Confiança (Tillid)
 |
| Els valors, de la societat danesa |
La societat danesa, és una societat, on la confiança en els altres, està ben establerta; i ho ha segut, probablement, durant segles. La confiança, amb els altres i amb les institucions, es basa en normes i costums que es remunten a l’època anterior a la moderna societat industrial.
La confiança (tillid, en danés) és una expressió d’un sentiment comunitari que traspassa els límits de la societat. La confiança s’expressa en l’antiga frase: “Una paraula és una paraula” ("et ord er et ord"). A la vida quotidiana, ho trobeu, per exemple, als llocs de mercaderies petites, exposades al mig dels camins i carreteres daneses, no vigilats per ningú; on s'espera, que pagueu pel que agafeu, i que depositeu els diners en un petit calaix, sempre a la vista, o que pageu, la mercaderia, pel mobilpay (una de les maneres de pagament més usual en els últims temps, a Dinamarca); un altre exemple, seria, a les biblioteques públiques, amb horari d'obertura il·limitat, on els usuaris han de registrar els seus préstecs i, per descomptat, tothom o fa!
 |
| La gent compra el que li interessa i, deposita els diners al calaix, o paga amb mobilpay |
Una de les mostres total de tillid (confiança), i que, em va impactar!, quan vaig arribar aquí (xoc cultural!) es que els danesos tenen la sana costum de deixar als nens fora, al carrer, per a dormir la siesta; això fa, que els nadons, s'habituen al clima i desenvolupen mecanismes de defensa contra el fred, ràpidament.
 |
| Nadó, fent la migdiada, al carrer (Dinamarca) |
Us conte: Feia, unes dues setmanes, que acabava d'arribar al país, i un dia, després de passejar pels carrers de la ciutat d'Aarhus, llavors, una ciutat desconeguda per a mi, i ja de tornada a casa, de sobte, en vaig trobar en mig del carrer (a Vestergade) un cotxet de nen, amb un nadó a dins, i cap adult que ne tingues cura del cotxet o que el vigilés...? Jo no sabia que fer-hi!? trucar a la policia?, a les autoritats?, preguntar a algú que passes?...A tot aixo, observe que la gent caminava amunt i avall, pel carrer, sense immutar-se!, cap persona se sorprendré, per el fet, del que el nadó estigues sol, al mig del carrer (en ple gener); tampoc, vaig veure a ningú que vulgues fer-li mal o enxampar-lo! Vaig continuar el meu camí, neguitosa, tot i que, hi havia quelcom a dins de mi que en deia: deu ser una pràctica habitual de la societat danesa. Com no ho acabava de pair, vaig trucar a un conegut (danés), i li vaig parlar del que havia vist, i de la meva preocupació per el baby "abandonat"...; aquest, en va explicar la tradició i amb felicitat i orgull (el vaig escoltar riure'ns de mi... una mica), en va parlar, de la confiança que els danesos depositen en els altres, hi és al seu DNA, i de les avantatges, en tots els àmbits, que això, de confiar en els altres... comportava a la societat.
 |
| Nadons fen la siesta, a la fresca, a Dinamarca |
Aquesta costum de deixar els cotxes a fora, amb tot tipus de temps (plogui, neve, amb sol o vent), es una tradició molt arrelada als països nòrdics...i, els pares deixen als nens fora, fins i tot, quan i son al supermercat (fent la compra), quan estan a una cafeteria fen un café, o quan hi són a casa, on els nadons dormen al jardí, i, aquesta costum es segueix practicant a les guarderies infantils on, insisteixo, no importa el temps que fa, deixen als nens fora per a dormir la siesta.
 |
| Costum arrelada a la societat danesa, deixar als nadons, aparcats al carrer, mentre els pares aprofiten per... |
Els nens danesos solen dormir a fora fins als 3-4 anys, i per tant, necessiten un cotxet que sigui prou gran perquè hi càpiguen fins llavors..."El primer cop que ho vaig veure em va sobtar molt. A fora? Tots sols? I si ve algú i se’ls emporta? Doncs bé, es veu que aquí això no passa...", comenta l'Anna, al seu bloc barretinadanesa.dk/2016/09/a-dormir-al-carrer (per als interessats en el tema, us deixo, el link del bloc de l'Anna, una estimada amiga, que en sap molt més del tema!) No us perdeu el comentari que fa l'Anna, sobre el article següent: nytimes.com/1997/05/15/nyregion/danish-mother-is-reunited-with-her-baby.html?_r=0
 |
| Cultural Shock. Confiança, en els altres... |
A Dinamarca, es pressuposa, que una altra persona o funcionari públic compleixi la norma de no fer trampes, encara que tingui avantatge en fer-ho.
 |
| Treballar en benefici de tots, el tren hi és en marxa... |
Hi ha diverses explicacions sobre com sorgeix la confiança en una societat. Tots poden (podem) contribuir a comprendre per què Dinamarca té, un alt nivell de confiança. Primer, la confiança es pot deure al fet que molts encara viuen a les xarxes socials properes i tenen molts contactes interpersonals. En segon lloc, pot ser degut a la forma d’organitzar la societat. La corrupció pública està pràcticament eradicada; s’han desenvolupat institucions de justícia i seguretat i, només, hi ha un moderat grau de desigualtat social. En tercer lloc, la confiança es pot deure a factors culturals: la confiança és quelcom que els individus poden adquirir ja com a nen i com a jove: a la llar, l'escola i d'altres comunitats en les quals participa.
La confiança requereix un entorn de suport, és a dir, una cultura de confiança. La cultura de la confiança es pot "mimar" i aprofundir. La confiança, a Dinamarca, forma part dels hàbits i maneres de treballar heretades.
 |
| Tillid, beneficia a tothom |
Per tant, és important (mantindre):
Un alt nivell de confiança (tillid) té un enorme valor per a una societat: social, política i econòmicament. Crea una cultura pública caracteritzada per la reciprocitat i la cooperació; així, com pel compromís de les lleis i dels acords comuns. Un alt grau de confiança serà la pedra angular d’una societat eficaç i relativament burocràtica. La confiança ajuda a crear benestar, seguretat i relacions de confiança entre les persones i facilita la vida social.
 |
| La llei de finançament i els seus propòsits, 2020 |
La confiança social té una funció política. La democràcia, pressuposa, que el poder del govern es pot transferir a altres sense voler abusar-se'n. En els règims totalitaris, la població és vigilada no només per la policia, sinó, també, pels agents secrets, cosa que fa perillós confiar en persones fora del cercle immediat. Una desconfiança consistent en desconeguts esdevé, doncs, el mitjà racional de protegir-se. Per contra, una certa mesura de confiança en els desconeguts o estrangers, és racional, en una democràcia i en una economia liberal. Deixant als altres (als polítics elegits per el poble, a les urnes, es a dir democràticament...) per prendre decisions sobre la vida futura de tots, s’aconsegueix, una influència corresponent en les accions dels altres i es converteix en una direcció que serveixi per als propis interessos.
La confiança social té, per tant, la condició d’una variable sociològica clau, que reflecteix, la força i la salut de la societat civil.
 |
| Tillid (confiar en l'altre) |
danmarkskanon.dk/vaerdi/tillid
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada