divendres, 22 de febrer del 2019

Arquitectes escandinaus. Modernisme i funcionalisme 2


Escandinàvia. Arquitectura nòrdica contemporània


Alvar Aalto villa Mairea -1939


Vila Mairea (1939)

La Vila Mairea és un edifici històricament important i conegut internacionalment de l'arquitecte i dissenyador finlandès Alvar Aalto. Després de graduar-se com a arquitecte a Helsinki el 1921, l'Alvar Aalto aviat es va retirar del classicisme finlandès dels anys vint i, es va dedicar al nou funcionalisme internacional de l'època. 

El funcionalisme és el terme de l'estil-històric per a un desenvolupament en arquitectura que va sorgir de la Primera Guerra Mundial i va marcar el període d'entreguerres. El funcionalisme es superposa amb el modernisme i de vegades s'utilitza de manera sinònima amb ell.

Vistes al jardí, des del living room (Vila Mairea, 1939)


Paisatge i construcció


La Vila Mairea està situada a la part occidental de Finlàndia, a Noormarkku, la ciutat té uns 600 habitants. La casa està situada en una cimera envoltada d'un bosc de pins i molta vegetació, la casa està integrada en el paisatge, tot i que, la casa no està camuflada amb el paisatge sinó que té una expressió clara i destacada, dins del mateix. Els materials, l'escala i la forma estableixen els paràmetres que defineixen la relació de la casa amb l'entorn. 

la xemeneia (la llar de foc), a l'interior de la Vila Mairea

La casa està construïda per un clima, on el fred, domina, gairebé, tot l'any; la casa està disposada i dissenyada en forma de L, que protegeix el jardí i la seva vegetació de forts vents.
L'ús de materials naturals, textures i disseny orgànic, connecta l'edifici amb la natura d'una manera especial i metafòrica.

Biblioteca privada de l'Alvar Aalto a la Vila Mairea 

Ritmes irregulars a la natura


El mateix Aalto, va declarar, sobre el ritme de l'arquitectura utilitzada a la Vila Mairea, aquestes paraules: "s'ha intentat evitar els ritmes arquitectònics artificials de l'edifici" (arkkitehti, Finnish Architectural Review, 1939). Aalto considera el concepte de "artificial" com a mecànica tectònica i una lògica dimensional, per tant, la composició de la vila i, el caràcter dels ritmes irregulars de la naturalesa, és espontània i impredictible. L'Aalto intenta evitar un "ritme artificial" al seu edifici, que és una lectura geomètrica fàcil de l'estructura. L'Aalto presenta l'edifici com una mena d'unitat del bosc finlandès.

El racó, a la Vila Mairea, del PH Grand Piano

El PH Grand Piano, o simplement, el PH Pianette, és un model de piano dissenyat per l'arquitecte i escriptor danès Poul Henningsen

El disseny va ser fruit d'una comissió de la productora Andreas Christensen que volia un piano funcional i modern. El 1935, el Henningsen, va dissenyar el PH Pianette per al mateix fabricant.


Art i arquitectura


Balcó mirador de la casa (Alvar Aalto, 1939)

El punt de partida era crear una casa on es barrejaren l'art i la vida quotidiana i un pati que es diferenciï del pinar natural i existent. 

L'arquitecte, va crear una forta continuïtat d'una habitació a la següent, difuminant la diferència entre unitats espacials i interiors i exteriors. L'Alvar Aalto esborra la jerarquia arquitectònica, usant pilotes decoratives i columnes estructurals que són iguals en el seu sistema arquitectònic.


Halldor Gunnlôgsson- own house 1958


Halldor hus llibreria

El 1959, l'arquitecte Halldor Gunnløgsson va dissenyar aquesta casa a Rungsted Strandvej, al nord de Copenhaguen, per a ell i la seva dona. La casa té una ubicació atractiva en un lloc al costat de la platja al sud del port de Rungsted, un lloc que li dóna una àmplia vista panoràmica, sense restriccions, sobre el mar.

Interior Halldor huset (1959)

L'edifici està construït en fusta entre dos extrems d'adorns de maó de color blanc i segueix sent totalment autèntic en tots els aspectes, per la qual cosa només es necessitava una restauració mínima quan Realdania Byg realdania.dk/om-os/realdaniabyogbyg, va adquirir la propietat l'any 2006.

És una casa en què la simplicitat inspirada en el japó, la funcionalitat i l'estètica, es mostren en la seva totalitat, sense ornamentació ni decoració supèrflues. De fet, la casa no és més que dos costats llargs de parets de vidre amb vistes panoràmiques sobre el mar i el jardí.

Façana exterior 

La casa és típica de l'estil de vida individualista de la seva època, caracteritzada per la senzillesa i la funcionalitat, i una ubicació en un entorn atractiu, on les parets de vidre transparents creen una interacció immediata entre l'exterior i l'interior.

1959, et mesterværk

La casa d'en Halldor, és, al mateix temps, immensament senzilla i elegant, i tots els materials han estat seleccionats i manejats molt bé, amb una elecció sublim de combinacions i expressions materials. Es tracta d'una estètica d'alt nivell i una arquitectura exquisida, amb la sala oberta, la bella llar de foc, el dormitori i la cuina que són elements en si mateixos, expressant una actitud absoluta cap als objectes diversos, amb l'estètica, com el més alt comú denominador.


Arquitectura nòrdica, a la mediterrània

 

Can Lis. La casa de l'arquitecte danés, Jørn Utzon, a Mallorca.


Can Lis, a Mallorca (Jørn Utzon, 1972)

Can Lis es va construir el 1972. Després d'acabar en el projecte de l'Òpera de Sydney el 1966, el Jørn Utzon va decidir instal·lar-se a Mallorca.

La família va comprar un terreny a la muntanya, però en un principi les autoritats locals no el deixaven edificar en aquesta atractiva zona muntanyosa.

Per això l'arquitecte va comprar terrenys a prop de Portopetro seemallorca.com/porto-petro, en un penya-segat davant del mar. Can Lis es va convertir llavors en una realitat.

La genialitat de Can Lis canlis.dk/es rau en la reinterpretació de la pràctica de construcció mallorquina i en l'ús dels materials de construcció mallorquins disponibles.

Can Lis, 1972 (Jørn Utzon)

Al mateix temps, el recorregut espacial de Can Lis està dissenyat com un tot orgànic, enquadrant els esdeveniments quotidians que caracteritzen la vida de la família Utzon. El Jørn Utzon  ca.wikipedia.org/wiki/Jørn_Utzon, va aconseguir, encerclar aquest fenomen: l'arquitectura no és una forma exterior, sinó principalment un marc per a una sèrie d'esdeveniments rituals. A partir, d'uns dibuixos preliminars i, en col·laboració amb el constructor local, en Jaume Vidal, el disseny final de la casa es va fer durant el procés de construcció.

Exterior Can Lis (Utzon, 1972)

Can Lis ha estat nomenat per diversos crítics arquitectònics capdavanters com una de les cases més importants construïdes al segle XX.

El Jørn Utzon, a Mallorca. Can Lis (respecte per l'entorn) 

Can Lis es troba a Mallorca. Les Illes Balears tenen un clima suau i el turisme és la principal indústria. L'agricultura també és important, especialment a Mallorca. Els habitants, sobretot, parlen català.

L'illa es caracteritza per les seves platges i cales, el seu variat paisatge, parcs nacionals, pobles pescadors, camps d'oliveres i ametlers.

La casa i el penya-segat (Can Lis, Mallorca, 1972)





dimarts, 12 de febrer del 2019

Arquitectes danesos. Modernisme i funcionalisme 1


Arquitectes danesos. Danish inspiration!


Jørn Utzon (el arquitecte danés, al darrere, de la Opera House de Sydney sydneyoperahouse.com)


Ahm House (Jørn Utzon, 1961)


Ahm House, és l'única casa modernista construïda per l'arquitecte danès Jørn Utzon a Hertfordshire, Anglaterra. La Ahm House acaba de ser renovada i ha pres nova vida amb una renovació, duta a terme, per l'estudi d'arquitectura Coppin Dockray coppindockray.co.uk.

L'Ahm House és l'únic edifici complet del Regne Unit creat pel Utzon. Va ser dissenyada per al seu company de professió danés i amic Povl Ahm en.wikipedia.org/wiki/Povl_Ahm, que en aquell moment era part de la firma Ove Arup & Partners arup.com i va treballar amb l'Utzon a l'òpera de Sydney.


Living room (Ahm House)

Encara que la casa ha estat molt ben cuidada al llarg dels anys, la renovació, portada a terme per la firma Coppin Dockray, que la ha transformada, amb una barreja de dissenys contemporanis i clàssics que es mantenen fidels a l'esperit del disseny original.

"La casa és un edifici magistralment concebut", va explicar l'arquitecta Sandra Coppin, cofundadora de Coppin Dockray: "Hi ha una coreografia intel·ligent en la forma en què aquest edifici estava dissenyat, tot i que va ser un projecte experimental".

"El nostre enfocament era treballar per ressaltar el caràcter visceral de la casa", va dir la Sandra Coppin. La firma pretenia cridar l'atenció sobre les bones qualitats materials, el canvi de la llum a les superfícies interiors i permetre que la casa es pugui experimentar d'una manera senzilla i intuïtiva.


Cuina vista des de l'exterior (Ahm House)

Construïda el 1961, la casa, d'una sola planta; on el nivell del sòl es trepitja i, està dissenyat, per a treballar, conjuntament, amb els contorns del paisatge.

Gràcies a les grans parets de vidre, els materials són visualment coherents des de l'interior i l'exterior de l'edifici. El maó: pàl·lid d'Aylesbury ca.wikipedia.org/wiki/Aylesbury a les parets i, emmarcat, per una estructura exposada de formigó marcada pel tauler, li ofereix, alhora, llum i robustesa, a l'interior de la casa. El sostre i el mullion són fets d'una fusta amb tons càlids, mentre que el terra, tant per dins com per fora, és d'una rajola de ceràmica.


Ahm House dormitori amb despatx (1961)

Bertel Udsen 

En Bertel Udsen (1918-1992) es va graduar a l'Acadèmia de Belles Arts el 1943, i el 1956 va crear una pràctica independent. Va fer una gran quantitat de viatges d'estudi i es va inspirar en l'arquitectura de Frank Lloyd Wright ca.wikipedia.org/wiki/Frank_Lloyd_Wright als Estats Units, però, també per l'arquitectura mediterrània clàssica i la de l'Extrem Orient.

Durant la seva vida, en Bertel Udsen, va dissenyar, més de 350 cases unifamiliars a Dinamarca i diverses altres obres, de les quals, algunes, van ser premiades. Les idees externes del pla obert, l'amplitud i l'agilitat van ajudar a preparar les típiques cases unifamiliars a Dinamarca.


Exterior de la casa de l'arquitecte danés Bertel Udsen (1956)

La casa de Bertel Udsen conté moltes de les qualitats que caracteritzen els edificis del Udsen a partir d'aquest període, amb inspiració tant del Japó com dels Estats Units. Al mateix temps, la casa apunta visualment l'arquetip d'una casa independent danesa. La casa forma part de la col·lecció Realdania By & Byg (propietats preservades) realdania.dk/om-os/realdaniabyogbyg.


Cuina-mirador (Bertel Udsen, 1956)

A la casa de Bjælkevangen, que l'Udsen va construir per a ell mateix, on la inspiració d'en Lloyd Wright en.wikipedia.org/wiki/Lloyd_Wright, és veu, clarament experimentada en la forma de la xemeneia gran, que se situa com el punt central de la casa, sobre el qual s'estenen els espais oberts. Al mateix temps, la casa segueix, alguns dels corrents de l'època en forma d'una gran sala infantil i una cuina-menjador obert. La casa, com ja s'ha comentat, va marcar l'essència, del que més tard, seria el segell distintiu de la casa unifamiliar.


Bertel Udsen own house (1956)

https://youtu.be/bu8FpRinWL4


Finn Juhl 


La casa, vista des de l'exterior, d'en Finn Juhl (1942)

En Finn Juhl va néixer el 1912 a Frederiksberg en.wikipedia.org/wiki/Finn_Juhl, on va créixer amb el seu pare i el seu germà. La mare de Finn Juhl va morir només tres dies després del seu naixement. Finalment, en Finn Juhl va ingressar a l'Acadèmia Reial d'Acadèmia de Belles Arts de l'Escola d'Arquitectura l'any 1930, encara que l'artista, de jove, estava interessat amb fer una carrera com a historiador de l'art. No era un fet on el pare d'en Juhl, el majorista tèxtil Johannes Juhl, pogués veure qualsevol futur, llavors, l'estudi arquitectònic estava compromès.

Interior Finn Juhls hus (1942)

En Finn Juhl, mai, va aconseguir sortir de l'Escola d'Arquitectura. Va ser elegit el 1934, durant l'última part dels seus estudis, per treballar pel seu mestre, l'arquitecte Vilhelm Lauritzen en.wikipedia.org/wiki/Vilhelm_Lauritzen i el seu despatx de dibuix, que en els propers anys va estar molt ocupat amb la costrucció de la casa de la ràdio, a Frederiksberg i amb l'aeroport de Copenhaguen.


Finn Juhls Huset (1942)

La casa va ser construïda el 1942 com una casa moderna amb jardí. La casa va estar inspirada pel model denominat: Funcionalisme. En Finn Juhl, però, no la va equipar, completament, amb els seus famosos mobles de disseny. 


Interior de la casa d'en Finn Juhl

La casa d'en Finn Juhl és un exemple d'escola que l'arquitecte representa com a arquitecte i dissenyador de mobles. Va construir la casa a Ordrup, el 1942, en una parcel·la de 1700 m², adjacent al parc del Ordrupgaard. Avui és la llar, gràcies a una donació privada única de la Birgit Lyngbye Pedersen, una part permanent del museu Ordrupgaard ordrupgaard.dk. Les portes es van obrir al públic el 3 d'abril de 2008.

La casa representa la forma de pensar d'en Finn Juhl en la seva totalitat fins al mínim detall. No, només, es fa èmfasi en l'arquitectura, sinó també en l'interacció entre interior, colors i materials. La incidència de la llum a les sales d'estar i el seu entorn exterior, el jardí i el bosc és també de gran importància. Els mobles, materials i materials de la casa també formen el marc de la col·lecció d'art i artesania modernista de Finn Juhl, que juntament amb l'arquitectura, la llum i els colors creen una experiència única.

Avui també podeu experimentar la casa d'en Finn Juhl al lloc web:  iconichouses.org, on s'ha incorporat a les icones mundials d'habitatges d'elit com en Frank Llyod Wright, en Mies van der Rohe ca.wikipedia.org/wiki/Ludwig_Mies_van_der_Rohe i l'Alvar Aalto.


El Pelicà, 1940


En Finn Juhl, ni tan sols, tenia l'hàbit de nomenar els seus mobles amb una altra cosa que l'any que els va crear, però la cadira tapissada, que en Juhl va crear per a l'exposició del gabinet, el 1940, ràpidament va obtenir el sobrenom de "Pelicà" a causa de la seva expressió escultòrica, amb un gran personalitat, com un pelicà, que dissemina les ales sobre la persona asseguda a la cadira.

Finn Juhl lenstol (el disseny més conegut d'en Finn Juhl)


Exterior Finn Juhls House (1942)