dimecres, 29 de gener de 2020

Art noruec. Més enllà de la foscor...

L'art de Noruega, lluny de ser-hi Noir


L’art Noruec ha estat un dels secrets més ben guardats del país. Però, això, està canviant...


Snow (Edvard Munch)

Naturalesa crua i indòmita. Fiords lluents; mossegant hiverns. Això és, pel que Noruega, és coneguda. Però poques vegades ho és pel seu art. Només una obra d'art noruega ha arribat a les altures  de "obra mestra global". I tots ho sabem. És tan popular que, fins i tot, surt en forma de emoji. És el Crit turmentat de l'Edvard Munch (The Scream, Skrik). 

La pintura noruega és el secret millor guardat de la història de l'art. Això és, possiblement, perquè el país, només, recentment, ha estat percebut com civilitzat en la història. Durant el Renaixement, Escandinàvia va ser vista com un desert gelat ple de bruixes i serps marines. Això es va deure en part a un text produït per un ingenu, però, ben intencionat, sacerdot suec, l'Olaus Magnus ca.wikipedia.org/wiki/Olaus_Magnus, qui en 1555 va escriure una descripció dels pobles nòrdics. L'Olaus esperava que el seu llibre "eduqués" a la resta d'Europa ca.wikipedia.org/wiki/Historia_de_gentibus_septentrionalibus, sobre els costums dels nòrdics; en canvi, les seves il·lustracions de malson i de trolls i erms congelats, van assotar el sud d'Europa, amb frenesí. Escandinàvia va ser descartada com un recés.


Vue de Copenhagen (Peder Balke)

La ominosa percepció de Noruega va continuar. Va ser, inclús, exclosa, de la sèrie Civilization d'en Kenneth Clark, del 1969 i, les galeries d'art, van ignorar, en gran mesura, les contribucions de Noruega al món artístic; això, ha sigut fins fa ben poc. La popularitat de totes les coses Scandi, ha portat, a un nou examen de l'art nòrdic, amb diverses exposicions centrades a Noruega. En 2014, la National Gallery nasjonalmuseet.no, va realitzar una exposició de l'obra d'en Peder Balke en.wikipedia.org/wiki/Peder_Balke, i la Dulwich Picture Gallery va realitzar exposicions sobre en Nikolai Astrup en.wikipedia.org/wiki/Nikolai_Astrup i en Harald Sohlberg es.wikipedia.org/wiki/Harald_Sohlberg, el 2016 i 2019 scanmagazine.co.uk/national-museum-oslo, respectivament. L'art noruec està, justificadament, exposat a un nou conjunt d'admiradors.



Winter in Hvalsbakken, Harald Sohlberg, 1926 

L’època daurada de Noruega, comença a conèixer-se, amb un homenatge, al pare de la pintura noruega, en Johan Christian Dahl (1788-1857)  es.wikipedia.org/wiki/Johan_Christian_Dahl. En Dahl va néixer a dins d'una familia humil, per tant el seus inicis, no van ser sempre fàcils; això si, es va reconèixer ràpidament, el seu talent. Noruega no tenia una acadèmia d’art ni una galeria nacional, de manera que en Dahl va viatjar a Copenhagen, amb l’esperança, d’honorar les seves habilitats. Les seves visions de Noruega són vastes, icòniques i majestuoses; però, no són més que bells paisatges. Són declaracions nacionalistes: Exploracions del que significava ser noruec en un moment en què Noruega es dedicava a reivindicar la seva identitat nacional. La Noruega d'en Dahl, va ser la que va passar de segles de domini danès a, el 1814, formar part de Suècia. Al segle XIX, els noruecs van qüestionar-se, què era, el que els diferenciava dels seus veïns? i, l'art, va ser-hi, un vehicle perfecte per explorar aquestes inquietuds.


Johan Christian Claussen Dahl - Brennende mølle, Stege (1856)
Vinter vedé Sognefjord, Dahl

Vinter vedé Sognefjorden (hivern al Sognefjord) una baunta (pedra memorial víkinga) està orgullosa de la neu. El sentiment és esperançador; que Noruega tornarà a pujar a la glòria. En el fascinant Fra Stalheim(vista des de Stalheim) s'albira, l’orgull nacional. La llum del sol esclata a través dels núvols foscos al fiord. El poder de la natura es contrasta, amb les instantànies, de la vida diària. Un doble arc de Sant Martí, símbol d’esperança, desperta els de sota a una nova identitat nacional.


Fra Stalheim, Dahl (1842)

En Dahl va donar forma a Noruega en pintura i, altres artistes, com ara, en L'Adolph Tidemand (1814-76) i en Hans Gude (1825-1903) van col·laborar per crear pintures que retratessin les tradicions populars locals. Brudeferd i Hardanger (la processó nupcial del Hardangerfjord) ca.wikipedia.org/wiki/Brudeferd_i_Hardanger, és la més coneguda de les seves obres conjuntes i mostra una celebració alegre; on l’aigua cristal·lina, es reflecteix, per sota, de la acolorida festa nupcial. 


Brudeferd i Hardanger (Adolph Tidemand & Hans Gude)

Potser l’alumne més memorable de Dahl va ser en Peder Balke (1804-87). Va explorar les perifèries de Noruega, viatjant fins al Cap Nord i interpretant la terra amb obres formidables, que posen a l'home contra la natura. Significativament, va ser un dels primers artistes a plasmar l'aurora boreal en pintura. Aquests experiments visionaris, hi eren, per davant del seu nom i les seves obres progressives no es vengueren.


Nikolai Astrup - Kari Motif from Sunde, 1918 al Bergen Kunstmuseum (Norway) kodebergen.no/en

Cap al final del segle, Noruega encara no havia obtingut la independència. Els artistes neoromàntics van continuar l’agenda nacionalista d'en Dahl, pintant la seva terra natal, en obres amb misteri i plenes de simbolismes. Aquests artistes es preocupaven menys per la precisió topogràfica i més per evocar les emocions. Els artistes de la Colònia Fleskum mydailyartdisplay.wordpress.com/tag/fleskum-artist-colony, que van crear obres delicades, es van centrar en la llum nòrdica nítida i pàl·lida, com a la Nit d'estiu del 1886 d'en Elif Peterssen  es.wikipedia.org/wiki/Eilif_Peterssen. L’artista expressionista, l'Edvard Munch (1863-1944), que fou un col·laborador significatiu. Les seves línies sensuals transmeten la seva pàtria en nombroses formes; una terra mística a Stjernenatt (nit estrellada) i fiords de bany lleuger a Solen (El Sol)


Vinterlandskab ved Vordingborg, 1829 (J.C. Dahl)
youtube.com/watch?v=49YAVI76AeM

Un contemporani de Munch, en Harald Sohlberg (1869-1935) és, potser, el pintor més visionari i màgic del qual, segurament, "mai" no heu sentit parlar. En Sohlberg, va traduir el paisatge que l’envoltava a visions poètiques i líriques que mostraven postes de sol brillants, cases de pescadors solitàries i camps de margarides tan delicats com l’encaix. El seu estil distintiu consistia a envidrar i construir capes de pintura. I les pintures resultants emeten llum tan forta que pràcticament s’irradien. La glòria pictòrica d'en Sohlberg s'aprecia, clarament, a la seva obra master: Vinternatt i Rondane1914 (Nit d'hivern a les muntanyes). Mai un artista ha fet un ús tan grafic del color blau. El paisatge és, estranyament, espiritual. En Sohlberg ordena a l'espectador adorar la natura. Va realitzar diverses versions, originalment, incloent-hi, la presència humana i d'animals, però la seva elecció final per ometre els dos, resultà, en un quadre que arresta l'espectador. Un cop experimentat, el quadre blau, mai no deixa la memòria.

Vinternatt i Rondane (1911-14) Harald Sohlberg

Quan en Sohlberg va acabar la pintura: Nit d'hivern a les Muntanyes, Noruega va aconseguir la seva independència. El creixent sentit del nacionalisme durant el segle XIX havia provocat una explosió d’èxit artístic. Les pintures romàntiques es van unir per la seva ambició de mostrar la bellesa del país, les seves tradicions i el poder de la seva naturalesa. Aquests artistes van demostrar que el seu país era més que les serps i les bruixes d'en Magnus. Avui l'art popular noruec, guanya popularitat, però els amants de l'art poden alegrar-se perquè, encara, hi hagi joies per descobrir.


Eilif Peterssen: Neoromanticisme i impressionisme noruec

Recomano visitar el KODE, a Bergen (el vaig visitar durant 2 dies, quan vaig estar treballant, a la ciutat, durant l'estiu de l'any 2017; l'entrada val per les dues jornades- el museu hi és dividit en diferents edificis, a la mateixa zona


Cap comentari:

Publica un comentari