Nordisk litteratur
 |
| De islandske sagaer Foto: Jonas Vandall Ørtvig |
Què té, en comú, la literatura nòrdica, escrita als països nòrdics, a més, de publicar-se, als diferents països que configuren el nord del vell continent europeu? Hi ha una connexió especial i alguns temes comuns a la literatura nòrdica? En molts casos es pot dir que la malenconia i l’enyorança, s’expressen, a la literatura nòrdica, de la mateixa manera, que ho fa la proximitat i el registre sensual de la natura i la llum. L’home està, estretament, relacionat amb la natura que l’envolta, una foscor hivernal i l’estiu brillant i radiant.
Independentment de les diferents expressions de la literatura nòrdica, aquesta, prové, d’una comunitat lingüística que es remunta en el temps, de la mateixa manera que hi ha una història comuna cultural i social. Es podem llegir els llibres dels uns i dels altres en l’idioma original i, no menys important, les experiències compartides de la comunitat.
 |
| Nordisk Litteratur Festival, Helsingør 2020 |
La Biblioteca de Helsingør i el Cultural Yard (Kulturværftet) van celebrar el festival literari nORD (un joc de paraules, entre la paraula lletra, i la localització geogràfica) per primera vegada, l'any 2016 visitnordsjaelland.dk/nordsjaelland/byer/helsingor
nORD és un festival que pretén, donar visibilitat, a la diversitat nòrdica i, al parentiu nòrdic, mitjançant un focus literari. Consisteix en dos dies de xerrades, entrevistes, lectures i actuacions amb els principals escriptors nòrdics. Aquest 2020, podeu experimentar la millor literatura nòrdica al Kulturværftet (Culture Yard) de Helsingør, del 18 al 19 de setembre helsbib.dk/nyheder/nord/program-nord-2020.
 |
| El Kulturværftet (The Culture Yard) de Helsingør |
Una breu introducció a alguns dels temes que es presenten en la ficció nòrdica
El llegat de les sagues islandeses
 |
| Njal's Saga |
Saga vol dir: declarar, relatar, descriure o contar...en llengua nòrdica antiga (oldnordisk), cosa que, explica molt bé, el que és el gènere. Les sagues, són les anotacions de les històries de grans herois guerrers i de les seves vides, famílies i dels seus morts; estilísticament tenen, molt en comú, amb la narració oral. El gènere cobreix els contes de prosa nòrdica d’època antiga i víkinga. Les sagues islandeses, són les més ben conservades i, per tant, sovint sinònim del gènere. Les sagues islandeses es van escriure entre 1170 i 1400, a excepció d'en Snorri Sturluson (1179-1241) ca.wikipedia.org/wiki/Snorri_Sturluson i el seu nebot, en Sturla Thordarson (1214-1284) ca.wikipedia.org/wiki/Sturla_%C3%9E%C3%B3r%C3%B0arson; els autors de les sagues són anònims. Les sagues islandeses s’escrivien a mà, en pergamí, i, es van mantenir (allotjar), fins al 1971, a Dinamarca. Aquí, i després d’un debat públic, van ser retornades a Islàndia, i es poden veure, llegir o estudiar, avui en dia, a Reykjavik.
 |
Les sagues islandeses, són declaracions, basades, en personatges històrics. Se centren en accions, esdeveniments i temes com l’assassinat, l’honor, la genealogia, l’erotisme, el matrimoni i la relació entre l’individu i la societat. Van des dels seus "trossos" fins a les voluminoses "Saga de Njal" ca.wikipedia.org/wiki/Saga_de_Nj%C3%A1l, les quatre parts, omplin, centenars de pàgines. Tot i ser, escrites per diversos autors, presenten clares particularitats estilístiques. Es descobreixen condicions, aparentment, autèntiques, in absentia, genealogia i ubicació geogràfica de l’acció; ja que, en totes les sagues hi ha molts diàlegs i respostes ca.wikipedia.org/wiki/Saga_Sturlunga.
 |
| Manuskript |
Els narradors de les sagues, tenen una mena de funció de testimoni visual i no criden l’atenció, sobre ells mateixos. Això, crea la il·lusió, d’un narrador sobri i objectiu que retransmet els esdeveniments exactament com van passar. Per tant, s'ha debatut amb el pas del temps, si les sagues són anotacions de tradicions orals; l'anomenada teoria de la prosa lliure o si es tracta d'obres literàries creades i construïdes en prosa basades en anècdotes i narracions orals. La darrera interpretació, és la més estesa.
Els protagonistes de les sagues són els primers pobladors que van arribar a Islàndia i van colonitzar l'illa durant el període que va des de l'any 870 fins al 930; i, dels seus descendents, que van ser homes forts, valents guerrers i, per descomptat, amants de l'alcohol. La majoria de les sagues tenen lloc en el període 930-1030. Aquest període de la història d’Islàndia, també, s’anomena: temps de saga o temps de transmetre històries.
 |
| Text, original, de una de les sagues islandeses |
Les característiques de les sagues són les seves descripcions, indirectes, dels personatges. La personalitat dels herois s’expressa mitjançant el que fan. Per exemple: la tossuderia i la força de voluntat d’en Egil Skallagrimsson, demostra, que desafia la voluntat del seu pare. Les sagues semblen autèntiques, però són ficcions sobre les relacions familiars, tracten, del poder i la guerra a Islàndia.
Altres característiques del gènere, típiques, són la composició estandarditzada, el sentiment autèntic i l’estil controlat i objectiu del narrador; així com, les moltes intrigues que sovint resulten en conflictes eròtics o relacionats amb el poder. Els homes són masculins i heroics, mentre que les dones, solen tenir, un paper secundari. L’excepció és el drama en triangle "Laksdøla saga" ca.wikipedia.org/wiki/Saga_de_Laxd%C5%93la, on la bella, apassionada i forta Gudrun, és el centre, d’una tragèdia familiar, abans, de convertir-se, per sempre, al cristianisme.
Hi ha diferents tipus de sagues. Normalment, es fa una distinció entre sagues reials, episcopals, sagues nòrdiques i genealògiques. Les sagues reials són històries escrites (datades) de l'any 1200 fins al 1235 sobre els reis i els comtes escandinaus. Poden tractar-se sobre un sol rei o una sèrie de reis, com ara la saga: "Heimskringla" ("El cercle del món"), que parla dels reis noruecs, fins al 1170. Les antigues sagues, es basen, en llegendes germàniques i nòrdiques; són fantàstiques, còmiques i de continguts, basats, en llegendes i poemes, com ara: "La saga de Rolf Krage" sobre el rei de les llegendes daneses, que té clars paral·lelismes amb l'heroi anglès "Beowulf" ca.wikipedia.org/wiki/Beowulf.
Les sagues, s’acaben establint, entre 1200-1320, i tracten dels caps i camperols islandesos, i dels conflictes que sovint provoquen incendis i mort. Moltes de les sagues més populars pertanyen a aquesta branca del gènere. És el cas de la "Saga de Njal" sobre el conflicte creixent entre els dos amics, en Njal i en Gunnar; que, després, de la venjança, acaba en la reconciliació.
El 2014, es van re-publicar, les 40 sagues islandeses i en una nova traducció al danès, es van publicar, en total, 49; formant part, d’un important projecte, de traducció nòrdica conjunta.
Les sagues islandeses es consideren, l’única contribució, original, dels països nòrdics a la literatura mundial.
 |
Naturalesa
La natura té un paper principal, en moltes, de les obres nòrdiques. Els boscos suecs, els llacs finlandesos, les muntanyes noruegues, les costes daneses i les glaceres de Groenlàndia, proporcionen, el marc ideal, per a la literatura i els personatges, originaris, dels països del nord d'Europa.
Especialment ben descrit, és el fred islandès. En la seva obra literaria, en Jón Kalman Stefánsson es.wikipedia.org/wiki/J%C3%B3n_Kalman_Stef%C3%A1nsson,
ha donat descripcions, tan impactants, del mar nocturn, tan fosc, les tempestes de neu mossegades i de la poesia que "habita" a les muntanyes, que gairebé, es pot, sentir el fred, colar-se, sota la roba. En els "Esdeveniments a l'aigua" d'en Kerstin Ekman, es descriuen, minuciosament, plantes i espècies d'herbes i, tot, ambientat, dins del paisatge nòrdic; la seva altra escriptura, és una defensa de la naturalesa salvatge. En Roy Jacobsen en.wikipedia.org/wiki/Roy_Jacobsen descriu, les costes del nord de Noruega, on el seu personatge, en Jeppe Aakjær, ha tallat la corda umbilical, amb Jutlàndia.
Krimi romaner (novel·la negra)
L’home noruec
 |
| Karl Ove Knausgård (Min Kamp!) |
En aquests anys, la literatura noruega, és rica en representacions, del que significa ser home i com, com a home, estar a l’altura de les exigències actuals, com a pare, amic, amant, col·lega i, no menys important, ciutadà de la societat. L'Erlend Loe retrata amb humor els homes que fugen de les exigències i expectatives. En Per Pettersson (al que vaig escoltar, al festival literari d'Århus, el juny passat, i que, durant la vetllada, un home, del públic, de sobte, va patir un atac al cor, i va venir l'ambulància, tot un quadre...vaja!; tan l'escriptor com el públic, vam quedar trasbalsats i, la xarrada literària, va acabar, per tindre tints de novel·la de suspens nòrdic...). En Per, retrata, amb gran calidesa i empatia homes que intenten donar un fil coherent a les seves vides ca.wikipedia.org/wiki/Per_Petterson. En Tomas Espedal utilitza, la seva pròpia vida, en el seu projecte en curs, per explorar relacions de ficció amb vida, i el Karl Ove Knausgård que, continua declarant, constantment, què Min Kamp (immenjable...sorry!) una sèrie autobiogràfica, de sis volums (déu n'hi do!)... que és una novel·la!, on descriu, minuciosament, la vida com a home del segle XXI (tinc que dir-vos, que l'any passat vaig comprar-hi el seu llibre titulat: Hvorfor skriver jeg?; en català, seria quelcom com: Perquè escric?, llibret que vaig comprar per intentar comprendre, per què escriu aquest home (el Karl Ove? es.wikipedia.org/wiki/Mi_lucha_novela_de_Knausg%C3%A5rd), en un acte, de bona voluntat, per la meva part...però, encara, no ho he esbrinat!
Matrimoni i família
Els retrats matrimonials són importants en la literatura nòrdica. Des que l'August Strindberg nordicgir.blogspot.com/2019/11/strindberg-i-la-seva-obra-esquizofrenica.html va desmantellar el feliç matrimoni i, en Henrik Ibsen, que va deixar marxar de casa a la Nora (el seu personatge, més conegut), a finals del 1800; els autors nòrdics van examinar la institució civil i la vida familiar des de dins.
 |
| Nord |
La noruega Trude Marstein es.wikipedia.org/wiki/Trude_Marstein, que descorre les cortines, completament, en les seves novel·les sobre la vida familiar, corrent, amb amenaces externes i intrigues internes. La Hanne Ørstavik escriu amb un estil ensucrat sobre l’amor, com a presó i llibertat. Amb la seva trilogia sobre una petita ciutat de Noruega, la Helga Flatland dibuixa un mapa detallat de les maneres de treballar de les famílies. I la Merethe Lindstrøm, que pinta un retrat d'un matrimoni tranquil, entre dues persones que es fan grans juntes, inspirada, en la seva pròpia història. La novel·la tracta sobre la pròpia Merethe, que es trasllada amb la seva família – el seu marit Mats i els seus tres fills – a Hakadal (Noruega). El seu marit, és bipolar i pateix, periòdicament, depressió profunda; llavors cau en diverses formes d’abús i pensa en morir. Tant la Merethe com el Mats (el seu marit) provenen de famílies caracteritzades per inestabilitat, turbulències i malalties mentals. La novel·la és autobiogràfica (Vinterarkiverne) youtu.be/YkW-f_cBmgo.
 |
| Merethe Lindstrøm |
Les representacions de Groenlàndia
Groenlàndia no té la mateixa tradició literària escrita que els altres països nòrdics, però el 2014 es va produir una nova veu. La Niviaq Korneliussen va publicar la novel·la "Homo sapienne" i va donar veu, a la joventut de Groenlàndia, que, com tota la resta de joves, te problemes amb la identitat, la sexualitat i els somnis del futur.
Diversos autors danesos han escrit, sobre, i, des de Groenlàndia, i especialment, en Kim Leine, ha escrit, tan autobiografia, com història de Groenlàndia. A "Godhavn", l'Iben Mondrup descriu, una educació, destinada, a tres nens danesos, a Groenlàndia.
L’antiga llengua nòrdica, la poesia nòrdica i l’època víkinga
Els víkings parlaven nòrdic antic (oldnordisk). La llengua nòrdica antiga, que, es diu, pertany a la tribu germànica. De la mateixa tribu lingüística també prové la primera llengua escrita escandinava, les runes. Les primeres runes daten de finals dels anys 100. Les runes, símbols, adequats, per a esgarrapar, en branques o pedres (els textos més antics nòrdics trobats són inscripcions en pedra). Aquests, segueixen una fórmula que esmenta primer la persona que va ordenar la pedra erigida; a continuació, s’esmenta a quina persona es dedica la pedra i per què.
Les talles de runa, testimonien, l'estructura social i les relacions socials de l'època, on les relacions familiars i els conceptes d'honor eren essencials. La més coneguda, de les pedres de runa danesa, és la pedra de Jelling, que data del any 970. Parla del rei Harald Bluetooth, que va deixar que els danesos, es convertissin en cristians. La pedra marca el final de l’edat víkinga i la transició de la mitologia nòrdica al cristianisme, cap a l’any 1050.
Abans de la introducció del cristianisme, la creença en els déus nòrdics dominava. La mitologia nòrdica, és politeista, es a dir, amb molts déus. Odin, Thor, Balder, Frej, Tyr i Freja van tenir cura del seu territori. El déu de la guerra era Thor i la deessa de la fertilitat era Freja.
 |
| Els Edda |
El coneixement dels déus nòrdics prové principalment dels anomenats poemes Edda ca.wikipedia.org/wiki/Edda_po%C3%A8tica. Les Eddas són quadrats de closca caracteritzats per l'ús de retalls de lletres i metàfores fixes que es repeteixen. "L'edda més jove" està escrita per l'Snorri Sturluson (1179-1241), mentre que, l'autor del manuscrit "The old edda" (escrit cap a 1270), és desconegut. El primer poema de "Ældre Edda" és el poema "La Divinació del Llop"; on, Odin busca la figura del llop i li dóna joies, per explicar-li, les seves visions. Odin, que en cas contrari és el fundador del culte assetjat, s’equivoca, i, necessita, la seva ajuda.
Tant els Eddas com les sagues islandeses, estan escrites, en nòrdic antic. Els Eddas són poemes, la saga és un gènere en prosa especial, basat en relats orals de genealogia, venjança i conceptes d’honor.
 |
| La Suzanne Brøgger |
En la història literària danesa, hi ha diversos escriptors que al llarg del temps s’han inspirat en l’antiguitat nòrdica. El 1982, en Villy Sørensen va interpretar la mitologia nòrdica en el seu "conte de déus": Ragnarok. La Suzanne Brøgger (tot un caràcter, autora literária i periodista, molt reconeguda, dins dels cercles literaris danesos) en.wikipedia.org/wiki/Suzanne_Br%C3%B8gger, ha restaurat lliurement la Vølvens spådom ("La divinació del llop") (1994/2002); i, en la "romàntica" era del ferro es troba, tallada, una història que ha inspirat a l'Adam Oehlenschläger ca.wikipedia.org/wiki/Adam_Oehlenschl%C3%A4ger per escriure, el seu poema, innovador: "La banya d'or" (Guldhornene).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada