Art noruec. Més enllà de la foscor...

L'art de Noruega, lluny de ser-hi Noir

L’art Noruec ha estat un dels secrets més ben guardats del país. Però, això, està canviant...

Snow (Edvard Munch)

Naturalesa crua i indòmita. Fiords lluents; mossegant hiverns. Això és, pel que Noruega, és coneguda. Però poques vegades ho és pel seu art. Només una obra d'art noruega ha arribat a les altures  de "obra mestra global". I tots ho sabem. És tan popular que, fins i tot, surt en forma de emoji. És el Crit turmentat de l'Edvard Munch (The Scream, Skrik). 

La pintura noruega és el secret millor guardat de la història de l'art. Això és, possiblement, perquè el país, només, recentment, ha estat percebut com civilitzat en la història. Durant el Renaixement, Escandinàvia va ser vista com un desert gelat ple de bruixes i serps marines. Això es va deure en part a un text produït per un ingenu, però, ben intencionat, sacerdot suec, l'Olaus Magnus ca.wikipedia.org/wiki/Olaus_Magnus, qui en 1555 va escriure una descripció dels pobles nòrdics. L'Olaus esperava que el seu llibre "eduqués" a la resta d'Europa ca.wikipedia.org/wiki/Historia_de_gentibus_septentrionalibus, sobre els costums dels nòrdics; en canvi, les seves il·lustracions de malson i de trolls i erms congelats, van assotar el sud d'Europa, amb frenesí. Escandinàvia va ser descartada com un recés.

Vue de Copenhagen (Peder Balke)

La ominosa percepció de Noruega va continuar. Va ser, inclús, exclosa, de la sèrie Civilization d'en Kenneth Clark, del 1969 i, les galeries d'art, van ignorar, en gran mesura, les contribucions de Noruega al món artístic; això, ha sigut fins fa ben poc. La popularitat de totes les coses Scandi, ha portat, a un nou examen de l'art nòrdic, amb diverses exposicions centrades a Noruega. En 2014, la National Gallery nasjonalmuseet.no, va realitzar una exposició de l'obra d'en Peder Balke en.wikipedia.org/wiki/Peder_Balke, i la Dulwich Picture Gallery va realitzar exposicions sobre en Nikolai Astrup en.wikipedia.org/wiki/Nikolai_Astrup i en Harald Sohlberg es.wikipedia.org/wiki/Harald_Sohlberg, el 2016 i 2019 scanmagazine.co.uk/national-museum-oslo, respectivament. L'art noruec està, justificadament, exposat a un nou conjunt d'admiradors.

Winter in Hvalsbakken, Harald Sohlberg, 1926 

L’època daurada de Noruega, comença a conèixer-se, amb un homenatge, al pare de la pintura noruega, en Johan Christian Dahl (1788-1857)  es.wikipedia.org/wiki/Johan_Christian_Dahl. En Dahl va néixer a dins d'una familia humil, per tant el seus inicis, no van ser sempre fàcils; això si, es va reconèixer ràpidament, el seu talent. Noruega no tenia una acadèmia d’art ni una galeria nacional, de manera que en Dahl va viatjar a Copenhagen, amb l’esperança, d’honorar les seves habilitats. Les seves visions de Noruega són vastes, icòniques i majestuoses; però, no són més que bells paisatges. Són declaracions nacionalistes: Exploracions del que significava ser noruec en un moment en què Noruega es dedicava a reivindicar la seva identitat nacional. La Noruega d'en Dahl, va ser la que va passar de segles de domini danès a, el 1814, formar part de Suècia. Al segle XIX, els noruecs van qüestionar-se, què era, el que els diferenciava dels seus veïns? i, l'art, va ser-hi, un vehicle perfecte per explorar aquestes inquietuds.

Johan Christian Claussen Dahl - Brennende mølle, Stege (1856)

Vinter vedé Sognefjord, Dahl

A Vinter vedé Sognefjorden (hivern al Sognefjord) una baunta (pedra memorial víkinga) està orgullosa de la neu. El sentiment és esperançador; que Noruega tornarà a pujar a la glòria. En el fascinant Fra Stalheim, (vista des de Stalheim) s'albira, l’orgull nacional. La llum del sol esclata a través dels núvols foscos al fiord. El poder de la natura es contrasta, amb les instantànies, de la vida diària. Un doble arc de Sant Martí, símbol d’esperança, desperta els de sota a una nova identitat nacional.

Fra Stalheim, Dahl (1842)

En Dahl va donar forma a Noruega en pintura i, altres artistes, com ara, en L'Adolph Tidemand (1814-76) i en Hans Gude (1825-1903) van col·laborar per crear pintures que retratessin les tradicions populars locals. Brudeferd i Hardanger (la processó nupcial del Hardangerfjord) ca.wikipedia.org/wiki/Brudeferd_i_Hardanger, és la més coneguda de les seves obres conjuntes i mostra una celebració alegre; on l’aigua cristal·lina, es reflecteix, per sota, de la acolorida festa nupcial. 

Brudeferd i Hardanger (Adolph Tidemand & Hans Gude)

Potser l’alumne més memorable de Dahl va ser en Peder Balke (1804-87). Va explorar les perifèries de Noruega, viatjant fins al Cap Nord i interpretant la terra amb obres formidables, que posen a l'home contra la natura. Significativament, va ser un dels primers artistes a plasmar l'aurora boreal en pintura. Aquests experiments visionaris, hi eren, per davant del seu nom i les seves obres progressives no es vengueren.

Nikolai Astrup - Kari Motif from Sunde, 1918 al Bergen Kunstmuseum (Norway) kodebergen.no/en

Cap al final del segle, Noruega encara no havia obtingut la independència. Els artistes neoromàntics van continuar l’agenda nacionalista d'en Dahl, pintant la seva terra natal, en obres amb misteri i plenes de simbolismes. Aquests artistes es preocupaven menys per la precisió topogràfica i més per evocar les emocions. Els artistes de la Colònia Fleskum mydailyartdisplay.wordpress.com/tag/fleskum-artist-colony, que van crear obres delicades, es van centrar en la llum nòrdica nítida i pàl·lida, com a la Nit d'estiu del 1886 d'en Elif Peterssen  es.wikipedia.org/wiki/Eilif_Peterssen. L’artista expressionista, l'Edvard Munch (1863-1944), que fou un col·laborador significatiu. Les seves línies sensuals transmeten la seva pàtria en nombroses formes; una terra mística a Stjernenatt (nit estrellada) i fiords de bany lleuger a Solen (El Sol)

Vinterlandskab ved Vordingborg, 1829 (J.C. Dahl)
youtube.com/watch?v=49YAVI76AeM

Un contemporani de Munch, en Harald Sohlberg (1869-1935) és, potser, el pintor més visionari i màgic del qual, segurament, "mai" no heu sentit parlar. En Sohlberg, va traduir el paisatge que l’envoltava a visions poètiques i líriques que mostraven postes de sol brillants, cases de pescadors solitàries i camps de margarides tan delicats com l’encaix. El seu estil distintiu consistia a envidrar i construir capes de pintura. I les pintures resultants emeten llum tan forta que pràcticament s’irradien. La glòria pictòrica d'en Sohlberg s'aprecia, clarament, a la seva obra master: Vinternatt i Rondane, 1914 (Nit d'hivern a les muntanyes). Mai un artista ha fet un ús tan grafic del color blau. El paisatge és, estranyament, espiritual. En Sohlberg ordena a l'espectador adorar la natura. Va realitzar diverses versions, originalment, incloent-hi, la presència humana i d'animals, però la seva elecció final per ometre els dos, resultà, en un quadre que arresta l'espectador. Un cop experimentat, el quadre blau, mai no deixa la memòria.

Vinternatt i Rondane (1911-14) Harald Sohlberg

Quan en Sohlberg va acabar la pintura: Nit d'hivern a les Muntanyes, Noruega va aconseguir la seva independència. El creixent sentit del nacionalisme durant el segle XIX havia provocat una explosió d’èxit artístic. Les pintures romàntiques es van unir per la seva ambició de mostrar la bellesa del país, les seves tradicions i el poder de la seva naturalesa. Aquests artistes van demostrar que el seu país era més que les serps i les bruixes d'en Magnus. Avui l'art popular noruec, guanya popularitat, però els amants de l'art poden alegrar-se perquè, encara, hi hagi joies per descobrir.

Eilif Peterssen: Neoromanticisme i impressionisme noruec

Recomano visitar el KODE, a Bergen (el vaig visitar durant 2 dies, quan vaig estar treballant, a la ciutat, durant l'estiu de l'any 2017; l'entrada val per les dues jornades- el museu hi és dividit en diferents edificis, a la mateixa zona) 

Els valors de la societat danesa. Confiança mútua

Confiança (Tillid) 

Els valors, de la societat danesa

La societat danesa, és una societat, on la confiança en els altres, està ben establerta; i ho ha segut, probablement, durant segles. La confiança, amb els altres i amb les institucions, es basa en normes i costums que es remunten a l’època anterior a la moderna societat industrial. 

La confiança (tillid, en danés) és una expressió d’un sentiment comunitari que traspassa els límits de la societat. La confiança s’expressa en l’antiga frase: “Una paraula és una paraula” ("et ord er et ord"). A la vida quotidiana, ho trobeu, per exemple, als llocs de mercaderies petites, exposades al mig dels camins i carreteres daneses, no vigilats per ningú; on s'espera, que pagueu pel que agafeu, i que depositeu els diners en un petit calaix, sempre a la vista, o que pageu, la mercaderia, pel mobilpay (una de les maneres de pagament més usual en els últims temps, a Dinamarca); un altre exemple, seria, a les biblioteques públiques, amb horari d'obertura il·limitat, on els usuaris han de registrar els seus préstecs i, per descomptat, tothom o fa! 

La gent compra el que li interessa i, deposita els diners al calaix, o paga amb mobilpay

Una de les mostres total de tillid (confiança), i que, em va impactar!, quan vaig arribar aquí (xoc cultural!) es que els danesos tenen la sana costum de deixar als nens fora, al carrer, per a dormir la siesta; això fa, que els nadons, s'habituen al clima i desenvolupen mecanismes de defensa contra el fred, ràpidament. 

Nadó, fent la migdiada, al carrer (Dinamarca)

Us conte: Feia, unes dues setmanes, que acabava d'arribar al país, i un dia, després de passejar pels carrers de la ciutat d'Aarhus, llavors, una ciutat desconeguda per a mi, i ja de tornada a casa, de sobte, en vaig trobar en mig del carrer (a Vestergade) un cotxet de nen, amb un nadó a dins, i cap adult que ne tingues cura del cotxet o que el vigilés...? Jo no sabia que fer-hi!? trucar a la policia?, a les autoritats?, preguntar a algú que passes?...A tot aixo, observe que la gent caminava amunt i avall, pel carrer, sense immutar-se!, cap persona se sorprendré, per el fet, del que el nadó estigues sol, al mig del carrer (en ple gener); tampoc, vaig veure a ningú que vulgues fer-li mal o enxampar-lo! Vaig continuar el meu camí, neguitosa, tot i que, hi havia quelcom a dins de mi que en deia: deu ser una pràctica habitual de la societat danesa. Com no ho acabava de pair, vaig trucar a un conegut (danés), i li vaig parlar del que havia vist, i de la meva preocupació per el baby "abandonat"...; aquest, en va explicar la tradició i amb felicitat i orgull (el vaig escoltar riure'ns de mi... una mica), en va parlar, de la confiança que els danesos depositen en els altres, hi és al seu DNA, i de les avantatges, en tots els àmbits, que això, de confiar en els altres... comportava a la societat.

Nadons fen la siesta, a la fresca, a Dinamarca 

 Aquesta costum de deixar els cotxes a fora, amb tot tipus de temps (plogui, neve, amb sol o vent), es una tradició molt arrelada als països nòrdics...i, els pares deixen als nens fora, fins i tot, quan i son al supermercat (fent la compra), quan estan a una cafeteria fen un café, o quan hi són a casa, on els nadons dormen al jardí, i, aquesta costum es segueix practicant a les guarderies infantils on, insisteixo, no importa el temps que fa, deixen als nens fora per a dormir la siesta. 

Costum arrelada a la societat danesa, deixar als nadons, aparcats al carrer, mentre els pares aprofiten per...

Els nens danesos solen dormir a fora fins als 3-4 anys, i per tant, necessiten un cotxet que sigui prou gran perquè hi càpiguen fins llavors..."El primer cop que ho vaig veure em va sobtar molt. A fora? Tots sols? I si ve algú i se’ls emporta? Doncs bé, es veu que aquí això no passa...", comenta l'Anna, al seu bloc barretinadanesa.dk/2016/09/a-dormir-al-carrer (per als interessats en el tema, us deixo, el link del bloc de l'Anna, una estimada amiga, que en sap molt més del tema!)  No us perdeu el comentari que fa l'Anna, sobre el article següent:  nytimes.com/1997/05/15/nyregion/danish-mother-is-reunited-with-her-baby.html?_r=0

Cultural Shock. Confiança, en els altres...  

Tant per la confiança dels ciutadans entre ells com per la seva confiança en les institucions estatals i públiques, Dinamarca, juntament amb els altres països nòrdics, se situa al capdamunt de totes les mesures. Segons les darreres investigacions daneses, més de les tres quartes parts dels danesos coincideixen en que generalment confien en la majoria de la gent, mentre que la resposta en altres països europeus és aproximadament un quart.

A Dinamarca, es pressuposa, que una altra persona o funcionari públic compleixi la norma de no fer trampes, encara que tingui avantatge en fer-ho.

Treballar en benefici de tots, el tren hi és en marxa...

Hi ha diverses explicacions sobre com sorgeix la confiança en una societat. Tots poden (podem) contribuir a comprendre per què Dinamarca té, un alt nivell de confiança. Primer, la confiança es pot deure al fet que molts encara viuen a les xarxes socials properes i tenen molts contactes interpersonals. En segon lloc, pot ser degut a la forma d’organitzar la societat. La corrupció pública està pràcticament eradicada; s’han desenvolupat institucions de justícia i seguretat i, només, hi ha un moderat grau de desigualtat social. En tercer lloc, la confiança es pot deure a factors culturals: la confiança és quelcom que els individus poden adquirir ja com a nen i com a jove: a la llar, l'escola i d'altres comunitats en les quals participa.

La confiança requereix un entorn de suport, és a dir, una cultura de confiança. La cultura de la confiança es pot "mimar" i aprofundir. La confiança, a Dinamarca, forma part dels hàbits i maneres de treballar heretades. 

Tillid, beneficia a tothom 

Per tant, és important (mantindre):

Un alt nivell de confiança (tillid) té un enorme valor per a una societat: social, política i econòmicament. Crea una cultura pública caracteritzada per la reciprocitat i la cooperació; així, com pel compromís de les lleis i dels acords comuns. Un alt grau de confiança serà la pedra angular d’una societat eficaç i relativament burocràtica. La confiança ajuda a crear benestar, seguretat i relacions de confiança entre les persones i facilita la vida social.

La llei de finançament i els seus propòsits, 2020

La confiança social té una funció política. La democràcia, pressuposa, que el poder del govern es pot transferir a altres sense voler abusar-se'n. En els règims totalitaris, la població és vigilada no només per la policia, sinó, també, pels agents secrets, cosa que fa perillós confiar en persones fora del cercle immediat. Una desconfiança consistent en desconeguts esdevé, doncs, el mitjà racional de protegir-se. Per contra, una certa mesura de confiança en els desconeguts o estrangers, és racional, en una democràcia i en una economia liberal. Deixant als altres (als polítics elegits per el poble, a les urnes, es a dir democràticament...) per prendre decisions sobre la vida futura de tots, s’aconsegueix, una influència corresponent en les accions dels altres i es converteix en una direcció que serveixi per als propis interessos. 

La confiança social té, per tant, la condició d’una variable sociològica clau, que reflecteix, la força i la salut de la societat civil.

Tillid (confiar en l'altre)

danmarkskanon.dk/vaerdi/tillid

Breu introducció a la literatura nòrdica

Nordisk litteratur 

De islandske sagaer
Foto: Jonas Vandall Ørtvig

Què té, en comú, la literatura nòrdica, escrita als països nòrdics, a més, de publicar-se, als diferents països que configuren el nord del vell continent europeu? Hi ha una connexió especial i alguns temes comuns a la literatura nòrdica? En molts casos es pot dir que la malenconia i l’enyorança, s’expressen, a la literatura nòrdica, de la mateixa manera, que ho fa la proximitat i el registre sensual de la natura i la llum. L’home està, estretament, relacionat amb la natura que l’envolta, una foscor hivernal i l’estiu brillant i radiant.

Independentment de les diferents expressions de la literatura nòrdica, aquesta, prové, d’una comunitat lingüística que es remunta en el temps, de la mateixa manera que hi ha una història comuna cultural i social. Es podem llegir els llibres dels uns i dels altres en l’idioma original i, no menys important, les experiències compartides de la comunitat.

Nordisk Litteratur Festival, Helsingør 2020

La Biblioteca de Helsingør i el Cultural Yard (Kulturværftet) van celebrar el festival literari nORD (un joc de paraules, entre la paraula lletra, i la localització geogràfica) per primera vegada, l'any 2016 visitnordsjaelland.dk/nordsjaelland/byer/helsingor

nORD és un festival que pretén, donar visibilitat, a la diversitat nòrdica i, al parentiu nòrdic, mitjançant un focus literari. Consisteix en dos dies de xerrades, entrevistes, lectures i actuacions amb els principals escriptors nòrdics. Aquest 2020, podeu experimentar la millor literatura nòrdica al Kulturværftet (Culture Yard) de Helsingør, del 18 al 19 de setembre helsbib.dk/nyheder/nord/program-nord-2020.

El Kulturværftet (The Culture Yard) de Helsingør

Una breu introducció a alguns dels temes que es presenten en la ficció nòrdica

El llegat de les sagues islandeses

Njal's Saga 

Saga vol dir: declarar, relatar, descriure o contar...en llengua nòrdica antiga (oldnordisk), cosa que, explica molt bé, el que és el gènere. Les sagues, són les anotacions de les històries de grans herois guerrers i de les seves vides, famílies i dels seus morts; estilísticament tenen, molt en comú, amb la narració oral. El gènere cobreix els contes de prosa nòrdica d’època antiga i víkinga. Les sagues islandeses, són les més ben conservades i, per tant, sovint sinònim del gènere. Les sagues islandeses es van escriure entre 1170 i 1400, a excepció d'en Snorri Sturluson (1179-1241)  ca.wikipedia.org/wiki/Snorri_Sturluson i el seu nebot, en Sturla Thordarson (1214-1284)  ca.wikipedia.org/wiki/Sturla_%C3%9E%C3%B3r%C3%B0arson; els autors de les sagues són anònims. Les sagues islandeses s’escrivien a mà, en pergamí, i, es van mantenir (allotjar), fins al 1971, a Dinamarca. Aquí, i després d’un debat públic, van ser retornades a Islàndia, i es poden veure, llegir o estudiar, avui en dia, a Reykjavik.

El fet que les sagues hagin estat fonamentals, per al desenvolupament de la literatura islandesa posterior, es pot comprovar, per exemple, quan hom llegeix novel·les d’en Einar Kárason en.wikipedia.org/wiki/Einar_K%C3%A1rason, la Kristín Marja Baldurdsdóttir o, d'en Einar Már Guðmundsson  ca.wikipedia.org/wiki/Einar_M%C3%A1r_Gu%C3%B0mundsson. Com a escriptor islandès, cal relacionar-se, tan amb les sagues com amb el compatriota literari, en Halldór Laxness  ca.wikipedia.org/wiki/Halld%C3%B3r_Kiljan_Laxness, que destaca com a gegant, al paisatge nòrdic occidental.

Les sagues islandeses, són declaracions, basades, en personatges històrics. Se centren en accions, esdeveniments i temes com l’assassinat, l’honor, la genealogia, l’erotisme, el matrimoni i la relació entre l’individu i la societat. Van des dels seus "trossos" fins a les voluminoses "Saga de Njal" ca.wikipedia.org/wiki/Saga_de_Nj%C3%A1l, les quatre parts, omplin, centenars de pàgines. Tot i ser, escrites per diversos autors, presenten clares particularitats estilístiques. Es descobreixen condicions, aparentment, autèntiques, in absentia, genealogia i ubicació geogràfica de l’acció; ja que, en totes les sagues hi ha molts diàlegs i respostes ca.wikipedia.org/wiki/Saga_Sturlunga.

Manuskript

Els narradors de les sagues, tenen una mena de funció de testimoni visual i no criden l’atenció, sobre ells mateixos. Això, crea la il·lusió, d’un narrador sobri i objectiu que retransmet els esdeveniments exactament com van passar. Per tant, s'ha debatut amb el pas del temps, si les sagues són anotacions de tradicions orals; l'anomenada teoria de la prosa lliure o si es tracta d'obres literàries creades i construïdes en prosa basades en anècdotes i narracions orals. La darrera interpretació, és la més estesa. 

Els protagonistes de les sagues són els primers pobladors que van arribar a Islàndia i van colonitzar l'illa durant el període que va des de l'any 870 fins al 930; i, dels seus descendents, que van ser homes forts, valents guerrers i, per descomptat, amants de l'alcohol. La majoria de les sagues tenen lloc en el període 930-1030. Aquest període de la història d’Islàndia, també, s’anomena: temps de saga o temps de transmetre històries.

Text, original, de una de les sagues islandeses 

Les característiques de les sagues són les seves descripcions, indirectes, dels personatges. La personalitat dels herois s’expressa mitjançant el que fan. Per exemple: la tossuderia i la força de voluntat d’en Egil Skallagrimsson, demostra, que desafia la voluntat del seu pare. Les sagues semblen autèntiques, però són ficcions sobre les relacions familiars, tracten, del poder i la guerra a Islàndia.

Altres característiques del gènere, típiques, són la composició estandarditzada, el sentiment autèntic i l’estil controlat i objectiu del narrador; així com, les moltes intrigues que sovint resulten en conflictes eròtics o relacionats amb el poder. Els homes són masculins i heroics, mentre que les dones, solen tenir, un paper secundari. L’excepció és el drama en triangle "Laksdøla saga" ca.wikipedia.org/wiki/Saga_de_Laxd%C5%93la, on la bella, apassionada i forta Gudrun, és el centre, d’una tragèdia familiar, abans, de convertir-se, per sempre, al cristianisme.

Hi ha diferents tipus de sagues. Normalment, es fa una distinció entre sagues reials, episcopals, sagues nòrdiques i genealògiques. Les sagues reials són històries escrites (datades) de l'any 1200 fins al 1235 sobre els reis i els comtes escandinaus. Poden tractar-se sobre un sol rei o una sèrie de reis, com ara la saga: "Heimskringla" ("El cercle del món"), que parla dels reis noruecs, fins al 1170. Les antigues sagues, es basen, en llegendes germàniques i nòrdiques; són fantàstiques, còmiques i de continguts, basats, en llegendes i poemes, com ara: "La saga de Rolf Krage" sobre el rei de les llegendes daneses, que té clars paral·lelismes amb l'heroi anglès "Beowulf" ca.wikipedia.org/wiki/Beowulf. 

Les sagues, s’acaben establint, entre 1200-1320, i tracten dels caps i camperols islandesos, i dels conflictes que sovint provoquen incendis i mort. Moltes de les sagues més populars pertanyen a aquesta branca del gènere. És el cas de la "Saga de Njal" sobre el conflicte creixent entre els dos amics, en Njal i en Gunnar; que, després, de la venjança, acaba en la reconciliació.

El 2014, es van re-publicar, les 40 sagues islandeses i en una nova traducció al danès, es van publicar, en total, 49; formant part, d’un important projecte, de traducció nòrdica conjunta.

Les sagues islandeses es consideren, l’única contribució, original, dels països nòrdics a la literatura mundial.

Naturalesa

La natura té un paper principal, en moltes, de les obres nòrdiques. Els boscos suecs, els llacs finlandesos, les muntanyes noruegues, les costes daneses i les glaceres de Groenlàndia, proporcionen, el marc ideal, per a la literatura i els personatges, originaris, dels països del nord d'Europa.

Especialment ben descrit, és el fred islandès. En la seva obra literaria, en Jón Kalman Stefánsson  es.wikipedia.org/wiki/J%C3%B3n_Kalman_Stef%C3%A1nsson,
ha donat descripcions, tan impactants, del mar nocturn, tan fosc, les tempestes de neu mossegades i de la poesia que "habita" a les muntanyes, que gairebé, es pot, sentir el fred, colar-se, sota la roba. En els "Esdeveniments a l'aigua" d'en Kerstin Ekman, es descriuen, minuciosament, plantes i espècies d'herbes i, tot, ambientat, dins del paisatge nòrdic; la seva altra escriptura, és una defensa de la naturalesa salvatge. En Roy Jacobsen en.wikipedia.org/wiki/Roy_Jacobsen descriu, les costes del nord de Noruega, on el seu personatge, en Jeppe Aakjær, ha tallat la corda umbilical, amb Jutlàndia. 

Krimi romaner (novel·la negra) 

Durant molts anys, la delinqüència escandinava ha ocupat un lloc elevat en les llistes dels best-seller mundials. Des de que en Sjöwall i Wahlöö, van escriure, els seus deu volums, per a la sèrie de Martin Beck, a la dècada del 1970 en.wikipedia.org/wiki/Martin_Beck; aquests, han estat el punt de referència, per als autors de delictes. El terme: "nordic noir", conté la foscor hivernal nòrdica, com a paisatge de fons i personatges frustrats i en molts casos, fan una crítica social del model de benestar escandinau. En Henning Mankell ha col·locat, la ciutat d'Ystad  es.wikipedia.org/wiki/Ystad al mapa del crim, amb els seus relats, sobre el comissari Wallander; en Johan Theorin  es.wikipedia.org/wiki/Johan_Theorin, ha situat, els seus actes novel·lats a l’illa de vacances d’Oland i a una institució psiquiàtrica forense; i, parla sobre el dolor. I, en John Ajvide Lindqvist barreja el realisme social, el crim i l'horror, aconseguint, un gran efecte, en els seus llibres. 

L’home noruec

Karl Ove Knausgård (Min Kamp!)

En aquests anys, la literatura noruega, és rica en representacions, del que significa ser home i com, com a home, estar a l’altura de les exigències actuals, com a pare, amic, amant, col·lega i, no menys important, ciutadà de la societat. L'Erlend Loe retrata amb humor els homes que fugen de les exigències i expectatives. En Per Pettersson (al que vaig escoltar, al festival literari d'Århus, el juny passat, i que, durant la vetllada, un home, del públic, de sobte, va patir un atac al cor, i va venir l'ambulància, tot un quadre...vaja!; tan l'escriptor com el públic, vam quedar trasbalsats i, la xarrada literària, va acabar, per tindre tints de novel·la de suspens nòrdic...). En Per, retrata, amb gran calidesa i empatia homes que intenten donar un fil coherent a les seves vides ca.wikipedia.org/wiki/Per_Petterson. En Tomas Espedal utilitza, la seva pròpia vida, en el seu projecte en curs, per explorar relacions de ficció amb vida, i el Karl Ove Knausgård que, continua declarant, constantment, què Min Kamp (immenjable...sorry!) una sèrie autobiogràfica, de sis volums (déu n'hi do!)... que és una novel·la!, on descriu, minuciosament, la vida com a home del segle XXI (tinc que dir-vos, que l'any passat vaig comprar-hi el seu llibre titulat: Hvorfor skriver jeg?; en català, seria quelcom com: Perquè escric?, llibret que vaig comprar per intentar comprendre, per què escriu aquest home (el Karl Ove? es.wikipedia.org/wiki/Mi_lucha_novela_de_Knausg%C3%A5rd), en un acte, de bona voluntat, per la meva part...però, encara, no ho he esbrinat!

Matrimoni i família

Els retrats matrimonials són importants en la literatura nòrdica. Des que l'August Strindberg  nordicgir.blogspot.com/2019/11/strindberg-i-la-seva-obra-esquizofrenica.html va desmantellar el feliç matrimoni i, en Henrik Ibsen, que va deixar marxar de casa a la Nora (el seu personatge, més conegut), a finals del 1800; els autors nòrdics van examinar la institució civil i la vida familiar des de dins.

Nord

La noruega Trude Marstein  es.wikipedia.org/wiki/Trude_Marstein, que descorre les cortines, completament, en les seves novel·les sobre la vida familiar, corrent, amb amenaces externes i intrigues internes. La Hanne Ørstavik escriu amb un estil ensucrat sobre l’amor, com a presó i llibertat. Amb la seva trilogia sobre una petita ciutat de Noruega, la Helga Flatland dibuixa un mapa detallat de les maneres de treballar de les famílies. I la Merethe Lindstrøm, que pinta un retrat d'un matrimoni tranquil, entre dues persones que es fan grans juntes, inspirada, en la seva pròpia història. La novel·la tracta sobre la pròpia Merethe, que es trasllada amb la seva família – el seu marit Mats i els seus tres fills – a Hakadal (Noruega). El seu marit, és bipolar i pateix, periòdicament, depressió profunda; llavors cau en diverses formes d’abús i pensa en morir. Tant la Merethe com el Mats (el seu marit) provenen de famílies caracteritzades per inestabilitat, turbulències i malalties mentals. La novel·la és autobiogràfica (Vinterarkiverne) youtu.be/YkW-f_cBmgo. 

Merethe Lindstrøm

Les representacions de Groenlàndia

Groenlàndia no té la mateixa tradició literària escrita que els altres països nòrdics, però el 2014 es va produir una nova veu. La Niviaq Korneliussen va publicar la novel·la "Homo sapienne" i va donar veu, a la joventut de Groenlàndia, que, com tota la resta de joves, te problemes amb la identitat, la sexualitat i els somnis del futur. 

Diversos autors danesos han escrit, sobre, i, des de Groenlàndia, i especialment, en Kim Leine, ha escrit, tan autobiografia, com història de Groenlàndia. A "Godhavn", l'Iben Mondrup descriu, una educació, destinada, a tres nens danesos, a Groenlàndia. 

L’antiga llengua nòrdica, la poesia nòrdica i l’època víkinga

Les primeres fonts escrites per parlar sobre els víkings van originar-se en el monestir anglès de l’illa de Lindisfarne l’any 793. Per tant, l’inici de l’edat víking data del final del segle VIII.

Els víkings parlaven nòrdic antic (oldnordisk). La llengua nòrdica antiga, que, es diu, pertany a la tribu germànica. De la mateixa tribu lingüística també prové la primera llengua escrita escandinava, les runes. Les primeres runes daten de finals dels anys 100. Les runes, símbols, adequats, per a esgarrapar, en branques o pedres (els textos més antics nòrdics trobats són inscripcions en pedra). Aquests, segueixen una fórmula que esmenta primer la persona que va ordenar la pedra erigida; a continuació, s’esmenta a quina persona es dedica la pedra i per què. 

Les talles de runa, testimonien, l'estructura social i les relacions socials de l'època, on les relacions familiars i els conceptes d'honor eren essencials. La més coneguda, de les pedres de runa danesa, és la pedra de Jelling, que data del any 970. Parla del rei Harald Bluetooth, que va deixar que els danesos, es convertissin en cristians. La pedra marca el final de l’edat víkinga i la transició de la mitologia nòrdica al cristianisme, cap a l’any 1050.

Abans de la introducció del cristianisme, la creença en els déus nòrdics dominava. La mitologia nòrdica, és politeista, es a dir, amb molts déus. Odin, Thor, Balder, Frej, Tyr i Freja van tenir cura del seu territori. El déu de la guerra era Thor i la deessa de la fertilitat era Freja. 

Els Edda 

El coneixement dels déus nòrdics prové principalment dels anomenats poemes Edda  ca.wikipedia.org/wiki/Edda_po%C3%A8tica. Les Eddas són quadrats de closca caracteritzats per l'ús de retalls de lletres i metàfores fixes que es repeteixen. "L'edda més jove" està escrita per l'Snorri Sturluson (1179-1241), mentre que, l'autor del manuscrit "The old edda" (escrit cap a 1270), és desconegut. El primer poema de "Ældre Edda" és el poema "La Divinació del Llop"; on, Odin busca la figura del llop i li dóna joies, per explicar-li, les seves visions. Odin, que en cas contrari és el fundador del culte assetjat, s’equivoca, i, necessita, la seva ajuda. 

Tant els Eddas com les sagues islandeses, estan escrites, en nòrdic antic. Els Eddas són poemes, la saga és un gènere en prosa especial, basat en relats orals de genealogia, venjança i conceptes d’honor. 

La Suzanne Brøgger 

En la història literària danesa, hi ha diversos escriptors que al llarg del temps s’han inspirat en l’antiguitat nòrdica. El 1982, en Villy Sørensen va interpretar la mitologia nòrdica en el seu "conte de déus": Ragnarok. La Suzanne Brøgger (tot un caràcter, autora literária i periodista, molt reconeguda, dins dels cercles literaris danesos) en.wikipedia.org/wiki/Suzanne_Br%C3%B8gger, ha restaurat lliurement la Vølvens spådom ("La divinació del llop") (1994/2002); i, en la "romàntica" era del ferro es troba, tallada, una història que ha inspirat a l'Adam Oehlenschläger ca.wikipedia.org/wiki/Adam_Oehlenschl%C3%A4ger per escriure, el seu poema, innovador: "La banya d'or" (Guldhornene).