L'economia i la premsa independent a Dinamarca. I, els genolls pelats...

Restaurant a l'edifici més alt de la ciutat d'Aarhus (a 142 m. d'altura) 

El dimarts passat, dia de Sant Jordi (aquí no), i de camí al treball (torn de nit) amb la bicicleta, blau i elèctrica, vaig topar amb la vorera de la "penya" (com l'ánomenem al poble) i vaig caure de "morros" enmig de la foscor de la nit; això, va passar degut a diferents factors que es van ajuntar, com una reunió inesperada de vells enemics que decideixen anar en contra teva, tots alhora! Déu- n'hi- do! El cotxe (soles tenim un cotxe a casa) no hi era disponible perquè l'Anders se'l havia endut a Holstebro, una ciutat danesa a la vora del Limfjorden, a tocar de la costa oest del país, on, hi tenia una cita amb un vell amic que recentment havia patit un ictus. 

El meu plan era agafar el tràmvia elèctric a les 10 de la nit i canviar de línia a dos estacions de casa i en 25 minuts ser-hi a l'entrada principal de l'hospital (entrada G); i, després de caminar uns 10 minuts més, a dins de l'hospital, arribar al departament 4 de Psiquiatria (entrada K), on tenia que ser-hi a les 11 en punt de la nit. Però, tot es va conjugar en contra, feia fred i ploia, el tramvia elèctric deixava de funcionar a les 8 del vespre, eixe mateix dia, degut a reparacions en les vies fins dijous pel matí, i una companya que viu prop de ma casa i que, també, tenia que treballar de nit no em va respondre al messenger que li vaig enviar preguntant-li si em podria passar a replegar; per tant, l'ùnica opció que em restava era pedaletjar, com per altra banda he fet i faig tantes vegades. Una vegada en vaig pujar dalt de la bici, vaig pensar: Ni tan mal!, però, quan anava a mig camí (tinc uns 14 km fins a l'hospital) "pos" catapum!! 

Abans d'eixir de casa (dimarts 23/4 a les 22:00 hores)

I, encara donant gràcies, que no em vaig trencar el cap (la crisma), però el meu nas i els llavis han augmentat de proporcions i els genolls pelats, com quan erem feliços! A l'endemà tenia dolor general a tota la musculatura del cos; hi vaig estar-hi 3 o 4 minuts estirada al terra fins que una noia molt amable, que passejava per aquell carrer fosc i mig abandonat (un carrer de pas) prop de casa seva (Tanja) va venir cap a mí i em va preguntar si em podia moure o si era necessari trucar a l'ambulància i al mateix temps una furgoneta que passava va parar i un noi i una noia (germans, em vaig enterar després de tot!) em van ajudar, tots molt amables i servicials i jo que encara hi era en estat de xoc; vaig anar, a poc a poc descobrint que no m'havia trencat res i amb l'ajuda dels meus rescatadors vaig poder posar-me d'en peus i els germans de la furgoneta em volien portar a urgències, però els vaig demanar porteu-me a casa meva, no estic marejada i així, a casa podré descansar i anar al metge demà matí per revisió i per posar-me la anti-tetànica com vaig efectivament portar a terme, l'endemá.  

La Tanja (la primera en acudir al lloc de l'accident) es va oferir a guardarme la bici fins que pugués passar a buscar-la (els germans van provar de posar-la a la furgoneta, però la meva bici és molt gran i pesada i tots no caviem a dins, qué hi teniem que fer?!) i, també, va ser ella que va trucar al meu treball per explicar als meus companys que no aniria a treballar i que em prenia la baixa durant uns dies. Demá dissabte, tor-ne al treball, això sí. El dijous que ve (2 de maig) agafe vacances d'estiu (la primera part) 11 dies en total!  

Aquests tres dies que he estat a casa, he aprofitat per llegir i descansar, entre cura i cura, m'he fet les cures al genolls i m'ajuste la benda al peu dret, un esguince, no massa greu (puc caminar a poc a poc) i me prenc el antiinflamatori i les painkillers cada huit hores, com déu mana! He aprofitat per llegir premsa, sobretot, danesa; estic abonada a Zetland, periodisme independent que puc llegir o escoltar quan en ve de gust i que rep a traves del correu elctrònic o que puc consultar a través de la seva app: 

zetland.dk/historie/sOXAKpmz-mo40DlqP-19d0f

Un dels articles que més m'ha interessat, aquests dies de pausa (força major) ha sigut el que ens recorda a tots els que vivim i pagem taxes a Dinamarca que vol dir tenir, al país, una empresa tan poderosa i rica com la Novo Nordisk novonordisk.dk i tots els diners que guanya sobretot amb el medicament anti-obesitat que està arrasant i que fa que la economía danesa, que no anava mal del tot, ara s'ha enfilat per els núvols.  

El gegant farmacèutic danès Novo Nordisk continua la seva ratxa guanyadora. La companyia, recentment, ha publicat els comptes, del passat 2023. Mostra un benefici operatiu de més de 100.000 milions de dkk (corones daneses).

El motiu dels increïbles beneficis de l'empresa s'han de trobar en dos preparats molt populars de la Novo Nordisk: el medicament per a la pèrdua de pes Wegovy i el medicament per a la diabetis Ozempic. Els dos productes s'han esgotat de les prestatgeries des del seu llançament. L'any passat, es van vendre més de 31.000 milions en corones daneses, en Wegovy i 95.000 milions de corones daneses d'Ozempic a tot el món. Mesurat només pel valor de l'empresa, no hi ha altres empreses europees que es puguin comparar amb la Novo Nordisk, que al setembre va arrodonir un valor de mercat de més de 3.000 milions de corones daneses. 

Per tant, a finals del 2023, quedava clar a l'estat financer anual del Ministeri d'Economia danès, que la Novo Nordisk és un factor independent i de suport a l'economia danesa que continua sent molt forta, malgrat l'augment dels preus i la inflació. 

Dijous 26/4

Dijous vaig contactar a la meva dentista que, casualment, és amiga meva (sóc afortunada!) i l'Anders em va portar a la reparació de les dos dents delanteres (les pales) que al caure a terra van prendre mal, part de l'esmalt es va veure afectat, la nit de Sant Jordi (aquí no!) i la Connie (la amiga dentista) me va citar a les 12:30 pm ahir dijous; i, sense pensar-s'ho, em va pulir les pales i em va posar una pasta a la part posterior per cobrir l'esmalt que hi era una mica danyat, i en mig hora com noves. Les meves dents, tot i els anys, sembla ser, que encara tenen calci suficient i anys de vida per davant (creuem els dits!). L'edat es divideix en dos: La cronològica i la biològica, i jo amb aquesta darrera hi estic prou a bones, de moment!  

Després de restaurar l'esmalt de les dents, vam aprofitar per dinar, l'Anders i jo, als molls d'Aarhus (aarhusinside.dk/aarhus-oe) per després, anar a una trobada programada, a l'edifici més alt de la  

ciutat, situat a la zona coneguda com: Aarhus Docklands (Aarhus Ø) amb els companys de l'associació de guies locals (aarhusguiderne) que té conexió directa amb Visit Aarhus visitaarhus.dk/aarhusregionen (ja sabeu que, de tant en tant, em dedico a mostrar la ciutat als viatgers i els turistes que hi passen per aquí (feina remunerada i molt interessant, of course!) 

Lighthouse. lighthouseaarhus.dk

Sònia amb el nas com una tomata i les pales llimades i a punt per mastegar de nou (dos dies després de la caiguda de la bicicleta), i per les altures. 

Fins aviat! 

 

Identitats. El sud i el nord!

 

Cadira artesanal, Monòver

Primera Part: Nostàlgia, el poble, els nostres pobles i la llengua! 

Darrerament, tinc la necessitat imperiosa de llegir en català; p.ex., la biografia d'en Josep Pla: "Un cor furtiu", d'en Xavier Pla; em té enganxada, o llegeixo a la Maria Climent (Ampostina), terres que conec bé de la meva època de viure a Vinaròs -un altra història- i d'estudiar a la multicultural Tortosa, i, també d'escriure (no massa) en català; tot i que, continuo llegint en altres llengües: danès, anglès, castellà (de vegades)...i, escolte, quan passejo sola, la France Culture (l'esprit d'ouverture). Me'n adone de que la nostàlgia, com diu en Sergi Pàmies: "Ès la pornografia de la memòria", m'acompanya i m'envaeix; m'ataca, directament! 

Teulades blaves, Monòver
Foto: Sònia Bandholm, febrer 2024

Després de viure tretze anys al nord d'Europa i d'haver-hi aconseguit, ja fa uns anys, la doble nacionalitat i d'estar-hi, es podria dir, ben instal·lada, tan professionalment com privadament; noto, cada dia més, que les arrels han començat a inundar-me de nou, com les d'un arbre que acaba per aixecar el terra de la casa on vius, perquè, hi ha sigut plantat massa a prop d'aquesta. De cap manera tornaria a treballar al nostre país, les condicions laborals no són massa cridaneres, ni els sous són justos, i, com tots sabem, hi queda molt per fer! Abans solia baixar una vegada a l'any; actualment, procuro baixar tres vegades, al menys! 

Estampes monoveres 
Foto: Sònia Bandholm, febrer 2024

Intento no idealitzar casa nostra, no estic tan malament!; la situació politica i social i lingüística (estic a l'aguait!) en desespera i en frustra. Però, a nivell de pell i a mesura que en faig gran i més gran...la terra em tira! Fa quasi trenta anys que no he viscut al poble, tot i que, mai he perdut el contacte, ni amb la gent ni amb els paisatges estimats; els porte enclavats, ben a dins. Enyore viatjar pel nostre país de sud a nord i sentir parlar la nostra estimada llengua (en totes les variants possibles), quin enriquiment! I, alhora, observar i aprendre de la nostra gent.

La sequia, Monòver
Foto: Sònia Bandholm, febrer - març 2024

He començat a fantasiejar amb un viatge, d'al menys un parell de mesos, de recorregut "pla" per els Països Catalans. Més que res, per descobrir una vegada més les semblances i situar en un adequat context les diferències. De moment (no vaig bé!), aniré nou dies a Escòcia a l'agost, lluny del meu propòsit (això sí, acompanyada de l'Anders i d'uns amics de Monòver). Aguardant per re-juntar dies o, tal volta quan em retire...qui sap? 

El meu cosmopolitisme i internacionalisme hi són "intactes" però, sóc de poble (ADN), i m'agrada sentir-me! Qué li tenim que fer!

Segona part: Els altres pobles!

De moment l'ùnica estratègia, per combatre aquests sentiments, és intentar gaudir del que tinc a prop (que no és poc!) i no oblidar que he après molt, moltíssim, de viure a fora, lluny del poble, i que si m'hagués pogut quedar (que no va ser el cas) no hagués vist altres maneres de viure, ni hauria parlat altres llengües ni hagués experimentat la quantitat de coses que a la fi i al cap m'han acabat polint i que m'han donant patina (mental i física) adquirida al llarg del temps. 

Tenia una necessitat de contar-vos com estic, o qué em passa pel cap! 

Rådhusetparken, Aarhus 
Foto: Sònia Bandholm, març 2024

Mentrestant, vaig fent per aquestes llunyanes terres on hi ha moltes coses que m'agraden i encara em queden per descobrir. El treball a l'hospital, amb malats psíquics, en fa tenir una perspectiva amplia del que és l' èsser humà i de com som de complicats. El meu temps lliure, i com soc inquieta, curiosa o... que intento omplir els buits, els dedico a mostrar monuments i llocs i a explicar l'història de la ciutat d'Aarhus, rodalies i de Dinamarca i, es clar, per extensió de Escandinàvia. Des de fa un temps que guie, també, en danès, cosa que no és fàcil, ja que expliques la història d'un lloc, monument o país a gent d'aquí (als danesos) provenint un (jo) mateix del més enllà; això, sempre els "xoca", però, el meu entusiasme i les tones d'informació que he acumulat, aquests anys, els fa quedar-se bocabadats i, la majoria, acaben donant-me les gracies i felicitant-me per la recerca i el treball ben fet; i jo, caram!, tot hi ha que dir-ho orgullosa de mi mateix! 

Com sempre dic, la millor manera de sobreviure als mils i un avatars de la vida, és: "L'autoestima sempre ben alta".

A reveure!