dimecres, 8 de setembre de 2021

L' Altre Sexe. Art amb gènere

 L’Altre Sexe. Women of Art Speak Out 

MOR (Louisiana museet)

L'abril del 1970, set dones artistes van treballar al soterrani de l'Acadèmia de les Arts de Copenhagen kunstakademiet.dk, en un projecte artístic de 24 hores. El món canviava ràpidament; les autoritats daneses, d'aquells temps, defensaven el canvi; també, ho va fer l’escena artística. Perquè les dones volien (i volem) unir-se i participar; el monopoli artístic masculí havia de ser una cosa del passat i, per tant, les set artistes – la Rikke Diemer, la Kirsten Justesen, la Jytte Rex, la Marie Bille, la Birgitte Skjold-Jensen, la Jytte Keller i la Kirsten Dufour– van crear, conjuntament, la campanya d’art Damebilleder, que va ser una reconstrucció, una mena de posada en escena cultural-històrica d'un dels set anomenats taulells, és a dir, imatges, a l’exposició original. Al llarg de 14 dies, el KannonCluben va crear aquests taulells, que consistien en instal·lacions i hapennings. Cada taulell portava un titular relacionat amb un tema concret i, estava format per set pintures amb titulars com ara: "Dishwashing", "The Whore" i "Beauty", i, les set artistes s'instal·laren (acamparen) al sobterrani de la kunstakademi de Copenhagen, amb els seus fills. La seva vida privada es va convertir, per un temps, en un assumpte públic, i en una obra d’art (llegat) a protegir. El grup, exigia, per a les dones, el lloc que els corresponia i correspon al món, com a dones i com a artistes.

Kanonklubben. Kunstnere: Lene og Marie Bille, Rikke Diemer, Kirsten Dufour, Kirsten Justesen, Jytte Keller, Jytte Rex og Birgitte Skjold Jensen. 1970 © Polfoto. (Pressefoto, SMK)

Encara ho fan. Les lluites polítiques d’art i gènere que van tenir lloc als soterranis i els carrers dels anys setanta, motivades per l’statu quo; les artistes femenines, han esdevingut, cada vegada més nombroses. Avui, són majoritàriament, a les acadèmies d’art, tot i que, encara omplen poc a les inquietants estadístiques de vendes del mercat mundial de l’art: el 2019, les artistes femenines del món van vendre, aproximadament, el mateix % que Picasso, gairebé el 2% del mercat mundial de l'art.

Kunsthal Charlottenborg (Copenhagen) kunsthalcharlottenborg.dk/en

...Però, si fullegem els catàlegs d’exposicions dels museus, tindrem la sensació que això està a punt de canviar. Sembla ser, que les institucions, al menys, per aquests indrets, estan despertes, i, afegeixen, cada vegada més obres d’artistes femenines a les seves col·leccions i les mostren en exposició col·lectiva rere exposició col·lectiva.

Damenebilleder

Per exemple, al SMK smk.dk, el Statens Museum for Kunst, que fa uns dies, va obrir les portes a la seva gran exposició de tardor: "Després del Silenci" (Efter Stilheden), on, les dones de l’art prenen la paraula, i el museu presenta 18 artistes femenines dels darrers cent anys.

O al Louisiana louisiana.dk, un dels museus més visitats de Dinamarca, on vaig estar-hi fa un parell de setmanes, durant les vacances d'agost, hi ha exposicions com ara: Amazing Women, o MARE (MOR, en danès) louisiana.dk/udstilling/mor! i, diverses presentacions monogràfiques d’artistes com la de la Dea Trier Mørch en.wikipedia.org/wiki/Dea_Trier_M%C3%B8rch, la Nancy Spero o la Pia Arke louisiana.dk/udstilling/pia-arke. A la Gl. Strand, el surrealisme femení, un èxit! "Les cares B de la història de l'art", on, es va mostrat l'exposició: Avantguàrdia femenina oblidada, al Gl. Holtegaard glholtegaard.dk/en, mentre que KUNSTEN a Aalborg posava el focus en les artistes femenines de la seva pròpia col·lecció (locals) a l’exposició: Women in Art. I, en les properes setmanes s’obrirà CoBrA ca.wikipedia.org/wiki/Cobra_(moviment_art%C3%ADstic), un homenatge a les artistes femenines del Jorn Museum de Silkeborg museumjorn.dk.

Women in Art (als carrers d'Aalborg)

La majoria d'aquestes exposicions han estat esdeveniments importants i aclamats per la crítica. M’he familiaritzat amb ramats d’artistes fabuloses que no coneixia abans, però ara estic atenta i, hi tornaré, quan es presenti, de nou, l’oportunitat. És una alegria, un privilegi, absolutament, i, una, no pot deixar d’emocionar-se amb la reparació i el reconeixement que, finalment, gaudeixen més artistes femenines, aquests anys.

Jeg holder min mor for øjnene (Kirsten Christensen

La tardor s'acosta a l’Ostre Anlæg parkmuseerne.dk/en/museer/alle-parkmuseer de Copenhagen, i, les fulles començaven a caure damunt la gespa, ja a finals d'agost, davant de les seccions de les finestres del SMK. Em crida l'atenció un desig infantil de suprimir el terme freqüentment utilitzat "dona" en els textos dels catàlegs de les exposicions i dels espais d'exposició. El terme remou alguna cosa a dins meu: prenc consciència del gènere i de les diferents formes de feminitat de les imatges. També, tinc consciència del meu propi gènere, involuntàriament i molestament, i de vegades, em fixo en els  visitants masculins als museus, a mesura que avanço per l’exposició.  Hi sol haver-hi més dones!

Mecànica Moderna (Franciska Clausen)

No és, aviat, l'hora que es permeti que les dones artistes siguin ... només artistes? El gran enfocament de les exposicions en el seu gènere, la seva feminitat i la seva posició menys privilegiada, ajuden a mantenir-les en la seva alteritat?

"Alguna cosa està passant en aquests anys; l’escena artística és cada cop més diversa, però encara queda molt per recórrer. Compareu el nombre d’exposicions d’Asger Jorn i del Per Kirkeby museumjorn.dk/om-per-kirkeby el nombre d’exposicions col·lectives amb artistes femenines i obtindreu la sensació de l’extensió del biaix. Des del Renaixement, els homes s’han apojat mutuament: Claus Carstensen ret homenatge a Per Kirkeby, que es recolza en Asger Jorn o Edvard Weie, etc. Així, és com els homes s’han assegurat una plataforma per a ells i per als altres. No va ser fins a la dècada del 1970 que les artistes femenines van començar a col·laborar i a referir-se entre elles: fins aleshores es tractava d’estar a prop d’un home si es volia ser reconeguda com a artista", diu la Birgitte Anderberg, inspectora del SMK .

La Birgitte Anderberg (inspectora del SMK)

I, així és, encara els materials de text per a exposicions sobre artistes femenines del surrealisme no giren al voltant de les relacions entre dones, sovint tampoc no existien, sinó referencia a les seves fatídiques trobades amb l'André Breton; qui els va legitimar com a artistes. "Després del silenci" smk.dk/en/article/after-the-silence-five-artworks, en aquesta exposició, - les dones d’art prenen la paraula i expliquen una història diferent: posen les dones artistes en relació entre elles; parlen de les col·laboracions i comunitats que realment van moure els temes, tant artísticament com socialment, basats, sobretot, en el moviment de les artistes ("dones") dels anys setanta.

A microglobal performance #1 (detail), Concept: © Simone Aaberg Kærn. Photo: Magnus Bejmar.

The wood cut series krieg del 1921 i 1922 kollwitz.de/en/series-war-overview de la escultora alemanya, la Käthe Kollwitz ca.wikipedia.org/wiki/K%C3%A4the_Kollwitz és una peça introductòria; vaig haver de fer cua a l'espai de l'exposició, una mica massa petit, del SMK, per apropar-me a les obres en blanc i negre. Al meu costat hi havia dues dones grans (una mica més grans que jo, vaja! 😇); òbviament, estaven afectades per les imatges. Parlaven sobre la tècnica i els antecedents de la Kollwitz, i, sobre el fill que va perdre al front alemany, durant la Primera Guerra Mundial. Elles sabien de què parlaven i les vaig escoltar, atentament, mentre observaba l’agrupació de mares en pena en la fosca i apassionant xilografia de la Kollwitz. La mirada en blanc de les mares quedà atrapada a dins de mi, la resta del dia.

The wood cut series krieg. Käthe kollwitz

Els grans tapissos polítics de la sueca Hannah Ryggen, també, causen una impressió especial, especialment, les cares grotesques de Goebbels, Göring i Hitler a Dream Death del 1936. Per tant, ja "conec" una mica millor a algunes de les diverses dones que "ixen a la llum" al SMK, són artistes reconegudes. I els temes són, el conflicte polític, les condicions socials, la mort i el dol. És com si l’espai i el marc de l’exposició semblessin una mica reduïts, una mica massa reduïts.

Political point … detail from Hannah Ryggen’s 6 October 1942 (1943), featuring a bullish Winston Churchill. Photograph: Courtesy Nordenfjeldske Kunstindustrimuseum/© Hannah Ryggen

Llegeixo, a la premsa danesa, que la Birgitte Anderberg, diu que les 18 artistes de la exposició s’uneixen per la seva feminitat i no, només, pel seu compromís polític i el seu treball artístic.

Perquè l’exposició –i el gran focus que hi ha en aquest moment en les dones artistes– no es tracta només de promoure un gènere i corregir estadístiques esbiaixades i grans llacunes en la història de l’art. Es tracta també de donar accés a espais específics d’experiència, sensibilitats i mirada. I el cos que teniu com a artista caracteritza naturalment la vostra visió del món. Per a mi, el gènere mai no té interès", diu la Anderberg. 

Els darrers anys he visitat algunes exposicions d’artistes femenines  que no miren, tan sols, cap a dins, sinó cap a fora nordicgir.blogspot.com/2019/04/hjskole-oplevelse-2-art-surrealista.html. Treballs crítics amb el seu entorn, amb les condicions polítiques i socials. Crec que és necessari un enfrontament amb la part de la història de l’art que percep l’art feminista com a introvertit i mirant-se el melic".

En relació amb l'exposició de l'Anna Ancher al SMK, que vaig visitar l'any passat, en Peter Nørgaard Larsen, inspector en cap del museu, va dir, que no se li ocorria utilitzar el terme "artista femenina" sobre l'Anna Ancher. Per a ell, és un terme despectiu, de manera que l'anomena "la gran artista".

I aquest és el nucli del problema, no? Que molts encara perceben la dona com un epítet despectiu? Mostra la divisió i la complexitat de la discussió: ens hem d’abstenir d’esmentar el gènere de l’artista o hem de parlar del fet que hi ha hagut altres possibilitats per a les artistes femenines? 

 Nie wieder krieg, 1924. Kn 205 III B, Cologne Kollwitz Collection (c) Käthe Kollwitz Museum Köln. © Käthe Kollwitz / VISDA

Tres retrats de la Ursula Reuter Christiansen en.wikipedia.org/wiki/Ursula_Reuter_Christiansen les parets de la primera sala de l'exposició. Els entranyables títols de les obres semblen Dones! (1971), It's About Us (1972) i Out into the World (1975) i, aquí, hi ha dones de totes les formes i expressions. Avui, l'Ursula Reuter Christiansen és una dels gegants del panorama artístic danès i, en aquest moment, exposa no, només, al SMK, sinó també a Den Frie denfrie.dk en i a la galeria d’art de la Fundació Faurschou a Nordhavn. Encara és artista femenina?

"No, caram!", exclama l'Ursula Reuter C. a una entrevista en la premsa danesa: Ja ningú no em crida així. I tampoc m'importaria. Però, va ser imprescindible als anys setanta que les dones ens aliarem. Com a dona, una podia ser totalment ignorada; simplement no se’ns permetia respirar a la indústria de l’art si no actuavem com a home. Així que ho vam ignorar, i, vam decidir estar fotudes però feliçes amb ells i fer el nostre".

- Però, això ha canviat? li pregunta la periodista.

Ha canviat completament, absolutament. Encara queden batalles, però sincerament: són els homes els que ara es queden enrere, oi? I crec que ja és hora que deixem de prestar tanta atenció al gènere de l’artista. Tant se val! Deixeu que les imatges parlin per si soles".

Sònia, al SMK (Copenhagen)


 louisiana.dk/udstilling/mamma-andersson