Mercats de Nadal danesos. Atraccions

Julemarkeder i Danmark

Jul i Danmark

Mercat Reial de Nadal a Kronborg

Kongeligt julemarked på Kronborg

El Nadal ofereix molts mercats nadalencs per tot arreu, a Dinamarca; on podeu comprar els vostres regals nadalencs en un ambient relaxat i, gaudir d'aquest caliu nadalenc, o simplement, acostar-vos al bon ambient, d'aquestos dies. En altres paraules, una bona alternativa per a aquells que volen fer de les compres del nadal un plaer i, alhora, evitar grans magatzems i centres comercials. Aquí teniu una selecció d'alguns mercats i atraccions nadalenques de Dinamarca. També, és una bona idea visitar els petits i acollidors mercats locals de Nadal que es troben a tot el país.

Julemand i Kronborg (Helsingør). Foto. Thomas Rahbeck

La Nit de Nadal, a Kronborg, "el castell d'en Hamlet"  ca.wikipedia.org/wiki/Castell_de_Kronborg hi es poden escoltar contes de fades i concerts; també, trobareu botigues per a nens i grans amb regals de Nadal. Kronborg es transforma en el millor mercat nadalenc de Dinamarca.

Deixeu-vos portar pel Nadal, al desembre, al magnífic castell  renaixentista danés. A la granja del castell, les llums dels arbres de Nadal brillen i, l'aroma de l'avet, acabat de coure, i les pomes acabades de moldre impregnen l'ambient.

Helsingør, on es troba el famós castell, és el marc d'un dels mercats nadalencs més grans de Dinamarca amb mercat d'aliments i refugi per a les famílies, aquest dies de fred. Els nens poden tenir una  festa de Nadal, amb teatre d'aventures, tallers infantils, tallers de lectura i passejades amb pony. Per als grans, Kronborg ofereix cerveses, jazz i concerts de gospel.

Hans Christian Andersen Julemarkedet

La casa d'en Hans Christian Andersen,  Odense visitodense.dk/turist/hvad-skal-du-se/hc-andersen/det-nye-hc-andersens-hus-er-aabnet

Odense (on va néixer el Hans Christian Andersen).
 Foto: VisitOdense.dk

Benvinguts al mercat de Nadal d'en Hans C. Andersen. Un Nadal celebrat com als temps de l'Andersen i, on es reprodueixen moltes de les aventures del autor d'alguns contes de fades més coneguts arreu del món.

Julemarked i Odense.
Foto: VisitOdense.dk

Al nucli antic d'Odense es pot experimentar un ambient de mercat amb decoracions antigues de Nadal, parades de mercat amb tot tipus de productes i, un munt d'entreteniment inspirat en les aventures d'en Hans Christian. A Odense, també, hi podràs visitar la casa del Andersen.

Nu er jul igen...

Tivoli

Tivoli (København). Foto: VisitDenmark.dk

tivoli.dk és una cornucòpia d'experiències, des de passions salvatges, fins a grans sopars i grans concerts, i una visita obligada per a qualsevol persona que visiti Copenhagen.

Tivoli és a pocs minuts a peu de la Rådhuspladsen (plaça de l'Ajuntament) i, de l'estació central de Copenhague; per tant, és fàcil arribar-hi.

El parc d'atraccions: Tivoli va ser fundat el 1843 i s'ha convertit en un tresor nacional i en una atracció internacional. L'autor d'aventures i contes de fades, en Hans C. Andersen, va visitar el jardí moltes vegades, igual que en Walt Disney i moltes altres celebritats, totes elles enamorades de l'univers màgic del parc.

Una part del secret del Tivoli, és que hi ha alguna cosa per a tothom. L'antic jardí és més bonic que qualsevol altre parc d'atraccions, amb arquitectura exòtica, edificis històrics i frondosos jardins. A la nit, milers de llums de colors creen una atmosfera única. Passejades màgiques...

La porta de entrada al Tivoli (el famós parc d'atraccions de Copenhague)
Foto: VisitDenmark.dk

Les atraccions estan dissenyades per a combinar l'arquitectura i els jardins del Tivoli. Algunes són meravellosament nostàlgiques. Altres són adrenalina pura, com Vertigen, que vola a 100 km/h i que va ser votada com la millor atracció d'Europa el 2014.

L'atracció més antiga i popular del Tivoli és "El Carril Arbre", de 1914, que és un dels pocs que existeixen al món, amb un home a bord que controla manualment els frens.

El Carril Arbre

Jul på Bakken

Karrusel. Foto: Bakken.dk

El parc d'atraccions més antic del món: Bakken, està obert per Nadal. Ara podeu experimentar l'ambient nadalenc amb mercats, cors de Nadal, vestits de Nadal i, tot el que pertany, a les tradicions nadalenques.

 El vell parc d'atraccions. Foto: Bakken.dk

Bakken, l'antic parc d'atraccions obri les portes per Nadal, per primera vegada en 435 anys. És la notícia més gran des que es va obrir. Del 23 de novembre fins al 22 de desembre, Bakken obrirà tots els caps de setmana, de divendres a diumenge, amb l' il·luminació nadalenca i el seu acollidor ambient.

El Pare Noel, Pierrot i el Ren, hi seran a tots els espectacles de Nadal per a tota la família. Els carrers i carrerons de Bakken es transformen en un gran mercat de Nadal ple de productes apassionants i deliciosos aliments i caramels, de Nadal, casolans. Porteu amics i familiars de visita i gaudiu d'un sopar de Nadal clàssic en un dels cafès o restaurants de Bakken.

Jul i Den Gamle By (Nadal a la ciutat vella)

Den gamle by (Aarhus)

Experimenta "Nadal tot el dia a la Ciutat Vella", l'alegria del Nadal i el viatge atmosfèric a través de quatre-cents anys d'història del Nadal als seus acollidors carrers, amb carruatges de cavalls, decoracions de Nadal i llums, moltes llums! (nordicgir.blogspot.com/2018/03/den-gamle-by-la-ciutat-vella-rutes.html) Descobriu les cases històriques i apreneu quan van sorgir les tradicions nadalenques; gaudiu d'una tassa de cacau calent de Nadal, o compreu regals i adorns de Nadal, a les antigues botigues que trobareu a Den gamle by (La Ciutat Vella) es.wikipedia.org/wiki/Den_Gamle_By.

Hi ha moltes experiències per a joves i grans: consulte-ho, si veniu, l'horari d'obertura i llegiu més sobre les activitats: Hi ha accés GRATUÏT per a menors de 18 anys.

Experimenta les decoracions nadalenques del segle XVII i apreneu, des de quan l'arbre de Nadal i les decoracions de Nadal formen part del Nadal danès. Podeu obtenir la ruta del Nadal, lliurada quan compreu un bitllet.

Nisse (gnomo-follet). Foto: Bakken.dk

Projectes avantguardistes nòrdics. SUPERFLEX

All data to the people

Foto: Superflex.net

Data is power!

Les dades són potents

En un món on els moviments, les transaccions i les relacions es registren i analitzen constantment, l'accés a les dades és igual al poder. Aquestes dades són de moltes maneres la definició de la nostra identitat; som nosaltres a qui ens registrem.

SUPERFLEX superflex.net, un grup, format per 3 artistes professionals, que fan projectes junts, i que assenyala aquesta asimetria en l'accés actual a les dades, és a dir, el dret a la informació i la distribució de poder que estem experimentant.

Hølbæk. Photo: superflex.net

Un dels projectes, on Superflex, va participar, va ser, al projecte: Art al carrer, a Holbæk ca.wikipedia.org/wiki/Holbæk, on les obres d'art se mostren directament a les façanes de la ciutat i, per tant, son accessibles per a tothom, les 24 hores del dia.

El pla és, que la ciutat cada dos anys permetrà decorar les seves parets amb una nova exposició, organitzada per un nou comissari que seleccionarà tant artistes contemporanis danesos com internacionals.

La versió danesa de All Data To The People (Al data til folket) va ser creada i realitzada, com a part, del Holbæk ART 2014 holbaekart.dk, un museu d'art a l'aire lliure comissariat per en John Kørner johnkorner.com i que es pot veure a Kalundborgvej 8, Holbæk visitholbaek.dk. El mural de 420 x 420 cm. va estar produit a la Københavns Skiltefabrik (fàbrica de cartells).

Els artistes participants, a la primera edició, van ser: Jakob Boeskov jakob-s-boeskov.com, Kaspar Bonnén, Alexander Tovborg, Kirstine Roepstorff, Malene Landgreen, Per Mølgaard, Ferdinand Krag, Erik Hagens, Husk Mit Navn huskmitnavn.dk, Torben Ribe, Cathrine Raben Davidsen cathrinerabendavidsen.com, SUPERFLEX.

La versió en anglès, de la exibició, es va presentar per primera vegada el 2018 al 1301PE www.1301pe.com, a Los Angeles.

Connect With Me 

Connecta amb mi. Foto: Superflex.net

Connect With Me, és una sèrie d'obres escultòriques. Inicialment percebudes com a cinc objectes d'acer blau, abstractes; cadascun té un cert punt de vista, en el què apareixen, com a gràfics. Els gràfics mostren segments del valor fluctuant del Bitcoin (criptomoneda), durant un període de 18 mesos, que contenen, el màxim valor aconseguit fins ara.

Bitcoin va ser la primera criptocurrency que es va llançar al mercat el 2009, i és fins ara, la més gran de més de 1.000 criptocrècies. Partint d'un principi matemàtic de lliure descentralització i distribució, les monedes digitals permeten, en teoria, transaccions sense restriccions i lliures, característiques que apel·len tant a les agendes anarquistes com a les neoliberals.

Connecta amb mi. Photo: Ben Koechlin superflex.net

Paradoxalment, Connect With Me, tradueix la substància intangible de les monedes digitals en escultures, donant forma a l'única imatge no metafòrica que tenim d'elles: el progrés a través del temps. Quan inicialment es veien les escultures presents com a objectes artístics modernistes i mínims. Des del punt de vista d'un ocell, el motiu es revela com una imatge familiar del món de l'economia.

El títol suggereix una invitació personal per unir-se, per connectar-se, per participar, però per qui i per a què?, queda clar!? Com a versió alterada de la consigna d'un banc privat, subratlla el suggerent llenguatge del capitalisme i com experimentem simultàniament la intimitat i la realitat com-modificada cada dia. Potser és una invitació a un futur somni de llibertat utòpica, potser a un malson capitalista. Potser a ambdós al mateix temps.

Superkilen

La Plaça Roja (Vermella). Photo: Superflex

Superkilen, és un projecte, d'un parc urbà a Copenhaguen dissenyat per SUPERFLEX en col·laboració amb els estudis d'arquitectura Bjarke Ingels Group BIG, big.dk/#projects i Topotek1 topotek1.de.

La placa del Mercat Negre. Photo: visitcopenhagen.com

Superkilen es divideix en tres àrees principals: la Plaça Roja, el Mercat Negre i el Parc Verd. Mentre que la Plaça Roja, designa la vida moderna i urbana amb cafès, música i esports, The Black Market (El Mercat Negre) és la plaça clàssica amb font i bancs. El parc verd és una zona per a picnics, esports i per a passetjar al gos.

Rose Eken book signing at V1 Gallery.
  Photo: v1Gallery.com

SUPERFLEX desenvolupà el concepte de Superkilen, que el defineixen com a: "participació extrema", i que pretén involucrar, a tots els residents de la zona, coneguda com un dels barris "més diversos" de Copenhaguen.

Els residents als voltants de Superkilen provenen de més de 50 països differents. Superkilen és un espai urbà obert a Nørrebro visitcopenhagen.dk/da/kobenhavn/kultur/multikulturelle-norrebro, situat al barri de Mimersgade. 

Nørrebro. Photo: visitcopenhagen.dk

Superkilen despertà la diversitat i, el parc, és com una exposició mundial plena de coses (objectes) interessants de tot el món.

Entre altres coses, podeu gaudir d'una font, transportada des del Marroc, o una escultura del Japó.

En total, a Superkilen, s'han instal·lat més de 100 objectes diferents de més de 50 països diferents. El parc va ser encarregat per l'Ajuntament de Copenhaguen i RealDania realdania.org.

You Can not Eat Identity

Photo: superflex.net

You Can not Eat Identity, és una sèrie de set pintures, cadascuna amb un color diferent, que representen, els colors dels bitllets d'euros (5, 10, 20, 50, 100, 200 i 500). Cada quadre, té el títol: You Can not Eat Identity, seguit del billet específic de l'euro corresponent, per exemple: No es pot menjar identitat / 5 euros, no es pot menjar identitat / 10 euros, etc.

All in the same boat. Photo: Superflex.net

Nota aclaridora:

L'afirmació "No es pot menjar identitat" va aparèixer per primera vegada durant la filmació de la Kwassa de SUPERFLEX superflex.net/tools/kwassa_kwassa, l'any 2015 i és una cita del Soundi, un constructor d'embarcacions a l'illa d'Anjouan. La cita d'en Soundi fa referència a la situació política interna actual a les Comores ca.wikipedia.org/wiki/Comores. Com una de les quatre illes Comores que va obtenir la independència de França el 1974, Mayotte va triar el 2011 per continuar formant part formal de França, és a dir, de la UE. Això, ha convertit l'escenari en la migració cap a l'illa de Mayotte, que ara és la regió ultra-perifèrica i, per tant, també a les fronteres exteriors de la Unió Europea.

Lloc d'exposicions a Copenhagen 

L'art inofensiu és perillós. Rindalisme, un concepte reaccionari?

L'art inofensiu és perillós. Talents musicals danesos!

Mathias Heise Quadrillion. Foto: jazz6000.dk

En Mathias Heise és un home jove, un compositor de jazz danés. Heise toca l'harmònica, és un talent que brilla! Durant un temps ha segut percebut com un music miraculós i sorprenent. Hi és considerat un music amb futur; pot ser que siga, en realitat, un contemporani. Ell es veu, però, d'alguna manera, en oposició a la vida cultural, de la que forma part. Potser, i tot, més que això!

Mathias Heise està immers, en una mena d'enfrontament, amb la idea que la música ha de creuar fronteres. 

Ha tingut problemes per això. Entre d'altres, amb un professor de composició de la Reial Acadèmia Danesa de la Música, en Niels Rosing-Schow, que ha declarat: que troba els pensaments d'en Mathias Heise "inquietants" i "perillosos"; i també, amb el director de l'editorial de música clàssica: En Wilhelm Hansen, que pensa que en Mathias Heise hi està pressionant un triangle contra un forat quadrat. Referint-se a les recents declaracions del jove music: "...els festivals d'avantguarda interpreten música que no és, que ara anomenem simplement progressiva".

Mathias Heise és un dels pocs que utilitza l'harmònica com a instrument de jazz, a Dinamarca, i és un talent de dimensions increïbles, com a instrumentista, tan amb l'harmònica, com amb l'acordió i el teclat, així com a compositor.

youtu.be/_mPEH0xKQmw

PARADOKS. Mathias Heise, immers en un enfrontament, dins el món de l'espectacle musical danés.
 Foto: Ulrik Jantzen, PR

La qüestió és, que l'art hauria de ser avantguardista, pensa en Niels Rosing-Schow; sempre ha segut la qüestió, sempre ha estat, i així es fa de nou. Niels Rosing-Schow està segur de la resposta: L'art ha de trencar els límits dkdm.dk/Ansatte/Niels-Rosing-Schow.

La raó per la qual estic asseguda escrivint sobre la polèmica a les acadèmies, escoles i d'altres institucions musicals daneses, com ara, la Reial Acadèmia Danesa de la Música, i preguntant-me sobre la seva visió de l'art, és que vaig llegir, fa unes setmanes una entrevista amb el jove compositor de jazz i "tocador" de l'harmònica, en Mathias Heise, i me vaig interessar pel tema. 

En Mathias Heise, va dir, a l'entrevista, que en la música danesa hi ha un èmfasi excessiu en la progressivitat, que en excés, al seu parer, estava a punt de creuar i xocar amb les fronteres...de lo permissible...i que, en aquest procés s'oblidat, el primer i principal objectiu de la música i la seva òptica, és a dir: crear consciències valuoses. Unes declaracions, enteses, per altra banda, com a  provocatives. 

En Mathias Heise ha atacat la dogmàtica cap endavant i parla d'una visió de l'art, potser, reaccionària. La visió, de que l'art ha de fer del món un lloc millor i, comentà, com una mena de contrapunt que la comprensió, de la música (i, si se trau de context, de l'art en general) de moltes persones en qualsevol cas, també defineix a l'artista, "És una bogeria, és salvatge, es, com el que practica esquí amb una llauna", va comentar el jove compositor de jazz.

Niels Rosing-Schow. Professor de: Història de la música, Teoria, Composició i Gestió, al Det Kongelige Danske Musikkonservatorium
Foto: Maud Lervik per Zetland

El Niels Rosing-Schow (autoritat musical danesa) www.dkdm.dk, troba el diagnòstic perillós. Es tem que pugui convertir-se en munició, involuntària, dels corrents polítics, que treballen en contra de la innovació i l'art visionari, que considera indispensable, si volem seguir sent capaços d'entendre el que significa ser humà. És perillós, tot i que, hem estat aquí abans.

"La meva primera reacció va ser que ara hem de mirar aquest debat de nou", diu, en Niels.

En Niels Rosing-Schow, té pèl blanc i barba blanca i, sembla molt amigable i moderat. És professor de composició i irradia una autoritat silenciosa al seu voltant. A la paret, del seu despatx, te penjat un retrat d'en Johann Sebastian Bach ca.wikipedia.org/wiki/Johann_Sebastian_Bach.

Als anys seixanta, per exemple, hi va haver, un gran camp de batalla en la música danesa entre els tradicionalistes i els avantguardistes. 
Ràdio Dinamarca, DR, www.dr.dk i, el llavors, nou director musical, Mogens Andersen  denstoredanske.dk/Kunst_og_kultur/Musik/Klassisk_musik/Musikteoretikere_og_kritikere/Mogens_Andersen pensaven que la Ràdio Danesa i l'orquestra simfònica s'havien d'obrir a les noves tendències avantguardistes que imperaven a l'Europa Central, com ara: Stockhausen  ca.wikipedia.org/wiki/Karlheinz_Stockhausen, o el moviment Fluxus ca.wikipedia.org/wiki/Fluxus i, tota la resta, que va arribar al país. Hi va haver una reacció molt forta a la vida musical, entre aquells que volien mantenir la tradició i, van dir, que això no era música, i que la música ha de ser per als humans, que això era abstracte i no tenia sentit: "Hem realitzat aquesta discussió abans. Però estem contents de recuperar-la", declara en Niels Rosing-Schow i, la denomina com: una discussió que ha existit durant segles, per exemple: quan el barroc va aparèixer en resposta a la reforma de l'Església catòlica al segle XVII.

"Era un altre tipus d'enfrontament, però també era bàsicament el mateix. Algunes persones formulen un inconvenient que els fa buscar noves orientacions, i és per a veure la criatura de l'art", diu.

"No només s'ha de confirmar el que ja està. S'ha de ser crític. La meva idea bàsica és que l'art tracta de la nostra humanitat, de ser humà".

"Cada generació ho formula a la seva manera, cada generació serà crítica en diferents graus, però a mesura que la nostra situació i la visió general del món canvien, potser hi hagi qui pensi que hem de formular-nos de manera diferent".

Foto: Os Melhores Blogs de Música 

El que va començar tota aquesta discussió, de nou, ha sigut en Mathias Heise, quan la revista, sobre l'art de la música, Seismograf seismograf.org, va publicar un escrit d'en Mathias Heise, el passat estiu seismograf.org/artikel/debat-blindt-fokus-paa-at-overskride-graenser, on el mateix Heise diu:

"Cada vegada més, una part de l'ambient ambiciós i artístic de la música a Dinamarca, està profundament marcat, per una desafortunada mentalitat estètica: el que el filòsof austríac Karl Popper ha demanat per al futurisme estètic"

... i, llavors, en Niels Rosing-Schow va escriure la seva resposta en un altre post:

"Vostè volia saber si tenia una resposta, i així ho vaig fer"

...i, en particular, hi havia dues raons per estar "super-alerta" amb la mentalitat d'en Mathias Heise.

En Niels Rosing-Schow pensa que, els pensaments d'en Mathias Heise es poden usar com a munició en una disputa política i ideològica sobre l'escena de la música i l'art danès, com a tal. Ell, creu que la cultura es troba sota pressió, específicament, a causa de la crida de farratge del govern; on les institucions culturals finançades amb fons públics requereixen un estalvi anual del dos per cent; però, també, en general en relació amb el valor de batalla que la política cultural, en les últimes dècades s'ha convertit.

Foto: Det kongelige Danske Konservatorium

El Alex Ahrendtsen  ft.dk/da/medlemmer/folketingetsmedlemmer/alex-ahrendtsen-(df), membre d'un partit, nacionalista, de dretes i reaccionari (el Dansk folkeparti), i es pot dir, que ha estat en l'avantguarda d'aquesta lluita, perquè ell (el Alex) odia, per exemple: el dekonstruktivismen (penseu en un museu d'art, com l'Arken a Copenhaguen), mentre que el modernisme (pensa Klaus Rifbjerg, en.wikipedia.org/wiki/Klaus_Rifbjerg, és un gir de la cultura, un no-cultura va dir en una entrevista amb la premsa. 

Tot això, es tracta de l'edificació en contra de l'avantguarda, encara que hi ha gent en contra de la similitud elitista, i així successivament... A qui pertany l'art?

"Estic nerviós per el nyrindalisme, que un pot veure a la societat en aquest moment", diu Niels Rosing-Schow.

"Llegir amb les ulleres equivocades poden posar paraules d'en Mathias convertint-se en una mena de legitimació acadèmica de la posició nyrindalistiske."

El Rindalisme, va ser un moviment, aparegut, en la dècada de 1960 i va ser en Peter Rindal (un dels pocs danesos que tenen un isme que porta el seu nom), amb el rasclet per l'art, artistes subvencionats per l'Estat i la Fundació Danish Arts. L'enemic era, en resum, l'art, que per a ells era "totalment incomprensible i ridícul", i l'art havia de retornar a la gent, almenys si la gent hagués de pagar per això. Una rebel·lió contra l'elit.

En una casa aïllada a Aalborg, vivia una peça de la història de Dinamarca: Peter Rindal, que el 1965, va posar tot el món de l'art a l'altre extrem, i va obtenir un "gelat" anomenat Rindalismen. Més tard, el Rindalisme, es va convertir en sinònim d'un menyspreu de l'art abstracte modern, però, s'oposa a la pròpia percepció d'en Rindal de la paraula.

"No veig cap nyrindalisme en Mathias Heise, no veig que pugui convertir-se en el patró del nyrindalismen", diu en Niels Rosing-Schow. 

"Crec que és perillós quan els artistes diuen que no necessitem provocar, perquè hi ha un moviment, que per el temps, podria utilitzar-ho contra l'art". 

Foto: Det Kongelige Danske Konservatorium

De nou hi ha forces polítiques que rebutgen l'elitista, encara que s'expressen, a traves, d' una resistència contra les assignacions econòmiques, o de la Fundació Nacional de les Arts, o donacions als museus que mostren l'art contemporani. Hi existeix un moviment fort. Una revolta en contra de tots els experts. Això significa, que l'art i la seva troballa, no ha de ser, a costa del qüestionament crític del que significa ser humà en la societat del segle XXI. Experimentem! 

És difícil per en Niels Rosing-Schow indicar clarament per què el nyrindalismen, una vegada més, apareix a Dinamarca, però potser, diu, va ser empenyat per l'Anders Fogh Rasmussen ca.wikipedia.org/wiki/Anders_Fogh_Rasmussen amb els seus experts "tastadors" d'art, al començament del mil·lenni, per a res. En el discurs del primer ministre l'1 de gener de 2002, va dir que hi havia una tendència a la "tirania" d'experts que amenaçava de reprimir la llibertat del debat públic.

Va ser una estructura molt deliberada, que es va posar en marxa. Va aportar res. Crec que no és convenient per al món de l'art crear la base per a reprimir-lo, d'ell mateix. És com pegar-se un tret al peu.

En Niels comenta: "No crec que en Mathias Heise va tenir com a objectiu revifar aquest vell i reaccionari concepte. Ell és massa honest i just, i també, un músic meravellós i, com jo, aprecia la experiència; crec que hi ha alguns senyals de perill que cal respondre. És la meva opinió personal, però està clar que és perquè represento una institució que es podria veure afectada per ells".

Foto: Det Kongelige Danske Konservatorium 

La segona raó per la qual Niels Rosing-Schow a l'estiu va escriure la seva resposta a en Mathias Heise, va ser, un temor a la censura, en realitat, potser, inextricablement lligada a aquest debat.

"Els dos riscos estan relacionats", diu en Niels.
"La pressió política, en forma de nyrindalisme i una pressió econòmica, el risc podria significar que estaria bé, autocensurar-se.

Una de les crítiques específiques de Mathias Heise era que ell era al Conservatori de Música rítmica (és a dir, no al mateix lloc que la Reial Acadèmia Danesa de Música, és important emfatitzar-ho!), on va veure que hi havia lloc per a una tradició derrotada.

"Moltes educacions treballen amb la tradició. Quan sol·liciteu estudis de filosofia, heu d'aprendre sobre Plató i Kant, i podeu continuar. La funció ja no té el conservatori. Ara, l'objectiu i la idea són que els estudiants siguin artistes en el mateix moment en què entren al conservatori. Ja ets artista, diu el conservatori, i ara us ajudarem a reflexionar sobre el vostre art", va dir, en Niels

"Això significa que la visió acadèmica està subordinada a la idea artística".

"Només ha d'haver espai per a això també. Si he aconseguit que els estudiants facin preguntes crítiques per al seu art, ho he aconseguit. L'artesania forma part de la seva base, però també han de poder reflexionar de manera crítica sobre ells mateixos i sobre el seu lloc al món. Per a què serveixen? Però la progressivitat com a fi en si mateixa no és el que estic subscrivint. Em subscric, a això, com una oportunitat que també hi ha".

"En funció de les nostres capacitats i antecedents i reflexions sobre el que volem com a artistes, a continuació, la reflexió crítica d'alguns, ens ha portat a alguns llocs en els quals no podríem haver estat abans. Que es pot confondre amb progressivitat buida?, també podria ser! Però no em sento que hi ha una recerca de transfronterers i, tampoc ho veig com un criteri per a aquells que se sentin i donin suport".

En Niels Rosing-Schow creu que necessitem als que fan preguntes.

"La història és abundant amb la gent. Prengui John Cage com a exemple"

John Cage. Foto: Wikipedia 

En John Cage ca.wikipedia.org/wiki/John_Cage va ser un compositor americà, que va morir en la dècada dels 90, va escriure durant la seva carrera molta música innovadora. Per exemple; el treball de 4'33 a partir de 1952, compost de quatre minuts i 33 segons de silenci. El pensament complet d'en John Cage és una base que la música ha integrat després d'ell. El seu pensament encara existeix. No necessàriament actiu o concret, sinó com a marc de referència. Com una oportunitat que existeix al món i que permet treballar d'altres maneres. 

El mateix Cage, deia sobre els quartets de corda tardana de Beethoven. Deixeu de plorar, com un gat a la cua, es deia, però no va trigar molt abans de formar part del canó que va construir la música romàntica. La música de Bach va dormir durant 80 anys abans que algú va descobrir que eren obres mestres, i així successivament ...".

 Niels Rosing-Schow veu un flux anti-elit aquests temps.
 Foto: Maud Lervik 

Niels Rosing-Schow no negarà que en la vida de la música danesa hi hagi qui només vol provocar, de vegades sent alguna cosa que no ho entent. Mathias Heise va dir en l'entrevista amb la premsa digital, que a la vida de la música danesa, hi ha establiments on la ideologia dominant, es manté fora i trencant els límits:

"Creus que has guanyat el moment en que provocaves, però no crec que ho tinguis. Hi ha molta provocació que no té cap valor. La provocació en si mateixa mai no pot ser un objectiu. La provocació només és valuosa, en la mesura que es converteix en un mitjà de coneixement".

"Però", diu en Niels Rosing-Schow: "sé que la frontera, transfronterera, prové d'una profunda necessitat artística de cercar el terreny i de veure on existeixen les formulacions interessants dels éssers del nostre món. I ara faig servir la paraula interessant, perquè no importa la bellesa, ni Mathias, ho diu. Pot ser que sigui massa dolent per a ell. Ha de ser interessant. I trobo alguna cosa interessant, genuí i de vegades bonic i, de vegades, lletja, en el nou. El nou sempre serà interessant i important per a nosaltres ".

Per què?:

"Si només treballem en botigues de mobiliari tradicionals i no renovem constantment, no arribem a un desbordament, a una qualitat diferent. Com a compositor, no sóc totalment fronterer, i respecte plenament el punt de Mathias Heise, però crec, que és crucial que trenquem els límits. No es fa pel bé de la música. És crucial per ser humà al nostre món!".

A continuació es mostra una discussió sobre l'art que hauria de poder-se fer? Què hauria de ser l'art, als nostres ulls?

"L'art ha de parlar de la nostra humanitat, sobre ser un ésser humà en el món on estem. L'art, inclou la capacitat de formular el nostre malestar, la nostra visió de que les coses poden ser diferents. On podria ser interessant i important penetrar?"

D'aquesta manera, es trenca la frontera.
"La música tracta de la humanitat. Sobre frustracions, somnis, possibilitats i plaers".

El Moviment dels Estudiants Verds (Den Grønne Studenterbevægelse)

Den Grønne Studenterbevægelse (El Moviment dels Estudiants Verds)

El moviment verd estudiantil! Den grønne studenterbevægelse

Hakon Mosbech, és cofundador de Zetland zetland.dk i, està qualificat com "un dels periodistes més intuïtius i emprenedors de la seva generació". Amb el seu periodisme, explora com l'economia explica el món. Es veu impulsat per la convicció que, fins i tot, les històries més complicades sobre finances, mercat i diners, es poden transmetre de manera sorprenent, immersiva i inspiradora; examina el terreny entre els diners, el poder i les noves tendències i segueix el flux d'una economia mundial que canvia ràpidament.

Hakon Mosbeck (a la esquerra) fent una entrevista als liveshows que organitza la prensa digital danesa (Zetland).
Foto: zetland.dk

Un dels seus últims articles tracta del recent i un nou creixent moviment de joves: el Moviment Verd Estudiantil (Den Grønne Studenterbevægelse), que ha començat amb un projecte especial. Aquest moviment, va començar, el passat juny, a escriure-li cartes al ministre actual d'energia, subministrament i clima de Dinamarca, Lars Christian Lilleholt en.wikipedia.org/wiki/Lars_Christian_Lilleholt.

Christiansborg Palace (el parlament danés).
 Foto: thedanishparliament.dk

Les primeres 25 cartes van lliurar-les personalment al ministre, a l'obertura del Folketing (el parlament danés), el passat octubre. "Va durar, només, uns minuts i va ser tot molt formal", recorda en Jeppe Høstgaard Poulsen (23 anys i, estudiant de la universitat d'Aalborg) i un dels joves iniciadors del moviment.

El denominador comú a les cartes, és que estan escrites per joves; les cartes tracten de la crisis climàtica i d'altres importants "agendes verdes". Algunes cartes són personals, altres són una crida a l'acció!

"Esperem que li toquen la fibra sensible (al ministre)","Nosaltres, els joves i els nens d'avui dia, anem a viure amb un canvi climàtic més llarg que ningú al planeta", diu en Jeppe Høstgaard Poulsen, quí, juntament, amb la Sarah Hellebek, hi están fent tot el que poden per promocionar el moviment estudiantil. "És la nostra generació la que realment va a patir-ho". diu en Jeppe Høstgaard Poulsen. 

El clima a l'ordre del dia 

Molta gent, té la necessitat d'anotar els seus pensaments i, al mateix temps, dirigir-se, a un dels que tenen el poder i la responsabilitat d'actuar de manera diferent i, dir-los: "Les decisions que prendreu en els pròxims dos anys sempre m'importen. M'afectaran a mi, al meu fill i al planeta durant molts anys, "perquè mai no podrem tornar al 2018 i fer-ho". "Ara és el moment".

 Sarah Hellebek og Jeppe Høstgaard Poulsen.
  Foto: Jonas Pryner for Zetland

Les cartes, enviades al ministre, estan escrites per joves amb punts de partida, molt diferents. El moviment compta amb estudiants de dret, física, psicologia, ciències literàries, ciències polítiques i de
l'escola de dansa. El grup destaca per ser, en part neutral. Prové de l'entorn universitari, però és, per a tots els joves de tot el país.

"Tots venim de diferents llocs, fem coses diferents, tenim coses diferents en el nostre equipatge. Però estem lluitant pel mateix. Aquest moviment ha de ser tan ampli com sigui possible. És necessari crear un canvi real", diu la Sarah Hellebek, de 23 anys, que estudia economia agrícola a la Universitat.

 La Sarah Hellebek i el Jeppe Høstgaard Poulsen, debatent

La inspiració, per a la creació del moviment, prové de la rebel·lió dels estudiants, el 1968, que fa, només, 50 anys va impulsar profunds canvis, entre altres coses, a les universitats i en el sistema educatiu.

"Aquesta és també una revolta juvenil", diu la Sarah Hellebek. "Volem canviar el sistema i hem de fer canvis radicals en la societat. La nostra forma de vida destrossa el nostre món. I això, va molt més enllà de les universitats. És una política que afecta a tothom, a la societat i, a tothom al planeta; sí, a tots els organismes vius. És encara més salvatge que el 1968 i requereix una mobilització encara més àmplia".

Des del passat juny, el Moviment dels Estudiants Verds es reuneix tots els dilluns; però, és el treball concret entre les reunions, el que es du a terme. No és, només, un lloc de xat, diuen. I la multitud de persones que volen unir-se és aclaparadora. "Em posa la pell de gallina", diu la Sarah Hellebek.

Demostració del moviment verd estudiantil, demanant per millor polítiques climàtiques

El Moviment Verd Estudiantil fa moltes coses diferents: les cartes són una més de les diferents iniciatives.

L'objectiu de les cartes, és que s'estengui la rebel·lió, diu la Sarah Hellebek. Volem que s'envien, més i més cartes, des de totes les parts del país.

"No ha de ser una crònica agradable i impecable. Ha de ser la vostra lletra, amb els vostres errors gramaticals, amb la vostra història personal o missatge", diu.

"La gent està cansada de lluitar únicament pel partit", diu en Jeppe Høstgaard Poulsen. "No és, tan sols, l'individu qui ha d'assumir la responsabilitat; són les institucions els que realment tenen el poder. Són els polítics. I amb les cartes intentem parlar directament amb una de les persones més importants, en tema de mig-ambient".

Fa, tan sols, uns dies, que hi va haver una resposta d'en Lars Christian Lilleholt (el ministre), a la primera pila de cartes. El ministre va agrair les cartes i, va admetre que el canvi climàtic és un repte global, que requereix una acció: ara i aquí. Per tant, el govern ha realitzat recentment una acció climàtica "ambiciosa i de gran abast"; Lilleholt va escriure i es va referir a diverses iniciatives en aquest àmbit.

Uffe Elbæk (líder del partit Alternativ) parlant amb els joves manifestants pel clima 

No obstant, això, no és una resposta que faci que el Moviment Estudiantil Verd s'inclini. Els joves no creuen que el plan per al clima del govern sigui prou ambiciós (tot i que Dinamarca, porta la davantera en polítiques verdes, en comparació, amb la resta del món). La conversió en tots els fronts, segons el Moviment Verd Estudiantil, és massa lenta, en comparació amb el que es necessita per mantenir l'augment de temperatura per sota d'1,5 graus.

Sembla ser, que el Moviment dels Estudiants Verds té alguna cosa a fer. A Dinamarca, els grans partits d'ambdós costats s'han convertit en defensors de plans climàtics. Els negocis i els inversors han avançat cap a les energies verdes. La gent, encara parla, d'un rècord de temperatures l'estiu passat (que ens va sorprendre a tots, els que vivim al nord); també, es debat, sovint, sobre la necessitat de volar menys (degut a les altes emissions de CO2) i, també se està parlant, especialment, a Escandinàvia, de "dies sense carn", es a dir, de baixar el consum d'aquesta, tot això, està debaten-se d'una manera que no hem vist abans. 

La Sarah Hellebek també pot sentir-ho:
"No tinc cap dubte en absolut, de que alguna cosa està passant. Pot ser que moltes persones prenguin una distància irònica, pel que fa a aquests temes, però la gent parla d'això, és molt difícil d'ignorar. La gent pregunta: "Què podem fer?"Alguna cosa està rodant".

El ministre i els estudiants verds

A baix, podeu llegir una de les cartes enviades al ministre:

Benvolgut Lars Christian Lilleholt

Us escric com a ciutadà preocupat. Un ciutadà sincerament preocupat.

Estic preocupat pel futur del nostre món al planeta a una temperatura de més de 1,5 graus centígrads respecte al nivell preindustrial i, fins i tot, més alt si es pensa en futures projeccions.

Estic preocupat per tots els problemes, desastres i trastorns que aquest naufragi portarà.

Però ...

El que més em preocupa és considerar la diferència alarmant que existeix entre la convocatòria constant dels investigadors i, la manca de reacció dels polítics. Recentment, em va quedar clar, però també a tots els ciutadans, quan vau presentar el vostre pla climàtic, i que l'IPCC va publicar, al dia següent, l'esperat informe sobre el clima, la gran diferència.

La meva esperança i oració per a vostè i els seus companys és escoltar als científics de debò i posar rumb, i que, la societat danesa, pugui seguir endavant en la transformació necessària i complir amb les nostres obligacions per al 2050. Hem de canviar la nostra forma de vida, reconsiderar el nostre benestar i la nostra prosperitat. No ho fem, amb un pla climàtic, on el 80 per cent de les reduccions s'obtenen a través del treball d'escriptori.

Així que, estimat Lars, has de pensar més en el clima, que en les pròximes eleccions.

Ara és l'hora que els polítics visionaris, els que s'atreveixen a prendre les grans decisions, actuïn, perquè, en 30 anys, jo pugui recordar-ho amb orgull. Recordeu els polítics que lluitaven no només per a mi, sinó per al futur dels nostres i les generacions futures. Els polítics que es van atrevir a prendre decisions difícils i fer els grans girs necessaris per crear un futur més brillant i millor. Un futur on viure en harmonia amb el nostre món exterior i els recursos finits de la terra.

Espero que lluitis per un futur més brillant i més verd, perquè ara és el moment de la batalla!


Atentament...

No hi tenim cap altre planeta (den grønne studenterbevægelse)