dijous, 28 d’octubre de 2021

A l'ànima. Munch Museum. Oslo

 A dins l'ànima d'en Munch. Oslo

  

Més de 28.000 obres, i, gairebé, encara més emocions. L'Edvard Munch té 13 pisos per "jugar" a Oslo, i l'únic que somies és més temps munchmuseet.no/en/plan-your-visit.

El despatx espanyol d'arquitectura, Estudio Herrero estudioherreros.com ha dissenyat el nou Museu Munch, a Oslo. L'edifici consta de 13 plantes, i, a la novena planta, l'edifici té un pendent de 20 graus, la qual cosa dóna una clara esquerda a la part superior. Hi ha Munchs suficients per a tots els pisos.
 Foto: Adri Goula, Scanpix

Són, els menys, els noruecs que poden descriure la seva primera reunió amb l'Edvard Munch. Perquè, escriu la Siri Hustvedt, ha estat sempre en la seva consciència, en la seva llengua, en el seu món. La seva casa d'infantesa noruega-nord-americana estava plena de llibres sobre en Munch, amb fotografies de les seves obres més emblemàtiques, des de "La nena malata" (1885-86) passant per "El Crit" (1893) fins a la "Madonna" (1894). En Hamsun ca.wikipedia.org/wiki/Knut_Hamsun i l'Ibsen nordicgir.blogspot.com/2019/09/henrik-ibsen-home-i-mascara.html tenien assignats departaments respectius a la seva biblioteca, però l'Edvard Munch tenia diversos prestatges a la seva disposició. "Munch és l'epítom de la grandesa, de l'orgull a Noruega", escriu, la Siri. I així, s'ha tornat gairebé impossible veure les seves obres amb els propis ulls.

Tal com l'autor noruec, en Karl Ove Knausgård nordicgir.blogspot.com/2020/11/lestel-de-lalba-llibres-del-nord-enlla.html al seu llibre sobre l'Edvard Munch: "Quan veig les imatges conegudes, veig 'Munch', quan veig el desconegut, veig quadres. Es pot veure Munch sense veure 'Munch'? Encara pots veure fotos de Munch sense saber què pensar?"

Inger på stranden. Munch, 1889

Els envio un pensament a tots dos quan entro al nou museu de Bjørvika, a Oslo. Tretze plantes per a l'obra d'en Edvard Munch, 58 metres d'alçada, una biblioteca, tres o quatre restaurants, un cinema i una cocteleria, ni més ni menys!

MUNCH es troba allà amb lletres majúscules vermelles brillants i cursives a sobre de la porta giratòria, i el primer que et trobes, abans de la recepció, i el gel desinfectant de mans i els penjadors, és una selecció de mercaderies impressionantment extensa; tasses amb cites familiars d'en Munch ('No pinto el que veig, sino el que ja vaig veure', per exemple), de clauers, imants de nevera, mantes de llana i bosses amb motius emblemàtics d'en Munch, pilotes inflables, papereria i quaderns amb la signatura d'en Munch. Per  unes 199 NOK (corones norueges) pots comprar un joc d'aquarel·la amb exactament els tons que necessites per recrear a casa, Badende drenge (1897) o Vampyr (1893-95).

Edvard Munch. Obrers retornats, a casa, 1914. Oli sobre tela.
  Statens Museum for Kunst, smk.dk
.

A les prestatgeries hi ha els llibres sobre en Munch, sobre els seus primers anys, els últims anys, els anys passats per alt i tot el que hi ha entremig, en companyia de Schopenhauer, Nietzsche, Stefan Zweig ca.wikipedia.org/wiki/Stefan_Zweig, Ibsen, Strindberg, Dostoievski i la resta de l'indispensable lògia masculina, del segle XX.

Un no pot, simplement concentrarse en un sol pensament independent, ni orientar-se a dins de l'impressionant vestíbul de la entrada. Quan estic al davant dels quadres, no aconsegueixo, tampoc, veure'ls...En Munch s'ha convertit en el seu propi llegat; el pare de l'expressionisme, una crisi nerviosa, a dins del context cultural-històric. No és, com escriu en Knausgård, possible veure a l'Edvard Munch, només, com a "Munch"?

Munch museum, a Bjørvika visitoslo.com/en/activities-and-attractions/boroughs/bjorvika

Ja al quart pis, l'Edvard Munch deixa la seva pròpia mitologia, desaparec de Bjørvika, i me endinso en la ciutat de Oslo, una estona, i, més tard, en torne a trobar amb el Munch, davant d' un dels seus Autoretrats: "Entre el rellotge i el llit", (1940-43), entre dos símbols de la mort, el llit i el rellotge, l'Edvard Munch es troba en tota la seva estatura. Els ulls són foscos, unes quantes pinzellades untades, però, la mirada segueix sent immensament expressiva. Ens mirem, absolutament! El cos hi és rígid i està envellit, però ell dret i tossut; intenta amagar la seva mortalitat, la seva vellesa, amb pose i vestit masculí, però no ho aconsegueix. Darrere seu pengen diverses de les seves obres més grans, la seva obra, però, el cobrellit estampat roba l'atenció del motiu: fins i tot, els artistes més emblemàtics han de morir com els vells en solitud. Em costa descriure per què la imatge és tan apassionant. Són aquestes les pinzellades aspres? Els peus surant a terra, o la mirada que ens crida mirant?

Entre el rellotge i el llit (Edvard Munch)

L'Edvard Munch es va autoretratar sovint, molts dels retrats adornen les parets d'Oslo, i es diu que estava immensament preocupat per ell mateix. I retratant-se a si mateix en contextos especials, posant en escena i controlant allò que pensem que és ell. Però, "entre el rellotge i el llit" , que és un dels seus últims autoretrats, que va pintar abans de la seva mort el 1944, és diferent. No és autoproduït o controlador, sinó que es pregunta sincerament. Com si l'Edvard Munch volgués veure's a si mateix, examinar la seva pròpia mirada i la por a la mort, i ho va fer pintant. Tal com escriu al seu diari: “És un estudi de l'ànima que vull fer. Vull estudiar-me a mi mateix, com a preparació anatòmica de l'ànima".

Edvard Munch museum 

Sota el títol de l'exposició: Munch Infinite, centenars d'obres -tant pintures, xilografies, fotografies i esbossos- es reuneixen en cronologia i estil. Aquesta exposició us convida a explorar el món d' en Edvard Munch: les seves idees, els seus processos i els temes profundament humans que el van ocupar i que encara ens afecten avui en dia. Em perdo en la majoria de les obres, em moc lentament pels espais expositius i ignoro la certesa que em queden, ni més ni menys, que sis plantes i milers d'obres.

Nit d'estiu a la platja 


Les obres s'organitzen de manera alliberadora sota temes existencials com la "mort", la "solitud" i l'"ansietat", que són el dolor i els punts focals de la major part de la producció d'en Edvard Munch. Com a mena de condició humana, cap pinzellada es pot ignorar.

Per exemple, a "La nena malalta" (1885): Una nena amb el pèl-roig s'asseu al llit, al llit de la mort, mirant la llum des de la finestra a la vora dreta de la imatge. Al seu costat s'asseu la seva mare, amaga la cara entre les mans. Un coixí blanc envolta el cap de la nena, com un halo de cotó prerentat. O a "La nena i la mort" (1889): Una nena es tapa les orelles i mira l'espectador. Els seus ulls hi són buits, i darrere d'ella es troba el difunt al llit. 

La nena i la mort (1899)

Miro ambdues imatges durant molt de temps, busco alguna cosa en la tècnica, en la composició o composició del color que pugui explicar el seu efecte sobre mi, sobre l'espectador. La mort és infinitament banal, però no hi ha res de banal en les imatges. Per què?

Den syge barn, Munch 1885 (la nena malalta)

A la meva dreta, un dels comissaris de l'exposició en alemany explica com Munch va perdre la seva mare als cinc anys, la Laura Cathrine, i als 14 va perdre la seva germana gran, la Sophie, ambdues per tuberculosi. L'Andreas, l'únic germà de l'Edvard Munch, també va morir de jove, mentre que la seva germana, la Laura va patir una malaltia mental i va ser expulsada (ingressada?). "Així, Munch va créixer en la mort, el dolor i la malaltia", assenyala, mirant l'hora al seu telèfon mentre, escolto, de manera inadequada, la informació biogràfica.

Des de l'exterior, el nou museu de Bjørvika en.wikipedia.org/wiki/Bj%C3%B8rvika una interpretació fosca i quadrada. L'edifici té 58 metres d'alçada, la façana dels pisos superiors és de vidre i  reflecteix el fiord i el cel, mentre que la resta de l'edifici està cobert per una mena de forma ondulada de barrera de seguretat amb forats minúsculs. La llum pot entrar, els colors no poden escapar. El formigó i l'acer no estan carregats d'enyorança, amb la mirada de Munch, i els transeünts han descrit al periodic local dagbladet.no l'edifici com, ni més ni menys, que "una presó per a l'art", "un núvol de tempesta de barreres que xucla la llum de Bjørvika"...

Aften på Karl Johan, 1892 

Sens dubte, els dibuixos arquitectònics de l'edifici del museu tenen  lleugeresa i elegància, em costa reconèixer a l'autèntic edifici del museu amb el clima gris de la plaça de l'Edvard Munch; però, no puc evitar admirar el format: l'edifici és gegantí, senzillament. Els arquitectes i el municipi d'Oslo, també, es veuen afectats per la febre, per la bogeria de grandesa de l'Edvard Munch. I, a diferència, de l'antic Museu Munch de Tøyern, que era igualment gris, però petit i de sostre baix, aquí hi ha espai per a tot el que el Museu Munch ha d'acollir; quatre anys abans de la seva mort, l'Edvard Munch va llegar l'obra de la seva vida, les seves pertinences i més de 28.000 obres d'art per al municipi d'Oslo. Va treballar com un boig durant 62 anys, va crear més de 40.000 obres i no va tenir ni temps ni fortalesa  mental per al matrimoni, l'amor o les relacions més profundes. Va viatjar a París, a Berlín, va conèixer a en Vincent van Gogh, en Paul Gauguin i l'August Strindberg nordicgir.blogspot.com/2019/11/strindberg-i-la-seva-obra-esquizofrenica.html, i, se li va confirmar, repetidament, que la seva vida era en l'art. I aquella vida era la solitud a Ekely (casa seva).

"Finalment, l'Edvard Munch s'ha traslladat fins al centre de la ciutat!", declara el director del museu l'Stein Olav Henrichsen munchmuseet.no/en/about contactdes de l'escenari de la sala de premsa, apuntant en direcció a l'estació central d'Oslo, que es troba a gairebé 400 metres al nord. La sala estava plena de gent dels mitjans de comunicació i de la indústria cultural, el dia de l'obertura del nou museu d'en Munch. La majoria  vestits de negre (se pot veure a les fotos), amb les ulleres empeses cap amunt als cabells i amb el bloc sota el braç, un bolígraf darrere de l'orella, i sembla ser, sense fer soroll. Ningú va fer preguntes?, està en l'aire que no hi ha que posar pegues al nou museu, ni als arquitectes, ni al pressupost (desorbitant), ni, per descomptat, a l'Edvard Munch. No puc evitar notar que ningú parla d'art (ni a la premsa noruega, ni tampoc a la premsa danesa,- estem a menys d'un hora de vol d'Oslo), o, de per què l'Edvard Munch ja no s'ha de presentar com l'orgull de Noruega a Tøyern (on hi era el antic museu), sinó, com a grandesa internacional a Bjørvika. A canvi, hi ha bosses de Munch i llibres de Munch per a tothom munchmuseet.no/en.

Munch Museum, Oslo 2021

És, encara possible, com escriu en Knausgård, veure a l'Edvard Munch només com a Munch?

Després de vuit pisos amb el Munch, acabe esgotada, aclaparada i immensament impressionada. Les exposicions són extenses i increïblement diverses: a la novena planta, la britànica Tracey Emin dóna la seva perspectiva sobre en Munch, al 11è pis hi ha obres de l'Edvard Munch en conversa amb els seus aliats artístics, l'Asger Jorn ca.wikipedia.org/wiki/Asger_Jorn, en Ludvig Karsten i l'Else Hagen i d'altres; al sisè pis, s'exposen les seves pintures monumentals de la Universitat d'Oslo, mentre que al setè pis està decorat com a casa seva, a Ekely. També, tres versions de El Crit -una pintura, un dibuix i un gravat- tenen la seva pròpia cambra fosca, a Bjørvika. Dos d'ells s'amaguen darrere de persianes negres, les imatges són increïblement sensibles a la llum i fràgils, de manera que es mostren per torns. Tinc la sort de poder veure "el quadre" (ja l'havia vist a l'ARoS, quan al 2012/13 va haveri una exposició d'en Munch aros.dk/da/kunst/tidligere-udstillinger/2012/edvard-munch-angstanxiety, i no deixa de sorprendem la petita mida del quadre i la inmensa càrrega simbólica que porta a sobre. El Crit, hi és a la sala d'arts visuals de la nevera de moltes llars, a Escandinavia, però l'experiencia visual no fa menys interessant trobarse amb ell: és una obra implacable, inquietant i atrapant. Així es veu l'ansietat! El món està distorsionat, el cel està modelat pel caos interior, no hi ha pau en les línies oscil·lants i els ulls buits i observants. I la distància, en relació, als altres del pont, al fons, és insuportable.

El Crit 

La història d'en "Munch" prospera a la botiga del museu, a la sala de premsa i a la cocteleria, però es trenca alegrement a les exposicions, a les obres i esdevé, quelcom més.

"Encara pots veure fotos d'en Munch sense saber què pensar?", va preguntar en Knausgård. Els 13 pisos m'han omplert de confusió, confusió i impressions, i sóc incapaç de descriure el que he vist en termes precisos. 

Munch Museum 

"La natura no és, només, tot el que és visible a l'ull... també inclou les imatges interiors de l'ànima".

El passat 22 d'octubre de 2021, s'ha obert un nou museu al passeig marítim d'Oslo, fet a mida per a la col·lecció d'art més gran del món de l'Edvard Munch. El nou MUNCH ja és, i serà la destinació número 1, per experimentar i coneixer la vida i l'art del artista noruec.