Anna Ancher, la pintora de la llum...
 |
| Interior, amb la filla Helga, a la màquina de cosir, 1890 (Anna Ancher) |
El pròxim divendres, dia 7 de febrer, s'inaugurarà, al SMK (el museu estatal d'art) de Copenhagen i, romandrà oberta, des del 8 de febrer fins al 24 de maig, d'aquest 2020; una de les exposicions (exhibitions) més esperada, d'aquesta pròxima primavera, amb la carismàtica pintora danesa, l'Anna Ancher smk.dk/exhibition/anna-ancher
"A les seves pintures hi havia alguna cosa que cap de nosaltres posseïa, en el mateix grau, una devoció tranquil·la a la tasca i un colorit tan saturat i sucós, com a fruita madura" va dir, l'Oscar Björck es.wikipedia.org/wiki/Oscar_Bj%C3%B6rck
 |
| L'Anna Ancher amb barret de palla (Michael Ancher) |
L'Anna Ancher es.wikipedia.org/wiki/Anna_Ancher, és considerada, una de les pintores, més importants, de l'art danès.
El punt de partida per a ella va ser la colònia d'artistes de Skagen nordicgir.blogspot.com/2018/10/vacances-de-tardor-llocs-encisadors-de.html , de la qual va formar part, tota la seva carrera; però, també, es va inspirar en les obres i artistes que va conéixer, a l'estranger, sobretot, a París.
Es va inspirar, en els motius familiars de la seva ciutat natal, Skagen ca.wikipedia.org/wiki/Skagen; va experimentar amb la llum, els colors i la simplificació. Ho va fer de manera tan radical, que va contribuir, al replantejament, de la pintura danesa.
Una pintora "impressionista"...Estil i motius
 |
| Sol a la sala blava (Anna Ancher 1891) en.wikipedia.org/wiki/Sunlight_in_the_Blue_Room |
Juntament amb el Theodor Philipsen es.wikipedia.org/wiki/Theodor_Philipsen, l'Anna Ancher, és considerada, una de les pintores impressionistes, més importants, de l'art danès. L’historiador de l’art, en Peter Nørgaard Larsen escriu així, sobre l’estil impressionista de l’Anna: “... en contrast amb la connexió dels impressionistes francesos amb la vida moderna a la metròpoli i a l’entorn, els quadres de l'Anna, estan pintats, des de la perifèria de la modernitat ..., més que contra ella. agitada, fugaç i momentània, que és generalment el distintiu de l’impressionisme”.
L'Anna Ancher és avui, coneguda com la pintora de la llum i del sol i com a colorista inspirada en els impressionistes per a qui, sobretot, els colors i la llum eren el més important. El pintor danès, contemporani de l'artista de la colla de Skagen, en Karl Madsen es.wikipedia.org/wiki/Karl_Madsen, va escriure, així, sobre l'Anna:
"Anna Ancher va ser, en l'art danès, la primera que va entendre com enxampar un raig de sol. Quan la deixaven entrar a casa dels pobres, on hi havia, per exemple, una dona cega sola, les imatges adquirien un estat solemne de consol"
Tot i això, també hi havia una altra i més seriosa cara de l'Anna Ancher, on el contingut de les imatges, tenen, un gran paper. Això, és el que es tracta de la vida de les dones, tal com es va formar en el temps d'Anna Ancher; però, també la vida de les dones es va entendre de manera més general i universal.
Les pintures i retrats de l'Anna Ancher, sovint, representen, el món de les dones. Va pintar moltes dones, moltes més que homes, i, sovint, aquestes dones solien estar soles. Un motiu típic de l’Anna Ancher, es compon, d’una sola figura femenina en un interior - una habitació o una sala d’estar - ocupada, en una activitat tranquil·la o senzillament reflexiva i introvertida.
L’introvertit, és un tret, molt distintiu, dels personatges femenins a l'obra pictòrica de l'Anna Ancher: L’atenció es dirigeix al seu món interior, que queda ocult a l’espectador; no es dona, pràcticament, cap contacte visual, amb l’espectador; les seves dones miren cap avall, amb els ulls tancats, o donen l’esquena, al espectador. D’aquesta manera, la intimitat i el silenci de les imatges de l’Ancher dibuixen un cert paral·lelisme amb l’art de l’ànim d'en Vilhelm Hammershoi ca.wikipedia.org/wiki/Vilhelm_Hammersh%C3%B8i. Es pot dir que la narració es queda suspesa... en lloc; se centrar, al voltant de la composició, la figura i l’espai.
A partir de la recerca de les dones a les fotografies de l’Ancher i d'en Hammershøi, no se’ns diu res ni sobre la situació de l’emissor ni del destinatari. "Ningú" intenta posar-si en contacte visual i, molt sovint, donen l’esquena a l’espectador.
Durant una visita a París amb el seu marit, en Michael Ancher es.wikipedia.org/wiki/Michael_Peter_Ancher, el 1888-89, l’art impressionista d’Édouard Manet i d’altres artistes francesos l’havien fascinat; i, va ser ella, que entre els pintors de Skagen, va fer les màximes aproximacions a la idea de la llum de l'impressionisme com a motiu real de pintura.
Una característica destacable dels personatges de l’Anna Ancher és que es, molts d'ells, es troben a l’interior. Aquí es diferencia dels altres pintors de la colla (colònia) de Skagen (masculins), que sovint pintaven a l'aire lliure; aquests, van pintar els pescadors a la platja, el mar, les dunes i la vista sobre Skagen. L'Anna Ancher, amb els seus motius interiors, està més relacionada amb altres dones artistes de l’època que, preferien pintar l’entorn íntim: els salons de la llar amb fills, germanes, mares o criades com a models.
Hi ha diverses raons per aquestes opcions motrius: la cura dels nens i la neteja eren el domini i la responsabilitat de les dones. Aquí és on es van quedar ( a la llar), de manera que, aquí hi havia motius.
Al segle XIX, no hi estava ben vist que les dones, sobretot, les dones de la burgesia, passejaren, públicament sense companyia masculina, ni siquiera, per anar a pintar. Les dones estaven així lligades a la llar; també per la dependència financera dels marits o parents; no es considerava adequat i tampoc era habitual que les filles i les dones burgeses tinguessin una professió. Per tant, les seves oportunitats educatives també eren extremadament limitades. Les dones no tenien accés a l’acadèmia d’art en l’època de l’Anna Ancher. Precisament, això va influir, en les seves opcions motrius; a diferència dels homes, que no solen ser entrenats en la realització d’escenes monumentals i figuratives que, entre altres coses. En són exemples les grans pintures dels pescadors d'en Michael Ancher.
Les figures femenines de l’Anna Ancher es poden classificar en dos grups: les dones burgeses joves i les de la pesca, es a dir, les dones i filles, dels pescadors. El primer grup (les dones burgeses) és reconegut pels seus vestits llargs, amb màniga llarga i possiblement, amb cor-sets, per els seus pentinats i les seves formes amb una cintura esvelta. Per exemple, la noia jove davant d'un llum encès i l'interior amb roselles vermelles, ambdós, es mantenen en espais que es poden caracteritzar com a femenins; espais que reflecteixen la seva feminitat. Aquestes habitacions estan pintades de colors clars i, es caracteritzen, per una tranquil·litat profunda i, el realçament, del "jo" femení.
El segon grup de personatges femenins de l’Anna Ancher: les nenes i les dones pescadores, es caracteritzen, sobretot, per els seus mocadors: de color blanc o negre, segons, fossin vídues o no. Sovint, aquestes dones, s’associen, a l’element religiós: les dones es troben a l’església o, a reunions de la Indre Mission, una organització cristiana luterana conservadora a Dinamarca en.wikipedia.org/wiki/Church_Association_for_the_Inner_Mission_in_Denmark.
Al voltant del 1900, la Indre Mission, tenia, un fort arrelament, entre la població pesquera de Skagen, especialment, entre les dones; mentre els homes anaven a la fonda, les dones recorrien a l'església, buscant suport en la seva vida diària, sovint, difícil i exigent.
Com a pintora de Skagen, l'Anna Ancher va retratar la vida religiosa de la petita població pesquera. Potser perquè, com he esmentat, anteriorment, es tractava en gran part d’un món femení; però, també, hi podien haver-hi, raons personals. A més de ser una dona de la colònia dels artistes, també, va ser l'única d'ells, que era nascuda i criada a Skagen. Tant la mare de l’Anna Ancher com les seves germanes, eren religioses. Van estar, seduïdes, per la Indre Mission, i de nena l'Anna Ancher acudia, amb la seva mare, a reunions de lectura i de pregàries de la Bíblia.
La seva vida adulta, de pintora, i, com a membre de la carismàtica, colònia d'artistes de Skagen, contrastava, amb aquesta educació religiosa. Els artistes, que componien, la colònia, eren, predominantment, lliurepensadors i ateus, i, de vegades, conduïen una existència bohèmia, massa i tot, als ulls dels provincians habitants de la petita població pesquera (els skageboers).
Acosteu vos, a una artista moderna, de la que es van adonar, els seus contemporanis, al SMK smk.dk, una nova mirada de l'Anna Ancher, aquesta primavera.
youtube.com/watch?v=j4IU8dJMNx0
 |
| Anna Ancher “Una mare amb el seu fill en una sala d’estar a la llum del sol” ribekunstmuseum.dk |
L'Anna Ancher és avui, coneguda com la pintora de la llum i del sol i com a colorista inspirada en els impressionistes per a qui, sobretot, els colors i la llum eren el més important. El pintor danès, contemporani de l'artista de la colla de Skagen, en Karl Madsen es.wikipedia.org/wiki/Karl_Madsen, va escriure, així, sobre l'Anna:
"Anna Ancher va ser, en l'art danès, la primera que va entendre com enxampar un raig de sol. Quan la deixaven entrar a casa dels pobres, on hi havia, per exemple, una dona cega sola, les imatges adquirien un estat solemne de consol"
Tot i això, també hi havia una altra i més seriosa cara de l'Anna Ancher, on el contingut de les imatges, tenen, un gran paper. Això, és el que es tracta de la vida de les dones, tal com es va formar en el temps d'Anna Ancher; però, també la vida de les dones es va entendre de manera més general i universal.
Les representacions femenines
 |
| Anna Ancher, noia (filla de pescadors) cosint, 1890. |
Les pintures i retrats de l'Anna Ancher, sovint, representen, el món de les dones. Va pintar moltes dones, moltes més que homes, i, sovint, aquestes dones solien estar soles. Un motiu típic de l’Anna Ancher, es compon, d’una sola figura femenina en un interior - una habitació o una sala d’estar - ocupada, en una activitat tranquil·la o senzillament reflexiva i introvertida.
L’introvertit, és un tret, molt distintiu, dels personatges femenins a l'obra pictòrica de l'Anna Ancher: L’atenció es dirigeix al seu món interior, que queda ocult a l’espectador; no es dona, pràcticament, cap contacte visual, amb l’espectador; les seves dones miren cap avall, amb els ulls tancats, o donen l’esquena, al espectador. D’aquesta manera, la intimitat i el silenci de les imatges de l’Ancher dibuixen un cert paral·lelisme amb l’art de l’ànim d'en Vilhelm Hammershoi ca.wikipedia.org/wiki/Vilhelm_Hammersh%C3%B8i. Es pot dir que la narració es queda suspesa... en lloc; se centrar, al voltant de la composició, la figura i l’espai.
 |
| L'Anna Ancher, seu, al jardí del davant, de casa seva, a Markvej (Skagen) |
A partir de la recerca de les dones a les fotografies de l’Ancher i d'en Hammershøi, no se’ns diu res ni sobre la situació de l’emissor ni del destinatari. "Ningú" intenta posar-si en contacte visual i, molt sovint, donen l’esquena a l’espectador.
Durant una visita a París amb el seu marit, en Michael Ancher es.wikipedia.org/wiki/Michael_Peter_Ancher, el 1888-89, l’art impressionista d’Édouard Manet i d’altres artistes francesos l’havien fascinat; i, va ser ella, que entre els pintors de Skagen, va fer les màximes aproximacions a la idea de la llum de l'impressionisme com a motiu real de pintura.
 |
| Anna Ancher "Studie til Sypigens hoved, Ane" 1890 |
Una característica destacable dels personatges de l’Anna Ancher és que es, molts d'ells, es troben a l’interior. Aquí es diferencia dels altres pintors de la colla (colònia) de Skagen (masculins), que sovint pintaven a l'aire lliure; aquests, van pintar els pescadors a la platja, el mar, les dunes i la vista sobre Skagen. L'Anna Ancher, amb els seus motius interiors, està més relacionada amb altres dones artistes de l’època que, preferien pintar l’entorn íntim: els salons de la llar amb fills, germanes, mares o criades com a models.
 |
| Cap d'una nena (Anna Ancher) skagenskunstmuseer.dk/kunstnere/anna-ancher |
Hi ha diverses raons per aquestes opcions motrius: la cura dels nens i la neteja eren el domini i la responsabilitat de les dones. Aquí és on es van quedar ( a la llar), de manera que, aquí hi havia motius.
Al segle XIX, no hi estava ben vist que les dones, sobretot, les dones de la burgesia, passejaren, públicament sense companyia masculina, ni siquiera, per anar a pintar. Les dones estaven així lligades a la llar; també per la dependència financera dels marits o parents; no es considerava adequat i tampoc era habitual que les filles i les dones burgeses tinguessin una professió. Per tant, les seves oportunitats educatives també eren extremadament limitades. Les dones no tenien accés a l’acadèmia d’art en l’època de l’Anna Ancher. Precisament, això va influir, en les seves opcions motrius; a diferència dels homes, que no solen ser entrenats en la realització d’escenes monumentals i figuratives que, entre altres coses. En són exemples les grans pintures dels pescadors d'en Michael Ancher.
 |
| In the garden (Anna Ancher) |
Les figures femenines de l’Anna Ancher es poden classificar en dos grups: les dones burgeses joves i les de la pesca, es a dir, les dones i filles, dels pescadors. El primer grup (les dones burgeses) és reconegut pels seus vestits llargs, amb màniga llarga i possiblement, amb cor-sets, per els seus pentinats i les seves formes amb una cintura esvelta. Per exemple, la noia jove davant d'un llum encès i l'interior amb roselles vermelles, ambdós, es mantenen en espais que es poden caracteritzar com a femenins; espais que reflecteixen la seva feminitat. Aquestes habitacions estan pintades de colors clars i, es caracteritzen, per una tranquil·litat profunda i, el realçament, del "jo" femení.
 |
| Anna Ancher (retrat) |
El segon grup de personatges femenins de l’Anna Ancher: les nenes i les dones pescadores, es caracteritzen, sobretot, per els seus mocadors: de color blanc o negre, segons, fossin vídues o no. Sovint, aquestes dones, s’associen, a l’element religiós: les dones es troben a l’església o, a reunions de la Indre Mission, una organització cristiana luterana conservadora a Dinamarca en.wikipedia.org/wiki/Church_Association_for_the_Inner_Mission_in_Denmark.
Al voltant del 1900, la Indre Mission, tenia, un fort arrelament, entre la població pesquera de Skagen, especialment, entre les dones; mentre els homes anaven a la fonda, les dones recorrien a l'església, buscant suport en la seva vida diària, sovint, difícil i exigent.
 |
| Noia jove, al jardí amb paraigües taronja (Anna Ancher) |
Com a pintora de Skagen, l'Anna Ancher va retratar la vida religiosa de la petita població pesquera. Potser perquè, com he esmentat, anteriorment, es tractava en gran part d’un món femení; però, també, hi podien haver-hi, raons personals. A més de ser una dona de la colònia dels artistes, també, va ser l'única d'ells, que era nascuda i criada a Skagen. Tant la mare de l’Anna Ancher com les seves germanes, eren religioses. Van estar, seduïdes, per la Indre Mission, i de nena l'Anna Ancher acudia, amb la seva mare, a reunions de lectura i de pregàries de la Bíblia.
La seva vida adulta, de pintora, i, com a membre de la carismàtica, colònia d'artistes de Skagen, contrastava, amb aquesta educació religiosa. Els artistes, que componien, la colònia, eren, predominantment, lliurepensadors i ateus, i, de vegades, conduïen una existència bohèmia, massa i tot, als ulls dels provincians habitants de la petita població pesquera (els skageboers).
 |
| Anna Ancher, amb la paleta i el pinzell, va treballar, pintant, tota la seva vida... |
Acosteu vos, a una artista moderna, de la que es van adonar, els seus contemporanis, al SMK smk.dk, una nova mirada de l'Anna Ancher, aquesta primavera.
youtube.com/watch?v=j4IU8dJMNx0
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada