dimecres, 8 de setembre de 2021

L' Altre Sexe. Art amb gènere

 L’Altre Sexe. Women of Art Speak Out 

MOR (Louisiana museet)

L'abril del 1970, set dones artistes van treballar al soterrani de l'Acadèmia de les Arts de Copenhagen kunstakademiet.dk, en un projecte artístic de 24 hores. El món canviava ràpidament; les autoritats daneses, d'aquells temps, defensaven el canvi; també, ho va fer l’escena artística. Perquè les dones volien (i volem) unir-se i participar; el monopoli artístic masculí havia de ser una cosa del passat i, per tant, les set artistes – la Rikke Diemer, la Kirsten Justesen, la Jytte Rex, la Marie Bille, la Birgitte Skjold-Jensen, la Jytte Keller i la Kirsten Dufour– van crear, conjuntament, la campanya d’art Damebilleder, que va ser una reconstrucció, una mena de posada en escena cultural-històrica d'un dels set anomenats taulells, és a dir, imatges, a l’exposició original. Al llarg de 14 dies, el KannonCluben va crear aquests taulells, que consistien en instal·lacions i hapennings. Cada taulell portava un titular relacionat amb un tema concret i, estava format per set pintures amb titulars com ara: "Dishwashing", "The Whore" i "Beauty", i, les set artistes s'instal·laren (acamparen) al sobterrani de la kunstakademi de Copenhagen, amb els seus fills. La seva vida privada es va convertir, per un temps, en un assumpte públic, i en una obra d’art (llegat) a protegir. El grup, exigia, per a les dones, el lloc que els corresponia i correspon al món, com a dones i com a artistes.

Kanonklubben. Kunstnere: Lene og Marie Bille, Rikke Diemer, Kirsten Dufour, Kirsten Justesen, Jytte Keller, Jytte Rex og Birgitte Skjold Jensen. 1970 © Polfoto. (Pressefoto, SMK)

Encara ho fan. Les lluites polítiques d’art i gènere que van tenir lloc als soterranis i els carrers dels anys setanta, motivades per l’statu quo; les artistes femenines, han esdevingut, cada vegada més nombroses. Avui, són majoritàriament, a les acadèmies d’art, tot i que, encara omplen poc a les inquietants estadístiques de vendes del mercat mundial de l’art: el 2019, les artistes femenines del món van vendre, aproximadament, el mateix % que Picasso, gairebé el 2% del mercat mundial de l'art.

Kunsthal Charlottenborg (Copenhagen) kunsthalcharlottenborg.dk/en

...Però, si fullegem els catàlegs d’exposicions dels museus, tindrem la sensació que això està a punt de canviar. Sembla ser, que les institucions, al menys, per aquests indrets, estan despertes, i, afegeixen, cada vegada més obres d’artistes femenines a les seves col·leccions i les mostren en exposició col·lectiva rere exposició col·lectiva.

Damenebilleder

Per exemple, al SMK smk.dk, el Statens Museum for Kunst, que fa uns dies, va obrir les portes a la seva gran exposició de tardor: "Després del Silenci" (Efter Stilheden), on, les dones de l’art prenen la paraula, i el museu presenta 18 artistes femenines dels darrers cent anys.

O al Louisiana louisiana.dk, un dels museus més visitats de Dinamarca, on vaig estar-hi fa un parell de setmanes, durant les vacances d'agost, hi ha exposicions com ara: Amazing Women, o MARE (MOR, en danès) louisiana.dk/udstilling/mor! i, diverses presentacions monogràfiques d’artistes com la de la Dea Trier Mørch en.wikipedia.org/wiki/Dea_Trier_M%C3%B8rch, la Nancy Spero o la Pia Arke louisiana.dk/udstilling/pia-arke. A la Gl. Strand, el surrealisme femení, un èxit! "Les cares B de la història de l'art", on, es va mostrat l'exposició: Avantguàrdia femenina oblidada, al Gl. Holtegaard glholtegaard.dk/en, mentre que KUNSTEN a Aalborg posava el focus en les artistes femenines de la seva pròpia col·lecció (locals) a l’exposició: Women in Art. I, en les properes setmanes s’obrirà CoBrA ca.wikipedia.org/wiki/Cobra_(moviment_art%C3%ADstic), un homenatge a les artistes femenines del Jorn Museum de Silkeborg museumjorn.dk.

Women in Art (als carrers d'Aalborg)

La majoria d'aquestes exposicions han estat esdeveniments importants i aclamats per la crítica. M’he familiaritzat amb ramats d’artistes fabuloses que no coneixia abans, però ara estic atenta i, hi tornaré, quan es presenti, de nou, l’oportunitat. És una alegria, un privilegi, absolutament, i, una, no pot deixar d’emocionar-se amb la reparació i el reconeixement que, finalment, gaudeixen més artistes femenines, aquests anys.

Jeg holder min mor for øjnene (Kirsten Christensen

La tardor s'acosta a l’Ostre Anlæg parkmuseerne.dk/en/museer/alle-parkmuseer de Copenhagen, i, les fulles començaven a caure damunt la gespa, ja a finals d'agost, davant de les seccions de les finestres del SMK. Em crida l'atenció un desig infantil de suprimir el terme freqüentment utilitzat "dona" en els textos dels catàlegs de les exposicions i dels espais d'exposició. El terme remou alguna cosa a dins meu: prenc consciència del gènere i de les diferents formes de feminitat de les imatges. També, tinc consciència del meu propi gènere, involuntàriament i molestament, i de vegades, em fixo en els  visitants masculins als museus, a mesura que avanço per l’exposició.  Hi sol haver-hi més dones!

Mecànica Moderna (Franciska Clausen)

No és, aviat, l'hora que es permeti que les dones artistes siguin ... només artistes? El gran enfocament de les exposicions en el seu gènere, la seva feminitat i la seva posició menys privilegiada, ajuden a mantenir-les en la seva alteritat?

"Alguna cosa està passant en aquests anys; l’escena artística és cada cop més diversa, però encara queda molt per recórrer. Compareu el nombre d’exposicions d’Asger Jorn i del Per Kirkeby museumjorn.dk/om-per-kirkeby el nombre d’exposicions col·lectives amb artistes femenines i obtindreu la sensació de l’extensió del biaix. Des del Renaixement, els homes s’han apojat mutuament: Claus Carstensen ret homenatge a Per Kirkeby, que es recolza en Asger Jorn o Edvard Weie, etc. Així, és com els homes s’han assegurat una plataforma per a ells i per als altres. No va ser fins a la dècada del 1970 que les artistes femenines van començar a col·laborar i a referir-se entre elles: fins aleshores es tractava d’estar a prop d’un home si es volia ser reconeguda com a artista", diu la Birgitte Anderberg, inspectora del SMK .

La Birgitte Anderberg (inspectora del SMK)

I, així és, encara els materials de text per a exposicions sobre artistes femenines del surrealisme no giren al voltant de les relacions entre dones, sovint tampoc no existien, sinó referencia a les seves fatídiques trobades amb l'André Breton; qui els va legitimar com a artistes. "Després del silenci" smk.dk/en/article/after-the-silence-five-artworks, en aquesta exposició, - les dones d’art prenen la paraula i expliquen una història diferent: posen les dones artistes en relació entre elles; parlen de les col·laboracions i comunitats que realment van moure els temes, tant artísticament com socialment, basats, sobretot, en el moviment de les artistes ("dones") dels anys setanta.

A microglobal performance #1 (detail), Concept: © Simone Aaberg Kærn. Photo: Magnus Bejmar.

The wood cut series krieg del 1921 i 1922 kollwitz.de/en/series-war-overview de la escultora alemanya, la Käthe Kollwitz ca.wikipedia.org/wiki/K%C3%A4the_Kollwitz és una peça introductòria; vaig haver de fer cua a l'espai de l'exposició, una mica massa petit, del SMK, per apropar-me a les obres en blanc i negre. Al meu costat hi havia dues dones grans (una mica més grans que jo, vaja! 😇); òbviament, estaven afectades per les imatges. Parlaven sobre la tècnica i els antecedents de la Kollwitz, i, sobre el fill que va perdre al front alemany, durant la Primera Guerra Mundial. Elles sabien de què parlaven i les vaig escoltar, atentament, mentre observaba l’agrupació de mares en pena en la fosca i apassionant xilografia de la Kollwitz. La mirada en blanc de les mares quedà atrapada a dins de mi, la resta del dia.

The wood cut series krieg. Käthe kollwitz

Els grans tapissos polítics de la sueca Hannah Ryggen, també, causen una impressió especial, especialment, les cares grotesques de Goebbels, Göring i Hitler a Dream Death del 1936. Per tant, ja "conec" una mica millor a algunes de les diverses dones que "ixen a la llum" al SMK, són artistes reconegudes. I els temes són, el conflicte polític, les condicions socials, la mort i el dol. És com si l’espai i el marc de l’exposició semblessin una mica reduïts, una mica massa reduïts.

Political point … detail from Hannah Ryggen’s 6 October 1942 (1943), featuring a bullish Winston Churchill. Photograph: Courtesy Nordenfjeldske Kunstindustrimuseum/© Hannah Ryggen

Llegeixo, a la premsa danesa, que la Birgitte Anderberg, diu que les 18 artistes de la exposició s’uneixen per la seva feminitat i no, només, pel seu compromís polític i el seu treball artístic.

Perquè l’exposició –i el gran focus que hi ha en aquest moment en les dones artistes– no es tracta només de promoure un gènere i corregir estadístiques esbiaixades i grans llacunes en la història de l’art. Es tracta també de donar accés a espais específics d’experiència, sensibilitats i mirada. I el cos que teniu com a artista caracteritza naturalment la vostra visió del món. Per a mi, el gènere mai no té interès", diu la Anderberg. 

Els darrers anys he visitat algunes exposicions d’artistes femenines  que no miren, tan sols, cap a dins, sinó cap a fora nordicgir.blogspot.com/2019/04/hjskole-oplevelse-2-art-surrealista.html. Treballs crítics amb el seu entorn, amb les condicions polítiques i socials. Crec que és necessari un enfrontament amb la part de la història de l’art que percep l’art feminista com a introvertit i mirant-se el melic".

En relació amb l'exposició de l'Anna Ancher al SMK, que vaig visitar l'any passat, en Peter Nørgaard Larsen, inspector en cap del museu, va dir, que no se li ocorria utilitzar el terme "artista femenina" sobre l'Anna Ancher. Per a ell, és un terme despectiu, de manera que l'anomena "la gran artista".

I aquest és el nucli del problema, no? Que molts encara perceben la dona com un epítet despectiu? Mostra la divisió i la complexitat de la discussió: ens hem d’abstenir d’esmentar el gènere de l’artista o hem de parlar del fet que hi ha hagut altres possibilitats per a les artistes femenines? 

 Nie wieder krieg, 1924. Kn 205 III B, Cologne Kollwitz Collection (c) Käthe Kollwitz Museum Köln. © Käthe Kollwitz / VISDA

Tres retrats de la Ursula Reuter Christiansen en.wikipedia.org/wiki/Ursula_Reuter_Christiansen les parets de la primera sala de l'exposició. Els entranyables títols de les obres semblen Dones! (1971), It's About Us (1972) i Out into the World (1975) i, aquí, hi ha dones de totes les formes i expressions. Avui, l'Ursula Reuter Christiansen és una dels gegants del panorama artístic danès i, en aquest moment, exposa no, només, al SMK, sinó també a Den Frie denfrie.dk en i a la galeria d’art de la Fundació Faurschou a Nordhavn. Encara és artista femenina?

"No, caram!", exclama l'Ursula Reuter C. a una entrevista en la premsa danesa: Ja ningú no em crida així. I tampoc m'importaria. Però, va ser imprescindible als anys setanta que les dones ens aliarem. Com a dona, una podia ser totalment ignorada; simplement no se’ns permetia respirar a la indústria de l’art si no actuavem com a home. Així que ho vam ignorar, i, vam decidir estar fotudes però feliçes amb ells i fer el nostre".

- Però, això ha canviat? li pregunta la periodista.

Ha canviat completament, absolutament. Encara queden batalles, però sincerament: són els homes els que ara es queden enrere, oi? I crec que ja és hora que deixem de prestar tanta atenció al gènere de l’artista. Tant se val! Deixeu que les imatges parlin per si soles".

Sònia, al SMK (Copenhagen)


 louisiana.dk/udstilling/mamma-andersson


dijous, 29 de juliol de 2021

Estudis Superiors i Glamping

Estudis Superiors i Glamping


Plou i fa sol! Estiu danès (fa fresca...) pensant en les vacances
 Foto: Sònia Bandholm 

La biomedicina molecular, els estudis de restaurador- conservador i les ciències cognitives són alguns dels programes de grau que, a Dinamarca, requereixen una mitjana superior a 10,5 (l'escala danesa és diferent a la nostra, la puntuació màxima és 12, a dins d'una escala, amb 7 esglaons). Us explico, ahir es va fer publica la llista dels estudiants acceptats, o que han obtingut plaça, en les universitats i escoles de grau daneses, un total de 67.425 sol·licitants han estat admesos a estudis superiors, d'un total de més de 90.000 sol·licituds (en un país de 5,7 milions d'habitants); els estudis universitaris, a Dinamarca, són gratis, i, a més, els estudiants obtenen un ajut econòmic mensual (SU) mentre estudien.

L'altra cara de la moneda és que, la passada nit, més de 20.000 sol·licitants d'estudis superios, no van accedir a l'educació superior. Això va passar, per dues raons, una és que no van obtenir plaça al lloc sol·licitat (sobretot, a les grans ciutats) o, que no tenen la nota d'admissió adequada; és probable que molts d'ells, es troben en aquests moments, en una situació emocional delicada.


 

El nombre de places d’estudi que han quedat vacants, és gran, i, la majoria hi són a fora de les grans ciutats. Quan els nous estudiants es trobin a les sales d’ensenyament i als auditoris de l’educació superior del país, aquest any, hi haurà molt espais buits, en les ciutats petites, i, per tant, menys desitjades pel jovent (el govern intenta descentralitzar els estudis superiors, oferin la possiblitat d'educació universitaria, a fora de les 4 ciutats més grans; però, sembla ser, que els joves, no volen pedres l'oportunitat de viure "a tir" de l'ambient estudiantil (oci, cultura i, tots aquests excesos que, normal!, ens atrauen, quan som joves i,  ademés, estudiants 😇) Copenhagen, Aarhus, Aalborg o Odense, hi són els llocs més solicitats per a fer estudis superiors. De fet, encara queden més de 14.000 vacants. Exactament, hi ha 14.508 places, en algunes institucions educatives, fora de les "grans" ciutats daneses. Qué faran els polítics per atreure, el jovent, a les zones més despoblades?

 

GoGlamping


El cap de setmana passat, vam estar visitant a uns amics, que tenen una casa (i, quina casa! Top ten!) al parc natural de Mols Nationalpark Moles Bjerge nationalparkmolsbjerge.dk. Nosaltres, vivim a una mitja hora del parc natural, una de les zones protegides pel govern danès, i que, sempre, val la pena visitar.

La casa a Mols Bjerge (arquitectura víkinga)

Aquests amics- coneguts, ella, és organista professional i professora de música al conservatori de la ciutat d'Århus, i ell, un enginyer retirat, es van fer construir la casa el 2014, amb l'intenció de viure al parc natural quan els dos es retirin! I, això, vol dir, viure a un petit i harmoniós paradís! Una passada! com diríem al "sud", si encara s'estila? (perdoneu-me, fa prop de 10 anys que visc per aquestes llunyanes terres)



Glamping a la "natura" danesa. Glamping és una mena de càmping glamurós que combina experiències de natura amb comoditat.

Glamping a una plantació fruitera...

En fi, el dilluns vaig tornar a la feina pensant, només, en planejar les vacances d'agost; i, per descomptat, la millor opció serà estar a prop de la natura: navegar en canoa, dormir en una tenda de campanya i fer passejades llargues, amb les botes de muntanya que em vaig comprar l'any passat ... somiar és gratis! Encara que he tingut lliure ahir i avui ... el cap de setmana ve ple de torns, a l'hospital (aquest cop, de nit!) I, llavors, només, hauré de treballar un parell de setmanes més, fins al dia 13, yuppie! quan arriben les desitjades vacances ... i, tot i que, encara, no ens hem decidit (hem estat, l'Anders i jo, pensant en anar a Riga, Tallinn, og Göteborg (total, a un pas!) o, fins i tot, Porto (just en la direcció contrària); però, com ja sabeu, tampoc està clar amb la Covid, i, crec que les vacances seran prop de casa (a DK), que tampoc està malament! ... I, jo que no sóc de càmpings i no ho he estat mai, he descobert el Glamping una mena de càmping glamurós, apartat i solitari. ..)

Un llit fet, un bon nòrdic i una ampolla de bombolles no són, exactament, el que s'associa a unes vacances de càmping.

La forma més luxosa (Glamping) ha guanyat terreny, aquí, a Dinamarca. Diversos llocs estan plens durant les vacances d'estiu que han de rebutjar als clients (les vacances d'estiu, a Dinamarca, són al juliol. A l'agost, els nens tornen a l'escola, per tant, perfecte per a nosaltres 😀)

GoGlamping.dk, per exemple, ha configurat llistes d'espera en diversos llocs, segons explica, el director general en Magnus Emil Holst Schou goglamping.dk/author/magnus.

"És increïblement popular. Els dies més salvatges, tenim més de 1.000 visitants al nostre lloc web. Rebo trucades diàries on els clients em pregunten: "Pot ser que no puguem reservar res?" comenta, en Magnus. 


"Ens ajuda, aquests temps. Hi ha corona, i el glamping avança per endavant. La gent vol experimentar la natura, però al mateix temps estar sola".

"És el glamur!"


Com a glampista, normalment teniu el vostre propi vàter, electricitat i potser, fins i tot, una petita cuina americana.


I, una vegada instalats, podeu oblidar-vos de la petita tenda amb goteres. Perquè, aquí podeu passar la nit, a una gran tenda de safari amb terrassa de fusta.


Quan arribeu, hi ha una ampolla de xampany. Hi ha nòrdics. No, només, heu d’entrar a una habitació d’hotel avorrida. Això és diferent, perquè, també, hi és a la natura. És luxós. És fantàstic.


I, és per a gent de totes les edats, parelles, amics o families.

Bon estiu a tothom! Post escrit des de el petit hivernacle, recent adquirit, del jardí de casa (foto presa a les 22:17, nits d'estiu)... A reveure! 


 





dissabte, 3 de juliol de 2021

L' Alegre Frenesí (Det Glade Vanvid)

L'Alegre Frenesí, experiència gastronòmica gourmet a preus assequibles



Els germans Koch 

Ara mateix, hi està plovent i plovent! Aquest matí m'he aixecat, com de costum, al voltant de les 7 (am), exceptuant, quan tinc el torn de matí, que llavors m'aixeco a les 05:30 (træls! com diuen els danesos de la península de Jutlàndia, quan quelcom és molest o no és del seu grat!)... plou i fa uns 17 graus de temperatura; sentada amb la porta oberta, que hi dona a la part posterior del "petit jardí" i, mentre en faig el primer coffee, prove d'escriure aquest post escoltant el cant dels ocells (ni ha un munt) i, com les nits, encara, son molt curtes, pos canten "non stop", es a dir, pràcticament, tot el dia! ja que, la nit-nit, de moment, no ha tornat! (m'encanta el cant dels ocells, tot i que, no sóc en Pau Casals)...però, per altra banda, i degut, al treball per torns, ja fa temps que vaig adquirir uns taps per a les orelles, fets a mida, això sí! que em permeten dormir quan torne a casa després d'haver-hi treballat tota la nit o quan vull fer una siesta (lur, en danés) i, els nens del veí hi són a la "colxoneta" elàstica, que els seus pares, estratègicament, han "plantat" ben lluny de casa seva, al ùltim racó del seu jardí, que fa frontera amb el meu, i que ha vingut a parar, ben prop del nostre dormitori, i com els nens són nens (i són sagrats!) pos que tinc que fer?!, me fico els taps i hala, a fer la migdiada! Tot tinc que dir-ho, un dia, els veïns, amb els que compartim la tanca (i, sembla ser, de vegades, els nens!) que delimita els respectius territoris, ens van dir: si fan molt de soroll dieu-li als nens! What?, als nens? És clar, no els hem dit mai res als nens...i, ni als pares tampoc (déu ens lliure!)

Plovent 

La Bogeria Feliç! Jubilæum

Aquesta nit anirem a sopar, a un restaurant: Det Glade Vanvid  Det Glade Vanvid - video situat, al port d'Aarhus. El dijous va fer 2 anys que vaig aconseguir la plaça al hospital d'Århus, al departament 4 de psiquiatria, especialitzat en la enfermetat bipolar i, pertanyent, al grup de departaments dels malalts amb depressió i ansietat. Llavors anirem a sopar aquesta nit per celebrar-ho!

 

Det Glade Vanvid (al port d'Aarhus)

Det Glade Vanvid (L'Alegre Frenesí, o la Bogeria Feliç) detgladevanvid.dk/aarhus-2


Menjar de qualitat, a preus assequibles! (Aarhus, front portuari)
 

Va ser allà per l'any 2008, en un bonic dia de primavera..., que els germans Koch es van proposar crear un concepte, centrat, en la bona experiència de restaurant que contenia menjar gourmet de qualitat a un preu fantàstic i on tot estigués inclòs. 

El punt de partida és: "tot allò del que no vulgueu prescindir – és inclós" i, "tot allò que, espereu trobar, trobareu!"

El concepte "La bogeria feliç" es crea com una experiència de restaurant, de ple dret, que té lloc en un entorn informal i decorat amb bon gust. El bon gust, una presentació exquisita i ingredients de qualitat, de temporada, combinats amb un total de 25 anys d’experiència en l’escena culinària nòrdica, creen una bona experiència de restaurant, que és l'objectiu principal dels germans Koch (com a bon cuiners gourmet) i el desig de nosaltres els clients quan acudim al restaurant.   

Aarhus (havnefronten)

El menjar no es "manté" sol, per això els 7 vins diferents de la barra de vins són seleccionats de la mà del sommelier segons la temporada i el gust canviant del menú. Els Koch, consideren, que és un tast de vins. A més del vi, també, ofereixen 2 tipus de cervesa.

Volen el millor pel preu per als hostes, per això treballen amb alguns dels millors proveïdors en el camp de l’alimentació.

Gaudeix de la bonica vista de la ciutat sobre la conca del port, escolta música atmosfèrica, sent l'ambient i aixeca el got amb la família, els amics o els companys de feina.

Altres ofertes culinaries al port d'Aarhus


Restaurant Anker (Aarhus zona portuària)


El restaurant Anker restaurantanker.dk situat al carrer Fiskerivej 12, al port de vaixells de fusta d'Aarhus. Entre embarcacions d'esbarjo i onades. És un restaurant d’inspiració francesa que, però, no pretén, prendre's massa seriosament. Aquí no hi trobareu ni petits dits picants ni cambrers amb el nas als núvol, sinó un equip de personal dedicat que gira al voltant de la gran experiència gastronòmica.


Amb adreça al costat de l’aigua, tenen l’oportunitat de recollir el peix a les peixateries locals del port, que acaben d’aixecar els peixos (hehe!), de les profunditats. Pots menjar les captures del dia i olorar l’aigua salada.


A més dels plats inspirats en el mar, també podeu gaudir d’una gran quantitat de delícies franceses, i els divendres i dissabtes escoltar jazz alhora!


Restaurant Hantwerk

Què és el Hantwerk?


Hantwerk (Aahus, zona portuària)

L’artesania és artesania! Al Hantwerk, tenen un dit al "pastis", i un altre a la cervesa. 


Res no és casual, i no és casualitat!


Bons artesans. A les aixetes, les ampolles i a la cuina.


Per això, el Hantwerk hi és “muntat” per algú,

que domina (artesans) en els seus respectius camps.


És un restaurant? Njaaa ...

Un gastropub? Njaaa ...

Un bistrot? Njaaa ...


També es pot escoltar música a l'aire lliure, de tant en tant!

Hantwerk


El Hantwerk 


Ambient d'estiu, al port d'Aarhus (sommerhygge!)

Nota aclaratòria: 

Agafarem el tramvia elèctric que ens deixarà al davant del port en tan sols 15' des de casa (7 vins diferents! hehe) A reveure!

 

dimecres, 16 de juny de 2021

LiteratureXchange 2021 (10- 20 juny) i l'obertura esglaonada d'un país petit


LiteratureXchange 2021 (Postcorona times)


Intercanvis literaris (Aarhus, juny 2021)

Aquests dies passen coses a Aarhus, i en general a tot el país danès, les autoritats fa ja un parell de mesos o tres, no ho recordo?!, Van deixar re-obrir tot tipus de locals d'oci, museus, restaurants i d'altres ... això si, amb la condició, que presentes el teu coronapas (el teu corona passaport), és a dir: has d'amostrar, gràcies als mòbils, al "camata" de torn o al porter del cinema o a l'entrada dels museus el teu mòbil i, o bé estas vacunat (i jo, ho estic des de mitjans de febrer quan vaig tindre la segona cita amb la Pfizer, o bé una prova de PCR negativa, dins de les últimes 72 hores) ... llavors els tests han estat en auge, i han aparegut com per art de màgia, llocs, on testar a la població, gairebé, a cada racó d'aquest petit país (i em ve al cap en Llach ... hehe!) ja que, la majoria de la població danesa, i suposo que a tot arreu ... estava passant un "mono" terrible d'anar allà on els venia de gust! I després, de mesos "no retinguts" i potser, amb més llibertat de moviment que en altres països europeus, però, com estava tot tancat pos la "llibertat" la tenies d'anar a la platja, al bosc o a passejar pel camp (i donant gràcies!) o dedicar-te, a les plantes del jardí, si tens un (com jo, he fet 😊!); hi ha habut qui era aficionat a la jardineria per endavant, i qui, si o si, s'ha estat, on podia passar els seus dies.

Fingerbøl, al "petit jardí"

En el meu cas, una mica de tot, sempre m'han agradat les plantes (me vaig criar a una casa, al centre del poble, amb un jardí interior, que ens va fer de patí de jocs, a mi i als meus germans i cosins) i recordo a la meva iaia Doloretes, sempre "liada" amb les plantes - Doloretes, bordadora de tota la vida i casada amb un escritor del poble - i, per cert, hi feien molt bon macth; Doloretes se encarregava de les coses pràctiques (el menjar, la neteja, la casa i els fills) i Pepe (José Alfonso i Vidal) d'escriure, crear, utilitzar el seu intel·lecte i com diriem els catalano-parlants de poble "de donar-li voltes a les coses del món"! (Ja m'agradaria a mí tenir una Doloretes a la meva vida!), tot i que, no em puc queixar! Per raons pràctic-econòmiques i, també, de desenvolupament personal (tot hi ha que dir-ho!), tinc un treball interessant, no ho nego! al que tinc que acudir 37 hores setmanals i, per tant, em falta temps per dedicar-me a altres coses! Faig tot el que puc, intento descansar, tenir cura del meu petit jardí, i estar a la "aguait" dels esdeveniments culturals, polítics i de les "break news" (properes i llunyanes)...com a bona curiosa nata que sóc!

Temps d'estiu 

En fi, el que us volia contar, es que aquest mes d'juny hi ha tornat, després d'un any sense, per raons que tots coneixem, el LiteratureXchange, el festival literari de la ciutat d'Aarhus. 

Intercanvis literaris



El festival LiteratureXchange litx.dk té lloc, aquests dies, des del 10 fins al 20 de Juny, 2021.

Al llarg d’onze dies, la ciutat s’omple de més de 180 esdeveniments amb autors internacionals i danesos, converses sobre literatura i inspiració per a la propera experiència lectora.

El programa d’aquest any, compta amb la presència de nombrosos escriptors internacionals. Aquest any, el festival literari se centra en els temes: Menys desigualtat al món i més igualtat de gènere, basats en dos dels objectius mundials de les Nacions Unides, a més de Música i Literatura.

Alguns dels autors:

L'Asta Olivia Nordenhof (DK)

L'Asta Olivia Nordenhof forfatterweb.dk/oversigt/nordenhof-asta-olivia està a l’alçada i molt a prop dels seus lectors, com un llibre obert, amb l’esperança d’ajudar a establir comunitats solidàries fora de la comunitat literària. Ha estat nominada al premi de literatura del Consell Nòrdic 2021 pel seu debut en la novel·la "Diners a la butxaca".

"Diners a la butxaca" (2020) Penge på Lommen és una novel·la, a dins d'una sèrie, amb el subtítol "Scandinavian star - Part 1". Com mostra el subtítol, el naufragi del 7 d'abril de 1990 al transbordador de passatgers Scandinavian Star és un fet històric de la novel·la. Tot i això, només, hi ha un sol capítol al mig del llibre, en aquest primer volum de la sèrie, que esmenta el naufragi. Aquest capítol, es presenta, com a crítica al capitalisme, on l’enfocament del desastre es basa en la "hipotesi" que hi va haver frau en les assegurances i que l’incendi al vaixell va ser causat per motius econòmics. La Nordenhof ha estat elogiada pels seus retrats personals, realistes i per com transmet les dures circumstàncies de la "classe baixa" nòrdica amb un to humorístic i de forma present i simpàtica.

La Nordenhof és moltes vegades relacionada amb el Yayah Hassan, ca.wikipedia.org/wiki/Yahya_Hassan perque, de la mateixa manera, s’autoesposa, lliure i concret en el seu estil d’escriptura. Són polítics pel que fa a donar veu a aquells que no tenen veu i, prenent, com a punt de partida la seva pròpia posició en la societat, el lector s’acosta molt a les existències sobre les quals escriuen els mitjans de comunicació. Per tant, la literatura esdevé amb ells un lloc on es pot conèixer l’individu sense prejudicis ni generalitzacions.

"Jeg hedder Folkvi" (Em dic Folkvi) 

16. juni 2021
a les 18.30 - 20.00
 a l'Auditorium, Moesgaard Museum

Maria Hesselager. Foto: Lærke Posselt.

S’han escrit molts llibres de no-ficció i ficció sobre els homes forts de l’època vikinga que marxaven en expedicions. Però, què passava amb les dones víkinges? La novel·la debut de la Maria Hesselager "Jeg hedder Folkvi" té lloc en una interpretació lliure de l’època víkinga i tracta de la jove Folkvi. Es pot veure al LiteratureXchange 2021, a  la Maria Hesselager explicant la novel·la i a la Sara Heil Jensen, arqueòloga del Museu Moesgaard moesgaardmuseum.dk, explicant la vida de les dones a l’època vikinga gutkind.dk/forfatter/maria-hesselager.


Stine Pilgaard. Foto: Astrid Dalum

Amb una sàtira encastada, la Stine Pilgaard stinepilgaard.dk ens ofereix una visió irònica i sarcàstica sobre els mecanismes entre amics, veïns i familiars. L’obra, també, conté una sèrie de referències originals a la història literària i la cultura popular. La Stine Pilgaard està al dia amb la seva tercera novel·la, "Metre per segon" (2020) Meter i sekundet (un dels llibres que he escoltat mentre caminava per la platja, que tinc prop de casa), que ha aterrat suaument entre els lectors i els crítics que lloen l’autora pel seu talent paròdic i el seu temps agut. La novel·la està carregada de llenguatge, lliçons de conduir, amor, fumar, convivència, anhel de conversa i voluntat, i, és una cançó d’amor per la llengua, la conversa i la reunió molt entretinguda entre dues cultures, la costa oest danesa (un món apart!) i el cosmopolitisme de Copenhagen i d'Aarhus.

A la seva segona novel·la Lejlighedenssange (2015), on seguim la vida dels residents d'una cooperativa a Trøjborg, un barri d'Aarhus. Aquí, les relacions tenses, estressants i, afortunadament, de vegades també amoroses, es teixeixen mitjançant caps de setmana de treball, festes agrícoles i un narrador que escriu, molt adequadament, cançons ocasionals per als altres residents quan tenen aniversaris. I n’hi ha moltes: "és possible que us abstingueu de baixar la bandera abans de tornar-la a hissar", ressona el mantra del narrador quan una cançó divertida és substituïda per la següent.

La Stine Pilgaard té un do especial per a radiografiar la confusió lingüística i els malentesos que sorgeixen quan les persones es comuniquen i es trenquen les relacions.

La Pilgaard, va néixer a Aarhus el 1984, es va graduar a l'escola d'escriptors el 2010. 

El programa nòrdic. Det nordiske program


Vigdis Hjorth, al fons la torre (civil) del rellotge d'Aarhus

El 2021 LiteratureXchange, se centra, especialment, en la literatura rica i diversa que prové dels països nòrdics. Combinats amb els 17 objectius mundials de les Nacions Unides per a un futur sostenible, s'endinsa en els problemes i temes globals com la desigualtat econòmica  i la igualtat de gènere, la salut i el benestar, així com el clima i la biodiversitat que es desenvolupen als països nòrdics. Som tan iguals com creiem? L’Estat del benestar és impecable? Què passa amb els que cauen pels forats de la xarxa de seguretat? I quina és la posició de la regió nòrdica en la crisi climàtica mundial?

El programa inclou autors i investigadors nòrdics que, en els seus treballs i investigacions respectius, se centren en temes que s’aborden a través de llengües, cultures i literatures a través d’una àmplia gamma de lectures, debats i xerrades d’autors.

Al LiteratureXchange 2021, es pot experimentar els següents autors nòrdics:

- L’autora finlandesa Sofi Oksanen ca.wikipedia.org/wiki/Sofi_Oksanen de la indústria de la fertilitat a Europa abans i després de la caiguda del Mur

- El noruec Geir Gulliksen per a l'obertura de LiteratureXchange 2021

- El poeta danès Caspar Eric explica els seus poemes inspirats en la pandèmia de la corona i el primer tancament

- La danesa Leonora Christina Skov fa una conferència sobre el seu nou llibre: "Si no en parlem" i sobre gènere i homosexualitat

- La noruega Vigdis Hjorth es.wikipedia.org/wiki/Vigdis_Hjorth i el danès Thomas Korsgaard que conversen sobre la relació de la ficció amb la realitat

- L’autora finlandesa Monika Fagerholm en.wikipedia.org/wiki/Monika_Fagerholm, que parla de cultura i poder abusius

Dekameron 2021. Es busquen històries de corona



Com ha estat per a vosaltres l'últim any de pandèmia? Heu estat aïllats dels vostres pensaments i potser heu adquirit una nova comprensió de vosaltres mateixos?, i del món que us envolta?. O, heu començat a cultivar verdures, a teixir, a entrenar per a una marató o alguna cosa, completament, diferent?

El projecte de literatura Dekameron 2021 a dins del festival LiteratureXchange 2021 d'Aarhus ha volgut escoltar la veu del seu públic i, per tant, la seva història de corona i els assistents al festival tenen l’oportunitat de donar el seu testimoni en un moment que mai no oblidarem! Les millors històries seran seleccionades i interpretades per un autor i publicades en una antologia de 100 històries, a finals del 2021.

Llegint? A la fresca...estiu 2021 






dimarts, 11 de maig de 2021

Socialisme Nòrdic

Nordisk Socialisme

 

És socialista Escandinàvia?

 

Efectivament, són països democràtics on els seus ciutadans estan ben atesos.

 

Pelle Dragsted (Polític d'esquerres i escriptor danès)


Sóc socialista fins "el moll de l'os". Però, com més temps passo/e a l'esquerra, més sovint em demano/e, quin tipus de socialista sóc?

Quan vaig arribar, fa més de 9 anys, a Dinamarca, em vaig registrar com a ciutadà d'Aarhus (llavors, vivia al centre, de lloguer, al davant del jardí botànic, a un sisé pis d'uns 72 metres quadrats, amb les millors vistes sobre la ciutat, que mai més tindré 😔...i, fa uns 4 anys, vam adquirir (comprar) un adossat d'uns 115 metres quadrats, tot això, ho comento/e perquè el post d'avui va de socialisme...nòrdic, això sí! L' adossat, a més té un petit jardí amb dos terraces (uns 300 metres, en total) amb vistes a les meves plantes i a una pomera i a una magnòlia que vaig plantar, no fa molt...i un parking lot que hi és situat a un desnivell del terreny i, des de on puc veure un petit trosset de mar (de vegades, hi penso, en traure les cadires de la platja i assentar-me al davant del morro del cotxe i mirar cap a l'horitzó, hehe!)...ahhh, i perquè us contava tot això? ...sí-ii, perquè vaig adquirir automàticament, quan em vaig registrar... el dret a votar a les municipals i llavors, vaig votar a Endhedslisten enhedslisten.dk, un dels partits més esquerrans que es podia trobar per aquests indrets, tot i que,...a les dues últimes municipals vaig votar a SF sf.dk un partit amb el que me he anat identificant més, a mida que he anat coneixent i aprofundint, en la política danesa.


Endhedslisten, un dels partits d'esquerres, com ja he comentat, més a l'esquerra, ha de estar prou feliç perquè, en Pelle Dragsted ca.wikipedia.org/wiki/Pelle_Dragsted, un dels seus perfils públic més conegut, i que adverteix contra la política identitària com a possible carreró sense sortida i, formula una política vermella ben treballada per al sector financer i, troba nous camps de batalla per a una esquerra que, en cas contrari, es redueix a una funció de la socialdemocràcia actual.

En Dragsted va ser un dels observadors polítics Europeus que hi va ser present a Catalunya, durant el "no" referèndum, de l'1 d'octubre

Tot això, ho ha fet, en el seu llibre, que s’anomena: Nordisk Socialisme (Socialisme Nòrdic). Aquí, posa en joc tots els tresors revolucionaris en un intent de salvar part del llegat (revolucionari), i convertir-lo en una realitat aprofitable. Potser en Dragsted, també, ocasionalment, causa malestar entre els altres gestors del seu partit.

 

El llibre es podria haver anomenat: Socialdemocràcia al segle XXI?

 

Ciment o xampany?

En Pelle Dragsted explica, al llibre, el bé que la socialdemocràcia ha fet, als seus ulls, durant el segle XX. Vol unir els dos pols, que durant un segle, s’han trobat en la lluita pel poder, la fugida de les banderes i la traïció: els reformistes i els revolucionaris. Vol crear una marxa harmònica dels petits passos socialdemòcrates i el salt comunista al mil·lenni vermell. Segons en Dragsted.

La crisi financera, el canvi climàtic i la creixent desigualtat social i econòmica han portat en els darrers anys a més i més persones a qüestionar-se l’economia capitalista. Al mateix temps, les idees socialistes d'una democratització de l'economia tornen a estar a l'agenda. Però, com es pot governar l’economia de manera més democràtica? Què significa democratitzar la propietat i qui hauria de ser propietari d’empreses i bancs? Quin paper haurien de tenir els mecanismes del mercat? I com podem crear una economia que garanteixi la major llibertat i influència possible a l'individu?

Aquestes són algunes de les preguntes que en Pelle Dragsted respon en el seu llibre, on defensa que les llavors per a una futura economia democràtica ja existeixen a les societats del benestar i a les experiències de propietat democràtica dels països nòrdics.

Escandinàvia, vista des del espai

Dinamarca, està lluny de ser plenament socialista, hi ha hagut, al meu entendre, un retrocés del socialisme des que l’onada neoliberal mundial va començar a escampar-se per tot el món als anys vuitanta. No obstant això, encara hi ha elements socialistes significatius a Dinamarca, i als altres països de l'esfera nòrdica. El socialisme no es tracta ni del capitalisme ni del socialisme. Segons en Dragsted, es tracta d’una expressió d’una manera de pensar binària. El socialisme és una qüestió de graus, sobre la qual també va cridar l'atenció l'ex primer ministre socialdemòcrata, en Jens Otto Krag es.wikipedia.org/wiki/Jens_Otto_Krag en el seu temps.

En Dragsted... pensatiu (conformisme o avanç)


Segons en Dragsted, els elements socialistes a Dinamarca es troben, entre altres coses, en les cooperatives, el sector de l'habitatge públic, en el moviment d'associacions de serveis públics i en gran part del sector públic. Tots aquests elements estan, fins a cert punt, alliberats de la lògica del mercat capitalista, la principal força motora de la qual és el desig de més beneficis. Els països nòrdics ho han aconseguit en major mesura que altres països del món.

El punt d'en Dragsted és que els socialistes democràtics moderns haurien de basar-se en això i reforçar aquests elements no capitalistes en lloc de confiar un dia en una transformació total de la societat mitjançant una revolució. Al mateix temps, haurien de rebutjar la idea que l’Estat es faci càrrec de tota propietat i de tots els mitjans de producció. Més aviat, haurien de treballar per establir una infinitat de formes de propietat diferents a la propietat dels empleats, propietat d’unitats, propietat de fons i similars, tots ells en comú que transcendeixen el mode de propietat capitalista amb accionistes i propietaris al capdavant.


Al mateix temps, en Dragsted assenyala que, independentment de la propietat, cal reconèixer que la millor forma de gestió microeconòmica es produeix a través dels senyals de preus de mercat, que els consumidors envien quan seleccionen i des-seleccionen diversos productes, cada dia. Un òrgan general de planificació estatal, només, podrà empitjorar-lo.

Però, cal recordar que, malgrat l’objectiu ampli de l'autor, que escriu per a un determinat hinterland, que probablement vol saber per què s’ha de continuar explotant, intel·lectualment, a Marx, la revolució, la santificació política dels treballadors, l’economia de mercat i etc. El socialisme nòrdic va ser el resultat d'un enfrontament històric i generacional.

El motiu de la publicació del llibre, i, segons el propi autor, es el ressò de l'afirmació reiterada de la política nord-americana de que existeix socialisme als països nòrdics. En Dragsted coincideix amb els nord-americans en què a la regió hi ha conquestes i elements del socialisme.

De camí a una democràcia econòmica

El seu nou pensament està promogut per la voluntat de no veure-ho tot en blanc o negre. Per tant, elimina la idea revolucionària que només quan s'ha enderrocat el tendre mur del passat es pot construir el nou. Ja estem construint, la seva realització alhora polèmica, sona banal. Ni el capitalisme ni el socialisme són sistemes totalment dominants, poden prosperar un al costat de l’altre i tenir un lloc en funció de l’equilibri de poder en la lluita de classes.

És només reformisme, de manera que l’única novetat és que també han de ser els revolucionaris? No, segons en Dragsted. Argumenta, que l'economia no democratitzada necessàriament s'ha de combatre per existir només com a figura secundària de l'economia global de la societat.

Per a en Pelle Dragsted és, al camp del pensament de l’anomenada economia democràtica, que han existit i existeixen de forma paral·lela al capitalisme, que els revolucionaris han vist com a monopolista i global.

Cooperatives, caixes d’estalvis, institucions de crèdit, estat del benestar. Moltes de les empreses només poden ser formalment democràtiques, però amb la possibilitat d’intervenir popularment a costa dels cobdiciosos interessos de capital. Implicant-se en aquestes institucions, lluitant per elles, millorant les seves "condicions de mercat", l'extrema esquerra pot donar una expressió tangible als que lluiten, fer petits passos endavant i, al mateix temps, prendre contacte amb forces polítiques alienes als "rojos". Els socialdemòcrates, per exemple.

A els socialdemòcrates se'ls ha de concedir importants victòries obtingudes pas a pas a l'època daurada del reformisme: el segle XX. Els revolucionaris, al seu torn, han de ser reconeguts per la visió crucial que el capitalisme ha de ser derrotat com a sistema si es vol obtenir victòries duradores. En paraules pròpies d'en Dragsted: "S'ha de trobar un tercer camí, que combina la paciència reformista dels socialdemòcrates amb el reconeixement de l'esquerra revolucionària que un canvi sostenible pressuposa una democratització fonamental de la propietat econòmica".

Societats del benestar amb qualitat de vida i còmode accés a la cultura

En conclusió, el llibre presenta tot un programa per a la promoció de l’economia democràtica. Banca pública, propietat pública de la terra, més benestar, però sense fer que l’Estat sigui monopolista.

Igualment interessant és el fet que en Dragsted amb roba nova torna a representar la història dels anys just després de l'alliberament (segona guerra mundial), quan els revolucionaris, van agitar la solució democràtica: Democràcia!

El projecte d'en Pelle, conté, requisits extra programàtics i passatgers cecs, que estan amagats als plecs de les banderes democràtiques. En poques paraules: els municipis han de tenir permís per dirigir empreses, però no han de subcontractar el benestar. Demòcrata? En poques paraules: un dels objectius més importants és: "aturar el canvi climàtic i l'extinció d'espècies".


Algunes de les crítiques des del bàndol conservador (reaccionari), han dit: És a la llum d’una incipient història de decadència –que en la narrativa d’esquerres està impulsada pel neoliberalisme (privatitzacions, des-regulació, més mercats, etc.). A mi, personalment, la lectura m'ha semblat  esclaridora i interessant, potser i tot, hi es pugui anar per aquest camí...something in between!