diumenge, 10 de gener del 2021

La lluita pel llenguatge pur. La llengua de les Sagues

Islàndia. La lluita pel llenguatge pur

 

La polèmica. La llengua de les sagues, l’islandès, és una de les llengües més ben conservades del món, però aviat l’anglicització ja no es podrà mantenir, a la porta. Què fan els islandesos al respecte?

 

ca.wikipedia.org/wiki/Futhark_jove

Les tradicions literàries del país estan conformades per les sagues nordicgir.blogspot.com/2020/01/breu-introduccio-la-literatura-nordica.html, que es remunten al segle XII. La literatura islandesa sempre ha estat important per als islandesos i, és sorprenent, que es publiquin tants llibres cada any en una comunitat tan reduïda. La forta tradició literària, es veu, especialment, a les antigues sagues i eddas, que són contes procedents d’Islàndia, a l’edat mitjana. A més, segueixen sent una gran font d’inspiració per als artistes del país, es reflecteixen en tot, des de pintures i escultures fins a ceràmica i vidre. 

 

es.wikipedia.org/wiki/Alfabeto_rúnico

Un nombre rècord d’autors islandesos, es tradueix, a altres idiomes. El 2020 es van traduir 147 llibres de l’islandès a altres idiomes. A Dinamarca, per exemple, correspondria a més de 2.000 publicacions traduïdes; la xifra real de les traduccions al danès és d’unes 400 per any.

Per tant, al món, li encanta llegir les històries islandeses, sovint en idiomes diferents a l’islandès. A Islàndia, els nombrosos llibres traduïts, han desencadenat, un nou debat sobre la llengua islandesa, històricament, ben conservada. Hauria de seguir Islàndia protegint els seus orígens nòrdics antics, o la llengua hauria de mantenir-se al dia? És possible fer les dues coses alhora?

Evidentment, les preguntes solen dominar el dia nacional de la llengua islandesa. El 16 de novembre, cada any, se celebra el Dia de la Llengua, Dia de la Llengua Islandesa, en honor del poeta Jónas Hallgrímsson (1807-1845), que al segle XIX, va lluitar per preservar la llengua, que en aquell moment estava amenaçada per la influència danesa.

En Hallgrímsson va ser un mestre en la formació de noves paraules en la seva llengua materna i, gràcies a ell, la llengua islandesa actual conté centenars de paraules, úniques, per descriure tot tipus de petites coses i fenòmens importants, inclosos la geologia i l’astronomia. Una de les seves contribucions és la paraula per al planeta, l’estrella reiki
reikistjarna o, l’estrella errant.

 

Sun Voyager Sculpture in Reykjavík

Després de la mort d'en Jónas Hallgrímsson en.wikipedia.org/wiki/Jónas_Hallgrímsson, els islandesos –encapçalats per escriptors i intel·lectuals patriòtics– van continuar la valenta lluita lingüística contra la supremacia danesa, que va culminar amb la independència d’Islàndia ca.wikipedia.org/wiki/Dia_nacional_d'Islàndia.

Fins al dia d’avui, els joves islandesos, no tenen gaire interés per, haver d’aprendre, danès a l’escola, com es feia abans del 1944 (any de la fundació de la república d'Islàndia).

 

Jónas Hallgrímsson

Potser, també, és perquè se senten lingüísticament superiors als seus "germans grans" vermells i blancs (els danesos, of course!). Si es compten les flexions, la llengua islandesa té més de mig milió de paraules per utilitzar, mentre que en danès "ens" hem de conformar amb unes 200.000 paraules, és a dir, molt menys de la meitat.

És difícil determinar quantes de les paraules islandeses s’utilitzen realment a la pràctica; però, el nombre disminueix, tot i que, milers de paraules de les sagues islandeses, del segle XIII, continuen intactes i s’utilitzen en la llengua quotidiana islandesa actual.

Per a una llengua parlada i llegida per menys de 400.000 persones, haver de mantenir la seva innocència en un món globalitzat, dominat especialment per les expressions angleses, és difícil. L'amenaça per a la llengua nòrdica antiga, creix; però a Islàndia hi ha desacords sobre la manera de reaccionar davant els desenvolupaments.

 

oldnordisk es.wikipedia.org/wiki/Nórdico_antiguo

Els joves islandesos aprenen, gairebé, anglès automàticament. Es presta quan miren, a Netflix, fam lliscar el telèfon "intel·ligent" o el contingut emés, a YouTube.

Tot i això, la majoria de la gent utilitza la paraula islandesa per a ordinador: tölva, una contracció gairebé poètica de les paraules völva i töl, que significa alguna cosa semblant a: "endeví" i "número".

Però, quan es va decidir, fa una dècada, traduir l'iPad o la tauleta a
spjaldtölva, no va obtenir, el mateix suport lingüístic. Tampoc, no han guanyat força, els intents recents de traduir els cotxes amb conducció automàtica a sjálfrennireið. I, en general, la població es resisteix a acceptar la islandesització de paraules i conceptes externs.

Segons els puritans de la llengua d'Islàndia, aquest renunciament, per preservar, una llengua "purament" islandesa ha obert el camí a l'anglicització. Creuen que la noble llengua materna del país està, amenaçada, amb la mort, pels préstecs, en anglès, del món de la tecnologia, en particular.

Realment és un camp de batalla. Si perdem la batalla per la nostra llengua, la gent començarà a considerar l’islandès com una llengua incompleta i, al final, només, serà un hobby parlar-ne ”, adverteix el lingüista, en Jóhannes Bjarni Sigtryggsson, en una entrevista amb Quartz qz.com.

La lluita és crucial, va afegir, la expresident Vigdís Finnbogadóttir: "En cas contrari, l'Islandes acabarà al mateix contenidor d'escombraries que el llatí", va dir, fa un temps, al The New York Times.

D’altra banda, hi ha una sèrie d’islandesos que temen que els puritans de les polsegoses biblioteques universitàries de Reykjavík, s’estiguin fixant, cegament, en el problema, esa dir: purificaran el llenguatge de les paraules estrangeres, a tota costa. Des d’aquesta ala sona que, si es vol preservar la llengua, s’ha de parlar-la. En cas contrari, s’arrisca a acabar amb un llenguatge immaculat i purità que gairebé ningú utilitza a la pràctica. Aquest grup, inclou, l'actual president d'Islàndia, en Guðni Thorlacius Jóhannesson es.wikipedia.org/wiki/Guðni_Thorlacius_Jóhannesson. Ell mateix, és historiador i, també, prové del món universitari, però, segons ell, la lluita no es tracta d’eradicar l’anglès ni altres llengües estrangeres. Al contrari, es tracta de recordar a la gent per què l’islandès és important i, per què val la pena preservar-lo, com a llengua quotidiana viva i en evolució durant molts anys.

"No hem de protegir l'islandés, sinó més aviat enfortir-lo. No s'ha de protegir un llenguatge com a un animal exposat en un pot de formalina. La llengua islandesa ha d'evolucionar, canviar i utilitzar-se constantment ", va dir, optimista, el president en la recent jornada de la llengua.

 


Durant dècades, els comitès de preservació del llenguatge han pres prestat, pràcticament, tot el llegat del poeta nacional, en Jónas Hallgrímsson. En la mesura de les seves possibilitats, han intentat, preservar, expressions antigues i inventades islandeses, al mateix temps que el ràpid desenvolupament tecnològic. Però, segons el president Guðni, és important inventar tecnologies decididament islandeses que puguin competir amb el món tecnològic nord-americà.

Pot semblar una utopia, però de fet, al novembre, Islàndia va llançar una contrapart islandesa per a eines activades per veu com Siri og Alexa. Es diu Embla i és la primera aplicació que parla i entén l’islandès. El president va ser un dels primers a dir
 Embla (Hola Embla), després de la qual cosa va preguntar qui és el president d'Islàndia? "Ets tu", gairebé se sent la veu digital que li respon. Segons el president, és en el món de la tecnologia que s’ha de lliurar la batalla.

"Aquest és el tipus al qual hem de donar prioritat: assegurar i treballar perquè puguem parlar islandès amb totes aquestes formidables tecnologies i eines que tenen com a finalitat facilitar-nos la vida".

 

La vella Islàndia

Sàvies que:

El govern islandès ha enviat una sol·licitud a l'estat danès per lliurar diversos manuscrits antics de la col·lecció Arnamagnæan es.wikipedia.org/wiki/Instituto_Arnamagnæan de la Universitat de Copenhaguen.

Avui, la col·lecció conté uns 1400 manuscrits antics sobre els països nòrdics de l’època víkinga i l’edat mitjana. Es descriuen com a inestimables i figuren a la llista del patrimoni mundial de la UNESCO. El 1965, Islàndia va rebre, 1.600 dels 3.000 escrits, però ara en volen més.

Segons els mitjans de comunicació The Iceland Monitor icelandmonitor.mbl.is/news, un dels arguments hauria de ser "la disminució de les ambicions i l'interès dels danesos pel patrimoni cultural islandès". Hi ha el fet, que ha revifat, la vella polémica: que la Universitat de Copenhaguen hagi tancat un lloc de professor associat en islandès.