diumenge, 10 de gener de 2021

La lluita pel llenguatge pur. La llengua de les Sagues

Islàndia. La lluita pel llenguatge pur

 

La polèmica. La llengua de les sagues, l’islandès, és una de les llengües més ben conservades del món, però aviat l’anglicització ja no es podrà mantenir, a la porta. Què fan els islandesos al respecte?

 

ca.wikipedia.org/wiki/Futhark_jove

Les tradicions literàries del país estan conformades per les sagues nordicgir.blogspot.com/2020/01/breu-introduccio-la-literatura-nordica.html, que es remunten al segle XII. La literatura islandesa sempre ha estat important per als islandesos i, és sorprenent, que es publiquin tants llibres cada any en una comunitat tan reduïda. La forta tradició literària, es veu, especialment, a les antigues sagues i eddas, que són contes procedents d’Islàndia, a l’edat mitjana. A més, segueixen sent una gran font d’inspiració per als artistes del país, es reflecteixen en tot, des de pintures i escultures fins a ceràmica i vidre. 

 

es.wikipedia.org/wiki/Alfabeto_rúnico

Un nombre rècord d’autors islandesos, es tradueix, a altres idiomes. El 2020 es van traduir 147 llibres de l’islandès a altres idiomes. A Dinamarca, per exemple, correspondria a més de 2.000 publicacions traduïdes; la xifra real de les traduccions al danès és d’unes 400 per any.

Per tant, al món, li encanta llegir les històries islandeses, sovint en idiomes diferents a l’islandès. A Islàndia, els nombrosos llibres traduïts, han desencadenat, un nou debat sobre la llengua islandesa, històricament, ben conservada. Hauria de seguir Islàndia protegint els seus orígens nòrdics antics, o la llengua hauria de mantenir-se al dia? És possible fer les dues coses alhora?

Evidentment, les preguntes solen dominar el dia nacional de la llengua islandesa. El 16 de novembre, cada any, se celebra el Dia de la Llengua, Dia de la Llengua Islandesa, en honor del poeta Jónas Hallgrímsson (1807-1845), que al segle XIX, va lluitar per preservar la llengua, que en aquell moment estava amenaçada per la influència danesa.

En Hallgrímsson va ser un mestre en la formació de noves paraules en la seva llengua materna i, gràcies a ell, la llengua islandesa actual conté centenars de paraules, úniques, per descriure tot tipus de petites coses i fenòmens importants, inclosos la geologia i l’astronomia. Una de les seves contribucions és la paraula per al planeta, l’estrella reiki
reikistjarna o, l’estrella errant.

 

Sun Voyager Sculpture in Reykjavík

Després de la mort d'en Jónas Hallgrímsson en.wikipedia.org/wiki/Jónas_Hallgrímsson, els islandesos –encapçalats per escriptors i intel·lectuals patriòtics– van continuar la valenta lluita lingüística contra la supremacia danesa, que va culminar amb la independència d’Islàndia ca.wikipedia.org/wiki/Dia_nacional_d'Islàndia.

Fins al dia d’avui, els joves islandesos, no tenen gaire interés per, haver d’aprendre, danès a l’escola, com es feia abans del 1944 (any de la fundació de la república d'Islàndia).

 

Jónas Hallgrímsson

Potser, també, és perquè se senten lingüísticament superiors als seus "germans grans" vermells i blancs (els danesos, of course!). Si es compten les flexions, la llengua islandesa té més de mig milió de paraules per utilitzar, mentre que en danès "ens" hem de conformar amb unes 200.000 paraules, és a dir, molt menys de la meitat.

És difícil determinar quantes de les paraules islandeses s’utilitzen realment a la pràctica; però, el nombre disminueix, tot i que, milers de paraules de les sagues islandeses, del segle XIII, continuen intactes i s’utilitzen en la llengua quotidiana islandesa actual.

Per a una llengua parlada i llegida per menys de 400.000 persones, haver de mantenir la seva innocència en un món globalitzat, dominat especialment per les expressions angleses, és difícil. L'amenaça per a la llengua nòrdica antiga, creix; però a Islàndia hi ha desacords sobre la manera de reaccionar davant els desenvolupaments.

 

oldnordisk es.wikipedia.org/wiki/Nórdico_antiguo

Els joves islandesos aprenen, gairebé, anglès automàticament. Es presta quan miren, a Netflix, fam lliscar el telèfon "intel·ligent" o el contingut emés, a YouTube.

Tot i això, la majoria de la gent utilitza la paraula islandesa per a ordinador: tölva, una contracció gairebé poètica de les paraules völva i töl, que significa alguna cosa semblant a: "endeví" i "número".

Però, quan es va decidir, fa una dècada, traduir l'iPad o la tauleta a
spjaldtölva, no va obtenir, el mateix suport lingüístic. Tampoc, no han guanyat força, els intents recents de traduir els cotxes amb conducció automàtica a sjálfrennireið. I, en general, la població es resisteix a acceptar la islandesització de paraules i conceptes externs.

Segons els puritans de la llengua d'Islàndia, aquest renunciament, per preservar, una llengua "purament" islandesa ha obert el camí a l'anglicització. Creuen que la noble llengua materna del país està, amenaçada, amb la mort, pels préstecs, en anglès, del món de la tecnologia, en particular.

Realment és un camp de batalla. Si perdem la batalla per la nostra llengua, la gent començarà a considerar l’islandès com una llengua incompleta i, al final, només, serà un hobby parlar-ne ”, adverteix el lingüista, en Jóhannes Bjarni Sigtryggsson, en una entrevista amb Quartz qz.com.

La lluita és crucial, va afegir, la expresident Vigdís Finnbogadóttir: "En cas contrari, l'Islandes acabarà al mateix contenidor d'escombraries que el llatí", va dir, fa un temps, al The New York Times.

D’altra banda, hi ha una sèrie d’islandesos que temen que els puritans de les polsegoses biblioteques universitàries de Reykjavík, s’estiguin fixant, cegament, en el problema, esa dir: purificaran el llenguatge de les paraules estrangeres, a tota costa. Des d’aquesta ala sona que, si es vol preservar la llengua, s’ha de parlar-la. En cas contrari, s’arrisca a acabar amb un llenguatge immaculat i purità que gairebé ningú utilitza a la pràctica. Aquest grup, inclou, l'actual president d'Islàndia, en Guðni Thorlacius Jóhannesson es.wikipedia.org/wiki/Guðni_Thorlacius_Jóhannesson. Ell mateix, és historiador i, també, prové del món universitari, però, segons ell, la lluita no es tracta d’eradicar l’anglès ni altres llengües estrangeres. Al contrari, es tracta de recordar a la gent per què l’islandès és important i, per què val la pena preservar-lo, com a llengua quotidiana viva i en evolució durant molts anys.

"No hem de protegir l'islandés, sinó més aviat enfortir-lo. No s'ha de protegir un llenguatge com a un animal exposat en un pot de formalina. La llengua islandesa ha d'evolucionar, canviar i utilitzar-se constantment ", va dir, optimista, el president en la recent jornada de la llengua.

 


Durant dècades, els comitès de preservació del llenguatge han pres prestat, pràcticament, tot el llegat del poeta nacional, en Jónas Hallgrímsson. En la mesura de les seves possibilitats, han intentat, preservar, expressions antigues i inventades islandeses, al mateix temps que el ràpid desenvolupament tecnològic. Però, segons el president Guðni, és important inventar tecnologies decididament islandeses que puguin competir amb el món tecnològic nord-americà.

Pot semblar una utopia, però de fet, al novembre, Islàndia va llançar una contrapart islandesa per a eines activades per veu com Siri og Alexa. Es diu Embla i és la primera aplicació que parla i entén l’islandès. El president va ser un dels primers a dir
 Embla (Hola Embla), després de la qual cosa va preguntar qui és el president d'Islàndia? "Ets tu", gairebé se sent la veu digital que li respon. Segons el president, és en el món de la tecnologia que s’ha de lliurar la batalla.

"Aquest és el tipus al qual hem de donar prioritat: assegurar i treballar perquè puguem parlar islandès amb totes aquestes formidables tecnologies i eines que tenen com a finalitat facilitar-nos la vida".

 

La vella Islàndia

Sàvies que:

El govern islandès ha enviat una sol·licitud a l'estat danès per lliurar diversos manuscrits antics de la col·lecció Arnamagnæan es.wikipedia.org/wiki/Instituto_Arnamagnæan de la Universitat de Copenhaguen.

Avui, la col·lecció conté uns 1400 manuscrits antics sobre els països nòrdics de l’època víkinga i l’edat mitjana. Es descriuen com a inestimables i figuren a la llista del patrimoni mundial de la UNESCO. El 1965, Islàndia va rebre, 1.600 dels 3.000 escrits, però ara en volen més.

Segons els mitjans de comunicació The Iceland Monitor icelandmonitor.mbl.is/news, un dels arguments hauria de ser "la disminució de les ambicions i l'interès dels danesos pel patrimoni cultural islandès". Hi ha el fet, que ha revifat, la vella polémica: que la Universitat de Copenhaguen hagi tancat un lloc de professor associat en islandès.


dissabte, 19 de desembre de 2020

Greta Thunberg

Greta. I have a green dream!


Greta Thunberg. Foto: Fredik Sandberg

M'encanta la Greta Thunberg! Per a mi, ella compleix el mateix ideal que qualsevol ciutadá liberal, que actuï, políticament. La nostra crisi climàtica no pot ser resolta per les nostres institucions, diu la Greta! Potser a la llarga, però, ara mateix, els estats són massa burocràtics i, només, poques empreses, s’enfronten adequadament a la crisi climàtica. Així doncs, la mateixa Greta Thunberg surt al carrer per resoldre els problemes, armada amb fets i llibertat d’expressió. Ella, no culpa als que segueixen nombrant els tòpics que embolten als detractors de la teoria sobre el canvi climàtic, sap que deu ser difícil, de vegades, estar en la seva posició. Ella, només, actua amb un "rugit" èxit global. Llavors, per què no és aclamada pels liberals?

 

Greta Thunberg. Feta d'una altra pasta?

D’una banda, hi ha les principals raons polítiques: els liberals han minimitzat durant dècades el problema del canvi climàtic i, a més, la qüestió de la regulació del mercat sempre és controvertida. Però, el problema és més gran que això. Els liberals moderns s’han lligat les mans i els peus i es troben en una mena de xarxa identitària-política. Una xarxa on el seu ideal de ciutadà liberal ha estat despolititzat fins a tal punt que la Greta Thunberg no hi cap!

 

Greta. Politisk aktivist

 

Per a què volem aquest ciutadà liberal ideal? Sí, el liberal vol una societat civil reforçada; però, i, si aquests, que l'integren, s’atreveixen a pensar massa? Al cap i a la fi, la política d’integració (de tot tipus), poques vegades, és la dels liberals. Però, si el ciutadà vol un millor benestar? No és prou liberal, ja que parla, la narrativa d’esquerres d'alguns Estats (especialment, els nord-europeus). És, el ciutadà, un liberal, si vol un futur sostenible, i, un enfrontament, amb el canvi climàtic? Coneixem la resposta: els polítics liberals seuen molt enrere a les seves cadires quan es tracta de política climàtica.

Però, en realitat, l’única cosa que prioritza el ciutadà liberal ideal, és la despolitització. Reducció dels impostos, per poder desfer-se de les polítiques regnants? És clar. Llibertat per comprar un cotxe contaminant? És difícil, imaginar, al ciutadà liberal com un actor, políticament, actiu. En definitiva, l'únic, que el ciutadà liberal, desitja, és alliberar-se de la política!

Potser, no és així, com se senten la majoria dels liberals, al món real. Però, malauradament, "No hem d'interferir en aquest tema del clima" ha estat el mantra entre els polítics liberals durant molts anys. 

Així doncs, al ciutadà liberal (ideal), li costa molt ser polític, perquè deuria, poques vegades, el polític, ser pel seu propi benefici, sinó pel benefici de tota la societat; una paraula, que molts liberals han negat des que la Margaret Thatcher va enderrocar la idea de societat com a part de la seva plataforma neoliberal, als anys 80.

Generació Thunberg

Els liberals, tenen, es podria dir, una mena d'instint de rasa, quan es tracta de desenterrar els valors bàsics liberals. És per això, que, de sobte, se'ls sent parlar de solidaritat i d’ideals conservadors. Saben, que les idees liberals, han de significar projectes polítics. La Greta Thunberg ho sap, perquè ella mateixa és, una mena, de ciutadà liberal, tot i que, feta d'una altra pasta. La Greta és del tipus de ciutadà, que puja, per els seus propis mèrits, i, obté, beneficis (socials, personals?, només, el temps ens ho dirà!, esperem que ambdós).

La Greta Thunberg, inspira, a milers de joves de tot el món a treballar dur per aconseguir objectius polítics, utilitzant, la seva veu com a individus i, pressionant, a les autoritats. Són, els principis bàsics del liberalisme, els que veiem, que desenvolupen a nivell mundial. Però, La Thunberg, no es deixa empènyer, totalment, a dins de la caixa apolítica, que és el liberalisme modern. A tots, ens agradaria, que els liberals s’adonessin que els seus ideals poden ser motivació per a l’acció política i per a lluitar per un futur sostenible, i no, només, ideals que reforcin el seu guany personal.

 

Thunberg, la jove activista que va sorgir del fred

 

divendres, 4 de desembre de 2020

Autofiktion. Fronteres trencades entre art i realitat.

Autoficció -Autofiktion

 

Fronteres trencades entre art i realitat.

 

Imagineu-vos que escriviu una història curta, o un poema sobre vosaltres mateixos. Llavors, de què escriuríeu? I, on és el límit del que es pot escriure? Treballar amb l'autoficció, és tot un challenge, un gènere literari, on ficció i realitat es barregen.  

Autoficció -Autofiktion


El gènere d'autoficció va ser utilitzat per primera vegada a l'obra: Fils (1977) pel francès Serge Doubrovsky es.wikipedia.org/wiki/Serge_Doubrovsky i, com el seu nom indica, es caracteritza per combinar el fictici i l'autobiogràfic. Aquesta recopilació va ser inèdita el 1977, quan en aquella època hi havia una tradició en els cercles literaris de seguir la línia divisòria entre autobiografia i ficció d'en Philippe Lejeune. Des de llavors, ens hem ofegat en l’autoficció i, per tant, ja no és nou ni inaudit barrejar ficció i autobiografia. D’altra banda, s’ha tornat força habitual. Tot i que, l’autoficció, és un gènere molt comú actualment, no vol dir que s’hagi tornat menys problemàtic. Avui, i, anys després, encara crea un gran enrenou entre lectors i crítics quan la ficció i la realitat es barregen.


Regles del joc

Inspiració i frustració (autoficció nòrdica)

No és, de cap manera, una casualitat que hi hagi la tradició de separar l’espai de la realitat i l’espai de la ficció. Aquesta separació té diversos propòsits.

En primer lloc, ajuda tant el lector com l’autor a formar una imatge clara del que es pot determinar com a art. L’art es defineix i es determina, d’acord amb la tradició, en la trobada amb allò que limita amb l’art, cosa que significa que l’art s’ha de delimitar en un marc que difereix decisivament del que es troba fora del marc. Allò que hi ha al marc i allò que està fora del marc ha de diferir necessàriament entre si, per exemple mitjançant els termes ficció versus realitat. Això, és necessari perquè l’art mantingui la seva subsistència? Ha de ser l'art necessàriament fictici i decisivament diferent de la realitat que gira al voltant de l'art?

En segon lloc, aquesta separació sembla ser una necessitat buscada pel lector. El lector insisteix en obtenir més claredat sobre si una obra determinada reflecteix la realitat o es pot descriure com a pura ficció. Aquesta necessitat de certesa està relacionada amb el fet que el lector ha de tenir clara la relació que ha d’establir amb l’obra i, per tant, què s’ha d’invertir en l’obra?


La lectura, es pot considerar com una aliança "inofensiva" i imaginativa en què tant el lector com l’autor en un cobejós acte de reflexió es poden redimir; precisament, perquè la premissa és/era? que el que es llegeix i s’escriu és només ficció? I amb l'aparició del genere literari: Autoficció, el lector s’ha de preparar per adoptar una posició moral i distant en la trobada amb una vida realment viscuda!? Hauria, el lector, d’actuar com a co-jugador o observador, participant? És la realitat molt o poc interessant?

L’autoficció se situa entre l’autobiografia tradicional i la novel·la. El material de les novel·les està extret de la vida quotidiana i la vida privada és una part important de bona part de la nova literatura. En Karl Ove Knausgård L'Estel de l'Alba. Llibres del nord enllà s'inspira en l'obra mestra d'en Marcel Proust À la recherche du temps perdu, on el personatge principal, també, es diu Marcel. En l'autoficció, el protagonista de l’obra sol compartir el nom amb la persona de la realitat i la novel·la sol descriure un període de la vida de l’autor. Hi ha un joc entre identitat i realitat, qui és qui? i les descripcions a les novel·les corresponen a la realitat i, cóm?

Helsingør Biblioteket khelsbib.dk

L’autoficció es va estendre per primera vegada als països nòrdics amb el Knausgård i els seus llibres Min Kamp (La Meva Lluita), que van donar un impuls al gènere, i el va fer popular. Potser perquè l’autoficció proporciona un terreny fèrtil per a diferents anàlisis i especulacions. En qualsevol cas, l’autoficció és un dels gèneres més debatuts i dels que es parla més, els últims anys, als mitjans. Quan és una autoficció i quan no? Els límits es difuminen i hi es troben innombrables exemples de novel·les que que es mouen entre la ficció i la realitat. Per exemple: La Vigdis Hjort, amb la seva novel·la Arv og miljø  (Herència i ambient), llibre que recentment he deborat, es podria dir, i que, m'ha tocat! i, amb De urolige (Els inquiets) de la Linn Ullmann, van, i, continuen creant debat. 

Linn Ullmann (Els Inquiets)

L’autoficció tracta, bàsicament, de persones vives i esdeveniments reals. Si heu de definir el gènere amb precisió, és una novel·la on hi ha particularitats entre l'autor, el narrador i els personatges principals. Això vol dir que una novel·la d’autoficció pot ser molt autobiogràfica o/i alhora molt fictícia; això, significa, que moltes de les obres que s'anomenem d'autoficció, en realitat, no ho són en absolut.

El autors de les novel·les d'autoficció repeteixen, com un mantra: "El meu art és més important que jo mateix!" I com es detecta una obra d’autoficció? És un gènere mixt, o un híbrid?, on ficció i realitat es barregen, on? apareixen, els dilemes ètics, quan un escriu sobre un mateix i els altres

Vigdis Hjort (L'Herència)

A Noruega, saben alguna cosa especial sobre literatura i, a Dinamarca els lectors la devoren/em, els encanta la ficció i l'autoficció, sobretot, la noruega. Els prestataris i els lectors fan cua a les biblioteques per demanar prestat les darreres novel·les noruegues i, a les llibreries, les prestatgeries es buiden ràpidament. Perquè hi ha molts bons títols procedents de Noruega, d’alta qualitat. Però, per què hi ha tants bons escriptors al país veí i per què continuen apareixent nous talents?

A l'article: "Darrere de la literatura noruega", l'Oliver Møystad, parla del pla especial de suport (económic, i de promoció) i l'acord de contractació a Noruega, que al seu parer (i al meu, també) té una gran part del crèdit per la qualitat de la literatura publicada a Noruega. El professor Peter Stein Larsen presenta a l'article "Híbrids autobiogràfics", tres obres mestres de l’excel·lent literatura contemporània noruega, on aprofundeix en el que fa que la literatura noruega sigui tan excel·lent. Per descomptat, Noruega també té el seu propi festival del llibre, el Norwegian Literature Festival litteraturfestival.no/en/about-the-festival.

Oktoberbarn (Linda Boström knausgård)

També, veiem els autors noruecs en el punt de mira quan el gran festival internacional de literatura LiteratureXchange litx.dk arrenca a Aarhus cada any al Juny (exceptuant enguany, ja sabeu...). Per exemple a l'ùltim LiteratureXchange d'Århus van acudir, els autors, en Johan Harstad, en Per Petterson es.wikipedia.org/wiki/Per_Petterson i la Linn Ullmann, juntament, amb diversos altres grans noms internacionals. També, al NORD - Festival de literatura nòrdica helsbib.dk/NORD, que des de Elsinore, invita noms com són la Vigdis Hjorth (Er mor død) i en Lars Saabye Christensen, o altres escriptors re-coneguts. Llegiu més informació sobre el festival a nordfestival.dk o, a eReolen.dk, on es poden trobar inspiració per a títols noruecs que es poden llegir o escoltar.  

NORD és un festival que té com a objectiu fer visible la diversitat nòrdica i el parentiu nòrdic mitjançant un enfocament literari

helsingoer.ddbcms.dk/node/373

L’autoficció planteja, per tant, la qüestió de si les concessions fetes en nom de la ficció poden tenir conseqüències legals per als implicats (el llibre de la Vigdis Hjort, arv og miljø, va moure i remoure polemica, tan al nucli familiar de l'autora, com a tota Noruega). Una altra qüestió que sorgeix a la continuació del gènere és la naturalesa poc ètica d’utilitzar les històries de vida d’altres persones com a trama en una novel·la.

L’autoficció juga, doncs, amb la curiositat i les nocions de l’autor que hi ha darrere de la identitat i les similituds de l’obra amb el personatge principal i/o el narrador. Alguns creuen que tota la literatura és autoficció, ja que un autor sempre es basarà en la seva història personal en una producció de ficció, mentre que el professor de literatura, en Hans Hauge, distingeix entre autoficció i ficció.

Ficció i/o llibertat; pot ser difícil, com a lector, ignorar el contingut autobiogràfic i no vincular el contingut de les novel·les amb la identitat i la vida de l'autor. Tanmateix, també, es podria capgirar el tema i dir que s’hauria de plantejar deixar de banda la idea que no s’hauria d’enllaçar autor i contingut i, més aviat, mirar com un lector (potser sempre) ho fa de totes maneres. Per descomptat, la nostra lectura, de novel·les, pot estar motivada per una curiositat bàsica, per saber si els esdeveniments, són certs o no. És una força motriu totalment legítima en la lectura de textos ficticis que fan servir o coquetegen amb l’autobiogràfic. Però, si volem fer-ne una lectura, matisada, ens hauríem d’inclinar més cap a la qüestió del perquè i de cóm el text utilitza l’autobiogràfic, com a part de la seva afirmació literària.


Autobiografies, memòries, diaris i col·leccions de cartes són alguns dels gèneres que, com l’autoficció, es troben a la frontera entre la fantasia i el fet. Per exemple: la trilogia de l'autor noruec, en Tomas Espedal en.wikipedia.org/wiki/Tomas_Espedal "Biografia, Diari, Cartes" (1999, 2003, 2005) tracta sobre el dolor, l'escriptura i l'amor, escrits, en una prosa lírica, que apareix, com una mena de teràpia. Igual que en Knausgård, l'Espedal assigna un lloc central a les descripcions de la vida quotidiana i a les seves rutines banals i trivials.

 

L’autoficció s’ha estès especialment, a Dinamarca, després del canvi de mil·lenni; però, des de que la Leonora Christina Ulfeldt es.wikipedia.org/wiki/Leonora_Christina_Ulfeldt va escriure "Jammersminde" a finals del segle XVII, la història personal ha tingut veu en la literatura danesa. A França, alguns escriptors escriuen ara l’anomenada “exo-ficció”, que com a protesta contra l’autoficció tracta d’una persona diferent de l’autor.

 

dilluns, 23 de novembre de 2020

L'Estel de l'Alba. Llibres del nord enllà

Literatura

Morgenstjernen

   Karl Ove Knausgaard, Ystad, 2017. Foto: Søren Solkær

 

Karl Ove Knausgaard ca.wikipedia.org/wiki/Karl_Ove_Knausgård va desenvolupar gairebé un nou tipus de llenguatge, el de la banalitat del quotidià. Podia escriure sobre qualsevol cosa. I, efectivament, ho va fer!

És més important la literatura que fer mal a la gent? Això, no es pot argumentar! va declarar la Linda (la ex-dona d'en Knausgård) en.wikipedia.org/wiki/Linda_Boström_Knausgård. "La seva visió de mi era tan limitada que només em veia com volia veure’m. Era com si no em coneixes gens. Llegir-lo (va escriure, la Linda) era com patir una pèrdua. Avui crec que podria ser un d’aquests escriptors masculins que, en realitat, no saben escriure sobre dones.

 

Linda Boström Knausgård

"L'estrella del matí" (Morgenstjernen)

És l'aclaparadora última novel·la d'en Karl Ove Knausgård, que acaba d'arribar al mercat literari nòrdic (supose que eixirà aviat publicada en català i en castellà, potser, ja és al mercat?) sobre la vida de unes poques persones durant dos dies fatídics d'agost, mentre que una estrella gegant, d'una manera seductora i perillosa, apareix, de sobte, al cel estrellat.

L'Estel a l'Alba

A "Morgenstjernen", el professor de literatura l'Arne, la seva dona, l'artista Tove, i els seus fills passen les vacances a una casa, a Suècia, durant els calorosos dies d'estiu d'agost.
S’acosta el final de les vacances i a prop hi ha el seu amic, el ric hereu l'Eigil. Mentrestant, la pastora (protestant) Kathrine està a punt
d'anar-se'n a casa amb la seva família després d’un seminari, però es veu desbordada pels seus impulsos i lloga una habitació d’hotel, a prop. Una estrella gegant apareix una nit al cel nocturn i té una influència decisiva en les seves vides. El nou llibre d'en Knausgård és sobre sis persones diferents que estan de vacances a la mateixa zona de Suècia i, de sobte, apareix una gran estrella al cel.

"L'estrella del matí (de la matinada)" és un conte vertiginós, immersiu i fantàstic; un llibre sobre els contrastos entre la vida, la mort i l’ocasional que volem entendre. També, és la primera novel·la d'en Karl Ove Knausgård, després que va acabar el seu conte d'autoficció "La meva lluita (min kamp)", i segons, el mateix autor, just el seu contrari.


L'escriptor noruec, en Karl Ove Knausgaard

Immediatament vaig pensar en l'àlbum d'en Tintí, L'Étoile mystérieuse, on de cop i volta hi ha una nova estrella al cel que fa que la gent es comporti de manera estranya i auguri la fatalitat del món. En Knausgaard, va llegir Tintí, diu, però no recorda aquella història, ha declarat a la premsa (ho he llegit, al periòdic)

Doncs bé. Aquesta és la primera novel·la d'en Karl Ove des del final del gran projecte d'autoficció "La meva lluita (Min Kamp)" el 2013. Aquest controvertit llibre d'en Karl Ove, que va ser criticat i alabat a parts iguals. Jo, tan sols, he llegit la tercera novel·la, (on descriu, commovedorament, la seva vida familiar), i l'ultima part de la sexta, on parla, precisament de la malaltia de la Linda (la seva ex-dona) i de com se'n va adonar per fi, de lo malalta que, realment, aquesta estava (per raons professionals, me interesa llegir sobre persones bipolars, una de les especialitats del departament, on treballo)... llegint com el Karl, descriu el que li passava a la Linda t'en adones de lo poc que ell mateix coneixia la malaltia (de vegades les persones bipolars, poden estar anys estables o mig-estables, degut a la estabilitat a la seves vides i a la medicació!, fins que, quelcom la desperta i tenen una recaiguda).

 

Karl Ove

 

Al llibre, a més de l’Arne, l'Eigil i la Kathrine, també coneixem l'Emil, l'Iselin, la Solveig, Jostein, Turid i Vibeke, que lluiten cadascun amb els seus propis problemes a la vida. Quin tipus de fenomen és aquest? Tothom, parla de l'enorme poder de l'estrella, però té percepcions diferents del que viu. I després la vida continua, encara que no com abans, perquè comencen a passar esdeveniments inusuals. La novel·la segueix als personatges durant dos dies crucials de la seva vida.

"La Meva Lluita (Min Kamp, títol Hitlerià)": una novel·la autobiogràfica de unes 3.600 pàgines, sense filtre, on l'autor volia retratar la seva lluita per arribar a un acord amb la vida, ell mateix, les seves ambicions literàries i la gent que tenia al seu voltant. Segons el mateix Knausgård, no tenia expectatives sobre el projecte; al contrari, hauria de ser "quelcom al revés d'espectacular" i "un projecte realista" (Knausgård, va escriure en un correu electrònic al diari noruec Morgenbladet en.wikipedia.org/wiki/Morgenbladet, 15 de gener de 2010). Els primers tres volums de la sèrie es van publicar el 2009, els volums quatre i cinc el 2010, i el món va haver d’esperar fins al 2011 per obtenir el sisè i últim volum de l’obra gegant.

 

Knausgaard

A més, el projecte es va convertir, en l’obra més espectacular de la història literària recent de Noruega. Homes i dones, crítics i lectors ordinaris, tots estaven desmaiats pel realisme cínic i cru d'en Knausgård que exposà, totes les desagradables veritats de la vida. I, no sense motiu, l’obra va provocar un debat sobre com apropar-se a la descripció de la vida quotidiana i de les persones que la poblen. A Min kamp, en Knausgård retrata a diversos membres de la seva família, amics i coneguts. Això, va fer que molts trenquessin el contacte amb en Knausgård i alguns amenaçassin amb l'acció judicial. Min Kamp va costar molt a Knausgård en l'àmbit privat, però amb l'enorme treball es va consolidar com un dels escriptors contemporanis, més conegut, de Noruega.

 

Knausgård (l'escriptor noruec)


En Karl Ove Knausgård també, ha publicat una sèrie d’altres obres. Abans de l’èxit de Min kamp, ​​va publicar, per exemple, les novel·les; Fora del món i Tot té un temps. Al sisè i últim volum de Min kamp, ​​en Knausgård va proclamar que posava fi a la seva carrera d’escriptor. No és sorprenent, però, que no pogués abstenir-se d’escriure i, en els darrers anys, ha escrit una sèrie de versions diferents (he llegit part de primavera i tardor..confesso que és difícil llegir tanta realitat cotidiana, i tant detallada, un te que estar the right mood). El projecte d'en Karl Ove Knausgård de la seva serie estacional (Primavera, Estiu, Tardor...), va ser il·lustrat per l’artista visual noruega, la Vanessa Baird oslcontemporary.com/artists/vanessa-baird. En aquestes quatre col·leccions d’assaigs, en Karl Ove Knausgård explica a la seva filla, encara per néixer, o quan es un nadò, el món que l’espera. Res no és massa gran ni massa petit com per prendre-ho i, per tant, els llibres contenen reflexions i descripcions sobre tot, des de Van Gogh fins a katiusques, espelmes i estrelles. A la seva obra, en Karl Ove s’acosta a l’artista noruec l'Edvard Munch es.wikipedia.org/wiki/Edvard_Munch. Al llibret, en Knausgård es basa en una exposició al Munch Museum d’Oslo del 2017, que ell mateix va comissariar. Amb el llibre, en Knausgård intenta donar-se una idea del que signifiquen per a nosaltres les imatges d'en Munch, alhora, que explica la seva pròpia relació amb l'artista. El més important, però, es fa la pregunta: Què és l’art? Per què escric?. És un assaig personal sobre l’escriptura i el procés creatiu, ja que, a mesura que en Knausgård comença l’assaig, se'n adona que no és tan senzill: "La pregunta de per què escric sembla senzilla, però la senzillesa és un engany, perquè ara fa tres dies que estic assegut aquí al meu escriptori al sud de Suècia sense arribar a cap lloc". 

youtube.com/watch?v=-0EaEf2HXMs

Un altre escriptor turmentat?

 

En Karl Ove és una de les veus més destacades del nostre temps, ja amb la seva novel·la de sortida: Ute av verden, en Karl Ove es va marcar com una veu forta al món de la literatura. Tot i que, la novel·la no va esdevenir un èxit comercial, li va aportar el premi de la crítica noruega, com a únic guanyador, debutant, de la història del premi.

Va ser l’enorme treball a Min kamp el que va presentar a en Knausgård realment als lectors de tot el món. Ara, és vist com un dels escriptors més significatius de l’època, que ha deixat una empremta marcada en la literatura contemporània, i ha estat comparat diverses vegades amb l’autor francés, en Marcel Proust (À la recherche du temps perdu). Molts, també, han assenyalat, a en Knausgård com a futur candidat al premi Nobel de literatura. En Knausgård ha "colpejat", amb les seves obres, on descriu, eminentment, l’ésser humà. Es tracta d’obres sobre consideracions pesants i existencials. Sobre petites molèsties vergonyoses. Sobre la vulnerabilitat i el dolor. I sobre la recerca eterna de l'home pel sentit de la vida.

 

El llibre, on la Linda, dona la seva versió dels fets

Sàvies que:

La Siri Hudsvet (escriptora nord-americana, amb arrels noruegues), va escriure sobre el llibre d'en Knausgård desprès de fer-li una entrevista a Bergen (Noruega): 

Milers de pàgines d'autoexamen, aparentment, no el van portar a la il·luminació sobre la "dona" en si mateix. No n’hi ha prou amb adonar-se que un text femení, escrit per un home, i un text femení escrit per una dona, es reben de manera diferent; vull cridar l’atenció, continua dient la Siri, sobre la desigualtat sexual al món de les lletres. És, absolutament, essencial que els homes i les dones siguin plenament conscients del que està en joc, que quedi claríssim que hi ha alguna cosa alhora perniciosa i ximple en els nostres hàbits de lectura.

La Siri, també, va comentar que si el llibre d'en Knausgaard (Min Kamp) hagués estat escrit per una dona, ningú se l'hagés publicat! I en això, jo mateix, li dono tota la raó!


 

dijous, 19 de novembre de 2020

La foscor ens cau a sobre, i l'Estel de l'Alba d'en Karl Ove

La foscor ens cau a sobre, i l'Estel de l'alba d'en Knausgård 

 
Illustration: Gitte Skov

 

Aquests últims dies-setmanes han sigut, per a mi, una mena de descobriment; dos assumptes, equidistants, em poso al mig, que per circumstàncies polític-sanitàries i novetats literàries, m'han sorprès, despertant el meu interés, i han vingut a omplir part de les meves, elucubracions (hi ha, sempre, quelcom, que desperta, el meu interés!).

Aquests dos temes, diferents, en principi, no sé per quina raó?, exactament, han acabat al mateix cistell (departament) al meu cap, que els ha relacionat, entre sí, sense ni siquiera demanar-me permís, amb la claredat i amb la foscor (amb l'intensitat de la llum, es podria dir!). A més a més, la dimensió temps, també, ha jugat el seu paper (tots dos, ocorren, en aquests dies "nous" de virus i decisions polítiques, sembla ser, desmanegades!

Tot això, em fa pensar, en el mètode experimental, que implica, com ja sabeu, l'observació, manipulació, i el registre de variables (dependents, independents, intervinents, etc.) que poden canviar tan el resultat d'un experiment (empíric), com d'una idea preformada, capgirant l'opinió que un, s'havia format per endavant, produint desconcert, alegria, o ves a saber què? Això, ens demostra lo saludables que són, els canvis d'opinió, i de tot tipus. 

Massacre, extermini.
 Foto: Mads Claus Rasmussen

Tema polític-sanitari

Hi ha quelcom què fa pudor, al regne danès?

Ara mateix acabo de rebre (això, ho vaig escriure ahir), al mòbil, la noticia del dia, es podria dir (per aquests indrets): el Ministre d'Alimentació danés, socialdemòcrata, acaba de dimitir. Us conto, (segurament ho heu llegit a la premsa o escoltat a les noticies?, no ho sé!) però, jo us dono una versió propera del que hi està passant amb la crisis dels visons i l'industria pelletera danesa, causa d'una crisi de govern, aquests dies. El Ministre Mogens Jensen es.wikipedia.org/wiki/Mogens_Jensen_(político) havia donat l'ordre de sacrificar (exterminar, Yes!) tots els visons danesos, degut a que s'havia descobert una mutació del coronavirus (el Cluster-5) en algunes de les granges on es crien aquests petits depredadors. Per tant, la primer ministre, la Mette Frederiksen, el passat 4 de Novembre, va informar als danesos i, a tots els que vivim al país, que la matança dels visons se posava en marxa per raons sanitàries, per evitar una possible pandèmia en paral·lel, a nivell nacional o, encara més greu, a nivell mundial.

La Primer Ministre. La fortalesa de Mette Frederiksen també pot ser la seva debilitat

El Ministre d'Alimentació danés, va informar de la greu situació a la Primer Ministre, però resulta ser que la llei, no l'emparava. Ara, s'ha convertit en una clara discussió política, es clar; hi estan els que acusen al Ministre danés de la seva falta de responsabilitat per donar l'ordre quan la llei no hi estava aprovada pel parlament (Folketing), i els que acusen a la Primer Ministre per haver-se fiat del seu ministre, sense contrastar o assegurar-se que la llei els protegia. Tot està resultant molt bizard; per una part 17 milions de visons sentenciats a mort (hi vivim, només, 5'7 milions de persones, a Dinamarca) i, per altra banda, les veus que feia temps hi estaven, en contra d'aquesta industria cruel que utilitza les pells dels animals com a producte de venta.

L'edifici del Ministeri d'Alimentació (Copenhaguen)

Per tant, el país ha entrat en una crisis doble, per una banda el debat polític-sanitari i per altra, el debat democràtic, clarament,  confrontats, per aquests fets (era/és necessari matar als visons? sanitariament parlant: Sí, perquè demostra la responsabilitat d'un govern per evitar una doble pandèmia mundial degut a la mutació del virus. I, per altra banda, ha sigut un error democràtic greu donar una ordre sense estar la llei aprovada?: Sí, la llei a la mà es un requisit sense cap tipus de dubte, imprescindible, en democràcia. 

El terreny hi és en aquest moment confús; els partits de centredreta i dreta aprofiten per atacar a la Primer Ministre, la Mette Fredriksen, i al seu ministeri i els partits de centreesquerra i d'esquerra proven de redirigir els atacs sobre el Ministre d'Alimentació, el Mogens Jensen i el seu ministeri (que no és el primer cop que s'equivoca). La societat danesa, acostuma, a estar unida davant de les adversitats; la majoria de la població i de la classe política han donat suport, fins ara, a totes les decisions del seu govern (socialdemòcrata) però, aquests últims dies, s'obrin escletxes i se senten veus crítiques i, molt crítiques, respecte a la falta de gestió democràtica (quelcom desconegut!) envers l'industria del visó. 

Els ciutadans verds, que estaven indignats, volen que aquesta industria desaparegui, per sempre, d'un país considerat, climàticament, ambiciós, tampoc, aproven que la llei no estigues en ordre; i, com a bons ciutadans, solidaris, desitgen que els agricultors i les seves granges siguin indemnitzats al 100%, per la desaparició, sobtada, del seu mig de vida. Per altra banda, la dreta i centre dreta, aprofiten la crisis dels visons, per a criticar al govern i, guanyar punts, per les pròximes eleccions.

Visó (Mink)

Que Dinamarca, un dels països més rics i verds del món, ara amb les seves granges de visons, aparegui com: "el Wuhan de l’Oest", una contrapartida europea als mercats humits de la Xina, s'hi viu com una catàstrofe (tot i que, els pocs casos han sigut detectats i controlats, a temps). Jo mateix, ni tan sols hauria mencionat Dinamarca si algú m'hagués preguntat, fa unes setmanes, sobre quins països s’hauria de conèixer en relació amb la crisi de la COVID-19. Com molts altres ciutadans del món, no sabia que Dinamarca, era el líder mundial en la cria de visons, fins i tot, he averiguat, hi ha una granja prop d'on visc!

Mentrestant, tot i la meva total ignorància sobre el tema, els agricultors de visons danesos criaven el visó més bo i més cobejat del planeta, amb pells suaus i brillants, gràcies a les condicions, més humanes (diuen)?, a Dinamarca que en altres països. I, aquesta producció, per cert, massiva, al mateix temps ajudés a fer que algunes de les pells que fins ara no es podien assolir estiguessin disponibles.

Moviment extra al parlament danés, aquests ùltims dies

Un visó danès, fantàsticament, processat va destacar a la diabòlicament excèntrica casa d’alta costura francesa On Aura Tout Vu onauratoutvu.com/videos, que crea roba per a símbols pop. Tot i que, en cas contrari, moltes cases d’alta costura han decidit seguir l’esperit de l’època i renunciar, completament, a mostrar pells autèntiques.


Tema literari

Morgenstjernen


Karl Ove Knausgård
Foto: David Vintiner
    

Karl Ove Knausgaard ca.wikipedia.org/wiki/Karl_Ove_Knausgård va desenvolupar gairebé un nou tipus de llenguatge, el de la banalitat del quotidià. Podia escriure sobre qualsevol cosa. I, efectivament, ho va fer!

És més important la literatura que fer mal a la gent? Això, no es pot argumentar! va declarar la Linda (la ex-dona d'en Knausgård) en.wikipedia.org/wiki/Linda_Boström_Knausgård. "La seva visió de mi era tan limitada que només em veia com volia veure’m. Era com si no em coneixes gens. Llegir-lo (va escriure, la Linda) era com patir una pèrdua. Avui crec que podria ser un d’aquests escriptors masculins que, en realitat, no saben escriure sobre dones.

Linda Boström Knausgård

"L'estrella del matí" (Morgenstjernen)

És l'aclaparadora última novel·la d'en Karl Ove Knausgård, que acaba d'arribar al mercat literari nòrdic (supose que eixirà aviat publicada en català i en castellà, potser, ja és al mercat?) sobre la vida de unes poques persones durant dos dies fatídics d'agost, mentre que una estrella gegant, d'una manera seductora i perillosa, apareix, de sobte, al cel estrellat.

L'Estel a l'Alba

A "Morgenstjernen", el professor de literatura l'Arne, la seva dona, l'artista Tove, i els seus fills passen les vacances a una casa, a Suècia, durant els calorosos dies d'estiu d'agost.
S’acosta el final de les vacances i a prop hi ha el seu amic, el ric hereu l'Eigil. Mentrestant, la pastora (protestant) Kathrine està a punt
d'anar-se'n a casa amb la seva família després d’un seminari, però es veu desbordada pels seus impulsos i lloga una habitació d’hotel, a prop. Una estrella gegant apareix una nit al cel nocturn i té una influència decisiva en les seves vides. El nou llibre d'en Knausgård és sobre sis persones diferents que estan de vacances a la mateixa zona de Suècia i, de sobte, apareix una gran estrella al cel.

"L'estrella del matí (de la matinada)" és un conte vertiginós, immersiu i fantàstic; un llibre sobre els contrastos entre la vida, la mort i l’ocasional que volem entendre. També, és la primera novel·la d'en Karl Ove Knausgård, després que va acabar el seu conte d'autoficció "La meva lluita (min kamp)", i segons, el mateix autor, just el seu contrari.

L'escriptor noruec, en Karl Ove Knausgaard

Immediatament vaig pensar en l'àlbum d'en Tintí, L'Étoile mystérieuse, on de cop i volta hi ha una nova estrella al cel que fa que la gent es comporti de manera estranya i auguri la fatalitat del món. En Knausgaard, va llegir Tintí, diu, però no recorda aquella història, ha declarat a la premsa (ho he llegit, al periòdic)

Doncs bé. Aquesta és la primera novel·la d'en Karl Ove des del final del gran projecte d'autoficció "La meva lluita (Min Kamp)" el 2013. Aquest controvertit llibre d'en Karl Ove, que va ser criticat i alabat a parts iguals. Jo, tan sols, he llegit part de la tercera entrega i l'ultima part de la sexta, on parla, precisament de la malaltia de la Linda (la seva ex-dona) i de com se'n va adonar per fi, de lo malalta que, realment, aquesta estava (per raons professionals, me interesa llegir sobre persones bipolars, una de les especialitats del departament, on treballo)... llegint com el Karl, descriu el que li passava a la Linda t'en adones de lo poc que ell mateix coneixia la malaltia (de vegades les persones bipolars, poden estar anys estables o mig-estables, degut a la estabilitat a la seves vides i a la medicació!, fins que, quelcom la desperta i tenen una recaiguda).

Karl Ove

Al llibre, a més de l’Arne, l'Eigil i la Kathrine, també coneixem l'Emil, l'Iselin, la Solveig, Jostein, Turid i Vibeke, que lluiten cadascun amb els seus propis problemes a la vida. Quin tipus de fenomen és aquest? Tothom, parla de l'enorme poder de l'estrella, però té percepcions diferents del que viu. I després la vida continua, encara que no com abans, perquè comencen a passar esdeveniments inusuals. La novel·la segueix als personatges durant dos dies crucials de la seva vida.

"La Meva Lluita (Min Kamp, títol Hitlerià)": una novel·la autobiogràfica de unes 3.600 pàgines, sense filtre, on l'autor volia retratar la seva lluita per arribar a un acord amb la vida, ell mateix, les seves ambicions literàries i la gent que tenia al seu voltant. Segons el mateix Knausgård, no tenia expectatives sobre el projecte; al contrari, hauria de ser "quelcom al revés d'espectacular" i "un projecte realista" (Knausgård, va escriure en un correu electrònic al diari noruec Morgenbladet en.wikipedia.org/wiki/Morgenbladet, 15 de gener de 2010). Els primers tres volums de la sèrie es van publicar el 2009, els volums quatre i cinc el 2010, i el món va haver d’esperar fins al 2011 per obtenir el sisè i últim volum de l’obra gegant.

A més, el projecte es va convertir, en l’obra més espectacular de la història literària recent de Noruega. Homes i dones, crítics i lectors ordinaris, tots estaven desmaiats pel realisme cínic i cru d'en Knausgård que exposà, totes les desagradables veritats de la vida. I, no sense motiu, l’obra va provocar un debat sobre com apropar-se a la descripció de la vida quotidiana i de les persones que la poblen. A Min kamp, en Knausgård retrata a diversos membres de la seva família, amics i coneguts. Això, va fer que molts trenquessin el contacte amb en Knausgård i alguns amenaçassin amb l'acció judicial. Min Kamp va costar molt a Knausgård en l'àmbit privat, però amb l'enorme treball es va consolidar com un dels escriptors contemporanis, més conegut, de Noruega.

Knausgård (l'escriptor noruec)

En Karl Ove Knausgård també, ha publicat una sèrie d’altres obres. Abans de l’èxit de Min kamp, ​​va publicar, per exemple, les novel·les; Fora del món i Tot té un temps. Al sisè i últim volum de Min kamp, ​​en Knausgård va proclamar que posava fi a la seva carrera d’escriptor. No és sorprenent, però, que no pogués abstenir-se d’escriure i, en els darrers anys, ha escrit una sèrie de versions diferents (he llegit part de primavera i tardor..confesso que és difícil llegir tanta realitat cotidiana, i tant detallada, un te que estar the right mood). El projecte d'en Karl Ove Knausgård de la seva serie estacional (Primavera, Estiu, Tardor...), va ser il·lustrat per l’artista visual noruega, la Vanessa Baird oslcontemporary.com/artists/vanessa-baird. En aquestes quatre col·leccions d’assaigs, en Karl Ove Knausgård explica a la seva filla, encara per néixer, o quan es un nadò, el món que l’espera. Res no és massa gran ni massa petit com per prendre-ho i, per tant, els llibres contenen reflexions i descripcions sobre tot, des de Van Gogh fins a katiusques, espelmes i estrelles. A la seva obra, en Karl Ove s’acosta a l’artista noruec l'Edvard Munch es.wikipedia.org/wiki/Edvard_Munch. Al llibret, en Knausgård es basa en una exposició al Munch Museum d’Oslo del 2017, que ell mateix va comissariar. Amb el llibre, en Knausgård intenta donar-se una idea del que signifiquen per a nosaltres les imatges d'en Munch, alhora, que explica la seva pròpia relació amb l'artista. El més important, però, es fa la pregunta: Què és l’art? Per què escric?. És un assaig personal sobre l’escriptura i el procés creatiu, ja que, a mesura que en Knausgård comença l’assaig, se'n adona que no és tan senzill: "La pregunta de per què escric sembla senzilla, però la senzillesa és un engany, perquè ara fa tres dies que estic assegut aquí al meu escriptori al sud de Suècia sense arribar a cap lloc".

Un escriptor turmentat?

En Karl Ove és una de les veus més destacades del nostre temps, ja amb la seva novel·la de sortida: Ute av verden, en Karl Ove es va marcar com una veu forta al món de la literatura. Tot i que, la novel·la no va esdevenir un èxit comercial, li va aportar el premi de la crítica noruega, com a únic guanyador, debutant, de la història del premi.

Va ser l’enorme treball a Min kamp el que va presentar a en Knausgård realment als lectors de tot el món. Ara, és vist com un dels escriptors més significatius de l’època, que ha deixat una empremta marcada en la literatura contemporània, i ha estat comparat diverses vegades amb l’autor francés, en Marcel Proust (À la recherche du temps perdu). Molts, també, han assenyalat, a en Knausgård com a futur candidat al premi Nobel de literatura. En Knausgård ha "colpejat", amb les seves obres, on descriu, eminentment, l’ésser humà. Es tracta d’obres sobre consideracions pesants i existencials. Sobre petites molèsties vergonyoses. Sobre la vulnerabilitat i el dolor. I sobre la recerca eterna de l'home pel sentit de la vida.

El llibre, on la Linda, dona la seva versió dels fets

Sàvies que:

La Siri Hudsvet (escriptora nord-americana, amb arrels noruegues), va escriure sobre el llibre d'en Knausgård desprès de fer-li una entrevista a Bergen (Noruega): 

Milers de pàgines d'autoexamen, aparentment, no el van portar a la il·luminació sobre la "dona" en si mateix. No n’hi ha prou amb adonar-se que un text femení, escrit per un home, i un text femení escrit per una dona es reben de manera diferent; vull cridar l’atenció, continua dient la Siri, sobre la desigualtat sexual al món de les lletres. És, absolutament, essencial que els homes i les dones siguin plenament conscients del que està en joc, que quedi claríssim que hi ha alguna cosa alhora perniciosa i ximple en els nostres hàbits de lectura.

La Siri, també, va comentar que si el llibre (Min Kamp) hagués estat escrit per una dona, ningú se l'hagés publicat! I en això, jo mateix, li dono tota la raó!