, és clar!).

Plovent, al petit jardí de casa 
Foto: Sònia Bandholm

Qué més?...pos com els dies ja comencen a allargar (una mica) i, això, per aquestes latituds sempre és molt d'agrair, he començat a passar alguna estona a la greenhouse (l'hivernacle) a la tarde o al matí o quan hi sóc a casa i fer plans per la nova temporada de primavera- estiu, al petit jardí! He comprat un llibre que m'explica (en danès, per suposat!) ben claret, que tinc que plantar i quan a la greenhouse i, també, me he fet membre d'una associació de jardineria danesa haveselskabet.dk que, entre altres coses, t'ofereix consells de jardineria i també, ofereix viatges, per als membre, a reu del país i d'altres llocs del continent europeu (ja que pages la teva quota annual!)

Agapanthus 

M'agrada llegir llibres i revistes de jardineria durant tot l'any. Però sóc com un "bandoler" i omplic els llibres de jardineria de post-it grocs. Estan endollats on hi ha coses interessants que he de recordar per tornar a l'hora de fer plans per al jardí. Poden ser plantes noves del mercat a les quals m'agradaria trobar espai (problema greu, ja que, el meu jardí té, apenes, una mica més de 200 metres quadrats), o composicions interessants de plantes que hagi de provar al jardí. També, poden ser idees per a dissenys, recobriments i altres elements de jardí que em puguin inspirar per a nous projectes.

Les llavors de les plantes tendeixen a acumular-se a dins del meu cap. Jo mateix recullo llavors, però, també, compre noves llavors de les plantes que he de provar. Cada any surten al mercat noves varietats de tomàquets, herbes i verdures, i hi ha notícies interessants sobre plantes perennes i flors d'estiu (annuals). De vegades, es traslladen, definitivament, a les beds del jardí perquè van ser un èxit, la temporada passada, altres vegades, només, es converteix en un any de coneixença, perquè l'any vinent han de donar pas a altres llavors, irresistibles.

Hivern, al petit jardí de casa meva
Foto: Sònia Bandholm

La jardineria, al nord, tot i que, molt agraïda quan el bon temps arriba, és molt dura perque a l'hivern fa que la majoria de les plantes go dormant des del novembre fins pràcticament a l'abril...i l'unic que pots fer és somniar amb la nova temporada, protegir les massetes (testos), més vulnerables, amb qualsevol tipus de protecció (si ets un expert pots salvar moltes plantes i sinò t'aguantis i en compres de noves la temporada vinent)... i, a poc a poc, vaig aprenent com la jardineria nòrdica funciona,,,ja que, al principi comprava plantes i no mirava preus ni si suportaven les baixes temperatures (naïf)... però, tot s'aprèn, tot i que, et costi temps i diners (les plantes al nord d'Europa se pagen a preus d'or!)...en fi, cadascú es gasta els diners amb el que li fa falta o li ve de gust...



El 2021/22 ha sigut (hi està sent), un hivern amb neu i amb els museus i teatres i la vida nocturna (jo fa temps que de nit només vaig al llit o a l'hospital a treballar, quan me toca...) tancats des d'abans dels Nadals, degut a l'Òmicron, i que, per cert, reobriran, de nou, aquest diumenge 17 a les 10:00 del matí, que bé!

Aquesta setmana que ve tindré uns quants dies lliures, tot i que, m'he apuntat per a fer un parell de torns extra (ben pagats, ja sabeu!) i, intentaré gaudir del temps "lliure" amb "la jardineria de butaca" i una visita al restaurant (den glæde vanvid  nordicgir.blogspot.com/2021/07/l-alegre-frenesi-det-glade-vanvid.html) per celebrar el meu aniversari de naixement, juntament amb l'Anders que ja fa temps que treballa des de casa (degut a la covid en totes les seves versions); l'Anders va traslladar la seva oficina a casa el mes de març del 2020 i fins avui, i, és clar, sempre es queixa de que quan hi sóc a casa no el deixe treballar tranquil... sempre li demano ajuda amb les coses pràctiques i que jo he qualificat de necessàries com ara penjar un nou quadre o traslladar una masseta (d'eixes que pesen una tona) a l'altra part del jardí per veure com queda...i, gràcies a déu, de tant en tant, fem una passejada pel bosc o la platja o mirem una vella películ·la junts...o, ens liem amb les peces del LEGO  ...o me'n vaig al llit prompte i provo de llegir...una mica! Ara mateix, llegint a Fuster (Diccionari per a ociosos), i un llibre d'històries curtes de la Alice Munro Hateship, Friendship, Courtship, Loveship, Marriage). 

14 de gener, 2022 (al petit jardí de casa meva)

Quines ganes de que arribi el més d'abril! On tot floreix i les hores de llum comencen a fer-se interminables...i, llavors, en posaré a pensar en els plans per la tardor i l'hivern següent (ampliar una finestra o ...qui lo sa?)

Un espai acollidor envoltat de plantes amb una petita bassa rectangular. Del jardí de la Bonnie Hall
 Foto de Thomas Evaldsen

Llança't als somnis del jardí, només, pot resultar divertit


- Trobeu inspiració en llibres i revistes de jardineria, o en blocs de jardineria a  o  a Pinterest, on hi ha moltes imatges inspiradores

- Utilitzeu una llibreta on anoteu experiències i idees per al vostre jardí

- Feu fotos del jardí en diferents èpoques de l'any, fins i tot, a l'hivern. Ordena-les en carpetes perquè pugueu veure què ha funcionat i què cal refer

- Feu un pla realista per a la nova temporada de jardí. És fàcil deixar-se temptar, perquè les ambicions poden arribar a ser més grans del que un pot gestionar

- Recorda deixar anar lliurement els teus somnis de jardí, perquè la creativitat comença aquí, i després, la jardineria es converteix en diversió

Gladiols, plantas per mi la passada tardor 







dijous, 28 d’octubre de 2021

A l'ànima. Munch Museum. Oslo

 A dins l'ànima d'en Munch. Oslo

  

Més de 28.000 obres, i, gairebé, encara més emocions. L'Edvard Munch té 13 pisos per "jugar" a Oslo, i l'únic que somies és més temps munchmuseet.no/en/plan-your-visit.

El despatx espanyol d'arquitectura, Estudio Herrero estudioherreros.com ha dissenyat el nou Museu Munch, a Oslo. L'edifici consta de 13 plantes, i, a la novena planta, l'edifici té un pendent de 20 graus, la qual cosa dóna una clara esquerda a la part superior. Hi ha Munchs suficients per a tots els pisos.
 Foto: Adri Goula, Scanpix

Són, els menys, els noruecs que poden descriure la seva primera reunió amb l'Edvard Munch. Perquè, escriu la Siri Hustvedt, ha estat sempre en la seva consciència, en la seva llengua, en el seu món. La seva casa d'infantesa noruega-nord-americana estava plena de llibres sobre en Munch, amb fotografies de les seves obres més emblemàtiques, des de "La nena malata" (1885-86) passant per "El Crit" (1893) fins a la "Madonna" (1894). En Hamsun ca.wikipedia.org/wiki/Knut_Hamsun i l'Ibsen nordicgir.blogspot.com/2019/09/henrik-ibsen-home-i-mascara.html tenien assignats departaments respectius a la seva biblioteca, però l'Edvard Munch tenia diversos prestatges a la seva disposició. "Munch és l'epítom de la grandesa, de l'orgull a Noruega", escriu, la Siri. I així, s'ha tornat gairebé impossible veure les seves obres amb els propis ulls.

Tal com l'autor noruec, en Karl Ove Knausgård nordicgir.blogspot.com/2020/11/lestel-de-lalba-llibres-del-nord-enlla.html al seu llibre sobre l'Edvard Munch: "Quan veig les imatges conegudes, veig 'Munch', quan veig el desconegut, veig quadres. Es pot veure Munch sense veure 'Munch'? Encara pots veure fotos de Munch sense saber què pensar?"

Inger på stranden. Munch, 1889

Els envio un pensament a tots dos quan entro al nou museu de Bjørvika, a Oslo. Tretze plantes per a l'obra d'en Edvard Munch, 58 metres d'alçada, una biblioteca, tres o quatre restaurants, un cinema i una cocteleria, ni més ni menys!

MUNCH es troba allà amb lletres majúscules vermelles brillants i cursives a sobre de la porta giratòria, i el primer que et trobes, abans de la recepció, i el gel desinfectant de mans i els penjadors, és una selecció de mercaderies impressionantment extensa; tasses amb cites familiars d'en Munch ('No pinto el que veig, sino el que ja vaig veure', per exemple), de clauers, imants de nevera, mantes de llana i bosses amb motius emblemàtics d'en Munch, pilotes inflables, papereria i quaderns amb la signatura d'en Munch. Per  unes 199 NOK (corones norueges) pots comprar un joc d'aquarel·la amb exactament els tons que necessites per recrear a casa, Badende drenge (1897) o Vampyr (1893-95).

Edvard Munch. Obrers retornats, a casa, 1914. Oli sobre tela.
  Statens Museum for Kunst, smk.dk
.

A les prestatgeries hi ha els llibres sobre en Munch, sobre els seus primers anys, els últims anys, els anys passats per alt i tot el que hi ha entremig, en companyia de Schopenhauer, Nietzsche, Stefan Zweig ca.wikipedia.org/wiki/Stefan_Zweig, Ibsen, Strindberg, Dostoievski i la resta de l'indispensable lògia masculina, del segle XX.

Un no pot, simplement concentrarse en un sol pensament independent, ni orientar-se a dins de l'impressionant vestíbul de la entrada. Quan estic al davant dels quadres, no aconsegueixo, tampoc, veure'ls...En Munch s'ha convertit en el seu propi llegat; el pare de l'expressionisme, una crisi nerviosa, a dins del context cultural-històric. No és, com escriu en Knausgård, possible veure a l'Edvard Munch, només, com a "Munch"?

Munch museum, a Bjørvika visitoslo.com/en/activities-and-attractions/boroughs/bjorvika

Ja al quart pis, l'Edvard Munch deixa la seva pròpia mitologia, desaparec de Bjørvika, i me endinso en la ciutat de Oslo, una estona, i, més tard, en torne a trobar amb el Munch, davant d' un dels seus Autoretrats: "Entre el rellotge i el llit", (1940-43), entre dos símbols de la mort, el llit i el rellotge, l'Edvard Munch es troba en tota la seva estatura. Els ulls són foscos, unes quantes pinzellades untades, però, la mirada segueix sent immensament expressiva. Ens mirem, absolutament! El cos hi és rígid i està envellit, però ell dret i tossut; intenta amagar la seva mortalitat, la seva vellesa, amb pose i vestit masculí, però no ho aconsegueix. Darrere seu pengen diverses de les seves obres més grans, la seva obra, però, el cobrellit estampat roba l'atenció del motiu: fins i tot, els artistes més emblemàtics han de morir com els vells en solitud. Em costa descriure per què la imatge és tan apassionant. Són aquestes les pinzellades aspres? Els peus surant a terra, o la mirada que ens crida mirant?

Entre el rellotge i el llit (Edvard Munch)

L'Edvard Munch es va autoretratar sovint, molts dels retrats adornen les parets d'Oslo, i es diu que estava immensament preocupat per ell mateix. I retratant-se a si mateix en contextos especials, posant en escena i controlant allò que pensem que és ell. Però, "entre el rellotge i el llit" , que és un dels seus últims autoretrats, que va pintar abans de la seva mort el 1944, és diferent. No és autoproduït o controlador, sinó que es pregunta sincerament. Com si l'Edvard Munch volgués veure's a si mateix, examinar la seva pròpia mirada i la por a la mort, i ho va fer pintant. Tal com escriu al seu diari: “És un estudi de l'ànima que vull fer. Vull estudiar-me a mi mateix, com a preparació anatòmica de l'ànima".

Edvard Munch museum 

Sota el títol de l'exposició: Munch Infinite, centenars d'obres -tant pintures, xilografies, fotografies i esbossos- es reuneixen en cronologia i estil. Aquesta exposició us convida a explorar el món d' en Edvard Munch: les seves idees, els seus processos i els temes profundament humans que el van ocupar i que encara ens afecten avui en dia. Em perdo en la majoria de les obres, em moc lentament pels espais expositius i ignoro la certesa que em queden, ni més ni menys, que sis plantes i milers d'obres.

Nit d'estiu a la platja 


Les obres s'organitzen de manera alliberadora sota temes existencials com la "mort", la "solitud" i l'"ansietat", que són el dolor i els punts focals de la major part de la producció d'en Edvard Munch. Com a mena de condició humana, cap pinzellada es pot ignorar.

Per exemple, a "La nena malalta" (1885): Una nena amb el pèl-roig s'asseu al llit, al llit de la mort, mirant la llum des de la finestra a la vora dreta de la imatge. Al seu costat s'asseu la seva mare, amaga la cara entre les mans. Un coixí blanc envolta el cap de la nena, com un halo de cotó prerentat. O a "La nena i la mort" (1889): Una nena es tapa les orelles i mira l'espectador. Els seus ulls hi són buits, i darrere d'ella es troba el difunt al llit. 

La nena i la mort (1899)

Miro ambdues imatges durant molt de temps, busco alguna cosa en la tècnica, en la composició o composició del color que pugui explicar el seu efecte sobre mi, sobre l'espectador. La mort és infinitament banal, però no hi ha res de banal en les imatges. Per què?

Den syge barn, Munch 1885 (la nena malalta)

A la meva dreta, un dels comissaris de l'exposició en alemany explica com Munch va perdre la seva mare als cinc anys, la Laura Cathrine, i als 14 va perdre la seva germana gran, la Sophie, ambdues per tuberculosi. L'Andreas, l'únic germà de l'Edvard Munch, també va morir de jove, mentre que la seva germana, la Laura va patir una malaltia mental i va ser expulsada (ingressada?). "Així, Munch va créixer en la mort, el dolor i la malaltia", assenyala, mirant l'hora al seu telèfon mentre, escolto, de manera inadequada, la informació biogràfica.

Des de l'exterior, el nou museu de Bjørvika en.wikipedia.org/wiki/Bj%C3%B8rvika una interpretació fosca i quadrada. L'edifici té 58 metres d'alçada, la façana dels pisos superiors és de vidre i  reflecteix el fiord i el cel, mentre que la resta de l'edifici està cobert per una mena de forma ondulada de barrera de seguretat amb forats minúsculs. La llum pot entrar, els colors no poden escapar. El formigó i l'acer no estan carregats d'enyorança, amb la mirada de Munch, i els transeünts han descrit al periodic local dagbladet.no l'edifici com, ni més ni menys, que "una presó per a l'art", "un núvol de tempesta de barreres que xucla la llum de Bjørvika"...

Aften på Karl Johan, 1892 

Sens dubte, els dibuixos arquitectònics de l'edifici del museu tenen  lleugeresa i elegància, em costa reconèixer a l'autèntic edifici del museu amb el clima gris de la plaça de l'Edvard Munch; però, no puc evitar admirar el format: l'edifici és gegantí, senzillament. Els arquitectes i el municipi d'Oslo, també, es veuen afectats per la febre, per la bogeria de grandesa de l'Edvard Munch. I, a diferència, de l'antic Museu Munch de Tøyern, que era igualment gris, però petit i de sostre baix, aquí hi ha espai per a tot el que el Museu Munch ha d'acollir; quatre anys abans de la seva mort, l'Edvard Munch va llegar l'obra de la seva vida, les seves pertinences i més de 28.000 obres d'art per al municipi d'Oslo. Va treballar com un boig durant 62 anys, va crear més de 40.000 obres i no va tenir ni temps ni fortalesa  mental per al matrimoni, l'amor o les relacions més profundes. Va viatjar a París, a Berlín, va conèixer a en Vincent van Gogh, en Paul Gauguin i l'August Strindberg nordicgir.blogspot.com/2019/11/strindberg-i-la-seva-obra-esquizofrenica.html, i, se li va confirmar, repetidament, que la seva vida era en l'art. I aquella vida era la solitud a Ekely (casa seva).

"Finalment, l'Edvard Munch s'ha traslladat fins al centre de la ciutat!", declara el director del museu l'Stein Olav Henrichsen munchmuseet.no/en/about contactdes de l'escenari de la sala de premsa, apuntant en direcció a l'estació central d'Oslo, que es troba a gairebé 400 metres al nord. La sala estava plena de gent dels mitjans de comunicació i de la indústria cultural, el dia de l'obertura del nou museu d'en Munch. La majoria  vestits de negre (se pot veure a les fotos), amb les ulleres empeses cap amunt als cabells i amb el bloc sota el braç, un bolígraf darrere de l'orella, i sembla ser, sense fer soroll. Ningú va fer preguntes?, està en l'aire que no hi ha que posar pegues al nou museu, ni als arquitectes, ni al pressupost (desorbitant), ni, per descomptat, a l'Edvard Munch. No puc evitar notar que ningú parla d'art (ni a la premsa noruega, ni tampoc a la premsa danesa,- estem a menys d'un hora de vol d'Oslo), o, de per què l'Edvard Munch ja no s'ha de presentar com l'orgull de Noruega a Tøyern (on hi era el antic museu), sinó, com a grandesa internacional a Bjørvika. A canvi, hi ha bosses de Munch i llibres de Munch per a tothom munchmuseet.no/en.

Munch Museum, Oslo 2021

És, encara possible, com escriu en Knausgård, veure a l'Edvard Munch només com a Munch?

Després de vuit pisos amb el Munch, acabe esgotada, aclaparada i immensament impressionada. Les exposicions són extenses i increïblement diverses: a la novena planta, la britànica Tracey Emin dóna la seva perspectiva sobre en Munch, al 11è pis hi ha obres de l'Edvard Munch en conversa amb els seus aliats artístics, l'Asger Jorn ca.wikipedia.org/wiki/Asger_Jorn, en Ludvig Karsten i l'Else Hagen i d'altres; al sisè pis, s'exposen les seves pintures monumentals de la Universitat d'Oslo, mentre que al setè pis està decorat com a casa seva, a Ekely. També, tres versions de El Crit -una pintura, un dibuix i un gravat- tenen la seva pròpia cambra fosca, a Bjørvika. Dos d'ells s'amaguen darrere de persianes negres, les imatges són increïblement sensibles a la llum i fràgils, de manera que es mostren per torns. Tinc la sort de poder veure "el quadre" (ja l'havia vist a l'ARoS, quan al 2012/13 va haveri una exposició d'en Munch aros.dk/da/kunst/tidligere-udstillinger/2012/edvard-munch-angstanxiety, i no deixa de sorprendem la petita mida del quadre i la inmensa càrrega simbólica que porta a sobre. El Crit, hi és a la sala d'arts visuals de la nevera de moltes llars, a Escandinavia, però l'experiencia visual no fa menys interessant trobarse amb ell: és una obra implacable, inquietant i atrapant. Així es veu l'ansietat! El món està distorsionat, el cel està modelat pel caos interior, no hi ha pau en les línies oscil·lants i els ulls buits i observants. I la distància, en relació, als altres del pont, al fons, és insuportable.

El Crit 

La història d'en "Munch" prospera a la botiga del museu, a la sala de premsa i a la cocteleria, però es trenca alegrement a les exposicions, a les obres i esdevé, quelcom més.

"Encara pots veure fotos d'en Munch sense saber què pensar?", va preguntar en Knausgård. Els 13 pisos m'han omplert de confusió, confusió i impressions, i sóc incapaç de descriure el que he vist en termes precisos. 

Munch Museum 

"La natura no és, només, tot el que és visible a l'ull... també inclou les imatges interiors de l'ànima".

El passat 22 d'octubre de 2021, s'ha obert un nou museu al passeig marítim d'Oslo, fet a mida per a la col·lecció d'art més gran del món de l'Edvard Munch. El nou MUNCH ja és, i serà la destinació número 1, per experimentar i coneixer la vida i l'art del artista noruec.