dissabte, 3 de juliol de 2021

L' Alegre Frenesí (Det Glade Vanvid)

L'Alegre Frenesí, experiència gastronòmica gourmet a preus assequibles



Els germans Koch 

Ara mateix, hi està plovent i plovent! Aquest matí m'he aixecat, com de costum, al voltant de les 7 (am), exceptuant, quan tinc el torn de matí, que llavors m'aixeco a les 05:30 (træls! com diuen els danesos de la península de Jutlàndia, quan quelcom és molest o no és del seu grat!)... plou i fa uns 17 graus de temperatura; sentada amb la porta oberta, que hi dona a la part posterior del "petit jardí" i, mentre en faig el primer coffee, prove d'escriure aquest post escoltant el cant dels ocells (ni ha un munt) i, com les nits, encara, son molt curtes, pos canten "non stop", es a dir, pràcticament, tot el dia! ja que, la nit-nit, de moment, no ha tornat! (m'encanta el cant dels ocells, tot i que, no sóc en Pau Casals)...però, per altra banda, i degut, al treball per torns, ja fa temps que vaig adquirir uns taps per a les orelles, fets a mida, això sí! que em permeten dormir quan torne a casa després d'haver-hi treballat tota la nit o quan vull fer una siesta (lur, en danés) i, els nens del veí hi són a la "colxoneta" elàstica, que els seus pares, estratègicament, han "plantat" ben lluny de casa seva, al ùltim racó del seu jardí, que fa frontera amb el meu, i que ha vingut a parar, ben prop del nostre dormitori, i com els nens són nens (i són sagrats!) pos que tinc que fer?!, me fico els taps i hala, a fer la migdiada! Tot tinc que dir-ho, un dia, els veïns, amb els que compartim la tanca (i, sembla ser, de vegades, els nens!) que delimita els respectius territoris, ens van dir: si fan molt de soroll dieu-li als nens! What?, als nens? És clar, no els hem dit mai res als nens...i, ni als pares tampoc (déu ens lliure!)

Plovent 

La Bogeria Feliç! Jubilæum

Aquesta nit anirem a sopar, a un restaurant: Det Glade Vanvid  Det Glade Vanvid - video situat, al port d'Aarhus. El dijous va fer 2 anys que vaig aconseguir la plaça al hospital d'Århus, al departament 4 de psiquiatria, especialitzat en la enfermetat bipolar i, pertanyent, al grup de departaments dels malalts amb depressió i ansietat. Llavors anirem a sopar aquesta nit per celebrar-ho!

 

Det Glade Vanvid (al port d'Aarhus)

Det Glade Vanvid (L'Alegre Frenesí, o la Bogeria Feliç) detgladevanvid.dk/aarhus-2


Menjar de qualitat, a preus assequibles! (Aarhus, front portuari)
 

Va ser allà per l'any 2008, en un bonic dia de primavera..., que els germans Koch es van proposar crear un concepte, centrat, en la bona experiència de restaurant que contenia menjar gourmet de qualitat a un preu fantàstic i on tot estigués inclòs. 

El punt de partida és: "tot allò del que no vulgueu prescindir – és inclós" i, "tot allò que, espereu trobar, trobareu!"

El concepte "La bogeria feliç" es crea com una experiència de restaurant, de ple dret, que té lloc en un entorn informal i decorat amb bon gust. El bon gust, una presentació exquisita i ingredients de qualitat, de temporada, combinats amb un total de 25 anys d’experiència en l’escena culinària nòrdica, creen una bona experiència de restaurant, que és l'objectiu principal dels germans Koch (com a bon cuiners gourmet) i el desig de nosaltres els clients quan acudim al restaurant.   

Aarhus (havnefronten)

El menjar no es "manté" sol, per això els 7 vins diferents de la barra de vins són seleccionats de la mà del sommelier segons la temporada i el gust canviant del menú. Els Koch, consideren, que és un tast de vins. A més del vi, també, ofereixen 2 tipus de cervesa.

Volen el millor pel preu per als hostes, per això treballen amb alguns dels millors proveïdors en el camp de l’alimentació.

Gaudeix de la bonica vista de la ciutat sobre la conca del port, escolta música atmosfèrica, sent l'ambient i aixeca el got amb la família, els amics o els companys de feina.

Altres ofertes culinaries al port d'Aarhus


Restaurant Anker (Aarhus zona portuària)


El restaurant Anker restaurantanker.dk situat al carrer Fiskerivej 12, al port de vaixells de fusta d'Aarhus. Entre embarcacions d'esbarjo i onades. És un restaurant d’inspiració francesa que, però, no pretén, prendre's massa seriosament. Aquí no hi trobareu ni petits dits picants ni cambrers amb el nas als núvol, sinó un equip de personal dedicat que gira al voltant de la gran experiència gastronòmica.


Amb adreça al costat de l’aigua, tenen l’oportunitat de recollir el peix a les peixateries locals del port, que acaben d’aixecar els peixos (hehe!), de les profunditats. Pots menjar les captures del dia i olorar l’aigua salada.


A més dels plats inspirats en el mar, també podeu gaudir d’una gran quantitat de delícies franceses, i els divendres i dissabtes escoltar jazz alhora!


Restaurant Hantwerk

Què és el Hantwerk?


Hantwerk (Aahus, zona portuària)

L’artesania és artesania! Al Hantwerk, tenen un dit al "pastis", i un altre a la cervesa. 


Res no és casual, i no és casualitat!


Bons artesans. A les aixetes, les ampolles i a la cuina.


Per això, el Hantwerk hi és “muntat” per algú,

que domina (artesans) en els seus respectius camps.


És un restaurant? Njaaa ...

Un gastropub? Njaaa ...

Un bistrot? Njaaa ...


També es pot escoltar música a l'aire lliure, de tant en tant!

Hantwerk


El Hantwerk 


Ambient d'estiu, al port d'Aarhus (sommerhygge!)

Nota aclaratòria: 

Agafarem el tramvia elèctric que ens deixarà al davant del port en tan sols 15' des de casa (7 vins diferents! hehe) A reveure!

 

dimecres, 16 de juny de 2021

LiteratureXchange 2021 (10- 20 juny) i l'obertura esglaonada d'un país petit


LiteratureXchange 2021 (Postcorona times)


Intercanvis literaris (Aarhus, juny 2021)

Aquests dies passen coses a Aarhus, i en general a tot el país danès, les autoritats fa ja un parell de mesos o tres, no ho recordo?!, Van deixar re-obrir tot tipus de locals d'oci, museus, restaurants i d'altres ... això si, amb la condició, que presentes el teu coronapas (el teu corona passaport), és a dir: has d'amostrar, gràcies als mòbils, al "camata" de torn o al porter del cinema o a l'entrada dels museus el teu mòbil i, o bé estas vacunat (i jo, ho estic des de mitjans de febrer quan vaig tindre la segona cita amb la Pfizer, o bé una prova de PCR negativa, dins de les últimes 72 hores) ... llavors els tests han estat en auge, i han aparegut com per art de màgia, llocs, on testar a la població, gairebé, a cada racó d'aquest petit país (i em ve al cap en Llach ... hehe!) ja que, la majoria de la població danesa, i suposo que a tot arreu ... estava passant un "mono" terrible d'anar allà on els venia de gust! I després, de mesos "no retinguts" i potser, amb més llibertat de moviment que en altres països europeus, però, com estava tot tancat pos la "llibertat" la tenies d'anar a la platja, al bosc o a passejar pel camp (i donant gràcies!) o dedicar-te, a les plantes del jardí, si tens un (com jo, he fet 😊!); hi ha habut qui era aficionat a la jardineria per endavant, i qui, si o si, s'ha estat, on podia passar els seus dies.

Fingerbøl, al "petit jardí"

En el meu cas, una mica de tot, sempre m'han agradat les plantes (me vaig criar a una casa, al centre del poble, amb un jardí interior, que ens va fer de patí de jocs, a mi i als meus germans i cosins) i recordo a la meva iaia Doloretes, sempre "liada" amb les plantes - Doloretes, bordadora de tota la vida i casada amb un escritor del poble - i, per cert, hi feien molt bon macth; Doloretes se encarregava de les coses pràctiques (el menjar, la neteja, la casa i els fills) i Pepe (José Alfonso i Vidal) d'escriure, crear, utilitzar el seu intel·lecte i com diriem els catalano-parlants de poble "de donar-li voltes a les coses del món"! (Ja m'agradaria a mí tenir una Doloretes a la meva vida!), tot i que, no em puc queixar! Per raons pràctic-econòmiques i, també, de desenvolupament personal (tot hi ha que dir-ho!), tinc un treball interessant, no ho nego! al que tinc que acudir 37 hores setmanals i, per tant, em falta temps per dedicar-me a altres coses! Faig tot el que puc, intento descansar, tenir cura del meu petit jardí, i estar a la "aguait" dels esdeveniments culturals, polítics i de les "break news" (properes i llunyanes)...com a bona curiosa nata que sóc!

Temps d'estiu 

En fi, el que us volia contar, es que aquest mes d'juny hi ha tornat, després d'un any sense, per raons que tots coneixem, el LiteratureXchange, el festival literari de la ciutat d'Aarhus. 

Intercanvis literaris



El festival LiteratureXchange litx.dk té lloc, aquests dies, des del 10 fins al 20 de Juny, 2021.

Al llarg d’onze dies, la ciutat s’omple de més de 180 esdeveniments amb autors internacionals i danesos, converses sobre literatura i inspiració per a la propera experiència lectora.

El programa d’aquest any, compta amb la presència de nombrosos escriptors internacionals. Aquest any, el festival literari se centra en els temes: Menys desigualtat al món i més igualtat de gènere, basats en dos dels objectius mundials de les Nacions Unides, a més de Música i Literatura.

Alguns dels autors:

L'Asta Olivia Nordenhof (DK)

L'Asta Olivia Nordenhof forfatterweb.dk/oversigt/nordenhof-asta-olivia està a l’alçada i molt a prop dels seus lectors, com un llibre obert, amb l’esperança d’ajudar a establir comunitats solidàries fora de la comunitat literària. Ha estat nominada al premi de literatura del Consell Nòrdic 2021 pel seu debut en la novel·la "Diners a la butxaca".

"Diners a la butxaca" (2020) Penge på Lommen és una novel·la, a dins d'una sèrie, amb el subtítol "Scandinavian star - Part 1". Com mostra el subtítol, el naufragi del 7 d'abril de 1990 al transbordador de passatgers Scandinavian Star és un fet històric de la novel·la. Tot i això, només, hi ha un sol capítol al mig del llibre, en aquest primer volum de la sèrie, que esmenta el naufragi. Aquest capítol, es presenta, com a crítica al capitalisme, on l’enfocament del desastre es basa en la "hipotesi" que hi va haver frau en les assegurances i que l’incendi al vaixell va ser causat per motius econòmics. La Nordenhof ha estat elogiada pels seus retrats personals, realistes i per com transmet les dures circumstàncies de la "classe baixa" nòrdica amb un to humorístic i de forma present i simpàtica.

La Nordenhof és moltes vegades relacionada amb el Yayah Hassan, ca.wikipedia.org/wiki/Yahya_Hassan perque, de la mateixa manera, s’autoesposa, lliure i concret en el seu estil d’escriptura. Són polítics pel que fa a donar veu a aquells que no tenen veu i, prenent, com a punt de partida la seva pròpia posició en la societat, el lector s’acosta molt a les existències sobre les quals escriuen els mitjans de comunicació. Per tant, la literatura esdevé amb ells un lloc on es pot conèixer l’individu sense prejudicis ni generalitzacions.

"Jeg hedder Folkvi" (Em dic Folkvi) 

16. juni 2021
a les 18.30 - 20.00
 a l'Auditorium, Moesgaard Museum

Maria Hesselager. Foto: Lærke Posselt.

S’han escrit molts llibres de no-ficció i ficció sobre els homes forts de l’època vikinga que marxaven en expedicions. Però, què passava amb les dones víkinges? La novel·la debut de la Maria Hesselager "Jeg hedder Folkvi" té lloc en una interpretació lliure de l’època víkinga i tracta de la jove Folkvi. Es pot veure al LiteratureXchange 2021, a  la Maria Hesselager explicant la novel·la i a la Sara Heil Jensen, arqueòloga del Museu Moesgaard moesgaardmuseum.dk, explicant la vida de les dones a l’època vikinga gutkind.dk/forfatter/maria-hesselager.


Stine Pilgaard. Foto: Astrid Dalum

Amb una sàtira encastada, la Stine Pilgaard stinepilgaard.dk ens ofereix una visió irònica i sarcàstica sobre els mecanismes entre amics, veïns i familiars. L’obra, també, conté una sèrie de referències originals a la història literària i la cultura popular. La Stine Pilgaard està al dia amb la seva tercera novel·la, "Metre per segon" (2020) Meter i sekundet (un dels llibres que he escoltat mentre caminava per la platja, que tinc prop de casa), que ha aterrat suaument entre els lectors i els crítics que lloen l’autora pel seu talent paròdic i el seu temps agut. La novel·la està carregada de llenguatge, lliçons de conduir, amor, fumar, convivència, anhel de conversa i voluntat, i, és una cançó d’amor per la llengua, la conversa i la reunió molt entretinguda entre dues cultures, la costa oest danesa (un món apart!) i el cosmopolitisme de Copenhagen i d'Aarhus.

A la seva segona novel·la Lejlighedenssange (2015), on seguim la vida dels residents d'una cooperativa a Trøjborg, un barri d'Aarhus. Aquí, les relacions tenses, estressants i, afortunadament, de vegades també amoroses, es teixeixen mitjançant caps de setmana de treball, festes agrícoles i un narrador que escriu, molt adequadament, cançons ocasionals per als altres residents quan tenen aniversaris. I n’hi ha moltes: "és possible que us abstingueu de baixar la bandera abans de tornar-la a hissar", ressona el mantra del narrador quan una cançó divertida és substituïda per la següent.

La Stine Pilgaard té un do especial per a radiografiar la confusió lingüística i els malentesos que sorgeixen quan les persones es comuniquen i es trenquen les relacions.

La Pilgaard, va néixer a Aarhus el 1984, es va graduar a l'escola d'escriptors el 2010. 

El programa nòrdic. Det nordiske program


Vigdis Hjorth, al fons la torre (civil) del rellotge d'Aarhus

El 2021 LiteratureXchange, se centra, especialment, en la literatura rica i diversa que prové dels països nòrdics. Combinats amb els 17 objectius mundials de les Nacions Unides per a un futur sostenible, s'endinsa en els problemes i temes globals com la desigualtat econòmica  i la igualtat de gènere, la salut i el benestar, així com el clima i la biodiversitat que es desenvolupen als països nòrdics. Som tan iguals com creiem? L’Estat del benestar és impecable? Què passa amb els que cauen pels forats de la xarxa de seguretat? I quina és la posició de la regió nòrdica en la crisi climàtica mundial?

El programa inclou autors i investigadors nòrdics que, en els seus treballs i investigacions respectius, se centren en temes que s’aborden a través de llengües, cultures i literatures a través d’una àmplia gamma de lectures, debats i xerrades d’autors.

Al LiteratureXchange 2021, es pot experimentar els següents autors nòrdics:

- L’autora finlandesa Sofi Oksanen ca.wikipedia.org/wiki/Sofi_Oksanen de la indústria de la fertilitat a Europa abans i després de la caiguda del Mur

- El noruec Geir Gulliksen per a l'obertura de LiteratureXchange 2021

- El poeta danès Caspar Eric explica els seus poemes inspirats en la pandèmia de la corona i el primer tancament

- La danesa Leonora Christina Skov fa una conferència sobre el seu nou llibre: "Si no en parlem" i sobre gènere i homosexualitat

- La noruega Vigdis Hjorth es.wikipedia.org/wiki/Vigdis_Hjorth i el danès Thomas Korsgaard que conversen sobre la relació de la ficció amb la realitat

- L’autora finlandesa Monika Fagerholm en.wikipedia.org/wiki/Monika_Fagerholm, que parla de cultura i poder abusius

Dekameron 2021. Es busquen històries de corona



Com ha estat per a vosaltres l'últim any de pandèmia? Heu estat aïllats dels vostres pensaments i potser heu adquirit una nova comprensió de vosaltres mateixos?, i del món que us envolta?. O, heu començat a cultivar verdures, a teixir, a entrenar per a una marató o alguna cosa, completament, diferent?

El projecte de literatura Dekameron 2021 a dins del festival LiteratureXchange 2021 d'Aarhus ha volgut escoltar la veu del seu públic i, per tant, la seva història de corona i els assistents al festival tenen l’oportunitat de donar el seu testimoni en un moment que mai no oblidarem! Les millors històries seran seleccionades i interpretades per un autor i publicades en una antologia de 100 històries, a finals del 2021.

Llegint? A la fresca...estiu 2021 






dimarts, 11 de maig de 2021

Socialisme Nòrdic

Nordisk Socialisme

 

És socialista Escandinàvia?

 

Efectivament, són països democràtics on els seus ciutadans estan ben atesos.

 

Pelle Dragsted (Polític d'esquerres i escriptor danès)


Sóc socialista fins "el moll de l'os". Però, com més temps passo/e a l'esquerra, més sovint em demano/e, quin tipus de socialista sóc?

Quan vaig arribar, fa més de 9 anys, a Dinamarca, em vaig registrar com a ciutadà d'Aarhus (llavors, vivia al centre, de lloguer, al davant del jardí botànic, a un sisé pis d'uns 72 metres quadrats, amb les millors vistes sobre la ciutat, que mai més tindré 😔...i, fa uns 4 anys, vam adquirir (comprar) un adossat d'uns 115 metres quadrats, tot això, ho comento/e perquè el post d'avui va de socialisme...nòrdic, això sí! L' adossat, a més té un petit jardí amb dos terraces (uns 300 metres, en total) amb vistes a les meves plantes i a una pomera i a una magnòlia que vaig plantar, no fa molt...i un parking lot que hi és situat a un desnivell del terreny i, des de on puc veure un petit trosset de mar (de vegades, hi penso, en traure les cadires de la platja i assentar-me al davant del morro del cotxe i mirar cap a l'horitzó, hehe!)...ahhh, i perquè us contava tot això? ...sí-ii, perquè vaig adquirir automàticament, quan em vaig registrar... el dret a votar a les municipals i llavors, vaig votar a Endhedslisten enhedslisten.dk, un dels partits més esquerrans que es podia trobar per aquests indrets, tot i que,...a les dues últimes municipals vaig votar a SF sf.dk un partit amb el que me he anat identificant més, a mida que he anat coneixent i aprofundint, en la política danesa.


Endhedslisten, un dels partits d'esquerres, com ja he comentat, més a l'esquerra, ha de estar prou feliç perquè, en Pelle Dragsted ca.wikipedia.org/wiki/Pelle_Dragsted, un dels seus perfils públic més conegut, i que adverteix contra la política identitària com a possible carreró sense sortida i, formula una política vermella ben treballada per al sector financer i, troba nous camps de batalla per a una esquerra que, en cas contrari, es redueix a una funció de la socialdemocràcia actual.

En Dragsted va ser un dels observadors polítics Europeus que hi va ser present a Catalunya, durant el "no" referèndum, de l'1 d'octubre

Tot això, ho ha fet, en el seu llibre, que s’anomena: Nordisk Socialisme (Socialisme Nòrdic). Aquí, posa en joc tots els tresors revolucionaris en un intent de salvar part del llegat (revolucionari), i convertir-lo en una realitat aprofitable. Potser en Dragsted, també, ocasionalment, causa malestar entre els altres gestors del seu partit.

 

El llibre es podria haver anomenat: Socialdemocràcia al segle XXI?

 

Ciment o xampany?

En Pelle Dragsted explica, al llibre, el bé que la socialdemocràcia ha fet, als seus ulls, durant el segle XX. Vol unir els dos pols, que durant un segle, s’han trobat en la lluita pel poder, la fugida de les banderes i la traïció: els reformistes i els revolucionaris. Vol crear una marxa harmònica dels petits passos socialdemòcrates i el salt comunista al mil·lenni vermell. Segons en Dragsted.

La crisi financera, el canvi climàtic i la creixent desigualtat social i econòmica han portat en els darrers anys a més i més persones a qüestionar-se l’economia capitalista. Al mateix temps, les idees socialistes d'una democratització de l'economia tornen a estar a l'agenda. Però, com es pot governar l’economia de manera més democràtica? Què significa democratitzar la propietat i qui hauria de ser propietari d’empreses i bancs? Quin paper haurien de tenir els mecanismes del mercat? I com podem crear una economia que garanteixi la major llibertat i influència possible a l'individu?

Aquestes són algunes de les preguntes que en Pelle Dragsted respon en el seu llibre, on defensa que les llavors per a una futura economia democràtica ja existeixen a les societats del benestar i a les experiències de propietat democràtica dels països nòrdics.

Escandinàvia, vista des del espai

Dinamarca, està lluny de ser plenament socialista, hi ha hagut, al meu entendre, un retrocés del socialisme des que l’onada neoliberal mundial va començar a escampar-se per tot el món als anys vuitanta. No obstant això, encara hi ha elements socialistes significatius a Dinamarca, i als altres països de l'esfera nòrdica. El socialisme no es tracta ni del capitalisme ni del socialisme. Segons en Dragsted, es tracta d’una expressió d’una manera de pensar binària. El socialisme és una qüestió de graus, sobre la qual també va cridar l'atenció l'ex primer ministre socialdemòcrata, en Jens Otto Krag es.wikipedia.org/wiki/Jens_Otto_Krag en el seu temps.

En Dragsted... pensatiu (conformisme o avanç)


Segons en Dragsted, els elements socialistes a Dinamarca es troben, entre altres coses, en les cooperatives, el sector de l'habitatge públic, en el moviment d'associacions de serveis públics i en gran part del sector públic. Tots aquests elements estan, fins a cert punt, alliberats de la lògica del mercat capitalista, la principal força motora de la qual és el desig de més beneficis. Els països nòrdics ho han aconseguit en major mesura que altres països del món.

El punt d'en Dragsted és que els socialistes democràtics moderns haurien de basar-se en això i reforçar aquests elements no capitalistes en lloc de confiar un dia en una transformació total de la societat mitjançant una revolució. Al mateix temps, haurien de rebutjar la idea que l’Estat es faci càrrec de tota propietat i de tots els mitjans de producció. Més aviat, haurien de treballar per establir una infinitat de formes de propietat diferents a la propietat dels empleats, propietat d’unitats, propietat de fons i similars, tots ells en comú que transcendeixen el mode de propietat capitalista amb accionistes i propietaris al capdavant.


Al mateix temps, en Dragsted assenyala que, independentment de la propietat, cal reconèixer que la millor forma de gestió microeconòmica es produeix a través dels senyals de preus de mercat, que els consumidors envien quan seleccionen i des-seleccionen diversos productes, cada dia. Un òrgan general de planificació estatal, només, podrà empitjorar-lo.

Però, cal recordar que, malgrat l’objectiu ampli de l'autor, que escriu per a un determinat hinterland, que probablement vol saber per què s’ha de continuar explotant, intel·lectualment, a Marx, la revolució, la santificació política dels treballadors, l’economia de mercat i etc. El socialisme nòrdic va ser el resultat d'un enfrontament històric i generacional.

El motiu de la publicació del llibre, i, segons el propi autor, es el ressò de l'afirmació reiterada de la política nord-americana de que existeix socialisme als països nòrdics. En Dragsted coincideix amb els nord-americans en què a la regió hi ha conquestes i elements del socialisme.

De camí a una democràcia econòmica

El seu nou pensament està promogut per la voluntat de no veure-ho tot en blanc o negre. Per tant, elimina la idea revolucionària que només quan s'ha enderrocat el tendre mur del passat es pot construir el nou. Ja estem construint, la seva realització alhora polèmica, sona banal. Ni el capitalisme ni el socialisme són sistemes totalment dominants, poden prosperar un al costat de l’altre i tenir un lloc en funció de l’equilibri de poder en la lluita de classes.

És només reformisme, de manera que l’única novetat és que també han de ser els revolucionaris? No, segons en Dragsted. Argumenta, que l'economia no democratitzada necessàriament s'ha de combatre per existir només com a figura secundària de l'economia global de la societat.

Per a en Pelle Dragsted és, al camp del pensament de l’anomenada economia democràtica, que han existit i existeixen de forma paral·lela al capitalisme, que els revolucionaris han vist com a monopolista i global.

Cooperatives, caixes d’estalvis, institucions de crèdit, estat del benestar. Moltes de les empreses només poden ser formalment democràtiques, però amb la possibilitat d’intervenir popularment a costa dels cobdiciosos interessos de capital. Implicant-se en aquestes institucions, lluitant per elles, millorant les seves "condicions de mercat", l'extrema esquerra pot donar una expressió tangible als que lluiten, fer petits passos endavant i, al mateix temps, prendre contacte amb forces polítiques alienes als "rojos". Els socialdemòcrates, per exemple.

A els socialdemòcrates se'ls ha de concedir importants victòries obtingudes pas a pas a l'època daurada del reformisme: el segle XX. Els revolucionaris, al seu torn, han de ser reconeguts per la visió crucial que el capitalisme ha de ser derrotat com a sistema si es vol obtenir victòries duradores. En paraules pròpies d'en Dragsted: "S'ha de trobar un tercer camí, que combina la paciència reformista dels socialdemòcrates amb el reconeixement de l'esquerra revolucionària que un canvi sostenible pressuposa una democratització fonamental de la propietat econòmica".

Societats del benestar amb qualitat de vida i còmode accés a la cultura

En conclusió, el llibre presenta tot un programa per a la promoció de l’economia democràtica. Banca pública, propietat pública de la terra, més benestar, però sense fer que l’Estat sigui monopolista.

Igualment interessant és el fet que en Dragsted amb roba nova torna a representar la història dels anys just després de l'alliberament (segona guerra mundial), quan els revolucionaris, van agitar la solució democràtica: Democràcia!

El projecte d'en Pelle, conté, requisits extra programàtics i passatgers cecs, que estan amagats als plecs de les banderes democràtiques. En poques paraules: els municipis han de tenir permís per dirigir empreses, però no han de subcontractar el benestar. Demòcrata? En poques paraules: un dels objectius més importants és: "aturar el canvi climàtic i l'extinció d'espècies".


Algunes de les crítiques des del bàndol conservador (reaccionari), han dit: És a la llum d’una incipient història de decadència –que en la narrativa d’esquerres està impulsada pel neoliberalisme (privatitzacions, des-regulació, més mercats, etc.). A mi, personalment, la lectura m'ha semblat  esclaridora i interessant, potser i tot, hi es pugui anar per aquest camí...something in between!



dimecres, 28 d’abril de 2021

Guanyadors escandinaus. Covid- 19

Guanyadors escandinaus. Covid- 19 economia

 

København island

Per a l'economia mundial, la pandèmia de la Covid-19 ha estat catastròfica, per als països nòrdics, lamentable. Us explico: Els països nòrdics han gastat relativament pocs recursos en ajudar les poblacions i les empreses a travessar la crisi, cosa que es pot explicar pel fet que tenen els estats del benestar més grans del món. Els països que feien servir grans recursos abans de la crisi han utilitzat relativament menys recursos durant la crisi que els països que feien servir menys recursos abans de la crisi. Escandinàvia té els millors sistemes d'assegurances, mentre que d'altres han de pagar directament quan hi hagi crisi.

Møns Klint (Danmark)

I llegint i investigant, a la premsa (especialitzada en econòmia) i per internet, sobre la economia mundial, he trobat aquestes interessants dades: En total, a finals de febrer, els estats mundials havien gastat el 13% del seu producte interior brut (PIB), en mesures contra la Covid, durant el darrer any, i això ha provocat un dràstic augment del nivell del deute públic . Abans de la crisi, els països rics tenien un deute del 105 per cent del PIB, però ara el deute és del 123 per cent, segons l’FMI, un nivell de deute que no s’ha vist des de la Segona Guerra Mundial.

Tanmateix, la Segona Guerra Mundial va ser substituïda per un alt creixement econòmic i una demografia molt positiva. Ningú no s’imagina que podria passar alguna cosa similar després de la crisi actual. A més, els nivells del deute privat eren màxims, fins i tot, abans de la pandèmia de la Covid-19. Ara el món té un deute total del 250% del PIB mundial. Quins efectes pot tenir, tot això?. Navegem en aigües desconegudes...

Skovtårnet sydkystdanmark.dk/skovtaarnet

Però, aquestes coses no són tan dolentes a Escandinàvia. Aquí, el deute públic és baix, la prosperitat contínua i l'adaptabilitat és elevada. Tot això, hi ha una pregunta interessant: si ignorem el nombre de malalts i morts (tots sabem que Suècia ha estat mal situat en aquest punt), quin país ha adoptat l’estratègia més adequada per a l’economia? L’Oficina Central d’Estadístiques de Noruega (SSB ssb.no) té la intenció de donar i respondre a una nova informació titulada Economic Development through Covid-19. Una comparació dels desenvolupaments entre Noruega, Suècia i Dinamarca.

Natura danesa

Podria fer mal dir-ho, ateses totes les persones que han mort a causa de la Covid-19, però els economistes dels diferents països s’enfronten als mateixos reptes, a la seva manera, ja que proporciona l’oportunitat d’estudiar quelcom que anomenen "experiments naturals". Quan això passa, els investigadors poden estudiar diferents comportaments que no s’han organitzat per si mateixos, evitant així que se’ls acusi de manipular i produir resultats més febles.

Com escriuen els investigadors:"Tot i que es van introduir ràpidament restriccions estrictes a Noruega i Dinamarca, Suècia va escollir una línia més prudent. Per tant, tenim alguna cosa que recorda un experiment natural".


Cal afegir aquí que els investigadors ignoren el petroli i el gas que Noruega bombeja a la seva última plataforma. I ho fan, entre altres coses, perquè Noruega el passat 2020 va obrir un nou i enorme jaciment petrolífer, que els va generar grans ingressos. En altres paraules, comparen la Dinamarca, la Suècia i la Noruega continental.
 
Rutes amb la bici (Dinamarca)

La gran resposta és que hi havia una diferència notable entre els tres països. Noruega ho va fer millor. En comparar el quart trimestre del 2020 amb el mateix trimestre del 2019, el PIB noruec va ser un 1,3% inferior, el suec un 2,2% inferior i el danès un 1,5% inferior al de l’any anterior. Les xifres totals de tot el 2020 encara no estan garantides, però el descens sembla estar entre el 2,5 i el 2,7 per cent en els països imparells, on Dinamarca obté el pitjor resultat i Noruega el millor.

No, òbviament aquest resultat no és bo, però és gairebé una mica en comparació amb països com el Regne Unit, que va experimentar un descens del deu per cent aproximadament. Cap país occidental ha passat tan bé per la crisi de la Covid-19 com els països nòrdics.


Noruega ha gastat més

 

Bergen fløibanen

Però les xifres no expliquen tota la història, perquè també hi ha alguna cosa que s’anomena previsions. Per endavant, s'esperava que Suècia tingués un creixement inferior a Noruega i Dinamarca, perquè Suècia havia tingut un creixement més alt abans de la crisi. Els investigadors de Statistics Norway s’han ajustat a això. Aleshores es converteix en una imatge diferent. Va ser un petit avantatge per a Suècia no tancar tan dràsticament i tan aviat com Noruega i Dinamarca.

I segons una de les fonts consultades (borsen.dk), si observem el resultat de l'any en conjunt i el comparem amb les previsions abans que esclatés la pandèmia, Noruega i Dinamarca van registrar un descens del PIB, que va ser entre ¼ i ½ punts percentuals inferior al de Suècia. Això, es deu al fet que Suècia va tenir un primer trimestre una mica més fort, on una gran part de la diferència es pot atribuir al mes de març, en particular".

Si se suma el creixement esperat, el PIB dels tres països va ser entre un quatre i un cinc per cent inferior al que hauria d’haver estat. En poques paraules, tots ens hem tornat més pobres del que hauríem d’haver estat, però els suecs s’han tornat una mica menys pobres que els seus veïns. En aquest moment, Noruega va tenir un pitjor rendiment, ja que el PIB noruec és un cinc per cent inferior al que hauria d’haver estat, mentre que a Dinamarca va acabar amb un 4,8 per cent per sota del nivell esperat i el resultat suec va ser un 4,2 per cent inferior al previst a les previsions dels diverses bancs centrals abans que el virus de la Xina anunciés la seva arribada.

Svaner (Danmark)

Llavors, qui ha gastat més diners en pressupostos públics per combatre els efectes negatius de la Covid-19? Aquí, Noruega és el guanyador suprem. Dinamarca ha utilitzat menys recursos que els seus veïns. Les finances públiques de Dinamarca s’han debilitat en un 3,3 per cent del PIB si comparem el 2020 amb el 2019. A Noruega, el debilitament és del sis per cent.

La trista conclusió d’aquest informe és que no hi ha hagut diferències importants en el desenvolupament econòmic a Noruega, Suècia i Dinamarca durant la pandèmia. La gran diferència és el nombre de morts. Aquí, Suècia guanya supremament, mentre que els danesos, com de costum, han sigut els més avars en gastar diners.

 

Sort sol (Ribe )


dijous, 1 d’abril de 2021

El que amagava la fossa comuna

Els Víkings a Anglaterra

 


El britànic Martin Biddle es.wikipedia.org/wiki/Martin_Biddle i la danesa Birthe Kjølbye-Biddle són la gran parella de l’arqueologia internacional moderna. Als anys setanta i vuitanta, la parella va realitzar una excavació en un antic convent a l’església de St. Wystan, a Repton en.wikipedia.org/wiki/St_Wystan's_Church,_Repton, situada al centre d’Anglaterra i, en el seu temps, un centre de cristianisme i de poder.


Alguns reis de Mercia es.wikipedia.org/wiki/Reino_de_Mercia hi són enterrats en el lloc. La parella va trobar una fossa comuna amb restes òssies, que creien originada pel gran exèrcit pagà (una colla de víkings, sense ànima!) que va envair Anglaterra el 865. Si es creu a la Crònica anglosaxona ca.wikipedia.org/wiki/Cr%C3%B2nica_anglosaxona, es tractava d’un grup de guerrers estranyament violents, i el mite i diverses de les fonts escrites d’aquella època, ressalta, que van ser els tres fills del gran Ragnar Lodbrog –sí, és a dir, la família de la qual tracta la sèrie de televisió Víkings– els qui van estar darrere de la invasió.



El matrimoni Kjølbye-Biddle

La Crònica anglosaxona és en gran mesura una obra de propaganda, a favor dels britànics (of course!) encarregada per l'Alfred el Gran de Wessex ca.wikipedia.org/wiki/Alfred_el_Gran, que va frenar l'avanç de l'exèrcit víking al sud d'Anglaterra. L'Alfred va afirmar que el perseguien els víkings i que aquests eren extremadament brutals i, segons la seva opinió, ho va fer encara més després d'haver impedit que les màquines de violència nòrdica conquerissin tota Anglaterra. El resultat de la invasió va ser, no obstant això, que els víkings van conquerir grans parts de l'est d'Anglaterra i que la zona va rebre el nom de Danelagen (Danelaw) es.wikipedia.org/wiki/Danelaw i aquesta zona va quedar sotmesa a la legislació danesa.

El 873, l'exèrcit víking va entrar als barris d'hivern de Repton es.wikipedia.org/wiki/Repton, si volem creure les antigues cròniques. Per tant, la parella Kjølbye-Biddle va començar les excavacions en aquest lloc. Van trobar restes òssies d'almenys 264 persones mortes i enterrades al costat de l'església. Un dels morts va ser enterrat junt amb preciosos artefactes, així com un altre cadàver que, després va resultar ser el fill d'en Ragnar. El cap o rei havia estat assassinat de manera bestial.


La troballa va ser parcialment ignorada. Les mostres del carboni-14 van mostrar que les restes òssies no es van originar a partir del 873. Eren molt més antigues. Per tant, no va ser el gran exèrcit víking pagà qui havia enterrat els seus propis guerrers. Segons l'opinió de molts, l'explicació havia de ser que els monjos, al llarg de la història, havien reunit cadàvers i els havien enterrat al costat de l'església. La parella Kjølbye-Biddle es va negar a rendir-se, però no van obtenir suport en la seva reclamació d'haver trobat restes de l'exèrcit víking pagà, a Repton.



Homes d’una gran mida

L’escocès William Dalrymple en.wikipedia.org/wiki/William_Dalrymple_(historian), que és un dels grans historiadors del mapa internacional, fa unes setmanes, va escriure al Financial Times ft.com que d’adolescent havia participat en l’excavació a Repton i com d' emocionats havien estat tots quan van trobar la tomba, que contenia “homes d’una mida enorme”, i sobretot, era gran el cap dels víkings. Però, també, va explicar el desconcertat que va ser-hi després quan va resultar que la troballa, semblava haver estat oblidada, cosa que explica amb una manca de comprensió de com de violents eren els víkings en realitat. Tot, en certa manera, era "vergonyosament" passat de moda i anava en contra de la saviesa acadèmica imperant, que era que els víkings eren mercaders pacífics.




El motiu pel qual en Dalrymple va explicar les seves experiències va ser un llibre titulat River Kings - A New History of the Vikings from Scandinavia to the Silk Road, escrit per la Cat Jarman, anteriorment coneguda com Catrine Lie Jarman. És assessora sènior del Museu d’Història Cultural d’Oslo visitoslo.com/en/product/?tlp=2982693&name=The-Viking-Ship-Museum amb la responsabilitat del desenvolupament del contingut del tema al Museu Viking i també està associada a la Universitat de Bristol com a investigadora. És noruega, però ha viscut la major part de la seva vida adulta a Anglaterra."Em vaig cansar que els anglesos no poguessin pronunciar el meu nom i que tinguessin problemes especials al final. Per això, ara em dic gat (cat)", diu la Cat, des de Bristol.

Els drekar, o vaixells llargs amb cap de drac, transports furtius


En Dalrymple estava entusiasmat amb el llibre: "una de les representacions més interessants de la investigació arqueològica que he llegit". La Jarman comença descrivint el cap víking i una perla de cornalina que es troba a la fossa comuna. Les perles de corniola
karneolperle eren desconegudes a Anglaterra en aquell moment, però tenien un prestigi molt alt entre els víkings, que les importaven de l'est a tota la zona que governaven. La Cat Jarman remunta la perla a través de Suècia, els països bàltics, la Ruta de la Seda i més a l'est, fins a una mina i un artesà a l'Índia.

"No volia escriure una història víkinga tradicional. Prefereixo escriure com a arqueòleg. Trobem objectes a terra i, després, hem d’intentar explicar la història associada a l’objecte. Vaig trobar aquesta joia aquí i em va fascinar. Només havia d’esbrinar com havia anat el seu viatge a Anglaterra. A més, el llibre em va donar l’oportunitat d’explicar el meu tema, que és la bioarqueologia "

August Malmström: enviat del rei Ella als fills de Ragnar Ladbrok, 1857


Juntament amb en Martin Biddle, va publicar un article el 2018 on parla del "seu" antic món. Havia trobat un defecte en les proves dels isòtops, cosa que és massa modesta com per acreditar-la al llibre, però que va resoldre l’enigma de la data de la fossa comuna de Repton i va rehabilitar la teoria original de la parella
Kjølbye-Biddle.

Quan l'exèrcit víking va arribar a Anglaterra, sembla ser, que van passar d'una dieta basada en plantes i carn i van començar a menjar peix en major mesura. Una dieta a base de plantes i carn és un "aliment fresc" i un resultat directe de la fotosíntesi, que té lloc cada any. Els peixos, en canvi, absorbeixen molt carboni atmosfèric, que circula a l’oceà durant uns 400 anys. La Jarman va provar aquesta condició al laboratori.


Van desembarcar l'any 873. Repton encara és una fossa comuna de l'època víkinga. "És fantàstic que ara puguem tornar a comptar amb Repton. És una troballa extremadament important", va dir en Søren Sindbæk, arqueòleg de la Universitat d'Aarhus, a la radio, quan es va publicar l'article de la Jarman i en Biddle i, llavors, es va prestar molta atenció a la troballa. Malauradament, a la dona de Biddle no se li va permetre experimentar que la seva teoria es va rehabilitar perquè va morir el 2010.

"Les mostres de carboni anteriors es basaven en una tecnologia obsoleta dels anys vuitanta. El debat ha estat completament confús. Les troballes que vam fer van confirmar amb escreix que hi havia enterrades persones de l’època víkinga".

Bioarqueologia

La Cat Jarman no ha pogut demostrat que el cap (rei) víking, que també va ser trobat a la fossa comuna, sigui d'en Ragnar Lodbrog es.wikipedia.org/wiki/Ragnar_Lodbrok o un dels seus fills, però, per  descomptat, podeu optar per creure-ho. Segons anàlisis d'isòtops, és originari de Dinamarca o el sud de Noruega. Era de pèl clar, d’ulls blaus i calb.


Tant a la Irish Chronicle com a l’anglosaxona podem dir que hi ha indicis que els víkings podrien haver utilitzat Repton com a cementiri. A les cròniques irlandeses s'explica que l'Ivar Benløs va morir el 873, i a l'anglosaxona que el seu germà Halfdan Ragnarsson era a Repton al mateix temps; tots dos eren, segons la saga, fills d'en Ragnar. Les fonts també expliquen el transport de cadàvers a llargues distàncies.

Les cames del guerrer víking trobat havien estat trencades i el crani danyat, lenta i sistemàticament. Probablement, hauria rebut dues vegades una llança al cap. Les marques a la columna vertebral mostren que probablement se li havien extret els intestins. Les lesions a l'entrecuix indiquen que se li havien retirat els testicles. No se sap si aquest cap guerrer va ser assassinat per altres víkings, que estaven constantment en guerra entre ells, o per anglosaxons, però les fonts històriques coincideixen en gran mesura que devien ser anglosaxons. Suposadament, els víkings arribats a Anglaterra, van cometre violència en una mesura escandalosa. Però no s'en sap gaire...

Els anglesos d’avui prefereixen no parlar de les massacres de Zulus, i els nord-americans, que estan tan interessats en els víkings com els anglesos, tampoc no fan gala de la matança dels indis. Però els víkings? Al cap i a la fi, es conreen com a autors en gairebé tots els contextos. En Ragnar Lodbrog es representa de manera única com un guerrer fantàstic i un home violent quan Hollywood fa televisió i "feliç violència". No hi ha disculpes!

Ragnar televisiu

Al Regne Unit, només els víkings danesos (emigració massiva) es consideren quelcom. Els noruecs no acaben d'aconseguir la seva pròpia identitat.
"Sí, a les fonts històriques es parla de danesos, sobretot quan té a veure amb la política. Ara cal dir que és una mica complicat esbrinar què és noruec i danès, respectivament. En el que anomenem era víkinga, hi havia un gran control danès sobre el que més tard es va convertir en Noruega. A més, es dóna el cas que les fonts històriques anomenen a tots els víkings, com a danesos. Aquells que van escriure les històries al segle X difícilment tenien el gran coneixement de amb qui tractaven. Els líders eren, probablement, sovint danesos, però sobretot els víkings que es van establir al nord-est d’Anglaterra havien emigrat de la part occidental de Noruega", diu la Cat Jarman (nascuda a Noruega).

Els rius russos

Viatge a Rússia

La gran pregunta, però, és encara com tan poques persones podrien conquerir gran part del món conegut aleshores, tant al sud, a l’est com a l’oest. Què tenien els víkings que els altres pobles no tenien? Eren oportunistes.

Van poder aprofitar les oportunitats que se'ls donaven. Ho podem veure en la manera com van viatjar a través del mar i també en la manera com van explotar els rius de Rússia. Tenien una tecnologia de construcció d’embarcacions que els donava avantatges competitius. A més, no crec que fos tan difícil emigrar i establir-se en un país nou. La majoria dels que van emigrar probablement no van utilitzar la violència. Acabaven d’establir-se en un lloc nou. I tenien alguna cosa a oferir. Ho veiem, per exemple, en les seves joies. Els víkings eren hàbils a l’hora d’aprendre noves formes d’art i donar-los un caràcter “escandinau”. Sembla banal, però simplement es van adaptar " (Cat Jarman)

Potser la part més fascinant del llibre és la descripció dels russos, que de fet, eren víkings. Tant a França com a Gran Bretanya, els víkings formen part de la història nacional i avui ningú intentarà subestimar la importància que, per exemple, han tingut els normands (provinents de Noruega).


No és el cas de Rússia i Ucraïna, tot i que els primers monjos que van escriure la història de la creació de Rússia subratllen que els mateixos esclaus van demanar als russos que s’establissin al país i que creessin la pau entre els pobles eslaus que sempre estaven en guerra. Els russos no acceptaren el paper de "construcció nacional" que tenien els víkings. Com pot ser?


"Simplement es va adonar. Quina importància van tenir les persones que van venir dels països nòrdics a finals del segle VIII per establir l'estat de Kíev i Rússia? La discussió es pot remuntar almenys al segle XVIII, quan Suècia va fer una guerra d’invasió a Rússia, que va tornar a esclatar violentament durant la Segona Guerra Mundial". Això és, comprensible, ja que Hitler afirmava que sense la sang víkinga-germànica, els russos i els esclaus haurien continuat vivint "com a rates". Stalin, va prohibir l’esment dels víkings.
Després de la Segona Guerra Mundial, es va fer molt impopular afirmar que els escandinaus havien tingut alguna influència a Rússia i Ucraïna. Als anys seixanta, Moscou hi va enviar un arqueòleg per demostrar que el lloc en qüestió no havia tingut mai res a veure amb els víkings. No va tenir èxit. Tota l'excavació estava plena d'artefactes escandinaus i de tombes víkings, idèntiques a les que s'han trobat a Suècia. Però tot es pot remuntar a la Crònica russa, que diu que els esclaus no podien governar-se, sinó que necessitaven els escandinaus per crear una civilització.


Una font de poder

L’explicació moderna de com aconseguir un creixement econòmic és que s’obté amb millores de la productivitat i el comerç. I sí, els víkings també eren comerciants, potser sobretot comerciants. Però no s’escapa del fet que van emprendre moltes expedicions per obtenir riquesa i van adquirir una riquesa particularment gran a l’est. Simplement buscaven plata. Però se’n van enriquir? Quan aconseguien reunir molta plata per emportar-se a casa, sí, la zona a la qual anomenaven "casa" tenia més plata, però això vol dir més riquesa i un millor nivell de vida?


El que va passar per primera vegada va ser probablement que els camins cap al poder i la riquesa i un bon nivell de vida es van fer més difícils per diversos motius. Quan un viatja i torna a casa amb riquesa, el viatge es converteix en una font de poder que inspira els altres a viatjar també. Pot semblar estrany, però crec que una gran part de la plata es va utilitzar per equipar noves expedicions. La inspiració per a les primeres expedicions víkinges, probablement, provenia dels llocs comercials, que formaven part d’una xarxa internacional més gran, com a Ribe es.wikipedia.org/wiki/Ribe, on, entre altres coses, es feien grans troballes de minerals que s’utilitzaven per a la joieria. També trobem plata islàmica a Kaupang, a Noruega. A més, estar de viatge tenia un valor que no només hi era capital físic, sinó també estatus social.

 

Però, una gran quantitat de plata no va crear inflació a casa?
"Una bona pregunta sense bones respostes. El cost d’equipar molts centenars de vaixells va ser, per descomptat, molt gran, de manera que, com més plata, més i més viatges. Però no crec que realment ens adonem de la magnitud dels valors. Si observem Gotland i les troballes que hi ha, estem parlant de plata en diverses fosses de dipòsit, on s’ha calculat en quantitats de dos dígits en quilos. No tinc bona idea de com la riquesa va afectar la societat al lloc d'on provenien. Potser es va convertir en un motiu de dilució".

Sí, els víkings van deixar la seva empremta a gairebé tota Europa i a gran part de la història de l’Imperi d’Orient, però les societats que van arribar a fer, eren millor?

Coneixem que al Regne Unit, van crear un desenvolupament positiu, sobretot econòmicament. Entre altres coses, van fer que l’economia monetària i les monedes fossin més populars. L'Alfred el Gran es va veure obligat a construir sistemes de defensa, castells, que es van convertir en ciutats; aconseguint més comerç i, sobretot, al nord-est d’Anglaterra, aconseguim noves formes d’art. Amb la integració va arribar un moment de màxima esplendor cultural. Així, en general, els víkings eren una força positiva".