El banquet de la Babette, i la gourmet Karen Blixen

El banquet de la Babette i la foodie Karen Blixen  

El Xampany és un bon amic en una nit freda, va dir la Blixen

Fins fa uns tres anys, la Karen Blixen era, només, la peculiar i vella narradora d'històries, que portava, al damunt, boes de ploma, pells de guineu i que fumava cigarrets. Ella amb els seus relats sorprenents i la "seva" granja a l’Àfrica; tota ella, apassionada i misteriosa, tot i que, tinc que confessar, que fins fa poc, no formava part, del meu món. 

Va ser a propòsit de la publicació, a Dinamarca, l'any passat, de l'excel·lent biografia de l'autora: Lleona, que he començat a sentir cuirositat per l' interessant i epicúria vida de la carismàtica autora danesa nordicgir.blogspot.com/2019/10/karen-blixen-i-la-granja-africana-del.html.

Però, desprès de veure la pel·lícula, que va rebre un oscar (ja fa uns quants anys), que em vaig assabentar que la Blixen estava  interessada per la gastronomia; quan més llegeix-ho sobre l'autora, el meu interés s'ha anat traslladant, i he passat, de llegir sobre l'aventura, en la granja africana, on l'autora es va dedicar a la plantació i la recolecta del café, a descobrir amb "goig", l' immens interès de la Blixen per la gastronomia, i, les experiències gastronòmiques, que l'esperaven.

L'autora danesa, va començar, a experimentar amb la cuina, quan just va arribar al continent africà i, va acomiadar, al cuiner anglés, que el seu marit tenia contractat; acte seguit, l'autora va demanar a la seva mare si li podia enviar (des de Dinamarca) un llibre de receptes bàsic, això si, per començar a fer-se, ella mateix, càrrec, de la direcció dels àpats, i, va entrenar al seu primer cuiner, de la cuina de la granja, en swahili! (tot, va començar, del no res, atés que, l'autora no hi havia cuinat en "sa" vida, però la curiositat creadora i la bon vivant que la Karen, portava a dins, van fer la resta i Voilà!)

Un retrat de la Blixen

“La Champagne és un bon amic en una nit freda. Recordo que un antic bisbe danès, en el seu dia em va dir, que hi havia molts camins per a la realització de la veritat, i, el Borgonya, n’és un d'ells. Això, és prou per a un vell cavaller assentat a la seva còmoda butaca entre els seus prestatges de llibres; però, els joves que han sigut cridats pel diable, necessiten una mà més forta ”, cita de la Karen Blixen.

La gastrònoma Karen Blixen

Portada del llibre de la Signe Wulff: A la cuina amb la Karen Blixen 

El següent èxit de l’autora (desprès de la granja a l'Àfrica) va ser la publicació de: El banquet de la Babette i, ràpidament, quan el vaig llegir, vaig adonar-me, que el relat sobre la xef francesa, la Babette,  mai no s'hagués pogut escriure, a menys, que ella mateixa fos una gran gastrònoma, amb un coneixement colossal, del vi i del menjar.

Ara que, com una mena de detectiu culinari, m'he endinsat, seriosament, en l'escriptura de la Karen Blixen, i que, provo de llegir, tot el que s'ha dit i escrit sobre ella... I, resulta ser, que hi ha menjar i vi, a tot arreu!

Karen Blixen com a xef a París

Una troballa de l'època (informació, trobada, al llibre de la Signe Wulf: "A la cuina amb la Blixen"), va ser una carta de la primavera del 1931 on, la Karen Blixen escrivia al seu estimat germà, en Thomas Dinesen. Aleshores, i, després, de disset anys a l'Àfrica, la seva vida es va arruïnar i els seus somnis es van veure trencats. La granja estava en subhasta forçada, va haver de sortir de l'Àfrica contra la seva voluntat, i el gran amor de la seva vida, en Denys Finch Hatton, es va estavellar amb el seu avió i va morir. Aquí, en el moment d’inflexió de la seva vida, va sentir que va tenir l’oportunitat d’anar per dues vies: podia anar a París i convertir-se en xef d’un bon restaurant. O fer-se escriptora! 

Cartell publicitari de la adaptació del llibre de la Blixen, el Banquet de la Babette, al cinema 

Després de tot, es va convertir en escriptora, però crec que és increïblement interessant, que una de les escriptores daneses més grans, amb el pas del temps, va veure l'oportunitat, d'incloure els seus somnis com a possible xef a un dels seus llibres més coneguts: El banquet de la Babette (o, els convidats de la Babette).

És aquí on em crida l’atenció que la Karen Blixen, no només, tenia un interès per l’alimentació, sinó una gran passió per la gastronomia. I així, estem, tractant de excavar i trobar. I, el que ara, és només, un insignificant article, al bloc, s'està convertint, en tot un descobriment; i n'he estic aprenent sobre el borgonya i la cuisine française...com la Karen, recomanava bourgogne-wines.com. S'han trobat i, hi ha diversos arxius, amb fundes de lona, ​​amb cintes de lectura, fotografies pintades a mà i moltes receptes pròpies de la Blixen.

Borgonya

Xampany, la caça del rinoceront i la cuina com a forma d’art

Tinc ganes d’engrescar els lectors en totes les coses divertides que he trobat, hehe!

Per exemple, la Karen, portava xampany al seu cistell, quan anava a caçar rinoceronts. La Karen pensava que el xampany de Veuve Clicquot veuveclicquot.com/en-int, era millor que el sexe; sentia que la gastronomia podia estar a l’altura d’altres formes d’art i, fins i tot, utilitzava la cuina com un camp on expressar la seva creativitat. A la Karen, li encantava, preparar, delícies casolanes per al seu amant, el Denys Finch Hatton; la Blixen, va construir un  estany a la granja per poder agafar peix fresc per sopar. Dit això, es menjava, tan bé amb ella, com al Ritz de París.

El banquet de la Babette, té, potser, el menú més boig i luxós de la història mundial, que, by the way, hauria donat al Gabriel Axel un toque adequat per a la realització del seu film: Que ella mateixa havia après a cuinar en un restaurant francès el 1925.

Champagne 

El menú de la Babette

El banquet de la Babette

Ara intentaré, traure temps, difícil!, per fer les receptes de la Karen Blixen (missió impossible?). Estic en una fase molt primerenca, però...qui lo sa? Un dia arribarà, que podré, fins i tot, reproduir-ne,  el menú del banquet dels convidats de la Babette, tal com la Blixen el va pensar, originalment. El menú de la pel·lícula, creat milers de vegades des del rodatge, al 1987 del Gabriel Axel, està molt lluny, del que la Blixen havia pretès. La Blixen, s’aplicava tant a la finor com al nivell artístic de l’àpat; per no parlar que, la Karen Blixen, llançà, un menú irritant i al mateix temps, eròtic.

Coneix a la Blixen a través del menjar i el vi

La Blixen menjant ostres 

La Karen Blixen, amb raó, s’ho va prendre, molt seriosament. Va ser un ésser humà realment format i dotat, i els seus textos, a més d’estar ben escrits, i saturats de coneixement, també, estan plens de referències a la literatura, la filosofia i la història mundials. Però la Blixen, no ho podem oblidar, era un ser divertit. Tenia una brillantor als ulls, i, era salvatge, sempre a la recerca d'experiències.

"La Karen Blixen volia, a través, de les seves pròpies cartes i textos que el llibre ( A la cuina amb la Karen Blixen) es mogués, per les cuines i experiències culinàries de la seva vida", diu l'Stigne Wulff.

El gastrònom francès, en Brillat-Savarin  ca.wikipedia.org/wiki/Jean_Anthelme_Brillat-Savarin, va dir: "Digues-me què menges i et diré què ets". Això és cert: ara sento que m’he apropat a la narradora de fama mundial. Però, probablement, no hi ha millor manera de conèixer-se i conèixer els altres que amb un menjar agradable i una bona copa de vi, a la mà.

El formatge francés, que porta el nom del famós gastrònom: 

ca.wikipedia.org/wiki/Brillat-savarin

La Karen Blixen i el seu automòbil 

"El Borgonya és per a homes vells i una mica grollers; el xampany és per als joves i els moderns", va dir la Blixen. Divertit, vaig pensar, es pot fer servir per a un article, al "meu" bloc. Però, volia comprovar si n’hi havia més, i després, em vaig posar a buscar i llegir més històries de la Blixen i el seu interès per la gastronomia.

La Champagne francès

Sàvies que:

La Karen Blixen va ser sobrenomenada: La grande dame de Champagne; l'autora danesa, creia, que la Champagne com a plaer físic sobrepassava l'erotisme i que, era un bon amic en una nit freda. L’apassionava el (la) xampany...