dijous, 28 d’octubre del 2021

A l'ànima. Munch Museum. Oslo

A dins l'ànima d'en Munch. Oslo

Més de 28.000 obres, i, gairebé, encara més emocions. L'Edvard Munch té 13 pisos per "jugar" a Oslo, i l'únic que somies és més temps munchmuseet.no/en/plan-your-visit.

El despatx espanyol d'arquitectura, Estudio Herrero estudioherreros.com ha dissenyat el nou Museu Munch, a Oslo. L'edifici consta de 13 plantes, i, a la novena planta, l'edifici té un pendent de 20 graus, la qual cosa dóna una clara esquerda a la part superior. Hi ha Munchs suficients per a tots els pisos.
Foto: Adri Goula, Scanpix

Són, els menys, els noruecs que poden descriure la seva primera trobada amb l'Edvard Munch. Perquè, escriu la Siri Hustvedt, ha estat sempre en la seva consciència, en la seva llengua, en el seu món. La seva casa d'infantesa noruega-nord-americana estava plena de llibres sobre en Munch, amb fotografies de les seves obres més emblemàtiques, des de "La nena malalta" (1885-86) passant per "El Crit" (1893) i fins a la "Madonna" (1894). En Hamsun ca.wikipedia.org/wiki/Knut_Hamsun i l'Ibsen nordicgir.blogspot.com/2019/09/henrik-ibsen-home-i-mascara.html tenien assignats departaments respectius a la seva biblioteca, però l'Edvard Munch tenia diversos prestatges a la seva disposició. "Munch és l'epítom de la grandesa, de l'orgull a Noruega", escriu, la Siri. I així, s'ha tornat gairebé impossible veure les seves obres amb els propis ulls.

Tal com l'autor noruec, en Karl Ove Knausgård nordicgir.blogspot.com/2020/11/lestel-de-lalba-llibres-del-nord-enlla.html al seu llibre sobre l'Edvard Munch: "Quan veig les imatges conegudes, veig 'Munch', quan veig el desconegut, veig quadres. Es pot veure Munch sense veure 'Munch'? Encara pots veure fotos de Munch sense saber què pensar?"

Inger på stranden. Munch, 1889

Els envio un pensament a tots dos quan entro al nou museu de Bjørvika, a Oslo. Tretze plantes per a l'obra d'en Edvard Munch, 58 metres d'alçada, una biblioteca, tres o quatre restaurants, un cinema i una cocteleria, ni més ni menys!

MUNCH es troba allà amb lletres majúscules vermelles brillants i cursives a sobre de la porta giratòria, i el primer que et trobes, abans de la recepció, i el gel desinfectant de mans i els penjadors, és una selecció de mercaderies impressionantment extensa; tasses amb cites familiars d'en Munch ('No pinto el que veig, sino el que ja vaig veure', per exemple), de clauers, imants de nevera, mantes de llana i bosses amb motius emblemàtics d'en Munch, pilotes inflables, papereria i quaderns amb la signatura d'en Munch. Per unes 199 NOK (corones norueges) pots comprar un joc d'aquarel·la amb exactament els tons que necessites per recrear a casa, Badende drenge (1897) o Vampyr (1893-95).

Edvard Munch. Obrers retornats, a casa, 1914. Oli sobre tela.
Statens Museum for Kunst, smk.dk.

A les prestatgeries hi ha els llibres sobre en Munch, sobre els seus primers anys, els últims anys, els anys passats per alt i tot el que hi ha entremig, en companyia de Schopenhauer, Nietzsche, Stefan Zweig ca.wikipedia.org/wiki/Stefan_Zweig, Ibsen, Strindberg, Dostoievski i la resta de l'indispensable lògia masculina, del segle XX.

Un no pot, simplement concentrarse en un sol pensament independent, ni orientar-se a dins de l'impressionant vestíbul de la entrada. Quan estic al davant dels quadres, no aconsegueixo, tampoc, veure'ls...En Munch s'ha convertit en el seu propi llegat; el pare de l'expressionisme, una crisi nerviosa, a dins del context cultural-històric. No és, com escriu en Knausgård, possible veure a l'Edvard Munch, només, com a "Munch"?

Munch museum, a Bjørvika visitoslo.com/en/activities-and-attractions/boroughs/bjorvika

Ja al quart pis, l'Edvard Munch deixa la seva pròpia mitologia, desaparec de Bjørvika, i me endinso en la ciutat de Oslo, una estona, i, més tard, en torne a trobar amb el Munch, davant d' un dels seus Autoretrats: "Entre el rellotge i el llit", (1940-43), entre dos símbols de la mort, el llit i el rellotge, l'Edvard Munch es troba en tota la seva estatura. Els ulls són foscos, unes quantes pinzellades untades, però, la mirada segueix sent immensament expressiva. Ens mirem, absolutament! El cos hi és rígid i està envellit, però ell dret i tossut; intenta amagar la seva mortalitat, la seva vellesa, amb pose i vestit masculí, però no ho aconsegueix. Darrere seu pengen diverses de les seves obres més grans, la seva obra, però, el cobrellit estampat roba l'atenció del motiu: fins i tot, els artistes més emblemàtics han de morir com els vells en solitud. Em costa descriure per què la imatge és tan apassionant. Són aquestes les pinzellades aspres? Els peus surant a terra, o la mirada que ens crida mirant?

Entre el rellotge i el llit (Edvard Munch)

L'Edvard Munch es va autoretratar sovint, molts dels retrats adornen les parets d'Oslo, i es diu que estava immensament preocupat per ell mateix. I retratant-se a si mateix en contextos especials, posant en escena i controlant allò que pensem que és ell. Però, "entre el rellotge i el llit" , que és un dels seus últims autoretrats, que va pintar abans de la seva mort el 1944, és diferent. No és autoproduït o controlador, sinó que es pregunta sincerament. Com si l'Edvard Munch volgués veure's a si mateix, examinar la seva pròpia mirada i la por a la mort, i ho va fer pintant. Tal com escriu al seu diari: “És un estudi de l'ànima que vull fer. Vull estudiar-me a mi mateix, com a preparació anatòmica de l'ànima".

Edvard Munch museum

Sota el títol de l'exposició: Munch Infinite, centenars d'obres -tant pintures, xilografies, fotografies i esbossos- es reuneixen en cronologia i estil. Aquesta exposició us convida a explorar el món d' en Edvard Munch: les seves idees, els seus processos i els temes profundament humans que el van ocupar i que encara ens afecten avui en dia. Em perdo en la majoria de les obres, em moc lentament pels espais expositius i ignoro la certesa que em queden, ni més ni menys, que sis plantes i milers d'obres.

Nit d'estiu a la platja

youtu.be/A9B-WipDrvk

Les obres s'organitzen de manera alliberadora sota temes existencials com la "mort", la "solitud" i l'"ansietat", que són el dolor i els punts focals de la major part de la producció d'en Edvard Munch. Com a mena de condició humana, cap pinzellada es pot ignorar.

Per exemple, a "La nena malalta" (1885): Una nena amb el pèl-roig s'asseu al llit, al llit de la mort, mirant la llum des de la finestra a la vora dreta de la imatge. Al seu costat s'asseu la seva mare, amaga la cara entre les mans. Un coixí blanc envolta el cap de la nena, com un halo de cotó prerentat. O a "La nena i la mort" (1889): Una nena es tapa les orelles i mira l'espectador. Els seus ulls hi són buits, i darrere d'ella es troba el difunt al llit.

La nena i la mort (1899)

Miro ambdues imatges durant molt de temps, busco alguna cosa en la tècnica, en la composició o composició del color que pugui explicar el seu efecte sobre mi, sobre l'espectador. La mort és infinitament banal, però no hi ha res de banal en les imatges. Per què?

Den syge barn, Munch 1885 (la nena malalta)

A la meva dreta, un dels comissaris de l'exposició en alemany explica com Munch va perdre la seva mare als cinc anys, la Laura Cathrine, i als 14 va perdre la seva germana gran, la Sophie, ambdues per tuberculosi. L'Andreas, l'únic germà de l'Edvard Munch, també va morir de jove, mentre que la seva germana, la Laura va patir una malaltia mental i va ser expulsada (ingressada?). "Així, Munch va créixer en la mort, el dolor i la malaltia", assenyala, mirant l'hora al seu telèfon mentre, escolto, de manera inadequada, la informació biogràfica.

Des de l'exterior, el nou museu de Bjørvika en.wikipedia.org/wiki/Bj%C3%B8rvika una interpretació fosca i quadrada. L'edifici té 58 metres d'alçada, la façana dels pisos superiors és de vidre i reflecteix el fiord i el cel, mentre que la resta de l'edifici està cobert per una mena de forma ondulada de barrera de seguretat amb forats minúsculs. La llum pot entrar, els colors no poden escapar. El formigó i l'acer no estan carregats d'enyorança, amb la mirada de Munch, i els transeünts han descrit al periodic local dagbladet.no l'edifici com, ni més ni menys, que "una presó per a l'art", "un núvol de tempesta de barreres que xucla la llum de Bjørvika"...

Aften på Karl Johan, 1892

Sens dubte, els dibuixos arquitectònics de l'edifici del museu tenen lleugeresa i elegància, em costa reconèixer a l'autèntic edifici del museu amb el clima gris de la plaça de l'Edvard Munch; però, no puc evitar admirar el format: l'edifici és gegantí, senzillament. Els arquitectes i el municipi d'Oslo, també, es veuen afectats per la febre, per la bogeria de grandesa de l'Edvard Munch. I, a diferència, de l'antic Museu Munch de Tøyern, que era igualment gris, però petit i de sostre baix, aquí hi ha espai per a tot el que el Museu Munch ha d'acollir; quatre anys abans de la seva mort, l'Edvard Munch va llegar l'obra de la seva vida, les seves pertinences i més de 28.000 obres d'art per al municipi d'Oslo. Va treballar com un boig durant 62 anys, va crear més de 40.000 obres i no va tenir ni temps ni fortalesa mental per al matrimoni, l'amor o les relacions més profundes. Va viatjar a París, a Berlín, va conèixer a en Vincent van Gogh, en Paul Gauguin i l'August Strindberg nordicgir.blogspot.com/2019/11/strindberg-i-la-seva-obra-esquizofrenica.html, i, se li va confirmar, repetidament, que la seva vida era en l'art. I aquella vida era la solitud a Ekely (casa seva).

"Finalment, l'Edvard Munch s'ha traslladat fins al centre de la ciutat!", declara el director del museu l'Stein Olav Henrichsen munchmuseet.no/en/about contactdes de l'escenari de la sala de premsa, apuntant en direcció a l'estació central d'Oslo, que es troba a gairebé 400 metres al nord. La sala estava plena de gent dels mitjans de comunicació i de la indústria cultural, el dia de l'obertura del nou museu d'en Munch. La majoria vestits de negre (se pot veure a les fotos), amb les ulleres empeses cap amunt als cabells i amb el bloc sota el braç, un bolígraf darrere de l'orella, i sembla ser, sense fer soroll. Ningú va fer preguntes?, està en l'aire que no hi ha que posar pegues al nou museu, ni als arquitectes, ni al pressupost (desorbitant), ni, per descomptat, a l'Edvard Munch. No puc evitar notar que ningú parla d'art (ni a la premsa noruega, ni tampoc a la premsa danesa,- estem a menys d'un hora de vol d'Oslo), o, de per què l'Edvard Munch ja no s'ha de presentar com l'orgull de Noruega a Tøyern (on hi era el antic museu), sinó, com a grandesa internacional a Bjørvika. A canvi, hi ha bosses de Munch i llibres de Munch per a tothom munchmuseet.no/en.

Munch Museum, Oslo 2021

És, encara possible, com escriu en Knausgård, veure a l'Edvard Munch només com a Munch?

Després de vuit pisos amb el Munch, acabe esgotada, aclaparada i immensament impressionada. Les exposicions són extenses i increïblement diverses: a la novena planta, la britànica Tracey Emin dóna la seva perspectiva sobre en Munch, al 11è pis hi ha obres de l'Edvard Munch en conversa amb els seus aliats artístics, l'Asger Jorn ca.wikipedia.org/wiki/Asger_Jorn, en Ludvig Karsten i l'Else Hagen i d'altres; al sisè pis, s'exposen les seves pintures monumentals de la Universitat d'Oslo, mentre que al setè pis està decorat com a casa seva, a Ekely. També, tres versions de El Crit -una pintura, un dibuix i un gravat- tenen la seva pròpia cambra fosca, a Bjørvika. Dos d'ells s'amaguen darrere de persianes negres, les imatges són increïblement sensibles a la llum i fràgils, de manera que es mostren per torns. Tinc la sort de poder veure "el quadre" (ja l'havia vist a l'ARoS, quan al 2012/13 va haveri una exposició d'en Munch aros.dk/da/kunst/tidligere-udstillinger/2012/edvard-munch-angstanxiety, i no deixa de sorprendem la petita mida del quadre i la inmensa càrrega simbólica que porta a sobre. El Crit, hi és a la sala d'arts visuals de la nevera de moltes llars, a Escandinavia, però l'experiencia visual no fa menys interessant trobarse amb ell: és una obra implacable, inquietant i atrapant. Així es veu l'ansietat! El món està distorsionat, el cel està modelat pel caos interior, no hi ha pau en les línies oscil·lants i els ulls buits i observants. I la distància, en relació, als altres del pont, al fons, és insuportable.

El Crit

La història d'en "Munch" prospera a la botiga del museu, a la sala de premsa i a la cocteleria, però es trenca alegrement a les exposicions, a les obres i esdevé, quelcom més.

"Encara pots veure fotos d'en Munch sense saber què pensar?", va preguntar en Knausgård. Els 13 pisos m'han omplert de confusió, confusió i impressions, i sóc incapaç de descriure el que he vist en termes precisos.

Munch Museum

"La natura no és, només, tot el que és visible a l'ull... també inclou les imatges interiors de l'ànima".

El passat 22 d'octubre de 2021, s'ha obert un nou museu al passeig marítim d'Oslo, fet a mida per a la col·lecció d'art més gran del món de l'Edvard Munch. El nou MUNCH ja és, i serà la destinació número 1, per experimentar i coneixer la vida i l'art del artista noruec.

dimecres, 8 de setembre del 2021

L' Altre Sexe. Art amb gènere

L’Altre Sexe. Women of Art Speak Out

L'abril del 1970, set dones artistes van treballar al soterrani de l'Acadèmia de les Arts de Copenhagen kunstakademiet.dk, en un projecte artístic de 24 hores. El món canviava ràpidament i les autoritats daneses, d'aquells temps defensaven el canvi; també, ho va fer l’escena artística. Perquè les dones volien (i volem) unir-se i participar; el monopoli artístic masculí havia de ser una cosa del passat i, per tant, les set artistes – la Rikke Diemer, la Kirsten Justesen, la Jytte Rex, la Marie Bille, la Birgitte Skjold-Jensen, la Jytte Keller i la Kirsten Dufour– van crear, conjuntament, la campanya d’art Damebilleder, que va ser una reconstrucció, una mena de posada en escena cultural-històrica d'un dels set anomenats taulells, és a dir, imatges a l’exposició original. Al llarg de 14 dies, el KannonCluben va crear aquests taulells que consistien en instal·lacions i hapennings. Cada taulell portava un titular relacionat amb un tema concret i, estava format per set pintures amb titulars com ara: "Dishwashing", "The Whore" i "Beauty", i, les set artistes s'instal·laren (acamparen) al sobterrani de la kunstakademi de Copenhagen, amb els seus fills. La seva vida privada es va convertir, per un temps, en un assumpte públic i en una obra d’art (llegat), a protegir. El grup, exigia, per a les dones, el lloc que els corresponia i correspon al món, com a dones i com a artistes.

Kanonklubben. Kunstnere: Lene og Marie Bille, Rikke Diemer, Kirsten Dufour, Kirsten Justesen, Jytte Keller, Jytte Rex og Birgitte Skjold Jensen. 1970 © Polfoto. (Pressefoto, SMK)

Encara ho fan. Les lluites polítiques d’art i gènere que van tenir lloc als soterranis i els carrers dels anys setanta, motivades per l’statu quo; les artistes femenines, han esdevingut, cada vegada més nombroses. Avui, són majoritàriament, a les acadèmies d’art, tot i que, encara omplen poc a les inquietants estadístiques de vendes del mercat mundial de l’art: el 2019, les artistes femenines del món van vendre, aproximadament, el mateix % que Picasso, gairebé el 2% del mercat mundial de l'art.

Kunsthal Charlottenborg (Copenhagen) kunsthalcharlottenborg.dk/en

...Però, si fullegem els catàlegs d’exposicions dels museus, tindrem la sensació que això està a punt de canviar. Sembla ser, que les institucions, al menys, per aquests indrets, estan despertes i, afegeixen cada vegada més obres d’artistes femenines a les seves col·leccions i les mostren en exposició col·lectiva rere exposició col·lectiva.

Damenebilleder

Per exemple, al SMK smk.dk, el Statens Museum for Kunst, que fa uns dies, va obrir les portes a la seva gran exposició de tardor: "Després del Silenci" (Efter Stilheden), on, les dones de l’art prenen la paraula, i el museu presenta 18 artistes femenines dels darrers cent anys.

O al Louisiana louisiana.dk, un dels museus més visitats de Dinamarca, on vaig estar-hi fa un parell de setmanes, durant les vacances d'agost, hi ha exposicions com ara: Amazing Women, o MARE (MOR, en danès) louisiana.dk/udstilling/mor! i, diverses presentacions monogràfiques d’artistes com la de la Dea Trier Mørch en.wikipedia.org/wiki/Dea_Trier_M%C3%B8rch, la Nancy Spero o la Pia Arke louisiana.dk/udstilling/pia-arke. A la Gl. Strand, el surrealisme femení, un èxit! "Les cares B de la història de l'art", on, es va mostrat l'exposició: Avantguàrdia femenina oblidada, al Gl. Holtegaard glholtegaard.dk/en, mentre que KUNSTEN a Aalborg posava el focus en les artistes femenines de la seva pròpia col·lecció (locals) a l’exposició: Women in Art. I, en les properes setmanes s’obrirà CoBrA ca.wikipedia.org/wiki/Cobra_(moviment_art%C3%ADstic), un homenatge a les artistes femenines del Jorn Museum de Silkeborg museumjorn.dk.

Women in Art (als carrers d'Aalborg)

La majoria d'aquestes exposicions han estat esdeveniments importants i aclamats per la crítica. M’he familiaritzat amb ramats d’artistes fabuloses que no coneixia abans, però ara estic atenta i, hi tornaré, quan es presenti, de nou, l’oportunitat. És una alegria, un privilegi, absolutament, i, una, no pot deixar d’emocionar-se amb la reparació i el reconeixement que, finalment, gaudeixen més artistes femenines, aquests anys.

Jeg holder min mor for øjnene (Kirsten Christensen)

La tardor s'acosta a l’Ostre Anlæg parkmuseerne.dk/en/museer/alle-parkmuseer de Copenhagen, i, les fulles començaven a caure damunt la gespa, ja a finals d'agost, davant de les seccions de les finestres del SMK. Em crida l'atenció un desig infantil de suprimir el terme freqüentment utilitzat "dona" en els textos dels catàlegs de les exposicions i dels espais d'exposició. El terme remou alguna cosa a dins meu: prenc consciència del gènere i de les diferents formes de feminitat de les imatges. També, tinc consciència del meu propi gènere, involuntàriament i molestament, i de vegades, em fixo en els visitants masculins als museus, a mesura que avanço per l’exposició. Hi sol haver-hi més dones!

Mecànica Moderna (Franciska Clausen)

No és, aviat, l'hora que es permeti que les dones artistes siguin ... només artistes? El gran enfocament de les exposicions en el seu gènere, la seva feminitat i la seva posició menys privilegiada, ajuden a mantenir-les en la seva alteritat?

"Alguna cosa està passant en aquests anys; l’escena artística és cada cop més diversa, però encara queda molt per recórrer. Compareu el nombre d’exposicions d’Asger Jorn i del Per Kirkeby museumjorn.dk/om-per-kirkeby el nombre d’exposicions col·lectives amb artistes femenines i obtindreu la sensació de l’extensió del biaix. Des del Renaixement, els homes s’han apojat mutuament: Claus Carstensen ret homenatge a Per Kirkeby, que es recolza en Asger Jorn o Edvard Weie, etc. Així, és com els homes s’han assegurat una plataforma per a ells i per als altres. No va ser fins a la dècada del 1970 que les artistes femenines van començar a col·laborar i a referir-se entre elles: fins aleshores es tractava d’estar a prop d’un home si es volia ser reconeguda com a artista", diu la Birgitte Anderberg, inspectora del SMK .

La Birgitte Anderberg (inspectora del SMK)

I, així és, encara els materials de text per a exposicions sobre artistes femenines del surrealisme no giren al voltant de les relacions entre dones, sovint tampoc no existien, sinó referencia a les seves fatídiques trobades amb l'André Breton; qui els va legitimar com a artistes. "Després del silenci" smk.dk/en/article/after-the-silence-five-artworks, en aquesta exposició, - les dones d’art prenen la paraula i expliquen una història diferent: posen les dones artistes en relació entre elles; parlen de les col·laboracions i comunitats que realment van moure els temes, tant artísticament com socialment, basats, sobretot, en el moviment de les artistes ("dones") dels anys setanta.

A microglobal performance #1 (detail), Concept: © Simone Aaberg Kærn. Photo: Magnus Bejmar.

The wood cut series krieg del 1921 i 1922 kollwitz.de/en/series-war-overview de la escultora alemanya, la Käthe Kollwitz ca.wikipedia.org/wiki/K%C3%A4the_Kollwitz és una peça introductòria; vaig haver de fer cua a l'espai de l'exposició, una mica massa petit, del SMK, per apropar-me a les obres en blanc i negre. Al meu costat hi havia dues dones grans (una mica més grans que jo, vaja! 😇); òbviament, estaven afectades per les imatges. Parlaven sobre la tècnica i els antecedents de la Kollwitz, i, sobre el fill que va perdre al front alemany, durant la Primera Guerra Mundial. Elles sabien de què parlaven i les vaig escoltar, atentament, mentre observaba l’agrupació de mares en pena en la fosca i apassionant xilografia de la Kollwitz. La mirada en blanc de les mares quedà atrapada a dins de mi, la resta del dia.

The wood cut series krieg. Käthe kollwitz

Els grans tapissos polítics de la sueca Hannah Ryggen, també, causen una impressió especial, especialment, les cares grotesques de Goebbels, Göring i Hitler a Dream Death del 1936. Per tant, ja "conec" una mica millor a algunes de les diverses dones que "ixen a la llum" al SMK, són artistes reconegudes. I els temes són, el conflicte polític, les condicions socials, la mort i el dol. És com si l’espai i el marc de l’exposició semblessin una mica reduïts, una mica massa reduïts.

Political point … detail from Hannah Ryggen’s 6 October 1942 (1943), featuring a bullish Winston Churchill. Photograph: Courtesy Nordenfjeldske Kunstindustrimuseum/© Hannah Ryggen

Llegeixo, a la premsa danesa, que la Birgitte Anderberg, diu que les 18 artistes de la exposició s’uneixen per la seva feminitat i no, només, pel seu compromís polític i el seu treball artístic.

Perquè l’exposició –i el gran focus que hi ha en aquest moment en les dones artistes– no es tracta només de promoure un gènere i corregir estadístiques esbiaixades i grans llacunes en la història de l’art. Es tracta també de donar accés a espais específics d’experiència, sensibilitats i mirada. I el cos que teniu com a artista caracteritza naturalment la vostra visió del món. Per a mi, el gènere mai no té interès", diu la Anderberg.

Els darrers anys he visitat algunes exposicions d’artistes femenines que no miren, tan sols, cap a dins, sinó cap a fora nordicgir.blogspot.com/2019/04/hjskole-oplevelse-2-art-surrealista.html. Treballs crítics amb el seu entorn, amb les condicions polítiques i socials. Crec que és necessari un enfrontament amb la part de la història de l’art que percep l’art feminista com a introvertit i mirant-se el melic".

En relació amb l'exposició de l'Anna Ancher al SMK, que vaig visitar l'any passat, en Peter Nørgaard Larsen, inspector en cap del museu, va dir, que no se li ocorria utilitzar el terme "artista femenina" sobre l'Anna Ancher. Per a ell, és un terme despectiu, de manera que l'anomena "la gran artista".

I aquest és el nucli del problema, no? Que molts encara perceben la dona com un epítet despectiu? Mostra la divisió i la complexitat de la discussió: ens hem d’abstenir d’esmentar el gènere de l’artista o hem de parlar del fet que hi ha hagut altres possibilitats per a les artistes femenines?

Nie wieder krieg, 1924. Kn 205 III B, Cologne Kollwitz Collection (c) Käthe Kollwitz Museum Köln. © Käthe Kollwitz / VISDA

Tres retrats de la Ursula Reuter Christiansen en.wikipedia.org/wiki/Ursula_Reuter_Christiansen les parets de la primera sala de l'exposició. Els entranyables títols de les obres semblen Dones! (1971), It's About Us (1972) i Out into the World (1975) i, aquí, hi ha dones de totes les formes i expressions. Avui, l'Ursula Reuter Christiansen és una dels gegants del panorama artístic danès i, en aquest moment, exposa no, només, al SMK, sinó també a Den Frie denfrie.dk en i a la galeria d’art de la Fundació Faurschou a Nordhavn. Encara és artista femenina?

"No, caram!", exclama l'Ursula Reuter C. a una entrevista en la premsa danesa: “Ja ningú no em crida així. I tampoc m'importaria. Però, va ser imprescindible als anys setanta que les dones ens aliarem. Com a dona, una podia ser totalment ignorada; simplement no se’ns permetia respirar a la indústria de l’art si no actuavem com a home. Així que ho vam ignorar, i, vam decidir estar fotudes però feliçes amb ells i fer el nostre".

- Però, això ha canviat? li pregunta la periodista.

“Ha canviat completament, absolutament. Encara queden batalles, però sincerament: són els homes els que ara es queden enrere, oi? I crec que ja és hora que deixem de prestar tanta atenció al gènere de l’artista. Tant se val! Deixeu que les imatges parlin per si soles".

Sònia, al SMK (Copenhagen)

louisiana.dk/udstilling/mamma-andersson

dijous, 29 de juliol del 2021

Estudis Superiors i Glamping

Plou i fa sol! Estiu danès (fa fresca...) pensant en les vacances
Foto: Sònia Bandholm

La biomedicina molecular, els estudis de restaurador- conservador i les ciències cognitives són alguns dels programes de grau que, a Dinamarca, requereixen una mitjana superior a 10,5 (l'escala danesa és diferent a la nostra, la puntuació màxima és 12, a dins d'una escala, amb 7 esglaons). Us explico, ahir es va fer publica la llista dels estudiants acceptats, o que han obtingut plaça, en les universitats i escoles de grau daneses, un total de 67.425 sol·licitants han estat admesos a estudis superiors, d'un total de més de 90.000 sol·licituds (en un país de 5,7 milions d'habitants); els estudis universitaris, a Dinamarca, són gratis, i, a més, els estudiants obtenen un ajut econòmic mensual (SU) mentre estudien.

L'altra cara de la moneda és que, la passada nit, més de 20.000 sol·licitants d'estudis superios, no van accedir a l'educació superior. Això va passar, per dues raons, una és que no van obtenir plaça al lloc sol·licitat (sobretot, a les grans ciutats) o, que no tenen la nota d'admissió adequada; és probable que molts d'ells, es troben en aquests moments, en una situació emocional delicada.

El nombre de places d’estudi que han quedat vacants, és gran, i, la majoria hi són a fora de les grans ciutats. Quan els nous estudiants es trobin a les sales d’ensenyament i als auditoris de l’educació superior del país, aquest any, hi haurà molt espais buits, en les ciutats petites, i, per tant, menys desitjades pel jovent (el govern intenta descentralitzar els estudis superiors, oferin la possiblitat d'educació universitaria, a fora de les 4 ciutats més grans; però, sembla ser, que els joves, no volen pedres l'oportunitat de viure "a tir" de l'ambient estudiantil (oci, cultura i, tots aquests excesos que, normal!, ens atrauen, quan som joves i, ademés, estudiants 😇) Copenhagen, Aarhus, Aalborg o Odense, hi són els llocs més solicitats per a fer estudis superiors. De fet, encara queden més de 14.000 vacants. Exactament, hi ha 14.508 places, en algunes institucions educatives, fora de les "grans" ciutats daneses. Qué faran els polítics per atreure, el jovent, a les zones més despoblades?

GoGlamping

El cap de setmana passat, vam estar visitant a uns amics, que tenen una casa (i, quina casa! Top ten!) al parc natural de Mols Nationalpark Moles Bjerge nationalparkmolsbjerge.dk. Nosaltres, vivim a una mitja hora del parc natural, una de les zones protegides pel govern danès, i que, sempre, val la pena visitar.

La casa a Mols Bjerge (arquitectura víkinga)

Aquests amics- coneguts, ella, és organista professional i professora de música al conservatori de la ciutat d'Århus, i ell, un enginyer retirat, es van fer construir la casa el 2014, amb l'intenció de viure al parc natural quan els dos es retirin! I, això, vol dir, viure a un petit i harmoniós paradís! Una passada! com diríem al "sud", si encara s'estila? (perdoneu-me, fa prop de 10 anys que visc per aquestes llunyanes terres)

Glamping a la "natura" danesa. Glamping és una mena de càmping glamurós que combina experiències de natura amb comoditat.

Glamping a una plantació fruitera...

En fi, el dilluns vaig tornar a la feina pensant, només, en planejar les vacances d'agost; i, per descomptat, la millor opció serà estar a prop de la natura: navegar en canoa, dormir en una tenda de campanya i fer passejades llargues, amb les botes de muntanya que em vaig comprar l'any passat ... somiar és gratis! Encara que he tingut lliure ahir i avui ... el cap de setmana ve ple de torns, a l'hospital (aquest cop, de nit!) I, llavors, només, hauré de treballar un parell de setmanes més, fins al dia 13, yuppie! quan arriben les desitjades vacances ... i, tot i que, encara, no ens hem decidit (hem estat, l'Anders i jo, pensant en anar a Riga, Tallinn, og Göteborg (total, a un pas!) o, fins i tot, Porto (just en la direcció contrària); però, com ja sabeu, tampoc està clar amb la Covid, i, crec que les vacances seran prop de casa (a DK), que tampoc està malament! ... I, jo que no sóc de càmpings i no ho he estat mai, he descobert el Glamping una mena de càmping glamurós, apartat i solitari. ..)

Un llit fet, un bon nòrdic i una ampolla de bombolles no són, exactament, el que s'associa a unes vacances de càmping.

La forma més luxosa (Glamping) ha guanyat terreny, aquí, a Dinamarca. Diversos llocs estan plens durant les vacances d'estiu que han de rebutjar als clients (les vacances d'estiu, a Dinamarca, són al juliol. A l'agost, els nens tornen a l'escola, per tant, perfecte per a nosaltres 😀)

GoGlamping.dk, per exemple, ha configurat llistes d'espera en diversos llocs, segons explica, el director general en Magnus Emil Holst Schou goglamping.dk/author/magnus.

"És increïblement popular. Els dies més salvatges, tenim més de 1.000 visitants al nostre lloc web. Rebo trucades diàries on els clients em pregunten: "Pot ser que no puguem reservar res?" comenta, en Magnus.

"Ens ajuda, aquests temps. Hi ha corona, i el glamping avança per endavant. La gent vol experimentar la natura, però al mateix temps estar sola".

"És el glamur!"

Com a glampista, normalment teniu el vostre propi vàter, electricitat i potser, fins i tot, una petita cuina americana.

I, una vegada instalats, podeu oblidar-vos de la petita tenda amb goteres. Perquè, aquí podeu passar la nit, a una gran tenda de safari amb terrassa de fusta.

Quan arribeu, hi ha una ampolla de xampany. Hi ha nòrdics. No, només, heu d’entrar a una habitació d’hotel avorrida. Això és diferent, perquè, també, hi és a la natura. És luxós. És fantàstic.

I, és per a gent de totes les edats, parelles, amics o families.

Bon estiu a tothom! Post escrit des de el petit hivernacle, recent adquirit, del jardí de casa (foto presa a les 22:17, nits d'estiu)... A reveure!

dissabte, 3 de juliol del 2021

L' Alegre Frenesí (Det Glade Vanvid)

L'Alegre Frenesí, experiència gastronòmica gourmet a preus assequibles

Els germans Koch

Ara mateix, hi està plovent i plovent! Aquest matí m'he aixecat, com de costum, al voltant de les 7 (am), exceptuant, quan tinc el torn de matí, que llavors m'aixeco a les 05:30 (træls! com diuen els danesos de la península de Jutlàndia, quan quelcom és molest o no és del seu grat!)... plou i fa uns 17 graus de temperatura; sentada amb la porta oberta, que hi dona a la part posterior del "petit jardí" i, mentre en faig el primer coffee, prove d'escriure aquest post escoltant el cant dels ocells (ni ha un munt) i, com les nits, encara, son molt curtes, pos canten "non stop", es a dir, pràcticament, tot el dia! ja que, la nit-nit, de moment, no ha tornat! (m'encanta el cant dels ocells, tot i que, no sóc en Pau Casals)...però, per altra banda, i degut, al treball per torns, ja fa temps que vaig adquirir uns taps per a les orelles, fets a mida, això sí! que em permeten dormir quan torne a casa després d'haver-hi treballat tota la nit o quan vull fer una siesta (lur, en danés) i, els nens del veí hi són a la "colxoneta" elàstica, que els seus pares, estratègicament, han "plantat" ben lluny de casa seva, al ùltim racó del seu jardí, que fa frontera amb el meu, i que ha vingut a parar, ben prop del nostre dormitori, i com els nens són nens (i són sagrats!) pos que tinc que fer?!, me fico els taps i hala, a fer la migdiada! Tot tinc que dir-ho, un dia, els veïns, amb els que compartim la tanca (i, sembla ser, de vegades, els nens!) que delimita els respectius territoris, ens van dir: si fan molt de soroll dieu-li als nens! What?, als nens? És clar, no els hem dit mai res als nens...i, ni als pares tampoc (déu ens lliure!)

Plovent

La Bogeria Feliç! Jubilæum

Aquesta nit anirem a sopar, a un restaurant: Det Glade Vanvid Det Glade Vanvid - video situat, al port d'Aarhus. El dijous va fer 2 anys que vaig aconseguir la plaça al hospital d'Århus, al departament 4 de psiquiatria, especialitzat en la enfermetat bipolar i, pertanyent, al grup de departaments dels malalts amb depressió i ansietat. Llavors anirem a sopar aquesta nit per celebrar-ho!

Det Glade Vanvid (al port d'Aarhus)

Det Glade Vanvid (L'Alegre Frenesí, o la Bogeria Feliç) detgladevanvid.dk/aarhus-2

Menjar de qualitat, a preus assequibles! (Aarhus, front portuari)

Va ser allà per l'any 2008, en un bonic dia de primavera..., que els germans Koch es van proposar crear un concepte, centrat, en la bona experiència de restaurant que contenia menjar gourmet de qualitat a un preu fantàstic i on tot estigués inclòs.

El punt de partida és: "tot allò del que no vulgueu prescindir – és inclós" i, "tot allò que, espereu trobar, trobareu!"

El concepte "La bogeria feliç" es crea com una experiència de restaurant, de ple dret, que té lloc en un entorn informal i decorat amb bon gust. El bon gust, una presentació exquisita i ingredients de qualitat, de temporada, combinats amb un total de 25 anys d’experiència en l’escena culinària nòrdica, creen una bona experiència de restaurant, que és l'objectiu principal dels germans Koch (com a bon cuiners gourmet) i el desig de nosaltres els clients quan acudim al restaurant.

Aarhus (havnefronten)

El menjar no es "manté" sol, per això els 7 vins diferents de la barra de vins són seleccionats de la mà del sommelier segons la temporada i el gust canviant del menú. Els Koch, consideren, que és un tast de vins. A més del vi, també, ofereixen 2 tipus de cervesa.

Volen el millor pel preu per als hostes, per això treballen amb alguns dels millors proveïdors en el camp de l’alimentació.

Gaudeix de la bonica vista de la ciutat sobre la conca del port, escolta música atmosfèrica, sent l'ambient i aixeca el got amb la família, els amics o els companys de feina.

Altres ofertes culinaries al port d'Aarhus

Restaurant Anker (Aarhus zona portuària)

El restaurant Anker restaurantanker.dk situat al carrer Fiskerivej 12, al port de vaixells de fusta d'Aarhus. Entre embarcacions d'esbarjo i onades. És un restaurant d’inspiració francesa que, però, no pretén, prendre's massa seriosament. Aquí no hi trobareu ni petits dits picants ni cambrers amb el nas als núvol, sinó un equip de personal dedicat que gira al voltant de la gran experiència gastronòmica.

Amb adreça al costat de l’aigua, tenen l’oportunitat de recollir el peix a les peixateries locals del port, que acaben d’aixecar els peixos (hehe!), de les profunditats. Pots menjar les captures del dia i olorar l’aigua salada.

A més dels plats inspirats en el mar, també podeu gaudir d’una gran quantitat de delícies franceses, i els divendres i dissabtes escoltar jazz alhora!