Les biblioteques, més icòniques, d’Escandinàvia
Les biblioteques públiques d’Escandinàvia estan ben dissenyades i destinades a reforçar el teixit social, reflectint la història i els valors de la regió. Les nacions escandinaves van començar a desenvolupar les seves primeres biblioteques, construïdes amb aquests propòsits, cap al 1900 i, a mesura, que l'estat del benestar es va desenvolupar a partir de la dècada del 1930, van adquirir, una importància, com a institucions democràtiques.
Arquitectònicament, els dissenys van passar dels grandiosos estils històrics a un enfocament més senzill i funcionalista. Indicatiu de la seva importància cívica, les biblioteques es trobaven sovint al costat de parcs o places públiques.
Després de la Segona Guerra Mundial, les biblioteques escandinaves van ampliar el seu paper, oferint també espai cultural i, acollint activitats comunitàries. Més recentment, les biblioteques han assumit, el paper afegit, com a catalitzadors, de la revitalització urbana.
ROYAL DANISH LIBRARY AND THE BLACK DIAMOND
 |
| La Biblioteca Real (Det Kongelige Bibliotek), i el Diamant Negre (Copenhague) |
Una de les icones arquitectòniques de Copenhaguen, és un exemple que mostra l'evolució de les biblioteques escandinaves. La Biblioteca Reial data del 1906, una actualització d’un edifici proper del 1673 (actualment, Arxius Nacionals). Dissenyat pel professor Hans J. Holm en.wikipedia.org/wiki/Hans_J%C3%B8rgen_Holm, presenta una barreja eclèctica de precedents històrics.
 |
| El Diamant Negre (Den sorte Diamant) |
Com a reflexió dels seus temps, la Biblioteca Reial es va construir com a "temple del coneixement", amb façana de maó, torres, finestrals, detalls ornamentats i canelobres. Una ampliació del 1968 d'una de les ales del davant de l'edifici del segle XVII, es va fer en estil funcionalista (aquesta nova ala del 1968, no va acabar d'agradar mai).
 |
| Treballant o estudiant a dins de la biblioteca real de Copenhague |
D'altra banda, molt estimat és el Diamant Negre (Den Sorte Diamant), una important expansió, que es va inaugurar el 1999, i que té el nom de la seva façana de granit fosc i vidre. Tot i que es conservava l’edifici del 1906, es va restaurar la ampliació del 1968, per adaptar-la a la nova façana.
Funcionalment, el Diamant Negre, s’integra, amb l’edifici d’en Holm, enllaçant-lo amb ponts de vidre sobre els carrers de la ciutat. Dissenyat pels arquitectes Schmidt Hammer Lassen, l'edifici de set pisos, estén, la biblioteca fins al passeig marítim i, el seu elevat vestíbul, ofereix una vista, impressionant, sobre el port.
STOCKHOLM PUBLIC LIBRARY (1928)
 |
| La Biblioteca Pública d'Estocolm, 1928 |
La Biblioteca Pública d'Estocolm, del 1928, de l'arquitecte Gunnar Asplund ca.wikipedia.org/wiki/Erik_Gunnar_Asplund, va ser una de les primeres obres mestres de les biblioteques escandinaves i, segueix sent, una de les preferides dels bibliòfils i aficionats a l'arquitectura, a tot el món.
És un edifici ben proporcionat de base rectangular rematat per una torre central cilíndrica de sostre pla. Les façanes estan cobertes per un estuc de color taronja, no ornamentat, que s’assembla a l’argila, que complementa, molt bé, el seu entorn verd. Situat en un lloc "muntanyós" i, a on s’arriba, per camins lleugerament en pujada, es troba sobre un (re)planell modest.
 |
| Interior de la biblioteca de Estocolmo |
es.wikipedia.org/wiki/Biblioteca_P%C3%BAblica_de_Estocolmo
BIBLIOTECA PÚBLICA DE NYBORG (1939)
Segons el historiador d'arquitectura, en Nan Dahlkild, els arquitectes: en Flemming Lassen en.wikipedia.org/wiki/Flemming_Lassen i l'Erik Møller en.wikipedia.org/wiki/Erik_M%C3%B8ller, van establir una nova plantilla, per a les biblioteques escandinaves, amb la biblioteca d'aquesta petita ciutat danesa (segons combinen els elements tradicionals i els moderns).
 |
| Interior de la biblioteca de Nyborg (Dinamarca) |
La Biblioteca de Nyborg, es troba, en una estreta península, amb jardins al nord i al sud. Amb una escala humana més que monumental, les seves parets, sense adorns, de maó vermell, segueixen les costes del canal i, els seus sostres inclinats, fan ressò, d'els edificis històrics propers. Consta de dues ales, les zones públiques, més grans i les més petites, que contenen, espais de suport, estan comunicades per un petit rebedor amb parets de vidre.
 |
| El rebedor, amb parets de vidre, de la biblioteca de Nyborg |
A l’interior, la biblioteca, d’una sola planta, presenta uns mobles de fusta, personalitzats, del dissenyador Hans J.Wegner en.wikipedia.org/wiki/Hans_Wegner, que acabava de sortir de l’escola de disseny i arquitectura. I l'Arne Jacobsen ca.wikipedia.org/wiki/Arne_Jacobsen, que va dissenyar, els rellotges i els llums. Una col·laboració realment danesa!
 |
| Mobles, al interior de la biblioteca, del famós dissenyador i arquitecte danès, el Hans J. Wegner |
NORDIC HOUSE (1968)
Una altra biblioteca dels anys trenta, molt influent, arquitectonicament parlant, és la Viipuri (actual Vyborg) Biblioteca, del 1935, de l’Alvar Aalto, en una zona que, Finlàndia va perdre, davant la Unió Soviètica a la Segona Guerra Mundial.
 |
| Vista exterior del conjunt arquitectònic de la Casa Nòrdica |
Posteriorment, l'Aalto ca.wikipedia.org/wiki/Alvar_Aalto, va dissenyar, diverses biblioteques, inclosa, la Casa Nòrdica a Reykjavík (Islàndia). Completada el 1968, tipifica el seu Funcionalisme humanista i el model de biblioteca escandinava que, el mateix Aalto, va ajudar, a crear.
 |
| Interior de la NORDIC HOUSE |
En el seu nucli central hi ha una biblioteca de préstecs amb acabats de fusta i una claraboia. The Nordic House és un centre cultural regional que, també, ofereix àrees per a nens, un auditori, sales de reunions, restaurant i espai d’exposicions; facilitant-ne l’ús actiu durant tot el dia i la nit.
 |
| La biblioteca: The Nordic House (Islàndia) |
Situada a una reserva natural, la base horitzontal baixa de l’edifici està folrada de parets i vidres blancs llisos. Per sobre d’aquests s’aixeca un volum de volta de rajola blava amb un sostre inclinat que s’assembla a les muntanyes properes.
HELSINKI CENTRAL LIBRARY OODI (2018)
Inaugurat el 2018, aquest edifici escultòric de tres plantes de ALA Architects ala.fi, és un lloc de trobada per a tothom, com una biblioteca.
 |
| La Biblioteca Finlandesa Oodi, una meravella arquitectònica recent |
L'Oodi oodihelsinki.fi/en, disposa de llibres i ofereix les últimes tecnologies (robots de prestatgeries de llibres) i sistemes d’eficiència energètica, però també, hi ha novetats programàtiques. Es poden agafar, en préstec, altres coses, eines elèctriques o passar l’estona a una sala de jocs d’ordinadors. Ofereix característiques típiques, com ara, opcions de menjador, sales de reunions i un cinema.
 |
| Sala interior de l'Oodi |
L'Oodi ("oda", en finès), ofereix una transició gairebé perfecta entre les places públiques veïnes i el seu ampli vestíbul de la planta baixa tancat sense columnes, vidre i fusta; i gràcies en part, a les llargues hores de funcionament i a una àmplia gamma de serveis i programes.
 |
| Vista de l'Oodi, des d'un dels laterals exteriors, de l'edifici |
La planta baixa oberta es contrasta amb la planta mitjana, on se hi troben, les habitacions per als estudis, mentre que el nivell superior inclou una sala de lectura “Book Heaven”. Una cosa que l'Aalto va escriure una vegada, s’aplica a aquesta i a les altres biblioteques que es veuen en aquest post: “fer l’arquitectura més humana significa, una arquitectura millor i un funcionalisme molt més gran que el merament tècnic”.
 |
| L'Oodi, la biblioteca del futur? |
VENNESLA LIBRARY AND CULTURAL CENTRE (2011)
 |
| la Vennesla biblioteca ( Noruega) |
Dissenyada per els arquitectes Helen i Hard helenhard.no/about, té 27 nervadures corbes, formades per fusta que funcionen com a columnes i emmarcament del sostre. També, hi ha accessoris de llum "empotrats" i conductes d'aire condicionat i, es barregen, amb prestatgeries de fusta i seients. Aquesta estructura crea un traçat obert i volta de sostre que fa que la instal·lació sembli més gran que els seus 1.938 metres quadrats.
 |
| Interior de la Vennesla Biblioteca (a Noruega) |
A més de llibres, té aules, espai per a exposicions i una cafeteria. També, s'integra, amb els edificis educatius i comunitaris veïns, creant un conjunt superior a la suma de les seves parts.
 |
| la biblioteca Vennesla |
Aquesta no és l'única biblioteca icònica del disseny noruec. Com que el bon disseny és valorat entre les fronteres, la firma amb seu a Oslo Snøhetta snohetta.com, va dissenyar, també, la Biblioteca Alexandria d'Egipte, que va obrir les seves portes el 2001 i, més recentment, la Biblioteca Central del Calgary del Canadà el 2018.
DOKK1 AARHUS BIBLIOTEK (2015)
Dokk1 o Dokken és un edifici, que alberga la biblioteca pública i el Centre de Cultura d'Aarhus, Dinamarca. Està situada a la Hack Kampmanns Plads, al centre de la ciutat, i al començament de la zona portuària. La Dokk1 (biblioteca), forma part d'un projecte de desenvolupament, molt més gran, l' Urban Mediaspace Aarhus urbanmediaspace.dk, que és el projecte de construcció, més gran, que ha tingut mai, el municipi d’Aarhus; finançat conjuntament pel municipi d'Aarhus i Realdania realdania.dk. El projecte va costar, 2.1 mil milions de corones daneses.
 |
| Vista aérea de la Dokken (Dokk1), a Aarhus |
La biblioteca
Dokk1, ha estat dissenyada per la firma d'arquitectes
Schmidt Hammer Lassen shl.dk/dk i la seva arquitecta, la
Kristine Jensen en.wikipedia.org/wiki/Kristine_Jensen. La construcció va començar el 8 de juny de 2011 i, es va inaugurar quatre anys més tard, el 20 de juny del 2015
L’objectiu del projecte és transformar el port interior d’Aarhus de port industrial, a espai públic urbà. El projecte crea una connexió entre la ciutat i l’aigua (el port) i té un gran impacte en la zona del port i la vida de la ciutat. L’àrea és cèntrica, en relació, amb el centre de la ciutat d’Aarhus; i, es troba, prop de la catedral, la zona per als vianants i l’entorn del riu.
 |
| La Dokk1. Foto: Smartdrones Aarhus @dborup |
A la Dokk1 trobareu, cafè, sala de projectes, sales, cèl·lules d’estudi, parc infantil i molt més. Aquí teniu l’oportunitat d’experimentar distintes activitats així, amb calma, empatia i profunditat.
 |
| El tramvia eléctric, d'Aarhus, passa pel costat de la biblioteca |
La biblioteca
Dokk1, és la Biblioteca principal del municipi d'Aarhus. Les biblioteques d’Aarhus tenen el seu propi lloc web:
aakb.dk, on teniu accés a totes les opcions digitals de les biblioteques.
 |
| Interior de la Dokk1 (Dokken), a la ciutat d'Aarhus |
Al nivell 1, hi ha la biblioteca per a adults, servei d’atenció al ciutadà, cafè, sala de lectura, sala d'estudi i sales de reunions que podeu reservar.
El nivell 2, està dedicat a la biblioteca familiar i infantil amb un espai de jocs, espai per a persones, escales escèniques i zones de jocs.
El nivell 3, situat a la part superior, és el lloc, per a les empreses de la ciutat.
