dimarts, 30 de juny de 2020

Olof Palme. Un assassinat resolt?

Un dels majors misteris d'assassinat dels països nòrdics 


Els suecs decebuts després de tancar-se el cas de l'Olof Palme: "És un escàndol". Aquestes setmanes de juny s'ha estat parlant, i molt, del tancament oficial, per part de la policia sueca, de la investigació sobre el cas de l'assassinat, del carismàtic, primer ministre suec. 


Olof Palme, el carismàtic primer ministre suec, assassinat l'any 1986

Després de més de 34 anys d’investigació, la policia sueca va tancar, el passat dimecres 10 de juny, el cas de l’assassinat del primer ministre Olof Palme ca.wikipedia.org/wiki/Olof_Palme, que va ser afusellat a la intersecció dels carrers Sveavägen i Tunnelgatan, al centre d’Estocolm, un fred vespre de febrer del 1986, a la tornada a casa del cinema, amb la seva dona. Així, va ocórrer, un dels majors misteris d'assassinat dels països nòrdics, que només ha tingut, durant tots aquests anys el, també, famós accident del ferry Scandinavian Star el 1990 
en.wikipedia.org/wiki/MS_Scandinavian_Star, com a competidor, més proper.


L'Olof Palme, en blanc i negre

Quan llegeixes sobre l'Olof Palme i reflecteixes, sobre la seva vida, et comences a preguntar qui era, en Olof Palme? I com va ser que va tindre el coratge moral, que el caracteritzava, quan era necessari. Què va conduir, a un home com en Palme, que va néixer amb una "cullereta" de plata a la boca, ja que, procedia d’una família de classe alta i va assistir a les millors escoles, cap a la lluita en favor dels explotats, els pobres i els maltractats? Però a en Palme li encantava molestar i va saber treure el millor d’ell.

Va treballar i lluitar, políticament, per introduir reformes escolars, al seu país, augmentar l’ajuda exterior de Suècia i recollir les peces després d'en Wennerström en.wikipedia.org/wiki/Stig_Wennerstr%C3%B6m_(colonel), un oficial d’alt rang de la força aèria sueca que s’havia revelat com a espia soviètic. Això és una cosa que s’oblida fàcilment quan es parla del diplomàtic Palme, que treballava per la pau mundial i el desarmament nuclear: però, també, tenia un país per governar.


Wennerström

Espia? En Palme? Se n’ha parlat molt, aquests anys. De jove, com intern del sistema d’intel·ligència suec, va tenir un gust primerenc per les arts negres i va mantenir aquest interès durant la resta de la seva vida política. Qui pot culpar-lo? Quan defensava una dotzena de fronts a casa, assegut a les avorrides reunions del comitè, mentres els manifestants de la dreta cremaven la seva imatge al carrer i llençaven dards a les fotografies de la seva cara, és un alleujament posar-se, còmodament, amb els espies i gaudir, d’una intriga intricada?

L'Olof Palme va ser capaç de criticar als nord-americans per la guerra del Vietnam i, alhora, tenia accés a informació pragmàtica dels informes secrets sobre els Estats Units, per a protegir Suècia. 

L'Olof Palme no va veure mai la fi de la guerra freda, però va estar testimoni dels seus pitjors anys. Al final de la seva vida, aquells anys li havien deixat empremta en forma d’irritabilitat, absentisme, impaciència, fatiga; només cal veure les seves darreres fotografies, o escoltar la seva ira en el seu to mentre llegia la seva declaració sobre el bombardeig de Hanoi. Segurament, hi havia, al darrere seu assessors nerviosos demanant-li que no utilitzara, la fatídica paraula: genocidi


ca.wikipedia.org/wiki/Assassinat_d%27Olof_Palme

La ironia, aquests dies, als ulls dels suecs, és que l'assassí, oficialment nomenat, era un home que, amb una mica d'investigació policial, podria haver estat detingut, processat i condemnat possiblement el any 1980, i l'estat suec s'hagués estalviat molts de diners.

Després de la conferència de premsa, de la policia sueca, es manté el suport de la decisió del fiscal, de tancar el cas Palme, del primer ministre suec Stefan Löfven, que declara:

"Hauria estat un bon final si algú també hagués pogut processar i condemnar a un culpable. Però trobo que probablement és la més propera a la veritat que es pot aconseguir"


L'Olof Palme 

Realment ho va fer l'Engström? La decepció ha estat gran, especialment entre els coneguts d'en Palme i, la roda de premsa no ha proporcionat el desenllaç esperat. No es va presentar cap prova nova i, l'anomenat "Skandiamand", l'Stig Engström, a segut declarat el "probable" autor de l'assassinat. L'Engström, que tenia 52 anys el 1986 i treballava com a artista gràfic a la zona de l'Skandiabygning (l'edifici Skandia; d'ahí, el seu sobrenom), va morir per una sobredosi fa vint anys i, llavors, no se'l pot processar.


L'Stig Engström (el presumpte assassí?)

En conclusió, per als escèptics, el final no ha sigut un final. I l’escepticisme sobre la nova teoria de la policia també està molt estès entre, el públic suec. Així que, encara queda un dels majors misteris de l’assassinat d'en Palme, per aclarir. Aparentment, és impossible que la policia sueca tanqui un cas que al llarg dels anys ha costat a l’estat mig miliar de corones sueques i, per tant, ha sigut, la investigació policial, més cara i més llarga de la història sueca.


L’home de les escales


Tunnelgatan (El carrer del tunel, Estocolmo)
El periodista suec, en Lars Borgnäs, que ha treballat en l'aclamat programa de investigació Mission Review, per a la SVT (l'empresa de televisió pública de Suècia) i ha escrit tres llibres sobre l'assassinat d'en Palme. És un dels molts que s'ha quedat sense convèncer, després de la roda de premsa. En Lars ha fet declaracions a diversos mitjans de comunicació dins de l'àrea escandinava, per a dir públicament, què ell, personalment, encara no veu clar, aquest tema:

"Hi ha moltes raons per les quals no pot ser l'assassí. Primer, perquè no s'han presentat noves proves que el vinculessin amb l’assassinat. No hi havia absolutament proves tècniques, ni armes d'assassinat, ni testimonis que descrivissin l'assassí com un home que s'ajustava a la descripció d'en Engström. Tampoc, hi ha cap motiu. Hi ha moltes coses que assenyalen que no s'han esmentat a la roda de premsa”, afirma en Lars.


L'Olof Palme a un dels meetings dels socialdemòcrates suecs 

El Lars Borgnäs revisa diversos problemes crítics. Dos testimonis independents, a l'escena de l'assassinat, van descriure un autor que portava un barret, però l'Engström portava una gorra sixpence, aquella nit. També, tenia una petita bossa en una mà, que cap dels testimonis de l’assassinat va veure portar a l’autor. L'Engström, també, va comportar-se d’una forma estranya, com es pot veure en un llargmetratge de la TV sueca de la dècada del 1980, en què va ser testimoni de l’assassinat i va donar una reconstrucció discutible del seu propi acte. Cap testimoni ha descrit l'assassí, d'aquesta manera.


El lloc, on va ocórrer, l'assassinat d'en Palme 

En canvi, un altre testimoni, que no va ser testimoni de l'assassinat en si mateix, va veure un home similar a l'Engström córrer per unes escales no molt lluny de l'escena de l'assassinat mig minut després d'aquest. Una dona també va veure un home amb una bossa a la mà, similar a l'Engström, corrent en direcció cap a l'escena. Segons el periodista Bjorgnäs, alguns suggereixen que l'Stig Engström es trobava a prop quan va tenir lloc l'assassinat i que es va dirigir cap al cos desplomat. Però això en si, no demostra res.

"Crec que l'Engström va ser l'home que va fugir de l'escala, però no l'home que va disparar a en Palme. Era incapaç de cometre aquest delicte. Els investigadors no van trobar una sola persona que confirmés que podria realitzar aquest acte. Era un home tranquil, amable i relaxat, que no era molt valent. Més aviat un covard, que fins i tot, la seva dona el va descriure com a tal. Tampoc es va poder demostrar que tenia accés a les armes ni estava acostumat a utilitzar una pistola. Segons la meva opinió, l’home que va disparar a Palme va ser un tipus completament diferent ”, diu en Lars Borgnäs.


Un primer ministre controvertit? Olof Palme 

L'Engström mai va ser sospitós durant la investigació inicial. Però un dels indicis que després van despertar la sospita policial són els seus testimonis canviants. Cada vegada explicava una nova versió, on el seu propi paper havia crescut. En una versió persegueix l'assassí, en una altra dóna a en Palme primers auxilis.

"És cert que l'Engström va canviar d'explicació i va mentir sobre el que va fer sobre l'escena del crim. Crec que va veure que l’assassinat es produïa a distància mentre estava parat a un carreró que topava i va pujar per una escala. Es pot haver avergonyit de fugir d’un fet d’aquest tipus sense ajudar-lo, per la qual cosa va inventar posteriorment una història en la qual tenia un paper completament diferent i molt més heroic. És una explicació, molt més probable, per als canvis de declaracions que no pas que va matar l'Olof Palme ", afirma en Borgnäs.

Un altre detall important, segons Borgnäs, és que l'autor va disparar al primer ministre amb la seva mà esquerra. Un testimoni situat a només cinc metres de l’assassinat va veure que l’assassí va posar la mà dreta a l’espatlla del primer ministre abans de disparar la seva arma. Segons en Borgnäs, això, indica, que l'assassí era esquerrà o entrenat per disparar una arma amb les dues mans, que és un coneixement reservat normalment per a guardaespatlles, policia, personal de seguretat i cert personal militar. L'Engström era dretà.

"Així que és el tipus equivocat de persona que no s’ajusta a l’element assenyalat, però que malauradament, va compondre una història que el feia sospitós", conclou el Lars Borgnäs sobre el paper de l'Stig Engström en l’assassinat.


Una cara nova


Això ens torna a dirigir cap a la policia sueca. Si la prova contra l’home de Skandia, l'Stig Engström, és tan feble, per què han escollit nomenar-lo com a probable assassí?

Molta gent, a Suècia, està preguntant-se ara com poden obtenir una explicació tan feble i intenten acabar amb el cas amb tan poques proves? La meva aposta és que no només el fiscal, sinó, també la gent que hi ha al darrere, volguessin encapçalar el cas després de 34 anys. I la millor manera de fer-ho va ser donar la cara al públic, encara que no en tinguessis cap prova. Quan el públic té un rostre, és més fàcil acceptar l’explicació", afirma en Borgnäs.

El 1988, el criminal, alcohòlic condemnat, en Pettersson, es va convertir en el principal sospitós de la policia. L’any següent, primer va ser condemnat al jutjat de la ciutat, però després absolt per un tribunal superior. La prova contra ell consistia principalment en que la Lisbeth, l'esposa d'en Olof Palme en.wikipedia.org/wiki/Lisbeth_Palme, el nomenés com a autor. Però més enllà d’això, només hi havia indicis. Cap prova.


La Lisbeth i l'Olof  Palme (Honeymoon)

"La policia el va identificar amb molta seguretat. I, encara, hi ha gent que pensa que és ell. Però avui sabem que era completament innocent. Ara tenim una cara nova per donar suport al missatge de que el cas es tanca una vegada per totes. Però no és així, i no s’ha d’acceptar" segueix dient el Lars Borgnäs

Suècia és una democràcia i, si s’ha assassinat un primer ministre, s’ha de resoldre. En aquest cas, els cercles més sensibles que podrien estar al darrere de l’assassinat no s’han investigat mai. El servei d’intel·ligència suec (SÄPO) i els militars mai no han estat investigats. Hi ha hagut pistes i suggeriments, però tots els documents han desaparegut. Aquí, hi havia motius molt forts ”, diu en Borgnäs.


El paper de la SÄPO ca.wikipedia.org/wiki/Servei_de_Seguretat_Suec



Pot semblar conspirador, vorejant la ràbia, si encara no es coneixen els detalls de l’assassinat d'en Palme. Però, per als no iniciats, val la pena assenyalar que des del principi, la investigació de la mort de l'Olof Palme ha estat marcada per tants errors greus i treballs policials, miserables, que no es poden descartar moltes teories salvatges de trames internes a l’estat suec i de les seves relacions exteriors. La quantitat de fils solts és, senzillament, massa gran.


SÄPO

Diversos càrrecs del servei d’intel·ligència suec van percebre en Palme com un traïdor que volia vendre Suècia a Moscou. L'Olof Palme hauria d'haver-se reunit amb el Mikhail Gorbachov poques setmanes després, del seu assassinat. Molts membres de la SÄPO i altres a Occident temien que en Palme acceptés un pla per convertir Escandinàvia en una zona lliure de nuclears. De manera que, als seus ulls, era una amenaça, no només per a Suècia, sinó per a tota l’aliança de l’OTAN. Aquestes persones disposaven dels recursos i, no menys important, de l’accés a les armes. També, podrien mantenir-se en silenci sobre la seva implicació en l’assassinat, que un home com l'Engström difícilment faria”, afirma en Borgnäs.

Un detall de l’assassinat, que pot apuntar en aquesta direcció, és el comportament de l’assassí, poc després que disparà a l'Olof Palme a l’esquena i a la seva dona amb una bala. L’autor no es gira i mira els testimonis més propers, sinó que torna a col·locar-se la pistola a la jaqueta.

"Indica que sabia que en Palme no hi era acompanyat dels seus guardaespatlles. I els únics que haurien sabut aquella nit, on hi seria, eren els membres de la SÄPO; per tant, hi ha alguns indicis de que la SÄPO podria haver estat implicada", explica el periodista suec (Borgnäs)


Visita a Cuba (Olof, Lisbeth i Castro)


El quadern d'annotacions



En Lars Borgnäs diu que, mentre treballava en el seu llibre anterior, va ser contactat pel fill, d’un dels més experimentats  experts en assassinats de Suècia, l'Arne Irvell. El seu pare havia estat durant molts anys el cap de la unitat d’investigació d’homicidis de la policia d’Estocolm, a la “comissió d’assassinats” sueca. L'Arne Irvell es va retirar poc després que en Palme va ser assassinat, i ell mateix, va morir el 2008, però poc abans havia confiat al fill un quadern ple de les pròpies observacions, teories i pensaments del vell líder de la investigació sobre l'assassinat. Els detalls del llibre eren de naturalesa tan controvertida que l'Irvell no volia que els altres el llegissin fins després de la seva mort.

En molts casos on s'assassinen polítics d'alt nivell, hi participen serveis de seguretat. Ha passat a tot el món. En aquest cas, hi va haver una tensió tan forta entre l'Olof Palme i la SÄPO, que el van veure com una amenaça per a la pau i la llibertat sueca. No es pot tindre un motiu més fort. Tot i això, mai no s'ha investigat", afirma en Lars Borgnäs, i destaca que l'únic motiu d'en Engström era que ell, com a membre anterior de Moderaterna, no estava entusiasmat amb el Palme. Una actitud que va compartir amb centenars de milers d’altres suecs.

"Com a periodista, no és la meva tasca endevinar. No sóc expert en assassinat. Simplement miro els fets i veig què s’hauria d’haver investigat" diu en Lars. "No haurien d’haver tancat el cas sense examinar les zones més sensibles. És difícil, potser impossible, implicar al servei d’intel·ligència; però és necessari. Altrament, no podríem dir que s’hagi intentat tot. És una vergonya per al futur que un primer ministre fos afusellat i no haguem fet res per trobar l'autor, i en Engström no és la resposta", afirma en Borgnäs.


L'Olof a la universitat. Olof Palme, then Minister of Education, asking leftist student occupiers of the Student Union Building in Stockholm to embrace democratic values, May 1968.
Foto: Wikicommons/Pressens Bild/Scanpix

Segons el periodista i escriptor suec, l'Engström és la solució fàcil. Un autor solitari sense fills ni supervivents que es puguin queixar de la sospita pòstuma. 

"Això no frenarà les veus crítiques, ja que demostra sense cap mena de dubte que la Suècia oficial vol que el cas estigui tancat; costara el que costara".

"No és la veritat el que els importa, sinó que el públic sigui fora de l’agenda. Ja estem veient senyals de la Suècia oficial que aquest és el camí a seguir. És clar, seguim endavant". "És una manera d’enganyar-nos i un fracàs contra la democràcia sueca. Els països que no giren i regiren cada pedra quan s'assassina el seu estat, són les repúbliques bananes", declaracions d'en Borgnäs.

L'assassinat de l'ex-primer ministre, l'Olof Palme, l'any 1986, ha estat un trauma per a la nació sueca.


El lloc on va ser enterrat l'Olof Palme 


dissabte, 13 de juny de 2020

Cuina Tradicional Danesa


Plats tradicionals danesos que no us heu de perdre!


Danish Traditional Food (Dansk mad)
Photo: WOKEdk

Voleu conèixer i experimentar la cuina danesa? A continuació, us presentaré alguns plats tradicionals danesos, la majoria dels quals tenen noms difícils de pronunciar, com ara l'smørrebrød (esmeabred), les frikadeller (fricadel.la), la pastisseria i el popular HotDog danés.


Un veritable clàssic: L'Smørrebrød!


Els entrepans oberts, a la danesa, l'smørrebrød, són potser els més famosos dels clàssics de l'alimentació danesa. L'Smørrebrød, és simplement una llesca de pa de sègol amb diverses combinacions de complements com ara, l’arengada en escabetx, la vedella rostida i els ous rematats amb una capa de gambes. Aquestes delícies de pa de sègol, variades, daten del segle XIX, però aquest pràctic entrepà obert, que se sol menjar a l'hora del dinar (11:30, 12:00, a Dinamarca) ha tingut un ascensió en els darrers anys i, ara, és més hipster que mai!


Smørrebrød. Columbus Copenhagen Media Center

Stjerneskud


Stjerneskud (estrella fugaz) és el menys conegut, però el més extravagant smørrebrød, i un dels favorits absoluts dels danesos (i un dels meus!). L'Stjerneskud és una llesca de pa de sègol amb filets de peix fregits i bollits, rematat amb gambes, enciam i caviar del Limfjord ca.wikipedia.org/wiki/Limfjord. Gaudeix-lo en un autèntic ambient danès, amb una cervesa freda i, acaba amb uns schnapps ca.wikipedia.org/wiki/Schnapps.


Stjerneskud

The Danish Hot Dog (HotDog)


Hotdog quiosc. Pølsevøgnen, på lilletorv (Århus) 

Els estands de HotDogs calents danesos són una institució cultural i fa més de 80 anys que alimenten als danesos famolencs. Els veuràs per tot arreu; assegureu-vos d’aturar-vos a un d’ells i agafar una picada per menjar mentre us passegeu. La majoria dels estands ofereixen els hotdogs d'embotits tradicionals, així com versions més modernes. Si voleu una visió realment danesa, vigileu amb els venedors de "hotdogs" calents que caminen pel centre de les grans ciutats (Copenhagen, Århus) i aneu directament als tradicionals quioscos de venta del producte de tota la vida, els Pølsevøgn

The Danish Hot Dog 

El plat nacional de Dinamarca: Stegt flæsk (Flæskesteg)


Fa uns anys (2014), els danesos van votar el seu plat nacional i el plat guanyador, va ser una recepta clàssica de porc anomenada "Stegt flæsk med persillesovs", no va ser una sorpresa. El cruixent de porc amb salsa de julivert i patates, és un plat molt antic, que ha guanyat els cors i les "panxes" dels danesos, durant segles. Podeu degustar el plat nacional danès a molts restaurants de Dinamarca. En realitat, es troba entre els menjars més barats, alguns restaurants, fins i tot, ofereixen carn de porc per emportar (to take away) a preus assequibles.


Flæskesteg

Mandonguilles daneses (Frikadeller)


Frikadeller (mandonguilles daneses, fricadela) són molt populars a Dinamarca i se serveixen tant per a dinar com per a sopar. Tradicionalment, les mandonguilles consisteixen en vedella i porc a parts iguals, farina, llet, ous, ceba i espècies; però, avui en dia, hi ha infinitat de versions del clàssic danès, que també és un popular topall (topping) de l'smørrebrød.

Frikadeller (mandonguilles daneses)


Truita amb cansalada, tomàquet i cibulet (Æggekage)


Æggekage 

Aquí teniu, una truita fàcil i deliciosa amb cansalada. A més de la cansalada cruixent a la part superior, la truita en si, conté bolets i cebes. Els bolets donen un bon gust a la truita i també fan que no estigui tan seca.

La popular æggekage 

Les truites amb cansalada són perfectes per a preparar (enllestir) un sopar fàcil. Podeu utilitzar, les restes, pel dinar del dia següent! 

Servir amb pa torrat de sègol fins que quedi molt bo!

Rebosteria danesa (Danish Pastries)


Wienerbrød

Podeu guardar un secret? La rebosteria danesa no és realment danesa! A Dinamarca, aquestes delícies enganxoses de fama mundial, s’anomenen «Pa de Viena» (wienerbrød), ja que els forners austríacs els van portar i fer per primera vegada, a Dinamarca, a la dècada de 1840. Tot i així, la rebosteria danesa va augmentar en popularitat al llarg del temps i, ara és un dels signes de identitat culinària danesa habitual. Podeu provar molts tipus diferents, a les fleques, arreu del país. Demaneu els pastissos anomenats Cinnamon Snail (kanelsnegl) de forma i sabor fantàstics, i prepareu-vos per a dits enganxosos.

Danish Pastries (rebosteria danesa)

"Rødgrød med fløde" - Una recepta de postre danesa

Aquesta recepta és un autèntic clàssic danès. És tan estimat, i tan difícil de pronunciar (rgedgrodmedfleede! or something like that!), que als danesos els agrada utilitzar-lo com a challenge (desafiament) per a qualsevol nou vingut a l'aprenentatge de la llengua danesa. Intenta dir-ho tu mateix, o millor encara, per què no fer-ho? 


Rødgrød med fløde, el postre danès, impossible de pronunciar!

Ingredients:
800 gr de baies (maduixes, grosella negra)
vainilla (una beina)
500 ml d’aigua
175 gr de sucre
2-3 cullerades de farina de patata

opcional:
40-50 gr Ametlles

Cervesa i "snaps"(esperits) danesos

Divertit sandvitx danès al Beer & Bread, a Copenhaguen

D’acord, tècnicament la cervesa i els snaps no són plats, sinó que van bé junts amb els plats d’aquesta llista.

Molts associen Dinamarca a la cervesa, i potser no serà tan estrany si considereu que cap altre país del món produeix tanta cervesa en relació amb la seva mida i nombre d’habitants. A més de la Carlsberg de renom mundial, es pot degustar la cervesa de qualitat elaborada localment en una des les microcerveseries repartides per tot el país nordicgir.blogspot.com/2018/09/bryggeri-fadl-o-lautentica-cervesa-de.html.

També heu d'intentar combinar l'smørrebrød amb un "Cop d'ull", que és un esperit escandinau tradicional. És una beguda alcohòlica força forta basada en aquavit ca.wikipedia.org/wiki/Akvavit, però que té molts sabors diferents. Suggeriment: es combinen especialment bé amb l’arengada adobada.


Skål (Cheers)! 




dissabte, 2 de maig de 2020

Suècia. La gent més lliure d'Europa?


A l’abril del 2020, cap gent ha estat més lliure, al menys a Europa, que la sueca...


Mentrestant, els ciutadans d'Estocolm encara es reuneixen al sol. La imatge és del dijous passat.

Per què no Dinamarca?

En Fredrik Erixon, és economista, autor i director del think tank  ca.wikipedia.org/wiki/Laboratori_d%27idees del Centre Europeu d’Economia Política Internacional (ECIPE). Diàriament fa un viatge entre Brussel·les, Londres i la seva llar a Uppsala. Ara els avions estan cancel·lats i passa el seu temps conduint els seus nens als entrenaments de futbol, ​​bàsquet i tennis quan no estan a l'escola. Es reuneix amb amics, va a la llibreria i al cafè. I després intenta explicar als seus coneguts internacionals com Suècia, entre tots els països! - ha acabat sent l’últim lloc d’Europa, on s'ha pogut eixir a prendre una cervesa de barril!


Suècia té l'oportunitat de confiar en els seus ciutadans 

"He de reconèixer que, realment estic una mica sorprès", afirma en Fredrik Erixon. "Si m’haguessin dit fa dos mesos i mig: aquesta pandèmia s’acosta i només hi ha un país al món que defensarà el dret de les persones a gaudir dels fruits d’una societat civilitzada i seguir els mètodes establerts dels experts ... bé, ho faria: Hauria dit Dinamarca. Dinamarca sempre s’ha comportat com una societat menys nerviosa, on els polítics, no actuen amb pànic ni amb por. On no deixarien perdre tants drets fonamentals en una societat lliure i oberta. Hauria suposat que Dinamarca es mantendria oberta, mentre Suècia tancava".


LLibreria sueca, oberta 

No ha sigut així. No només, Dinamarca ha tancat part de les seves institucions, tot i que, els ciutadans del país danés, han pogut eixir al carrer i passejar per les platges i boscos danesos; això si, amb la recomanació de guardar la distancia d'uns dos metres, i, amb el llindar, imposat, de no reunir-se amb més de 10 persones, alhora, i a hores d'ara, el petit país nòrdic, a començat a obrir institucions i alguns dels petits negocis (físios, dentistes, perruqueres i alguns més, ja fa dies que treballen). La resta d'Europa, i la majoria del món, també ha tancat, alguns països han forçat als seus ciutadans a quedar-se a casa, amb les terribles conseqüències psíquiques, que se'n deriven, d'aquestes prohibicions. To això, com si la reacció natural davant d’una pandèmia fos adoptar les regles del joc des de règims totalitaris, i el més estrany, fent que la gent gaudeixi de la dolçor de la vida quotidiana, com va escriure en Fredrik Erixon en un post a The Spectator spectator.co.uk

Parcs a Suècia (gent caminant i practicant esports)

Cóm pot ser, que de totes les nacions "lliures" de la terra, que Suècia ha acabat sent l’últim baluard de la llibertat? Per què els "pilots" del consens suec s'han rebel·lat contra la resta de la cultura del blocatge del món?

Un motí, que es fa evident a les passejades per Estocolm. No perquè la ciutat sigui massa plena. El transport públic s’ha reduït molt. Moltes botigues i pubs lluiten amb menys ingressos. A la regió d’Estocolm, l’activitat al detall va descendir un 42 per cent. La gran majoria dels empleats privats treballen des de casa.

Però encara hi ha vida. Encara hi ha vida quotidiana...

A Suècia, a un mini camp de golf, 34 persones (famílies amb nens i un grup d’adolescents), a un terreny de gespa artificial, dos equips de noies de la U9 juguen a futbol. Els pares s’asseuen en grups al voltant. Al centre comercial obert Åhléns www.ahlens.se, la barra de sucs està tan plena que una senyora gran no troba un seient, i quatre nois acaben oferint-li la seva taula. A la sala, en total, hi ha 38 persones; a més, tres darrere del taulell. El llindar de reunió de persones, a Suècia, és de 50; per tant, la barra de sucs està al costat segur.

També, va ser el club de música Plan B de Malmö  planbmalmo.com divendres passat, com a únic lloc, potser a tot Europa, on es va celebrar un concert amb públic. A l'escenari hi havia la banda de punk Spader King. Es van vendre 40 entrades. Cadascun va tenir un espai amb un metre i mig de distància per ballar.


Carrers d'Estocolm, aquests dies de pandèmia 

En Fredrik Erixon, l’economista, assegura que mantenir una distància els uns dels altres és una cosa que els suecs, ja eren força bons, fins i tot, abans de la crisi. Ara no necessiten molta més sol·licitud. En Erikson, creu que la resposta a l'estratègia sueca no és sobre l'epidemiologia, sinó sobre la llibertat:

"El nostre enfocament per lluitar contra la pandèmia comença amb una cosa molt fonamental: en una democràcia liberal, cal convèncer i no exigir les accions de la gent. Si perds aquest principi, perds l'ànima", diu en Frederik 

Aquí coincideix amb el primer ministre suec, l'Stefan Löfven ca.wikipedia.org/wiki/Stefan_L%C3%B6fven, que, malgrat la seva estreta aliança socialdemòcrata amb el partit governant a Dinamarca, ha deixat els experts com a ponent, dient que "no es pot legislar un virus". En canvi, les autoritats i el govern han parlat del vot dels suecs (un còctel especial de color blau-groc especial de sentit comú i esperit comunitari) i han apostat per que els suecs puguin fer front a la llibertat de responsabilitzar-se de si mateixos, sense moltes restriccions ni canvis importants en la llei. Els museus estan tancats i es cancel·len els esdeveniments esportius, i prou!


WHO (L'Organització mundial de la Salut, que comença a pensar que la estratègia sueca, és adequada)
Foto: Martial Tezzina

Hi ha crítiques a l’enfocament suec, tant a nivell internacional com de certs experts i investigadors suecs. Tot i això, en una nova enquesta, feta per Novus novus.se/novus-coronastatus, el 73 per cent dels suecs asseguren tenir "molta" confiança en les autoritats sanitàries.

"Només perquè la resta de països saltin per sobre del talús, no hem de seguir-los", afirma la Karin Persson, tècnica dental d'Estocolm.


Carrers d'Estocolm, aquests dies de coronavirus

La Lawen Redar riu quan llegeix sobre la tesi de l’article sobre els suecs com la gent més lliure del món. La Lawen, és la portaveu de la política cultural dels socialdemòcrates a Suècia i, amb un "xicot" danès, té una mirada a banda i banda de l'estret.

"Un principi polític important a Suècia és que les prohibicions i restriccions han de ser proporcionals a l’efecte. Que si té sentit implementar una prohibició, s'implementa”, diu la Lawen Redar, assenyalant la legislació sueca, molt restrictiva, sobre alcohol i els cigarrets.


Different approach (Suècia)

"Però quan parlem d’una pandèmia que estarà aquí durant molt de temps, llavors cal establir qualsevol prohibició depenent quins beneficis i altres conseqüències tinguin”, afirma la Lawen Redar.

Aquesta és la clau per entendre l’enfocament suec durant la crisi del coronavirus. Els "prohibicionistes" creuen que el cost d'una aturada clandestina, impulsada per la prohibició, és desproporcionada davant el risc d'una major propagació de la infecció en una societat més oberta.


El preu de l’obertura


L'estratègia de Suècia ha sigut i és, segons les autoritats sueques: 

"No hi ha cap bloqueig i ens basem molt en la responsabilitat de la gent".

Les autoritats sanitàries sueques reconeixen que hi ha un error en el seu darrer informe sobre coronavirus a Suècia.
(Foto: 10030 Jonas Ekströmer / TT © Scanpix)

L'obertura, ha tingut, possiblement, el seu preu. Fins al moment, més de la meitat de les morts produïdes per la COVID-19, a Escandinàvia, s'han produït, a Suècia. En particular, a les residències de gent gran, on els suecs han estat greument afectats, -a Dinamarca, el nombre de morts per la COVID 19, s'ha mantingut molt més baix – un fet pel qual totes les parts del govern suec, són profundament autocrítiques–, però Suècia té 23 morts per 100.000 habitants, com per exemple, te Irlanda, que ha rebut molt reconeixement per la seva manipulació de la pandèmia, i ultrapassa països com el Regne Unit, França i Bèlgica.


Anders Tegnell (epidemiòleg suec)

L'Anders Tegnell en.wikipedia.org/wiki/Anders_Tegnell, el polèmic epidemiòleg estatal que, amb el seu humor "auster" i un toc de malenconia nòrdica, desarma qualsevol atac a "l'experiment suec"; sense que ningú sàpiga quina estratègia resulta ser la millor en molts anys - solen dir que l’esforç no es pot mesurar simplement en el nombre de morts causades pel coronavirus, aquí i ara. L'Anders Tegnell diu: "La salut pública és moltes més coses". La salut mental dels nens, especialment, a les llars vulnerables; aquests nens, seran perjudicats per no assistir a l'escola. Hi ha altres factors com: menys exercici físic, amb conseqüències no massa bones per la salut general, i les conseqüències de la cirurgia de "no" urgència cancel·lada. I qui sap com acabaran, els altres països, en relació a la quantitat de morts i infectats, quan tornen a obrir-se.

Els suecs es mantenen en la seva estratègia. I, a més, poden mantenir-la durant molt de temps.

A mesura que augmenta el nombre de morts a Estocolm i cada vegada hi ha més persones infectades amb el coronavirus, el personal de l'hospital i els viròlegs comencen a cridar. Estan nerviosos pel que queda per endavant, sempre que les autoritats sanitàries sueques neguin canviar d’estratègia. Mentrestant, els ciutadans d'Estocolm encara es reuneixen al sol.

youtu.be/s96rIg4TkL0

Coronavirus, al món:

Total infectats, 2 de maig de 2020 a. 8.30h: 3.344.402

Total de morts: 238.788

Total curats: 1.053.419


dissabte, 18 d’abril de 2020

Hammershøi: Buit, Intimitat i Alienació...

Vilhelm Hammershøi: Confinament femení, a la Strandgade 30 i la seva ressonància artística 


Kulturmafia serie 

Interior, Strangade 30

En Vilhelm Hammershøi va ser un dels artistes més importants a finals del segle XIX i principis del XX; i, la seva fama ha arribat molt més enllà de les fronteres que qualsevol altre pintor danès. Durant els darrers 30 anys, un gran nombre d’exposicions retrospectives a Europa, Amèrica del Nord i Japó han ajudat a establir la seva importància, com a igual, amb tots els altres grans artistes del període.

Els temes dominants del seu art: la solitud, i l’aïllament de l’alienació, però amb una sensació d’intimitat i tranquil·litat que, encara, apel·len a una audiència contemporània molt gran i arriben molt més enllà de les files dels historiadors de l’art. Sens dubte és l’artista danès que sovint ha estat “descobert” per les noves generacions d’amants de l’art!


Solstråler (raigs de sol)

En Hammershøi sempre ha estat considerat com un autèntic solista en l'art danès: una personalitat monumental que es va alçar, per sobre, dels seus contemporanis i no va tenir rivals reals en el seu dia; ja sigui, en un context danès o estranger. Aquesta visió "simplista" és una marca de la història de l'art danesa; i, sens dubte, ha ajudat a augmentar la comprensió sobre el seu art. Però aquesta visió va tenir, tanmateix, una influència limitada en allò que s’exposa al seu art.

En Hammershøi treballa amb algunes preguntes existencials a les seves imatges que encara, interessen, a l'home modern. 


Interior. Dona cosint a la Strandgade 30 (Hammershøi)

El mateix Hammershøi va ser molt escàs en comentar el seu propi art i les seves fonts d’inspiració, un fet, que ha fet que molts historiadors de l’art suposessin que no estava interessat en l’art contemporani, ni inspirat en ell. L’única excepció ha estat el pintor nord-americà, en Whistler  ca.wikipedia.org/wiki/James_McNeill_Whistler, per una bona raó, perquè el mateix Hammershøi va intentar activament contactar amb ell. Però fins i tot, en aquest cas, hi ha hagut una mica de resistència a la relació directa de la seva influència.


Vilhelm Hammershøi. Interior amb dona asseguda darrere d’una taula, 1910 (82,5x64cm)

Però, en els temps d'en Hammershoi, diversos observadors van observar clars paral·lelismes entre ell i altres artistes estrangers. A més d'en Whistler, aquests observadors esmenten els simbolistes, com ara, en Puvis de Chavannes i l'Eugene Carriere. Tot i això,  fins ara, no s’ha estudiat el tema en profunditat.

En Vilhelm Hammershøi es va traslladar a un apartament al segon pis de la Strandgade 30, a Christianshavn (Copenhaguen), el 1898. Va viure allà durant els deu anys següents. Va fer servir, com a motiu, l’espai senzill, amb un mobiliari sobre-sortidor i, classicitzant, els espais interiors de les habitacions intercomunicats i, il·luminades per una llum filtrada, obliquament, per al seu art "no narratiu", i quasi-monocromàtic.

Vilhelm Hammershøi, The Buildings of the Asiatic Company, seen from St. Annæ Street, Copenhagen, København, 1902.

L'habitació que proporciona l'ambient interior, a Strandgade 30 es trobava a la part posterior de l'apartament, la seva finestra donava al pati. La seva senzillesa arquitectònica penetrada per eixos de llum a través de la finestra, servia com a escenari d’una sola figura, que sol estar fora del centre, o bé asseguda, i sempre a l'Interior a Strandgade 30; alternativament, de vegades, sense presència humana, es converteix en el marc d’estudis sobre l’articulació dramàtica de la llum i l’atmosfera.


L'Ida Hammershøi. Interior, Strandgaden 30 

El (la) model de la figura que habita aquesta habitació és la dona d'en Hammershøi, l'Ida. Poc se sap de l’Ida. Va acompanyar l'artista en tots els seus viatges a l'estranger, proporcionant informació, inestimable, sobre les experiències de la parella, interessos artístics i activitats, en la seva correspondència regular amb la seva sogra; i va exercir, des del 1891, com a model principal del artista, a la serie: Interiors, a la Strandgade 30. A la pintura de dalt,  l'Ida es mostra llegint; la seva mirada cap avall que proporciona una absorció completa del llibre exclou qualsevol comunicació directa amb l'espectador. Més aviat, la seva forma vertical i fosca, que es fa ressò del rigorós patró geomètric, establert, per l'arquitectura dels marcs de les portes i les finestres, la transforma en un component inanimat de la composició. L'únic element animat, és la llum del sol que flueix a la sala, que estableix el més destacat d'aquest estudi, aparentment, monocromàtic en diferents tons de blanc, gris i negre.

Interior amb dona caminant (Vilhem Hammershøi)

L'abraçada de la potència d'una paleta silenciada i la composició de recanvi es deriva en part de la seva admiració de l'art del, anomenat, artista americà, en James McNeill Whistler (1834–1903); en Hammershøi va fer una primera visita a Londres el 1897-1898 per conéixer en Whistler, que fou, el president fundador de la recent fundada International Society of Sculptors, Painters and Gravers. Tot i que, aquesta reunió no va tenir lloc, el treball d'en Hammershøi es va mostrar a la sisena exposició anual de la International Society, el 1904.




En Hammershøi va revelar poc de les seves influències artístiques i fonts pictòriques, ni del seu interès o simpatia per artistes contemporanis. Certament, va admirar artistes holandesos del segle XVII com en Pieter de Hooch, Emanuel de Witter i en Johannes Vermeer ca.wikipedia.org/wiki/Johannes_Vermeer_de_Delft, i va demostrar la similitud d’enfocament amb la de certs contemporanis francesos i belgues, com ara, l'Eugène Carrière (1849–1906), en Ferdinand Khnopff (1858–1921) i en Xavier Mellery (1845–1921). Tanmateix, a part d'en Whistler, se sap o no es reconeix sobre possibles relacions o afinitats amb l'obra dels seus contemporanis britànics.


Interior a la Strandgade 30 (Hammershøi)

En Hammershøi va visitar Anglaterra sis vegades. Per tant, va estar exposat a l’obra de grans artistes britànics, contemporanis, com en GF Watts (1817-1904) i va conèixer a d’altres, entre ells l'Edward Stott (1855–1918), i el pintor de imatges "idíl·liques" rurals i poètiques, a qui va conéixer el 1904.  En Leonard Borwick (1868–1925), el pianista de concerts, internacionalment aclamat, va ser col·leccionista i agent "informal" d'en Hammershøi, al Regne Unit.


Ida, llegint, a la Strangade 30 (Hammershøi, 1909)

A l’interior, de la Strandgade 30, en Hammershøi, fa un resum dels principals components del seu art; un rebuig de les escenes de gènere d'interiors amb narrativa, a favor de la manipulació de la llum i la comunicació del silenci. Hi va haver alguns artistes contemporanis britànics, com en Frederick Cayley Robinson (1862–1927) i en Gwen John (1876-1939), els quals descrivien interiors poc poblats per figures silencioses i no demostratives, il·luminades, per una font de llum intensament concentrada o bé difosa a través de les finestres opaques, que mantenen certs paral·lelismes amb els interiors d'en Hammershøi, a la famosa casa de la Strandgade 30


Vilhelm Hammershøi, Interior in Strandgade 30, Sunlight on the Floor, 1901.

Va ser un  col·laborador, de la Pall Mall Gazette, el 4 d'abril de 1907, qui, va declarar que, considerant la naturalesa de l'art modern: "Hammershøi, hi és el modern dels moderns". El crític britànic T. Martin Wood, que va escriure a The Studio el setembre de 1909, va identificar a l’artista danès com el principal exemple d’un nou gènere d’art modern, i es va referir a l'estil d'en Hammmershøi com: "El inventor de la pintura interior moderna”; perquè en aquest nou gènere, el realisme es desbarata, la temporalitat no es té en compte, i la presència humana només es dedueix. En Martin Wood conclou que "el pintor (Hammershøi) és un poeta"


Paisatge reduccionista (Hammershøi)


La procedència


Al començament dels anys 1900, en Vilhelm Hammershøi va obtenir cert èxit i, no va tenir cap dificultat per vendre els seus quadres. Tot i això, preferia cada cop més vendre a distribuïdors d'art de confiança. Entre ells es trobava l'Otto Lemming (1860-1906), que va dirigir el negoci de l'artista, a la Bredgade i a l'Øster-brogade, a Copenhaguen. En Lemming va adquirir set dels Interiors del pintor just l'any 1900 i un altre l'any següent. El mateix Lemming, durant els anys 1900-03, va reportar a la premsa danesa, la venda de dotze dels quadres interiors d'en Hammershøi.


Escombrant (interior, Strandgade 30)

La popularitat d'en Vilhelm Hammershoi es deu, en certa mesura, a que els danesos han estat realment bons a promocionar-lo internacionalment amb importants exposicions  arreu del món;  segons, en Peter Nørgaard Larsen, que és el superintendent i investigador sènior, al Museu Estatal d’Art.

Això ha fet que, els col·leccionistes japonesos, nord-americans i europeus, en particular amb un àmbit financer completament diferent del que estem acostumats han obert els ulls, al Hammershøi.


Tres dones joves (Hammershøi, 1895)

Sàvies que:

La pintura, que pots veure baix, és la més cara que mai ha venut un artista danès. El quadre va ser venut per la Sotheby's, a Nova York l'1 de novembre de 2017.


 Interior amb cavallet d'artista, Bredgade 25 - venut per 32 milions de corones.