dimecres, 9 d’octubre de 2019

Karen Blixen i, la granja africana del seu oncle. Colonialisme i decadència


Què passaria si la Karen Blixen no rebés el nom de baronessa "racista" o d'escriptora excèntrica?


"És bruna i decadent, molesta i poc raonable, però també és divertida, amb molta voluntat i simpatia" Tom Buk-Swienty, autor d'una de les biografies de l'autora danesa.

La Karen Blixen ca.wikipedia.org/wiki/Karen_Blixen regentava una granja de cafè a l’Àfrica oriental britànica...


Karen Blixen (1885 – 1962)

...quan la Karen Blixen s’embarcà, a bord del vaixell de vapor S/S Almirall, que va sortir de Nàpols el desembre de 1913 amb rumb cap a Mombasa ca.wikipedia.org/wiki/Mombasa, i s’acabà quan, el 1931, tornà, definitivament, a Europa, flaca i amb forats a les mitges.

A finals del segle XIX, els europeus, van descobrir que hi havia un lloc paradisíac (sòl desaprofitat!?), a la terra que havien passat per alt, perquè estava protegida per la selva, els pantans, les muntanyes i els deserts: les altes planes de l'actual Kenya. Amb uns tres milions d’indígenes a una zona el doble de la grandària de Gran Bretanya, s’hi trobava allà, buida i rica, a l’espera de la civilització? I van arribar, atrets per l’agradable clima de la terra alta i per la vida salvatge excepcional, i tot això (aquest fenomen) es va convertir en la moda més, de gama alta, del segle XX; anar de safari (alguns encara els dura...ja sabeu!) pel país dels kenyans; aquest país africà que, com a protectorat anglès, es va convertir en el pati de jocs d’aventurers rics i aristòcrates (europeus).


La Karen Blixen i el seu "tiet", l'Aage Westenholz

Molts van quedar tan captivats pel país que es van establir i van invertir en granges de bestiar, lli i cafè...tot això, va ocórrer, quan un ferrocarril costaner, des del 1900, va permetre exportacions i mà d’obra barata. 

A aquesta moda colonialista (que avui, percebem, com decadent), també se van apuntar, la  Karen i el seu marit, en Bror Blixen  en.wikipedia.org/wiki/Bror_von_Blixen-Finecke, que van arribar al país el gener del 1914 i, van començar a netejar la terra per a preparar-la per els arbustos de cafè; a uns 20 quilòmetres de Nairobi, que aleshores, només, era una petita estació de la ciutat.

Darrere de la parella hi havia un fons familiar amb l’oncle de la Karen, el ric Aage Westenholz, com a inversor principal. Uns anys més tard, es va ampliar la granja de cafè, fins convertir-se, en la granja més gran del país amb una superfície de 20 quilòmetres quadrats. Després de 17 anys de lluita per la supervivència, la granja va fer fallida el 1931, amb una pèrdua total per als inversors d’uns 100 milions de corones daneses, en diners actuals.


La Karen i el Bror Blixen, a la seva arribada a la plantació africana de cafè

Cansats de veure que l’oncle, s’exhibia, com a liquidador de la granja dels Blixen, la família Westenholz, va publicar, l’any passat, l’intercanvi de cartes entre l’oncle Aage i la Companyia de cafè que la Karen administrava; i, basant-se en aquest material, el historiador i periodista, en Tom Buk-Swienty  en.wikipedia.org/wiki/Tom_Buk-Swienty construeix, en primer lloc, la seva "reinterpretació" de l’aventura africana de la Karen Blixen, al seu llibre: Løvinden (2019). Perquè, encara que, se sabia àmpliament que la seva família donava suport a l'empresa, el "tiet", l'oncle de la Karen Blixen va tenir, un gran paper protagonista, sobretot econòmic, en la gran aventura africana de la coneguda escriptora danesa; per lo tant, es incomprensible que no se'l esmente, ni tan sols, una sola paraula, a la seva coneguda novel·la: Memòries d'Àfrica (1937).


La Karen Blixen, desprès d'un dels seus primers safaris 

És per això, segons en Tom Buk-Swienty, que al 1937, si el seu oncle no hagués mort dos anys abans, hagués segut, quasi impossible, començar, el seu llibre més famós, amb la frase: "Tenia una granja a Àfrica " i, sense aquesta icònica primera frase, i tots els "revolts" de grau poètic extrets de la "realitat", per la seva autora, el llibre no tindria, segurament, el seu lloc distingit, en la literatura mundial!?

Aquí, l’autor del llibre, de caire biogràfic, sobre la Karen Blixen (Løvinde), s’aventura, en un "camp de mines" teòric literari, sobre la relació, entre realitat i ficció, simplificant, el seu projecte: escriure una versió nova i corregida de la història de la granja africana, una història en la qual l’oncle Aage, ja no és una figura a l'ombra, sinó que apareix, de sobte, com a homòleg igualitari. 

Els primers anys, a l'Àfrica, van haver-hi intercanvis, entre la Karen i el seu marit, en Bror Blixen i després del divorci, la Karen Blixen sola, per un costat i en l’altra banda i, a casa seva, a Copenhagen, l’oncle Aage, com a president, que omple la caixa (de diners) i la tanca i, després, la torna a obrir ... 

És, certament, sorprenent, quant, no només, l’oncle Aage, sinó també la mare, el germà i les germanes van "escopir" a la caixa per a què la Karen Blixen pogués viure bé. "Jo no sóc barata", com després, va confiar al seu germà, en Thomas Dinesen  en.wikipedia.org/wiki/Thomas_Dinesen.


Tommy i Tanne (La Karen Blixen i el seu germà, en Thomas Dinesen)

A més del milió de contribucions a la companyia, també l’enviaven “diners de butxaca”. I quan en Bror Blixen va comprometre el mobiliari de la granja, la família de la Karen, els van recuperar, per a ella.

La Karen Blixen sempre va viatjar en primera classe i sempre anava molt ben vestida. Durant una estada a París, va comprar roba per l’equivalent a 250.000 corones daneses. El seu comportament, espatllat, de classe alta, fascina i molesta a l’autor de la seva biografia (Løvende), i tot i que, cita la seva explicació, per a això, hom intueix el seu escepticisme.


La Karen Blixen i el rinoceront

La Karen Blixen va defensar el seu gran consum, dient que el material, per a ella, era espiritual: "En part, el meu amor pels diners rau en el fet que les coses materials o sensibles i visibles per a mi, més que per a la majoria, són expressions d'alguna cosa espiritual, però és un mal tret o un error?”, preguntà, retòricament, al seu germà en una carta i la resposta va ser, per descomptat, que no. Va moblar la seva casa amb molt de car i bonic, va compondre rams de flors sorprenents i la seva cuina va ser considerada la millor de Kenya.

Quan el seu estimat, en Denys Finch-Hatton  es.wikipedia.org/wiki/Denys_Finch_Hatton, vivia amb ella, entre les seves excursions de safari, a la granja, es vestien (de gala) per a sopar, s'asseien, a taula, amb la millor coberteria, gaudien dels millors menjars i vins i parlaven de tot, des de política i filosofia fins art i literatura. mentres escoltaven música clàssica, al gramòfon, que li va regalar el Denys. "Honorable lleona", en Denys la va cridar, i aquí l'autor, de la novel·la (Løvende = Lleona), està d'acord: Era d'acer, era valenta i fresca, no decadent. Gairebé la perdona.


Colonialisme, eixa plaga, europea, que van patir els africans; imatges de la Karen Blixen  

Durant les llargues sessions dels sopars, la Karen explicava històries, que després, anotava; al Denys, li encantaven, i les corregia, al perfecte anglès. La Karen, sembla ser, les escrivia per a que el Denys les llegira, quan estava de visita a la granja; això, va fer que el anglès de la Karen millorés i, ella mateixa, va traduir algunes de les seves obres al danés, més tard.

Tots dos, la Karen i el Denys, eren gent d’acció i aventurers molt educats, la gent renaixentista de l’època! A més, com a directora de la granja, es va mostrar extremadament competent, i els aproximadament 1.000 nadius de la granja, tenien feina i (se diu), eren tractats bé. El fracàs, es va deure, en gran part, a externalitats com la sequera, les plagues, la Guerra Mundial, la caiguda econòmica del 1929 i la explotació de la granja, massa elevada, per al cultiu de cafè.

La Karen Blixen va passar el millor temps de la seva vida, a la sabana i als pocs vols amb el Denys. Després va viure al màxim dels records d'aquest temps sublim. En els moments d'angoixa i escassetat, hi ha fonts que indiquen, que va intentar suïcidar-se, l'any 1931, durant el col·lapse de la granja.


Karen Blixen va publicar els seus contes i novel·les des del 1934 fins al 1958

La Karen Blixen en realitat no era "tan exclusiva", com es podria pensar; Kenya va atreure tota mena de tipus de gent: els jetsetters que van fer de la vall (anomenada Happy Valley) una festa eterna de bescanvis, drogues i alcohol. La Beryl Markham, que va succeir a la Karen, com a amant, del Denys i, per tant, no apareix, a My African Farm, i que es va fer famosa com la primera que va volar a través de l'Atlàntic d'est a oest. 

La vessant artística de la Karen Blixen no té gran interès literari per a en Tom Buk-Swienty, se dedueix, de la lectura del seu retrat biogràfic de la Blixen. El mateix autor, comenta que el retrat "negatiu" d'ella (la Karen Blixen), no la fa menys interessant, al contrari.


Karen Blixen. Foto: Scanpix Denmark

"Per tant, la seva granja de cafè no era una petita granja per aficionats, com es pot tenir la impressió, desprès de llegir la Granja africana. En termes d’àrea corresponia al municipi d’Albertslund; tenia uns 1.000 africans, afiliats, que treballaven per a ella. Simplement ha dirigit una de les granges, més grans, de cafè del seu temps ", Tom Buk-Swienty. 

Conclusió

Qui era la Karen Blixen abans que es convertís en escriptora excèntrica, i què va viure (experimentar) a l'Àfrica?

La Karen Blixen va deixar, alguna gent, fora del seu compte, tot i que, les fonts indiquen, inequívocament, que eren personatges centrals.

L’oncle Aage encoratjà la seva neboda a mostrar restricció econòmica, mentre que les seves respostes són simplement excuses ocultes, com quan escriu, per exemple, que ha estat de caça i amb angoixa i amb prou feines va escapar d’un rinoceront, després, ho va celebrar amb dues ampolles d'"escuma". S’afegeix entre cometes la frase següent: “disculpes amb l’oncle Aage, però van ser circumstàncies extraordinàries".

Quan arribà a París el 1925, decideix que es mereix una pell de guineu blava i, a continuació, li escriu a la seva mare i li "ordena", pràcticament a entendre, el perquè...

Per descomptat, es troben molts i minuciosos retrats del curs de la  malaltia de la Karen Blixen, després que, el seu marit, en Bror  Blixen, el 1915, la infectés de sífilis, i de la, nomenada, relació amorosa amb el Denys Finch Hatton, que va acabar el Nadal del 1929, i per tant, no quan el seu avió es va estavellar el 1931.


La Marilyn, l'Arthur Miller i la Karen Blixen, a Nova York (1959)

En relació amb la seva separació d'en Bror Blixen el 1921, va ser nomenada directora de l'empresa familiar i, es va desenvolupar, al llarg dels anys, per arribar a ser un director competent. En algun lloc del llibre d'en Tom Buk-Swienty, fins i tot, remarca que la Karen Blixen en aquest sentit, ha de ser considerada "una dona pionera no només en Dinamarca, sinó també en la història empresarial internacional"

Quan l’empresa finalment es va esfondrar el 1931, no va ser perquè havia fallit a la granja i el seu funcionament, sinó a la depressió econòmica mundial, la sequera, etc. Sense tots aquests "accidents", probablement, hagués esdevingut un succés econòmic i, senzillament, no puc pensar en altres dones empresàries que operaren a aquell nivell. Comenta, el autor del llibre sobre la Karen Blixen. 

Quan la Karen Blixen, finalment, tornà a Dinamarca i s’instal·là, definitivament, a Rungstedlund, no només, la seva gran aventura exterior s’acabà, sinó que, també, la de la seva família.


La Karen Blixen, a New York (1959)

La Karen Blixen va ser producte del seu temps i, en aquest sentit, va ajudar a mantenir el racisme institucionalitzat. Però, és massa fàcil (i crec massa poc atractiu), descriure-la com a racista; 
als anys vint i trenta, els negres dels estats del sud dels Estats Units eren linxats, com a rutina. A Europa, les teories darwinianes havien esdevingut bones, i a Kenya, la majoria dels colons blancs van donar per fet que els africans estaven a molts passos per sota d'ells.

La Karen Blixen va anar contra tot això, després d’unes setmanes a l’Àfrica, va arribar a la conclusió que els blancs no estaven per sobre dels africans, al contrari. A nivell humà, els va conèixer com a iguals i, en molts aspectes, va considerar que la seva cultura en era superior. Aquesta forma de pensar, la va fer, gairebé, radicalment innovadora, en el seu propi temps i una veu molt avançada. 





blixen.dk/visit-the-museum/visiting/?lang=en





dilluns, 30 de setembre de 2019

Disseny escandinau: Els dissenyadors escandinaus, més prolífics, de la seva època.


Scandinavian Design: The Designers You Need to Know


101 mobles icònics danesos

El disseny escandinau va captar el cor i la mirada dels amants de la decoració de tot el món, molt abans, que IKEA entrés a les nostres cases. Els països nòrdics sempre han tingut una forta sensació d'estil i estimació per l'estètica; però, va ser als anys 50 que molts dissenyadors escandinaus es van donar a conèixer, per si mateixos, a escala internacional.

Baker sofa, 1951 (Finn Juhl)

L’estimació d’aquests dissenyadors per les línies netes, les textures orgàniques i les siluetes simples van fer onatge en el panorama del disseny del segle XX; tant que, molts dissenys escènics del "mig segle" encara són molt populars a les cases actuals. De fet, els dissenys escandinaus són alguns dels dissenys de mobles més cobejats i fàcilment reconeguts arreu del món. 

Kaare Klint (Dinamarca, 1888–1954)


Safaristol (la Cadira-Safari) Kaare Klint 

En Kaare Klint es.wikipedia.org/wiki/Kaare_Klintés àmpliament conegut com el pare del disseny modern dels mobles danesos. El fill d'un arquitecte es va submergir al món del disseny des del primer moment, dissenyant el seu primer moble a l'edat de 26 anys. Al llarg de la seva prolífica carrera, va donar forma a molts altres dissenyadors danesos, com en Børge Mogensen i en Jens Risom  en.wikipedia.org/wiki/Jens_Risom.
Treball més conegut: La Cadira Safari

Poul Henningsen (Dinamarca, 1894–1967)


PH- 5 lampe (Poul Henningsen)

En Poul Henningsen es.wikipedia.org/wiki/Poul_Henningsen, va assolir l'estatus d'icona internacional amb una sèrie de lluminaris als anys 20, quan la bombeta elèctrica, encara, es considerava una nova tecnologia. La làmpada PH, la làmpada de carxofa i la llum de bola de neu, encara es fabriquen gairebé un segle després. Obra més coneguda: la làmpada de carxofa


PH-Artichoke lamp (la làmpada carxofa)

Josef Frank (Suècia, 1885–1967)



Josef Frank tèxtils

L'arquitecte austríac, en Josef Frank  es.wikipedia.org/wiki/Josef_Frank, va adoptar la ciutadania sueca als anys 30. És conegut pels seus dissenys de teixits colorits per a l’empresa sueca: Svenskt Tenn svenskttenn.se. Els seus teixits són encara molt cobejats (codiciados); decorant nombroses cases i hotels, entre els quals destaca The Maidstone, a East Hampton themaidstone.com, a Nova York, que presenta molts dels seus teixits i fons de pantalla.
Obra més coneguda: els seus teixits icònics


Linen 315, Hawai- White

Arne Jacobsen (Dinamarca, 1902–1971)


L'arquitecte Arne Jacobsen  ca.wikipedia.org/wiki/Arne_Jacobsen, va ser un dels dissenyadors modernistes escandinaus més prolífics de la seva època; va vendre milions de la seva cadira de formigó contraplacat. Va estar influenciat per en Mies van der Rohe  ca.wikipedia.org/wiki/Ludwig_Mies_van_der_Rohe i en Charles i Ray Eames eamesoffice.com, i molts dels seus dissenys i il·luminació de cadires encara es venen avui. 
Treball més conegut: La cadira dels ous i la cadira del cigne

La Cadira Ou i la Cadira Cigne (Arne Jacobsen)


Finn Juhl (Dinamarca, 1912–1989)



Finn Juhls hus. Foto: Anders Sune Berg

En Finn Juhl en.wikipedia.org/wiki/Finn_Juhl, és un dels dissenaydors, que va introduir el disseny danès a Amèrica. Va fer el seu debut nord-americà al MoMA de Nova York, el 1951. Les icòniques formes sensuals dels seus dissenys, li han valgut molts premis, alguns postmortem: El seu sofà Baker va guanyar la millor reedició en els Wallpaper Design Awards, el 2010. La seva casa (a la foto de dalt) ha segut ser convertida, en un museu, que es pot visitar a prop de Copenhagen. 
Treball més conegut: la Cadira del Capità 

Finn Juhl: "Chieftain Chair" (1949-50). Un dels models originals, d'aquesta cadira, va ser venut per 150.000 €, en una subhasta 

Hans J. Wegner (Dinamarca, 1914–2007)


 Hans J. Wegner. Flag Halyard Chair with Wooden Feet (1955) 

En Hans J. Wegner en.wikipedia.org/wiki/Hans_Wegner, és un mestre del modernisme danès del segle XX. Tot i que, va crear un munt de peces emblemàtiques, En Wegner va ser més conegut per les seves cadires, dissenyant-ne més de 500, al llarg de la seva carrera, centenars dels quals van entrar en producció massiva. Algunes de les seves cadires més emblemàtiques inclouen la cadira Peacock (Pavo real), la cadira Wishbone, la cadira Shell i la cadira Flag Halyard.
Treball més conegut: les seves cadires (massa per nomenar)

La Cadira "Pavo Real", Hans J. Wegner


Børge Mogensen (Dinamarca, 1914–1972)


La casa d'en Børge Mogensen, decorada, amb els seus propis dissenys  

En Børge Mogensen  es.wikipedia.org/wiki/B%C3%B8rge_Mogensen, va començar la seva carrera com a ebenista i ajudant docent d'en Kaare Klint, abans d'aventurar-se pel seu compte, el 1959. Va guanyar múltiples premis de disseny al llarg de la seva carrera i es va celebrar per la seva artesania de qualitat i les influències clàssiques que van inspirar els seus dissenys moderns.


La Cadira de Caça (Jagstolen) Børge Møgensen ,1950 













Treball més conegut: la Cadira Espanyola


Spansk Stol (La Cadira Espanyola) Børge Mogensen 

Greta Grossman (Suècia, 1906–1999)


Tot i que la Greta Magnusson-Grossman  en.wikipedia.org/wiki/Greta_Magnusson-Grossman, va passar els darrers 50 anys de la seva vida a Califòrnia, es va establir com a jove dissenyadora al seu país natal, Suècia. "Casant-se" amb l'estètica modernista escandinava i californiana, va obrir una botiga a Rodeo Drive a Los Angeles, venent dissenys suecs a personalitats notables com la Greta Garbo i el Frank Sinatra.

Gräshoppa lamp

Treball més conegut: Gräshoppa lamp (La làmpada llagosta)







diumenge, 22 de setembre de 2019

Les biblioteques, icòniques, d’Escandinàvia

Les biblioteques, més icòniques, d’Escandinàvia


oodihelsinki.fi/en

Les biblioteques públiques d’Escandinàvia estan ben dissenyades i destinades a reforçar el teixit social, reflectint la història i els valors de la regió. Les nacions escandinaves van començar a desenvolupar les seves primeres biblioteques, construïdes amb aquests propòsits, cap al 1900 i, a mesura, que l'estat del benestar es va desenvolupar a partir de la dècada del 1930, van adquirir, una importància, com a institucions democràtiques.

Arquitectònicament, els dissenys van passar dels grandiosos estils històrics a un enfocament més senzill i funcionalista. Indicatiu de la seva importància cívica, les biblioteques es trobaven sovint al costat de parcs o places públiques.

Després de la Segona Guerra Mundial, les biblioteques escandinaves van ampliar el seu paper, oferint també espai cultural i, acollint activitats comunitàries. Més recentment, les biblioteques han assumit, el paper afegit, com a catalitzadors de la revitalització urbana.


ROYAL DANISH LIBRARY AND THE BLACK DIAMOND


La Biblioteca Real (Det Kongelige Bibliotek), i el Diamant Negre (Copenhague)

Una de les icones arquitectòniques de Copenhaguen, és un exemple que mostra l'evolució de les biblioteques escandinaves. La Biblioteca Reial data del 1906, una actualització d’un edifici proper del 1673 (actualment, Arxius Nacionals). Dissenyat pel professor Hans J. Holm en.wikipedia.org/wiki/Hans_J%C3%B8rgen_Holm, presenta una barreja eclèctica de precedents històrics.


El Diamant Negre (Den sorte Diamant

Com a reflexió dels seus temps, la Biblioteca Reial es va construir com a "temple del coneixement", amb façana de maó, torres, finestrals, detalls ornamentats i canelobres. Una ampliació del 1968 d'una de les ales del davant de l'edifici del segle XVII, es va fer en estil funcionalista (aquesta nova ala del 1968, no va acabar d'agradar mai).


Treballant o estudiant a dins de la biblioteca real de Copenhague 

D'altra banda, molt estimat és el Diamant Negre (Den Sorte Diamant), una important expansió, que es va inaugurar el 1999, i que té el nom de la seva façana de granit fosc i vidre. Tot i que es conservava l’edifici del 1906, es va restaurar la ampliació del 1968, per adaptar-la a la nova façana.

Funcionalment, el Diamant Negre, s’integra, amb l’edifici d’en Holm, enllaçant-lo amb ponts de vidre sobre els carrers de la ciutat. Dissenyat pels arquitectes Schmidt Hammer Lassen, l'edifici de set pisos, estén, la biblioteca fins al passeig marítim i, el seu elevat vestíbul, ofereix una vista, impressionant, sobre el port. 


STOCKHOLM PUBLIC LIBRARY (1928)


La Biblioteca Pública d'Estocolm, 1928

La Biblioteca Pública d'Estocolm, del 1928, de l'arquitecte Gunnar Asplund ca.wikipedia.org/wiki/Erik_Gunnar_Asplund, va ser una de les primeres obres mestres de les biblioteques escandinaves i, segueix sent, una de les preferides dels bibliòfils i aficionats a l'arquitectura, a tot el món.

És un edifici ben proporcionat de base rectangular rematat per una torre central cilíndrica de sostre pla. Les façanes estan cobertes per un estuc de color taronja, no ornamentat, que s’assembla a l’argila, que complementa, molt bé, el seu entorn verd. Situat en un lloc "muntanyós" i, a on s’arriba, per camins lleugerament en pujada, es troba sobre un (re)planell modest.

Interior de la biblioteca de Estocolmo

es.wikipedia.org/wiki/Biblioteca_P%C3%BAblica_de_Estocolmo



BIBLIOTECA PÚBLICA DE NYBORG (1939)


Segons el historiador d'arquitectura, en Nan Dahlkild, els arquitectes: en Flemming Lassen en.wikipedia.org/wiki/Flemming_Lassen i l'Erik Møller en.wikipedia.org/wiki/Erik_M%C3%B8ller, van establir una nova plantilla, per a les biblioteques escandinaves, amb la biblioteca d'aquesta petita ciutat danesa (segons combinen els elements tradicionals i els moderns).


Interior de la biblioteca de Nyborg (Dinamarca)

La Biblioteca de Nyborg, es troba, en una estreta península, amb jardins al nord i al sud. Amb una escala humana més que monumental, les seves parets, sense adorns, de maó vermell, segueixen les costes del canal i, els seus sostres inclinats, fan ressò, d'els edificis històrics propers. Consta de dues ales, les zones públiques, més grans i les més petites, que contenen, espais de suport, estan comunicades per un petit rebedor amb parets de vidre.


El rebedor, amb parets de vidre, de la biblioteca de Nyborg

A l’interior, la biblioteca, d’una sola planta, presenta uns mobles de fusta, personalitzats, del dissenyador Hans J.Wegner en.wikipedia.org/wiki/Hans_Wegner, que acabava de sortir de l’escola de disseny i arquitectura. I l'Arne Jacobsen ca.wikipedia.org/wiki/Arne_Jacobsen, que va dissenyar, els rellotges i els llums. Una col·laboració realment danesa!


Mobles, al interior de la biblioteca, del famós dissenyador i arquitecte danès, el Hans J. Wegner

NORDIC HOUSE (1968)

Una altra biblioteca dels anys trenta, molt influent, arquitectonicament parlant, és la Viipuri (actual Vyborg) Biblioteca, del 1935, de l’Alvar Aalto, en una zona que, Finlàndia va perdre, davant la Unió Soviètica a la Segona Guerra Mundial.

Vista exterior del conjunt arquitectònic de la Casa Nòrdica 

Posteriorment, l'Aalto ca.wikipedia.org/wiki/Alvar_Aalto, va dissenyar, diverses biblioteques, inclosa, la Casa Nòrdica a Reykjavík (Islàndia). Completada el 1968, tipifica el seu Funcionalisme humanista i el model de biblioteca escandinava que, el mateix Aalto, va ajudar, a crear.

Interior de la NORDIC HOUSE 

En el seu nucli central hi ha una biblioteca de préstecs amb acabats de fusta i una claraboia. The Nordic House és un centre cultural regional que, també, ofereix àrees per a nens, un auditori, sales de reunions, restaurant i espai d’exposicions; facilitant-ne l’ús actiu durant tot el dia i la nit.


La biblioteca: The Nordic House (Islàndia)

Situada a una reserva natural, la base horitzontal baixa de l’edifici està folrada de parets i vidres blancs llisos. Per sobre d’aquests s’aixeca un volum de volta de rajola blava amb un sostre inclinat que s’assembla a les muntanyes properes.


HELSINKI CENTRAL LIBRARY OODI (2018)


Inaugurat el 2018, aquest edifici escultòric de tres plantes de ALA Architects ala.fi, és un lloc de trobada per a tothom, com una biblioteca.


La Biblioteca Finlandesa Oodi, una meravella arquitectònica recent

L'Oodi oodihelsinki.fi/en, disposa de llibres i ofereix les últimes tecnologies (robots de prestatgeries de llibres) i sistemes d’eficiència energètica, però també, hi ha novetats programàtiques. Es poden agafar, en préstec, altres coses, eines elèctriques o passar l’estona a una sala de jocs d’ordinadors. Ofereix característiques típiques, com ara, opcions de menjador, sales de reunions i un cinema.


Sala interior de l'Oodi 

L'Oodi ("oda", en finès), ofereix una transició gairebé perfecta entre les places públiques veïnes i el seu ampli vestíbul de la planta baixa tancat sense columnes, vidre i fusta; i gràcies en part, a les llargues hores de funcionament i a una àmplia gamma de serveis i programes.


Vista de l'Oodi, des d'un dels laterals exteriors, de l'edifici

La planta baixa oberta es contrasta amb la planta mitjana, on se hi troben, les habitacions per als estudis, mentre que el nivell superior inclou una sala de lectura “Book Heaven”. Una cosa que l'Aalto va escriure una vegada, s’aplica a aquesta i a les altres biblioteques que es veuen en aquest post: “fer l’arquitectura més humana significa, una arquitectura millor i un funcionalisme molt més gran que el merament tècnic”.

L'Oodi, la biblioteca del futur? 


VENNESLA LIBRARY AND CULTURAL CENTRE (2011)


La ciutat de Vennesla ca.wikipedia.org/wiki/Vennesla, d'uns 14.000 habitants, al sud de Noruega, demostra, que les biblioteques de classe mundial poden existir a qualsevol lloc venneslakulturhus.no.


la Vennesla biblioteca ( Noruega)

Dissenyada per els arquitectes Helen i Hard helenhard.no/about, té 27 nervadures corbes, formades per fusta que funcionen com a columnes i emmarcament del sostre. També, hi ha accessoris de llum "empotrats" i conductes d'aire condicionat i, es barregen, amb prestatgeries de fusta i seients. Aquesta estructura crea un traçat obert i volta de sostre que fa que la instal·lació sembli més gran que els seus 1.938 metres quadrats.


Interior de la Vennesla Biblioteca (a Noruega)

A més de llibres, té aules, espai per a exposicions i una cafeteria. També, s'integra, amb els edificis educatius i comunitaris veïns, creant un conjunt superior a la suma de les seves parts.


la biblioteca Vennesla 

Aquesta no és l'única biblioteca icònica del disseny noruec. Com que el bon disseny és valorat entre les fronteres, la firma amb seu a Oslo Snøhetta snohetta.com, va dissenyar, també, la Biblioteca Alexandria d'Egipte, que va obrir les seves portes el 2001 i, més recentment, la Biblioteca Central del Calgary del Canadà el 2018.



DOKK1 AARHUS BIBLIOTEK (2015)



Dokk1 o Dokken és un edifici, que alberga la biblioteca pública i el Centre de Cultura d'Aarhus, Dinamarca. Està situada a la Hack Kampmanns Plads, al centre de la ciutat, i al començament de la zona portuària. La Dokk1 (biblioteca), forma part d'un projecte de desenvolupament, molt més gran, l' Urban Mediaspace Aarhus urbanmediaspace.dk, que és el projecte de construcció, més gran, que ha tingut mai, el municipi d’Aarhus; finançat conjuntament pel municipi d'Aarhus i Realdania realdania.dk. El projecte va costar, 2.1 mil milions de corones daneses.

Vista aérea de la Dokken (Dokk1), a Aarhus 

La biblioteca Dokk1, ha estat dissenyada per la firma d'arquitectes Schmidt Hammer Lassen shl.dk/dk i la seva arquitecta, la Kristine Jensen en.wikipedia.org/wiki/Kristine_Jensen. La construcció va començar el 8 de juny de 2011 i, es va inaugurar quatre anys més tard, el 20 de juny del 2015

L’objectiu del projecte és transformar el port interior d’Aarhus de port industrial, a espai públic urbà. El projecte crea una connexió entre la ciutat i l’aigua (el port) i té un gran impacte en la zona del port i la vida de la ciutat. L’àrea és cèntrica, en relació, amb el centre de la ciutat d’Aarhus; i, es troba, prop de la catedral, la zona per als vianants i l’entorn del riu.

La Dokk1. Foto: Smartdrones Aarhus @dborup

A la Dokk1 trobareu, cafè, sala de projectes, sales, cèl·lules d’estudi, parc infantil i molt més. Aquí teniu l’oportunitat d’experimentar distintes activitats així, amb calma, empatia i profunditat.

El tramvia eléctric, d'Aarhus, passa pel costat de la biblioteca 

La biblioteca Dokk1, és la Biblioteca principal del municipi d'Aarhus. Les biblioteques d’Aarhus tenen el seu propi lloc web: aakb.dk, on teniu accés a totes les opcions digitals de les biblioteques.

Interior de la Dokk1 (Dokken), a la ciutat d'Aarhus 

Al nivell 1, hi ha la biblioteca per a adults, servei d’atenció al ciutadà, cafè, sala de lectura, sala d'estudi i sales de reunions que podeu reservar.

El nivell 2, està dedicat a la biblioteca familiar i infantil amb un espai de jocs, espai per a persones, escales escèniques i zones de jocs.

El nivell 3, situat a la part superior, és el lloc, per a les empreses de la ciutat.