Escandinàvia. Arquitectura nòrdica contemporània
Alvar Aalto villa Mairea -1939
Vila Mairea (1939) |
La Vila Mairea és un edifici històricament important i conegut internacionalment de l'arquitecte i dissenyador finlandès Alvar Aalto. Després de graduar-se com a arquitecte a Helsinki el 1921, l'Alvar Aalto aviat es va retirar del classicisme finlandès dels anys vint i, es va dedicar al nou funcionalisme internacional de l'època.
El funcionalisme és el terme de l'estil-històric per a un desenvolupament en arquitectura que va sorgir de la Primera Guerra Mundial i va marcar el període d'entreguerres. El funcionalisme es superposa amb el modernisme i de vegades s'utilitza de manera sinònima amb ell.
Vistes al jardí, des del living room (Vila Mairea, 1939) |
Paisatge i construcció
la xemeneia (la llar de foc), a l'interior de la Vila Mairea |
La casa està construïda per un clima, on el fred, domina, gairebé, tot l'any; la casa està disposada i dissenyada en forma de L, que protegeix el jardí i la seva vegetació de forts vents.
L'ús de materials naturals, textures i disseny orgànic, connecta l'edifici amb la natura d'una manera especial i metafòrica.
Biblioteca privada de l'Alvar Aalto a la Vila Mairea |
Ritmes irregulars a la natura
El mateix Aalto, va declarar, sobre el ritme de l'arquitectura utilitzada a la Vila Mairea, aquestes paraules: "s'ha intentat evitar els ritmes arquitectònics artificials de l'edifici" (arkkitehti, Finnish Architectural Review, 1939). Aalto considera el concepte de "artificial" com a mecànica tectònica i una lògica dimensional, per tant, la composició de la vila i, el caràcter dels ritmes irregulars de la naturalesa, és espontània i impredictible. L'Aalto intenta evitar un "ritme artificial" al seu edifici, que és una lectura geomètrica fàcil de l'estructura. L'Aalto presenta l'edifici com una mena d'unitat del bosc finlandès.
El racó, a la Vila Mairea, del PH Grand Piano |
El PH Grand Piano, o simplement, el PH Pianette, és un model de piano dissenyat per l'arquitecte i escriptor danès Poul Henningsen
El disseny va ser fruit d'una comissió de la productora Andreas Christensen que volia un piano funcional i modern. El 1935, el Henningsen, va dissenyar el PH Pianette per al mateix fabricant.
Art i arquitectura
Balcó mirador de la casa (Alvar Aalto, 1939) |
El punt de partida era crear una casa on es barrejaren l'art i la vida quotidiana i un pati que es diferenciï del pinar natural i existent.
L'arquitecte, va crear una forta continuïtat d'una habitació a la següent, difuminant la diferència entre unitats espacials i interiors i exteriors. L'Alvar Aalto esborra la jerarquia arquitectònica, usant pilotes decoratives i columnes estructurals que són iguals en el seu sistema arquitectònic.
Halldor Gunnlôgsson- own house 1958
Halldor hus llibreria |
El 1959, l'arquitecte Halldor Gunnløgsson va dissenyar aquesta casa a Rungsted Strandvej, al nord de Copenhaguen, per a ell i la seva dona. La casa té una ubicació atractiva en un lloc al costat de la platja al sud del port de Rungsted, un lloc que li dóna una àmplia vista panoràmica, sense restriccions, sobre el mar.
L'edifici està construït en fusta entre dos extrems d'adorns de maó de color blanc i segueix sent totalment autèntic en tots els aspectes, per la qual cosa només es necessitava una restauració mínima quan Realdania Byg realdania.dk/om-os/realdaniabyogbyg, va adquirir la propietat l'any 2006.
És una casa en què la simplicitat inspirada en el japó, la funcionalitat i l'estètica, es mostren en la seva totalitat, sense ornamentació ni decoració supèrflues. De fet, la casa no és més que dos costats llargs de parets de vidre amb vistes panoràmiques sobre el mar i el jardí.
Façana exterior |
La casa és típica de l'estil de vida individualista de la seva època, caracteritzada per la senzillesa i la funcionalitat, i una ubicació en un entorn atractiu, on les parets de vidre transparents creen una interacció immediata entre l'exterior i l'interior.
La casa d'en Halldor, és, al mateix temps, immensament senzilla i elegant, i tots els materials han estat seleccionats i manejats molt bé, amb una elecció sublim de combinacions i expressions materials. Es tracta d'una estètica d'alt nivell i una arquitectura exquisida, amb la sala oberta, la bella llar de foc, el dormitori i la cuina que són elements en si mateixos, expressant una actitud absoluta cap als objectes diversos, amb l'estètica, com el més alt comú denominador.
Arquitectura nòrdica, a la mediterrània
Can Lis. La casa de l'arquitecte danés, Jørn Utzon, a Mallorca.
Can Lis, a Mallorca (Jørn Utzon, 1972) |
Can Lis es va construir el 1972. Després d'acabar en el projecte de l'Òpera de Sydney el 1966, el Jørn Utzon va decidir instal·lar-se a Mallorca.
La família va comprar un terreny a la muntanya, però en un principi les autoritats locals no el deixaven edificar en aquesta atractiva zona muntanyosa.
Per això l'arquitecte va comprar terrenys a prop de Portopetro seemallorca.com/porto-petro, en un penya-segat davant del mar. Can Lis es va convertir llavors en una realitat.
La genialitat de Can Lis canlis.dk/es rau en la reinterpretació de la pràctica de construcció mallorquina i en l'ús dels materials de construcció mallorquins disponibles.
Can Lis, 1972 (Jørn Utzon) |
Al mateix temps, el recorregut espacial de Can Lis està dissenyat com un tot orgànic, enquadrant els esdeveniments quotidians que caracteritzen la vida de la família Utzon. El Jørn Utzon ca.wikipedia.org/wiki/Jørn_Utzon, va aconseguir, encerclar aquest fenomen: l'arquitectura no és una forma exterior, sinó principalment un marc per a una sèrie d'esdeveniments rituals. A partir, d'uns dibuixos preliminars i, en col·laboració amb el constructor local, en Jaume Vidal, el disseny final de la casa es va fer durant el procés de construcció.
Exterior Can Lis (Utzon, 1972) |
Can Lis ha estat nomenat per diversos crítics arquitectònics capdavanters com una de les cases més importants construïdes al segle XX.
El Jørn Utzon, a Mallorca. Can Lis (respecte per l'entorn) |
Can Lis es troba a Mallorca. Les Illes Balears tenen un clima suau i el turisme és la principal indústria. L'agricultura també és important, especialment a Mallorca. Els habitants, sobretot, parlen català.
L'illa es caracteritza per les seves platges i cales, el seu variat paisatge, parcs nacionals, pobles pescadors, camps d'oliveres i ametlers.
La casa i el penya-segat (Can Lis, Mallorca, 1972) |